Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs el programa d’avui anirà dedicat també al molt estimat i admirat guitarrista britànic Jeff Beck el qual ens va deixar la setmana passada. Sempre el recordarem per la seva personal i única manera de tocar la guitarra a tot Rock-Blues-Jazz. Que descansi en pau. Sempre el recordarem. 

I les músiques no seran de guitarristes, no, que ja vaig fer un programa dedicat a ells i a la guitarra de Jazz. Avui el programa anirà de tres maneres de concebre la música de Jazz i demés, a partir de tres Trios de Jazz. Escoltarem el treball de l’Antonio Mazzei, “Casa”; el darrer de Basilio Martí, “Transylvanian Suite” i el del José Manuel Villacañas Trio, “Traveling” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Proposo que comencem amb el darrer disc del pianista Basilio Martí, “Transylvanian Suite”, disc auto produït, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per Pablo Díaz el 13 d’octubre de 2019 al Cool Mood Studios, Madrid. Amb Basilio Martí, piano i sintetitzador; Javier Santana, contrabaix i Jorge Santana, bateria. Tots els temes són de Basilio Martí excepte “Weird Fishes” que és de Radiohead. 

I ell ens diu què: “Des que era petit que vaig quedar fascinat per les pel·lícules de cine mut, i per tant pel director alemany Murnau’s Nosferatu. Quan vaig esdevenir músic vaig desenvolupar un intens desig de fer noves músiques per aquelles pelis, però enfocades a crear noves i modernes atmosferes musicals que havien de crear un contrast i una nova fusió amb els vells quadres en moviment de blanc i negre. “Transylvanian Suite”, és una compilació de tota la música composta i  inspirada en aquest film, i amb el propòsit d’interpretar-la a la vegada que es vegi la pel·lícula. Aquest àlbum està dedicat a totes les criatures nocturnes, als “noctàmbuls”. Basilio Martí. 

Doncs començarem ja amb les seves nocturnes músiques i ho farem amb el tema que titula el projecte i la suite... 

1.1.- Transylvania (Basilio Martí) 4m53s. 

I quina música més bonica acabem d’escoltar, la d’aquesta suite “Transylvania”. Certament té un tarannà melancòlic també, alhora que un punt de majestuositat. El canvi tonal en el pont és preciós. Iniciat dolçament amb les notes soltes, pures i prístines del piano, ha derivat després a un aspecte més rítmic quan ha entrat el “beat” del baterista Jorge Santana, el qual, acompanyat pel seu germà al contrabaix fan una “pinya” rítmica sòlida alhora que amb una determinada dolçor. El solo del líder i pianista Basilio Martí  alhora que compositor ens ha impressionat força. La seva pulsió és segura, consistent i a la vegada farcida de calidesa. Una improvisació melòdica, amb un punt rítmic, pels acords i els arpegis; la permanent nota al plat, afinada segons l’harmonia del tema, tot plegat és d’una emoció impressionant. Preciós tema per començar el programa d’avui. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

Seguirem d’aquesta manera tan dolça quasi que al mateix tempo, i ara amb el líder tocant el sintetitzador i/o teclat en el tema que seria el darrer de la Suite i anomenat... 

2.6.- BATS (Basilio Martí) 4m13s. 

Doncs en aquest tema també bonic, hem pogut escoltar a Basilio al teclat i sintetitzador. Té una melodia situada en l’ona de la música pop, la de qualitat, esclar. Una estructura harmònica iniciada per una “Intro” de tres acords que han repetit per després encetar la melodia, ell amb el teclat i ja la pulsió rítmica de contrabaix i bateria. El pont també té un canvi tonal molt bonic. I la improvisació del líder al sintetitzador ha estat brutal, fent-nos gaudir alhora que rememorar aquelles músiques que escoltàvem allà pels 70s del segle passat on aquest instrument en va ser el rei. S’acompanya de la mà esquerra fent els acords amb el teclat, mentre que la dreta remena el sinte, i de quina brutal manera ho ha fet. Feia molt temps que no posava un sintetitzador en aquest programa, d’ençà aquells discos del Leonardo Pavkovic i editorial Moojune Records.

 

I després d’aquesta delícia, n’escoltarem una altra ara una mica més viva de tempo i anomenada. 

3.2.- Iris (Basilio Martí) 3m54s. 

I sí que aquests temes estan situats en un entorn llunyà al dels que tenen Swing a tot Jazz. Tot i això m’ha semblat una proposta molt interessant i que ens recorda que hi ha creativitat a dojo fent melodies i harmonies de tarannà moderna, alhora que els moments, que els hem tingut, els de les improvisacions en aquest cas només del líder. Improvisacions que en alguns temes se situen properes al Jazz contemporani per modern, que no per estil. En el tema que acabem d’escoltar hi ha hagut una component rítmica molt interessant, primer amb el contrabaix i després amb la bateria i arpegis del pianista. La melodia ens ha tornat a captivar per la seva gràcia. També els moments de “Break” on semblava aturar-se tot, però no, hi ha tornat. La improvisació del líder primer amb els acords, notes soltes després, per encarar el final de nou amb el sintetitzador amb una gràcia tremenda.  

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors:

https://23robadors.com/programacio/,

Campari Milano:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

Jazz Club la Vicentina:

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, 

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ves per on que el següent tema es diu “RH negativo” i també “RH positivo”, car a la caràtula és negativo i en els àudios, és positivo. Pel que sigui és el següent tema... 

4.5.- RH positivo (Basilio Martí) 4m53s. 

I ja heu pogut escoltar un altre tema amb un bon contingut rítmic a tot “beat” per com ho manega el baterista. El contrabaixista i germà, l’acompanya amb una pulsió contundent, també. I la melodia a càrrec del líder i pianista, marcada també per com van els acords, ha deixat pas a la seva improvisació, que lluny de les convencions jazzístiques està, com ha passat en els altres temes, dins del món més de la Fusió, on el Jazz es respira sempre. El baterista gestiona els elements percussius amb molta destresa com hem pogut escoltar, alhora que manté el ritme constant. Un tema enèrgic sí, però no contundent que et deixa estabornit, que segueix l’ona dels altres pel que fa a l’aspecte rítmic. També s’hi albiren semblances noctàmbules, com ha volgut l’autor. Músiques nocturnes, on la lluna és la llum dominant. 

I un tema dedicat a Nosferatu, el “Nosferatu’s Dream” és també molt bonic i delicat, un dels que més conjuntament amb el “Transylvsania”. I ja per acabar no us posaré el tema de Radiohead i sí l’altre dedicat a Nosferatu, força més potent tot i els subtils i delicats inicis, el...

 

5.4.- Nosferatu’s Carnival (Basilio Martí) 3m58s. 

I per acabar el seu projecte m’ha semblat bé posar-vos aquesta altra delicada i rítmica composició de Basilio Martí. Un tema iniciat delicadament, a mode d’Introducció, amb el sintetitzador situant-nos en una determinada atmosfera per després amb els acords del piano entrar ja en el tema. La qüestió rítmica torna a ser preponderant, amb el baix i baterista, ambdós germans Santana tan ben compenetrats. Després de la primera “passejada” pel tema ens hem trobat amb un “break” fet pel pianista a base d’arpegis subtils i nítids, per ja encarar el final del tema amb una improvisació del pianista, molt rítmica també, i sempre amb les notes guia de l’harmonia del tema, car, no l’han abandonat en cap moment. Bon tema per acabar-los d’escoltar i bon projecte allunyat això sí dels “estàndards” de Jazz, però amb una bona qualitat global. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...

Jamboree Jazz Club:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Nota 79:

https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I després d’aquest primer projecte força sorprenent, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...Gràcies Carme i benvinguda de nou al programa després de les vacances nadalenques i ja amb la rebuda al nou any, que esperem que sigui tan poètic com ho és la teva veu i les coses tan boniques que ens dius sobre les nostres músiques.

 

I seguirem amb el darrer disc del pianista veneçolà establert a casa nostra,   l’Antonio Mazzei, “Casa”, publicat per la recent discogràfica Mazzei Toussaint Records. Data de publicació, el 22 de maig de 2022. Enregistrat per Dani Val els dies 22 i 23 de gener de 2022 a Medusa Studios, Barcelona, Espanya. Mesclat i masteritzat per David Darlington a Bass Hit Recording, Nova York, NY. EUA. Foto de portada: Antonio Mazzei. Produït per: Jean Toussaint. Productors executius: Jean Toussaint i Antonio Mazzei. Amb Antonio Mazzei: Piano. Doug Weiss: contrabaix. David Xirgu: Bateria. Artista convidat: Jean Toussaint – Saxo tenor (pista 10). Totes les composicions d'Antonio Mazzei (BMI) excepte els temes 2 i 9. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc:

https://antoniomazzei.bandcamp.com/album/casa. 

"Antonio Mazzei és un solista fort però sensible alhora, amb un vigoritzant sentit d'imprevisibilitat, però també melòdic d'una manera molt personal. Cada tema és un vehicle admirable per a la sorprenent combinació d'emoció pura i virtuosisme tècnic del pianista, tot recolzat per una gran quantitat de substància melòdica". — Jordi Pujol (Fresh Sound Records). 

I aquest és un projecte d’una gran sensibilitat melòdica, amb molts referents de la música del seu país Veneçuela passats, això sí, pel sedàs del Jazz, de la seva visió del Jazz. Disc que podríem dividir en dues parts, on la primera estaria plena d’unes músiques delicades i molt boniques, a un tempo lent, tempo de balada. Alguns d’aquests temes són “Falsa Balada”, “Amarillo”, primer del disc, i les dues versions de “Esclavo de la lealtad”.  “Casa” és una altra delícia imbuïda de sentiment i melancolia. Comença amb les primeres tres notes de “Stars Fell on Alabama”, o això em sembla a mi. I encara hi podríem encabir el tema “LPDS”, envoltat del món clàssic. A la segona part, més rítmica hi tenim a “Perro”, tema curtet de 2 minutets marcat pel contingut rítmic, sobretot i més temes dels quals en parlaré tot i escoltant-los. Un dels temes d’aquesta primera part és el preciós tema de Joni Mitchell anomenat... 

6.9.- Both Sides Now (Joni Mitchell) 4m07s. 

I "Both Sides, Now" és una cançó de la cantant i compositora canadenca Joni Mitchell. Enregistrat per primera vegada per Judy Collins, va aparèixer a la llista dels millors “singles” dels Estats Units durant la tardor de 1968. L'any següent es va incloure a l'àlbum “Clouds” de Mitchell, i es va convertir en una de les seves cançons més conegudes. Des de llavors, ha estat enregistrada per desenes d'artistes, entre ells Dion el 1968, Clannad amb Paul Young el 1991 i la mateixa Mitchell que va tornar a gravar la cançó amb un arranjament orquestral al seu àlbum del 2000 “Both Sides Now”. El 2004, la revista Rolling Stone va classificar "Both Sides, Now" al número 170 de la seva llista de les 500 millors cançons. 

I per descomptat que és una molt bonica cançó i què maca la versió que ens han fet els nostres herois, i més l’Antonio Mazzei, al capdavant del seu trio. Una melodia que tots hem escoltat manta vegades allà per aquells anys 70s i després, i sempre, que això passa amb les melodies que esdevenen immortals, com aquesta. L’Antonio ha fet també una preciosa improvisació on el Jazz hi apareix clarament. S’ha bellugat però dintre del tema, car ell ha seguit “fil per randa” l’harmonia i melodia de la cançó. Un tema on Doug Weiss ha estat però qui primer n’ha fet la melodia amb el contrabaix, profund, intens, i melòdic. Bonic tema per començar-los a escoltar, i sentit homenatge de l’Antonio a la gran Joni Mitchell i preciós “Both Sides Now”.

 

Seguirem amb els temes més vitals i ho farem amb el tema on hi toca l’antic Jazz Messenger, i productor d’aquest disc, el saxo tenor Jean Toussaint, anomenat.. 

7.10.- Alicia (Antonio Mazzei) 5m33s. 

I quin final més delicat tenint en compte de quina contundent manera l’han començat, amb la melodia a càrrec de l’amic i productor i gran saxo tenor Jean Toussaint. Una melodia que aviat ha deixat pas a la seva improvisació, ara ja a tot Swing, i quines ganes que en teníem. Magnífica tasca solista la d’aquest tenorista que en aquesta improvisació sembla haver fet una passa endavant pel que fa a la “modernitat” de la seva exposició. De la seva tècnica ja en teníem coneixement, esclar. Del seu so només en podem dir meravelles, també. Contingut melòdic alhora que demostració de llenguatge jazzísitc de primer nivell. Un tema on han improvisat tots, coses aquestes típiques dels directes. L’Antonio l’ha seguit a tot Swing i delicada pulsió. Preciós solo de l’Antonio fet amb mestria, elegància, pulcritud alhora que ric en idees. Una mà dreta centrada en cercar la modernitat del discurs, i una esquerra subtil amb els acords. Doug Weiss l’ha seguit amb precisió, afinació i bona pulsió rítmica alhora que amb la melodia al costat. David Xirgu a la bateria ens ha mostrat també la seva mestria en un  curtet solo, allò de “eps, que jo també hi sóc aquí”. Gran tema i exposició de tots quatre. 

Antonio Mazzei és pianista, compositor i productor. Després de rebre una beca, va assistir a la New School for Jazz and Contemporary Music de la ciutat de Nova York, on va estudiar amb Fred Hersch i Kevin Hays. El 2009 va gravar “Contrastes”, el seu primer disc com a líder. Com a sideman i altres col·laboracions amb Paquito D'Rivera, Marta Gómez, Nella, Joel Frahm, Rubén Blades i Steve Khan entre d'altres. El 2018 va sortir el seu primer treball en solitari: "Reveries". "En aquest disc, Antonio provoca afinitats estructurals entre el free jazz i el clàssic postimpressionista, donant forma a una veu única i identificable. El repertori varia entre composicions de Mazzei, improvisacions lliures i cançons populars, de vegades amb piano preparat". El 2020, Antonio es va incorporar al Quartet del saxofonista dels Jazz Messengers, Jean Toussaint a Barcelona amb el bateria David Xirgu i el baixista Horacio Fumero. El 2022 van estrenar el trio Antonio Mazzei, amb Doug Weiss i David Xirgu, produït per l'antic Jazz Messenger, Jean Toussaint. Mazzei ha tocat en diversos àlbums nominats als premis Grammy. Ha estat professor a l'Escola de Jazz i Música Contemporània de Nova York i al Taller de Musics de Barcelona, on resideix actualment.

 

I encara seguirem amb un altre tema amb un marcat contingut rítmic i swing, anomenat... 

8.6.- Titiritero (Antonio Mazzei) 4m15s. 

Doncs un altre magnífic tema de Mazzei i aquest acabat de la mateixa manera que l’han començat, si més no, en els inicis hi ha hagut la bateria de Xirgu a mode d’Introducció al tema, ell recurrent amb la seva frase rítmica. Una melodia curteta que ha deixat pas a la primera improvisació, la de Doug Weiss al contrabaix, i què ben trenada que l’ha fet. So profund, intens, improvisació marcada per la manera melòdica com la fa. El seu recorregut pel mànec de la berra amunt i avall ens el mostra com un gran contrabaixista que és, ell, amic de l’ànima de Jordi Rossy al qual hem vist manta vegades al Jamboree Jazz Club. El líder s’hi ha ficat de ple seguint molt de prou l’aspecte melòdic del tema. De mica en mica l’ha anat desenvolupant cercant més modernitat. I què bo quan han entrat a tot Swing doblant el tempo amb el “walking” del baixista i els tocs màgics als plats i demés estris de la bateria de Xirgu. Gran solo de l’Antonio que ha deixat un espai i uns “quatres” per fer-los amb el David i ja acabar aquest gran tema de Mazzei. 

Després d'una dècada a la ciutat de Nova York en la qual va treballar amb persones com Paquito D'Rivera, Joel Frahm, Rubén Blades i Steve Khan, el pianista Antonio Mazzei es va traslladar a Barcelona, fent-se ràpidament un nom com a improvisador destacat. amb un ampli ventall d'habilitats que l'han portat a convertir-se en una part integral de l'escena local flotant, que no para d’atraure excel·lents músics d'arreu del món. Un d'aquests intèrprets és el saxofonista tenor i l'antic integrant dels Jazz Messengers de l’Art Blakey, Jean Toussaint, que en escoltar Mazzei va decidir contractar-lo per al seu quartet de Barcelona tenint-lo al palmell de les seves mans com un mag musical. En el seu darrer llançament, CASA, el pianista va decidir redefinir el seu enfocament a la tradició del trio de piano jazz. “Em vaig preparar per a aquest disc intentant desfer tot el que havia fet amb els trios anteriors, sense ignorar el passat i la importància de la història del trio de piano i entendre com anar més enllà amb, esperem-ho, un llenguatge personal”. Amb aquesta intenció, va reunir un repertori que respon a les seves necessitats estètiques molt específiques, afavorint l'exploració col·lectiva sobre les iteracions més habituals del trio que situen el piano com a "protagonista" del conjunt. “Em va interessar per crear camins curts per estimular i vehicular la improvisació en grup. Volia endinsar-me en aquell viatge sense límits que facilités l'evolució dels solcs i dels espais”.

 

I ara sí que ja els deixarem d’escoltar en el darrer tema, un magnífic estàndard i millor arranjament, anomenat.. 

9.2.- I Fall In Love Too Easily (Jule Styne-Sammy Cahn) 6m15s. 

I aquesta cançó Frank Sinatra la va cantar a la pel·lícula “Anchors Aweigh” on també hi hagué Gene Kelly i la guapa Kathryn Grayson. I una de les versions cantades que més ens impressiona, a tot tempo de balada que no aquest, és la que va fer el bo de Chet Baker. I quina versió més impressionant han fet d’aquest estàndard. De fet la “Introducció” al tema ha estat quasi una magnífica improvisació. La melodia ha aparegut sí, però quasi de resquitllada. I sí perquè aquest és un tema no gaire típic, de només 16 compassos i doncs amb una melodia que a aquest tempo ben aviat la fas. A esmentar l’aspecte rítmic, brutal amb en Weiss i Xirgu ells dos a tope, l’un repetint un “riff” i l’altre a la bateria sense parar d’improvisar. I l’Antonio s’ha posat a improvisar ben aviat, primer amb ells; després ha fet la melodia, i després ha seguit amb la seva plena improvisació. Aquí hem redescobert un Mazzei ara amb la plenitud del seu art, de la seva mestria pianística on el Jazz més contemporani es dóna la mà amb la tradició. Ens han impressionat de nou amb un canvi de tempo, doblant-lo a tot Swing pel “walking” del baixista i copets al “Ride” del baterista. Brutals moments on el líder s’ha pogut esplaiar la mar de bé considerant el suport rítmic de la base de dos. Weiss s’ha quedat amb en Xirgu recolzant-lo i fent un chorus del tema en la seva magnífica improvisació. I després, un final de recuperació de la melodia a la seva delicada manera. Preciós final i potent tema. 

A la recerca dels socis adequats per complir aquesta visió, Mazzei va decidir reclutar el baixista Doug Weiss i el bateria David Xirgu. Un veterà de l'escena del jazz internacional, Weiss aporta una gran quantitat de swing i un caràcter musculós als grooves de peces com "Perro" i l'arranjament fresc de "I Fall In Love Too Easily" alhora que crea belles textures en els més oberts i melodies com “Amarillo” o “Falsa Balada”. Un element bàsic de l'escena barcelonina, Xirgu és alhora un cronometrador sòlid com una roca i un mestre colorista, canviant amb elegància a cada transició que fa la música. "Doug i David van tocar les meves composicions com si les coneguessin des de fa anys. Estava tan content de la rapidesa amb què estàvem fent música junts que de seguida vaig sentir que la música podia anar en qualsevol direcció". Moments de molta creativitat durant les sessions. “En Doug va haver d'afinar la corda de Mi del baix a un Db més baix per a la meva melodia: "Esclavo de la Lealtad". No portava els auriculars, però en David i jo l'escoltàvem fer això i vam començar a fer-ho, a jugar, a tocar amb ell. Vaig fer una senyal a Dani, l'enginyer de gravació, perquè comencés a gravar-lo. Finalment, en Doug es va adonar del que estàvem fent i es va posar els auriculars. Això ho podeu escoltar a l'última pista de l'àlbum. Es mostra com a una presa alternativa. ”Barrejant coses, Jean Toussaint fa una aparició com a convidat a “Alicia”, un modern blues menor en què el tenorista executa sense esforç un solo impecable i encaixa perfectament amb el grup. En una forma de Blues habitual com aquesta, Mazzei comença a improvisar amb un parell de frases de blues que s'ajusten a l'estil perfectament  però lentament giren cap a una exploració més expressionista de l'harmonia, donant-nos una idea clara de la seva gran imaginació com a músic. Amb CASA tindrem una escolta increïblement gratificant, sobretot per la voluntat dels músics de lliurar-se a la música i treballar en equip. Al llarg de l'enregistrament, Mazzei brilla com una entitat solemne amb un toc exquisit a l'instrument i una creativitat sense límits. Amb un clar sentit de maduresa artística, l'àlbum se sent totalment connectat amb el llinatge del trio de piano mentre aconsegueix el seu objectiu de crear una obra personal.

 

I ja encarant el final del programa, us convido a escoltar el darrer treball enregistrat pel Jose Manuel Villacañas Trio, “Traveling” del pianista madrileny. Disc publicat el 2022 per Youkali Music de l’amic Thomas Schindowski. Enregistrat per Andrés Vázquez Archdale els dies 5, 6 i 7 de setembre de 2022 als estudis Arco del Valle, Cercedilla, Madrid. Mesclat i masteritzat pel mateix Andrés. I aquí hi tenim a Jose Manuel Villacañas, piano i composicions; Christian Pérez Yates, contrabaix i Antonio Calero, bateria i la col·laboració de Susana Rico, violoncel a #5. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/482-traveling. 

I aquest és un treball molt complet, amb 10 temes i molta música. Hi ha temes llargs com el “Namibia”, de més d’11 minuts, una Suite en dues parts. La suite en tres parts “Vigo” de més de 10. “South Mellow” de més de 8, i “Sirena Morena” de més de 7. La resta van des de “Amigo Pietro” de 4 minuts fins a “Reedsville Blues” de 7. Un disc fet amb generositat, amb ganes de tocar, de fer feina i de desenvolupar-la crec jo com si fos en un directe, car aquest pianista i trio és un “treballador nat”, un “pencaire” de l’escena madrilenya, també molt assidu a les xarxes, al Facebook, on quasi cada dia ens comparteix alguns dels seus temes. I hi podem llegir això: “Traveling, és un projecte de viatge per l’espai-temps en una nau anomenada Jazz comandada per tres pilots”. 

I podríem començar amb la preciosa balada “South Mellow”, però ho farem a tot delicat swing i Blues arrastradet, l’anomenat... 

10.10.- Reedsville Blues (J. M. Villacañas) 7m00s. 

 I bé, ja venia bé escoltar un blueset que ja tocava. I és la primera vegada que sona aquest trio liderat pel Jose Manuel Villacañas, ell a qui veig cada dia al Facebook com us he dit abans. I ja veieu que el programa va de pianistes, de trios, l’anterior amb una puntual col·laboració, com en  aquest, que també n’hi ha una. I el tema l’ha començat el líder a piano solo amb una “Intro” que no semblava pas que derivaria en un blues. Bona base rítmica de dos, contrabaix i baterista, ells dos, membres habituals del seu trio, i tots tres tocant junts de fa temps per locals de Madrid, i residents que eren al Café de Oriente. Bona improvisació del líder on ens ha barrejat sons blueseros del Mississippí i espurnes jazzeres d’un jazz farcit de tradició primerenca. Christian Pérez al contrabaix ha fet també una bona tasca improvisant, amb pulsió rítmica i moments melòdics preciosos. També el bateria Antonio Calero ha fet uns bons “quatres” amb el pianista i ja per després recuperar la melodia del tema i Blues “Reedsville Blues” del líder Villacañas. Bon tema per començar-los a escoltar. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records:

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I com que hi tenim una convidada de luxe al violoncel, na Susana Rico, doncs l’escoltarem a ella i a ells en el tema dedicat a Buenos Aires... 

11.5.- Buenos Aires Scenes (J. M. Villacañas) 7m41s. 

 I quin final més preciós amb el violoncel de Susana Rico, i què bé ho ha fet tot el tema, i quin so més sentit, de “sentiment”. I la melodia l’ha fet ella en començar el tema, aquest “escenes de Buenos Aires”, després dels acords a mode d’introducció fets pel pianista. Un tema que té un “pont” on s’albira el canvi tonal i rítmic que ha resultat molt bonic, per després recuperar la melodia inicial i ja preparar el camí cap a les improvisacions. El líder Villacañas ha estat el primer en fer-les, mostrant-nos clarament la seva digitació prístina i precisa alhora que bon llenguatge jazzero. Té una pulsió percusiva tot i que delicada. La seva mà dreta vola lleugera i gràcil mentre l’esquerra el recolza amb puntuals acords. Improvisació farcida de melodia i bones maneres interpretatives. Ens ha impressionat sí, el solo de Rico al violoncel, preciós, càlid, melòdic i amb una afinació perfecte. I el canvi tonal i rítmic del pont, què bonic de nou amb ella improvisant. Bon solo del contrabaixista Pérez amb contundència, pulsió rítmica, afinació i so. Preciós tema, sí.

 

I encara els escoltarem en un tema vital i de marcatge rítmic força interessant i anomenat... 

12.6.- Fallen Angel (J. M. Villacañas) 5m08s. 

I quin altre brutal tema de Villacañas que ha passat per diferents estadis rítmics i musicals, havent-lo acabat dolçament, com acaben de fer. I sí, perquè ha començat amb una “introducció” força rítmica amb el líder al piano i acords diversos, i ja amb aparença de tema. La base de dos s’ha agermanat amb ell ben aviat, sí. I el tema té diversos canvis rítmics i melòdics, la qual cosa el fa força més ric, musicalment parlant. De fet, l’han acabat quan el baixista s’ha posat a improvisar, i què bé ho ha fet en Christian Pérez, amb un so profund, bona pulsió rítmica i afinació. El canvi rítmic introduït amb el líder improvisant ha estat genial, molt ben trobat, ben composat. Magnifica improvisació del líder, centrada de nou en el registre més agut que central del piano, i nitidesa i claredat de so en la seva digitació. Bon solo del baterista Calero també, que s’ha mostrat sempre força precís, contundent sense abusar i amb un bon Swing, quan ha calgut. Més de les vegades però amb l’aspecte funky de la seva execució. Bon tema també de Villacañas. 

I de manera especial, i dedicat a totes i tots que heu gaudit d’allò més amb el programa i les seves músiques, proposo que els escoltem en el tema més llarg de més d’11 minuts que ara us comentaré. I us diré que tot i dir ell que és una Suite de dues parts, començareu escoltant-ne una primera iniciada ben aviat amb una improvisació a solo de contrabaix de Pérez. Després, amb l’entrada del piano del líder, i encara el baixista improvisant, doncs ens trobarem amb un tema on apareix un magnífic Swing i improvisació de Villacañas. Així s’hi estarà una bona estona tot i acabant el que seria la primera part de la Suite. Abans però escoltarem una improvisació del baterista i ja per encarar la segona part de la Suite, de la qual ja no us en dic res. A gaudir doncs d’aquest llarg tema anomenat... 

13.1.- Namibia(Suite en dues parts) (J. M. Villacañas) 11m27s. 

Doncs sí que hem escoltat clarament que la Suite té dues parts, car la segona i brutal, l’hem pogut diferenciar de la primera. Bona feina de tots tres, i sobretot, molta generositat hi ha en aquest disc, on els temes són llargs i hi ha molta feina al darrere. Bravo per a ells. Bravo per al líder Villacañas.

 

I ja els acabarem d’escoltar amb el tema més vital del disc, tot i recordant les moltes vegades que aquest trio ha tocat, i de ben segur tocarà al Cafè d’Orient de Madrid, i tema doncs... 

14.9.- Una noche en el café de Oriente (J. M. Villacañas) 6m03s. 

I durant tot el tema hem estat imbuïts de l’esperit del “Caravan” de Tizol i Ellington. I és així com he volgut acabar el seu disc i nosaltres el programa d’avui, amb el tema més vital del projecte i el més farcit de “trempera” rítmica alhora que magnífiques intervencions de tots tres. Una llarga “Intro” amb el bateria primer, baixista i posterior entrada del pianista amb la melodia del tema. Canvi rítmic i tonal del pont i tema de nou. I sempre la base de dos amb una rítmica magnífica. La improvisació del líder ha tornat a volar per les notes més agudes del registre del piano, coses que fa perquè li agraden a ell. Bona feina del líder improvisant fent també uns arpegis i línies melòdiques precioses. Solo del baixista seguint l’esperit del tema, fet amb precisió, afinació, gust i també realitzat de manera melòdica. “Vuits” primer amb el baterista Calero, per després desenvolupar un magnífic solo sencer. En definitiva, un tema ideal per cloure la presentació d’aquest trio del qual no n’havia posat cap disc. Aquest, com que ha sortit per Yukali Music, doncs per això ha sonat, gràcies Thomas  Schindowski. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat tres maneres diferents de fer música amb un trio, una música que ha començat una mica allunyada del Jazz i que de mica en mica s’hi ha anat apropant. Hem escoltat a Basilio Martí, Antonio Mazzei  i a Jose Manuel Villacañas Trio i un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.