Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I el programa d’avui estarà dedicat al Jazz divers que es fa a Itàlia amb tres discogràfiques italianes i els seus projectes. Escoltarem els Quilibrì i el seu  “Note Dei Tempi”, el “Kobayashi”, amb Crispino, Lancai, Basile, Sabelli i a l’Enrico Bracco i el seu “Flying in a Box”, i un micro conte de Carme de la Fuente.


Doncs començarem amb aquest disc que es va enregistrar i publicar el 2017, infaust any per a totes i tots nosaltres. Escoltarem a un trio amb aires de Jazz contemporani, els Quilibrì, “Note dei Tempi”, publicat per Auand Records. Enregistrat per Alberto Macerata a Play! el 21/02/2017 i el 22/02/2017. Mesclat a Play! el mateix 22 per Alberto. Masteritzat a Play! el 3/03/2017, també per Alberto. Produït per Quilibrì. Productor executiu: Marco Valente. Amb Andrea Ayace Ayassot, saxo soprano; Enrico Degani, guitarra i Claudio Riaudo, percussions. Composicions d'Andrea Ayassot, excepte "Dancing Colors" de Franco D'Andrea.
 
I tot i ser un disc del 2017, de fa 6 anys, manté la frescor de les seves músiques. Tres improvisadors i tres instruments gens habituals en sessions jazzístiques o de música jazz contemporània, car un saxo soprano, una guitarra espanyola i percussions a base de fustes, tabla i demés estris utilitzats en la música d’Índia, són els instruments emprats. Podria semblar previsible esmentar la llibertat en l'obra de tres improvisadors. Però la llibertat de "Note dei tempi", que va sortir el 15 de setembre de 2017 per Auand Records, es conquereix compàs rere compàs: cada composició està fermament lligada a estructures rítmiques complexes i agosarades perquè els músics es desenvolupin una i altra vegada, aportant de nou el nucli de la seva musicalitat. A més, això passa a través d'un diàleg entre tres persones, jugant, tocant amb tradicions musicals i fustes llunyanes, sumant així els molts significats de la llibertat.
 
I ja els començarem escoltant en el tema compost pel saxofonista soprano Andrea Ayassot i anomenat....
 
1.6.- Limpido Mistero (Andrea Ayassot) 4m37s.
 
I com el tema ha anat desenvolupant-se a mida que ha passat el temps, i quins canvis ha tingut. Un so net el que hem escoltat, tot i haver-hi un instrument harmònic, la guitarra de Degani; aquest però, l’ha tocat molt delicadament i de manera puntejada, sense fer massa acords, al menys en aquest tema. Ell mateix l’ha començat amb els seus sons eteris, per afegir-s’hi després el percussionista amb els seus sons a fustes velles i estimades. La melodia ha aparegut a càrrec de Ayassot al saxo soprano. La sonoritat especial del saxo soprano, súper afinat, és l’adequada per aquestes músiques que ens sonen orientals per percussions, sí, però també per com el saxofonista explora i troba melodies d’allà, d’Índia, hindustàniques. La seva improvisació ha estat inversemblant, i com l’han recolzat els dos companys, l’una a la guitarra i l’altre tocant la tabla i d’altres elements del seu conjunt de percussions diverses. I quin crescendo va agafant el tema ja cap a les acaballes, molt emotiu, impressionant, i ja per anar acabant-lo molt delicadament. Preciós tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa d’avui.
 
Darrere del seu nom fresc i flexible, Quilibrì connecta el saxo soprano d'Andrea Ayassot, amb Enrico Degani a la guitarra acústica i Claudio Riaudo a la percussió. «Les composicions –diu Ayassot– es conceben sempre com a zones on moure's: suggereixen un possible ordre rítmic o melòdic, i són senzilles però inusuals: en comptes de les progressions harmòniques habituals, les notes segueixen rares combinacions d'intervals hindustànics. Cada interval melòdic apareix en el seu valor polirítmic, i d’aquesta manera, ajuden a identificar àrees de consonància que són inaudites».
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres el divendres 26 de maig amb un trio d’asos, Dani Pérez, guitarra; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria, a partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I seguirem amb ells tres i tema de més de 7 minuts, anomenat...
 
2.10.- Qui in Aria (Andrea Ayassot) 7m39s.
 
I hem seguit amb aquest tarannà oriental en aquest, el tema més llarg i també ric per ritmes càlids, arpegis de la guitarra i so brutal del saxo soprano del compositor de tots menys un dels temes del disc. I ja heu pogut constatar que tres músics i amb aquests simple instruments poden crear una música celestial. I si el tema té melodia, no l’hem trobat, car, el guitarrista ja de bones a primeres s’ha posat a fer el que seria la seva improvisació, i en aquells moments només amb el percussionista al seu costat, i per això so nítid i clar com una patena.  La sonoritat segueix essent nítida, també pel fet de no haver-hi plats al set de la percussió, i tampoc hi tenim piano. I el compositor i saxo soprano ens ha deixat de pasta de moniato per com ha fet la seva improvisació amb tot el Jazz del món, i si voleu del món oriental, però Jazz. Moments de “break” amb uns crits aguts del saxofonista, notes soltes del guitarrista Degani, platerets suaus del percussionista Riaudo, i anar-lo desenvolupant. S’hi podrien estar hores i hores amb aquesta dinàmica. I com el tema es va desenvolupant creixent ja cap al final d’intensitat amb moments d’improvisació col·lectiva de dos, o de tres, si pensem que el percussionista també va creant. I arriben al final de manera intensa i l’han acabat de cop. Brutal tema també.
 
I segueixen dient què: En aquestes àrees de consonància inèdites, el trio es reuneix per tramar una conversa imprevisible brillant (“Molla”, “Stilla d'Aponia”) o construir pacientment una reflexió en capes (“Limpido Mistero”). Si bé el tema d'obertura és un homenatge molt personal al mestre de jazz italià Franco D'Andrea, els altres deu temes escrits per Ayassot són una finestra oberta a la brillant creativitat d'Ayassot com a explorador del fort poder comunicatiu d'un saxo soprano, especialment quan està al servei dels seus companys músics; sobre les fustes fresques de la percussió de Riaudo, embolicant ritmes nusos en un envàs sonor acollidor; i en les intuïcions apropiades de Degani, ampliant massivament la gamma de possibles rutes del trio.


I un altre tema força impactant és el compost per Franco d’Andrea i anomenat..
 
3.1.- Dancing Colors (Franco d’Andrea) 3m02s.
 
I com ha acabat aquest tema, de cop, de la mateixa manera que l’han començat, amb una melodia entretallada a càrrec del guitarrista i saxo soprano, melodia sorprenent, mentre que el percussionista Riaudo els ha acompanyat. I seguint l’estela del tema, el vent més brillant ha començat la seva improvisació creativa, alhora que el guitarrista anava desgranant notes subtils, com les delicades percussions. I aquests “colors ballant” m’han agradat força. Hi ha hagut un motiu recurrent, el que seria la melodia, però l’han anat utilitzant, car en aquest cas és fins i tot on hi ha les línies guia del tema. El permanent discurs del vent, de la mà amb el del guitarrista, i amb tot el suport del percussionista és la mare dels ous del tema, dels moments on rauen les improvisacions. I al final tema i un brusc final, magnífic.
 
I ja els escoltarem en el darrer tema compost també per Ayassot i anomenat...
 
4.3.- Granch (Andrea Ayassot) 4m35s.
 
I sí, noies i nois, que aquest tema és increïblement brutal. El tempo és déu-n’hi-do de vital, i ja heu escoltat com el percussionista Riaudo les colpeja amb frenesí. I ell i el guitarrista l’han començat, i el darrer amb el que seria el motiu principal. El saxo soprano Ayassot s’hi ha afegit amb el seu brillant so i millors idees creades, car aquí no sembla haver-hi cap melodia. Improvisació col·lectiva de tots tres, amb moments solistes del guitarrista Degani i sempre amb la persistència del percussionista. I aquest és un altre tema que podria durar el temps que ells volguessin. Ells tres s’entenen la mar de bé en aquest context creatiu i de sonoritats estranyes al món occidental. I la veritat és que a mi m’han agradat força, per la seva creativitat, per la qüestió rítmica persistent. I ja cap al final, les elucubracions solistes del saxo i guitarrista, però sobretot el primer, s’han ampliat, han crescut amb intensitat, velocitat, i ja per arribar al final, i acabant-lo de cop. Brutal tema per acabar-los d’escoltar.


I ara sí que farem un salt estilístic ben gran amb el quartet Crispino, Lancai, Basile, Sabelli i el seu  “Kobayashi”. Enregistrat, mesclat i masteritzat d'octubre a novembre de 2022 per Stefano Castagna a Ritmo&Blu, Pozzolengo (BS), Itàlia. Produït per Luca Crispino i Maurizio Bizzochetti, Gabriele Rampino, Dodicilune, Itàlia. El responsable del segell, Maurizio Bizzochetti (www.dodicilune.it). Amb: Luca Crispino - guitarra elèctrica, fx. Roberto Lanciai - saxo baríton, electròniques. Fabio Basile – baix elèctric de sis cordes i Luigi Sabelli - bateria. Les composicions les comparteixen: Luca Crispino (#1, 2, 4), Roberto Lanciai (#3, 5, 8), Fabio Basile (#6, 7, 9).
 
Les nou composicions originals són la unió entre quatre perspectives diferents de la música que semblen haver trobat un possible espai comú, un denominador en el qual reunir passions, aspiracions, somnis, idees, utopies i records sonors. «Imaginant una trobada impossible i surrealista entre Van Der Graaf Generator, Denardo Coleman, The Gong, The Lounge Lizards i Charles Mingus, els quatre músics van immortalitzar amb coratge aquestes idees en dos dies d'enregistrament, passant entre temes narratius imbuïts d'una narració envoltant que acaben paradoxalment per passar pels àmbits menys complaents de la música, amb l'objectiu directe d'un viatge en el qual es puguin trobar precisament aquells ecos de diferents escoltes dels abans esmentats», diuen a les notes de folre.
 
Els tempos dels temes no són vitals, estan situats en el tempo mèdium, la majoria, havent-n’hi també de més suaus. I ja els escoltarem en el tema del guitarrista Luca Crispino anomenat..
 
5.2.- Coraggio Liquido (Luca Crispino) 6m29s.
 
Doncs ja heu pogut escoltar el primer tema d’aquest quartet, i també esbrinar per on aniran les seves músiques. Heu notat de ben segur la presència de la secció rítmica de dos, la del baixista Basile i el baterista Sabelli, els quals han estat fotent-li durant tot el tema. I la melodia l’ha fet el saxo baríton amb el suport de la resta de companys. De ben seguit ha aparegut el solo del guitarrista Crispino i els seus brillants efectes. I com els dos de la base l’han recolzat. Un tema amb tots els aires del Jazz-Rock-Progressiu per situar-ho tot plegat en un determinat àmbit, si més no quan sonen els acords i efectes del guitarrista i base rítmica de dos. En aquest tema però, ens hem trobat amb un “break” on tot s’ha calmat una mica, quedant-se sol el saxo baríton fent la seva bona improvisació. Sabelli ha estat al seu darrere amb suaus redobles de la seva amb guitarrista i som-hi de nou amb el tema i ja fins el final. I quin tema per començar-los a escoltar.
 
I segueixen dient-nos què: «Així que, si el doblatge de "Strummer" sembla trobar un lloc en un barranc lisèrgic, l'escarpada "Funerale sul Gange" recorda un John Lurie borratxo a l'Orient Mitjà, les suspensions de "Coraggio Liquido" i "Ombre Sul Borgo" tenen quelcom de suburbà, al·lucinat i irònic alhora. I què passa amb la intensitat del saxo baríton de "Rebecca" o la esquinçadora decadència de la balada "La Galassia morta nell’ Universo Giovane”, només aparentment irreconciliable amb l'estat d'ànim del calipso de "Jungle", amb el swing boirós i melancòlic de “Furtivi” o amb “Zango”, en què un mosaic de definicions possibles sembla trencar-se al llarg d'un meridià sonor fet de contrastos. No obstant això, com diuen en aquests casos “la música parla per si mateixa” i després, a gaudir escoltant aquest autèntic extracte de fruits àcids i dolços, servits sense espècies».
 
I encara els escoltarem en el tema del baixista Fabio Basile anomenat...
 
6.9.- Strummer (Fabio Basile) 6m05s.
 
I déu n’hi do amb quin tema hem continuat. La línia mestre la ha tingut el baixista i compositor Fabio Basile per com ens ha presentat el motiu principal, ja amb la rítmica incorporada i els acords del guitarrista. I el tema l’ha iniciat el saxo baríton Roberto Lanciai amb la resta de companys amb tota la rítmica afegida. La guitarra de Crispino ha deixat anar una sèries d’acords a tot “wha-wha” i efectes diversos. I sembla que del tema n’han fet dos “chorus”. I després del ”tema”, i sempre el motiu principal a càrrec del baixista, però ai las, quins efectes més estratosfèrics els del guitarrista Crispino. I de nou, tema amb el saxo baríton  Lanciai. I sempre els copets al canto de la caixa del baterista Sabelli. I quin final més impressionant amb la improvisació de Lanciai al saxo baríton, increment de trempera del baterista, i els magnífics efectes de la guitarra de Crispino.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ara amb un tema del saxofonista Roberto Lanciai anomenat...
 
7.5.- Jungle (Roberto Lanciai) 4m07s.
 
I un tema que de nou han començat el baterista i baixista , el segon amb un “Riff” repetitiu i ja amb la rítmica incorporada. I la melodia, un tan popular, l’ha iniciat el saxo baríton. Sí, té uns aires força “pop”, aquesta melodia, els hi perdonem. Ara bé, el que seria el pont, o la B del tema, és força interessant i bonic, i seguin l’ona d’una melodia “pop”. En les improvisacions però, i concretament en la del guitarrista, doncs res que ha estat força reeixida, i de nou amb tots els aires del Jazz-Rock-Progressiu. Els dos de la base, al darrere seu amb el so elèctric del baix de sis cordes i la permanent rítmica del baterista. I el tema s’acaba prou aviat, amb la sonoritat profunda del saxo baríton. 
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es.
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema a tot delicat swing de Fabio Basile anomenat...
 
8.6.- Furtivi (Fabio Basile) 4m43s.
 
I ja heu pogut comprovar que la qüestió del tempo no la tenen massa vital. Tots els temes tenen més o menys aquest tarannà de tempo mèdium. De nou la melodia feta pel saxo baríton ha estat un tan “pop”, però ben aviat han aparegut les improvisacions i canvis. Els moments a duet del saxo i guitarra amb unes línies melòdiques descendents han estat preciosos. I després ja en les improvisacions, ells dos de nou han fet una bona tasca solista, cadascun a la seva bola per després encetar de nou la línia descendent de notes. I un motiu a càrrec del baixista ens ha situat de nou en la melodia del tema, i ja per acabar-lo delicadament. Un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar.
 
I després d’aquest projecte tan interessant, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva dolça veu i sempre amb les músiques del programa en els teus contes.


I ara farem un altre salt estilístic, car cadascun dels tres projectes visita compartiments diferents pel que fa a la música, a la manera que tenen d’entendre el Jazz. Proposo que escoltem el projecte més jazzístic del guitarrista Enrico Bracco i el seu “Flying in a Box”. Disc publicat l’11 de novembre de 2022 per A.AM Records. No hi ha dades de l’enregistrament. I aquí hi tenim a: Enrico Bracco, guitarra; Danielle Tittarelli, saxo contralt; Pietro Lussu, piano; Giuseppe Rogmanoli, contrabaix i Enrico Morello, bateria.
 
I l'anomenat jazz italià -seria millor utilitzar el terme "jazz tocat a Itàlia"- fa temps que ha perdut gran part del seu atractiu mediàtic. Per descomptat, els nostres compatriotes són, entre els músics de jazz, els que més es distingeixen per un enfocament melòdic sofisticat i també per un determinat tipus de llenguatge en què es fa sentir amb força la influència del melodrama o en tot cas d'una marcada cantabilitat que en molts casos aconsegueix salvar situacions que d'altra manera seria difícil d'imposar a l'atenció d'un mercat que, avui més que mai, és cada cop més complicat de gestionar. I si fa un temps arreu de la península, de nord a sud, van poder establir-se personalitats en què el jazz es barrejava amb característiques territorials contingents (el jazz, ja ho sabeu, és una esponja, que absorbeix tot allò amb què entra en contacte) avui és Roma la que representa, amb els músics del seu entorn, bona part de la creativitat d'improvisació que sempre ha caracteritzat aquesta música. I és una creativitat que pesca amb les dues mans una manera de tocar fortament influenciada per la mentalitat que imposa la llei a Nova York i, en conseqüència, a tot el món: apropar-se a la tradició intentant desenvolupar la pròpia personalitat però sense evitar determinats dictats que sempre han format part de les "regles" -si podem dir-ne així- de la llengua afroamericana, i per tant del swing i del groove.
 
I els començarem escoltant en un dels temes més dolços tot i haver-hi canvis diversos i anomenat..
 
9.8.- The Same Way (Enrico Bracco) 5m39s.
 
Eps, i amb aquest projecte les coses han canviat i ens hem situat de ple dret en el Jazz més actual i de qualitat. El tema ja comença amb la melodia i aquesta feta a duet pel guitarrista i el saxo contralt. Bracco n’ha iniciat les improvisacions, i de quina manera ho ha fet, amb una gran classe guitarrística, bon fraseig i gust exquisit. El saxo contralt ens ha situat però en un espai una mica més agosarat per la modernitat de la seva exposició solista. Ambdós solistes han estat magnífics, tècnics i brillants en les seves històries explicades. Un tema que té una qüestió rítmica així com trencada, essent de ben segur un tema ternari complex. Se’m fa difícil determinar el ritme, la qual cosa ens indica que tenen unes mires força valentes, una mirada i una praxi valenta. Magnífic tema per començar-los a escoltar.
 
El nostre catàleg pren el relleu d'aquesta llar d'infants i avui s'enriqueix amb una nova presència, la del guitarrista Enrico Bracco, un músic que presumeix d'un currículum molt respectable amb experiències en què la música va de la mà del teatre, el cinema, la televisió. Aquest és el seu cinquè disc com a líder i el seu flirteig amb la mentalitat nord-americana es fa evident de seguida no només en la música sinó també en l'elecció de col·laboradors com els implicats en el quintet que va ajudar a crear "Flying In A Box", un treball en què l'amor per la melodia i el coneixement del lèxic del jazz van junts, d'una manera molt propera al que tots estem acostumats a anomenar “equilibri”. Són el vaixell insígnia del jazz peninsular modern: Daniele Tittarelli al saxo contralt, Pietro Lussu al piano, Giuseppe Romagnoli al contrabaix, Enrico Morello a la bateria.
 
I un altre tema molt interessant és l’anomenat...
 
10.2.- Unresolved (Enrico Bracco) 6m16s.
 
I de quina manera ha començat el tema, amb el baterista Morello i el baixista Rogmanoli, en un altre tema de rítmica complicada, gens trillada. Quan comença la melodia també te n’adones que les coses rítmiques no són fàcils ni habituals. I aquesta melodia l’ha fet el guitarrista en les dues As, mentre que el pont o la B, l’han fet a duet amb el saxo contralt. I s’ha de dir que tot i lo entremaliada que és, també és molt bonica. I el líder Bracco ens ha tornat a acaronar i de nou sorprendre per la seva gran tècnica i bon gust, alhora que sonoritat jazzística. La seva intervenció, d’un chorus, ha deixat pas a la del saxo contralt Tittarelli, magnífica també. I el pianista l’hem escoltat en la seva primera intervenció solista i haig de dir que m’ha agradat força. De fet, tots tres segueixen fent una roda d’improvisacions, si primer era de “vuits” compassos, després de “quatres”, posteriorment improvisant junts guitarrista i saxofonista, en uns moments molt brillants i interessants, a mode d’improvisació col·lectiva,  i ja per encarar el final, el qual acaben delicadament. Magnífic tema.


I també els escoltarem en el tema que titula el disc, també del líder Bracco..
 
11.6.- Flying in a Box (Enrico Bracco) 6m00s.
 
I aquest és un altre tema amb la rítmica ben complexa, entremaliada, com ha estat també la melodia. I ja l’han començat a duet ells dos fent la melodia, i la base rítmica de tres, piano, contrabaix i bateria al darrere d’ells dos. Els acords del pianista, i després amb els dos solistes, han deixat pas de nou a la melodia, que de trillada, res de res. I Tittarelli ha estat el primer en improvisar, i ja heu pogut escoltar de quina manera ho ha fet, més brutal i exquisida. Lussu al piano l’ha seguit amb una gran elegància i mètode. Riquesa harmònica en la seva exposició, car l’esquerra l’omple dels acords adequats. Però és que la dreta, amb les seves melodies, també ha estat rica amb colors. Subtil, delicat i brillant en la seva improvisació, en Lussu. I el que seria el motiu principal ha servit per recolzar al baterista en el seu solo improvisat, magnífic també en Morello. I després han recuperat el tema amb tots els seus canvis, que en té alguns, i ja per acabar-lo delicadament, suaument.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I li vaig fer una pregunta, sí, a l’Enrico Bracco, relacionada amb la qüestió rítmica, de quina era la fórmula rítmica emprada en els temes, si hi havia patrons rítmics. I em va dir això: “Jo no penso en termes de ritme, i sí que penso en termes melòdics, de melodies. És el ritme que s’adapta a la idea melòdica, la qual cosa implica canvis en la mètrica del ritme. És la melodia, la que mana, qui dirigeix el ritme.” Què interessant. Gràcies Enrico.
 
I ja els escoltarem en el darrer tema i més vital i anomenat..
 
12.4.- Urge (Enrico Bracco) 6m03s.
 
I aquest és el tema més vital del disc, ja ho heu pogut comprovar. I ves per on que finalment amb un ritme “normal” de 4*4 i amb el Swing adequat ja quasi des dels inicis, que per això hem escoltat al baixista amb el seu “walking”. Brutal tema i melodia que han fet de nou a duet guitarrista i saxofonista, i un Swing increïble en les improvisacions, la primera la del líder i guitarrista Enrico Bracco, el qual ens ha tornat a “frapar” per com d’increïble l’ha feta. De no saber qui era, a estar-ne més interessat en els seus anteriors projectes, coses que ja investigaré. Una melodia de nou súper entremaliada, la qual cosa ens parla del gran nivell del compositor i també dels seus gustos plens de modernitat. Una improvisació brutal, amb un so un tan fosc, que de ben segur déu ser el de la seva Gibson de caixa. Lussu al piano ha tornat a enlluernar-nos per la seva mestria a dues mans, i per com les combina ambdues, amb una dreta increïblement creativa. Després han fet els “quatres” amb el baterista, guitarrista i pianista, i ja per recuperar la melodia del tema i anar-lo acabant amb un “pedal” on repeteixen acords i el saxofonista ha improvisat magistralment, acabant-lo suaument. Brutal tema per acabar-los d’escoltar. Felicitats Enrico Bracco, felicitats nois.
 
I amb aquest darrer tema ja hem acabat el seu projecte i nosaltres el programa, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat tres projectes del Jazz Italià i músiques improvisades amb aires d’avantgard.. Hem començat però amb el trio Quilibrì per seguir amb el quartet de Crispino, Lancai, Basile, Sabelli i acabar com hem fet, amb el guitarrista Enrico Bracco, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |