Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I doncs parlant del programa d’avui, dir-vos que estarà dedicat a tres projectes on la Fusió es dona la mà amb el Jazz més ortodox, i això passa en el ”CACHAI?? I” de Juancristobal Aliaga, guitarrista xilè que tenim per casa nostra de no fa massa, disc a quartet. També escoltarem als Ellipsis Quintet  i el seu “Avoid the Void” i finalment al Tome Iliev Sextet  i el seu “Trinaiska”, tot i que l’ordre d’audició no serà aquest.


I començarem amb el projecte del guitarrista Juancristobal Aliaga a Quartet i el seu ”CACHAI?? I”. Disc del 2015 i enregistrat als  Estudios TOC a Santiago de Xile i ho  va publicar Discos Pendiente. Està produït per Nico Vera, Raúl Aliaga i Juancristobal Aliaga. Amb Adrián Fernandez, piano, teclat; Juan Villarroel, contrabaix; Cristobal Massis, bateria i Juancristobal Aliaga, guitarra i composicions.
 
I aquest primer “CACHAI?? I” és el primer de tres que ha fet el líder Aliaga. Set temes on la dolçor hi és amb temes preciosos com és el “Mirror Lady” on escoltem els dolços sons del Rhodes o similars. La resta de temes tenen variacions rítmiques, i alguns també comencen delicadament, tot i el tempo mèdium i ritme Funky com és el “Funky pero sin onda”, un tema amb moments força potents i reeixides improvisacions del líder a la guitarra. El tema més llarg, també de títol “Vince Guaraldi en el McDonalds”, l’inicia ell amb acords subtils de la seva guitarra per després ja aparèixer la melodia i més canvis que hi haurà, com el del pont o la B del tema, preciós, que deixarà pas a la improvisació del teclista. Un dels més rockers, perquè alguns són així, és el “We will figure it out” on el so distorsionat de la seva guitarra ens situa en un altre món més de Jazz-Rock-Progressiu, tot i les subtileses posteriors. I n’hi ha un que em fa molta il·lusió, perquè li dedica a l’amic de les ones Roberto Barahona, tema homònim. Comença també suaument amb el teclat i posterior melodia a tot Jazz de la mà del líder, guitarrista i compositor Aliaga, i amb un magnífic Swing en les improvisacions, tema ja una mica més viu de tempo. També hi ha un preciós tema íntegrament fet a duet de guitarra i baix, ells dos en un diàleg preciós on la subtilesa dels dos músics queda ben palesa. I ja finalment, el tema més canyero, tot i que no gaire en els seus inicis, és l’anomenat “5 4”, on la vena del J-R-P torna a aparèixer en alguns dels moments més heavys. El líder sap barrejar els diversos mons que en aquest disc i cohabiten, això està clar. Bona feina d’aquest músic que s’està per casa nostra, per Barcelona i els seus espais i locals com sé que van anar al Sinestesia del barri de Sants.
 
I ja els començarem escoltant amb un ritma força maco a tot suau i delicat Funk i tema anomenat...
 
1.6.- Funky pero sin onda (Juancristobal Aliaga) 4m19s.
 
I sí, el programa d’avui tindrà aquest component de ritme Funk, i si en aquest tema ha estat així de delicat, serà més heavy en els altres dos projectes. Un tema on el teclista ha estat qui l’ha iniciat amb la “intro” amb els dos de la base. La melodia l’ha fet Juancristobal a la guitarra, on ja hem pogut escoltar la consistència del Pont o la B del tema amb els acords de la guitarra distorsionada. I el teclista ha estat el protagonista inicial el que primer n’ha fet les improvisacions, ell amb un so Rhodes i un gust exquisit en la seva exposició solista. Ha estat recolzat dolçament per la base de dos Villarroel, contrabaix i Cristobal Massis a la bateria. Bona improvisació amb tots els aires Jazzeros possibles d’aquells dels de la Fusió. I el guitarrista xilè, establert a casa nostra i qui es va posar en contacte amb mi després de fer-ho l’amic Fran Suárez, qui en va fer la presentació, ha seguit amb una improvisació a tot J-R-P per llenguatge. Primer amb un so fosc i sense estar embrutat per les distorsions, amb una bona digitació. Llarga i reeixida improvisació que ens ha mostrat la seva gran tècnica i gust, el d’un músic que també s’ha estat pel Berklee College of Music de Boston, poca broma. I recuperant el tema, l’han acabat de cop. Bon tema per començar-los a escoltar, i nosaltres el programa d’avui.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Al blog hi trobareu els enllaços.
 
I un altre tema molt maco amb canvis diversos, i el més llarg és...
 
2.1.- Vince Guaraldi en el McDonalds (Juancristobal Aliaga) 7m43s.
 
I aquest tema l’ha iniciat el guitarrista amb una “Intro” i acords foscos de la seva guitarra per ja aparèixer la melodia amb un so més net. El ritme és així com trencat, ternari. Fernandez al teclat ens ha tornat a acaronar pel seu bon gust interpretatiu amb aquest so del piano elèctric tipus Rhodes. Aquest és el tema més llarg, de prop de 8 minuts, on hem pogut tornar a gaudir escoltant-los en aquest altre gran tema del líder, guitarrista i compositor Juancristobal Aliaga. Ell mateix ha estat qui ha seguit improvisant, i de nou amb unes maneres Jazzístiques, les més treballades. Bones idees que hem pogut escoltar transferides a la seva guitarra. I Villarroel al contrabaix ha fet també la seva improvisació recorrent el mànec de la “Berra” amb solvència, fraseig i afinació; magnífic també ell. I han acabat amb un “Pedal” tot i improvisant el teclista, i acabar-lo delicadament amb els arpegis i notes soltes del guitarrista Aliaga.


I encara n’escoltarem un altre de marxós, a tot Swing, el dedicat a l’amic Roberto Barahona, tema homònim...
 
3.5.- Roberto Barahona (Juancristobal Aliaga) 5m10s.
 
I aquest és un altre tema amb tots els aires del Jazz més ortodox, si se’m permet. I sí, perquè la sonoritat continguda de tot plegat ens el situa en un entorn de lo més Jazzero. A més a més, aquest tema està dedicat a l’amic Roberto Barahona qui és la veu i realització del programa fet a Califòrnia, “Puro Jazz”. La seva melodia és força bonica i se li perceben clarament les seves parts diferenciades amb el Pont o la B i canvi tonal. El Swing també hi és de totes, totes. I després de la melodia feta amb dolçor pel guitarrista, en Villarroel de nou al contrabaix ens ha acaronat amb el seu solo totalment reeixit. Bona pulsió rítmica, una improvisació força melòdica i ben trenada. I ai las de quina manera ha entrat el teclista a tot so Rhodes preciós fent-ne un “chorus” i deixar pas a la més llarga, aquesta feta pel guitarrista. Bones maneres a tot Jazz les del Juancristobal Aliaga, el qual cada vegada ens agrada més i més. Al final fins i tot el baterista ha fet un magnífic solo i després també ha fet un “quatre” amb el guitarrista, i tot això abans de recuperar la melodia i acabar dolçament.
 
I ja l’acabarem escoltant, a ell i a ells en el tema anomenat....
 
4.7.- 5 4 (Juancristobal Aliaga) 5m03s.
 
I el tema ha començat amb una “Intro” delicada a trio de guitarra, baix i bateria i aviat amb el teclista també fent la seva aportació. La melodia ens l’ha fet ell i el guitarrista. I tot i que el tema ha començat amb una certa delicadesa, ben aviat ha agafat una bona trempera, i sobretot amb el so més elèctric i a tot J-R-P de la guitarra de Aliaga i amb uns acords brutals en el que seria el Pont. I sí perquè li hem escoltat sons potents, estratosfèrics, a tota Fusió, en un tema on aquest estil és el que prima. Ens ha fet un solo magnífic, amb tota una demostració de control sobre els estris electrònics i un so que i estil que ha begut de gent tan diversa com John Scofield, Allan Hollsworth, i tants altres, que la llista es faria molt llarga; fins i tot Mike Stern, el mateix Jeff Beck en alguna part de la seva llarga vida, pobret, ara que ja no el tenim entre nosaltres. Villarroel hi ha tornat fent-ne una de molt ben feta, amb unes frases repetitives precioses. I s’han quedat sols ell i el baterista. I després d’aquells acords distorsionats, ha aparegut de nou la melodia del magnífic tema de Juancristobal Aliaga, guitarra i composicions. Un bon tema per ja deixar-los d’escoltar i que ens obra la porta al següent CD, també amb alguns aires com aquest, si n’exceptuem les melodies balcàniques que aquest no té.


I ara seguiré amb un altre projecte també força interessant, el del Tome Iliev Sextet, “Trinaiska”. Publicat el 4 de febrer de 2022 per AMP Music & Records. Va ser enregistrat per Bojan Ugrinovski el març de 2021 a Hardstudios de Winterthur, Suïssa, mesclat per Philippe Teissier Du Cros. Masteritzat per Frode Berg. Disc que em va fer arribar Iouri Lnogradski mitjançant Music4Review publicat per l’editorial noruega AMP Music &  Records. Amb Tome Iliev - Clarinet, clarinet baix i composicions. Florian Weiss - Trombó. Valentin Baumgartner - Guitarra. François Lana - Piano. Jonas Künzli - contrabaix i Adrian Böckli - bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del líder on hi ha la informació del disc: https://tomeiliev.com/ i també la pàgina web de la discogràfica, on el podreu adquirir si us agrada: http://www.ampmusicrecords.com/releases-1/tome-iliev-sextet-trinaiska.
 
Doncs aquest sextet ens ofereix tot un seguit de temes on es fa palesa la barreja de les músiques autòctones d’alguns dels seus membres, dels Balcans, amb una concepció musical que beu del Rock-Progressiu, la Fusió, alhora que amb el Jazz vist des de la seva perspectiva oberta. Els ritmes són diversos, ternaris alguns, havent-hi una balada, “The End Of The Beginning”, el final del principi, amb una melodia molt sentida, de sentiment i molt majestuós. En el tema que titula el projecte, “Trinaiska”, hi ha una preponderància de la secció rítmica amb un “beat” marcat, ternari i amb el baix també molt present, i la melodia sonant balcànica. Un altre tema on la rítmica és molt marcada però amb el tempo contingut, és “Winti Buebli”, i també amb aires balcànics, i amb una guitarra elèctrica distorsionada a tot J-R-P. I un tema molt entretingut, divertit quasi diria jo és el “Waiting for the Ror-Bus” amb els vents fent la melodia plegats i primer i magnífic so i solo del clarinet baix, ja una mica més viu de tempo. I un tema sorprenent pels canvis que té és el que comença delicadament amb una molt bonica melodia de clarinet, per després reconvertir-se en quelcom força marxós, i també amb una guitarra força potent i resta d’instruments  en una melodia col·lectiva esbojarrada, recuperant la calma ja al final del tema. I un dels més potents és “PeCe” iniciat amb un baix contundent per després afegir-s’hi la resta d’instruments i la secció rítmica de nou amb un ritme ternari complex i tots els vents tocant junts la melodia entremaliada. Hi ha un break amb el pianista fent la seva improvisació on tot es calma temporalment. I ja finalment, el tema més vital és “Oriental Babylon” i de nou amb un ritme ternari  definit per la secció rítmica i melodia oriental balcànica feta per clarinet i trombó. Un projecte força interessant, la veritat sigui dita.
 
I ja els començarem escoltant amb el tema més delicat i anomenat...
 
5.2.- The End of the Beginning (Tome Iliev) 6m39s.
 
I ja heu vist quin tros de tema i com l’han anat desenvolupant amb un final impressionant i majestuós, tot i acabar-lo dolçament. Iniciat amb les timbales del baterista Böckli i posterior melodia amb el clarinet del líder, on ell es dobla també amb el clarinet baix. I l’entrada melòdica del trombonista, què bonica, i com desenvolupen la melodia anant més enllà. El so del clarinet, profund. El del piano, també, i sempre amb les timbales sonant. El so estratosfèric de la guitarra de Baumgartner és d’aquells que et gelen la sang. La seva improvisació, electritzant. I com va tirant el tema, in crescendo cada vegada més intens, més potent, més majestuós, per ja recuperar la melodia a càrrec del trombonista suís Weiss i arribar al dolç final amb el clarinet del líder i acord final del guitarrista. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I els seguirem escoltant amb el tema que titula el projecte i anomenat...
 
6.6.- Trinaiska (Tome Iliev) 8m15s.
 
I quina rítmica més impressionant la d’aquest tema i com l’han acabat de cop amb el clarinet del líder. Ara bé, els inicis ens han deixat noquejats per la consistència de baterista i baixista. La melodia l’ha fet el clarinetista i líder Tome Iliev, i què interessant i insistent el canvi tonal en el Pont o la B del tema. Trombonista i guitarrista fent un duet esglaiador, Weiss i Baumgartner. I de quina manera apareixen uns acords allargassats del teclista Lana. I com la improvisació del trombonista suís ens ha deixat clavats a la cadira. Un so profund, posteriorment amb notes soltes i marcades. I com fan la juguesca electrònica d’efectes amb el guitarrista i companys. Notes soltes i solistes del teclista, i sempre la contundència de la base rítmica, quina potència tots dos. Melodies balcàniques als teclats i també al trombó, clarinet, ja recuperant el tema per ja apropar-nos al final, un final acabat sobtadament pel clarinet del líder, a duet amb el guitarrista.
 
Tome Iliev Sextet és un conjunt macedoni, suís i francès amb seu a Zuric, Suïssa. Després de guanyar el premi del públic al prestigiós ZKB Jazzpreis Festival in Moods (Zuric) el setembre de 2020, van anar a l'estudi per enregistrar el seu segon àlbum, aquest  “Trinaiska”, que vol dir tretze en llengua macedònia. En comparació amb el primer àlbum, que es va inspirar principalment en les melodies i líriques dels Balcans, aquest segon àlbum posa en joc les idees, sensibilitats, inspiracions i sentiments de tots els membres per crear un so únic ple d'efectes, elements dub, doblats, bateria de rock, guitarres a lo “Tarantino”, improvisacions espacials i obertes. La banda ha tocat a Suïssa, Alemanya, Àustria, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Bulgària. “Trinaiska” està dedicat al guitarrista de la banda Valentin Baumgartner, que va morir tràgicament en un accident de senderisme un parell de mesos després d’enregistrar el disc a l’estudi.


I un altre gran tema és...
 
7.4.- Waiting fot the Ror-Bus (Tome Iliev) 5m02s.
 
I quin altre tema més impressionant que ens han fet aquests magnífics músics. I aquest amb una melodia molt engrescadora sobretot en la A del tema, el que sembla el motiu principal, tot i ser el Pont o la B, també molt maco. I com el baterista ens ha acaronat amb els redobles fets de manera continguda, i ja amb la magnífica improvisació del líder al clarinet baix. Tome Iliev ens ha tornat a corprendre per la seva dolça musicalitat amb aires balcànics i so profund del seu clarinet baix. I l’han recolzat pianista i a moments el guitarrista, arribant posteriorment a un clímax impressionant, moment en el qual hem tingut la dolça entrada del trombonista Weiss que ha estat també molt reeixida. Una bona improvisació d’aquest trombonista, ell sempre recolzat per la base rítmica de baixista i baterista, acords puntuals del pianista Lana, i ja per recuperar el motiu principal melòdic, preciós i acabar-lo de cop, amb la mateixa melodia que l’han començat. Un tema també impressionant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
 
8.3.- PeCe (Tome Iliev) 7m59s.
 
I quin final més brutal, de cop, d’aquest increïble tema. L’han començat però amb el motiu principal fet pel baixista Künzli, acords brillants del pianista Lana, melodia a càrrec dels clarinets del líder clarament doblats. I com els canvis rítmics ja han aparegut ben aviat, amb una rítmica trencada, ternària, i el so brillant del clarinet del líder. El primer “break” ha aparegut mitjançant el pianista Lana i la seva subtil improvisació. De mica en mica però, l’ha anat desenvolupant amb el consistent suport de la base rítmica potent del baterista Böckli i contrabaix de Künzli. Una llarga improvisació força rítmica que ha deixat pas al motiu principal, també amb un altre “break” on el guitarrista punteja la seva guitarra acompanyat del baixista i els copets al canto de la caixa del baterista. Uns moments de calma amb el magnífic so del clarinet del líder, i que de mica es van desenvolupant agafant embranzida i potència arribant també a un nou i impressionant i brutal clímax, amb les notes del trombonista i guitarrista. Tots plegats per ja recuperar el motiu principal melòdic, quasi amb una improvisació col·lectiva, i acabant-lo de cop. Brutal tema per acabar-los d’escoltar. Bravo Tome Iliev, bravo nois.


I ja per acabar el programa d’avui entrarem amb una mica més de tralla i ara escoltarem alguns temes dels Ellipsis Quintet i el seu “Avoid the Void” publicat el 20 de maig de 2022. Es va enregistrar als Green Lobster Studios, Graz, Àustria, ho va mesclar Vasilis Nalbantis i masteritzar John Christodoulatos al Sweet Spot Studio, i sí que m’ho va enviar Maria Chelnokova de Tejo Milenario. I els músics són: Vasilis Nalbantis - Trompeta. Tomas Lukac - Guitarra elèctrica. Lajos Tóth - Piano/Teclat. Markus Oberleitner - Baix elèctric i Balázs Balogh - Bateria. I sembla que les composicions puguin ser de Vasilis Nalbantis però com que no ho veig per enlloc, seran col·lectives del quintet. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu la pàgina web del grup: https://www.ellipsisquintet.net/ i al seu bandcamp, on el podreu adquirir:
https://ellipsisquintet.bandcamp.com/album/avoid-the-void.
 
I aquest és un disc amb 8 temes on també hi trobarem arrels de músiques balcàniques. Escoltarem temes on també el J-R-P hi serà força present, i tot plegat mixturat amb el Jazz. Els ritmes també són diversos, i per això hi tenim un tema a tempo de balada tot i els canvis que hi inclou i sovint, amb la potència de la base rítmica, l’anomenat “Libation”, on els escoltarem amb un instrument autòcton que encara no he desxifrat. “Minor Setback” comença delicadament, i s’hi estarà una bona estona amb el so de la trompeta, però cap a la meitat tindrà un canvi brutal amb la guitarra distorsionada. I un que també comença delicadament amb acords brillants del piano és “Phai”, amb un canvi posterior a tot Funk. I el primer track i tema que titula el projecte “Avoid The Void” és també força rítmic i tempo mèdium a tot J-R-P, amb una guitarra increïblement sònica i solista. I el tema “The Call” té uns inicis relativament potents amb canvis macedònics posteriors i sempre amb una base sòlida. Moments de “break” com quan s’ha quedat sol el trompetista, recuperant aviat la potència de la base. I un altre que comença així de Funk marcat pel baix elèctric i teclat és “North of the South”. El tempo és mèdium high amb una qüestió rítmica força contundent i amb aires balcànics, també. I ja ens queden els dos més vitals, el primer l’anomenat “Rhaiko” iniciat a duet de trompeta i guitarra i ells dos fent la melodia amb aires balcànics de nou i una bona trempera. I ja finalment el “Comfort Zone” iniciat amb contundència melòdica i rítmica, però continuat amb delicadesa melòdica, tot i la rítmica contundent, amb aires balcànics. El tema es desenvoluparà amb tots ells a tot J-R.P i més pels sons estratosfèrics del guitarrista.
 
I ja els escoltarem en el tema més tranquil, l’anomenat...
 
9.4.- Libation (Ellipsis Quintet) 5m36s.
 
Doncs sí, de nou escoltem unes músiques de la zona balcànica. El tema és força contingut des del punt de vista de ritmes i tempo, aquest força tranquilet. Haureu notat que el tema acaba així com en suspensió, com si faltés alguna nota, per després també amb el piano. I l’han acabat amb la mateixa melodia que l’han començat, aquesta amb uns aires  mig orientals. I aquí la trompeta de l’ànima del grup en Vasilis Nalbantis, és la que domina la que fa que tot vagi d’aquesta manera. I hem escoltat un violí que podria ser baríton, car no el noto gaire amunt del registre. I sí, passat pel sedàs de l’electrònica per l’efecte que se li nota. I en un tema com aquest, el so d’aquest violí se li escau la mar de bé. No sé pas qui és el músic que l’ha tocat. I després han recuperat la melodia balcànica per tornar-hi a ser, i ja arribar al final del tema i piano darrer en supensió, l’acord final.
 
Ellipsis Quintet, que s’estan per Àustria, és un ambiciós projecte musical de Vasilis Nalbantis on "l'est es troba amb l'oest". Les influències tradicionals de la música balcànica, grega i de la Mediterrània oriental coincideixen amb el jazz, el rock i la fusió, per formar una amalgama "prog-world-jazz" que respecta la història de totes les diferents influències musicals i celebra un projecte artístic obert, desinhibit i expressivament, sense complicacions. Les principals forces motrius són l'emoció honesta i l'amor per l'exploració. Han fet diversos concerts d'èxit a Àustria, Eslovènia, Eslovàquia i Hongria. I després de l'èxit del llançament dels seus dos senzills, el 20 de maig de 2022, van publicar el seu àlbum de debut, "Avoid the Void", aquest que estem escoltant.
 
I els seguirem escoltant en un altre tema, aquest força potent tot i els canvis rítmics...
 
10.2.- Minor Setback (Ellipsis Quintet) 6m06s.
 
I amb aquest tema iniciat amb uns acords del teclat i després dolçament per la trompeta del suposat líder o si més no, ànima de tot plegat, ens han tornat a situar en una ona càlida. De quina manera s’esplaia el baterisa amb els cops als plats. La melodia és força bonica, feta amb molt bon gust, sí. La fan trompetista i guitarrista, i a moments aquest sol i amb sons estratosfèrics. La base rítmica de dos amb Markus Oberleitner, baix elèctric i Balázs Balogh, bateria, els hi ha donat tot el suport. Però ai las quin canvi quan apareix la guitarra amb aquest so tan de J-R-P, quina potència. Aquí el tema té un canvi substancial, cosa que no dura gaire, car sembla el Pont o la B del tema.  I quin motiu repetitiu més inquietant i potent. Però com que la melodia segueix, hem recuperat la dolçor inicial. Un tema a tempo slow però marcat dolçament abans d’entrar a sac, la guitarra de Tomas Lukac, aquesta amb un so “Tot Fusió”. I sí quin final més espaterrant amb el so d’aquesta guitarra electronificada per totes bandes. Potència, potència....però amb un final de nou tranquilet, tot i escoltar al baterista fent una sèrie de redobles, acabant-lo com sempre us dic, car en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres aquest 26 de maig amb un Trio d’Asos, i ells són Dani Pérez, guitarra; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria a partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
''... un quintet que ha trobat el seu camí. Els esforços de Vasilis i tots els músics van arribar a bon port. Després de molta feina van aconseguir un autèntic resultat musical de caràcter especial i identitat de qualitat. Alt nivell de musicalitat, sensibilitat i ethos''. - Vasilis Rakopoulos.


I els seguirem escoltant en el tema...
 
11.5.- Phai (Ellipsis Quintet) 5m24s.
 
I amb aquest tema hem pujat una mica de tempo, i ja s’ha notat només amb la “Intro” del teclista. Però ai las, quina trempera quan ha aparegut la base rítmica amb baterista, baixista i guitarrista fent uns acords magnífics, amb alguns acords del teclista. La trompeta de Vasilis és qui fa la melodia i de nou amb aires balcànics. I quin trempera té el tema coses de la gent que remena la rítmica del grup. I el tema és força llarg i quin canvi més brutal quan apareix la guitarra i el seu so tan estratosfèric en el seu solo, increïble. Brutal improvisació a tot J-R-P per so, efectes i fraseig. Tomas Lukac s’ha esplaiat la mar de bé i nosaltres ens hem quedat frapats. I després quin duet de baixista i baterista ells dos fent una aportació solista, potser més la del baterista Balázs Balogh. La qüestió rítmica d’aquest tema rau en aquests dos, bàsicament, i què bé ho han fet, i amb quina trempera. I ja després, tema i final de cop, brutal.
 
''Artists In The Spotlight” no és el tipus de bloc de música que valora la música amb estrelles o polze cap amunt o porquets rosats o el que sigui. Però si ho féssim, aquest àlbum rebria tantes estrelles que no cabrien en una pàgina de paper A4! Veritablement una peça excepcional de domini musical.'' - Kenneth Hilyard, blog de música “Artists In The Spotlight”.
 
I ja els acabarem escoltant amb el potent tema anomenat...
 
12.7.- North of the South (Ellipsis Quintet) 5m09s.
 
I carall quin altre tros de tema i rítmica, però també amb canvis i “breaks” com el que hem escoltat quan s’ha quedat sol el baixista fent un solo brutal, a tot Jaco Pastorius. I és que el tema ha començat amb una trempera increïble, a més a més de la qüestió rítmica que és així com trencada per com fan el canvi quan acaben la frase. És qüestió de fixar-s’hi. Baixista, teclista i baterista fan un tasca immensa, mentre que el trompetista és qui fa la melodia, i de nou amb aires balcànics. Un tema llarg de melodia, però que no es fa ni repetitiva ni res d’això. I el guitarrista també s’hi ha afegit amb el seu so a Fusió. I quan ells dos es queden sols, baixista i baterista, recolzats dolçament per teclat. Markus Oberleitner al baix elèctric està immens, per so, per feina feta, per solo i també sense oblidar els aires balcànics. Brutal. El teclista també ha aparegut, però tot just abans de recuperar tots ells la melodia del tema, i amb un final força potent arribant a un clímax indescriptible. Gran tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que primer hem escoltat a Juancristobal Aliaga, després el Tome Iliev Sextet per acabar com hem fet amb els Ellipsis Quintet. Ah, i recordeu que aquest divendres 26 hi ha concert de Jazz a la Sala Xica amb Dani Pérez, Horacio Fumero i Guillem Arnedo.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |