Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs dir-vos que el
concert que vam fer divendres passat amb els The Moonrivers & Celeste Alías va ser extraordinari, i que va
venir molta gent. Quin goig tornar a fer un concert del Festival l’Hora del Jazz. Desitjo que tornin a confiar amb el Jazz Club la Vicentina en l’edició de
l’any vinent, que ja serà la 34ena.
I el programa d’avui
el dedicaré a Fresh Sound New Talent
i amb tres projectes que em van quedar per posar la temporada passada, els de Basile Rahola Quartet, “Moments”; Sebastian
Noelle, “System One” i el de Daniele Germani, “What Reason Could i Give” amb Joe Sanders i en tots tres el productor executiu és Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Prepareu-vos doncs a
escoltar un Jazz de lo més contemporani, amb tot de creacions pròpies dels
líders, tot i que hi pugui haver algun estàndard, amb el denominador
comú de la creativitat, del Jazz on el Swing no té perquè ser-hi però sí el
Groove, on copsarem la gran mestria dels músics, situats al voltant dels
quaranta i ja reconeguts en l’escena mundial.
I començaré el
programa amb aquest darrer i més íntim projecte, el de Daniel Germani, “What Reason Could i Give” amb Joe Sanders. Publicat per FSNT
el 2021. Enregistrat per Francesco
Ponticelli a Cicaleto Recording,
Arezzo, Itàlia el 15 de març de 2021. Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas al Sear Sound, Nova York. Produït per Daniele Germani i Joe
Sanders. Amb: Daniele Germani (saxo
alt), Cosimo Boni (trompeta), Domenico Sanna (piano i Rhodes), Joe Sanders
(contrabaix), Francesco Ciniglio (bateria). I com sempre dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/daniele-germani-albums/54032-what-reason-could-i-give-digipack.html.
I els comentaris
sobre els temes i tempos els podreu llegir al blog:
I dels 12 temes del
CD, n’hi ha quatre de l’Ornette Coleman
basats en el seu “What Reason Could i Give”, la qual cosa ja ens parla de les
intencions del líder. I sí perquè les seves improvisacions tenen una àuria de Coleman i si més no, és evident que li
fa tot un homenatge. El tempo dels temes és força relaxat, delicat i a voltes
molt íntim com passa amb el tema que titula el disc, “What Reason Could i Give”,
tema del qual n’ha fet quatre versions,
I, II, III i IV, el primer a duet de saxo i piano, el segon i quart a duet de
saxo i contrabaix i el tercer amb tota la banda, temes del voltant de 2 minuts.
I la resta de temes són propis com “Parallels” que és igualment molt delicat de
tempo, melòdic a duet de saxo i trompeta, inicialment. I el primer track
“Anything But a Screen” té un punt més de pulsió i tota la modernitat del món
on el pianista no només l’inicia sinó que també fa una gran improvisació. I
molt dolç és el “On the Canvas you Made”, amb melodia preciosa a duet de saxo i
trompeta, farcida de modernitat. I un altre tema on la melodia és protagonista
ara a duet de saxo i contrabaix és “As long as You Accept me”, tema amb Groove
i tempo mèdium. La resta de temes ja tenen un tempo més viu com és el cas del
tema “The Vision We Have of Things to Ignore” de 2 minutets i mig. I el “Heavy
Lights” és viu i amb un magnífic Swing en les improvisacions. I el tema
“Origin” compost pel Germani i Sanders, és força potent ja d’entrada
amb el piano fent el motiu principal. I el tema del líder “Wich Could Also be a
Name”, és força entremaliat i curt de melodia, on el baixista fa un “Walking”
brutal mentre improvisa el pianista.
Doncs crec que podem
començar escoltant-los en el tema propi iniciat per saxo i un teclat a lo Fender Rhodes i un contrabaix subtil
amb notes soltes i escombretes del baterista. Tema propi del Daniele Germani on posterior ell i el
trompetista faran la delicada melodia que a voltes serà punyent, tema on les
improvisacions, com a tals, separades de la melodia del tema no hi són com en
els temes habituals, i sí que hi seran al final i de manera col·lectiva, i tema
anomenat...
1.3.- Parallels
(Daniele Germani) 5:25.
I ja heu vist què
delicats hem començat, oi? Aquest tema ens situa de ple en la sonoritat
d’aquest projecte, que tot i delicat, se situa, sobretot en les improvisacions,
en l’ona del Jazz Avantgarde. I quina melodia a duet ens han fet, i al final,
quins moments d’improvisació col·lectiva, magnífic tema per començar-los a
escoltar.
I ells ens diuen això
tot i parlant d’aquella època remota de quan la maleïda pandèmia: En una època
d'aïllament, la música va servir com a record per a Germani per ancorar-se, arrelar-se. Va ser un recordatori
reconfortant de totes les congregacions de gent del món tan enyorades i
cobejades. En aquest mateix acte d'asseure's en sales ermes, recordant quan
estaven plenes de gent, es van plantar les llavors de les noves cançons.
I seguirem
escoltant-los en el tema a tot delicat Swing iniciat pel baterista de manera
molt subtil per ja aparèixer el piano de Sanna
i posterior melodia a duet dels dos vents, i ja amb el preciós Swing. Un tema
on la melodia te un tarannà amb un determinat marcatge rítmic i ja uns primers
moments de solo del baixista americà, el qual farà uns “vuits” amb el líder, en
el tema anomenat...
2.9.- Heavy Lights
(Daniele Germani) 3:57.
I sí, gran tema de Germani i us haureu fixat com en els “vuits”
compassos on han improvisat el baixista amb el líder, al primer l’hem pogut
escoltar cantant més o menys el que feia improvisant. I com que el tema no és
massa llarg, ben aviat ha aparegut de nou la melodia a duet. Encara però hem
pogut escoltar la magnífica improvisació del trompetista Cosimo Boni per ja apropar-nos al final del tema.
I Alejandra Rivera Flaviá ens diu unes
precioses coses que podreu llegir al blog: Des de la introducció suau però animada de
"Qualsevol cosa que no sigui una pantalla", que ens alleuja i ens
dóna la benvinguda a un sentit de celebració i ritme, fins a l'amarga però
amorosa resignació de fer les paus amb els errors dels altres a "As Long
As You Accept Me". a l'homenatge decreixent i creixent a la perseverança
davant d'obstacles aparentment insuperables que és "Which Could Also Be a
Name", Germani i el seu quintet ens porten a un viatge complet pel moment
present. Utilitzen el poder de les melodies que aixequen l'ànima per revelar
les innombrables possibilitats latents en un sol instant, i ens demanen que ens
unim a ells, gairebé com si diguéssim: “Quina raó podria donar per ser aquí,
oient? Que estic amb tu, és clar”.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I al blog hi podem
llegir coses molt maques parlant d’aquest projecte:
"No ens podíem
creure que estàvem fent aquest disc", va dir el saxofonista del dia que
finalment va tornar a tocar música amb els seus homòlegs en persona. Les
pantalles i l'aïllament s'havien convertit en la norma, una certa màgia s'havia
revelat en allò que abans era habitual: l'acte de reunir-se. L'afany de
proximitat i col·laboració no només va estimular la creació d'aquest disc sinó
que també bateja inequívocament el seu nucli. És un àlbum sobre el valor del
moment present i tot el que comporta. En la seva àmplia expressió de tons
reflexius i riffs juganers, ens recorda que hem de prendre un moment per
reconèixer els encants ocults en les variacions subtils de les nostres rutines
diàries, la bellesa de compartir temps i espai amb els éssers estimats i, en
general, la responsabilitat d'honorar la nostra capacitat de preguntar,
d'entendre que n'hi ha prou amb tenir l'oportunitat de preguntar-nos. "L'acte
de fer aquestes cançons va ser com un far durant una tempesta", va
explicar el compositor.
I encara els
escoltarem en el tema propi iniciat ja amb tota l’energia possible a càrrec de
la base rítmica i marcatge del baixista americà, fent el que seria el motiu
principal, baixista i pianista. Aviat apareixerà la melodia a càrrec dels dos vents,
i ja el líder encarar la seva improvisació, i tema anomenat...
3.5.- Origin
(Daniele Germani) 4:36s.
I sí, molt bon tema
de Germani amb un baterista força
potent, baixista contundent i precís, pianista elegant i els dos magnífics
vents. Doncs el líder ens ha situat en el marc de les improvisacions, amb el
seu so i fraseig en l’ona del Jazz més Modern. I és que igualment de modern és Cosimo Boni a la trompeta, amb un so
força brillant, i ja per recuperar el motiu principal, melodia i acabar el
tema.
I més coses que podeu
llegir al blog parlant d’aquest projecte...
What Reason Could I
Give rep el seu nom en honor a la cançó homònima del multiinstrumentista i
compositor de jazz nord-american Ornette Coleman, i —en el mateix esperit
d'apreciació per les meravelles que es poden trobar en els moments quotidians
quan hi prestem molta atenció— l a L'àlbum inclou quatre interpretacions
originals molt diferents de la peça del difunt compositor. La lletra de Coleman
deia: "Quantes vegades / He de morir per amor? / Només quan estic sense
tu.” Gairebé com a resposta directa al seu heroi, les diverses versions de
Germani, que van des d’amoroses a vivaces, són un homenatge emotiu, responent a
la pregunta de quantes vegades cal viure per aquest mateix amor. A través
d'aquestes quatre branques divergents del mateix arbre del so, Germani i el seu
quintet reafirmen que no hi ha mancança de creativitat sempre que hi hagi
alguna cosa de valor davant nostre, encara que només sigui una cosa. Una
persona. Un moment. En la mesura que estem presents, un és tot el que
necessitem.
—Alejandra Rivera Flaviá (Des de les notes interiors del folre)
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el tema també del líder iniciat pel trio de piano,
contrabaix i bateria, per ja aparèixer l’entremaliada melodia a càrrec del duet
de saxo alt i trompeta. Cosa que durarà ben poc, car ben aviat apareixerà la primera
improvisació a càrrec del pianista Domenico
Sanna amb unes potents notes del baixista. Els moments de Swing per
“Walking” d’aquest baixista americà Joe
Sanders són brutals, cosa que copsareu de ben segur. La improvisació del
pianista, inversemblant, magnífica, rítmica alhora que molt creativa al voltant
de la modernitat més agosarada, en el tema anomenat...
4.11.- Which Could Also be a Name (Daniele
Germani) 4:31.
Magnífic tema del
líder on ha brillat també el baterista Francesco
Ciniglio per la gran feina i permanent improvisació de línies rítmiques.
Els moments inicials del solo del líder han estat incommensurables, ell a duet
amb el baterista, per després amb les notes soltes del baixista Sanders. Què impressionant. I després,
la melodia del tema a duet dels dos vents. Gran tema per ja acabar-los
d’escoltar, felicitats nois.
I després d’aquest
magnífic projecte seguiré amb el disc de l’amic Basile Rahola Quartet, “Moments”. Enregistrat a The Jet Studio, Brussel·les, els dies
11 i 12 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per Rudy Coclet. Produït per Basile
Rahola i Wajdi Riahi. Amb Basile Rahola (contrabaix), Julien Cuvelier
(saxo alt), Wajdi Riahi (piano), Pierre Hurty (bateria). Convidats: Octavio
Hernández (guitarra #2 i 6), Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor #3, 9 i 10).
Totes les composicions de Basile Rahora,
excepte #12 de Basile Rahola i Mariano
Camarasa. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web: https://www.freshsoundrecords.com/basile-rahola-albums/54795-moments-digipack.html.
I en Basile ens diu unes coses molt boniques
que podreu llegir al blog:
La vida està feta
d'experiències úniques. Aquests records estan gravats a la nostra ment, i ens
trobem atrapats en llargs moments de nostàlgia intentant reviure’ls. Aquests
preciosos instants, que al principi ens impacten amb tanta intensitat, acaben
esvaint-se amb el pas del temps. Els records s'esvaeixen, però en conservem
alguna cosa dins nostre. Estem atents als perfums, les olors de les nostres
experiències passades, preparats per respirar vida des del fons dels nostres
pulmons.
Per molt que la nostra
memòria se n’hagi oblidat, les sensacions es mantenen: els colors, les olors,
els sabors, els sons, no canvien. Encara hi és tot. Les composicions d'aquest
disc són el reflex dels viatges fets i de les emocions que es senten. Recorden
les decisions preses i les persones trobades. Són retrats d'amistats,
d'alegries i decepcions del passat. “Moments”
ret homenatge a aquestes experiències passades, la presència de les quals dins
nostre ens mou a viure més plenament. —Basile
Rahola.
I els comentaris
sobre els temes i tempos el podreu llegir al blog:
Doncs quasi un
denominador en comú dels temes del disc és el fet de començar-los de manera
delicada per més endavant aparèixer el ritme i tempo doblat en les improvisacions,
augmentant-ne la potència auditiva i de sensacions. Les excepcions són per
exemple la del tema més curtet d’1 minutet i escaic, tema a contrabaix i
bateria, tot plegat molt subtil. També ho és el delicat i preciós tema anomenat
“Choral des Indécis”, iniciat per contrabaix i piano, tot plegat molt delicat i
bonic, i sí, a mode de “coral”. I el tema “September 1st (For Laura)” té un
tarannà també molt delicat, on ja cap el final apareixerà un increment de
sonoritat ja entrada la improvisació del saxo alt, mantenint però el tempo mèdium.
“Leaving Barcelona” segueix un tarannà similar, on durant molta part de l’estona
escoltarem una música preciosa i delicada, amb melodia a càrrec dels dos vents
a duet, i on al final hi haurà més energia sonora i de sentiments. I el tema “Palamós”
té una melodia un tant inquietant, on el contrabaix marca el motiu principal i
el teclat té una sonoritat magnífica tot plegat a un tempo força molt delicat.
Tot plegat canviarà a més poder amb el solo del saxo alt i més energies que vindran.
Un pèl més viu de tempo, igualment amb uns inicis delicats és “Ashes to Come”, de
quasi 9 minuts, amb una melodia a càrrec del teclista fent-la en els més greus,
tot plegat molt subtil fins i tot apareixent el saxo alt, mantenint-se aquest
ambient tot el tema. I hi ha un tema anomenta “Gentle Giant”, que per cert és
el nom d’un grup de rock progressiu dels anys 70s, però que no deu tenir res a
veure. Aquest tema té una “Intro” a saxo sol per després seguir amb el tema.
Ambdós temes curtets, i aquest també força inquietant per com són les seves
sonoritats amb un marcatge rítmic de baixista, teclista i saxofonista per
després aparèixer la bonica melodia i augmentar la qüestió rítmica pel
baterista. I el “Northern Lights” és el més llarg de prop de 10 minuts on la
seva melodia desenvolupada es va fent més i més interessant per després
aparèixer la guitarra del convidat fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow
i energies que es desenvoluparan ja cap el final. I “Guess What” comença amb el
líder fent una “intro” a contrabaix solo ja amb el marcatge subtil de ritme
i tempo. La melodia apareixerà amb els
dos vents per ja ben aviat les seves improvisacions col·lectives amb tota la
modernitat del món. I el tema “One for O.H.” comença delicadament per notes de
teclat i posterior duet melòdic de teclista i baixista fent-ne el motiu
principal. L’entremaliada melodia apareixerà amb el saxo alt on la resta de companys
el recolzaran. El temps s’aturarà i tot esdevindrà subtil però ben aviat el
tema agafarà un tarannà potent amb les improvisacions i energia del baterista
amb un llarg i brutal solo que arribarà ben bé al final del tema. I ja per
acabar, el primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel
saxo alt, coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una
magnífica sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista.
Doncs crec que podem
començar amb un d’aquests preciosos temes i que serà el que Basile ha dedicat a Barcelona. La seva melodia és preciosa
i la fan els dos vents complementant-se i amb una dolçor que et posa la pell de
gallina. El saxo tenor Claudio Jr. De
Rosa farà la primera magistral i subtil improvisació, en el tema que va fer
quan ens deixava...
5.10.- Leaving Barcelona
(Basile Rahola) 5:11.
I ja heu pogut
escoltar quina preciositat de tema va fer Basile,
tot ple de malenconia per la partida, tot i recordant els moments tan macos que
va passar entre nosaltres, dels quals jo mateix en vaig ser partícip. Quina
magnífic improvisació de Claudio al
tenor. I Wajdi Riahi l’ha seguit amb
la seva preciosa feta al piano, amb una gran elegància on ens ha acaronat amb
les seves notes. I ja després aparèixer la melodia feta per Julien Cuvelier i suport del saxo
tenor, també. I quin final més maco, creixent les emocions. Molt bonic tema per
començar-los a escoltar.
I seguirem amb més
temes d’aquest llarg projecte on els temes són llargs, la qual cosa ens mostra
la generositat de l’autor i companys. I el tema en qüestió té un tarannà a
moments de Jazz Avantgarde. Comença amb el líder fent una “intro” a contrabaix
solo ja amb el marcatge subtil de ritme i
tempo. La melodia apareixerà amb els dos vents per ja ben aviat les
seves improvisacions col·lectives amb tota la modernitat del món, tema
anomenat...
6.9.- Guess What (Basile
Rahola) 7:1.
I què interessant
aquest tema i com l’han anat desenvolupant. Els moments d’improvisació dels dos
vents han estat brutals. Quina trempera i modernitat. I quin suport de la base
rítmica, amb el líder al contrabaix, i la potència del baterista, brutal. Llarg
i esclatant solo dels dos vents, Julien
Cuvelier (saxo alt) i Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor) per
després aparèixer la subtilesa del piano de Wajdi Riahi amb un solo precís on ens ha embolcallat la seva
sonoritat i elegància interpretativa alhora que modernitat. I quin tros de solo del baterista Pierre Hurty, llarg, fet amb força gust
per redobles delicats. I ja de cap al final del brutal tema de Rahola.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara seguirem amb
un altre gran tema, el més llarg i proper als 10 minuts, on la seva melodia desenvolupada es va fent
més i més interessant per després aparèixer la guitarra del convidat Octavio Hernández fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow i
energies que es desenvoluparan ja cap el final. Comença però amb els darrers
acords del tema per ja aparèixer la melodia a duet de saxo alt i guitarra. Una
melodia entremaliada que deixarà pas al solo del guitarrista, el qual s’esplaiarà
llargament. Modernitat en el seu so, el del Jazz-Rock-Progressiu per entendre’ns,
en el tema anomenat..
7.6.- Northern Lights
(Basile Rahola) 9:43.
Quin gran tema acabem
d’escoltar i quina gran improvisació d’Octavio.
I quin suport de la base rítmica, també, amb el baterista Hurty brutal i molt present. I quin canvi més subtil amb el piano
de Riahi, que tot i la subtilesa s’ha
endinsat en una improvisació força elaborada i contemporània. Magnífic també. I
quin final més potent amb Cuvelier
saxo alt i Hernández a la guitarra.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar, el
primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel saxo alt,
coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una magnífica
sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista. Un altre dels temes
llargs, que sobrepassa els 9 minuts. El tempo s’aturarà en la improvisació de Cuvelier al saxo alt, però no, perquè
ell seguirà desenvolupant la seva brutal improvisació augmentant-ne la potència
de tots plegats, la d’ell, però sobretot la del baterisa Hurty, en el tema...
8.1.- Spontaneous
(Basile Rahola) 9:25.
I quin altre brutal tema
de Rahola i quin magnífic solo de Cuvelier a l’alt. I quin canvi amb la
intervenció del pianista Riahi i què
bonic tot plegat, amb aquests aires de música de l’Índia. I com ha anat tot derivant cap a la potència sonora, amb una
permanent pulsió del líder al seu contrabaix, i sempre amb el baterista Hurty a tota hòstia. I ell, al final
del tema, ha deixat de nou l’empremta de la seva saviesa i gust musical. I amb
la melodia han arribat al final d’aquest altre gran tema de Basile Rahola. Felicitats Basile, felicitats nois.
I ara ja encarem el
final del programa amb el darrer projecte FSNT,
el del Sebastian Noelle, “System One”.
Enregistrat per Chris Benham amb
l'enginyer ajudant Kevin Thomas a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York,
el 25 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per Katsuhko Naito. Produït per Sebastian
Noelle. Amb Sebastian Noelle
(guitarres elèctriques i acústiques), Matt Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix),
Dan Weiss (bateria). Totes els temes són de Sebastian Noelle. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç
a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/sebastian-noelle-albums/54775-system-one-digipack.html.
I algunes coses ens
explica l’Scott Yanow de Los
Angeles Jazz Scene, coses que podreu llegir al blog:
"Originari d'Alemanya, el guitarrista Sebastian Noelle està establert a Nova York des de l'any 2002. Ha
treballat àmpliament amb la Secret
Society de Darcy James Argue, la
big band de Chris Potter i l'Aaron Irwin Quintet, entre d'altres,
a més de ser un guitarrista de sessió molt sol·licitat. “System One” és el seu quart CD com a líder del segell Fresh Sound New Talent.
A part d'una famosa
cita de J.R.R. Tolkien ("No es perden tots els que deambulen"), no hi
ha notes en aquest CD. No obstant això, la cita s'adapta a la música que sovint
dóna la impressió que les improvisacions vagin vagant una mica sense perdre's
mai. Al guitarrista s'uneixen el pianista Matt
Mitchell, el baixista Chris Tordini
i el baterista Dan Weiss en deu dels
seus originals. I tot i que Noelle
és generalment el líder, els quatre músics fan una gran contribució a la música
complexa però sovint sorprenentment accessible.
El primer tema,
"Uncanny Valley", canvia els estats d'ànim i els temes diverses
vegades, com si la música fos purament intuïtiva i espontània. Tanmateix,
algunes de les altres peces, com ara "Kaonashi" i la lírica
"Winter Boat", estan una mica més controlades fins i tot durant els
vols inventius dels solistes. La interpretació és generalment abstracta, però
la naturalesa reflexiva de la improvisació fa que els resultats agradin a
aquells que tenen les orelles obertes, i les escoltes repetides revelen la seva
lògica original i una bellesa lleugerament disfressada." —Scott Yanow (març, 2022) de Los Angeles Jazz Scene.
Doncs ja podem
començar a escoltar-los amb el preciós i delicat tema, tercer track del disc,
on els arpegis del guitarrista s’hi han quedat de manera permanent, mentre ell
mateix el líder en fa la melodia. Aquesta es veu acompanyada per la secció
rítmica, que de manera molt subtil va apareixent, car el ritme, inicialment no
es percep tan clarament. La delicadesa del baterista, les notes puntuals del
baixista, tot plegat l’acompanyen, i ja ell fent-ne la preciosa melodia, en el
tema anomenat...
9.3.- Kaonashi
(Sebastian Noelle) 6:29.
I què bonic que ha
estat aquest “Kaonashi”, i quines improvisacions tan precises i delicades,
primera la del líder i guitarrista Noelle,
el qual ha seguit amb el tarannà evocador amb atmosferes musicals emocionants.
El seu gust interpretatiu ens el situa en un espai musical molt personal,
allunyat. Però és que també el pianista Mitchell
ha seguit també acaronant-nos passejant-se pel registre baix del piano i també
pel més alt. I ves per on que el baterista no ha parat de crear al voltant del
pianista. Què bonic aquest primer tema d’aquest quartet liderat per Sebastian Noelle.
I seguim amb un altre
tema força interessant. L’entremaliada melodia la faran el líder i pianista a
duet, on l’aspecte rítmic torna a ser la “mare dels ous”. Un ritme així com
trencat envoltarà la melodia i ja per aparèixer un “break” on semblarà
aturar-se tot, però no, en el tema anomenat....
10.7.- SATA S40221
(Sebastian Noelle) 7:18.
I què impressionant
ha estat, i com l’han desenvolupat a partir del break comentat, on la rítmica
ha canviat de registre i tot s’ha tornat més subtil. El tema ha seguit amb la
improvisació del líder, el qual de mica en mica ha anat creixent i ampliant les
seves mires. De la mateixa manera l’han seguit els companys de la base rítmica,
recolzant-lo en tot moment, ells que són Matt
Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix), Dan Weiss (bateria). I l’aparició
del pianista ha estat sublim, per com s’ha esmorteït tot plegat. La modernitat
de la seva exposició solista, com la del líder, és més que evident. Aquests són
músics que han “mamat” dels músics més agosarats i atrevits, i així ens ho
mostren tots quatre. Quin altre gran tema..
I encara els podrem
escoltar en un altre tema impressionant on la qüestió rítmica és força
interessant i impactant. I és que el comencen baixista i guitarrista amb el
motiu principal i ja amb el contingut rítmic així com trencat. En aparèixer el
baterista, notareu que això encara es remarcarà és. La melodia a càrrec del
líder seguirà aquest tarannà rítmic i més encara en el que seria el pont del
tema, en el tema anomenat...
11.4.- Northern
Dispensary (Sebastian Noelle) 7:46.
I ja veieu quina
meravella de composició de Noelle i
com després del que seria el tema, ja n’ha iniciat les improvisacions. Uns
temes emmarcats en un estil de Jazz on d’alguna manera la Fusió hi és de totes,
totes. La qüestió rítmica la porten la mar de bé Chris Tordini, contrabaix i
Dan Weiss, bateria. I com s’ha esplaiat el líder, abastament, en la seva
brutal improvisació i com hi van tots plegats en aquest gran tema. I quin canvi
subtil quan ha aparegut el pianista Mitchell.
Ell s’anirà enlairant emocionalment de mica en mica, però els primers moments,
què bonics. Les permanents notes del baixista, la presència imprescindible del
baterista, com va tirant de tot plegat, estirant-se i ja ben a prop del final,
recuperant melodies inicials, i energies.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja
fins el 13 d’octubre, on tindrem a Irene
Reig Trio, amb ella mateixa al saxo alt, Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, concert
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH
i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
I ja els acabarem d’escoltar
i nosaltres el programa d’avui amb el primer track tema on començaran amb una “Intro”
vital de tempo, a piano, contrabaix i bateria però també marcant unes
reiteratives notes el mateix líder i guitarrista. Mitchell al piano s’estarà improvisant en aquesta mena d’introducció
al tema una bona estona, i alhora la resta de la base rítmica, baixista i
baterista s’estaran en una permanent pulsió, i tot això fins arribar al subtil
canvi on el líder intervindrà, en el tema
anomenat...
12.1.- Uncanny Valley
(Sebastian Noelle) 7:44.
I què interessant
aquest tema, on un no endevina on comença la melodia, car aquesta, com a tal, no
sembla existir-hi, i sí les improvisacions. I és que després del pianista, ha
estat el líder qui les ha iniciat després de la seva entrada tan i tan subtil. Una
aparició on la subtilesa n’ha estat la protagonista. Ben aviat desenvoluparà el
tema en la seva improvisació, on ens recorda per exemple a Pat Metheny però també les maneres de John Abercrombie, unes maneres magistrals. I encara Mitchell al piano l’ha seguit i ja per
encarar el final amb la mateixa embranzida que a l’inici d’aquest gran tema, i
també uns moments de lluïment pel baterista, gran tema per ja acabar el
programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
