Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I abans de començar, dir-vos que el concert que vam fer el divendres 15 va ser magnífic, amb en Joan Mar Sauqué Trio, amb en Josep Traver i Sergi Mesa. Que vam inaugurar la 15a temporada amb força gent que va gaudir molt d’aquest primer concert de la temporada 2023-2024. I per més “INRI”, el divendres vinent 22 de setembre farem el que serà el tercer concert al Jazz Club la Vicentina d’un dels grups participants en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, el dels “The Moonrivers & Celeste Alías”. Molt content que els de l’AMJM hagin comptat de nou amb nosaltres. Us hi esperem també.
 
I parlant del programa d’avui, doncs dir-vos que tindrà dues parts, la primera on el clarinet en serà el protagonista amb dues maneres diferents de tocar-lo, per dir-ho d’alguna manera, amb en Martí Mitjavila Trio – “’Round the Corner” i en Chema Peñalver – “Stretchin’ Out”. Mentre que la segona part, el piano del líder clourà el programa amb l’Antonio Grande Ensemble – “Olimpo”. Per descomptat que els líders no estan sols. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començaré amb el delicat disc d’en Martí Mitjavila Trio – “’Round the Corner”. Publicat per ZenneZ Records. Enregistrat a Wedgeview Studios a Breukelen. Mesclat per Philip ten Brink i masteritzat per Sergi Felipe. Amb: Martí Mitjavila, clarinet i clarinet baix; Simón Osuna, contrabaix i David Puime, bateria. Hi ha dos col·laboradors en alguns temes i que són en Gideon Tazelaar i  Joris Roelofs. I sí, que el disc és una preciositat, que la majoria de temes tenen un lirisme incommensurable, sobretot les increïbles balades que ens acaronen des de les primeres notes. I aquestes són “Milflors”, tema propi; “Mood Indigo” de Duke Ellington amb els dos convidats; “Este seu Olhar”, de l’Antonio Carlos Jobim és així de delicada com també “Lonesome Road” de Nathaniel Shilkret. “Aeri”, tema del líder, ja té un tarannà més vital, tot i que no massa, amb una llarga “intro” del baterista i posterior Swing en la improvisació del líder al clarinet tot i la permanent pulsió així com trencada del baterista. I el “How about You”, de Burton Lane sí que té tot el Swing del món encara però a un tempo mèdium high, on hi col·labora Gideon Tazelaar al saxo tenor. I el tempo és més vital en el tema del genial Monk, “We See” on hi col·labora Gideon al saxo tenor i Joris al clarinet baix. I el tema vital de John Coltrane és “26-2”, on el líder al clarinet i Joris al clarinet baix tornen a fer un tema a duet de vents sense oblidar els dos de la base. I el més ràpid de tempo és “Navajilla”, tema de Simón Osuna on els dos clarinetistes ens mostren de nou  la seva mestria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.zennezrecords.com/shop/marti-mitjavila-trio-round-the-corner-cd?dt=1695035949544.
 
I començarem delicadament amb la balada de l’Antonio Carlos Jobim, la preciosa.....
 
1.3.- Este Seu Olhar (A. Carlos Jobim) 3:47.
 
I quina preciosa cançó acabem d’escoltar i de quina manera més subtil l’han interpretat molta part de la seva estona, de fet la de les seves dues As a duet de clarinet i contrabaix, per ja acabar el tema amb els copets delicats de la bateria de David. Amb la mateixa subtilesa i delicadesa hem escoltat la gran improvisació del clarinet d’en Martí, fent-nos unes escales inversemblants i creant unes línies melòdiques precioses. I magnífic el suport dels dos companys, en Simon al contrabaix i David a la bateria, també subtils. I com al final en Martí ha pujat de to el tema, què preciós per començar-los a escoltar.
 
I seguirem amb el tema trencat de ritmes on David Puime fa una magnífica i llarga “Intro” a la bateria, per ja després aparèixer la melodia a càrrec del clarinet del líder Martí Mitjavila...
 
2.2.- Aeri (Martí Mitjavila) 6:13.
 
Quin tema més bonic acabem d’escoltar, i quina magnífica improvisació ens ha fet en Martí que per a mi sembla haver recuperat el clarinet de les catacumbes per posar-lo en un pedestal on el Jazz Modern hi és de totes, totes. Sembla haver volgut donar-li el valor que li pertoca, tot i que la sonoritat de l’instrument ens pot situar en d’altres estils de Jazz més comercials. El nostre proper convidat, en Chema Peñalver ja fa temps que també ho fa. Una gran impro d’en Martí per ja després recuperar la bonica melodia i acabar-la amb un “Turn Around”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara els escoltarem en el magnífic estàndard de Jazz compost per Burton Lane  i Ralph Fredd on hi col·labora Gideon Tazelaar  al saxo tenor, tema iniciat amb una “Intro” de vents, amb Martí fent-ne la melodia i Gideon  fent-li una mena de contrapunt. Després serà aquest darrer qui ens farà una gran improvisació, no endebades ell és un dels joves músics de tots els vents més en forma de l’escena europea, ell que també toca el saxo alt, en el tema...
 
3.4.- How About You (Burton Lane & Ralph Fredd) 5:08.
 
I quin tema més farcit de Swing. I després d’un, l’altre, car en Martí ens ha clavat un brutal solo al clarinet ple de modernitat on ens mostra la seva gran tècnica, com també la improvisació de Simón Osuna al contrabaix acompanyat subtilment per les escombretes de David Puime. I quin final més brutal de tots ells i també dels dos vents.
 
I acabarem el seu projecte amb el tema que John Coltrane va incloure en el seu “Coltrane’ Sounds” del 1962 on hi hagué ell mateix, McCoy Tyner, Steve Davis i Elvin Jones,  i ara amb els dos clarinetistes, Martí i Joris essent ells dos qui el començaran, primer amb una “Intro” per ja després fer la melodia a duet, i sempre amb el suport de la base rítmica de dos, Simon, contrabaix i David, bateria...
 
4.1.- 26-2 (John Coltrane) 5:15.
 
I quin gran tema per ja acabar-los d’escoltar. I després del tema a duet ja ha aparegut la primera improvisació a càrrec del convidat al clarinet baix, en Joris Roelofs, brutal solo que ens ha fet, com també el líder al clarinet, en Martí Mitjavila. Posteriors “quatres” els han fet amb en David a la bateria, ells dos, els clarinetistes i el company als tambors i platerets. I quin final més brutal recuperant la melodia a duet, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats nois,  Martí i companys per aquest gran treball.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb el disc d’en Chema Peñalver – “Stretchin’ Out”. Enregistrat el 5 de maig de 2022 a BSO Produccions, tècnic de so, edició, mescles i masterització, Joan De Ribera. Produït per Chema Peñalver i Cafè Swing Produccions. Subvencionat per la SGAE a la Convocatòria d'ajudes per a la publicació de discos 2022 i seleccionat al Circuit Cultural Provincial de la Diputació de Castelló. Amb Chema Peñalver, clarinet, composició, arranjaments i direcció musical; Eduard Marquina, piano; César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria. I com sempre, aquí teniu l’enllaç al seu bandcamp: https://chemapenalver.bandcamp.com/album/stretchin-out.
 
I el mateix Chema ens explica de què va aquest projecte:
Arriscant o estirant-se és l'acció que volia expressar a "Stretchin´Out" el meu primer àlbum exclusivament digital. És d'estil neoclàssic i està constituït per un repertori de composicions inèdites i originals que representen un equilibri constant entre la tradició del jazz i la modernitat. Va ser enregistrat a la vella usança, els quatre músics tocant alhora a la mateixa sala i enregistrar a les primeres preses. Es tracta d'un treball discogràfic de 6 peces on, sense trencar amb el model d'improvisació sobre estructures formals i cicles harmònics, vaig intentar donar un nou enfocament al llenguatge del clarinet al jazz. Evidentment, hi són presents les influències del jazz dels 50´s i estils propis al bop i al jazz modal. Entre ells hi ha un tema "Trobadours et Ménestrels" amb una nova línia de dos chorus sobre l'harmonia de "So What", 2 temes, "Clarinet a la Bop" i "Slum Boy", sobre la forma de Rhythm Changes però en tons no tan habituals, els de Eb i F; un de Latin Jazz amb lleugers tocs moriscs o flamencs "El forn del carrer de la Moreria", un de mig tempo que obre el disc "Looking Away" i un blues "Mambo Blue".
 
Doncs els escoltarem en el tema més tranquilet de tempo iniciat amb els 8 darrers acords del tema a trio de piano, contrabaix i bateria per ja aparèixer la melodia del tema a càrrec del líder al clarinet, el bo d’en Chema Peñalver, en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AA’BA, car la segona A té uns moments marcats rítmicament, i a la B o el pont hi percebem el canvi tonal.
 
5.1.- Looking Away (Chema Peñalver) 7:00.
 
I sí, aquest és el que ell diu tema a mig tempo i que obre el disc. I ja heu pogut escoltar les “maneres” improvisatòries d’en Chema què potents que les té. Energia, idees elaborades i molt ben executades les d’aquest mestre del clarinet, i sí que el llenguatge també és molt modern. Una posterior impro del pianista Marquina primer amb acords i posterior solo també força creatiu i farcit de Swing gràcies al “walking” dels dos de la base, en César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, i el primer fent després una bona improvisació, amb pulsió rítmica alhora que contingut melòdic, en un molt bon tema per ja començar-los a escoltar.
 
I ara escoltarem un dels temes basats en el Rhythm & Changes, ja ho sabeu, així es diuen tots els temes que es basen en l’estructura harmònica del “I Got Rhythm” de George Gershwin. Tema que també començarà el trio de piano, contrabaix i bateria, per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder al clarinet, en el tema anomenat..
 
6.2.- Slum Boy (Chema Peñalver) 6:05.
 
Doncs sí, una altre gran composició d’en Chema. I quin altre gran solo ens ha clavat després de la seva melodia. Unes “maneres” farcides de tradició i situades en el Jazz dels 50s, ja superats els anys 30s i època del Swing, coses que es noten clarament. Posseïdor d’una gran tècnica, en Chema té també una actitud enèrgica a l’hora d’enfrontar-se a les seves improvisacions. Marquina al piano l’ha seguit amb una gran tasca i com es  noten els moments del pont o la B i els quatre acords dominants. Després els dos de la base ens han fet uns “quatres”, i ells dos han estat César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, i ja després, melodia i final. Bon tema a tot Rhythm & Changes.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I els temes restants van tots a un tempo la mar de vital, o sigui que se’m fa difícil escollir-ne un, car tots tenen una gran qualitat. Però vaja que, el "Trobadours et Ménestrels" amb una nova línia de dos chorus sobre l'harmonia de "So What", és una bona elecció. I el començaran ell fent la melodia i el pianista contestant-lo. Un pont, crec, que faran ells dos a duet de clarinet i piano, molt interessant i ja amb les improvisacions i el tema és...
 
7.3.- Trobadours et Ménestrels (Chema Peñalver) 5:33.
 
I sí, quin altre tros de tema que acabem d’escoltar, amb una trempera remarcable. I de nou amb una magistral improvisació del líder al clarinet. Els aires del “So What” es perceben clarament, i tot i que ell ens ho hagi explicat, en escoltar el tema, tot s’acaba d’entendre, si és que no ho havíeu entès. Llarga i brutal improvisació de Chema i amb un Swing increïble gràcies al “Walking” del baixista i els copets a caixa i plats del baterista, ells dos, César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria. I Marquina de nou amb una gran feina al piano, amb una gran mà esquerra i una dreta brillant. I el posterior retorn a la melodia amb els moments a duet de clarinet i piano, i ja per acabar amb un llarg final a clarinet solo, el d’en Chema Peñalver. Brutal.
 
I ja per acabar-los d’escoltar, ho podríem fer a tot Blues o a tot Bop, difícil elecció. Doncs serà a tot Blues el d’un tema també a tot Mambo que començaran els dos de la base rítmica, César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria marcant un ritme que després es veurà modificat. Marquina al piano també els ajudarà, i ja per fer-ne la melodia el líder al clarinet, amb un segon chorus octavat per ja seguir allà dalt en el tema anomenat, esclar...
 
8.6.- Mambo Blues (Chema Peñalver) 6:17.
 
Què bo també aquest tema, i de nou el pianista Marquina ens ha fet una magnífica improvisació deixant-nos alguns “Licks” que li hem reconegut. Una improvisació marcada per la gran feina de la mà esquerra que no només s’ha limitat a acompanyar la dreta amb acords, car ha lluït creant també, i sí, amb una dreta brillant, creativa, lleugera i gràcil. Chema l’ha seguit i de nou amb una gran destresa, creativitat, tècnica i bon gust, sempre desenvolupant línies inversemblants a partir dels acords i escales del tema. I han acabat les improvisacions amb uns “quatres” dels dos de la base César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, afegint-s’hi el líder al clarinet, i ja per recuperar la curta melodia i acabar el tema, brutal per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Chema i companys.
 
I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Benvinguda Carme, esperem que hagis gaudit d’unes bones vacances i vinguis amb les bateries ben carregades. I gràcies per tornar-nos a acaronar amb la teva dolça veu, sempre embolcallada amb les músiques del programa.


I ja per acabar el segon programa d’aquesta nova temporada, escoltarem el nou disc, i potser el primer de l’Antonio Grande Ensemble, “Olimpo”. Publicat per Rizoma Records. Enregistrat per Jorge Pérez i Juan Guillén a l’Escola de Música Municipal de Alhaurin de la Torre. Amb Enrique Oliver i Daniel Torres, saxo tenor; Fernando Brox i Alejandro Escalera, flauta; Antonio Grande, piano; Dimitri Skidanov, contrabaix i Rajiv Jayaweera, bateria. I l’Antonio el tenim per Nova York car li van donar una beca i després li van ampliar, o sigui que el noi malagueny és tot un crac. I ja m’ha dit que envia discos i que es podeu posar en contacte amb ell per Whatsapp al número: +1 (646) 398-2760.
 
I aquest és un projecte de llarg recorregut amb 12 temes i alguns de llargs amb més de 8 minuts. Balades n’hi ha, tot i que a un tempo mèdium molt slow com són “I’m Confessin’ that I Love You”, amb Daniel Torres i “Zara”, un pèl més lenta, i amb l’Enrique Oliver”. I una mica més viu de tempo és el “Olimpo”, però aquest amb un ritme així com trencat i que va a Latin Jazz a 3/4 (no sé si algú ha fet abans un tema Latin a ¾, ens diu el líder). i també amb l’Enrique. Més viu de tempo, encara a tempo mèdium i a tot Swing és el “There Will Never Be Another You”, aquest amb els dos flautistes de vents principals, Fernando Brox i Alejandro Escalera a tot Swing. I amb molta trempera i a “Latin Jazz” és el “Count Jaume” amb els dos tenors i bon ritme a moments Latin i a moments amb Swing. I el més llarg és el “On Green Dolphin Street”, iniciat dolçament amb la “intro” amb el saxo de Daniel Torres per ja aparèixer el Swing en les improvisacions i tempo un pèl viu. Un altre tema amb els dos tenors i bon ritme a tot Swing i melodia bonica és “Islander” i tempo un tan viu. Per suposat que sempre en tots els temes hi ha la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, amb el l’Antonio Grande, Dimitri Skidanov i Rajiv Jayaweera. I un tema que normalment es toca com a balada és el que fan a quartet de base rítmica i el saxo de l’Enrique, el “You Go to My Head”, també a Latin i amb Swing. I un tema de Monk és el “Four in One” amb l’Enrique al tenor i tempo mèdium high i a tot Swing. I un altre gran tema vital és el de Charlie Parker, el conegut blues “Billie’s Bounce” amb un swing brutal en les improvisacions, amb Torres al tenor i els dos flautistes, Brox i Escalera. I del “24 Hours Supermarket” hi ha dues preses, la “bona” i una d’alternativa i que va a Flamenc Jazz, també amb Enrique al tenor, en definitiva, un projecte a tot “Hard Bop Contemporani”..
 
I així és que començarem amb el preciós tema de Reynolds & Daugherty tema a quartet amb el saxo tenor Daniel Torres...i anomenat.
 
9.5.- I’m Confesin that I Love You (Reynolds & Daugherty) 6:43.
 
I ja heu pogut escoltar quina delícia de cançó ens acaben de fer l’Antonio Grande i els seus. Una melodia que ens ha interpretat Torres al tenor essent ell mateix qui n’ha iniciat les improvisacions i de quina manera l’ha feta, brutal. Un so del seu tenor càlid car sovint l’estripa més, en els temes més potents, però. Un solo on ha brillat la seva creativitat, alhora que fet de manera molt melòdica i amb el trio base acompanyant-lo dolçament. El líder l’ha seguit en els solos i fent-ne un de molt impactant per com va amunt i avall recorrent el teclat del piano amb unes escales inversemblants i evocadores de modernitat. Unes notes magnífiques marcades per Dimitri al contrabaix i les escombretes del baterista Rajiv, tot plegat molt bonic. Ideal per començar-los a escoltar.
 
I ara els escoltarem en un original del líder on els tenim de nou amb l’Enrique Oliver i Daniel Torres m’ha semblat a mi, ambdós en les improvisacions i tema que començarà amb una “Intro” de la base rítmica i tema que va a Latin Jazz a 3x4, i del qual ell mateix em va dir que no sabia pas si algú abans havia fet un Latin a ritme ternari. I així s’hi estan uns quants compassos amb el motiu principal de la melodia a càrrec dels dos vents, dels dos saxos, m’ha semblat a mi, i anomenat...
 
10.2.- Olimpo (Antonio Grande) 5:54.
 
I quin bon tema de l’Antonio. Força entremaliat i molt ben treballat tot plegat. I la primera improvisació ha estat a càrrec de l’Enrique que ha estat com sempre, brutal, i fins i tot un punt agressiu, estrident a voluntat, coses dels 10s de l’Olimpo. L’ha seguit el líder al piano mostrant-nos la seva creativitat vívida i les seves ràpides evolucions amunt i avall, alhora que les frases repetitives per després deixar pas a la improvisació de Torres al tenor, i de nou amb una altra gran intervenció d’aquest altre malagueny, car aquest és un projecte parit a Màlaga tot i residir Dimitri a casa nostra crec. I quin final amb els dos vents fent les seves preguntes i respostes, més o menys.
 
I encara els escoltarem en el tema i presa alternativa del tema “24 Hours Supermarket”, on sí que es nota una variació en la melodia inicial si escoltem les dues preses. Aquest és una mica més llarga on la melodia la fan Enrique i Alejandro, saxo tenor i flauta. Serà però Fernando el que iniciarà les improvisacions i de quina manera brutal les farà, o sigui que som-hi amb aquest brutal tema de l’Antonio Grande...


11.12.- 24 Hours Supermarket (alternate take) (Antonio Grande) 7:32.
 
Un brutal tema a tot Swing a tot “Flamenc-Jazz”, coses que ens ha dit l’Antonio. I quin brutal solo ens ha fet després l’Enrique, magnífic de nou, i amb el seu so característic, a voltes semblant estripat, però no, és el so del seu saxo “vintage” i que ell domina abastament. Alejandro l’ha seguit amb un altre espaterrant solo de flauta; quin luxe tenir en aquest projecte a dos flautistes d’aquest gran nivell, i també a dos saxos tenors de tal magnitud. I el solo del líder al piano, de nou amb la seva personal manera d’evolucionar amunt i avall veloçment, i amb quina gràcia que ho ha fet. Arpegis inversemblants i per sota un “walking” brutal de Skidanov al contrabaix i els plats del baterista Rajiv, qui també ha fet els seus “quatres” amb els vents.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el divendres vinent 22 de setembre farem el que serà el tercer concert al Jazz Club la Vicentina d’un dels grups participants en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, el dels “The Moonrivers & Celeste Alías”. Molt content que els de l’AMJM hagin comptat de nou amb nosaltres. Us hi esperem també a les 22h..
 
I ja per acabar el programa d’avui els escoltarem en el tema de Charlie Parker en el seu magnífic Blues, on hi tindrem de nou als dos flautistes, Fernando i Alejandro i ara amb en Dani al tenor, on ell i els altres dos faran l’entremaliada melodia i posterior solo de l’Alejandro, el qual ens deixarà força estabornits per com de ben trenat el farà on ens mostrarà de nou el seu domini, i conegut tema   anomenat...
 
12.10.- Billie’s Bounce (Charlie Parker) 5:21.
 
I quin bestial tema per acabar el seu projecte i programa. I després del flautista en Dani Torres ens ha clavat una altra brutal improvisació marca de la casa també amb un so força reconeixible. Un fraseig increïble i ben executat alhora que fet amb tot el gust del món. Evolucions, escales inversemblants, en fi, en definitiva, mestria, la mateixa que ha tingut Fernando a la flauta, ell que s’està per Suïssa fent una estada de màster ni més ni menys que a Bassel, Basilea, vaja, amb mestres com el gran i estimat Jordi Rossy. I l’Antonio Grande  s’ha encarregat de tancar el tema amb la seva improvisació, també increïble i veloç, per ja recuperar tots la melodia de Parker i acabar el tema, i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo que aquest divendres tenim de nou un magnífic concert de Jazz a càrrec dels The Moonrivers & Celeste Alías, a les 22h, concert encabit en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, i amb l’entrada gratuïta.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |