Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I avui hi tornem amb un programa dedicat a projectes personals i acabats de sortir del forn, com són els de la cantant americana però resident a Barcelona, Gwen Perry i el seu “The Ability to Swing”, editat per Fresh Sound Records. També podrem escoltar els Autòctone, amb Eva Romero i amics en el seu “Sons de Rapsoda”, editat en format virtual. També el darrer projecte del David Muñoz Trio, “ODO (Ofrenda del Origen), autoeditat, i finalment el darrer de Berta Moreno & Afro Jazz-Soul Project, “Tumaini”, potser també autoeditat, i escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I començarem amb el projecte que han fet la formació Autòctone anomenat “Sons de Rapsoda”. Sons de Rapsoda ha estat enregistrat a l’estudi RocaWay (Castelló de la Plana) el 13 de desembre del 2020. Ha estat mesclat i masteritzat per Jorge Pérez. I aquí hi tenim a: Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I el set list del projecte consta de diverses parts i que són aquestes:
LES ARRELS
1. Introducció: Assumiràs la veu d’un poble (V.A.Estellés)
2. Tema: La
Muixeranga (P. Saragossa / D.Baidal)
TEMPUS FUGIT
3. Introducció: El
tic-tac del rellotge (A. Mestres)
4. Tema: Les tres
pedres (P. Saragossa / E.Romero)
LES FORMES DE L'AMOR
5. Introducció: Els
amants (V.A. Estellés)
6. Tema: A la Rosa
del Fornet (P. Zaragoza / Anònim)
7. Veus (P. Saragossa
/ F. Arnau)
TONI BELENGUER
8. Introducció: Text
de Facebook (T. Belenguer)
9. Tema: Tornar (P.
Saragossa / T. Belenguer)
COMIAT
10. Ací i ara (P. Saragossa)
I com que el projecte va de llengua valenciana, poetes del país, un record pel Toni Belenguer i tot això amb la música del jove Pepe Zaragoza, proposo que comencem amb una mica de Vicent Andrés Estellés, de l’apartat Les Arrels i després el sentit record al Toni Belenguer en un tema d’ell i del Pepe, i finalment un text que Toni va deixar escrit al Facebook el 4 de juny 2020.
1.1.- Introducció.
Assumiràs la veu d’un poble (V.A.Estellés) 1m56s
2.9.- Tornar (P.
Saragossa / T. Belenguer) 3m40s
3.8.- Introducció: Text de Facebook (T. Belenguer) 1m14s
I déu n’hi do com hem començat, recordant la força de la paraula, la de Vicent Andrés Estellés i el seu potent poema reivindicatiu, el de la tasca que tenim totes i tots en això de lluitar per la llengua i poble. Després, escoltant un tema dedicat a Toni Belenguer, preciosa composició de Pepe Zaragoza i el mateix Toni, tema que Eva ha cantat amb tot el cor. Una melodia força càlida i melancòlica, trista sí, per la pèrdua inesperada i sobtada d’aquesta bellísima persona i gran músic, trombonista, educador i compositor que va ser Toni Belenguer. El so càlid de la trompeta de Pepe també ha deixat anar el seu missatge d’aquesta tristor. I després, Eva recitant un text que el mateix Toni va deixar escrit al Facebook, el 4 de juny de 2020. Una abraçada Toni, on estiguis.
I seguirem delicadament amb el disc de Gwen Perry “The Ability to Swing”, editat el 2021 per Fresh Sound Records, amb un remaster digital de 24 bits, una joia. El van enregistrar a l’Estudi Laietana el 14 i 15 de maig de 2019 i ho va fer Jordi Vidal, també les mescles i masterització. Produït per Enrique Heredia i producció executiva de Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Gwen Perry, veu; Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/gwen-perry-albums/53918-the-ability-to-swing.html
Començarem delicats amb una balada de Harry Warren & Mack Gordon, que jo no situaria en els estàndards de Jazz, tot i que potser a algú li pugui semblar. De preciosa sí que ho és i es diu...
4.5.- At Last (H. Warren & M. Gordon) 5m14s
I segur que l’haureu recordat cantada per la gran Etta James, ella més en l’entorn del Rhythm&Blues. I ells dos la van compondre el 1941 per la peli musical “Sun Valley Serenade”, i Glen Miller Orchestra la va enregistrar diverses vegades i el 1942 va arribar al 2n lloc de la llista del US Billboard Pop Music. I de quina manera Fredrik ha començat el tema amb la seva “intro”, la dels darrers acords del tema, probablement. La veu de Gwen ha seguit el to melancòlic amb el qual han començat el programa, car, així també és el tarannà d’aquesta cançó “At Last” , Al cap i a la fi. I quin tros de solo ens ha fet el Fredrik, amb el so del seu tenor un pèl estripat a consciència, coses de la lletra de la cançó. Ja ho diuen que quan toquis un tema amb un instrument, has de tenir al cap la lletra i els seus significats i sentiments. La veu de la cantant americana establerta entre nosaltres hi ha tornat amb la melodia i text d’aquesta cançó que tan vam escoltar, i no precisament en l’entorn del Jazz.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara seguirem així com una mica Rh&B, escoltant una baladeta i un tema curtet, els del Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, coses i músiques que canviaran força més endavant, les del seu projecte “Tumaini”, editat per Tiger Turn el 30 d’abril de 2021. Enginyer d’enregistrament: Mike Marciano. Enginyers d’edició: Maksim Perepelica i David Darlington. Enginyer de mescles i masterització: Oscar Autie. Productors: Maksim Perepelica i Kabir Sehgal. Productor executiu, Kabir Sehgal.
I aquí hi tenim a Berta
Moreno, saxo tenor; Alana Sinkëy, veu; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim
Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria; Franco Pinna, percussió/arpa
legüera; Maria Alejandra Jiménez, Sinuhé Padilla-Isunza- cors a
"Afrika". Tota la música i les lletres són de Berta Moreno, BMJazz. I
com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina pàgina web seva i
la del seu bandcamp i: https://www.bertamoreno.com/tumaini
https://bertamoreno.bandcamp.com/album/tumaini
I començarem amb una “intro” al tema Hope, i el tema Mandhari I...
5.7.- Hope Intro
(Berta Moreno) 1m38s
6.5.- Mandhari I (Berta Moreno) 3m43s
I també he volgut
ajuntar aquests dos temes, el primer per curtet i delicat, una “intro” a un
tema que mirarem de posar més endavant. I el segon, enllaçat, “Mandhari I”, del
qual n’hi ha una segona part, que també sonarà després, coses aquestes que
passaran en la versió del programa complet, el que passem per RSVH, per no
tenir limitació de tempos, i que també trobareu al blog i a l’ivoox. Doncs déu
n’hi do quina veu la d’Alana Sinkëy, diferent a les anteriors, cadascuna amb la
seva personalitat i timbre. En el primer tema “Hope Intro” l’hem escoltat
després que els sons de l’arpa ens acaronessin, i piano i contrabaix entressin
en el preciós tema. Un tema sense lletra però amb una melodia bonica. L’enllaç
amb el “Mandhari I” ha quedat molt bé, i tot i tenir un punt més de tempo, els
dos temes junts han quedat la mar de bé. La veu d’Alana és un pèl més brillant,
adequada a les músiques del projecte, amb una bona entonació, i sobretot, ens
ha regalat amb una bona improvisació en Scat. La base rítmica l’ha recolzat i
reforçat de manera clara i eficient. El so del saxo de la líder, Berta Moreno,
sempre ha estat al seu darrera i els sons eteris del teclat, i sintetitzador,
han omplert una mica l’espai sonor abans de la impro de la cantant.
I després d’aquests tres projectes vocals, i no només, el darrer sí que només és instrumental, el d’un trio de piano, contrabaix i bateria, el del David Muñoz Trio anomenat “ODO (Ofrenda Del Origen)”. Un disc que em va donar en mà un diumenge de concert a Ullastrell, tot i veient a l’Ariel Vigo i amics. La meva és una de les 40 còpies que va fer personalitzades, cadascuna d’elles pintada de manera diferent, que per això, ell és també un mestre dels colors. I ell ha deixat escrites unes paraules, uns pensaments, en cadascuna de les seves composicions. I ells són: David Muñoz, piano; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.damugmusic.com/
I els escoltarem amb el tema més delicat i anomenat:
7.6.- Siete Cuadrados (David Muñoz) 6m38s
I ell ens diu
d’aquest tema:
“Quin color dilata les pupil·les? Quin so causa emoció? Què és el que fa la diferència? Què té més valor? Quant val la vida? Vermell? Negre? El judici és una realitat que disfressa l’art i que forma part de la nostra pròpia obra.” I jo ho he traduït de la seva llengua materna, el castellà.
I amb aquest tema, un dels més delicats del projecte de David, els hem començat a gaudir. Segueix el tarannà rítmic d’alguns altres més, i també el fet de la existència clara de les seves individualitats, car, contrabaix i bateria tenen els seus moments estel·lars, com els del líder. I així és que aquest tema l’ha començat Manolo amb l’arc fregant el seu contrabaix. Un estil personal on hi caben diverses músiques i ritmes, ell que va viure a Cuba un parell d’anys. Tot i això, com que ja fa una mica d’aquesta estada, els ritmes de l’illa caribenya hi deuen ser, els més autòctones i africans, que sí hi són. El món clàssic també hi apareix, que per això els pianistes comencen amb el piano estudiant als clàssics. Un tema vital per com és la melodia rítmica que fa David al piano. La presència de Manolo al contrabaix l’hem notat encara més en el seu solo. I s’ha de dir que ens ha sorprès la seva pulsió rítmica, la seva sonoritat i sobretot el seu discurs solista melòdic executat. El pianíssim del líder i compositor, de manera igual ens ha sorprès per com les seves dinàmiques, per com la seva digitació prístina i percussiva, i per com la bellesa de la seva sonoritat. I com deia, al final, el baterista Martí Hosta també ha tingut la seva presència mitjançant la seva subtil aportació, feta també amb gran mestria. Què bé que puguem anar “descobrint” aquests nous valors musicals, nous per a nosaltres, i per això ens agrada tan fer-vos-els conèixer.
I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....gràcies Carme, per fer-ho sempre amb la mateixa dolçor i amb les músiques del programa com a referència.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
8.7.- Veus (P. Saragossa / F. Arnau) 5m35s
I aquestes “Veus” formen part d’un dels tres temes encabits en l’apartat LES FORMES DE L’AMOR. I sí que el tempo és una mica més vital, tot i que no gaire. I ja els hem escoltat, primer amb la trompeta de Pepe, fent la “Intro” que ha donat pas a la veu de l’Eva, ella sempre amb una gran afinació, i tema cantat en valencià, que per això ella i ells són “autòctones”. Una cançó que té una gran força melòdica, i així ens l’ha transmès Eva amb la seva veu. Després hem pogut escoltar la gran aportació del pianista Sáez fent una molt bona improvisació. S’ha notat un esperit càlid en la seva improvisació, farcida de bon gust i amb uns moments rítmics magnífics alhora que magnífica la seva dolça creativitat. I ja per acabar-ho d’adobar, la trompeta del Pepe, amb una magnífica sonoritat, brillant, potent també tot i que de manera controlada. Bones històries ens ha explicat el jove trompetista a qui vaig conèixer al Jamboree en aquells cursos Internacionales que feien organitzats pel baterista anglès Stephen Keogh. Eva hi ha tornat amb la melodia, i què potent és el pont, la B del tema, amb el motiu del qual acaben d’aquella manera que en els directes s’allargassaria segons públic i músics.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I ara ens endinsarem de nou amb el projecte de la subtil veu de Gwen Perry, ella que té tota l’habilitat pel Swing, i recordem que la tenim a ella cantant i amb Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el preciós i conegut tema de Vernon Duke anomenat....
9.2.- April in Paris (Vernon Duke) 3m32s
"April in París" és una cançó popular composta el 1932 per Vernon Duke amb lletra de Yip Harburg per al musical de Broadway Walk a Little Faster. L’èxit original de 1933 el va aconseguir Freddy Martin i el remake del 1952 (inspirat en la pel·lícula del mateix nom) va ser fet per la Sauter-Finegan Orquestra, la versió de la qual va entrar al Cashbox Top 50. El compositor Alec Wilder va escriure: "No hi ha dues maneres de dir-ho: és una cançó de teatre perfecta. Si això sona massa reverent, reduiré els elogis a "perfectament meravellosos", o bé diré que, si no és perfecta, mostreu-me per què no ho és."
I de quina manera més subtil l’ha començat Gwen amb la seva veu. I vet aquí que el Swing ha aparegut igualment delicat i gràcies a la mestria de l’amic Entique Heredia. La veu de Gwen s’ha vist acompanyada pel piano de la nostra amiga Michele Faber, alhora que la rítmica pulsió de Pere Loewe al contrabaix. El SWING en majúscules ha aparegut en la B del tema, el pont, amb el seu canvi tonal. I les improvisacions, la primera i reeixida pel Fredrik al clarinet, feta amb un determinat “deix sonor” que ens ha situat allà, als anys 30s del segle passat. La seva mestria és de totes i tots coneguda, mestre en el tenor i en el clarinet, els més utilitzats i que ell sap tan bé mostrar. Gwen ha recuperat el tema de nou, fent-lo sencer i acabant-lo delicadament.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg. Aviat, un programa Youkali amb quatre projectes que m’ha
enviat el Thomas.
I tornarem a escoltar el nou projecte de Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project “Tumaini”, i recordem que hi tenim a Berta Moreno, saxo tenor; Alana Sinkëy, veu; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema...
10.1.- Karibu (Berta Moreno) 5m24s
I ja veieu com anem creixent de rítmica, i què bé, i què bo també aquest tema de Berta Moreno. Per cert, dir-vos que l’amic Héctor Martín González li va fer una entrevista parlant sobre el seu projecte, tot això en el seu programa “A Quemarropa”. I quin temarro més xulu, per l’aspecte rítmic, melòdic i harmònic del tema. Una molt bona potència rítmica de la base, bona melodia cantada per Alana, bones intervencions del solistes que han estat Manuel Valera al piano i Berta Moreno al saxo tenor. I què maco com acaben el tema, amb un ritme entretallat executat de manera brutal. Berta ha estat qui primer s’ha embrancat en un solo magistral, farcit de gust, amb una tècnica impressionant, ella, a qui ja hem escoltat en aquest programa en els seus anteriors projectes. Quin llenguatge, quin gust interpretatiu, quina trempera de solo i tema. Valera al piano ha entrat amb una rítmica més pausada, que posteriorment desenvoluparà, ell també fent una gran improvisació, amb uns arpegis i escales inversemblants per magnífiques, alhora que pulsió percussiva. I el tema torna de nou amb la veu d’Alana, acabant-lo a tot ritme africà, ara sí. Tema brutal també.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ja recuperant el del David Muñoz Trio “ODO (Ofrenda Del Origen)” i recordem que hi tenim a David Muñoz, piano; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema...
11.2.- Anoiram (David Muñoz) 6m01s
I ell ens diu què..
“Tot comença, tot acaba. Tot es mor, tot neix. El final d’alguna cosa es converteix en una novetat. Per a descobrir el tendre començament i melodiós final”.
I quin canvi musical hem realitzat. I el tema de manera vital l’ha iniciat Manolo López al contrabaix, i de quina manera s’hi ha anat afegint la resta de companys, primer subtilment però després de manera més evident i potent. El món clàssic ha aparegut de nou en la B del tema i a càrrec del pianista primer, i després melòdicament també amb el contrabaixista. I els seus temes tenen això, aquests moments de calma, moments d’introspecció i primer els del contrabaixista López, el qual ens ha tornat a acaronar amb la seva melòdica intervenció, i s’ha de dir que amb una afinació perfecte. El crescendo rítmic ha anat apareixent de la mà del líder i pianista, el qual ens ha tornat a impressionar per com de maca ha realitzat la seva aportació solista, en un tema vital. La seva digitació delicada, pulcre i prístina inicial, ha esdevingut quelcom més i de mica en mica l’ha anat potenciant melòdica i rítmicament. Magnífic el David, al qual vaig conèixer a “Ca la Mary Gumà”, en un d’aquells estius i el seu “Jazz a les vinyes” on tinc l’honor de compartir escenari amb músics professionals com ell, jo, aficionat com sóc. I ells són tres, i tots tres participen de la creativitat solista, i així és que Martí Hosta ens ha tornat a acaronar per com de subtil ha estat la seva improvisació primer, i com de mica en mica l’ha anat desenvolupant de manera magistral. Gran tema nois, gran tema i projecte David.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Escoltarem de nou el projecte del grup Autòctone, “Sons de Rapdosa” i recordem que hi tenim a tenim a Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I els escoltarem en el tema encabit en LES ARRELS i anomenat...
12.2.- La Muixeranga (P. Saragossa / D.Baidal) 5m32s
I de quina manera subtil i delicada ha aparegut la trompeta de Pepe Zaragoza, per ben aviat l’Eva amb la “intro” del tema amb el que sembla el motiu principal del tema. I quina potència de veu que té l’Eva, què bé ho fa. El ritme del tema ha aparegut ben aviat, i els canvis rítmics, el repetitiu que ens han fet amb el Carlos al piano ha estat evident. La potència in crescendo d’aquest tema sempre apareix amb la veu d’Eva, car així és la seva energia, la seva enèrgica aportació. El ritme trencat del baterista s’hi escau la mar de bé en el tema, on Pepe a la trompeta ha fet una magnífica improvisació, amb un so brillant, rascant el registre agut, tot i que no allà a dalt de tot, el dels súper aguts. I ell també és un dels “culpables” de l’energia i potència del tema, car ja ho hem constatat en la seva increïble improvisació. Què bé que ho ha fet el Pepe, ell, alumne com molts del gran David Pastor, jo pressuposo. I la feina de la base rítmica és magnífica, amb el Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. El pianista ha fet també un solo reeixit, primer de manera delicada, car aquesta és la porta que li ha deixat oberta Pepe, i després l’ha anat desenvolupant magistralment. El baterista Porcar hi ha estat present de manera fefaent i una mica amagadet, el gran baixista Miquel Álvarez, a qui vam tenir la sort d’escoltar en un concert que vam fer al Molí dels Frares. Ell és un dels pocs contrabaixistes que canta els solos en el mateix moment que els realitza, cosa de lo més difícil i que també fa Jim Monneau, que també va venir de concert. Veu de l’Eva i tema de nou per acabar-lo amb la seva potent veu, i després i finalment, molt delicadament.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I seguim amb tot el Swing del món amb el projecte de Gwen Perry “The Ability to Swing” amb ella mateixa cantant i amb Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el tema de Peggy Lee & Schluger, anomenat...
13.8.- I Love Being Here With You (P.Lee & W.Schluger) 3m12s
I amb quines subtils escombretes de l’Enrique, piano de Michele i contrabaix del Pere han començat aquest tema també amb un Swing brutal. Amb la veu de Gwen Perry el swing ha crescut i aparegut ja de manera més evident. Algunes notes soltes de Fredrik al darrera d’ella han omplert més l’espai musical del tema. Els acords de Michele, el “walking” del Pere, i el swing de l’Enrique als plats i xarles han seguit acaronant-nos en el solo del gran saxo tenor Fredrik Carlquist. I és que ell ha fet una tasca brutal i de nou amb una potència i so un tan estripat, a voluntat, car crec que aquesta és l’essència del projecte i que ell ha sabut interpretar la mar de bé. Gran solo de l’amic Carlquist qui també va venir al Jazz Club la Vicentina. Quina mestria amb els arpegis executats i quins “motius melòdics” ens ha executat més ben parits. Michele, que també hem tingut al JClV, per cert amb l’Enrique també, ens ha acaronat també amb la seva delicada digitació, percussiva sí però de manera subtil. Ha fet la impro en les As del tema, car Gwen Perry ha recuperat la melodia en el pont del tema i darrera A, acabant-lo de cop. Gran tema d’aquest quintet liderat per Gwen Perry.
I pel que fa a
nosaltres, agrair a tothom qui va venir a la Sala Xica a veure el quartet
liderat per Toni Saigi, amb el Jaume Ferrer, Marc Cuevas i Carlos Falanga, qui
ens va presentar el seu magnífic “Plisisiplis”, disc editat per FSNT i que
aviat posaré en aquest programa. Pel que fa a concerts, els propers ja seran el
juliol que serà quan farem el 12è Festival de Jazz Sessions amb algunes de les
millors escoles de casa nostra. Més endavant ja us comunicaré més detalls .
I seguim amb cantants i ara serà la que canta en el Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, “Tumaini”, i ella és Alana Sinkëy, veu; la líder i compositora Berta Moreno, saxo tenor; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema...
14.6.- Hope (Berta Moreno) 6m31s
I de quina manera han començat aquest tema, a duet de veu i saxo tenor, amb Alana i Berta fent la melodia, en un tema sense lletra. I quina bonica melodia ha compost Berta, i què maco ho han fet elles dues. I ben aviat ha aparegut la improvisació de la líder i saxofonista, i de quina manera més brutal l’ha fet. I és que la base rítmica que l’acompanya és així de brutal també, amb percussions magnífiques també. Berta ha fet un solo melòdic, delicat i que ha anat de menys a més parlant de l’aspecte rítmic i també emocional. Ens ha regalat uns moments màgics per com l’ha anat desenvolupant, amb melodia sí, però també amb l’aspecte de la rítmica. El final de la seva impro ha deixat la porta oberta al solo del pianista Valera, el qual ens ha tornat a mostrar el seu domini, car les seves escales ràpides han estat magnífiques, alhora que els seus motius rítmics i melòdics trobats, i sempre al darrera una gran tasca de la base rítmica, amb unes congues evidents que li donen tot el tarannà africà adequat al projecte. La veu d’Alana amb Berta al final, primer, i després elles dues fent una mena de “coda” magnífica, han estat el colofó d’aquet molt bon tema de Berta Moreno.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts i ja la setmana vinent començaran
el seu Festival de Jazz que va haver-se d’ajornar per coses de la Pandèmia.
I hi tornarem amb el projecte instrumental del David Muñoz Trio, amb ell mateix piano i composicions; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema...
15.8.- Soraserá (David Muñoz) 4m50s
I el text que en David ha escrit sobre aquest tema és llarg com perquè jo us el comenti sencer, però tracte d’un encontre d’un home i una dona en un encreuament de camins, on ell, confós, li pregunta si ella sap el camí correcte. Ella li va contestà amb les mateixes paraules de la pregunta. A dia d’avui es troben a tot arreu. I acaba dient que “A la cap i a la fi, ella va ser, ella”.
I com ha començat
aquest tema del David, amb quina trempera, primer amb les escombretes de Martí
Hosta i després amb el motiu principal a càrrec del contrabaixista Manolo
López. El piano del David ens ha anat acaronant de mica en mica, i també ells
dos, tot i desenvolupant el tema. El tempo hi és, el ritme també, com també la
dolçor característica dels temes del pianista d’Olesa. I la dolçor ha continuat
amb el solo del contrabaixista, subtil, amb l’arc fregant la Berra, i sempre al
darrera les escombretes del Martí. David al piano també l’ha acompanyat
subtilment en un tema que és com una mena de desenvolupament del motiu
principal, el que ha fet el contrabaixista en els inicis. El món musical
posterior ha girat al voltant del motiu, melòdic i sobretot el rítmic, i així
ens ho ha fet palès el baterista Hosta. Delicadesa, subtilesa, ritmes igualment
així de delicats, aquest és el tarannà i no només del projecte del David Muñoz
Trio.
I ja per acabar la ronda, recuperarem a la formació Autòctone i els seus “Sons de Rapsoda” amb Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I els escoltarem en el tema encabit en COMIAT i anomenat...
16.10.- Ací i ara (P. Saragossa) 6m06s
I de quina manera han
començat aquest tema, amb les percussions, palmes i també amb el baixista
Álvarez marcant la línia de baixos, la línia mestre. I els ritmes càlids,
vitals, i la melodia a duet de trompeta i piano. I el pianista marcant uns
acords, els més importants i ja amb el Pepe fent el motiu principal, porta
oberta a la melodia a duet amb la veu d’Eva...i les palmes....tot això ens
denota la vitalitat del tema. Sáez al piano s’hi ha posat de valent, tot i que
sempre amb una pulsió rítmica continguda, més melòdica que percussiva la seva
digitació. Un bon solo del pianista que ha deixat pas al del compositor musical
de tots els temes, el jove però ja gran trompetista Pepe Zaragoza. Aquest també
ha fet la seva aportació solista reeixida, curta, per com n’és de curt el tema.
Amb aquest curtet període de temps ja l’hem pogut gaudir d’allò més. i després,
el solo del Miquel amb el baix, que ja us he comentat com els canta quan els
improvisa. I sí, així ho ha fet ell, i també curtet però també increïble. Un
tema aquest on el baterista Porcar ha fet una gran tasca solista, i sempre amb
unes palmes magnífiques durant tot el tema. Al final, duet de melodia amb piano
i trompeta i Pepe amb l’Eva acaronant-nos de nou amb el tema, i ja per acabar-lo
després d’una mena de Turn Around amb ell mateix improvisant de manera
magistral i acabant-lo d’aquella manera que ens indica que en un directe,
s’allargaria segons públic i músics.
I també acabarem amb el projecte de Gwen Perry “The Hability to Swing”, amb ella mateixa veu; Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el tema de Wyche & Watts, anomenat...
17.10.- Alright, Okay, You Win (S.Wyche & M.Watts) 3m57s
I aquest tema l’havia
cantat Joe Williams acompanyat ell per la magnífica Count Basy Orquestra. I
també Peggy Lee, compositora d’un altre tema d’aquest projecte i que hem
escoltat abans, el va fer i enregistrat el 25 de maig del 1958.
I els nostres herois l’han fet també a un bon tempo, vitalitat i Swing, el marcat per la secció rítmica. I que maco el pont, trencant l’estructura rítmica. Un tema d’una estructura atípica de 12 12 8 i 12, o sigui 44 compassos a 4x4 i de la forma AABA, amb tots els aires del blues en les corresponents As del tema. El solo de Fredrik al saxo tenor ha tornat a estar brutal, en aquest tema també amb els aires del R&B, esclar, el ritme i el blues. I ell s’hi ha ficat amb un “pick up” previ al tema, però després l’ha desenvolupat de manera magistral amb una trempera rítmica increïble, la de la base de contrabaix i bateria i els acords puntuals de la pianista americana Faber, ella també entre nosaltres de fa molts anys. Carlquist ha tornat a mostrar el seu gran nivell com a intèrpret, com a solista, fet tot plegat amb molt bon gust i desenvolupant les dues primeres As del tema. Faber ha fet també una gran tasca solista, amb tota la rítmica del tema, amb delicadesa percusiva i digitació prístina i pulcre, fent la seva aportació en una A del tema. Gwen hi ha tornat amb la melodia en el pont o la B, per després seguir amb la melodia i fent les dues As del tema, acabant-lo de manera magistral, allà a dalt de tot, You Win!
I escoltarem a David Muñoz Trio en el seu darrer tema, i recordem que ells són David Muñoz, piano i composicions; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema...
18.9.- Nuevo Mundo (David Muñoz) 3m53s
I el David ens diu
què...
“Ell va veure un nou món amb una mirada il·lusa i melancòlica. Va intentar no repetir discursos d’un passat. Un passat que va ésser el nostre present actual”.
I va heu tornat a
comprovar de quina manera més subtil i delicada han començat el seu tema, amb
el piano acaronant-nos i la Berra fregada. I quin canvi rítmic més bonic ha
tingut el tema, rítmic i melòdic. També ho ha estat de bonic el canvi en el
pont. Baterista i baixista, ells dos amb una presència força evident, el primer
fent una intervenció solista remarcable seguint fregant la Berra. El segon, amb
una rítmica increïble i control sobre diversos dels elements de la seva
bateria, i el líder, ell sempre amb el suport permanent als dos companys.
Curiós, essent ell el líder i compositor, el qual ens ha mostrat la manca total
de protagonisme, essent aquest un projecte de tres, on tots ells apareixen en
cada tema desenvolupant la seva tasca solista. I és que en aquest tema, el
baterista també l’ha fet, com el baixista, ells dos, Hosta i López. I el David
els hi ha donat el seu suport. I què maco aquest tema, musicalment,
melòdicament i rítmica, amb els canvis i breaks als quals ja ens han acostumat,
i ves per on que ens ha passat molt de pressa. I el final, què impressionant.
Magnífic treball David, felicitats.
I ara sí que acabarem el programa amb el projecte de Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, “Tumaini”, i ella és Alana Sinkëy, veu; la líder i compositora Berta Moreno, saxo tenor; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema...
19.6.- Mandhari II (Berta Moreno) 4m09s
I quina trempera la d’aquest tema de Berta per acabar el programa d’avui. Primer amb la intro de piano i percussions diverses i baix, i elles dues fent la curta melodia a duet. I ja amb la rítmica africana, el solo de la líder, increïble, per la potència, per la manera melòdica com l’ha realitzat, i és que Berta és una improvisadora increïble, a qui vam tenir la sort de conèixer i escoltar al Jamboree, en un dels seus viatges que va fer sortint del seu lloc de residència, el New York americà. El solo de Valera també ha estat reeixit, insistent, i de nou mostrant una rapidesa interpretativa magnífica alhora que creativitat improvisadora i llenguatge jazzístic. La melodia ha aparegut de nou amb el duet de Alana i Berta. I el canvi que ha aparegut, cantant ella un motiu principal “I wana be dance”, etc...ha trencat l’aspecte rítmica, cosa que han recuperat ben aviat a partir de la gran improvisació del baterista Raphaël Pannier, al qual vam tenir la sort de conèixer i escoltar, ell encabit en el trio de l’Albert Marquès, on hi hagué també l’estimat Manel Fortià. Pannier és un mostru de les baquetes, de la rítmica així potent, com la que ens ha regalat Berta Moreno en aquest magnífic d’Afro-Jazz Soul Project, i el seu “Tumaini”. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
I ja hem acabat el programa, que en la versió completa ha resultat llarg, una mica més que els habituals, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit. I us recordo a qui hem escoltat: primer a Eva Romero i amics en el seu “Sons de Rapsoda”, després a Gwen Perry i el seu “The Ability to Swing”, per seguir amb Berta Moreno & Afro Jazz-Soul Project, “Tumaini”, i el projecte del David Muñoz Trio, “ODO (Ofrenda del Origen), havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
