Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs dir-vos que aquest dissabte vam fer el 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH, magnífic concert i posterior Jam amb els combos de G.S. del Conservatori del Liceu i l’Esmuc, patrocinat per l’ajuntament i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Contents de com va anar tot plegat, amb la Sala Xica que feia goig tot i mantenint les condicions de seguretat per la Covid-19. 

I ja parlant de les músiques del programa dir-vos que seran les dels projectes marcats tots ells per un concepte musical i jazzístic molt rítmic. Podreu escoltar doncs el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, de Quadrant Records. També, i d’Àmbit Records és el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”. I el del baterista americà establert a casa nostra, i també amic Robert Castelli i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” autoeditat com també ho és el treball conjunt de Florian Arbenz i els gemans Vistel, “Convergence, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb les músiques del programa i així és que ho farem presentant les del projecte delicat i rítmic del Nando Picó, ell en l’ona Smooth Jazz que per començar el programa anirà la mar de bé. Un projecte on hi podrem escoltar a:

Nando Picó, saxo tenor i flauta

Toni López, guitarra

Oriol Roca, contrabaix i baix elèctric

Paquito de la Iguana, Fer Tejero, teclats

Miguel Ballester, Berenguer Aina, bateria

Topata, Andy Rodríguez, percussió

I la veu de Verónica Marín i Claudia Masagué..

Amb totes les composicions a càrrec del líder, Nando Picó.. 

Així és que us proposo escoltar....

1.2.- Loveland                  (Nando Picó)          4m23s 

Doncs ja heu pogut escoltar que maco aquest tema que respira calidesa alhora que amb el contingut rítmic adequat al programa d’avui. Una bona composició del Nando, molt melòdica, amb aires càlids del Carib, que ens convida a gaudir de la vida en aquests moments tan tèrbols i tristos. Bon so el del seu tenor, robust, sense forçar la màquina car per aquestes músiques no toca, també hem pogut escoltar unes bones intervencions de tots ells. El so de la guitarra del Toni és així com molt eteri també en la mateixa ona. El pont del tema, on es nota el canvi harmònic és molt bonic i quasi imperceptible. El solo del líder al tenor ha estat força ben trenat, amb uns motius molt ben aconseguits, alhora que el del guitarrista, pulcre i delicat i amb molt de gust tots dos. I què bé els ha acompanyat la base rítmica de contrabaix, bateria i percussions, i el final del tema, tan ben marcat pel so de l’esquella i melodia final. Bon tema per començar el programa i projecte del Nando Picó. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara seguirem amb el projecte “INSISTIM!” de Marc Ferrer Trio & Pere Miró amb Pep Rius, contrabaix i Olivier Rocque, bateria, projecte amb temes de compositors diversos, amb el Jazz, el Blues i el Soul donant-se la mà, però també amb una composició del Pere, saxo baríton i del Marc Ferrer, piano...o sigui que per començar escoltarem la seva versió del conegut tema de Mingus... 

2.6.- Fables of Faubus      (Charles Mingus)    5m03s 

I sí acabem d’escoltar aquest increïble tema "Fables of Faubus"...I no està de més que parlem una mica del tema i del perquè el va fer el genial contrabaixista. Aquesta és una de les obres polítiques més explícites de Mingus, tema que va ser escrit com una protesta directa contra el governador racista d'Arkansas, Orval Faubus. Little Rock Nine va ser un grup de nou estudiants afroamericans matriculats a la Little Rock Central High School el 1957. La seva inscripció va ser seguida per la Little Rock Crisi, en la qual els estudiants inicialment no van poder ingressar a l'escola segregada racialment per Orval Faubus el qual fins i tot va enviar la Guardia Nacional. Finalment van poder-hi assistir després de la intervenció del president Dwight D. Eisenhower. Es va enregistrar per primera vegada per a l'àlbum de Mingus de 1959, Mingus Ah Um. No obstant això, Columbia Records es va negar a permetre que s'inclogués la lletra de la cançó, de manera que la cançó es va enregistrar com instrumental en l'àlbum. No va ser fins el 20 d'octubre de 1960 que es va poder fer amb lletra, per a l'àlbum Charles Mingus Presents Charles Mingus, que va ser editat pel segell independent Candid. 

Doncs en Pere ens ha fet de Ted Curson en aquest disc de Candid, on hi hagué també el gran Eric Dolphy. Ell i el Pep l’han començat ja amb la pulsió rítmica, per després afegir-s’hi Marc al piano i Olivier a la bateria. Un tema que te una llarga exposició per després començar-ne els solos, i el primer i molt reeixit el del Pere al saxo baríton. Bon discurs, so profund el del seu baríton, i llenguatge jazzísitc, ell a més avesat a mogudes diverses entre les quals les del Saxofonistas Salvajes” de Dani Nel·lo, i el trio TRO que comparteix amb Xavi Castillo i Joan Casares, més jazzístic aquest darrer, com també ens ha mostrat en aquesta seva intervenció en aquest projecte que també és divers. Més solos hem pogut escoltar, i també excel·lents els del pianista Ferrer i el del contrabaixista Rius, amb una magnífica pulsió rítmica i llenguatge tots dos, i bones melodies creades.

I seguim amb el projecte del baterista Robert Castelli & Boom, acompanyat ell per Dani Pérez, guitarra; Gilles Estoppey, piano i teclats i Emilio Martín, contrabaix i baix elèctric. D'aquest projecte autoeditat anomenat Party at One World Plaza proposo que escoltem.. 

3.3.- Floatin’ (Robert Castelli)      4m54s 

I en aquest, el tercer track del projecte, ens trobem amb un canvi rítmic alhora de trobar-nos amb “breaks” diversos.  Un tema en una ona jazz-rock del més alt nivell on hi ha moments també pel Swing, tot i que curtets, i on Dani a la guitarra i també Emilio al baix elèctric, ens mostren la seva qualitat en els seus solos. El so distorsionat de la guitarra de Pérez ens indica clarament la intenció del compositor, la de passejar-se pels diferents estils. Un tema amb “breaks” on sembla aturar-se tot, com el cas del solo de l’Emilio al baix, i més o menys també així ha estat en el solo de Dani a la guitarra, per cert, magnífic solo situant-nos sota l’aurèola de gent com Larry Coryell i demés. Un molt bon tema del Robert, amb un marcatge rítmic tot i que de moment força suau, i magnífiques interpretacions de tots quatre. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del Robert Castelli:

https://robertcastelliboom.bandcamp.com/releases 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I canviem de projecte per així fer una primera passejada per tots els del programa, i ara us proposo escoltar un primer tema del projecte conjunt  dels germans Vistel i pel baterista Florian Arbenz car entre ells tres completen les vuit composicions del projecte, amb músics i instrumentes que en formen part i  que són: Jorge Vistel, trompeta; Maikel Vistel, saxo tenor; Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon, Rafael Jerjen, contrabaix i Florian Arbenz, bateria en el primer track del disc.. 

4.1.- Little Idea                 (Jorge Vistel)                    6m56s

I vés per on que la nostra amiga Begoña Villalobos ja n’havia parlat en el seu blog http://inandout-jazz.es/2020/10/florian-arbenz-convergence/ 

I dels seus comentaris us en dic què:

El fil conductor de Convergence és d'una línia conversacional basada en tècniques compositives d'avantguarda, que giren al voltant de les excel·lents interaccions entreteixides pels instrumentistes que van des de l'abstracció fins a l'estructura melòdica. Obre l'àlbum una de les dues composicions de Jorge Vistel, titulada “Little Idea”, amb un suau diàleg entre guitarra i vibràfon i intervencions enèrgiques entre el tenor, la trompeta i la bateria... i Begoña segueix parlant dels altres temes. 

Aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del projecte:

https://florianarbenz.com/convergence/ 

I afegeixo que el tema té una empremta rítmica adequada al programa, alhora que magnífiques intervencions de tota la formació. Preciós és el diàleg que ens diu Begoña de guitarrista i vibrafonista, en una improvisació col·lectiva de dos, on es respira però una gran modernitat. I mentrestant, la base rítmica està immensa marcant el ritme d’aquesta manera així com trencat. El solo càlid del Jorge ha estat també increïble, ell un dels millors trompetes peninsulars, cubans ell i el seu germà Maikel als qui conec des del seu primer disc “Evolution” i ja fa uns anys. La intervenció posterior d’aquest darrer al saxo tenor ens segueix situant en el mateix context melòdic i harmònic, força modern. Ell és també un dels màxims exponents d’això del saxo tenor, establerts tots dos a Madrid, van poder venir a fer un parell de bolos organitzats per qui us parla, un a la Nova Jazz Cava i l’altre al Club de Jazz Sant Cugat. Magnífica tècnica solista de Maikel amb un llenguatge també espaterrant i digitació lleugera i gràcil. Gran tema del Jorge per començar aquest projecte. 

I seguirem alternant els temes dels projectes, i aquesta serà la modalitat que seguirem aquest 2021 i així aconseguirem que els tempos vagin més quadrats, sempre que puguem i ens vagi bé. Seguim doncs amb un altre tema del Nando Picó, i aquest serà... 

5.5.- On the move  (Nando Picó)          5m18s 

I la música del Nando ha seguit l’ona inicial, i la d’aquest tema també. Les veus en background segueixen acompanyant-los, i així és que la melodia és força càlida en la exposició del tema, i en el pont posterior i en les improvisacions es repeteix la cadència i canvi rítmic que el tema incorpora. El pont sembla més relaxat que les altres parts del tema, on les percussions són més evidents i fermes, quan elles en fan les veus. Resulta ser doncs un tema maco, amb una melodia càlida, bons canvis rítmics, i amb molt gust musical. La dolça melodia a càrrec del saxo tenor del líder ens acarona dolçament. De la mateixa manera Nando aconsegueix una determinada i suau trempera, en la seva improvisació. La guitarra de Toni segueix essent etèria i delicada, amb una preciosa improvisació. Les percussions han fet també la seva aportació, les dels percussionistes Topata i Rodríguez. Una altra mostra del bon fer de Nando Picó i companys, alguns d’ells amics nostres com en són l’Oriol Roca i el Miquel Ballester. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I ara seguirem amb un altre tema del projecte de Marc Ferrer Trio & Pere Miró, i per tant canvi d’estil, i aquest serà el tema del compositor i pianista.... 

6.4.- Rosa de Foc   (Marc Ferrer)                   6m09s 

Doncs acabem de fer un altre canvi estilístic, mantenint però el crescendo rítmic dels temes, que d’això es tracta. I aquest és un bon tema farcit de Blues i Ritme, un Blues d’estil però amb una estructura no gaire estàndard amb 48 compassos i de la forma ABA amb16 compassos cadascuna, em sembla a mi. Hi ha però alguns subtils canvis al final d’alguna de les parts, poca cosa, crec jo. I després d’aquesta llarga exposició melòdica del tema a càrrec de Pere al baríton, el líder i compositor Ferrer n’ha fet la seva improvisació, marcada rítmicament, molt percusiva, alhora que melòdica i sí, totalment bluesera. En Pep ha fet també la seva aportació, i com sempre reeixida, amb una magnífica pulsió i swing, i creativa també, i sempre amb la melodia al seu costat. Pere  ha quallat una altra bona improvisació partint d’un magnífic “pick up”, frase que es fa tot just abans de començar els compassos corresponents al seu solo. Ell, amb el baríton, ha fet una magnífica interpretació, i ja al final del seu solo, han seguit tots un “turn around” que l’han allargassat i que en un directe encara segurament ho farien més. Gran tema del Marc Ferrer i bona feina, amics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana ,o sigui que serà qüestió de mirar a la seva pàgina web i veure’n tota la seva programació. 

I després d’aquest tema de Marc Ferrer, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..........

gràcies Teresa per sempre dir-nos-ho amb la teva empenta narrativa. 

I seguim amb el projecte de l’amic Robert Castelli ara amb el magnífic... 

7.2.- Your Lucky Number  (Robert Castelli)      3m54s 

I quina magnífica trempera acabem d’escoltar a tot ritme, que per això aquest és un projecte del baterista. Gilles Estoppey però n’ha tingut una gran preponderància per com ell en fa la melodia amb l’orgue, simulant un Hammond, i què bé la compenetració rítmica de baix, guitarra i bateria. Després de la presentació del tema, ja hem pogut escoltar el magnífic solo del teclista i pianista, l’amic Gilles, el qual ha desenvolupat una gran intervenció solista seguint l’esperit rítmic del tema, en una llarga i única improvisació. Les seves habilitats són diverses les dels teclats emprats i quan toca el piano, també, així el vaig veure ara ja fa uns anys en aquelles Jam Sessions magnífiques que es feien al Jamboree els dilluns, coordinades per l’Aurelio Santos. Quins records. Gran tema del baterista Castelli ell al final del tema fent una intervenció solista mínima, deixant el protagonisme als companys, en aquest tema al teclista Estoppey. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

Seguim ara amb “Convergence” i un tema de Maikel Vistel, però abans aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del projecte:

https://florianarbenz.bandcamp.com/album/convergence 

i el tema que escoltareu és... 

8.5.- Sound  (Maikel Vistel)         6m44s 

I ja heu pogut comprovar de nou que aquest projecte respira una modernitat força agosarada. Els ritmes trencats i la concepció rítmica del baterista, Florian Arbenz, amb temes compostos per ell i pels germans Vistel, com és el cas en aquest tema del Maikel. I des del blog de Begoña també podem llegir-hi que....

”L'àlbum està inspirat en part pels grans bateristes i directors de banda, des d’Art Blakey i Max Roach a Jack DeJohnette i Peter Erskine”. 

I amb aquesta composició magnífica de Maikel Vistel i tema del projecte “Convergence” hem tornat a gaudir per l’aspecte rítmic i personalitat del baterista, per com manega la seva bateria en una quasi constant improvisació i/o marcatge rítmic més que convencional. Les intervencions solistes han estat de nou remarcables i d’un altíssim nivell, com la darrera del vibrafonista anglès Jim Hart. El tema ha començat però amb la única sonoritat del baixista i baterista a mode d’intro i ja amb tota la pulsió rítmica. La moderna i complexa melodia però, ha aparegut amb els Vistel Brothers a duet. Jorge és qui primer s’ha embrancat en el seu solo, i ja l’hem pogut escoltar, amb una dolça sonoritat i improvisació inversemblant farcida de control tècnic, fraseig fluid i unes idees i creativitat que li han permès crear unes línies melòdiques precioses. El seu germà Maikel l’ha seguit amb similars característiques, car ells dos tenen una compenetració que els fa parir músiques tan properes com en són ells dos, de propers. El so del seu tenor és força càlid, tot i ser tan modernes les melodies creades, les seves, properes a l’avantgarde, com em sona a mi tot aquest projecte. Sovint quan les melodies i improvisacions són tan agosarades parlem d’aquest estil de la música, del Jazz Avantgarde.  

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I anem fent amb un altre tema d’aquests quatre diferents projectes, els quals tenen però el nexe comú de l’aspecte rítmic. Escoltarem de nou a Nando Picó en un altre tema i ara serà el compost pel Toni López.... 

9.7.- Get Up (Toni López)           4m07s 

I quin altre bon tema d’aquesta formació liderada pel saxo tenor Picó, que en té l’autoria de tots els temes excepte aquest, del guitarrista López. Seguim en aquesta ona dolça, la del Smooth Jazz, sense oblidar l’aspecte rítmic que per això hi ha una base amb l’Oriol Roca, Miquel Ballester i també amb d’altres companys als teclats en alguns temes i sempre les magnífiques percussions dels companys Topata i Andy Rodríguez. Un tema aquest que té una varietat harmònica en el pont ben diferenciada, amb una melodia agradable, de la mateixa manera que és remarcable la melodia amb la qual l’han iniciat, i que per cert ha estat el guitarrista López. El tema té però un final, també diferenciat i és el que dóna pas als solos, el primer el del líder, curtet, però molt consistent. El compositor ha desenvolupat el seu amb molt bones maneres, lleugeresa interpretativa, pulsió sobre la guitarra delicada alhora que amb el so eteri amb el qual ens ha acompanyat tota l’estona. Bon tema per acabar amb el projecte de Nando Picó i amics. 

I seguim amb un altre tema del projecte “Insistim!” del Marc Ferrer Trio & Pere Miró. Escoltarem el tema de Billy Taylor, tema molt fresc i anomenat.... 

10.7.- I wish I Knew How it would Feel to Be Free      (Billy Taylor) 4m45s 

I quin bon tema ens han ofert aquest trio més convidat, tema potent a tot Gospel i Soul i que Nina Simone es va encarregar de fer-nos conèixer. Tot i això, aquest tema de Taylor ja havia tingut la seva difusió feta pel mateix compositor i el seu trio. S’ha de dir que el tempo del tema original va ser més tranquil·let com també el va cantar Nina Simone, ella també insigne pianista.  I el títol del tema ja ho diu tot....”tant de bo sabés que se sent quan un és lliure”, ella, Nina Simone una lluitadora per la llibertat i drets dels afroamericans. I amb quina energia l’han començat els nostres amics i herois, a bateria i saxo baríton ja preparant l’entrada de la melodia del tema, per ja entrar-hi contrabaix i piano. Bon tempo, no gaire ràpid, però suficient per fer-nos ballar, si encara esteu desperts i en teniu ganes. Bona interpretació solista del Pere amb una llarga i reeixida frase on ens ha mostrat el seu llenguatge, no endebades ell domina de manera evident les maneres jazzístiques de comunicar-se. Marc Ferrer Trio han seguit la seva particular interpretació del tema, més en clau Bluesy, sense oblidar el món del jazz, esclar, fent-ne ell una bona improvisació, i després encara amb temps per a gaudi d’Olivier Rocque a la bateria. I el canvi de to és també una característica d’aquest tema, que li fa pujar la nostra estima. Molt bon tema per acabar el seu projecte. 

I seguirem amb un altre tema de l’amic Robert Castelli i ara serà el tema... 

11.6.- Samba Wamba Mamba    (Robert Castelli)      6m30s 

I sí, ara anem més vius amb aquest darrer tema del Robert. Bona composició i magnífics instrumentistes com heu pogut comprovar. I el darrer i 6è tema “Samba” torna a incidir amb l’aspecte rítmic i els canvis inherents i breaks. Dani a la guitarra i Gilles al teclat fan gala de diversitat pel que fa als sons, el primer amb un so nítid i clar, mentre que el teclista més electrificat i fosc en l’ona del so Fender Rhodes. Així l’hem escoltat en el seu solo. Dani seguirà amb el mateix so en un solo brillant per execució. És sorprenent el canvi tonal en el “pont” mantenint-ne però la pulsió rítmica, tot i el canvi a un ritme més trencat per acords dels músics. El ritme de la Samba a tempo fast, quasi que no ens el deixa reconèixer, i el baterista farà de nou una gran demostració de tècnica en un magnífic solo quasi al final del tema, tot just abans que Pérez recuperi la melodia i l’acabin de cop. 

I ja hem arribant al final del programa, i així és que ens retrobarem amb el projecte “Convergence” i ara amb un tema del baterista alhora que ànima visible del grup i projecte, car el bandcamp va al seu nom. I el darrer tema que escoltarem és de Florian Arbenz i serà... 

12.3.- Fast Lane               (Florian Arbenz)      7m04s 

I seguim a tempo viu amb aquest magnífic tema del baterista. Una composició de nou sorprenent, una rítmica trencada i impactant la del Florian. Un tema iniciat pels vents amb una curta frase introductòria per després ja improvisant el vibrafonista Jim Hart, quallant-ne una de magnífica. De la mateixa manera el guitarrista ha fet la seva primera aportació solista crec jo que a mode d’intro tots dos. I és que l’elaborada melodia apareixerà després interpretada per tots, vibrafonista, vents i potser guitarrista. I ja heu tornat a comprovar de quina manera ho “pelen” els Vistel Brothers, i primer l’espaterrant solo del Maikel en una altra demostració magistral de tècnica, llenguatge, fraseig fluid i lleuger per veloç, i magnífiques noves línies creades seguint l’ona de la modernitat d’aquest projecte. Maikel ens ha mostrat la seva ona Coltreniana en aquest projecte alhora que la seva pròpia, car aquest músic té un llenguatge propi abassegador. El seu germà Jorge l’ha seguit, primer amb el subtil “break” rítmic tot i començant el seu solo de manera molt relaxada, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha acabat, increïble el Jorge. Ell ha fet un altre gran solo i ja heu pogut escoltar quina velocitat de fraseig a la trompeta i quina afinació i so més maco. Les línies melòdiques creades segueixen el tarannà del projecte, del qual, els dos germans en són els puntals estilístics conjuntament amb el baterista Arbenz, sense oblidar el vibrafonista i menys present al guitarrista, i que són amb el baixista, Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon i Rafael Jerjen, contrabaix. 

I us recordo que hem escoltat quatre projectes i que han estat el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”, el del també amic Robert Castelli & BOOM i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” i el treball de Florian Arbenz, amb Jorge i Maikel Vistel, “Convergence”, i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.