skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I doncs parlant del
programa d’avui, dir-vos que estarà dedicat a tres projectes on la Fusió es
dona la mà amb el Jazz més ortodox, i això passa en el ”CACHAI?? I” de Juancristobal
Aliaga, guitarrista xilè que tenim per casa nostra de no fa massa, disc a
quartet. També escoltarem als Ellipsis
Quintet i el seu “Avoid the Void” i finalment al Tome Iliev Sextet i el seu “Trinaiska”,
tot i que l’ordre d’audició no serà aquest.
I començarem amb el
projecte del guitarrista Juancristobal
Aliaga a Quartet i el seu ”CACHAI?? I”. Disc del 2015 i
enregistrat als Estudios TOC a Santiago de
Xile i ho va publicar Discos Pendiente. Està produït per Nico Vera, Raúl Aliaga i Juancristobal Aliaga. Amb Adrián Fernandez, piano, teclat; Juan
Villarroel, contrabaix; Cristobal Massis, bateria i Juancristobal Aliaga,
guitarra i composicions.
I aquest primer “CACHAI?? I” és el primer de tres que
ha fet el líder Aliaga. Set temes on
la dolçor hi és amb temes preciosos com és el “Mirror Lady” on escoltem els
dolços sons del Rhodes o similars.
La resta de temes tenen variacions rítmiques, i alguns també comencen
delicadament, tot i el tempo mèdium i ritme Funky com és el “Funky pero sin
onda”, un tema amb moments força potents i reeixides improvisacions del líder a
la guitarra. El tema més llarg, també de títol “Vince Guaraldi en el
McDonalds”, l’inicia ell amb acords subtils de la seva guitarra per després ja
aparèixer la melodia i més canvis que hi haurà, com el del pont o la B del
tema, preciós, que deixarà pas a la improvisació del teclista. Un dels més
rockers, perquè alguns són així, és el “We will figure it out” on el so
distorsionat de la seva guitarra ens situa en un altre món més de Jazz-Rock-Progressiu, tot i les subtileses
posteriors. I n’hi ha un que em fa molta il·lusió, perquè li dedica a l’amic de
les ones Roberto Barahona, tema
homònim. Comença també suaument amb el teclat i posterior melodia a tot Jazz de
la mà del líder, guitarrista i compositor Aliaga,
i amb un magnífic Swing en les improvisacions, tema ja una mica més viu de
tempo. També hi ha un preciós tema íntegrament fet a duet de guitarra i baix,
ells dos en un diàleg preciós on la subtilesa dels dos músics queda ben palesa.
I ja finalment, el tema més canyero, tot i que no gaire en els seus inicis, és
l’anomenat “5 4”, on la vena del J-R-P torna a aparèixer en alguns dels moments
més heavys. El líder sap barrejar els diversos mons que en aquest disc i
cohabiten, això està clar. Bona feina d’aquest músic que s’està per casa
nostra, per Barcelona i els seus
espais i locals com sé que van anar al Sinestesia
del barri de Sants.
I ja els començarem
escoltant amb un ritma força maco a tot suau i delicat Funk i tema anomenat...
1.6.- Funky pero sin
onda (Juancristobal Aliaga) 4m19s.
I sí, el programa
d’avui tindrà aquest component de ritme Funk, i si en aquest tema ha estat així
de delicat, serà més heavy en els altres dos projectes. Un tema on el teclista
ha estat qui l’ha iniciat amb la “intro” amb els dos de la base. La melodia
l’ha fet Juancristobal a la
guitarra, on ja hem pogut escoltar la consistència del Pont o la B del tema amb
els acords de la guitarra distorsionada. I el teclista ha estat el protagonista
inicial el que primer n’ha fet les improvisacions, ell amb un so Rhodes i un gust exquisit en la seva
exposició solista. Ha estat recolzat dolçament per la base de dos Villarroel, contrabaix i Cristobal Massis a la bateria. Bona
improvisació amb tots els aires Jazzeros possibles d’aquells dels de la Fusió.
I el guitarrista xilè, establert a casa nostra i qui es va posar en contacte
amb mi després de fer-ho l’amic Fran
Suárez, qui en va fer la presentació, ha seguit amb una improvisació a tot J-R-P per llenguatge. Primer amb un so
fosc i sense estar embrutat per les distorsions, amb una bona digitació. Llarga
i reeixida improvisació que ens ha mostrat la seva gran tècnica i gust, el d’un
músic que també s’ha estat pel Berklee
College of Music de Boston, poca
broma. I recuperant el tema, l’han acabat de cop. Bon tema per començar-los a
escoltar, i nosaltres el programa d’avui.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Al blog hi trobareu
els enllaços.
I un altre tema molt
maco amb canvis diversos, i el més llarg és...
2.1.- Vince Guaraldi
en el McDonalds (Juancristobal Aliaga) 7m43s.
I aquest tema l’ha
iniciat el guitarrista amb una “Intro” i acords foscos de la seva guitarra per
ja aparèixer la melodia amb un so més net. El ritme és així com trencat,
ternari. Fernandez al teclat ens ha
tornat a acaronar pel seu bon gust interpretatiu amb aquest so del piano
elèctric tipus Rhodes. Aquest és el
tema més llarg, de prop de 8 minuts, on hem pogut tornar a gaudir escoltant-los
en aquest altre gran tema del líder, guitarrista i compositor Juancristobal Aliaga. Ell mateix ha
estat qui ha seguit improvisant, i de nou amb unes maneres Jazzístiques, les
més treballades. Bones idees que hem pogut escoltar transferides a la seva
guitarra. I Villarroel al contrabaix
ha fet també la seva improvisació recorrent el mànec de la “Berra” amb
solvència, fraseig i afinació; magnífic també ell. I han acabat amb un “Pedal”
tot i improvisant el teclista, i acabar-lo delicadament amb els arpegis i notes
soltes del guitarrista Aliaga.
I encara n’escoltarem
un altre de marxós, a tot Swing, el dedicat a l’amic Roberto Barahona, tema homònim...
3.5.- Roberto
Barahona (Juancristobal Aliaga) 5m10s.
I aquest és un altre
tema amb tots els aires del Jazz més ortodox, si se’m permet. I sí, perquè la
sonoritat continguda de tot plegat ens el situa en un entorn de lo més Jazzero.
A més a més, aquest tema està dedicat a l’amic Roberto Barahona qui és la veu i realització del programa fet a Califòrnia, “Puro Jazz”. La seva
melodia és força bonica i se li perceben clarament les seves parts
diferenciades amb el Pont o la B i canvi tonal. El Swing també hi és de totes,
totes. I després de la melodia feta amb dolçor pel guitarrista, en Villarroel de nou al contrabaix ens ha
acaronat amb el seu solo totalment reeixit. Bona pulsió rítmica, una
improvisació força melòdica i ben trenada. I ai las de quina manera ha entrat
el teclista a tot so Rhodes preciós
fent-ne un “chorus” i deixar pas a la més llarga, aquesta feta pel guitarrista.
Bones maneres a tot Jazz les del Juancristobal
Aliaga, el qual cada vegada ens agrada més i més. Al final fins i tot el
baterista ha fet un magnífic solo i després també ha fet un “quatre” amb el
guitarrista, i tot això abans de recuperar la melodia i acabar dolçament.
I ja l’acabarem
escoltant, a ell i a ells en el tema anomenat....
4.7.- 5 4 (Juancristobal
Aliaga) 5m03s.
I el tema ha començat
amb una “Intro” delicada a trio de guitarra, baix i bateria i aviat amb el
teclista també fent la seva aportació. La melodia ens l’ha fet ell i el
guitarrista. I tot i que el tema ha començat amb una certa delicadesa, ben
aviat ha agafat una bona trempera, i sobretot amb el so més elèctric i a tot J-R-P de la guitarra de Aliaga i amb uns acords brutals en el
que seria el Pont. I sí perquè li hem escoltat sons potents, estratosfèrics, a
tota Fusió, en un tema on aquest estil és el que prima. Ens ha fet un solo
magnífic, amb tota una demostració de control sobre els estris electrònics i un
so que i estil que ha begut de gent tan diversa com John Scofield, Allan Hollsworth, i tants altres, que la llista es
faria molt llarga; fins i tot Mike
Stern, el mateix Jeff Beck en
alguna part de la seva llarga vida, pobret, ara que ja no el tenim entre
nosaltres. Villarroel hi ha tornat
fent-ne una de molt ben feta, amb unes frases repetitives precioses. I s’han
quedat sols ell i el baterista. I després d’aquells acords distorsionats, ha
aparegut de nou la melodia del magnífic tema de Juancristobal Aliaga, guitarra i composicions. Un bon tema per ja
deixar-los d’escoltar i que ens obra la porta al següent CD, també amb alguns
aires com aquest, si n’exceptuem les melodies balcàniques que aquest no té.
I ara seguiré amb un
altre projecte també força interessant, el del Tome Iliev Sextet, “Trinaiska”. Publicat el 4 de febrer de 2022 per
AMP Music & Records. Va ser enregistrat
per Bojan Ugrinovski el març de 2021
a Hardstudios de Winterthur, Suïssa, mesclat per Philippe Teissier Du Cros. Masteritzat
per Frode Berg. Disc que em va fer
arribar Iouri Lnogradski mitjançant Music4Review publicat per l’editorial
noruega AMP Music & Records. Amb Tome Iliev - Clarinet, clarinet baix i composicions. Florian Weiss -
Trombó. Valentin Baumgartner - Guitarra. François Lana - Piano. Jonas Künzli -
contrabaix i Adrian Böckli - bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del líder on hi ha la informació del disc: https://tomeiliev.com/ i també la pàgina web
de la discogràfica, on el podreu adquirir si us agrada: http://www.ampmusicrecords.com/releases-1/tome-iliev-sextet-trinaiska.
Doncs aquest sextet
ens ofereix tot un seguit de temes on es fa palesa la barreja de les músiques
autòctones d’alguns dels seus membres, dels Balcans, amb una concepció musical que beu del Rock-Progressiu, la Fusió,
alhora que amb el Jazz vist des de
la seva perspectiva oberta. Els ritmes són diversos, ternaris alguns, havent-hi
una balada, “The End Of The Beginning”, el final del principi, amb una melodia
molt sentida, de sentiment i molt majestuós. En el tema que titula el projecte,
“Trinaiska”, hi ha una preponderància de la secció rítmica amb un “beat”
marcat, ternari i amb el baix també molt present, i la melodia sonant
balcànica. Un altre tema on la rítmica és molt marcada però amb el tempo
contingut, és “Winti Buebli”, i també amb aires balcànics, i amb una guitarra
elèctrica distorsionada a tot J-R-P.
I un tema molt entretingut, divertit quasi diria jo és el “Waiting for the
Ror-Bus” amb els vents fent la melodia plegats i primer i magnífic so i solo
del clarinet baix, ja una mica més viu de tempo. I un tema sorprenent pels
canvis que té és el que comença delicadament amb una molt bonica melodia de
clarinet, per després reconvertir-se en quelcom força marxós, i també amb una
guitarra força potent i resta d’instruments
en una melodia col·lectiva esbojarrada, recuperant la calma ja al final
del tema. I un dels més potents és “PeCe” iniciat amb un baix contundent per
després afegir-s’hi la resta d’instruments i la secció rítmica de nou amb un
ritme ternari complex i tots els vents tocant junts la melodia entremaliada. Hi
ha un break amb el pianista fent la seva improvisació on tot es calma
temporalment. I ja finalment, el tema més vital és “Oriental Babylon” i de nou
amb un ritme ternari definit per la
secció rítmica i melodia oriental balcànica feta per clarinet i trombó. Un
projecte força interessant, la veritat sigui dita.
I ja els començarem
escoltant amb el tema més delicat i anomenat...
5.2.- The End of the
Beginning (Tome Iliev) 6m39s.
I ja heu vist quin
tros de tema i com l’han anat desenvolupant amb un final impressionant i
majestuós, tot i acabar-lo dolçament. Iniciat amb les timbales del baterista Böckli i posterior melodia amb el
clarinet del líder, on ell es dobla també amb el clarinet baix. I l’entrada
melòdica del trombonista, què bonica, i com desenvolupen la melodia anant més
enllà. El so del clarinet, profund. El del piano, també, i sempre amb les
timbales sonant. El so estratosfèric de la guitarra de Baumgartner és d’aquells que et gelen la sang. La seva
improvisació, electritzant. I com va tirant el tema, in crescendo cada vegada
més intens, més potent, més majestuós, per ja recuperar la melodia a càrrec del
trombonista suís Weiss i arribar al
dolç final amb el clarinet del líder i acord final del guitarrista. Preciós
tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguirem
escoltant amb el tema que titula el projecte i anomenat...
6.6.- Trinaiska (Tome
Iliev) 8m15s.
I quina rítmica més
impressionant la d’aquest tema i com l’han acabat de cop amb el clarinet del líder.
Ara bé, els inicis ens han deixat noquejats per la consistència de baterista i
baixista. La melodia l’ha fet el clarinetista i líder Tome Iliev, i què interessant i insistent el canvi tonal en el Pont
o la B del tema. Trombonista i guitarrista fent un duet esglaiador, Weiss i Baumgartner. I de quina manera apareixen uns acords allargassats
del teclista Lana. I com la
improvisació del trombonista suís ens ha deixat clavats a la cadira. Un so
profund, posteriorment amb notes soltes i marcades. I com fan la juguesca
electrònica d’efectes amb el guitarrista i companys. Notes soltes i solistes
del teclista, i sempre la contundència de la base rítmica, quina potència tots
dos. Melodies balcàniques als teclats i també al trombó, clarinet, ja
recuperant el tema per ja apropar-nos al final, un final acabat sobtadament pel
clarinet del líder, a duet amb el guitarrista.
Tome
Iliev Sextet
és un conjunt macedoni, suís i francès amb seu a Zuric, Suïssa. Després de guanyar el premi del públic al prestigiós
ZKB Jazzpreis Festival in Moods (Zuric) el
setembre de 2020, van anar a l'estudi per enregistrar el seu segon àlbum,
aquest “Trinaiska”, que vol dir tretze en llengua macedònia. En comparació
amb el primer àlbum, que es va inspirar principalment en les melodies i líriques
dels Balcans, aquest segon àlbum
posa en joc les idees, sensibilitats, inspiracions i sentiments de tots els
membres per crear un so únic ple d'efectes, elements dub, doblats, bateria de
rock, guitarres a lo “Tarantino”, improvisacions espacials i obertes. La banda ha
tocat a Suïssa, Alemanya, Àustria,
Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Bulgària. “Trinaiska” està dedicat al guitarrista de la banda Valentin Baumgartner, que va morir
tràgicament en un accident de senderisme un parell de mesos després
d’enregistrar el disc a l’estudi.
I un altre gran tema
és...
7.4.- Waiting fot the
Ror-Bus (Tome Iliev) 5m02s.
I quin altre tema més
impressionant que ens han fet aquests magnífics músics. I aquest amb una
melodia molt engrescadora sobretot en la A del tema, el que sembla el motiu
principal, tot i ser el Pont o la B, també molt maco. I com el baterista ens ha
acaronat amb els redobles fets de manera continguda, i ja amb la magnífica
improvisació del líder al clarinet baix. Tome
Iliev ens ha tornat a corprendre per la seva dolça musicalitat amb aires
balcànics i so profund del seu clarinet baix. I l’han recolzat pianista i a
moments el guitarrista, arribant posteriorment a un clímax impressionant,
moment en el qual hem tingut la dolça entrada del trombonista Weiss que ha estat també molt reeixida.
Una bona improvisació d’aquest trombonista, ell sempre recolzat per la base
rítmica de baixista i baterista, acords puntuals del pianista Lana, i ja per recuperar el motiu
principal melòdic, preciós i acabar-lo de cop, amb la mateixa melodia que l’han
començat. Un tema també impressionant.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema...
8.3.- PeCe (Tome
Iliev) 7m59s.
I quin final més
brutal, de cop, d’aquest increïble tema. L’han començat però amb el motiu
principal fet pel baixista Künzli,
acords brillants del pianista Lana,
melodia a càrrec dels clarinets del líder clarament doblats. I com els canvis
rítmics ja han aparegut ben aviat, amb una rítmica trencada, ternària, i el so
brillant del clarinet del líder. El primer “break” ha aparegut mitjançant el
pianista Lana i la seva subtil
improvisació. De mica en mica però, l’ha anat desenvolupant amb el consistent
suport de la base rítmica potent del baterista Böckli i contrabaix de Künzli.
Una llarga improvisació força rítmica que ha deixat pas al motiu principal,
també amb un altre “break” on el guitarrista punteja la seva guitarra
acompanyat del baixista i els copets al canto de la caixa del baterista. Uns
moments de calma amb el magnífic so del clarinet del líder, i que de mica es van
desenvolupant agafant embranzida i potència arribant també a un nou i
impressionant i brutal clímax, amb les notes del trombonista i guitarrista.
Tots plegats per ja recuperar el motiu principal melòdic, quasi amb una
improvisació col·lectiva, i acabant-lo de cop. Brutal tema per acabar-los
d’escoltar. Bravo Tome Iliev, bravo
nois.
I ja per acabar el
programa d’avui entrarem amb una mica més de tralla i ara escoltarem alguns
temes dels Ellipsis Quintet i el seu
“Avoid the Void” publicat el 20 de
maig de 2022. Es va enregistrar als Green
Lobster Studios, Graz, Àustria, ho va mesclar Vasilis Nalbantis i masteritzar John Christodoulatos al Sweet
Spot Studio, i sí que m’ho va enviar Maria
Chelnokova de Tejo Milenario. I
els músics són: Vasilis Nalbantis - Trompeta.
Tomas Lukac - Guitarra elèctrica. Lajos Tóth - Piano/Teclat. Markus Oberleitner
- Baix elèctric i Balázs Balogh - Bateria. I sembla que les composicions
puguin ser de Vasilis Nalbantis però
com que no ho veig per enlloc, seran col·lectives del quintet. I com sempre
dir-vos que al blog hi trobareu la pàgina web del grup: https://www.ellipsisquintet.net/ i
al seu bandcamp, on el podreu adquirir:
https://ellipsisquintet.bandcamp.com/album/avoid-the-void.
I aquest és un disc
amb 8 temes on també hi trobarem arrels de músiques balcàniques. Escoltarem
temes on també el J-R-P hi serà
força present, i tot plegat mixturat amb el Jazz. Els ritmes també són
diversos, i per això hi tenim un tema a tempo de balada tot i els canvis que hi
inclou i sovint, amb la potència de la base rítmica, l’anomenat “Libation”, on
els escoltarem amb un instrument autòcton que encara no he desxifrat. “Minor Setback”
comença delicadament, i s’hi estarà una bona estona amb el so de la trompeta,
però cap a la meitat tindrà un canvi brutal amb la guitarra distorsionada. I un
que també comença delicadament amb acords brillants del piano és “Phai”, amb un
canvi posterior a tot Funk. I el primer track i tema que titula el projecte
“Avoid The Void” és també força rítmic i tempo mèdium a tot J-R-P, amb una guitarra increïblement
sònica i solista. I el tema “The Call” té uns inicis relativament potents amb
canvis macedònics posteriors i sempre amb una base sòlida. Moments de “break”
com quan s’ha quedat sol el trompetista, recuperant aviat la potència de la
base. I un altre que comença així de Funk marcat pel baix elèctric i teclat és
“North of the South”. El tempo és mèdium high amb una qüestió rítmica força
contundent i amb aires balcànics, també. I ja ens queden els dos més vitals, el
primer l’anomenat “Rhaiko” iniciat a duet de trompeta i guitarra i ells dos
fent la melodia amb aires balcànics de nou i una bona trempera. I ja finalment
el “Comfort Zone” iniciat amb contundència melòdica i rítmica, però continuat
amb delicadesa melòdica, tot i la rítmica contundent, amb aires balcànics. El
tema es desenvoluparà amb tots ells a tot J-R.P
i més pels sons estratosfèrics del guitarrista.
I ja els escoltarem
en el tema més tranquil, l’anomenat...
9.4.- Libation (Ellipsis
Quintet) 5m36s.
Doncs sí, de nou
escoltem unes músiques de la zona balcànica. El tema és força contingut des del
punt de vista de ritmes i tempo, aquest força tranquilet. Haureu notat que el
tema acaba així com en suspensió, com si faltés alguna nota, per després també
amb el piano. I l’han acabat amb la mateixa melodia que l’han començat, aquesta
amb uns aires mig orientals. I aquí la
trompeta de l’ànima del grup en Vasilis
Nalbantis, és la que domina la que fa que tot vagi d’aquesta manera. I hem
escoltat un violí que podria ser baríton, car no el noto gaire amunt del
registre. I sí, passat pel sedàs de l’electrònica per l’efecte que se li nota.
I en un tema com aquest, el so d’aquest violí se li escau la mar de bé. No sé
pas qui és el músic que l’ha tocat. I després han recuperat la melodia
balcànica per tornar-hi a ser, i ja arribar al final del tema i piano darrer en
supensió, l’acord final.
Ellipsis
Quintet,
que s’estan per Àustria, és un
ambiciós projecte musical de Vasilis
Nalbantis on "l'est es troba amb l'oest". Les influències
tradicionals de la música balcànica, grega i de la Mediterrània oriental
coincideixen amb el jazz, el rock i la fusió, per formar una amalgama
"prog-world-jazz" que respecta la història de totes les diferents
influències musicals i celebra un projecte artístic obert, desinhibit i expressivament,
sense complicacions. Les principals forces motrius són l'emoció honesta i
l'amor per l'exploració. Han fet diversos concerts d'èxit a Àustria, Eslovènia, Eslovàquia i Hongria.
I després de l'èxit del llançament dels seus dos senzills, el 20 de maig de
2022, van publicar el seu àlbum de debut, "Avoid
the Void", aquest que estem escoltant.
I els seguirem
escoltant en un altre tema, aquest força potent tot i els canvis rítmics...
10.2.- Minor Setback
(Ellipsis Quintet) 6m06s.
I amb aquest tema
iniciat amb uns acords del teclat i després dolçament per la trompeta del
suposat líder o si més no, ànima de tot plegat, ens han tornat a situar en una
ona càlida. De quina manera s’esplaia el baterisa amb els cops als plats. La
melodia és força bonica, feta amb molt bon gust, sí. La fan trompetista i
guitarrista, i a moments aquest sol i amb sons estratosfèrics. La base rítmica
de dos amb Markus Oberleitner, baix
elèctric i Balázs Balogh, bateria,
els hi ha donat tot el suport. Però ai las quin canvi quan apareix la guitarra
amb aquest so tan de J-R-P, quina
potència. Aquí el tema té un canvi substancial, cosa que no dura gaire, car
sembla el Pont o la B del tema. I quin
motiu repetitiu més inquietant i potent. Però com que la melodia segueix, hem
recuperat la dolçor inicial. Un tema a tempo slow però marcat dolçament abans
d’entrar a sac, la guitarra de Tomas
Lukac, aquesta amb un so “Tot Fusió”. I sí quin final més espaterrant amb
el so d’aquesta guitarra electronificada per totes bandes. Potència,
potència....però amb un final de nou tranquilet, tot i escoltar al baterista
fent una sèrie de redobles, acabant-lo com sempre us dic, car en un directe
s’allargassaria segons públic i músics.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres aquest
26 de maig amb un Trio d’Asos, i ells són Dani
Pérez, guitarra; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria a
partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
''... un quintet que
ha trobat el seu camí. Els esforços de Vasilis
i tots els músics van arribar a bon port. Després de molta feina van
aconseguir un autèntic resultat musical de caràcter especial i identitat de
qualitat. Alt nivell de musicalitat, sensibilitat i ethos''. - Vasilis Rakopoulos.
I els seguirem
escoltant en el tema...
11.5.- Phai (Ellipsis
Quintet) 5m24s.
I amb aquest tema hem
pujat una mica de tempo, i ja s’ha notat només amb la “Intro” del teclista.
Però ai las, quina trempera quan ha aparegut la base rítmica amb baterista,
baixista i guitarrista fent uns acords magnífics, amb alguns acords del
teclista. La trompeta de Vasilis és
qui fa la melodia i de nou amb aires balcànics. I quin trempera té el tema
coses de la gent que remena la rítmica del grup. I el tema és força llarg i
quin canvi més brutal quan apareix la guitarra i el seu so tan estratosfèric en
el seu solo, increïble. Brutal improvisació a tot J-R-P per so, efectes i fraseig. Tomas Lukac s’ha esplaiat la mar de bé i nosaltres ens hem quedat
frapats. I després quin duet de baixista i baterista ells dos fent una
aportació solista, potser més la del baterista Balázs Balogh. La qüestió rítmica d’aquest tema rau en aquests dos,
bàsicament, i què bé ho han fet, i amb quina trempera. I ja després, tema i
final de cop, brutal.
''Artists
In The Spotlight” no és el tipus de bloc de música que valora la música
amb estrelles o polze cap amunt o porquets rosats o el que sigui. Però si ho
féssim, aquest àlbum rebria tantes estrelles que no cabrien en una pàgina de
paper A4! Veritablement una peça excepcional de domini musical.'' - Kenneth Hilyard, blog de música “Artists In The Spotlight”.
I ja els acabarem
escoltant amb el potent tema anomenat...
12.7.- North of the
South (Ellipsis Quintet) 5m09s.
I carall quin altre
tros de tema i rítmica, però també amb canvis i “breaks” com el que hem
escoltat quan s’ha quedat sol el baixista fent un solo brutal, a tot Jaco Pastorius. I és que el tema ha
començat amb una trempera increïble, a més a més de la qüestió rítmica que és
així com trencada per com fan el canvi quan acaben la frase. És qüestió de
fixar-s’hi. Baixista, teclista i baterista fan un tasca immensa, mentre que el
trompetista és qui fa la melodia, i de nou amb aires balcànics. Un tema llarg
de melodia, però que no es fa ni repetitiva ni res d’això. I el guitarrista
també s’hi ha afegit amb el seu so a Fusió. I quan ells dos es queden sols,
baixista i baterista, recolzats dolçament per teclat. Markus Oberleitner al baix elèctric està immens, per so, per feina
feta, per solo i també sense oblidar els aires balcànics. Brutal. El teclista
també ha aparegut, però tot just abans de recuperar tots ells la melodia del
tema, i amb un final força potent arribant a un clímax indescriptible. Gran
tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que primer hem escoltat a
Juancristobal Aliaga, després el Tome Iliev Sextet per acabar com hem
fet amb els Ellipsis Quintet. Ah, i
recordeu que aquest divendres 26 hi ha concert de Jazz a la Sala Xica amb Dani Pérez, Horacio Fumero i Guillem Arnedo.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
.jpg)
.jpg)
