Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que anirà de cantants, dones que canten i les seves
diverses maneres de fer, i estils, ens els discos que ens presenten. I elles
són: Celeste Alías, Celeste canta
Chavela, “Tranquila”; Itziar Yagüe, “Girl Like Me”; una formació on hi
canta Sevine A A, Emocion, “OpenYour Eyes”; Helena Camps, “VIU”; un CD de
la Lírica Big Band i disc anomenat “Sapomorfo” on hi canta l’Eva Romero i Terry Morel, “Songs of a Woman in Love”.
Doncs resulta que el
programa tindrà dues parts, per dir-ho d’alguna manera, car a la segona
escoltarem les músiques més relacionades amb el Jazz. Comencem doncs amb la
primera part on hi tindrem a Celeste,
Itziar i Sevine.
“Tranquila” és el CD de Celeste canta Chavela, disc editat el
2022 per Segell Microscopi. I aquí
hi tenim a Celeste Alías, veu; Santi
Careta, guitarres, guitarrot i sintetitzador i l’Oriol Roca, bateria, guitarra, xilòfon i vibràfon. Al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc, així com també les dades de
l’enregistrament: https://www.microscopi.cat/product-page/Tranquila.
I Celeste és una cantant i músic
eclèctica, i en aquest recull de boleros ho tornem a constatar. Des de dirigir
a companyes cantants en format de lliure improvisació, “Veus Lliures” a cantar amb amics com Marco Mezquida, de formar part de diversos projectes, propis i
d’amics, en clau de Jazz les més de les vegades, fins el disc que ens presenta
avui, íntim per les músiques, però irreverent per la manera com les presenten.
I ja els escoltarem
amb el boleret compost per Miguel Ángel
Díaz, González de Castilla i José Díaz Mirón Castilla, anomenat..
1.2.- Mi segundo amor
(Díaz, de Castilla, Mirón) 3m43s.
I a la contraportada
del disc es pot llegir això:
“Estima sense mesura.
Estima sense límits. Estima sense consell, sense complexes, sense judici.
Estima sense permís. Estima sense cap dubte. Estima sense cap preu. Estima
sense por. Estima sense cura, sense res. ESTIMA.”
I ja heu pogut
escoltar de quina manera hem començat. Una cançó preciosa que parla de l’amor,
que ens recorda que aquest sentiment és el que més ens fa falta per tirar
endavant. I com ella amb la seva dolça veu ens ha captivat. I com ells l’han
acompanyat tan bé, en Santi pel
canal esquerra amb la guitarreta amb els arpegis i l’Oriol amb el timbal pel dret fent el ritme. Una de les poques
cantades i arranjades més o menys de manera “ortodoxa”, car la resta són
vertaderes creacions, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es.
I encara els
escoltarem amb la cançó composta per Alfonso
Camín, Chavela Vargas i Javier García Avilles, amb un arranjament brutal i
anomenada..
2.5.- Macorina
(Camín, Vargas i García) 4m33s.
Doncs això que us
deia. Acabem d’escoltar una cançó, l’arranjament de la qual ha estat una
meravella de modernitat. I és que tots tres tenen aquesta mirada tan ampla i
àmplia, on hi perceben musicalitats diverses, reconvertint una cançó
tradicional en una creació, en una nova música. La feina feta per Santi i Oriol és brutal. Celeste
canta com si cantés la cançó amb la melodia original, però ai las, ells dos han
afegit tal quantitat de creativitat i modernitat, l’un amb el sintetitzador i
l’altre amb les diverses percussions, que han aconseguit meravellar-nos. I ves
que parlo d’ells dos que són els que han modificat bàsicament l’estructura dels
temes, quan hauria de parlar d’ella, que avui elles són les protagonistes. I és
que Celeste canta tots aquests temes
amb la seva gran personalitat, amb tot el seu “amor”, amb tot el seu respecte
per a la gran Chavela Vargas, una
altra dona valenta i amb una gran energia que va portar per tot el món.
I ja els acabaren
d’escoltar, a ella i a ells amb el corrido compost per Víctor Corredo Aurrecochea, el conegut..
3.6.- Juan
charrasqueado (V. C. Aurrecochea) 4m12s.
I quin “corrido” més
increïble que ens acaben de fer. L’Oriol
amb la bateria ja l’ha començat amb tota l’energia, ritme i tempo tocant les
timbales de la seva bateria. Celeste
ens comença a cantar el “corrido”. El xarles del baterista marcant el 2 i el 4
de cada compàs, com passa en el Jazz. També l’hem escoltat amb arpegis fets amb
el vibràfon i demés estris percussius. Santi amb els seus efectes de guitarra
sintetitzada, i quin magnífic moment quan pugen de mig to, amb tota l’energia
del rock. Quins sons n’extreu de la seva guitarra, brutals, i quin “Riff” pel
canal dret repicant les cordes de la seva guitarra sintetitzada. I el “break” abans
del final on sembla aturar-se tot però no, què increïble. “Y aquí termino de
cantar este corrido....”. Brutal tema que ens ha anat la mar de bé per
acabar-la, per acabar-los d’escoltar. Felicitats Celeste, Oriol i Santi.
I ara seguiré amb un
disc a tot Country Rock i demés, el de la cantant Itziar Yagüe, “Girl Like Me”. Les dades de l’enregistrament les
trobareu a la contraportada del CD que trobareu al blog del programa. I aquí hi
tenim a: Itziar Yagüe, veu; Greg Izor,
veu, harmònica i guitarra; Raúl Platz, contrabaix, baix elèctric i cors; Paul
San Martin, piano, orgue Hammond i cors i Dani Domínguez, bateria, percussions i cors, amb la col·laboració
de César Crespo, André Ésdip, guitarra i
Lola Gabaldón, clarinet. Un disc que em va arribar a casa d’aquells d’ús
promocional i que al blog hi trobareu l’enllaç: https://www.itziaryague.com/.
Comencem escoltant-la
a ella i a ells, en el tema de Greg Izor
on hi col·labora Lola al clarinet i
anomenat...
4.2.- The Big Bang
(Greg Izor) 2m46s.
Doncs cadascuna de
les cantants del programa d’avui ens oferirà la seva manera d’entendre la
música, com ara mateix acabem d’escoltar amb aquest tema cantat per Itziar. Un tema curtet i interpretat
molt càlidament per la seva veu, però també pel clarinet de Lola Gabaldón. Què maca ha estat la
seva improvisació. El tema és molt bonic, i la cadència harmònica “parida” per Greg Izor està molt ben aconseguida. I
quina rítmica permanent, la de la guitarra que toca César Crespo. I quina magnífica improvisació a càrrec de Paul San Martin amb el Hammond. El pont i canvi tonal en la
“B” del tema és preciós. La veu de Itziar,
preciosa i dolça, i la feina dels companys, magnífica. Ideal per començar-los a
escoltar.
I la seguim
escoltant, a ella i a ells en el primer track i tema també de Greg Izor i anomenat...
5.1.- Right Now (Greg
Izor) 3m34s.
I què maco aquest
tema a tot rock envoltat d’un country molt delicat. Una secció rítmica molt ben
acoblada, la de Paul San Martin, piano;
Raúl Platz, baix elèctric i Dani
Domínguez, bateria, alhora que la guitarra solista del compositor, i sempre
la personal veu de Itziar,
acaronant-nos les oïdes. Un tema on també el pont te un canvi tonal molt ben aconseguit.
I en aquest tema hem tingut un bon solo, tot i que curtet a càrrec de César Crespo posterior al tema, que ha
estat força reeixit. El final, amb tots ells cantant i sempre la guitarra de Izor puntejant, ens dóna idea de la
bona sintonia i bon rollo entre tots ells i ella.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per Itziar
Yagüe anomenat...
6.5.- All the things
we do (Itziar Yagüe) 4m30s.
I un altre bon tema a
tot country-rock, i ara amb la veu del guitarrista Greg Izor acompanyant a Itziar,
que per cert la té molt bona, molt autèntica també, com ella. Fan una bona
combinació, i ell també tocant la guitarra. Un altre bon tema, i ara de la
cantant, o sigui que felicitats Itziar.
El solo del pianista Paul San Martin
ens situa ben bé en l’estil i l’espai físic, el del país on van néixer aquestes
músiques. L’orgue per sota també li dóna tota l’autenticitat. Una base rítmica
consistent, car no oblidem que hi tenim al bo, i amic, Dani Domínguez. I el tema acaba d’aquella manera que sempre dic,
que en els directes s’allargassaria segons públic i músics. Uns bons temes
aquests del primer disc de Itziar Yagüe,
o sigui que felicitats Itziar i
companys.
I ara seguirem amb un
altre salt estilístc, el de les músiques del disc dels Emocion on hi canta l’amiga Sevine,
“Open Your Eyes”. Les dades de l’enregistrament les trobareu al blog, a la
contraportada del CD. Disc editat per Emocionmusic.
I aquí hi tenim a Sevin A, veu; Soledad,
violí; Kiko Schmitz, violoncel; Joris Laenen, piano, harmonium i trompeta;
Dominic Farinacci, trompeta i Ferdinand Schäfer, percussions. Al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc i grup: https://www.emocionmusic.com/.
I aquest és un
projecte amb 11 temes on hi barregen estils i compositors, amb temes també de
membres de la banda, però centrat en la figura de l’Astor Piazzola amb cinc temes d’ell.
I la començarem
escoltant en un dels molts temes delicats que té el disc, el compost pel genial
Piazzolla però amb una lletra escrita
i cantada per ella, Sevine en àrab,
el conegut i anomenat...
7.12.- Oblivion
(Astor Piazzolla) 4m17s
I ves per on que amb Sevine ens vam veure el divendres
passat a la Jam Session coordinada pel Luca
Tondena al Big Bang de Barcelona, on em va fer saber que la
lletra d’aquesta cançó de Piazzolla
era seva, i esclar, l’he posat, que segur n’estarà molt contenta. I ja veieu
quina primera part de veus maques i amb diferents estils. Sevine te una veu també molt càlida, alhora que una potència
considerable, cosa que comprovarem en d’altres temes. Impressionant aquest
“Oblivion” de Piazzola, però també
per com l’han arranjat, per com totes les cordes fregades ens acaronen i per
com el piano, de manera permanent ha
anat fent uns preciosos arpegis. I Piazzolla
el va compondre a Nova York el 1982,
tractant d’evocar la imatge musical de l’oblit, tema que van encabir a la banda
sonora de la pel·lícula “Enrico IV” de
Marco Bellochio. Molt bonic tema per
començar-la a escoltar a ella i a ells, els Emoción.
I encara la
escoltarem en el primer track del disc compost per Jaris Laenen i anomenat...
8.1.- Open Your Eyes
(Jaris Laenen) 3m54s.
I ja us he parlat de
la potència de Sevine i ara heu
pogut comprovar també l’amplitud del seu registre vocal. I de quina delicada
manera l’ha començat, ella i el pianista i compositor Jaris Laensen. I com canvia tot amb la inclusió de la percussió de Ferdinand Schäfer. Un tema que et fa
posar els pèls de gallina per com ens l’ha interpretat. Impressionant la
improvisació de Soledad al violí, i
com la rítmica de totes les cordes fregades han fet caminar el tema, sobretot
en els moments més potents. La delicadesa també hi ha estat, també, prèvia de
nou a la immensitat de la veu de Sevine
tot i dient “Open Your Eyes”. Una molt bona composició de Laenen on hem pogut escoltar la gran veu de la nostra amiga Sevine. I quin final més brutal.
I ja els acabarem
d’escoltar a ella i a ells en el tema de l’Astor
Piazzolla, el conegut...
9.8.- Yo soy Maria
(Astor Piazzolla) 3m30s.
I quin altre tema més
rítmic gràcies al violí de Soledad
d’entrada, i després ja amb la incursió del piano de Laenen. Sevine cantant
en castellà en un altre impressionant tema de l’Astor Piazzolla. I aquí el violoncel de Kiko Schmitz i el violí de Soledad
fent caminar el tema, i de quina manera ho han fet, i la darrera fent una
improvisació inversemblant ja a les acaballes del tema. I Sevine de nou acaronant-nos amb la seva magnífica veu. Una veu que
modula segons el tema i que pot fer-nos tremolar d’emoció. El duet melòdic
d’ella i la violinista, el solo del cellista i violinista. I aquest tango, Piazzolla el va compondre el 1968 per
encabir-lo en l’òpera anomenada “Maria”.
Una composició enèrgica, ideal pels vents, pianista i per la nostra Sevine. Gran tema per deixar-la a ella
i a ells. Felicitats Sevine noies i
nois.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ara començarem el
que seria la segona part del programa, la qual anirà en clau de Jazz, amb Terry, Helena i Eva.
I aquest CD és una
compilació que Jordi Pujol va fer de
quatre LPs de la cantant i per tant,
és un disc de Fresh Sound Records el
de Terry Morel, “Songs of a Women in
Love”, “her complete recordings 1955-1962”. Una selecció on hi tenim
diferents músics i èpoques de la cantant, ella no massa coneguda pel gran
públic. Un total de 24 tracks, on hi ha 3 presentacions que li fan a la
cantant, i per tant 21 temes magnífics començant pel preciós “I Can’t Get
Started” del 1955, amb tres temes més del seu disc “Philadelphia”. Hi ha 12 temes d’uns directes que va fer a Nova York el 1956 en diferents dates i
grups, els del disc “Live at Monclair
Club” començant amb el “Mountain Greenery” i acabant amb el “Who Cares”. El
tercer LP del 1957 és el que es va enregistrar en un TV-Show, el “Stars of Jazz” on hi ha una altre
versió del “But not for Me” acabant amb el “Skylark” i un total de 6 temes. I
del mateix TV-Show, ara del 1962, hi tenim un tema, “What is there to Say?”. Al
blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc on hi trobareu tota la
informació relacionada amb enregistraments i músics:
https://www.freshsoundrecords.com/terry-morel-albums/54042-songs-of-a-woman-in-love-her-complete-recordings-1955-1962.html.
Dels temes que hi
posi ja us parlaré dels músics que hi toquen, car n’hi ha una bona colla. I
començaré cronològicament i amb el preciós tema de Vernon Duke i lletra de l’Ira
Gershwin on hi tindrem a Tony Luis,
piano; Ron Andrews, contrabaix; Hank Nanni, bateria i sempre, que ja no us
ho diré més, Terry Morel, veu. Enregistrat
a Filadèlfia el 10 de març de 1955.
10.1.- I Can’t Get
Started (V. Duke & I. Gershwin) 3m10s.
I ja veieu quin canvi
ara d’estil de música i de veu, ara amb la de Terry Morel i cançó cantada el 1955, ja fa una molt mica massa de
temps. Una preciosa balada de Vernon
Duke que ha estat interpretada per tantes i tants, que val més no parlar de
ningú, perquè hi serien totes i tots, i són masses. Una cantant que no ha estat
massa reconeguda, no, sort que en Jordi
Pujol fa aquesta gran tasca, la de recuperar, compilar els Lps en un, a
vegades dos CDs, alhora que n’escriu les notes i comentaris. Tot un màster, en Jordi. Tema del 1936 que van encabir en
una revista musical anomenada “Ziegfeld
Follies”, ideal per començar-la a escoltar.
I del disc
enregistrat en directe al Montclair Club,
Jackson Heighs, NY, el gener de
1956 on hi hagué Herbie Mann, flauta;
Ralph Sharon, piano; Jay Cave, contrabaix; Christy Febbo, bateria. escoltarem
un tema de Burton Lane & Ralph Freed,
el conegut..
11.6.- How about you?
(B. Lane & R. Freed) 2m54s.
I aquest tema el van
compondre el 1941 per encabir-lo en el musical “Babys in Broadway” amb els jovenets Judy Garland i Micky Rouney.
I els aplaudiments del públic ens recorden que estem parlant d’un directe. I
tenint en compte que estem al 1956, dons déu n’hi do de la qualitat de l’àudio,
i ja haureu notat que l’estem escolant en monoaural, car l’estèreo no va
aparèixer fins el 1958, crec recordar. I en aquest tema a tot Swing, l’hem
escoltat a ella amb la seva càlida veu, afinada i de registre mig, cantant amb
molt gust. I també hem escoltat la flauta del gran Herbie Mann, el qual esdevindria força conegut posteriorment.
Magnífic tema on també ha improvisat, de manera un tan percussiva el pianista Ralph Sharon.
I seguirem amb la
mateixa formació i preciós tema de Nacio
Herb Brown i Gus Kahn a tot
Swing, també, l’anomenat..
12.9.- You Stepped
out of a Dream (N. H. Brown & G. Kahn) 2m14s.
I aquest tema el van
compondre el 1940 per al musical “Ziegfeld
Girl” del 1941, cantat per Tony
Martin al mateix moment que Lana
Turner baixà per una gran escalinata. Un tema també interpretat per tothom,
cantat, però també fet de manera instrumental. I què bonic ha estat l’inici amb
la flauta de Mann i els arpegis del
pianista Sharon. I ella, quina veu
més càlida i entranyable. Sembla que reciti tot i cantant. El pianista ha fet
una bona improvisació, amb un llenguatge que s’albira modern, per com l’ha
feta. Un Swing ben marcat per la base de dos, Jay Cave, contrabaix i
Christy Febbo, bateria.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar amb
aquesta formació, ho farem a tot tempo ràpid i tema dels germans d’or, els Gershwin i tema anomenat..
13.16.- Who Cares (G.
& I. Gershwin) 2m28s.
I aquest “Who Cares”
va estar compost el 1931 pels dos germans pel musical “Of Thee I Sing” interpretat per Lois Moran, ella, i William
Gaxton, ell. Un estàndard interpretat per dones com Ella Fitzgerald, Judie Garland, Anita O’Day, i tants
instrumentistes com Bill Evans,
Cannonball Adderley, etc, etc. I la nostra cantant Terry la va cantar aleshores a un tempo molt més viu que
l’original, i del que va fer Ella.
Tema iniciat a flauta i piano fent ambdós músics entremaliadures musicals. I
com després de la curta melodia, Herbie
Mann ja s’hi ha posat quallant una magnífica improvisació, més o menys com
la del pianista Sharon. I quin Swing
el dels dos de la base Jay Cave i Christy Febbo. I Terry ens ha fet una bona interpretació a tot Swing, amb un gust exquisit.
I ara us posaré un tema enregistrat en directe
al programa de televisió "Stars of
Jazz", Los Angeles, 6 de maig de 1957, amb Gerry Wiggins, piano;
Gene Wright, contrabaix; Bill Douglas, bateria; Jackie Mills, percussió. I
el tema és de Rube Bloom i Johnny Mercer,
anomenat...
14.20.- Day in Day
Out (R. Bloom & J. Mercer ) 2m35s.
I els dos compositors
la van escriure el 1939, i la va cantar Hellen
Forrest, Billie Holiday i moltes més, i com ella, la nostra Terry Morel. I el tema té també un
Swing brutal marcat pel “Walking” del baixista Gene Wright i les escombretes de Bill Douglas. I ella la va cantar amb tota la sensualitat possible,
car així és, era, la seva veu. L’hem escoltat tota l’estona, car no ha fet
solos ningú dels músics del trio acompanyant, tot i escoltar alguns vents, que
potser estiguessin amagadets.
I ara i ja per
acabar-la d’escoltar, ho farem amb un tema dels germans d’or i mateixa formació,
anomenat..
15.17.- But not for
me (G. & I. Gershwin) 2m17s.
I aquest tema el va
cantar el bo de Chet Baker, entre
moltes i molts altres, i també interpretat de manera instrumental, tema compost
pels dos germans el 1930 pel musical Girl
Crazy. I el tema l’han iniciat a veu i piano a mode d’”Introducció” al
tema, el qual, ja el comencen a tot tempo viu i Swing. S’han notat molt bé les
percussions de Jackie Mills ajudant
d’alguna manera en el típic Swing, aportant quelcom més. I la veu d’ella, de
nou ens ha acaronat, i ningú més de manera solista, car en 2m17s no hi ha temps
per gaire més. Un tema ideal per acabar-la d’escoltar, a ella i als seus
diversos acompanyants.
I el Jazz també el
tenim en aquest disc de Helena Camps,
“VIU”, editat aquest 2023 per Segell
Microscopi. I aquí hi tenim a Helena
Camps, veu i arranjaments; Pol Omedes, trompeta i arranjaments; Miquel de Riba,
guitarra; Toni Mora, piano i Rhodes; Xavi Castillo, contrabaix i baix elèctric
i Adrià Claramunt, bateria. Les dades de l’enregistrament les trobareu al
blog del programa, a la contraportada del CD. I també al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/Viu.
I aquest és un disc
amb 11 temes, on n’hi ha de propis de la cantant, quatre, i en alguns hi
barreja el català i l’anglès d’una manera molt simpàtica i bon gust. Estàndards
de Jazz, una cançó de Maria del Mar
Bonet, una de l’Antonio Carlos Jobim
i un preciós “Amapola” de Lacalle i Roldán.
I tot i haver-hi
balades precioses com “A Flower is a Lovesome Thing” i “Spring is Here”, la
escoltarem a ella i a ells en el preciós tema a tot delicat swing de Vernon Duke i Yipsel Harburg, l’anomenat...
16.6.- April in Paris
(V. Duke & Y. Harburg) 4m11s.
Un tema del 1932 per
al musical “Walk a little Faster”
que esdevingué ben aviat un “Estàndard” de Jazz interpretat per tothom. I ja
heu escoltat el canvi en la tessitura de la veu de l’Helena Camps, dolça i delicada. El tema l’ha iniciat el guitarrista
Miquel de Riba amb uns subtils
arpegis per després ella amb la seva càlida veu i tots dos endinsar-s’hi a tot
Swing, el del baixista i guitarrista. Helena
ha cantat el llarg tema per després deixar pas a la improvisació subtil del
pianista mallorquí Toni Mora, bona
tasca la que ens ha fet, amb les notes precises, les justes per saber que
estàvem escoltant aquesta harmonia. La guitarra de de Riba ha mantingut el Swing del baixista, aquell Swing de l’època
daurada conjuntament amb les escombretes del baterista Adrià Claramunt, ell de Vilafranca
del Penedès.
I també la escoltarem
a tot Swing en el tem propi on hi barreja el català i l’anglès, i anomenat..
17.1.- Sense el
planeta no som res (Helena Camps) 5m15s.
I tant que “Sense el
planeta no som res”, Helena. Tema
propi que m’ha agradat per la juguesca de barrejar les dues llengües, el català
i l’anglès. Té també un canvi rítmic, primer marcat i després a tot Swing en
les improvisacions, i la primera la de l’amic Pol Omedes, ell tan identificat amb aquest projecte. Un bon solo de
Pol i improvisació farcida de bon
llenguatge jazzístic i bon gust. Els tres de la base rítmica l’han recolzat a
tot Swing, uns amb Swing i l’altre amb els acords adequats, els del piano. Toni Mora, mallorquí establert a Madrid ha fet també una bona tasca
solista, amb una exquisidesa remarcable, per ja tornar-hi Helena amb la melodia i lletra tan seriosa, “la mare terra ho som
tots”.
I ja l’acabarem
d’escoltar a ella i a ells en l’estàndard de Richard Rodgers & Oscar Hammerstemim II el conegut..
18.8.- It Might as
Well be Spring (R. Rodgers & O. Hammerstein II) 5m49s.
I aquest tema del
1942 el van compondre per el musical “State
Fair”, i a més a més va guanyar l’Òscar a la millor cançó original d’aquell
any. Una de les primeres versions la va cantar Dick Haymes el 1945 i a un tempo molt més delicat i tranquil que el
que han fet Helena i els seus, entre
els quals Pol Omedes qui déu haver
fet l’arranjament. Ell i el pianista l’han començat delicadament a mode
d’”Intro” per després aparèixer el Swing brutal a càrrec d’en Xavi Castillo i les escombretes de l’Adrià. La veu d’Helena, ha estat ben acompanyada també pels acords del pianista Toni Mora i espurnes de la trompeta de Pol. Ell mateix ha fet després una
magnífica improvisació, feta amb una tècnica fora de qüestió i gust exquisit. I
ves per on que el pianista mallorquí l’ha seguit amb igual prestància,
excel·lència i elegància. Un bon tema i molt ben interpretat per ella i ells,
ideal per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Helena i nois. Bravo pel “VIU”.
I ara, i ja per anar
encarant el final del programa, proposo que escoltem a una magnífica Big Band,
la Lírica Big Band dirigida per Kako Rubio, i disc anomenat “Sapomorfo”, o sigui “Gripau”, on hi tenim a la nostra amiga
i cantant, Eva Romero, i disc editat
el 2022 per SedaJazz. Hi tenim una
molt llarga colla de músics, ja a l’orquestra, però a més a més hi ha també
col·laboradors solites, suposo, en cadascun dels 10 temes, o sigui que tota
aquesta informació la trobareu al blog i a la contraportada del disc. També hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=238.
I el que està clar és
que aquest disc tornarà a sonar en un altre programa amb alguns dels temes
instrumentals perquè val molt i molt la pena escoltar als molt bons solistes
que hi ha a la Big Band i col·laboradors.
I aquí hi teniu els músics: Kako
Rubio, director. Eva Romero, veu; Emilio Pérez, saxo contralt i soprano. Solista track
5; Bernat Tortosa, saxo contralt; David
Cases, saxo tenor. Solista track 7; Jose
Luis Peris, saxo tenor; Paco Alcaina, saxo baríton. Solista track 6; Juan Moscardó, trompeta. Solista tracks
4 i 6; Joan Baptista Silla, trompeta;
Vicente Sierra, trompeta. Solista track 2; Antonio López i Josep Bosch,
trompeta; Vicent Tormo, trombó. Solista track 6; Vicent Marí, Toni Benavent i Paco Sants, trombó; Simone Zaniol, bateria;
Jorge Alòs, Contrabaix i baix elèctric; Abelard Alba, guitarra i Alfie Copoví, piano
i sintetitzador. Col·laboradors;
Jesús Santandreu, Voro Garcia, Clara Joan, Marc Puertes, David Romero, Carles
Llidó, Víctor Jiménez, Peter Connolly, Chris Atwell, Joshua Wheatley, Song Ah
Chae i Amparo Moreno.
I ja la escoltarem a
ella i a tots ells en un tema de Hoagy
Carmichael amb arranjaments de la The
New Orleans Jazz Orquestra i esclar anomenat..
19.4.- New Orleans (H.
Carmichael) 5m58s.
I ja hem fet el
darrer canvi vocal de la nit. I heu pogut comprovar quina “bèstia” de la veu és
la nostra amiga Eva Romero, per
registre, per timbre i més encara per com ha improvisat en “scat”, la primera
de la nit. És tota una crac. I aquest tema del 1932 esdevingué un estàndard de
Jazz com els altres que va fer , “Stardust”, “Georgia on My Mind” i “Lazy
River”, tot un “constructor” d’èxits. I com ha acabat el tema, brutal, res a
veure amb la delicadesa com l’han començat, tots ells els de la Lírica Big Band tan ben dirigida per Kako Rubio. Una “Intro” instrumental
abans d’escoltar la veu de l’Eva,
ella que a més de cantar, interpreta com una actriu modulant la seva veu segons
el text. I aquí hem tingut un solista a la trompeta, en Joan Moscardó, integrant de la Big Band. I Eva ha iniciat la seva magistral improvisació a tot “Scat” alhora
que fet a un registre força alt, força agut. I ella i ell han mantingut un
diàleg de pregunta-resposta increïble, per la contundència, però també pel bon
gust. I al final, quan han quedat ells dos sols, què increïble, bravo Eva, bravo Joan, un tema ideal per començar-los a escoltar.
I encara seguirem
així de dolços amb una balada a tot delicat Swing, de Frank Loesser i Jule Styne
anomenada..
20.2.- I Said No (F.
Loesser & J. Styne) 4m05s.
Doncs aquest tema no
sembla que l’hagin tocat massa músics, car sembla un tema més aviat interpretat
per Big Bands, i cantants, esclar.
Iniciat dolçament per Eva i el piano
de l’Alfie Copoví. Ben aviat ha
aparegut la melodia i delicat Swing de la base rítmica de la Lírica Big Band, on hi tenim a Jordi Alòs, contrabaix i Simone Zaniel, bateria, sense oblidar
la guitarra de Abelard Alba. I el
Swing ha anat seguint acompanyant la veu de l’Eva, ella que ho clavat per dolçor, per interpretació, per gust
musical. I sempre hem escoltat la trompeta, ara la del Vicente Sierra ell també integrant a la Lírica Big Band, el qual, sense fer cap solo, l’ha acompanyat amb
la seva sonoritat amortida per la seva sordina. Un Swing del tema, així com arrastradet
molt xulu, bravo nois de la base rítmica, i bravo per la nostra cantant Eva Romero.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
el 21 d’abril, que tornarem a tenir a Benny
Sharoni Quartet amb ell mateix saxo tenor; Joan Monné, piano; Ignasi
González, contrabaix i Xavi Hinojosa,
bateria, a partir de les 10 de la nit i amb l’entrada gratuïta. etc, etc....al
blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja la acabarem
d’escoltar a ella i a ells, i nosaltres el programa d’avui, en el vital tema
compost per Cole Porter i
anomenat...
21.9.- Easy to Love
(Cole Porter) 7m11s.
I aquest sí que el va
tocar, i el toca, tothom. Un tema del 1934 per al musical “Anything Goes” i que Porter
el va fer per què el cantés William
Gaxton. Billie Holiday també la
va cantar a tot Swing marcat per una permanent guitarra rítmica, amb aquell Swing
dels anys 30. El tempo emprat pels nostres herois és per això força més viu, i
amb un Swing brutal, esclar. I el tema l’ha fet ella en les seves diferents
parts, car té una estructura típica de 32 compassos de la forma ABAC, amb un
pont, la B, que en la seva darrera interpretació té un petit canvi que el
converteix en la C. I ella crec que n’ha fet dos chorus del tema. Uns moments
posteriors amb la Lírica a tot tren
i amb “Solis” magnífics dels vents i el duet d’Eva amb el contrabaixista Alòs,
ella a tot “Scat”, brutal ella i ell. Swing a dojo també per la inclusió de la
resta de la base rítmica i solo posterior del saxo tenor Marc Puertes, aquest sí col·laborador de la Lírica. Molt bona improvisació d’aquest músic i magnífic so del seu
saxo tenor, alhora que llenguatge i fraseig brutal. I Eva ha encetat un diàleg amb ell, ella en “Scat”, havent fet
cadascun dels 8 compassos del tema, per després passar a “quatres”, i un final
instrumental amb un altre “Soli” dels vents, tot això per després, ella, Eva Romero fer les darreres estrofes
cantades d’aquest gran tema de Cole
Porter, ideal per acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us
hagi agradat tan com a mi.
I us recordo que hem
escoltat a cantants encabides elles en projectes propis i no, com han estat els
de l’Eva Romero i Sevine A, mentre que sí ho han estat
els de Celeste Alías, Itziar Yagüe,
Helena Camps i Terry Morel.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
