skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I el programa d’avui
estarà dedicat al Jazz divers que es fa a Itàlia
amb tres discogràfiques italianes i els seus projectes. Escoltarem els Quilibrì i el seu “Note Dei Tempi”, el “Kobayashi”, amb Crispino, Lancai, Basile, Sabelli i a l’Enrico Bracco i el seu “Flying
in a Box”, i un micro conte de Carme
de la Fuente.
Doncs començarem amb aquest
disc que es va enregistrar i publicar el 2017, infaust any per a totes i tots
nosaltres. Escoltarem a un trio amb aires de Jazz contemporani, els Quilibrì, “Note dei Tempi”, publicat
per Auand Records. Enregistrat per Alberto Macerata a Play! el 21/02/2017 i el 22/02/2017. Mesclat a Play! el mateix 22 per Alberto.
Masteritzat a Play! el 3/03/2017,
també per Alberto. Produït per Quilibrì. Productor executiu: Marco Valente. Amb Andrea Ayace Ayassot, saxo soprano; Enrico Degani, guitarra i Claudio
Riaudo, percussions. Composicions d'Andrea
Ayassot, excepte "Dancing Colors" de Franco D'Andrea.
I tot i ser un disc
del 2017, de fa 6 anys, manté la frescor de les seves músiques. Tres
improvisadors i tres instruments gens habituals en sessions jazzístiques o de
música jazz contemporània, car un saxo soprano, una guitarra espanyola i
percussions a base de fustes, tabla i demés estris utilitzats en la música d’Índia, són els instruments emprats. Podria
semblar previsible esmentar la llibertat en l'obra de tres improvisadors. Però
la llibertat de "Note dei tempi", que va sortir el 15 de setembre de
2017 per Auand Records, es
conquereix compàs rere compàs: cada composició està fermament lligada a
estructures rítmiques complexes i agosarades perquè els músics es desenvolupin
una i altra vegada, aportant de nou el nucli de la seva musicalitat. A més,
això passa a través d'un diàleg entre tres persones, jugant, tocant amb
tradicions musicals i fustes llunyanes, sumant així els molts significats de la
llibertat.
I ja els començarem
escoltant en el tema compost pel saxofonista soprano Andrea Ayassot i anomenat....
1.6.- Limpido Mistero
(Andrea Ayassot) 4m37s.
I com el tema ha anat
desenvolupant-se a mida que ha passat el temps, i quins canvis ha tingut. Un so
net el que hem escoltat, tot i haver-hi un instrument harmònic, la guitarra de Degani; aquest però, l’ha tocat molt
delicadament i de manera puntejada, sense fer massa acords, al menys en aquest
tema. Ell mateix l’ha començat amb els seus sons eteris, per afegir-s’hi
després el percussionista amb els seus sons a fustes velles i estimades. La
melodia ha aparegut a càrrec de Ayassot al
saxo soprano. La sonoritat especial del saxo soprano, súper afinat, és
l’adequada per aquestes músiques que ens sonen orientals per percussions, sí,
però també per com el saxofonista explora i troba melodies d’allà, d’Índia, hindustàniques. La seva
improvisació ha estat inversemblant, i com l’han recolzat els dos companys,
l’una a la guitarra i l’altre tocant la tabla i d’altres elements del
seu conjunt de percussions diverses. I quin crescendo va agafant el tema ja cap
a les acaballes, molt emotiu, impressionant, i ja per anar acabant-lo molt
delicadament. Preciós tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa
d’avui.
Darrere del seu nom
fresc i flexible, Quilibrì connecta
el saxo soprano d'Andrea Ayassot, amb
Enrico Degani a la guitarra acústica
i Claudio Riaudo a la percussió.
«Les composicions –diu Ayassot– es
conceben sempre com a zones on moure's: suggereixen un possible ordre rítmic o
melòdic, i són senzilles però inusuals: en comptes de les progressions
harmòniques habituals, les notes segueixen rares combinacions d'intervals
hindustànics. Cada interval melòdic apareix en el seu valor polirítmic, i
d’aquesta manera, ajuden a identificar àrees de consonància que són inaudites».
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
el divendres 26 de maig amb un trio d’asos, Dani Pérez, guitarra; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo,
bateria, a partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I seguirem amb ells
tres i tema de més de 7 minuts, anomenat...
2.10.- Qui in Aria
(Andrea Ayassot) 7m39s.
I hem seguit amb
aquest tarannà oriental en aquest, el tema més llarg i també ric per ritmes
càlids, arpegis de la guitarra i so brutal del saxo soprano del compositor de
tots menys un dels temes del disc. I ja heu pogut constatar que tres músics i
amb aquests simple instruments poden crear una música celestial. I si el tema
té melodia, no l’hem trobat, car, el guitarrista ja de bones a primeres s’ha
posat a fer el que seria la seva improvisació, i en aquells moments només amb
el percussionista al seu costat, i per això so nítid i clar com una
patena. La sonoritat segueix essent
nítida, també pel fet de no haver-hi plats al set de la percussió, i tampoc hi
tenim piano. I el compositor i saxo soprano ens ha deixat de pasta de moniato
per com ha fet la seva improvisació amb tot el Jazz del món, i si voleu del món
oriental, però Jazz. Moments de “break” amb uns crits aguts del saxofonista,
notes soltes del guitarrista Degani,
platerets suaus del percussionista Riaudo,
i anar-lo desenvolupant. S’hi podrien estar hores i hores amb aquesta dinàmica.
I com el tema es va desenvolupant creixent ja cap al final d’intensitat amb
moments d’improvisació col·lectiva de dos, o de tres, si pensem que el
percussionista també va creant. I arriben al final de manera intensa i l’han
acabat de cop. Brutal tema també.
I segueixen dient
què: En aquestes àrees de consonància inèdites, el trio es reuneix per tramar
una conversa imprevisible brillant (“Molla”, “Stilla d'Aponia”) o construir
pacientment una reflexió en capes (“Limpido Mistero”). Si bé el tema d'obertura
és un homenatge molt personal al mestre de jazz italià Franco D'Andrea, els altres deu temes escrits per Ayassot són una finestra oberta a la
brillant creativitat d'Ayassot com a
explorador del fort poder comunicatiu d'un saxo soprano, especialment quan està
al servei dels seus companys músics; sobre les fustes fresques de la percussió
de Riaudo, embolicant ritmes nusos
en un envàs sonor acollidor; i en les intuïcions apropiades de Degani, ampliant massivament la gamma
de possibles rutes del trio.
I un altre tema força
impactant és el compost per Franco
d’Andrea i anomenat..
3.1.- Dancing Colors
(Franco d’Andrea) 3m02s.
I com ha acabat
aquest tema, de cop, de la mateixa manera que l’han començat, amb una melodia
entretallada a càrrec del guitarrista i saxo soprano, melodia sorprenent,
mentre que el percussionista Riaudo
els ha acompanyat. I seguint l’estela del tema, el vent més brillant ha
començat la seva improvisació creativa, alhora que el guitarrista anava
desgranant notes subtils, com les delicades percussions. I aquests “colors
ballant” m’han agradat força. Hi ha hagut un motiu recurrent, el que seria la
melodia, però l’han anat utilitzant, car en aquest cas és fins i tot on hi ha
les línies guia del tema. El permanent discurs del vent, de la mà amb el del
guitarrista, i amb tot el suport del percussionista és la mare dels ous del
tema, dels moments on rauen les improvisacions. I al final tema i un brusc
final, magnífic.
I ja els escoltarem
en el darrer tema compost també per Ayassot
i anomenat...
4.3.- Granch (Andrea
Ayassot) 4m35s.
I sí, noies i nois,
que aquest tema és increïblement brutal. El tempo és déu-n’hi-do de vital, i ja
heu escoltat com el percussionista Riaudo
les colpeja amb frenesí. I ell i el guitarrista l’han començat, i el darrer amb
el que seria el motiu principal. El saxo soprano Ayassot s’hi ha afegit amb el seu brillant so i millors idees
creades, car aquí no sembla haver-hi cap melodia. Improvisació col·lectiva de
tots tres, amb moments solistes del guitarrista Degani i sempre amb la persistència del percussionista. I aquest és
un altre tema que podria durar el temps que ells volguessin. Ells tres
s’entenen la mar de bé en aquest context creatiu i de sonoritats estranyes al
món occidental. I la veritat és que a mi m’han agradat força, per la seva
creativitat, per la qüestió rítmica persistent. I ja cap al final, les elucubracions
solistes del saxo i guitarrista, però sobretot el primer, s’han ampliat, han
crescut amb intensitat, velocitat, i ja per arribar al final, i acabant-lo de
cop. Brutal tema per acabar-los d’escoltar.
I ara sí que farem un
salt estilístic ben gran amb el quartet Crispino,
Lancai, Basile, Sabelli i el seu “Kobayashi”. Enregistrat, mesclat i
masteritzat d'octubre a novembre de 2022 per Stefano Castagna a Ritmo&Blu,
Pozzolengo (BS), Itàlia. Produït per
Luca Crispino i Maurizio Bizzochetti, Gabriele Rampino, Dodicilune, Itàlia. El
responsable del segell, Maurizio
Bizzochetti (www.dodicilune.it). Amb: Luca Crispino - guitarra elèctrica, fx.
Roberto Lanciai - saxo baríton, electròniques. Fabio Basile – baix elèctric de
sis cordes i Luigi Sabelli - bateria. Les composicions les comparteixen: Luca Crispino (#1, 2, 4), Roberto Lanciai (#3, 5, 8), Fabio Basile (#6, 7, 9).
Les nou composicions
originals són la unió entre quatre perspectives diferents de la música que
semblen haver trobat un possible espai comú, un denominador en el qual reunir
passions, aspiracions, somnis, idees, utopies i records sonors. «Imaginant una
trobada impossible i surrealista entre Van
Der Graaf Generator, Denardo Coleman, The Gong, The Lounge Lizards i Charles Mingus, els quatre músics van
immortalitzar amb coratge aquestes idees en dos dies d'enregistrament, passant
entre temes narratius imbuïts d'una narració envoltant que acaben paradoxalment
per passar pels àmbits menys complaents de la música, amb l'objectiu directe
d'un viatge en el qual es puguin trobar precisament aquells ecos de diferents
escoltes dels abans esmentats», diuen a les notes de folre.
Els tempos dels temes
no són vitals, estan situats en el tempo mèdium, la majoria, havent-n’hi també
de més suaus. I ja els escoltarem en el tema del guitarrista Luca Crispino anomenat..
5.2.- Coraggio
Liquido (Luca Crispino) 6m29s.
Doncs ja heu pogut
escoltar el primer tema d’aquest quartet, i també esbrinar per on aniran les
seves músiques. Heu notat de ben segur la presència de la secció rítmica de
dos, la del baixista Basile i el
baterista Sabelli, els quals han
estat fotent-li durant tot el tema. I la melodia l’ha fet el saxo baríton amb
el suport de la resta de companys. De ben seguit ha aparegut el solo del
guitarrista Crispino i els seus
brillants efectes. I com els dos de la base l’han recolzat. Un tema amb tots
els aires del Jazz-Rock-Progressiu
per situar-ho tot plegat en un determinat àmbit, si més no quan sonen els
acords i efectes del guitarrista i base rítmica de dos. En aquest tema però,
ens hem trobat amb un “break” on tot s’ha calmat una mica, quedant-se sol el
saxo baríton fent la seva bona improvisació. Sabelli ha estat al seu darrere amb suaus redobles de la seva amb
guitarrista i som-hi de nou amb el tema i ja fins el final. I quin tema per
començar-los a escoltar.
I segueixen dient-nos
què: «Així que, si el doblatge de "Strummer" sembla trobar un lloc en
un barranc lisèrgic, l'escarpada "Funerale sul Gange" recorda un John Lurie borratxo a l'Orient Mitjà, les suspensions de
"Coraggio Liquido" i "Ombre Sul Borgo" tenen quelcom de suburbà,
al·lucinat i irònic alhora. I què passa amb la intensitat del saxo baríton de
"Rebecca" o la esquinçadora decadència de la balada "La Galassia
morta nell’ Universo Giovane”, només aparentment irreconciliable amb l'estat
d'ànim del calipso de "Jungle", amb el swing boirós i melancòlic de
“Furtivi” o amb “Zango”, en què un mosaic de definicions possibles sembla
trencar-se al llarg d'un meridià sonor fet de contrastos. No obstant això, com
diuen en aquests casos “la música parla per si mateixa” i després, a gaudir
escoltant aquest autèntic extracte de fruits àcids i dolços, servits sense espècies».
I encara els
escoltarem en el tema del baixista Fabio
Basile anomenat...
6.9.- Strummer (Fabio
Basile) 6m05s.
I déu n’hi do amb
quin tema hem continuat. La línia mestre la ha tingut el baixista i compositor Fabio Basile per com ens ha presentat
el motiu principal, ja amb la rítmica incorporada i els acords del guitarrista.
I el tema l’ha iniciat el saxo baríton Roberto
Lanciai amb la resta de companys amb tota la rítmica afegida. La guitarra
de Crispino ha deixat anar una
sèries d’acords a tot “wha-wha” i efectes diversos. I sembla que del tema n’han
fet dos “chorus”. I després del ”tema”, i sempre el motiu principal a càrrec
del baixista, però ai las, quins efectes més estratosfèrics els del guitarrista
Crispino. I de nou, tema amb el saxo
baríton Lanciai. I sempre els copets al canto de la caixa del baterista Sabelli. I quin final més impressionant
amb la improvisació de Lanciai al
saxo baríton, increment de trempera del baterista, i els magnífics efectes de
la guitarra de Crispino.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ara amb un tema del
saxofonista Roberto Lanciai
anomenat...
7.5.- Jungle (Roberto
Lanciai) 4m07s.
I un tema que de nou
han començat el baterista i baixista , el segon amb un “Riff” repetitiu i ja
amb la rítmica incorporada. I la melodia, un tan popular, l’ha iniciat el saxo
baríton. Sí, té uns aires força “pop”, aquesta melodia, els hi perdonem. Ara
bé, el que seria el pont, o la B del tema, és força interessant i bonic, i
seguin l’ona d’una melodia “pop”. En les improvisacions però, i concretament en
la del guitarrista, doncs res que ha estat força reeixida, i de nou amb tots
els aires del Jazz-Rock-Progressiu.
Els dos de la base, al darrere seu amb el so elèctric del baix de sis cordes i
la permanent rítmica del baterista. I el tema s’acaba prou aviat, amb la
sonoritat profunda del saxo baríton.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es.
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema a tot delicat swing de Fabio Basile anomenat...
8.6.- Furtivi (Fabio
Basile) 4m43s.
I ja heu pogut
comprovar que la qüestió del tempo no la tenen massa vital. Tots els temes
tenen més o menys aquest tarannà de tempo mèdium. De nou la melodia feta pel
saxo baríton ha estat un tan “pop”, però ben aviat han aparegut les
improvisacions i canvis. Els moments a duet del saxo i guitarra amb unes línies
melòdiques descendents han estat preciosos. I després ja en les improvisacions,
ells dos de nou han fet una bona tasca solista, cadascun a la seva bola per
després encetar de nou la línia descendent de notes. I un motiu a càrrec del baixista
ens ha situat de nou en la melodia del tema, i ja per acabar-lo delicadament.
Un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar.
I després d’aquest
projecte tan interessant, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva
dolça veu i sempre amb les músiques del programa en els teus contes.
I ara farem un altre
salt estilístic, car cadascun dels tres projectes visita compartiments
diferents pel que fa a la música, a la manera que tenen d’entendre el Jazz. Proposo
que escoltem el projecte més jazzístic del guitarrista Enrico Bracco i el seu “Flying
in a Box”. Disc publicat l’11 de novembre de 2022 per A.AM Records. No hi ha dades de l’enregistrament. I aquí hi tenim
a: Enrico Bracco, guitarra; Danielle
Tittarelli, saxo contralt; Pietro Lussu, piano; Giuseppe Rogmanoli, contrabaix
i Enrico Morello, bateria.
I l'anomenat jazz
italià -seria millor utilitzar el terme "jazz tocat a Itàlia"- fa temps que ha perdut gran part del seu atractiu
mediàtic. Per descomptat, els nostres compatriotes són, entre els músics de
jazz, els que més es distingeixen per un enfocament melòdic sofisticat i també
per un determinat tipus de llenguatge en què es fa sentir amb força la
influència del melodrama o en tot cas d'una marcada cantabilitat que en molts
casos aconsegueix salvar situacions que d'altra manera seria difícil d'imposar
a l'atenció d'un mercat que, avui més que mai, és cada cop més complicat de
gestionar. I si fa un temps arreu de la península, de nord a sud, van poder
establir-se personalitats en què el jazz es barrejava amb característiques
territorials contingents (el jazz, ja ho sabeu, és una esponja, que absorbeix
tot allò amb què entra en contacte) avui és Roma la que representa, amb els músics del seu entorn, bona part de
la creativitat d'improvisació que sempre ha caracteritzat aquesta música. I és
una creativitat que pesca amb les dues mans una manera de tocar fortament
influenciada per la mentalitat que imposa la llei a Nova York i, en conseqüència, a tot el món: apropar-se a la
tradició intentant desenvolupar la pròpia personalitat però sense evitar
determinats dictats que sempre han format part de les "regles" -si podem
dir-ne així- de la llengua afroamericana, i per tant del swing i del groove.
I els començarem
escoltant en un dels temes més dolços tot i haver-hi canvis diversos i
anomenat..
9.8.- The Same Way
(Enrico Bracco) 5m39s.
Eps, i amb aquest
projecte les coses han canviat i ens hem situat de ple dret en el Jazz més
actual i de qualitat. El tema ja comença amb la melodia i aquesta feta a duet
pel guitarrista i el saxo contralt. Bracco
n’ha iniciat les improvisacions, i de quina manera ho ha fet, amb una gran
classe guitarrística, bon fraseig i gust exquisit. El saxo contralt ens ha
situat però en un espai una mica més agosarat per la modernitat de la seva
exposició solista. Ambdós solistes han estat magnífics, tècnics i brillants en
les seves històries explicades. Un tema que té una qüestió rítmica així com
trencada, essent de ben segur un tema ternari complex. Se’m fa difícil
determinar el ritme, la qual cosa ens indica que tenen unes mires força
valentes, una mirada i una praxi valenta. Magnífic tema per començar-los a
escoltar.
El nostre catàleg
pren el relleu d'aquesta llar d'infants i avui s'enriqueix amb una nova
presència, la del guitarrista Enrico
Bracco, un músic que presumeix d'un currículum molt respectable amb
experiències en què la música va de la mà del teatre, el cinema, la televisió.
Aquest és el seu cinquè disc com a líder i el seu flirteig amb la mentalitat
nord-americana es fa evident de seguida no només en la música sinó també en
l'elecció de col·laboradors com els implicats en el quintet que va ajudar a
crear "Flying In A Box", un
treball en què l'amor per la melodia i el coneixement del lèxic del jazz van
junts, d'una manera molt propera al que tots estem acostumats a anomenar
“equilibri”. Són el vaixell insígnia del jazz peninsular modern: Daniele Tittarelli al saxo contralt, Pietro
Lussu al piano, Giuseppe Romagnoli al contrabaix, Enrico Morello a la bateria.
I un altre tema molt
interessant és l’anomenat...
10.2.- Unresolved
(Enrico Bracco) 6m16s.
I de quina manera ha
començat el tema, amb el baterista Morello
i el baixista Rogmanoli, en un altre
tema de rítmica complicada, gens trillada. Quan comença la melodia també te
n’adones que les coses rítmiques no són fàcils ni habituals. I aquesta melodia
l’ha fet el guitarrista en les dues As, mentre que el pont o la B, l’han fet a
duet amb el saxo contralt. I s’ha de dir que tot i lo entremaliada que és,
també és molt bonica. I el líder Bracco
ens ha tornat a acaronar i de nou sorprendre per la seva gran tècnica i bon
gust, alhora que sonoritat jazzística. La seva intervenció, d’un chorus, ha
deixat pas a la del saxo contralt Tittarelli,
magnífica també. I el pianista l’hem escoltat en la seva primera intervenció
solista i haig de dir que m’ha agradat força. De fet, tots tres segueixen fent
una roda d’improvisacions, si primer era de “vuits” compassos, després de
“quatres”, posteriorment improvisant junts guitarrista i saxofonista, en uns
moments molt brillants i interessants, a mode d’improvisació col·lectiva, i ja per encarar el final, el qual acaben
delicadament. Magnífic tema.
I també els
escoltarem en el tema que titula el disc, també del líder Bracco..
11.6.- Flying in a
Box (Enrico Bracco) 6m00s.
I aquest és un altre
tema amb la rítmica ben complexa, entremaliada, com ha estat també la melodia.
I ja l’han començat a duet ells dos fent la melodia, i la base rítmica de tres,
piano, contrabaix i bateria al darrere d’ells dos. Els acords del pianista, i
després amb els dos solistes, han deixat pas de nou a la melodia, que de
trillada, res de res. I Tittarelli
ha estat el primer en improvisar, i ja heu pogut escoltar de quina manera ho ha
fet, més brutal i exquisida. Lussu al
piano l’ha seguit amb una gran elegància i mètode. Riquesa harmònica en la seva
exposició, car l’esquerra l’omple dels acords adequats. Però és que la dreta,
amb les seves melodies, també ha estat rica amb colors. Subtil, delicat i
brillant en la seva improvisació, en Lussu.
I el que seria el motiu principal ha servit per recolzar al baterista en el seu
solo improvisat, magnífic també en Morello.
I després han recuperat el tema amb tots els seus canvis, que en té alguns, i
ja per acabar-lo delicadament, suaument.
I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I li vaig fer una
pregunta, sí, a l’Enrico Bracco,
relacionada amb la qüestió rítmica, de quina era la fórmula rítmica emprada en
els temes, si hi havia patrons rítmics. I em va dir això: “Jo no penso en
termes de ritme, i sí que penso en termes melòdics, de melodies. És el ritme
que s’adapta a la idea melòdica, la qual cosa implica canvis en la mètrica del
ritme. És la melodia, la que mana, qui dirigeix el ritme.” Què interessant.
Gràcies Enrico.
I ja els escoltarem
en el darrer tema i més vital i anomenat..
12.4.- Urge (Enrico
Bracco) 6m03s.
I aquest és el tema
més vital del disc, ja ho heu pogut comprovar. I ves per on que finalment amb
un ritme “normal” de 4*4 i amb el Swing adequat ja quasi des dels inicis, que
per això hem escoltat al baixista amb el seu “walking”. Brutal tema i melodia
que han fet de nou a duet guitarrista i saxofonista, i un Swing increïble en
les improvisacions, la primera la del líder i guitarrista Enrico Bracco, el qual ens ha tornat a “frapar” per com d’increïble
l’ha feta. De no saber qui era, a estar-ne més interessat en els seus anteriors
projectes, coses que ja investigaré. Una melodia de nou súper entremaliada, la
qual cosa ens parla del gran nivell del compositor i també dels seus gustos
plens de modernitat. Una improvisació brutal, amb un so un tan fosc, que de ben
segur déu ser el de la seva Gibson
de caixa. Lussu al piano ha tornat a
enlluernar-nos per la seva mestria a dues mans, i per com les combina ambdues,
amb una dreta increïblement creativa. Després han fet els “quatres” amb el
baterista, guitarrista i pianista, i ja per recuperar la melodia del tema i
anar-lo acabant amb un “pedal” on repeteixen acords i el saxofonista ha
improvisat magistralment, acabant-lo suaument. Brutal tema per acabar-los
d’escoltar. Felicitats Enrico Bracco,
felicitats nois.
I amb aquest darrer
tema ja hem acabat el seu projecte i nosaltres el programa, que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat tres
projectes del Jazz Italià i músiques improvisades amb aires d’avantgard.. Hem
començat però amb el trio Quilibrì
per seguir amb el quartet de Crispino,
Lancai, Basile, Sabelli i acabar com hem fet, amb el guitarrista Enrico Bracco, havent escoltat un micro
conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
