skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs deixeu-me que
us digui que el concert d’aquest divendres passat va ser molt maco, i què, tan
el líder Rai Paz com el trio
acompanyant amb Toni Saigi, Pau Sala i
Joan Moll, ho van fer molt i molt
bé. Gràcies Ajuntament i a totes i tots els que vàreu venir.
I el programa d’avui
anirà de les músiques diverses que fan els nous cracs, ell, l’Alba Careta i ells, en Lucas Martínez i el quartet mallorquí,
els Big Babo.
I començarem el
programa amb el molt delicat projecte del Lucas
Martínez Project, “Traces of Memory”. Enregistrat per Marc Piña al Local Estudi
de Girona. Premescla de Vernau Mier. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito. Producció musical: Lucas Martínez. Producció executiva: Seed Music. Lucas Martínez, saxo tenor; Roger Santacana, piano; Giuseppe Campisi,
contrabaix i Lluís Naval, bateria. Tots els temes són originals de Lucas Martínez. Amb: Ashton Sellers, guitarra (# 2, 3, 4, 6, 8);
Alba Careta, veu (# 7, 9), Chemist, veu i lletra (# 2), Jose Martinez, veu (#
6) i la lletra d'Isabel Membrilla i Clara Adell (# 7). I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://seedmusic.eu/en/album/traces-of-memory/.
Per al saxofonista Lucas Martinez, aquest disc és "la
manera de protegir" les seves emocions més precioses "de l'amnèsia
creada pel pas del temps". El músic de Blanes descriu aquest disc com "un catàleg de melodies que,
quan les escolto i toco, em transporten als moments en què les vaig compondre,
al que he viscut i al que he sentit. De la mateixa manera que revisar un àlbum
de fotos promou la memòria, “Traces of
Memory” és el meu propi àlbum de so d'experiències". Aquest és un
projecte molt íntim, cosa estranya si considerem la joventut del músic i
compositor. No tant estranya si recordo que ja amb 17 anys va venir a tocar al Jazz Club la Vicentina acompanyat d’una
colla de cracs entre els quals Raynald
Colom. O sigui que aquest noi ja no ho és tant. El seu projecte és madur,
com ell, tot i la seva edat situada en la vintena i alguns més. I tot i
haver-hi un parell de temes cantats per l’Alba
Careta, els escoltarem en els instrumentals, car a ella, ja l’escoltarem
després. Els escoltarem doncs en el preciós tema anomenat...
1.5.- A Moment in
Time (Lucas Martínez) 3m47s.
I què bonic aquest
primer tema d’aquest projecte d’en Lucas
i del programa d’avui. Una melodia feta per ell mateix amb un so molt càlid i
bon acompanyament de la resta de músics. Escombretes del baterista Naval, notes puntuals del contrabaix
d’en Giuseppet i primera
improvisació del multiinstrumentista Roger,
ell que també toca les percussions, les del vibràfon i bateria. Delicada la que
ens ha fet ell al piano, subtil la que ha fet el líder al saxo tenor i
compositor, Lucas, per acabar el
curtet tema que tot just té 4 minutets mal comptats.
El projecte va
començar l'any 2016 a la ciutat d'Amsterdam,
on els quatre membres del grup es van conèixer mentre estudiaven un màster al Conservatorium van Amsterdam. Durant
aquests tres anys, el projecte ha desenvolupat un so personal que reflecteix
les arrels de cadascun dels components del grup. La música, formada
principalment per composicions originals, és un lloc de trobada entre la
complexitat, el lirisme, la llibertat i la interacció.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Seguirem així de
càlids però amb una mica més de tempo, tot i que no massa, en el tema
anomenat...
2.6.- In Fisherman’s
Tale (Lucas Martínez) 4m25s.
I ja heu pogut notar
els canvis encabits en aquest tema, car ha acabat amb una trempera
impressionant, res a veure amb la manera delicada com l’han començat, amb una
“Intro” de piano i saxo tenor delicada i bonica. La inclusió posterior de
contrabaix i bateria ens ha situat en un entorn potent on la improvisació del
líder s’ha desfermat sense pietat. També la resta de companys, en Roger al piano, Giuseppe al contrabaix i Naval
a la bateria, tots en una mena d’improvisació col·lectiva brutal. De fons hem
escoltat la veu de Jose Martinez i
també espurnes de la guitarra de Ashton
Sellers. Tema acabat però d’aquella manera que us dic, que en un directe
s’allargassaria segons públic i músics. Brutals moments que ens recorden al A Love Supreme del genial John Coltrane.
En paraules del
director de la col·lecció Seed Jazz
de Seed Music, el pianista Joan Díaz, "Traces of Memory” és
un disc sense artificis. El seu so és net, clar, amb dinàmiques i plans sonors
perfectament distingibles perquè el quartet de Lucas sona així. Hi ha un gran equilibri en el paper dels músics, i
poden ser absolutament sòlids, els de la base rítmica i també molt imaginatius
sense perdre la pulsació, la intenció o el so. I afegeix: “El discurs dels
solos de Lucas Martínez, sempre amb un so molt personal, sembla tenir una voluntat
narrativa que s'expressa amb una gran riquesa de matisos en la interpretació i
estructuralment estan molt ben construïts. Les excel·lents aportacions dels
músics convidats afegeixen riquesa tímbrica al quartet, improvisacions de gran
qualitat i el fet que s'hagi incorporat text a alguns temes subratlla aquesta
voluntat narrativa i expressiva, aquesta sinceritat en una música que demana complicitat
en l'escolta.»
I encara els
escoltarem en el primer track i tema titulat...
3.1.- The Gardener
(Lucas Martínez) 4m52s.
I quin final més
delicat d’aquest tema tan melòdic, el “The Gardener” d’en Lucas. Els inicis han estat també força continguts, melòdicament
parlant. Roger ha estat qui primer
ha improvisat, i amb quin pianíssim ens ho ha fet. Moments majestuosos per les
melodies alhora que per la qüestió rítmica.
Preciosa improvisació del pianista Santacana
que ha deixat pas a la del líder Martínez,
ell que s’ha esplaiat amb un llenguatge i fraseig modern alhora que amb la
tradició ben al costat. De quina manera toca aquest noi, brutal. Tècnica a dojo
i bon gust en les línies melòdiques creades. Fraseig lligat i amb molta
profusió de notes, entenent-se però el seu discurs. I per sota la base de tres,
recolzant-lo, amb el baterista Naval
molt efusiu marcant-ho tot. I el final, quina delícia, amb una melodia d’alguns
moments clàssics.
El grup ha estat reconegut
amb el premi Incentive a les
semifinals de Keep An Eye The Records
2017, i ha estat finalista del Concurs
de Jazz Holandès 2018, Keep An Eye The Records 2018 i Juventudes Musicales de España 2018.
Amb aquest projecte, Lucas Martínez ha
actuat en sales i festivals d'Holanda,
Espanya i Itàlia.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema curtet i el més vital a moments, l’anomenat..
4.8.- Struggling
Hours (Lucas Martínez) 2m51s.
I quina tralla de
tema, llàstima que hagi durat tan poc. Aquí hem notat clarament la guitarra
elèctrica del convidat Sellers ja
acompanyant al líder en els inicis. Després, amb el canvi de tempo i ritme, en
la seva magnífica improvisació en l’ona més moderna, la d’un Rosenwinkel també pels efectes emprats.
Naval a la bateria ha tornat a estar immens, marcant fefaentment les
qüestions rítmiques, amb el suport de Campisi
al contrabaix i Santacana al piano.
Un tema amb la melodia inicial i final a un tempo viu, per entremig, escoltar
la brutal i moderna improvisació del guitarrista a un tempo médium. De fet, el
que fan quan la melodia, és aquest però doblat. Gran tema on hi trobo a faltar
més improvisacions, del líder, del contrabaixista, i també perquè no, més
minuts. Tot i això, els temes són com els compositors volen que siguin, o sigui
que, res de res. Gran tema i projecte del Lucas
Martínez i companys. Felicitats Lucas, felicitats nois.
Aquest disc ha estat
possible gràcies a diverses beques concedides a Lucas Martínez: la residència internacional de The Marfà, la beca SENA Funds,
la beca Fonds Podiumkinsten, Amarte
Concerts (aquests tres últims, beques rellevants a Holanda) així com la internacionalització i residència del projecte
de l'Institut Ramon Llull que li va
permetre filmar el projecte en concert als Països
Baixos, on viu actualment el saxofonista Lucas Martínez.
I nosaltres seguirem
hi ho farem amb ella i grup, l’Alba
Careta Group i el seu disc ,”TEIA”,
editat per Segell Microscopi.
Enregistrat per Marc Piña els dies 5
i 6 de juny de 2022 a l'Estudi El Local de
Girona. Mesclat per Adrià Serrano a Gravacions Silvestres. Masteritzat per Dave Darlington. “Teia” és
una coproducció d'Alba Careta / Diàspora
Colab / La Marfà - Centre de Creació
Musical. I ella i ells són: Alba
Careta, trompeta, veu, composicions i arranjaments. Lucas Martínez, saxo tenor.
Roger Santacana, piano. Giuseppe Campisi, contrabaix i Josep Cordobés, bateria.
I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.microscopi.cat/alba-careta. I ja heu
vist que seguim amb la base rítmica de dos d’abans, amb en Roger, Giuseppe i el saxo tenor de Lucas, així els escoltarem en d’altres temes.
Teia és la fusta
resinosa o una estella d’aquesta que crema amb facilitat. Aquest és el títol
del tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta; un recull de les seves darreres composicions
inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida dels
discos "Alades" i "Orígens", consolida a l'artista
dins l'escena jazzística tant catalana com europea. “Fortes Bruixes, Sempre, Quartades,
Pels que trobem a faltar, Un núvol blanc, A voltes en el cor”.
Doncs la escoltarem a
ella i a ells, on repeteixen ells tres que formen part del quintet de l’Alba des dels inicis, en el preciós
tema instrumental...
5.6.- Bruixes (Alba
Careta) 4m53s.
I quin final més
potent el d’aquest tema “Bruixes”, considerant la manera delicada com l’han
començat amb una “Intro” de piano i contrabaix, amb Roger i Giuseppet. La
melodia ha aparegut de la mà del duet de trompeta i saxo tenor, ells dos però
l’un per sobre de l’altre en el registre. El baixista sicilià establert a casa
nostra, Campisi ens ha deixat
clavats a la cadira tot i escoltant-lo improvisar. Brutal solo que ens ha fet
on s’ha passejat pel mànec de la “berra” amb total solvència, velocitat i
afinació. Delicada ha estat la improvisació d’en Roger al piano, el qual l’ha feta de primera categoria. Moments de
la mà dreta ràpids de fraseig, l’esquerra recolzant-lo puntualment. Tema on
ells dos han estat els solistes, car, la líder i trompetista i el saxo tenor de
Blanes hi ha tornat recuperant la
melodia amb tota l’energia que aquesta inclou. Josep Cordobés a la bateria ha estat també contundent i precís en
la seva tasca rítmica. Bon tema per començar-los a escoltar.
El concepte de “Teia” engloba les diferents lluites i
convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns
que tots experimentem entre allò que se’ns imposa i el que realment creiem i
volem per nosaltres mateixos; l’experiència d’anar entenent que a vegades, la
intuïció i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí,
l’autèntic; i com és d’important cuidar les coses senzilles i petites que ens
envolten i, que al final, es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens
inspira i ens reconforta.
I seguirem en el
preciós tema que Lluís Llach li va
dedicar a la seva mare, el molt bonic...
6.2.- Un núvol blanc
(Lluís Llach) 4m56s.
I quin arranjament
més maco ens ha fet l’Alba d’aquesta
tan bonica cançó d’en Lluís Llach. I
com ha començat amb la nota repetitiva i única del piano d’en Roger i ella cantant la melodia. I com
ha canviat el ritme i potència en la B del tema, quan tots s’hi han posat a
acompanyar-la de manera col·lectiva. I com en Lucas s’ha esplaiat improvisant de la mateixa manera magistral que
ja li hem escoltat en el seu projecte. I després de la bogeria del saxo tenor, Alba hi ha tornat amb la melodia i
càlida veu en la primera part del tema, per després en el pont, tots ells hi han
tornat en aquella mena d’improvisació col·lectiva. I al final, quin pianíssim
d’en Roger. Un tema molt maco que Llach va dedicar a la seva mare quan
ella emprà el viatge definitiu.
Alba
Careta Group,
format pels millors músics de l’escena jazzística actual, presenta en aquest
disc sis composicions pròpies i dues versions molt sentides de música catalana
de la nova cançó, sempre fidel al jazz explosiu, enèrgic i orgànic que la
caracteritza.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
I encara la
escoltarem a ella i a ells en el tema...
7.3.- Sempre (Alba
Careta) 4m47s.
I quin altre tema que
ha acabat amb una potència considerable, res a veure a com l’han començat, car
ho han fet melòdicament els dos vents recolzats per la base de tres. De fet la
melodia l’han compartit ells dos, trompeta i saxo tenor. I el tema té uns canvis
harmònics crescendos molt interessants. I el pianista Santacana ha estat qui primer ha improvisat i de nou magistralment,
en un tema on la qüestió rítmica està ben relacionada amb el Latin Jazz, cosa
que haureu copsat. Martínez al saxo
tenor ens ha tornat a impressionar per com de bé ho ha fet, i sempre amb un fraseig ràpid i
lligat amb una tècnica brutal. I després d’ell hi han tornat amb la melodia
ells dos, acabant-lo amb un “Vamp” on els dos vents han fet la seva
improvisació, acabant-lo de cop. I la líder, en aquest projecte i en la majoria
de temes opta per deixar que improvisin els seus companys, i ella es dedica més
a la qüestió melòdica, a banda de les composicions i arranjaments, cosa que ja
de per sí, és una feinada.
Alba
Careta Arnaus,
trompetista i cantant de jazz nascuda a Avinyó
l'any 1995. Torna a Catalunya amb el
Màster en Trompeta Jazz del
prestigiós Conservatorium van Àmsterdam
(Països Baixos) després d'haver passat pel Koninklijk Conservatorium de l'Haia
i l'ESMUC de Barcelona.
I ja els acabarem
d’escoltar a tots ells en el tema més vital i primer track anomenat...
8.1.- Quartades (Alba
Careta) 4m15s.
Doncs ves tu, que en
aquest tema hem pogut gaudir de la improvisació de la líder a la trompeta, i
què bé ho fet. I aquest ha estat un tema iniciat amb una trempera impressionant
per com els dos vents n’han fet la melodia, i també per com la secció rítmica
els ha recolzat. S’han notat clarament els acords persistents del pianista Santacana. Una vegada feta la
presentació del tema, ja hem escoltat la improvisació d’en Giuseppe al contrabaix que ha estat molt reeixida, començant des de
baix pel que fa a intensitat, per arribar al seu final amb potència a dojo. A
partir d’aquí, de nou relax rítmic adequat per escoltar-la a ella improvisant.
Ho ha fet amb un bon so, fraseig i maneres musicals farcides de bon gust.
Melodia final amb els dos vents, marcatge rítmic de Cordobés a la bateria, i final sobtat per ell mateix. Bon tema i
projecte de l’Alba Careta Group i
disc “TEIA”, felicitats Alba i nois.
Actualment està
presentant el tercer disc "Teia", aquest que hem escoltat, amb el seu
projecte propi, Alba Careta Group, després
de rebre el guardó com a millor disc de jazz pels Premis Enderrock 2019 amb el seu primer treball "Orígens" i d'una gran rebuda
del seu segon àlbum "Alades".
A més, també forma part de Rodrigo
Laviña & su combo (Extraño Weys), Ulls Clucs (Producció de l'Auditori de Barcelona), OMAC (Orquestra
de Músiques d'Arrel de Catalunya), Alba Careta & Santi Careta Duo (Espectacle
Sons d'un País) i Las Albitas entre
altres.
I ja encarant el
final del programa d’avui, escoltarem a un quartet de ses illes, concretament
la de Mallorca i ells són els BIGBABO i disc homònim. Disc
autoproduït, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per Toni Puig el 2, 3 i 4 d’abril de 2021 a
l’Auditori de Porreres, mesclat per
ell mateix i masteritzat per Víctor
Garcia. Aquí hi tenim a: Carles
Medina, saxo tenor i soprano; Toni Mora, piano; Joan Garcias, contrabaix i Enric Fuster, bateria. Tots els temes
són composicions col·lectives, excepte “Sophia”, que és de l’Ernesto Aurignac.
I aquest és un
projecte de sis temes llargs, tots més de sis minuts. De balades pròpies
precioses com “Mar”, i d’alienes com “Sophia” de l’estimat Ernesto, aquesta, un boleret preciós a un tempo suau alhora que amb
un Groove que se t’emporta. El primer track “Babo” a més de ser el més llarg de
més de 8 minuts, té també una gran bellesa i posterior canvis i intensitat
emocional. La “Cançó de l’Esclau” la inicien a solo de contrabaix per després
entrar la resta a un tempo mèdium amb la melodia a càrrec del saxo tenor i
aires illencs. I el “Quatre espècies” comença ja amb una bona trempera rítmica,
tot i ser el tempo mèdium, amb un bon marcatge del baterista. Maco el posterior
canvi a Swing en les improvisacions, la del pianista. I el darrer track
“Carnissera” l’inicien amb una delicada “intro” de piano per després fer un
canvi radical apareixent la resta de la banda amb una trempera brutal i a tot
Swing.
I doncs els
escoltarem amb el tema de Aurignac...
9.5.- Sophia (Ernesto
Aurignac) 7m30s.
I aquest preciós
bolero, l’Ernesto el va incloure en
el seu primer disc a Big Band, el magnífic “UNO”,
enregistrat a la Nova Jazz Cava i
concretament, en aquesta tema hi intervingué Carme Canela amb la seva dolça veu. Una melodia magnífica
interpretada pel saxo tenor Carles
Medina, ell fent-ho amb la millor dolçor i càlida sonoritat. La curta
“Introducció” prèvia ha estat preciosa. Després d’ell però, hem escoltat les
improvisacions del baixista Joan Garcias
i el piano de Toni Mora, ells dos
magnífics, com també ho ha estat en Carles,
improvisant, i ja amb un ritme i intensitat emotiva in crescendo, coses
marcades per l’Enric Fuster a la bateria.
Del baixista Garcias dir-vos que ha
fet una molt reeixida improvisació, amb una bona pulsió rítmica i millor
llenguatge jazzístic, afinació també perfecte i tot plegat amb un gust
exquisit. També el Toni ha fet una
tasca immensa, començant amb unes línies melòdiques delicades, les de la seva
mà dreta. En aquests moments la base de dos ja ha agafat una determinada
trempera. I el solo de Medina al
saxo tenor ha estat magnífic també, melòdic, alhora que amb unes frases
precioses. Preciós tema per començar-los a escoltar. I els hi devia agradar
molt, car dels sis, només aquest no és d’ells.
I ells ens diuen què,
“aquesta música la volem dedicar a les nostres famílies pel suport, l’ajuda i
l’estima incondicional. A Toni Vaquer
pel seu mestratge, per donar-nos ales, per fer-nos volar. A Toni Puig per ser el cinquè tripulant
d’aquest viatge. A totes les persones que han passat per Can Pata, per uns anys que no s’obliden. A tu, que t’escoltes
aquesta música.
I els seguirem
escoltant amb el tema propi del quartet i anomenat...
10. 4.- Cançó de
l’esclau (BigBabo) 6m12s.
I quin final més
bèstia el d’aquesta “Cançó de l’esclau”, si considerem la manera com l’han
començat, amb la magnífica i consistent “Introducció” a contrabaix sol, el del Joan Garcias. La melodia i ritme inclòs
ha aparegut a càrrec del saxo, ara soprano, de Carles Medina. Melodia un tan folklòrica, relacionada amb les
músiques de sa illa, la de Mallorca,
o això em sembla a mi. Un tema a ritme ternari complex de 5x4, coses que
s’entenen molt bé si feu 123 12; 123, 12; 123,12. I després de la melodia les
improvisacions, i la primera a càrrec del pianista Toni Mora. Sòbria, elegant, feta amb molt gust i sense fer gaires
virgueries, que no fan falta per res. Bon gust i tècnica, això sí que es necessita,
i ell ho té. Carles Medina al
soprano ens ha acaronat amb el so, amb la seva curta improvisació, car ben
aviat ha recuperat el motiu principal i melodia principal. Ell, i ells s’han
esplaiat amb el “Turnaround” final, on sí que ha improvisat abastament, i amb
tots ells en una mena de bogeria col·lectiva controlada però, ideal per cloure
el tema. Brutal també.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en el tema...
11.2.- Quatre
espècies (BigBabo) 7m21s.
I què bo aquest tema,
i de quina manera l’han anat acabant, dolçament i final de cop. I ja ha
començat amb una “Intro” de la base rítmica on hi hagué encabit el ritme i
tempo, el primer, així com una mica Latin. I la melodia l’ha fet en Carles Medina ara amb el saxo tenor. I
després d’aquests primers passos, ens hem trobat amb un “break” on semblava
aturar-se tot, però no. Moments de calma, de relax, de gaudi. Aviat els hem
tornat a trobar a tot ritme i potència, sobretot en el solo del saxo tenor Medina. Aquest ens ha tornat a
impressionar per la seva sonoritat, fraseig i gust interpretatiu. El tema te un
canvi tonal que es percep clarament, i més en la seva improvisació. Ara bé, què
bo el canvi rítmic a tot Swing per “walking” de Garcias al contrabaix i copets al “ride” de la bateria de Fuster tot això a l’inici de la improvisació
de Mora al piano, el qual l’ha
brodat de nou. Magnífic solo de Toni
Mora, i moments de “quatres” amb el baterista. I després d’ells, melodia
principal i final d’aquest altre magnífic i llarg tema dels BigBabo.
I ja els acabarem
d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat....
12.6.- Carnissera 133
(BigBabo) 6m46s.
I amb aquest tema,
delicat al final i encara més a l’inici per la llarga “Introducció” que ens ha
fet Toni Mora al piano, doncs hem
acabat el seu projecte i també programa d’avui. La llarga introducció ens ha
preparat per la sotragada rítmica amb la qual han seguit, tot plegat per
marcatge de la base rítmica de dos, amb el baixista i baterista, ells dos força
presents, sense oblidar el pianista. I de nou ha aparegut el Swing, ara en la
improvisació de Carles Medina al
saxo tenor. Brutal el “walking” de Garcias
i la gestió que en fa dels elements de la bateria l’Enric Fuster. I ves per on que saxo i bateria s’han quedat sols en
una improvisació col·lectiva, de dos, que ha estat inversemblant, i al final
s’ha quedat sol el baterista Fuster,
marcant-se un solo brutal. L’ha acabat però retrobant la calma inicial del
tema, car l’ha volgut acabar de la mateixa manera, amb el pianíssim de Mora, la calidesa de Medina i els altres dos a mode de
suport càlid, el dels germans de música, com són tots ells. Magnífic tema per
acabar-los d’escoltar i ideal per acabar el programa d’avui que com sempre,
espero que us hagi agradat tant com a mi.
I us recordo que hem
escoltat a Lucas Martínez Project,
“Traces of Memory”, Alba Careta Group, “Teia” i als BIGBABO.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
