Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs si la setmana
passada vàreu poder escoltar quatre treballs amb formacions reduïdes, avui us
presentaré tres projectes que van des del quintet a la banda passant per un
ensemble tot i ser l’ensemble el que és una Big Band, el Synergetic Ensemble de Pablo
Ruiz i la seva “Suite Lines”. Javier Moreno ens presenta el seu Quinteto Capital i els de la World Citizen Band el seu “Antares”.
I proposo que
comencem amb el Synergetic Ensemble
de Pablo Ruiz i la seva “Suite Lines”. Publicat el 2022 i
produït per ell mateix. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Adrià Serrano. Aquí hi tenim a Alberto Pérez, Cesc Badia, Álvaro Ocón i
Alba Careta, trompetes; Gerard Serrano, Víctor Colomer i Max Tato, trombons;
Vernau Mier i Aina López, saxo alt; Martí Serra i Joan Martí, saxo tenor i
soprano i aquest darrer també flauta;
Alba Esteban, saxo baríton; Giulia Valle, contrabaix; Jofre Fité, piano i Pablo
Ruiz, bateria, banda dirigida per ell mateix, amb composicions i
arranjaments de Pablo (temes 1 al 5)
i per Adrià Serrano (6).
I en el llibret
intern del CD, ens expliquen de què va tot plegat:
Synergetic
Ensemble és una Big Band dirigida per Pablo
Ruiz. “Suite Lines” és el seu debut amb aquesta banda. Com el seu nom
suggereix, la banda emergeix a partir de la sinèrgia entre la música, els
músics i l’eventual audiència que copsarà aquesta gran experiència, i per la
qual s’ha fet tot això. “Suite Lines”
és una Suite de 5 moviments desenvolupats a partir de 5 diferents temes escrits
per Pablo Ruiz en aquests darrers
anys. Ell mateix va fer tots els arranjaments per a Big Band i transformà la
seqüència dels temes en aquesta Suite, que es pot tocar sense cap interrupció.
Al final de CD hi ha un “bonus track” compost per Adrià Serrano. Aquest àlbum es va enregistrar en directe al Conservatori del Liceu i va ser el seu
concert de graduació, el que es va fer el 22 de maig del 2021 amb només 30
persones de públic, degut a les restriccions del Covid.
Doncs començaré amb
el primer moviment de la Suite, “Green Eyes”, dedicat als ulls més macos del
món. Que tota la força estigui amb ells. I els músics solistes seran per ordre
d’intervenció, Giulia Valle, contrabaix;
Alba Careta, trompeta; Álvaro Ocón, trompeta; Jofre Fité, piano i Aina López,
saxo alt..
1.1.- Green Eyes
(Pablo Ruiz) 7:19s.
I quin tema més
emocionant acabem d’escoltar. La càlida melodia amb la qual l’han acabat, l’hem
escoltat també a l’inici, després però de la “Intro” tan esotèrica que han fet
a base de sons esmorteïts de la bateria del líder, notes del contrabaix de Giulia i també al piano de Jofre. I la melodia ha aparegut amb la
trompeta d’Alba per després amb el
saxo alto de Aina. La resta de
companys s’han afegit en un moment àlgid del tema, aquell del qual en diem el
Pont o la B, per ja tornar a recuperar el motiu principal d’aquests “Green
Eyes”. A partir d’aquí els solos de Giulia
Valle, contrabaix; Alba Careta, trompeta; Álvaro Ocón, trompeta; Jofre Fité,
piano i Aina López, saxo alt i melodia de nou. Preciós tema per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguiré amb el
segon moviment, de fet, el final del primer amb el piano enllaça amb aquest,
recordeu que els van tocar seguits el dia de la presentació i enregistrament, i
es diu “Oranette”. Pablo va escriure
aquest tema ple de pena després de saber que el seu oncle, Dámaso que era capellà, havia mort en un accident de trànsit.
L’ànim d’aquesta part de la Suite és perquè sigui com una pregària per a ell.
El títol sorgeix de la fusió de dues paraules catalanes, Oració + Oreneta. Tot i que el títol té un”flaire” Ornette Coleman, Pablo ha utilitzat el joc de paraules per suggerir-nos que ho
pronunciem en francès. I en aquest magnífic tema hi ha una primera part
d’improvisació col·lectiva, després dels primers delicats moments, per ja
després aparèixer els solistes, Martí
Serra, saxo tenor i Cesc Badia,
trompeta...
2.2.- Oranette (Pablo
Ruiz) 9:48.
I quina altra gran
composició de Pablo. I quin canvi a
tot delicat Swing en la improvisació de Martí
al tenor, i què brutal ho ha fet ell. Els acords de Fité, les notes puntuals de Giulia
i el líder a la bateria com a suport rítmic. Moments intensos posteriors al
solo de Martí i després delicadesa
en el solo de Cesc a la trompeta. I
el ritme, i el tempo, i el tema, com camina. La resta de companys s’hi ha
afegit i han aconseguit que el tema derivi en un en l’ona Avant-Garde per les
improvisacions col·lectives, aquelles que feu al Jazz Composers Orquestra de Carla Bley i Michael
Mantler i demés. I el final, què brutal. Magnífic tema, i què impactant
devia ser per el públic assistent a l’auditori del Conservatori del Liceu.
I de manera
consecutiva, tal i com s’ha d’escoltar aquesta Suite, seguirem amb el tercer
moviment amb una llarga i reeixida introducció a piano solo de Jofre Fité, a partir del qual iniciarà
la melodia la baixista Giulia Valle
a duet amb les notes de la mà esquerra del pianista, com a motiu principal.
Aquest és un tema que Pablo va
escriure durant la segona onada de la pandèmia a Espanya. El començà com si
hagués de ser un exercici però acabà essent un moviment de ple dret d’aquesta
Suite. La intenció era descriure la situació de la gent vivint en aquelles
condicions, on tot semblava caure al costat d’un. Tal i com indica el títol del
moviment, el tema esdevé fosc a mida que l’anireu escoltant, amb els trombons
mantenint la mateixa brillantor melòdica, però tornant-se més foscos a cada
chorus a través d’harmonies menys tonals i carregades i amb més complexes
línies en el “Soli” dels saxos, i anomenat...
3.3.- It’s Getting
Dark (Pablo Ruiz) 7:01.
I sí quin altre
brutal tema de Ruiz i de quina
manera s’ha anat desenvolupant i quina capacitat rítmica que té. I com després
de pianista i baixista el tema ha entrat en una dinàmica rítmica precisa on hem
escoltat el solo de Martí Serra al
saxo soprano, brutal ell, i amb el fons del saxo baríton de Alba Estéban. I se li han afegit més i
més vents en una altra quasi improvisació col·lectiva, i tot plegat amb la
rítmica permanent del líder i els companys de la base rítmica. I què maco el
“Soli” dels vents de canyes ja a les acaballes del tema de Pablo Ruiz, brutal de nou.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el darrer moviment d’aquesta “Suite Lines”, “It’s Kids Stuff”. Pablo el va escriure reflexionant al voltant dels errors que fan
els nens i delictes menors dels adolescents, i la seva repercussió i efectes
sobre pares, mares i educadors. Com que ell es va graduar al Conservatori amb
aquesta Suite, va voler fer un tribut a ells i per això el títol vol dir això,
que tot plegat “Són coses de nens”. La melodia principal suggereix un nen
tocant algun instrument musical, per curiositat i de manera ingènua. I
escoltareu com a solistes a Max Tato,
Víctor Colomer i Gerard Serrano, trombó; Alba Esteban, saxo baríton; Martí
Serra, saxo tenor; Vernau Mier, saxo
alt; Aina López, saxo alt; Joan Marti, saxo tenor; Alba Careta, Álvaro Ocón,
Alberto Pérez i Cesc Badia, trompetes....
4.5.- It’s Kids Stuff
(Pablo Ruiz) 6:54.
I quin final de tema
més brutal. I què bé, el públic assistent aplaudint-lo i ell en Pablo Ruiz fent referència als seus
companys, els Synergetic Ensemble. I
l’han començat amb arpegis fets entre diferents instruments per ja aparèixer el
motiu principal a tot ritme quasi beat. I els canvis posteriors, què
impressionants, el dels solistes i arpegis. I el “break” amb el piano de Jofre i la resta de vents, i posteriors
canvis rítmics i sempre al voltant del motiu principal. I després els solistes
i les seves intervencions, i sempre els moments col·lectius, brutals. I la
picada d’ullet que li ha fet a Charles
Mingus en una frase típica d’ell. I quina bogeria solista al final amb tots
els vents dels metalls més brillants. I els canvis i ritmes i sempre la base
rítmica amb ell mateix a la bateria controlant-ho tot i final més que brutal. Una
gran composició, potent, amb tota la modernitat del món i una gran banda que li
va donar el suport en aquesta seva presentació del Projecte Final de Carrera del seu Grau Superior al Conservatori
del Liceu. Felicitats Pablo,
felicitats nois i noies. Brutal.
I després d’aquesta
excelsa modernitat, escoltarem el “Capital
Quintet” del contrabaixista madrileny Javier
Moreno. Publicat per FSNT el
2023. Enregistrat per Frank Lozano als
Camaleón Estudios, Madrid, el 13
d'octubre de 2022. Mesclat i masteritzat per Mariano Miguez. Produït per Javier
Moreno i Productor executiu: Jordi
Pujol per a Blue Moon Produccions
Discogràfiques, S.L. Aquest enregistrament té © 2023 de Fresh Sound Records. Amb: Javier Moreno (contrabaix), Jorge Vistel
(trompeta), Victor Correa (trombó), Roman Filiú (saxo alt), Borja Barrueta
(bateria). Totes les composicions són de Javier Moreno (SGAE). I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/javier-moreno-albums/56772-quinteto-capital.html
I ja els escoltarem
en el tema....
5.7.- Bandera Negra
(Javier Moreno) 8:09.
Carall, i quin tros
de tema i quans estadis rítmics i de tempo que ha tingut. Acabant-lo de la
manera que l’han acabat, i entremig amb els diversos canvis, poc ens hauríem
pensat al començament que passaria tot això. Han estat molt sorprenents les melodies dels vents, alhora
que agosarades. Tres vents d’altíssim nivell són els que hi participen, disc
situat en l’escena musical de Madrid
on resideixen tots, o ben a prop, com el Víctor, de Segòvia
ell. I com després de la “presentació” del tema, ja s’han embrancat amb les
seves sengles improvisacions. Ell mateix al trombó les ha iniciat, tot i que
han estat més moments a alguns compassos primer improvisant l’un i després
l’altre, i ells han estat Víctor, Ramón
i Jorge i tot plegat a un ritme ternari complex ben trencat, difícil
d’esbrinar. I al final, què brutal amb tots ells a mode d’improvisació
col·lectiva i ja final amb melodia inicial en un tema ben difícil d’encasellar
si parlem d’estils i variants sobre el Jazz Contemporani. Súper interessant
tema per ja començar-los a escoltar, i ves per on que la resta tindran també
aquest tarannà.
I aquest és un
projecte força subtil, envoltat d’una música sovint inquietant i sempre amarada
de modernitat moltes de les vegades, agosarada. Els temes de Javier Moreno captiven per això, per
l’atreviment de la proposta, tan sorprenent. Els jocs amb els diferents ritmes
i “breaks” existents en els temes és una de les coses que “flipa” més. També
les melodies i sons dels vents, trompeta de Jorge Vistel i trombó de Víctor
Correa, Roman Filiú, saxo alt. Tres
metalls que brillen gràcies a la “manera” com l’autor ha arranjat els temes.
I aquests són els comentaris sobre tempos i ritmes dels temes del disc:
Els
tempos no són massa vius, i de balada, estrictament parlant, no n’hi ha cap. Hi
ha sí un tema que va força tranquil de tempo i aquest és “Retorno”, iniciat per
la trompeta de Vistel i ja ben aviat
el trombó de Correa fent el motiu
principal i demés canvis que hi haurà. I “Materia Inerte”, quasi de 10 minuts
amb melodies inversemblants, el comencen tots plegats de manera molt subtil i a
tot tempo “slow” havent-hi canvis rítmics posteriors. “Metropolis”, de més de
10 minuts, comença amb una “Intro” de Moreno
al contrabaix, per ja aparèixer la melodia amb els vents, també molt
tranquil·let de tempo, però amb una pulsió rítmica a càrrec del líder al
contrabaix. I “Bandera Negra” segueix el tarannà del tema anterior pel que fa a
melodies sorprenents alhora que jocs amb el tempo i ritme. Improvisacions
col·lectives dels tres vents amb tota la modernitat possible. I “Fendika” és
una altre d’aquestes joies de lo més soprernent, amb melodia inversemblant a
càrrec del saxo alto de Filiú, coses
de la creativitat de Javier Moreno
en un tema a tempo mèdium i un Groove força interessant i gran solo del líder
al contrabaix. I més marcat de ritme és el “Te lo digo y punto”, iniciat pels
vents en la inversemblant i irreverent melodia i posterior desenvolupament del
tema. I finalment, l’”Alquimia Cubana” l’inicien baterista i baixista en una
“Intro” que comparteixen, per ja aparèixer els solos dels tres vents, el
primer, el de Vistel en un tema
també a tempo mèdium que segueix el tarannà melòdic dels altres, i on la
rítmica trencada torna a ser la “mare dels ous”.
I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...
6.2.- Fendika (Javier
Moreno) 8:52.
I aquest tema sí ha
mantingut durant tota la seva durada, el mateix ritme i tempo. I hi han tornat
amb un ritme ternari cosa que ja hem
copsat als inicis. I sí que té una estructura que ens ha permès reconèixer el
pont o la B del tema pel canvi tonal amb melodia a duet de baixista i saxo alt,
cosa ben evident. I quina altre melodia més agosarada que s’ha tret de la
màniga l’amic Javier Moreno. I Correa n’ha iniciat les improvisacions
i què clara la pulsió rítmica, i què bo el solo de Víctor, i quin so i fraseig més impressionant. Filiú al saxo alt l’ha seguit també amb la mateixa aurèola
harmònica i també al voltant de la melodia del tema. Brutal el saxo cubà del
qual li he posat projectes seus de fa temps, i també de FSNT. I per sota, la base rítmica de dos, baixista i baterista,
aquest darrer el magnífic Borja Barrueta.
I encara hem pogut concentrar-nos amb la improvisació del líder al contrabaix,
el gran Javier Moreno. Què brutal la
seva improvisació i com l’ha acabat, ja per enllaçar-la amb la melodia de tots
ells.
I l’escriptor i
periodista Jacobo
Rivero fa una magnífica ressenya del disc en aquesta pàgina
web, i el títol ja és així de suggeridor....
Elements que formen
l'univers:
Un
disc captiva quan et porta per diferents paisatges, quan ens transporta a un
món imaginari amb coherència. També quan ens inspira. Aquesta obra de Javier Moreno projecta un medley
musical, un jazz amb perspectiva perifèrica, una successió de sensacions
musicals que val la pena aprofundir i deixar-se portar, perquè captiva i ens
anima a continuar el camí, malgrat els contratemps. La música que transmet el
treball d'aquests músics és una alenada d'aire fresc, un to que estableix una
manera de ser i arriba a la seva plenitud amb el ritme de Borja Barrueta a la bateria, Román
Filiú al saxo alt, Víctor Correa
al trombó, Jorge Vistel a la
trompeta, i el mateix Javier Moreno
al contrabaix, a més de les composicions.
Composar
música per crear una atmosfera coherent, on diferents peces encaixen com si
fossin un exercici matemàtic, no és senzill. El geni Charles Mingus, una
influència totèmica sobre Javier Moreno, va dir que “La creativitat és més que
ser diferent. Qualsevol pot planificar estranys; això és fàcil. El que és
difícil és ser tan senzill com Bach. Fer allò senzill, increïblement senzill,
això és creativitat". A "Quinteto Capital", Javier Moreno
presenta una sèrie de composicions pròpies que semblen senzilles, però que
estan lluny d'això, i simplement funcionen com un tempo ben greixat del qual
Mingus estaria orgullós.
I encara els
escoltarem en el tema anomenat....
7.1.- Te lo digo y
punto (Javier Moreno) 6:27.
I aquest tema l’han
acabat d’una manera potent, i col·lectiva, i l’han començat amb el que seria el
motiu principal fet pels vents amb notes, quasi que bàsicament amplis
intervals, molt propers al Jazz Avantgarde, si més no per les quasi
dissonàncies. Jorge pel canal
esquerra, mentre que Roman pel dret
i potser Víctor pel canal central. I
al líder l’hem escoltat amb el motiu principal i obrint la porta als vents i
les seves improvisacions, la primera a càrrec de Jorge Vistel a la trompeta que n’ha fet una de brutal. I quina
pulsió rítmica la del contrabaix i la bateria. I ell, volant ben alt per com ha
executat el seu fraseig i amb quin llenguatge més agosarat. Filiú al saxo alt l’ha seguit també amb
una improvisació d’altíssim nivell i també amb arpegis descendents
inversemblants i fraseig impressionant. I hi han tornat tots plegats amb el
motiu principal i ja l’han acabat, aquest “Te lo digo y punto” magnífic de Javier Moreno.
I més coses que ens
diu Jacobo
Rivero...
Aquest
procés creatiu de composició requereix habilitats que es desenvolupen a partir
de l'experiència i l'exposició a altres formes de música. Javier Moreno pot presumir d'una trajectòria i d'experiències
d'aprenentatge en el jazz i el flamenc, dos universos que es miren fàcilment
als ulls perquè s'originen des d'una mateixa perspectiva, des de la qual van
prendre camins diferents. Aquesta visió musical és una rebel·lió contra
l'opressió de l'ésser humà; és la bandera de l'humanisme com a motor de
comunicació entre els diversos. El seu origen es troba a l'Àfrica, i el seu desenvolupament és present a tot el món a través
d'una diàspora sonora amb múltiples ramificacions.
Javier Moreno forma part d'aquesta perspectiva global, en
aquesta comprensió profunda de la música, en aquest coneixement de l'origen, i
la responsabilitat de pertànyer a un món difuminat de música diversa amb un
destí comú d'enriquir l'ànima. Ha estat en espais on les parets protegeixen
històries de vida i llibertat, com el Centre
Cultural Fendika d'Addis Abeba, Etiòpia, el Centre Nacional de les Arts de
Mèxic, el Sunset Sunside de París, l'Auditori Nacional de Madrid a Espanya, el
Thelonious Club de Buenos Aires, Argentina, o suant als escenaris de clubs de
Nova York com The Stone, Smalls, Iridium, o el Cornelia Street Café.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema de Javier Moreno
com ho són tots i anomenat..
8.5.- Alquimia Cubana
(Javier Moreno) 6:27.
I moments abans
d’acabar el tema, Javier ha
recuperat el motiu principal amb el qual l’ha començat. En un altre tema
impactant situat com els altres en un règim de tempo mèdium i amb ritmes
trencats força difícils a vegades d’entendre com va tot plegat. I el tema ha
començat amb la bateria de Barrueta
i posterior motiu principal a càrrec del líder al contrabaix. I de nou la
melodia dels vents ha estat força entremaliada i gens trillada, com passa amb
els ritmes. Vistel a la trompeta hi
ha tornat de nou amb elegància, classe i so força càlid, considerant el
registre. Ell però s’ha situat força estona en el registre del mig fent una
carretada de notes lligades a una velocitat remarcable. Filiú l’ha seguit començant-lo una mica més tranquil, coses que han
canviat ben aviat i també s’ha posat a lligar seguides una pila de notes
inversemblants pels seus intervals. Moments de bogeria també a trio de saxo,
contrabaix i bateria, i el líder de nou amb una improvisació soterrada de la
del saxo cubà, brutal. I allò que he dit al començament, de recuperar el motiu
i enllaçar amb tots els vents, i acabar aquest altre impressionant tema, brutal
i ideal per ja deixar-los d’escoltar.
I més coses que ens
diu Jacobo
Rivero..
En
aquest viatge personal, que ha fet amb una perseverança lloable, no ha
vacil·lat en el seu interès per incorporar contínuament el coneixement.
"Quinteto Capital" és el seu quart disc com a líder de Fresh Sound
New Talent i sona com una pausa enmig d'una caminada per muntanya o d'un
edifici antic, on ens asseiem a descansar en un túmul o replà per gaudir de
tots els paisatges i experiències que ha portat a la motxilla per arribar a
aquest punt. Un viatge on també hi és present la força de la seva família i els
seus éssers estimats, teixint un ambient d'afirmació col·lectiva. Ho fa al
costat d'un grup de músics que aporten el seu propi bagatge a la gran imatge
d'un disc rodó, una obra de gran valor perquè fa que tota la seva música camini
cap a una direcció inequívoca, seguint una bandera negra imaginària que li
serveix d'àncora. pel que està passant i pel que està per venir. “Quinteto
Capital” és un jazz d'alta qualitat humana i espiritual, amb els elements
constitutius de l'univers de Javier Moreno. Gaudeix del viatge que presenta; val
molt la pena. —Jacobo Rivero, periodista i escriptor.
I ja per acabar el
programa d’avui us proposo escoltar alguns temes de la música col·lectiva de la
World Citizen Band i el seu “Antares”. És de suposar que es va
enregistrar en algun estudi de Nova York.
I aquí hi tenim a: Uri Gurvich, saxo
alt; Ramiro Olaciregui, guitarra; Marcos Merino, piano; Kenneth Dahl Knudsen,
contrabaix i Rodolfo Zuniga, bateria, on composicions les comparteixen tots
els membres de la banda, i disc que em va enviar l’amic Uri Gurvich i que aquest passat dimarts vaig poder saludar al Jamboree conjuntament amb la resta de
la banda en un concert que va ser brutal. I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu la pàgina web d’aquesta Banda
de Ciutadans del Món.
I algunes de les coses
que ens diuen ells dels seus temes són aquestes....
Des
de la sensació de swing de “Verás Mijín” fins al so de fusió rock/jazz de la
cançó principal, la síncopa amb tint de blues de “CM's Blues”, la samba
brasilera amb “Samba Pra Kuki” i la sensació de modern Groove de “Lotus”, WCB mostra la seva versatilitat i
confiança a l'hora d'expressar-se dins d'una sèrie d'idiomes internacionals
contrastats. I dels 11 temes n’hi ha un parell que són baladetes precioses, el
“Magic Carpet”, dolç des dels inicis a piano sol. Després té un punt de Groove
molt delicat, però. I el “St. Suplice” és un pèl més viu, tot i que no massa,
havent-hi però sempre una determinada pulsió rítmica. També és una balada “¿Y
las palabras?”, on, tot i haver-hi també una determinada pulsió rítmica molt
delicada, incorpora canvis rítmics. I és que aquest és un projecte súper vital,
súper potent, energètic, car la resta dels 10 temes són així de marxosos.
I ja els escoltarem en
el tema compost per Rodolfo Zuniga
iniciat amb una “Intro” delicada per ja aparèixer la melodia feta a duet per
saxo alt i guitarra, i primer solo a càrrec del contrabaixista Kenneth Dahl Knudsen en el tema...
9.9.- St. Suplice (Rodolfo
Zuniga) 5:18s.
I quin canvi musical
i d’estil hem fet, ara amb aquest preciós tema dels WCB. Dolçor melòdica, sí, però també amb una melodia 10 n’hi do
d’entremaliada. I el baixista Kenneth
Dahl Knudsen, danès ell, ha estat qui primer ha improvisat. Pulsió rítmica
sense oblidar com va la qüestió melòdica amb un so situat en la part alta del
mànec de la seva “berra”. I quina guitarra més “fresca” hem escoltat, la de Ramiro Olaciregui, ell força precís i
amb un fraseig lligat molt bonic per so
un pèl passat pel sedàs de l’electrònica i amb efectes a tot gust. I després de
la seva més que reeixida improvisació, han recuperat la melodia i l’han acabat,
un tema que ha començat amb guitarra i saxo alt enlairant-se melòdicament abans
d’entrar amb el motiu principal del tema, i què bé l’han desenvolupat tots
plegats. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I l'estrella “Antares”, també coneguda com el Cor de l'escorpí, fa temps que és
admirada per la seva energia ardent i apassionada. Inspirat en aquest
sorprenent cos celeste, el segon àlbum del projecte de col·laboració
internacional World Citizen Band
comparteix tant el nom de l'estrella com la seva audaç resplendor. Una
col·lecció de jazz contemporani original d'alta energia, ”Antares” es va estrenà al KDK
Music el 25 d'agost d’enguany.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguirem escoltant
en el tema compost pel guitarrista Ramiro Olaciregui, el qual ens
enlluernarà en la seva reeixida improvisació a tot Swing i diversos canvis
rítmics que hi haurà alhora que el preciós “break” on els arpegis del
guitarrista brillaran per la seva dolçor, en l’anomenat....
10.8.- Lotus (Ramiro
Olaciregui) 8:04.
I quin final més
bèstia a càrrec del guitarrista i compositor, res a veure per com l’han
començat. Ha estat amb una “Intro” a càrrec d’ell mateix amb acords per després
entrar la resta de la base rítmica, i ja ben aviat la melodia a càrrec de saxo
alto i guitarra, i sobretot , què interessant el pont o la B del tema, tan
diferenciat de les As, i motiu inicial. I el primer i dolç “break” l’ha fet Ramiro a la guitarra, per ja seguir amb el tema tots plegats i ja
deixar pas a les improvisacions. De nou qui les ha començat ha estat el
contrabaixista danès, i amb quina contundència l’ha fet. I què bo el suport del
baterista, el qual brilla en aquests temes ja des dels inicis. I la guitarra
del compositor ha tornat a volar tot i improvisant, i més encara en els moments
que tots s’han posat a fer una estoneta de Swing. La rítmica trencada ha
dominat però el seu solo, i sí, el Swing ha tornat en el que diríem la B o el
pont del tema. Un so en l’ona dels guitarristes moderns sense oblidar el seu
gust per la tradició, a tot Swing. I després han recuperat l’essència del tema
i l’han acabat de cop. Brutal.
Formada a Berlín
l'any 2013 amb l'objectiu d'unir cultures a través de la música, la WCB és un quintet format per Uri Gurvich (Nova York, d'Israel), Ramiro
Olaciregui (Berlín, d'Argentina), Marcos Merino (Madrid, d'Espanya), Kenneth
Dahl Knudsen (Aalborg, de Dinamarca) i Rodolfo Zunia (Los Angeles, de Costa
Rica).
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
tindrem un gran concert el divendres 13 d’octubre on tindrem a Irene Reig Trio, amb Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan
Casares, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del
Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem
a partir de les 22h.
I un dels vitals
temes del disc és el primer track compost per Uri Gurvich i per tant amb un rerefons de músiques autòctones
israelianes passades pel sedàs del Jazz en el tema anomenat....
11.1.- Orient Express
(Uri Gurvich) 5:50.
Doncs aquest tema de
l’Uri ha estat força potent, enèrgic
i vital. Les sonoritats sí que ens han situat en un entorn musical de les seves
arrels musicals, tot això clarament en la melodia. Ell mateix n’ha iniciat les
improvisacions, i sempre amb el suport de la base rítmica, on de nou, de fet a
cada tema, el baterista Rodolfo Zuñiga
que déu ser amb la ñ i no amb la n, ha estat força present. Uri ens ha deixat una bona mostra de
les seves virtuts fent solos, on hi tenim melodia i escales inversemblants. I
el baterista s’ha lluït, i de quina manera, en el seu solo, també amb el clar
suport del baixista, fent aquest la línia mestre de baixos. Un tema que se m’ha
fet curt tot i els seus 6 minuts, coses que passen quan els músics ho fan tan i
tan bé, i quan el tema tira ben ràpid. Un bon tema de l’Uri Gurvich.
I ja per deixar-los
d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, ho farem amb un dels més
vitals del disc, el magnífic Blues compost pel guitarrista Ramiro Olaciregui on ell mateix desenvoluparà el primer i
espaterrant solo...
12.10.- CM’s Blues (Ramiro
Olaciregui) 5:18s.
I quin tros de Blues
per deixar-los ja d’escoltar i nosaltres acabar el programa, què bé. Una
melodia feta per saxo alto a duet amb el guitarrista, i melodia no tan trillada
i senzilla com solen ser les dels Bluesus. I sí que hem copsat el Blues i
estructura típica de 12 compassos en la improvisació súper reeixida del
compositor i guitarrista, car, ens ha fet un solo farcit de bon gust, amb una
tècnica i digitació depurada i bones frases amb tot el Blues passat pel sedàs
del Jazz, del món. I després hem pogut escoltar uns “chorus” compartits amb el
baterista de pianista i saxo alt, i així poder copsar de nou les bones maneres
interpretatives de tots tres. Potser he trobat en falta algun solo més del
pianista en els temes que he posat, però en fi, la Banda, aquesta World Citizen Band, la Banda de Ciutadans del Món té una
trempera brutal en disc, i us haig de dir que el seu concert al Jamboree va ser brutal, esclar, amb un
directe espaterrant i potent, cosa que vam poder veure els assistents que la
vam omplir, quin goig. I sí, quin goig de banda, quin goig de quintet i quin
goig d’ensemble que hem escoltat avui, en aquest segon programa de la temporada
2023-2024 que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Reflectint
la individualitat i l'herència musical de cadascun dels membres de la banda en
cada peça, el conjunt s'inspira en icones del jazz com McCoy Tyner, Brad Melhdau i Jazz Messengers d'Art Blakey. Amb les
contribucions compositives de tots els membres de la banda, 'Antares' és una instantània diversa i
personal de la escena del jazz
contemporani a través de les lents de ciutats d'Amèrica del Nord i del Sud,
Europa i Orient Mitjà.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
