Programa 547: Jordi Rossy & Javier Vercher, Roser Monforte, Pau Mainé i Jordi Pallarés, i Albert Cirera i Kamarilla, dimecres 10 de maig de 2023
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I aquesta selecció té molta relació musical, com podreu escoltar si teniu l’amabilitat de quedar-vos-hi. Començarem suaument amb el “Filantropía”, però amb músiques força agosarades per les seves melodies. Ho va enregistrar Jordi Rossy al Bon Repòs Studio de Begues el 2014. Mesclat per Simon Campbell als Supreme Studios, Estivella, València i ho va masteritzar Jon Astley als estudis Close to the Edge, Londres, UK, nom d’estudi que em recorda el magnífic disc de Yes, homònim. I ells dos són Jordi Rossy, vibràfon, marimba, piano i bateria, i en dos temes d’altres instruments. Javier Vercher, saxo tenor, clarinet baix, flauta i percussions. Ell també toca d’altres instruments en els mateixos dos temes. I la composició dels temes els comparteixen tots dos. I el Javier es va encarregar de les fotografies i el disseny del CD.
Aquest és un projecte atrevit, melòdicament divers segons temes i compositors, amb un Jordi subtil i delicat i un Javier més punyent i rítmic. Comparteixen la idiosincràsia dels músics que miren el futur de la música passant per trancar els motlles que ens ancoren en el passat. Un disc amb 11 temes la majoria no massa llargs, amb 3 al voltant dels 5 minuts i la resta per sota, i tots ells amb una gran “pau interior” que t’omple en escoltar-los. Molta subtilesa, delicadesa, alhora que interpretacions agosarades per les quals no han passat aquests 9 anys. I sona ara per què me’l va donar Jordi en un concert que va fer ara ja fa uns mesos, i perquè esperava trobar-li els companys adequats. M’atreviria a agrupar els temes segons temàtiques i modernitat de les seves músiques, o sigui que els que em sonen més agosarats són “Filantropía”, Linear Distance”, “Cleptocracia” i “Decoding”. Delicadeses són les dels temes “Have fun Tonight”, “Kiss from Venus”, “The Newcomer”, “Adagio”, “Gotas”, “Portrate”, amb un “Stay There” preciós i un pèl més viu de tempo.
I els podríem començar escoltant en el tema de Jordi Rossy que sembla tenir un títol força ampliat que diu, “Have fun tonight (Time is running out)” i també.. Who Knows About Tomorrow, però ho farem en el preciós..
1.2.- Gotas (Jordi Rossy) 3m23s.
I quin tema més bonic per començar el programa. Hem escoltat Jordi tocant la marimba i el vibràfon, i a Javier el saxo tenor i fent un doblatge, el clarinet baix i la flauta. I tot i que el tema és del de Begues, ha estat el de València qui ha estat el protagonista pel fet de sonar tota l’estona. La marimba ha fet la qüestió rítmica i les notes guia. Ells dos han compartit la melodia l’un amb el tenor i l’altre amb el vibràfon, doblant-se també. El tema té un pont molt maco que és quan Javier es dobla amb clarinet i flauta. La improvisació que ens ha fet ha estat subtil, profunda i per descomptat que molt ben executada, amb un so del tenor quasi com aquell que ens feia el rei del tenor amb balades, Ben Webster, tal i com el sentim esbufegar. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I seguirem amb una altra meravella de tema del Jordi anomenat....
2.8.- The Newcomer (Jord Rossy) 5m26s.
I ara amb un pèl més de tempo però amb la mateixa subtilesa els hem escoltat quasi de manera similar per l’aspecte rítmic, amb Jordi ara fent la tasca rítmica amb les escombretes mentre que amb la marimba fa les notes guia. També hi ha hagut doblatge de Javier quan Jordi ha improvisat amb la marimba. I a Javier l’hem escoltat amb el clarinet, fent la melodia i la improvisació, mentre que el clarinet baix ha sonat quan Jordi ha improvisat, magnífic instrument que Eric Dolphy es va encarregar de mostrar al món del Jazz. Un tema amb una melodia força càlida i bonica, i molt interessants les seves improvisacions i la concepció del tema.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I un altre preciós tema del Jordi és..
3.6.- Stay There (Jordi Rossy) 5m16s.
I tot i que el tempo d’aquest tema és lleugerament inferior al de “The Newcomer” sona ara per la persistència rítmica d’aquest. I aquí Jordi ha començat fent tota la feina, amb el vibràfon fent la melodia, mentre que la marimba torna a fer les notes guia i les escombretes la qüestió rítmica. I el ritme és delicat i molt bonic, et fa bellugar el cap d’un cantó a l’altre amb molta delicadesa. S’ha escoltat la flauta de Javier acompanyant-lo en alguns moments de la melodia. I com canvia el tema en la improvisació de Javier al tenor amb els acords al piano de Jordi i seguint escombretes i marimba. Un gust exquisit en les mescles i masterització final. I Javier ha escampat la boira amb la seva brutal improvisació, extravertida, en contrast amb l’intimisme de Jordi amb tota la seva palestra d’instruments. Això és el que “frapa” en aquest projecte, la diferent exposició estilística dels dos músics.
I ara ens situarem en l’ona més avantguardista amb temes com aquest que titula el disc, de Javier Vercher..
4.1.- Filantropia (Javier Vercher) 5m02s.
I aquest tema de Javier Vercher oscil·la entre la modernitat del seu so i fraseig i la calidesa dels temes anteriors, mostrant-nos la gran compenetració que hi va haver entre ells dos. Aquí, el saxofonista s’ha doblat o triplicat, car l’hem escoltat amb el saxo tenor, flauta i clarinet baix. Jordi ha començat dolçament amb el piano, però també l’hem escoltat amb la marimba i bateria. La melodia és bonica i està molt ben trobada, i també el canvi tonal encabit en la segona part del tema. Javier l’ha iniciat dolçament, i ja escoltant-lo amb la flauta, per sota, i Jordi Rossy acaronant-nos amb la bateria i els copets a caixa i plats. El compositor ha iniciat la seva improvisació amb el saxo tenor i Jordi amb la bateria en un duet improvisador. Javier s’ha quedat sol al tenor deixant-nos clavats a la cadira tot i escoltant-lo fins recuperar la melodia, i ara amb el piano de Jordi. I seguint amb la B del tema, han arribat al final després d’una improvisació col·lectiva d’instruments, que no de músics, car s’ha fet tot ell amb el saxo, la flauta i el clarinet baix. Magnífic treball de músics i tècnics.
5.3.- Linear Distance (Javier Vercher) 3m01s
6.9.- Decoding (Javier Vercher) 1m40s.
7.5.- Cleptocracia (Javier Vercher) 2m43s.
I quins tres temes més interessants, impressionants de Javier Vercher. La contemporaneïtat estilística hi està més que demostrada. Creació lliure sense contemplacions la que van fer aquests dos grandíssims músics i amics. En el primer “Linear Distance”, “Distància lineal”, es fa difícil veure’n la linealitat i sí que en veig la circularitat, per dir-ho d’alguna manera. Tot plegat a base del Javier i les percussions, i una mena de flauta marroquina, del Marroc, i Jordi amb l’orgue de bomba, “Pump Organ”, en anglès. Una delícia. I el “Decoding” amb Jordi a la bateria, marimba i percussions afegides, Javier al piano i saxo tenor, ells dos en una improvisació agosarada, a tot Jazz Avantgarde, com també ho ha estat la melodia, i també amb moments silents esglaiadors. I de nou, grans mescles i màstering. I finalment, “Cleptocracia”, una altra creació contemporània, amb Javier fent la melodia, crec que doblant-se amb el clarinet baix. Jordi a la bateria i marimba, improvisant a duet a la vegada que amb Javier, aquest de nou mostrant-nos la seva gran presència avantguardista i so espaterrant. Uns temes agosarats de Javier Vercher ideals per acabar-los d’escoltar, havent començat suaument amb els temes de Jordi Rossy. Gran projecte que van enregistrar el 2014 però que Jordi em va cedir no fa gaire, després de veure’l en un concert. Bravo nois.
I després d’escoltar aquestes meravelles, subtils i agosarades, seguirem amb el primer disc de Roser Monforte, saxos i composicions a trio amb Pau Mainé, guitarra elèctrica i efectes i Jordi Pallarés, bateria, “Landscape Songs”. Editat aquest 2023 per Segell Microscopi, enregistrar per Antoni López el 18 de desembre de 2022 a l’estudi “Litel.cat”, Manresa; mesclat per ell mateix i masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva pàgina web, per si el voleu adquirir:
https://www.microscopi.cat/product-page/landscape-songs.
Un disc amb 8 temes on Roser i companys també es belluguen per espais no massa transitats, musicalment parlant. Hi ha dolçor en temes com el que comença ella amb una preciosa introducció a saxo tenor solo, amb canvis rítmics posteriors suaus, “Absents”. Un altre preciós tema amb una introducció solista és “Baraka”, i qui la fa és Pau a la guitarra, un tema que agafarà embranzida ja cap al final. També és ell qui comença “Once Upon The Time”, el més llarg de més de 7 minuts, que tindrà un desenvolupament molt interessant en els sentits musical i el rítmic, i que ens recorda una melodia de Monk. En el mateix context tenim “Horses” iniciat dolçament per Jordi amb els plats, per després ja aparèixer la melodia a càrrec de Roser i canvis rítmics posteriors i més vitals de tempo. Una mica més viu de tempo és el subtil “Cosmic Dancer”, iniciat per guitarra i bateria en un diàleg magnífic. Després vindrà la gens trillada melodia amb Roser al saxo. Un dels temes més agosarats és “Orixa Irituali”, iniciat amb una llarga “intro” a càrrec dels diversos estris de la bateria i percussions de Jordi, efectes de la guitarra de Pau i sons estratosfèrics de Roser, per després esdevenir quelcom més potent i inimaginable. I “Atzucac” ja comença a tot ritme i tempo viu amb la melodia a càrrec de Roser al saxo tenor. El tema té una trempera brutal, a tot Beat del Jordi, i amb el suport de Pau fent de baix per notes més o menys guia i una “impro” brutal de Roser. I ja per acabar, el que comença delicadament amb el “punteig” de la guitarra de Pau i els copets al canto de la caixa de Jordi i ja amb l’energia adequada és “Antananarivo”, nom estrany que tindrà un significat si més no per a ells tres. Tema brutal que desenvoluparan posteriorment amb una descàrrega d’energia, ja convertida en potència, amb una improvisació magistral de Roser i el suport de Pau i Jordi, ell també amb un gran solo final.
I ja els començarem escoltant en el tema de Roser Monforte, com ho són tots, anomenat..
8.4.- Absents (Roser Monforte) 4m33s.
I així de dolços hem començat amb les músiques d’aquest primer disc de Roser, Pau i Jordi, amb tot de composicions de la saxofonista tenor, i recentment també luthier. Una melodia bonica i un tan inquietant que ella ha iniciat amb el tenor, fent abans, una llarga i molt bonica “introducció” al tema on ja s’albiren aquestes inquietuds, aquestes però han desaparegut en aparèixer el motiu principal. Sí que ho és el que en diem el pont o la B del tema. La primera improvisació l’ha fet el jove guitarrista Pau Mainé, ell i ella, encabits en l’ona del Taller de Músics, mentre Jordi Pallarés és de l’ona de l’ESMUC. Pau ha fet una improvisació molt subtil i delicada amb un so net i digitació precisa i un gust exquisit, i sempre acompanyat per les escombretes de Jordi. Ha sabut jugar amb les notes soltes i els acords i ho ha fet amb elegància, ell qui ha estat l’únic solista, car Roser ha recuperat la melodia i ja per acabar el bonic tema, ideal per començar-los a escoltar.
I des de Segell Microscopi i de ben segur que l’amic Carles Moreno, ens diuen què: "Landscape Songs" és un treball en format trio que aplega un recull de temes que van des del jazz més contemporani, passant pel pop-rock, fins a arribar al folk. Una paleta de colors que conformen aquest paisatge sonor ideat per la saxofonista Roser Monforte, acompanyada del propulsiu i sòlid bateria Jordi Pallarés i del brillant guitarrista, Pau Mainé. Junts conformen un triangle de sonoritats que s’entrellacen i dialoguen. Conviden el públic a un viatge per aquest paisatge sonor, que anirà des de la calma i la subtilesa, fins a la rauxa frenètica.
I seguirem amb el cinquè track del disc i anomenat...
9.5.- Cosmic Dancer (Roser Monforte) 5m26s.
I quin altre tema també un tan inquietant. I què bé en Jordi amb les masses picant les timbales, tot plegat amb so amortit, contingut, amb la guitarra de Pau amb les notes més greus primer i els acords després. La curta melodia l’han compartit el saxo tenor de Roser i la guitarra de Pau. Unes notes llargues que s’albiren inquietes. I com la guitarra de Pau i la bateria de Jordi ens han acaronat amb dolçor, alhora que modernitat. El guitarrista s’ha esplaiat amb el baterista, ambdós en una improvisació a duet insòlita. La compositora ha aparegut amb el saxo tenor amb el seu so, fent que el tema hagi anat “in crescendo” arribant a cotes immenses d’emoció. Una improvisació on ella ha afegit una sèrie d’arpegis repetitius força potents, alhora que melodies creades seguint l’esperit inquietant melòdic del tema “Cosmic Dancer”.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
10.6.- Orixa Irituali (Roser Monforte) 5m02s.
I aquest tema segueix l’ona d’alguns dels que hem escoltat abans amb en Rossy i Vercher. Una “Intro” llarga, esotèrica i subtil a base de platerets, plats, fregades als “parxes” de les seves timbales, percussions diverses del baterista Pallarés, alhora que amb elements sonors i estranys de la guitarra de Mainé i sons estratosfèrics del saxo tenor de Monforte. De mica en mica va agafant trempera sonora, intensitat emotiva, tot plegat situat en una atmosfera determinada de modernitat, de contemporaneïtat. La saxofonista ha desgranat melodies, el guitarrista ha fregat les seves cordes, el baterista ha colpejat la seva bateria, i tot plegat ha arribat a un clímax impactant, amb el que ha estat la melodia del tema feat a càrrec de la compositora i saxo tenor, Roser Monforte. Brutal.
I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el brutal tema....
11.3.- Antananarivo (Roser Monforte) 4m34s.
Doncs i quin tema per acabar-los d’escoltar, potent per com Mainé, Pallarés i Monforte l’ha realitzat, però també amb aires de modernitat. Tema iniciat pel punteig de la guitarra de Pau, estris de la bateria de Jordi, i ja la melodia a càrrec de Roser amb un motiu recurrent que se’t fica ben aviat al cap. El duet de guitarrista i baterista s’han quedat sols improvisant, el primer a base d’acords insistents. Després el so estripat inicial del saxo de la compositora, per després desenvolupar-lo amb consistència i modernitat, i ja deixar pas al “solo” de bateria a càrrec de Jordi Pallarés. Una magnífica improvisació la d’aquest baterista de les “Terres de l’Ebre”, ell que va tenir mestres com David Xirgu i d’altres màsters de la bateria en la seva etapa de formació. Roser ha recuperat el tema i l’han acabat a tota potència i fent-ho de cop. Magnífic tema, aquest i els altres, o sigui que felicitats nois i noia, ella Roser Monforte i ells Pau Mainé i Jordi Pallarés.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar el programa d’avui, podreu escoltar una selecció de temes de l’Albert Cirera i KAMARILLA, publicat el 2020 per Underpool. Enregistrat per Sergi Felipe el 25 i 26 de juny de 2021 a l’Underpool Studio, Esplugues de Llobregat, Barcelona. El tema 9, el va enregistrar Josep Burgès amb un Zoom H4 al Hot Blues d’Igualada el 28 d’abril de 2017. Mesclat analògicament per Sergi Felipe, i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a l’Albert Cirera, saxos tenor i soprano; Marcel·lí Bayer, saxo contralt, clarinet i clarinet baix; Vicent Pérez, trombó; Ivan González, trompeta a #2,3,4,5,7 i 9 i Pol Padrós, trompeta a #1,4,6 i 8; Martín Léiton, baix elèctric i Ramon Prats, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.underpool.org/releases/aquella-cosa/.
I ara ja estarem ben situats en l’àmbit de la més estricat modernitat, contemporaneïtat, que per això hi hem anat venint de mica en mica amb els projectes anteriors. I aquest projecte l’hem vist un parell de vegades en concert, la primera al Jamboree i la segona a la Nova Jazz Cava. Un disc amb 9 temes, i d’aquests n’hi ha de delicats per tempo com són “Requiem a Ferlandina”, aquest amb aires Mingussians, de Mingus, i també “On para l’eternitat”, més Free. També “Bressolar” ho és per tempo essent però una demostració d’improvisació col·lectiva iniciada per tenor i trompeta i després ampliada a la resta de companys. I el tema més llarg d’11minuts i mig “L’agonia a Lapa”, és el que van enregistrar el 2017 al Hot Blues d’Igualada. Té posteriors canvis rítmics i de tempo i esdevindrà força potent i amb l’estridència del Free i del directe. I l’altre dels més llargs “Rosso & Cia” també de més d’11 minuts ja comença amb una rítmica i tempo més viu, un tema amb molts i diversos canvis essent però molt melòdic en els inicis i també en algunes improvisacions posteriors. I “Traigo la cena” comença també amb la rítmica i el tempo adequat, coses que seguiran així i més desenvolupades ja amb els solos posteriors. Inicialment però és força delicat. I el que titula el disc “Aquella cosa” l’inicien ja amb els sons i melodies properes a aquelles que feu l’Ornette Coleman desenvolupant-lo posteriorment a tot Jazz Avantgarde, com respira tot el projecte. I un dels més vitals és el primer track “Riff i Raffe”, marcat per l’aspecte de la rítmica trencada i diàlegs entre els vents, saxo tenor i trombó, i demés vents, canyes i metalls, tot això presentant el tema, que ja vindran les improvisacions agosarades. I finalment “Musica Celestial” té l’essència de la música de Coleman per la primera part de la melodia, mentre que en el pont és així com molt subtil i delicat, pel break rítmic. I així seguirà, amb els moments suaus, que ja vindran les explosions musicals després a tot Ornette.
I els començarem escoltant en el més delicat del projecte, musicalment parlant i viu de tempo i anomenat...
12.8.- Traigo la cena (Albert Cirera) 6m16s.
I això ja va una passa més endavant. I el Ramon l’ha acabat amb un curtet solo i fent-ho de cop. Però la melodia l’hem escoltat a duet de saxo tenor del líder Cirera i la trompeta de Pol Padrós. Els altres vents els han acompanyat amb un “Riff” repetitiu que els va guiant per la bona drecera. I la primera improvisació a càrrec del trombó de Vicent Pérez, un dels més sòlids en això de les vares, les del seu trombó. Un improvisador nat envoltat de modernitat que per això el tenim aquí. Per sota hem escoltat a Ramon a la bateria i el baix elèctric de Martín l’un quasi que improvisant, i l’altre quasi que també. Diversos han estat els vents que hi ha aparegut acompanyant a Vicent. Padrós a la trompeta ens ha deixat algunes de les seves línies mestres solistes, i també amb suport dels vents amics. Pol ha volat vers les altures i ja per arribar al final del tema, amb la melodia i curtet solo de Ramon. Gran tema per començar-los a escoltar.
I encara els escoltarem en el tema que titula el disc...
13.4.- Aquella cosa (Albert Cirera) 5m44s.
I el tema que titula el disc és un dels que, melòdicament, ens recorda al bo de l’Ornette Coleman per com fa la seva melodia. Realment, és una melodia rebuscada, recargolada i entremaliada, encabida en la més estricta modernitat. I l’han iniciat tots plegats fent-la de manera col·lectiva per ja iniciar les improvisacions el líder Albert Cirera al saxo tenor. Ben aviat han aparegut companys recolzant-lo, dialogant amb ell, també creant, com el clarinet de Bayer. I aquí hi tenim també la trompeta de Padrós i ara la de l’Ivan González I ells dos s’han unit a la resta de vents per aparèixer tots plegats en determinats moments. Els sons aguts i fins i tot estridents del vent de Cirera i del clarinet de Bayer ens situen en entorns melòdics força punyents. Un break al bell mig del tema ens ha deixat bocabadats, i jo diria que amb la trompeta de González. D’altres companys hi apareixeran, i ell anirà creant, com també el trombó de Pérez, i sempre la base rítmica de Martín i Ramon, incansables durant tot el tema. El col·lectiu de vents ha recuperat la melodia amelòdica per acabar-lo també de cop. Brutal tema de Cirera i millors interpretacions de tots ells.
I n’hi ha dos de més d’11 minuts i us posaré un d’ells, l’anomenat...
14.6.- Rosso & Cia (Albert Cirera) 11m26s.
I aquest tema també té un moviment rítmic i de tempo força maco. S’escolten motius del clarinet baix de Bayer pel canal dret mentre pel canal esquerre hem escoltat la melodia amb el col·lectiu dels vents de Cirera i Padrós mentre que a la part B del tema hi ha aparegut el trombó de Pérez. El trompetista ha estat qui primer ha improvisat, i de nou amb un to melòdic encertat, i recolzat per la base rítmica de dos, Léiton i Prats. Padrós ha executat una magnífica improvisació, amb un so força nítid i molt agosarada la seva melòdica exposició solista. Rifss repetitius pel canal esquerre, i d’altres de similars pel canal dret en un diàleg força impressionant. I el ritme, que no s’ha aturat. I una mena de break sonor, un moment delicat on ha semblat que s’aturava tot, però no, amb diàleg del vents i baterista, i crescendo posterior, i tornem-hi. I pel canal dret, Marcel·lí amb un dels seus estripats vents, el clarinet baix que ha cridat ben emprenyat, alhora que content per poder-ho dir, tot això. Com també hem escoltat més present el baix elèctric de Martín, present com també la bateria de Ramon. Un llarg i increïble tema que ha recuperat Riffs repetitius ja cap al final, mentre Bayer s’ha anat diluint de mica en mica i aparèixer tots els vents. I ves per on que al final ens hem trobat quasi que aturats tot just abans de recuperar el motiu principal i tema, més o menys com l’han començat. Gran i llarg tema de l’Albert Cirera i Kamarilla.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres el 26 de maig amb en Dani Pérez, Horacio Fumero i Guillem Arnedo a partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta. etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I els podríem acabar escoltant en el tema on l’Ivan González hi participa amb la trompeta, el potent i trencador “Música Celestial” però ho farem amb el primer track, tota una declaració d’intencions i també el més marxós tot i els canvis encabits en ell, i ja per acabar el programa, l’anomenat...
15.1.- Riff i Rafe (Albert Cirera) 8m08s.
I sí, aquest tros de tema és el més “canyero” del projecte, al menys per la qüestió rítmica i de tempo. Melodies amelòdiques les d’aquest estil de Jazz Avantgarde, súper entremaliades i aquesta s’emporta la palma. Tema llarg de concepció on tots plegats han col·laborat fins el moment crucial de les improvisacions, i la primera i brutal la de l’Albert Cirera. Sonoritat esquerdada a voluntat, fraseig esclatant i tècnica desbordant, idees creatives les més Free les del saxofonista i compositor, i ànima de tot plegat. Mentre ell desenvolupà el seu solo, alguns dels companys vents li han fet una mena de coixí melòdic magnífic. I els hem escoltat amb notes llargues i descendents, alhora que amb improvisacions esbojarrades. I posterior al líder ha estat el baterista de Banyoles, Ramon Prats qui ha fet la seva tasca solista clavant-nos un brutal solo de bateria, la mestria del qual és de totes i tots coneguda. I quasi des del silenci ha aparegut l’espaterrant solo de Martín Léiton al baix elèctric, ell un dels millors en això de les cordes més greus, encabit en multitud de projectes inclòs el seu a tota Big Band. I després d’ell han tornat a recuperar el llarg i entremaliat tema i melodia brutal, acabant-lo de cop, ideal per acabar-los d’escoltar.
I amb aquest tema ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agrada tan com a mi. I us recordo que hem escoltat primer a Jordi Rossy & Javier Vercher, després a Roser Monforte, Pau Mainé i Jordi Pallarés Trio acabant com hem fet amb l’Albert Cirera i Kamarilla.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
