Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.

Doncs el programa d’avui anirà de projectes ben actuals, dos d’elles liderats per guitarristes com són els del LuisVi Jiménez, “Caminos Cruzados” i el del Gastón de la Cruz, “Constelaciones”. Finalment tindrem a un quartet liderat per Juan Vinuesa featu. John Stocker. 

Doncs començaré amb el del guitarrista de Logronyo, LuisVi  Jiménez, “Caminos Cruzados”. Aquesta és una “autoproducció”, amb tot l’esforç que això significa, enregistrat, mesclat i masteritzat per Fredi Pelaez als Estudios Pottoko, Beasain, País Basc. I aquí hi tenim a: LuisVi Jiménz, guitarres i composicions; Adrian Royo, piano i melòdica; Javier Rodríguez, baix elèctric i Adal Fernández, bateria i percussions i la col·laboració a “Caminos Cruzados” de Jesús Carbonell, guitarra de flamenc. Produït per LuisVi Jiménez i Adrián Royo. 

I aquest és un CD amb 8 temes del líder LuisVi, on hi ha barreges diverses com la del tema que titula el disc amb el flamenc de la guitarra de Carbonell  alhora que també estarem situats en un Jazz farcit de “tradició” i per descomptat que bon gust, el del guitarrista i líder. El tempo dels temes és divers havent-n’hi alguns de “delicats”, d’altres situats en un “tempo mèdium” i un parell de força vitals com són “Sambeando” i “Ultima hora”. El tema “23-05-04” té uns canvis rítmics molt interessants i moments a tot Swing vital. En general els temes tenen “breaks” diversos, no essent doncs “lineals” en la seva estructura rítmica. Demana una escolta atenta per la delicadesa de les composicions del líder. En fi, crec que un bon tema per començar-los a escoltar és el que titula el disc amb una “Intro” preciosa a guitarra de flamenc, la de Jesús Carbonell... 

1.4.- Caminos Cruzados (Luis Vi Jiménez) 5m51s. 

I ja heu escoltat de quina manera hem començat, amb una subtil guitarra de flamenc i tema que titula el disc de LuisVi. L’han acabat quasi que de la mateixa manera. Un tema on hi apareix el líder, ell amb la seva guitarra elèctrica fent-ne ja la bonica melodia, on s’hi albiren músiques aràbigues i sobretot, i amb la sonoritat del baix, ens recorda a l’estimat Carles Benavent. Adrián Royo en aquest tema toca la melòdica, fent-nos una bona improvisació ell, a qui també hem escoltat al piano. A la subtilesa del tema li hem d’afegir la de la sonoritat de la guitarra del líder el qual també ens ha quallat una bona improvisació, també amb els aires del sud geogràfic i sonor. També hi ha la de Carbonell que apareix a moments, així com d’una manera velada. Bonic tema per començar el programa d’avui, que serà divers a cada tema, a cada projecte. 

I a l'edat de catorze anys, Luisvi Jiménez comença els estudis de guitarra de Jazz, estudis que més tard completarà amb els de Guitarra Clàssica. Aquest compositor i músic inconformista ha estudiat al Taller de Músics de Barcelona i ha participat en diversos seminaris internacionals de Jazz on ha rebut classes de Mestres com Joe Pass, Walter Bishop, Jack Walrat, Sean Levitt, Pat Metheny, Jim Snidero, entre altres. A Luisvi li agrada explorar en un ampli ventall musical d'estils i cultures, cosa que queda ben reflectida en les últimes composicions on ens mostra pinzellades flamenques, ritmes africans, samba, etc. 

I seguirem amb un altre d’aquests bonics temes i anomenat... 

2.1.- 23-05-04 (LuisVi Jiménez) 3m32s. 

I acabem d’escoltar un tema amb diversitat rítmica, delicat de tempo als inicis i moments posteriors a tot Swing. Un tema curtet que LuisVi desenvolupa amb el seu solo després da la “Intro” i melodia posterior. L’escoltem amb un so “fosc” el de la seva guitarra de caixa estreta, tot i tenir-ne una de caixa ample, una Gibson, potser. Una “Intro” que ens ha fet amb el so mutejat, sembla, i que ha deixat pas a la seva magnífica i subtil improvisació. Bon gust el seu en obtenir la nova melodia. I quin canvi amb el tempo doblat i encara amb més swing quan ha aparegut l’Adrián Royo fent la seva curta però reeixida improvisació. I recuperant la curta melodia del tema han encarat el final. 

Actualment compagina la seva tasca docent, com a professor de guitarra al Conservatori de La Rioja, amb la seva tasca musical al capdavant de diverses formacions com Cold Fusion Project, Pedro Vega Afro Latin Jazz, i Luisvi Jiménez Group, formació aquesta última amb què ens presenta el seu treball discogràfic “Caminos Cruzados”, on hi han participat el pianista burgalès, Adrián Royo; el percussionista canari, Adal Pumarabín i el baixista mirandès Javier Rodríguez, juntament amb altres col·laboracions d'autèntic luxe, com la del guitarrista flamenc Jesús Carbonell, tots reconeguts músics i amb una àmplia trajectòria professional. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es, 

I un altre dels temes macos d’aquest disc amb breaks diversos, ritme de samba i demés meravelles és l’anomenat.... 

3.5.- Sambeando (LuisVi Jiménez) 8m16s. 

I aquest és el tema més llarg d’aquest CD. Iniciat amb una llarga “Intro” delicada a guitarra sol, poc ens podíem imaginar que les coses musicals anirien per on han anat, i amb moments a tot samba. El tema ja ha començat viu amb uns “Riffs” repetitius del pianista Royo i les notes llargues de la guitarra del líder. Ben aviat ha aparegut la “samba”, tot i haver  durat poc. Break de pianista; moments de calma, de recuperació; gran tasca solista d’ell al piano, on se’ns mostra amb tot el seu esplendor. Canvis rítmics de nou amb la “samba”, i moments posteriors de solo de bateria acompanyat per un “Riff” de baixista. Gran tasca la del baterista Adal Pumarabín. LuisVi ha estat qui els ha seguit improvisant, fent-ho de manera brutal, per la seva exposició i tècnica, però també pels diferents estadis rítmics que el tema incorpora. Bon tema, també de LuisVi Jiménez. 

Adrián Royo, pianista; va començar la seva formació i base musical al Conservatori de Miranda d'Ebre, la seva ciutat natal, i a l'Acadèmia Ramiro Requejo lligada a la Guildhall School de Londres. També assisteix a diversos seminaris de Jazz en què cal destacar l'impartit per Benny Green, procedent de la Julliard School de Nova York. Actualment està llicenciat en “Piano Jazz Performance” al Conservatori Superior Liceu de Barcelona i durant aquesta etapa ha rebut classes de prestigiosos músics com Albert Bover, Marco Mezquida, Toni Vaquer, David Mengual, Sergi Vergés, Víctor de Diego, Giullia Valle, Gorka Benítez, Jaume Llombart, Horacio Fumero, Ignasi Zamora, per nomenar-ne alguns.

 

I ja els acabarem d’escoltar amb el tema més vital a tot Swing i anomenat.. 

4.8.- Ultima hora (LuisVi Jiménez) 4m08s. 

Doncs hem acabat de constatar que la diversitat rítmica és “la mare dels ous” d’aquestes composicions. El Swing ha estat increïble, a tempo viu i “walking” del baxista Rodríguez, tan en la improvisació del guitarrista com la posterior del jove pianista. El que seria la curteta “Intro” del tema, la fan ja al tempo viu, tot i les delicades escombretes del baterista Pumarabín. La melodia del tema també la fan a tot Swing i a bon tempo, encara però amb un so de la seva guitarra força contingut, i després un “break” que la alenteix. El so més agressiu de la guitarra de LuisVi apareix en la seva magistral improvisació. Gran tasca del líder on s’hi albiren d’altres sonoritats, coses dels seus diversos recorreguts musicals. I el Swing de nou amb l’Adrián Royo al piano fent una gran tasca improvisant, amb una mà esquerra recolzant la dreta, aquesta, lleugera i gràcil creant unes maques línies melòdiques. I uns moments de “quatres” amb les escombretes del baterista, i quin final de tema més bonic, delicat i subtil.   

Javier Rodríguez (baix). Com Adrián, Javier “Rodribass” també és de Miranda d'Ebre. Baixista freelance de formació autodidacta des de 1986. Participa en produccions, enregistraments i gires amb artistes de diversos estils musicals, Emirra (Ex Duncan Dhu), Dolphin Blues Band, Búhos, etc. Durant aquest temps actua per diverses sales nacionals en diferents formats de jazz. Així mateix treballa com a músic acompanyant a la banda de Soul4Real i amb artistes internacionals com Barbara Mason, Lenny Williams, etc. 

Adal Pumarabín (bateria/percussió). Aquest baterista canari inicia la carrera musical a la seva ciutat natal, La Laguna (Tenerife), impregnant-se de la saviesa dels músics locals i de les manifestacions folklòriques de l'illa. Un fort defensor de la formació empírica, de carrer, i esporàdica. En ambients més formals, realitza cursos a l'escola d'arts de l'Havana (Cuba), a les especialitats d'harmonia, piano i percussió afrocubana. Obté el grau superior en l'especialitat de bateria jazz al Conservatori Superior de Navarra, i posseeix el títol d'Enginyer Agrònom a l'especialitat d'Indústries Agràries i Alimentàries.  Completa la seva formació de la mà de mestres com Paquito Baeza, etc; i en seminaris d'artistes com Jorge Pardo, entre d'altres. Participa en projectes musicals de diferents gèneres: Modulant Big Band (jazz-swing), Chuchi Step Quartet (jazz-hard-bop), etc. En la seva faceta més vocacional com a productor, crea l'any 2009 el segell Pumarabin-Records.

 

I seguint amb els projectes del programa d’avui, seguirem amb el d’un altre guitarrista, aquest però argentí com el seu quintet i també CD autoproduït. Gastón de la Cruz Quinteto, “Constelaciones” es diu el seu treball que em va enviar via Wetransfer des d’Argentina, on hi viu. Farem una passa endavant pel que fa a l’estil de les músiques, encabides algunes d’aquestes en un Jazz més Contemporani. Enregistrat a l'abril de 2022, a l’estudi Hometown a la Ciutat de Mar del Plata. Enregistrament, mescles i Màster a càrrec d'Emi Méndez. Hi ha un treball audiovisual a càrrec de Jorge Petta. I aquí hi tenim a: Gastón de la Cruz: Guitarra i Composicions. Valentín Garvie: Trompeta. José Marín: Saxo contralt. Federico Viceconte: Saxo Tenor i soprano. Javier Caire: Piano. Martín de Lassaletta: Contrabaix. Nahuel Flores: Bateria. 

Aquest nou treball titulat “Constelaciones”, és el tercer d'aquesta formació (“Continuum” 2019, “La hora de los pájaros al otro lado del rio”, 2021). Aquest és el resultat d'un procés de recerca emmarcat en les Beques de Creació del Fons Nacional de les Arts. Com a nexe simbòlic es va partir de la idea de treballar sobre els noms de diferents estrelles i la seva corresponent mitologia a manera de títol per a cada tema, aquestes pertanyent també a diferents constel·lacions, d'aquí el nom de l'àlbum. I en la informació que em va fer arribar Gastón, hi ha una explicació detallada del què i el com de cadascun dels temes, o sigui que si no us la comento sencera, la resta la trobareu al blog del programa. 

I els podríem començar a escoltar delicadament en el preciós tema anomenat “Betelgeuse”, però ho farem amb el també bonic... 

5.4.- Las penas de Aldebarán (Gastón de la Cruz) 6m49s. 

I quin goig de tema i sobretot molt dolç alhora que modern de concepció melòdica. El primer minut l’han  dedicat a fer una “introducció” al tema, el qual ha començat després, primer amb piano i un posterior metall daurat molt càlid. El contrapunt que li fa el saxo tenor és també molt bonic. El baterista amb les escombretes, tot plegat molt suau. I just abans de la meitat del tema arriben a una mena de clímax i un decaïment posterior i sonor dirigit vers la calma. Els moments finals previs a la melodia són també molt suggerents. En fi, un delicat tema per començar-los a escoltar.  

I ell ens diu què aquest tema és “complementari” al del segon track del disc “Aldebarán”. I aquestes “penes” és un llarg viatge sonor, gairebé cinematogràfic. La introducció està annexada al final de “Betelgeuse”, tema anterior a aquest, conservant el seu caràcter camarístic, de música de cambra, (només amb la banda completa) i les intervencions digitals fetes a l'àudio. La primera secció melòdica del tema està composta amb els mateixos materials que “Aldebarán” però amb un caràcter més malenconiós i un beat molt més lent. L'ús de compassos d'amalgama i de poliacords és un element constitutiu d'aquesta complexa però delicada composició. Des del punt de vista tímbric, dels timbres dels instruments, s'evidencien diferents tècniques i combinacions d'instruments possibles. La improvisació està tractada com a part de la forma i el moment més important d'aquesta és el Landscape generat al minut 3 i 33 segons. Aquesta composició és cíclica ja que els materials modals utilitzats en la introducció són els mateixos abordats a la secció final. 

I seguim escoltant-los en un altre d’aquests temes impactants com és l’anomenat... 

6.1.- Hamal (Gastón de la Cruz) 4m45s. 

Doncs déu n’hi do de tema en l’ona del Jazz Contemporani i amb moments de tot Free Jazz. I és que el programa ha començat  recordant-nos la “tradició” per fer una gran passa endavant en aquest projecte. I com que ell ens ho explica molt bé, doncs aquí van les seves paraules: 

En aquesta composició s'aborden textures corals i una estètica propera al Free Jazz. La composició parteix d'una interacció lliure entre bateria i contrabaix que desemboca en un vamp escrit a 5x4 per a aquest, sobre el qual, els saxos i la trompeta (cal destacar que aquesta és l'única composició a septet del disc, per a la qual es va comptar amb la presència de destacats solistes) parteixen des d'un petit fragment coral escrit, i van cap a una improvisació col·lectiva desenvolupant diferents textures per desembocar en un solo de guitarra que es transforma en una transició col·lectiva fregant l'estètica Noise donant peu a l'última secció de la composició, la qual és l'única que està totalment escrita a  3x4. La recerca formal en aquests gairebé 5 minuts de música va ser utilitzar la improvisació com a element estructural, treballant els límits, cada vegada més difusos entre allò escrit i allò espontani a partir de petites guies melòdiques. Bravo Gastón,  què bé ho has explicat. I quin final més subtil primer amb el baix i baterista, per després amb la melodia a càrrec de tots els vents, acabant-lo però de cop. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I encara seguirem escoltant-los en un altre tema força interessant anomenat... 

7.6.- Hydra (Gastón de la Cruz) 6m29s. 

I quin tros de tema que acabem d’escoltar, havent-lo acabat ells de cop, res a veure l’han començat, coses que ens dirà Gastón ben aviat. I sí, perquè després de la “intro” derivada del tema anterior, els vents fan la melodia i la qüestió rítmica marcada per la secció rítmica. Gran solo de contrabaix de Martín de Lassaletta, molt melòdic alhora que marcat per la seva pulsió rítmica. Federico Viceconte al saxo soprano també ha fet la seva particular visió del tema en la seva improvisació, allà dalt al registre agut. I sí, una mena de “obstinato” pel piano amb acords que ha deixat pas a un duet de guitarra del líder de la Cruz i també del piano de Javier Caire, ells dos amb el suport potent del baterista Nahuel Flores, ell quasi que improvisant. 

La constel·lació més llarga del cel zodiacal és la que tanca el disc, la serp, representada a la mitologia grega. El tema té un començament annexat al final del track anterior que desemboca en un groove a “cinquets” molt a l'estil Hip Hop amb una melodia molt pregnant i de caràcter Pop. Aquesta és una peça de gran preponderància en l'aspecte rítmic; el saxo i la guitarra porten la melodia principal que comença amb unes semicorxeres agrupades cada 5 cops, la qual cosa genera un desplaçament sobre la qual desemboca el groove a tot hip hop recolzat en el piano i el contrabaix amb un “obstinato” construït en tresets agrupats cada 4 cops. És l'únic moment que escoltarem un solo de contrabaix, que després dóna peu a un molt fluid i vigorós solo de saxo soprano que decanta en una improvisació col·lectiva del piano i la guitarra, donant lloc a una reexposició molt èpica de la melodia, per finalitzar el tema. 

I ja els acabarem d’escoltar amb el tema anomenat... 

8.2.- Aldebarán (Gastón de la Cruz) 7m07s. 

Doncs què maco aquest tema i de quina manera més delicada l’han acabat,  res a veure a com l’han començat, car ha estat el pianista Caire que ha marcat la qüestió rítmica amb un parell d’acords, els quals han servit al saxo tenor Federico Viceconte per fer-ne moments melòdics. El “break” ha aparegut amb el piano de Caire i les seves línies aràbigues tan boniques, i no només, car els arpegis han estat sublims. La guitarra del líder Gastón ens ha acaronat per la seva dolçor i sonoritat fosca a voluntat encara a ritme de vals, més o menys. Un altre “break” i “palmes” alhora que canvi rítmic evident a 5x4, allò de 123, 12 123, 12. Preciós el so del saxo soprano que hem escoltat pel canal esquerre i el “riff” repetitiu fet pel líder a la guitarra. En fi, i més coses que ell ens explicarà. 

Aldebaran (o la casa de Taure): Aquesta composició és la primera a quintet del disc i comença amb un vamp de piano que evoca una sonoritat aràbiga. En clara referència a la musicalitat del títol, s'hi treballa l'ús de compassos immersos dins d'altres sent el “formal” 3x4 per a la primera meitat de la peça i després el 5x4 per a la segona meitat, on trobem només un saxo soprano proper a una sonoritat ètnica abordat des d'una estètica “free jazz” sobre un vamp de palmells que ens donen un senyal en relació al caràcter andalús de la primera meitat de la composició que desembocarà en una gran Coda a l'uníson amb piano i saxo soprano. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz Club: https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ja encarant la recta final del programa, i fent una altra passa endavant pel que fa als estils del Jazz, ara un pèl més avantguardista, proposo que escoltem alguns temes d’un disc publicat el 2022 per Vector Sounds de la mà de Pablo Correa. Enregistrat el 18 de novembre de 2019 al Ghost Town Studios. Tècnics de so i mescles: Carlos Martínez / Antonio G. Vinuesa / Juan Vinuesa. Producció: Juan Vinuesa / Pablo Correa. Màster: Alfonso Rodenas. I aquí hi tenim a: Paul Stocker, saxo contralt i soprano; Josh Berman, trompeta; Juan Vinuesa, saxo tenor i electrònica; Jason Roebke, contrabaix i Mikel Patrick, bateria i electrònica. 

El 2019, durant la gira de presentació del primer disc del quartet “de Chicago” de Juan Vinuesa (“Blue Shots from Chicago”, NoBusiness Records, 2019), van fer un alto en el camí per fer una sessió d'enregistrament al  The Ghost Town Studio, de Juan Vinuesa. Per això, Juan va convidar un músic amb qui ha col·laborat des de fa anys en diversos projectes, Paul Stocker. Format el quintet a l'acte, la sessió recull els temes aportats per Stocker i tres improvisacions amb títols més que descriptius: “Encounter” primera presa de contacte del grup, “Blues”, i “Children's Game”, un exercici de creació electroacústica de Juan Vinuesa i Mikel Patrick Avery. El so del disc (a part de la pròpia interpretació d'aquests 5 músics d'autèntic luxe) ha estat el resultat de dos factors: la tensió creativa i interpretativa de la trobada i una producció molt intencionada, en què per primera vegada al catàleg de Vector Sounds, compta amb la intervenció juntament amb Vinuesa de Pablo Correa, director del segell. 

Comencem dolçament amb el tema anomenat... 

9.2.-  I Remember Herbie (Misha Mengelberg) 4m12s. 

I ja heu pogut constatar que aquesta “baladeta” té una sonoritat més que moderna, propera a la del Jazz Contemporani. La melodia al saxo contralt del convidat Paul Stocker pel canal esquerra així ens ho indica. La resta de vents l’acompanyen pel canal dret, contrabaix pel canal central, i tot plegat molt bonic. Ell mateix ha encetat la seva improvisació, mostrant-nos encara més la seva més que modernitat, coses que es noten en el seu discurs.  Ens ha quedat després un trio de trompeta, contrabaix i bateria, amb un solo de Josh Berman magnífic, i també amb sons moderns. 

Un tema del pianista ucranià Misha Mengelberg que va publicar a quartet en el disc del 1981 editat a Holanda amb en Gary Peacock i el seu inseparable “drummer”, Han Bennick amb qui van estar 50 anys tocant a duo. Misha es va establir a Alemanya on finalment va morir el 3 de març de 2017. I del convidat Paul Stocker dir-vos que és californià però que ben aviat es va establir a Europa i també va influir a molts saxofonistes andalusos, car també va estar-s’hi temps i a més Cifu li va dedicar un “Jazz Entre Amigos”, havent tocat també a la Nova Jazz Cava allà pels inicis del seu Festival de Jazz, al 1982. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: 

https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, 

I seguirem amb un dels temes improvisats, com us he comentat abans, aquest Blues a tot Swing i modernitats diverses, les seves, per tal com toquen els seus instruments, escoltem-los en el... 

10.6.- Blues (improvisació col·lectiva) 5m16s. 

I déu n’hi do per haver fet aquest tema improvisat partint d’una senzilla melodia, com ho són totes les del Blues. La improvisació del trompetista Berman pel canal dret ens ha tornat a “frapar” per so i fraseig modern. Mentre feia, els altres vents han fet uns “Riffs” pel canal esquerre, i sempre el “walking” del baixista Jason Roebke. Juan Vinuesa, líder del quartet i projecte ha estat qui ha fet la seva pel canal central i amb el seu saxo tenor. So potent, un aspre potser per com de post modern és també. Llenguatge avançat, contemporani i bon gust interpretatiu. Stocker de nou ens ha impressionat pel seu solo, ara al saxo soprano, i de quina manera l’ha fet, brutal, per tècnica i llenguatge. Fins i tot el baixista Roebke ha fet una molt reeixida improvisació seguint l’aurèola dels companys. Mikel Patrick, bateria ha fet uns copets solistes i ja per escoltar la melodia del Blues i acabar-lo de cop. 

I encara seguirem escoltant-los en el tema.. 

11.3.- From Time to Time (Tristan Honsinger) 5m19s. 

I d’aquest tema us puc dir que el compositor el va incloure en un àlbum anomenat “What Are You Talking About?” catalogat com a Free Jazz, disc  del 1983, ell que toca el violoncel i canta. L’acompanyaren el trompetista japonès Toshinori Kondo, Peter Kowald, contrabaixista alemany i a la bateria un altre japonès, en Sabu Toyozumi, tots ells en l’ona del Free Jazz. 

I sí que en aquest tema encara hem notat més les passes endavant que anem fent en el programa d’avui, que va de la “tradició al jazz contemporani” i fins i tot Free Jazz. Un tema on recordem al bo de l’Ornette Coleman en la seva primera època, encara melòdica i d’alguna manera coherent, musicalment parlant. I el tema ha acabat de cop, i amb tots els vents alhora, més o menys com l’han començat, fent-ne la més que moderna melodia. I el trompetista Berman ha estat qui primer ens ha situat en l’entorn contemporani per la seva sonoritat i fraseig, ell pel canal dret, amb moments d’escridassades impressionants. Els altres, pel canal esquerra l’han acompanyat amb “Riffs” aportant el seu granet de sorra. Pel mateix canal ha aparegut el so del saxo contralt del convidat Paul Stocker, fent-nos de nou una magnífica improvisació. Vinuesa pel canal central i amb el saxo tenor un pèl estripat, ens ha mantingut en l’espai de la modernitat, sí, la que va iniciar el bo de l’Ornette Coleman allà pels finals dels anys 50s del segle passat, i amb ell, Eric Dolphy. 

I acabarem seguint l’esperit de la seva modernitat i contemporaneïtat en el tema de Paul Stocker anomenat... 

12.5.- Saturday 14th (Paul Stocker) 3m11s. 

I ja veieu que els tempos d’aquests temes no són massa vitals , potser aquest és el que ho és més. Situat també en l’ona dels altres i executat també de manera similar amb la melodia feta de manera col·lectiva, i sempre el “walking” del baixista, fent una mena de Swing, gens recolzat per la resta de companys. Les coses han canviat i molt en el moment de les improvisacions, i de quina manera més “heavy” ens l’han feta tots plegats, fent-les també de manera col·lectiva i súper so contemporani, amb escridassades a dojo i demés meravelles, ideals per cloure el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, programa que ha partit del Jazz envoltat de la tradició fins el més contemporani, passant entremig per espais similars. 

I us recordo que hem escoltat a LuisVi Jiménez, Gastón de la Cruz i aquest darrer projecte col·lectiu liderat però per Juan Vinuesa i la participació estel·lar de Paul Stocker. 

I abans d’acomiadar-me, us vull recordar el concert de Festa Major que farem a la Sala Xica aquest proper dissabte 28 de gener a partir de les 19h. Obrirem portes a quarts de set, un o dos. Entrada gratuïta, com sempre que ho organitza l’ajuntament de SVdH, amb el Jazz Club la Vicentina com a organitzador. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.