Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs nosaltres ja hi tornem amb un programa dedicat a la discogràfica Fresh Sound Records, i així és que us presentaré tres projectes editats darrerament i el del 2018 és el ”One Mind”  de Peter Zak Quartet & featuring Marcos Varela, un disc FSR-CD, i que també ho és el “Where are You” de Hays, Turner i Miralta, aquest editat el 2019. Mentre que del 2020 i un FSNT és el “Frozen in Time” de Nicholas Brust, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I per començar el programa d’avui podrem escoltar el treball de Peter Zak Quartet, amb Peter Zak, piano; Seamus Blake, saxo tenor; Marcos Varela, contrabaix i Billy Drummond, bateria, un disc FSR-CD sèrie 5100, amb una preciosa balada a mig tempo slow anomenada.... 

1.6.- Moonlight Over Saturnvelen     (Peter Zak)   7m35s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina composició més maca del líder i pianista però què bonica la melodia feta pel Seamus Blake. Magnífics solos també, primer amb el del saxo tenor, per després el del pianista i líder i finalment amb un de molt melòdic, el del contrabaixista del qual ja li hem posat projectes seus en aquest programa, el Marcos Varela. Blake ens ha mostrat la seva vena més melòdica alhora que el seu preciós so. Tot i això i fins i tot en el registre més agut, també ens ha acaronat en la seva interpretació. Zak al piano, igualment ha seguit l’ona melòdica del tema, composició pròpia, amb una pulsió delicada i unes línies obtingudes molt boniques. I Varela crec jo que ha estat increïble per com ha trenat el seu molt melòdic solo, amb una pulsió rítmica precisa i demostració de la seva gran tècnica, com han fet la resta de companys, que per això aquests músics són qui són i estan on estan, a dalt de tot del jazz d’avui  dia. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/peter-zak-albums/6701-one-mind-feat-marcos-varela.html

I aquest projecte té també més balades, com són la del gran Thelonious Monk, “Reflections”, de la qual en fan una magnífica interpretació a trio, i iniciada per Varela. Una altra és el tema del líder Zak “I Wish I Lived in LA”, ja amb un tempo una mica més viu, i iniciada per Blake amb la melodia. I tot i començar dolçament, el tema “Backseat Driver” del líder i pianista Zak, es desenvoluparà amb una certa intensitat rítmica i amb un bon Groove posterior en les improvisacions. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

D’aquesta formació escoltarem una de dels seves balades, també a mig tempo, anomenada...

2.3.- Brooklyn Folk Song   (Nicholas Brust)   6m48s 

Doncs ja veieu que seguim així de tranquilets a més amb una altra molt bona composició pròpia, que avui el programa va d’això, i més aquest projecte amb tot de temes propis del líder, i aquest tema n’és una bona mostra. Tot i així, ja heu vist que ha acabat amb un solo del baterista Sawyer amb bona rítmica final. La melodia l’ha iniciat però el líder Brust amb el seu alto, amb un so molt bonic, i bonica melodia. Ell mateix ja ha començat les improvisacions, i s’ha de dir que ha estat preciosa la que ell ha fet. Essent com és un tema suau, amb una pulsió rítmica però, l’aspecte melòdic de la seva improvisació s’ha pogut escoltar amb claredat. Igualment les seves noves frases creades han tingut el seu plus per creativitat i tècnica emprada, amb un lligat magnífic i molt bon gust interpretatiu. I ja heu pogut escoltar el canvi de so, fins i tot de registre jazzístic el que ens ha ofert el guitarrista Ben Eunson, ell electrificat amb sons en l’ona de John Abercrombie, i lleugerament allunyats de l’espectre sonor del projecte. Igualment però, ha fet una magnífica i curta intervenció, amb una gran mestria i delicades línies primer, per després desenvolupar-les amb modernitat de llenguatge i amb aquest so, tan eteri i bonic. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/nicholas-brust-albums/51380-frozen-in-time.html 

I una altra de les balades d’aquest projecte és el tema “Hearts and Spades”, iniciat dolçament amb arpegis del pianista, fregat de la berra, i ja amb la molta maca i delicada melodia a càrrec del líder Brust. I molt maca és també la balada “Hymnal for those in Need”, aquesta a un tempo slow de veritat, tema que va agafant una sorprenent majestuositat posteriorment. Com així és també de preciosa la balada “Soliloquy in F minor”, vuitè track del projecte, aquesta però també amb un marcatge delicat al canto de la caixa del baterista i ritme ternari simple, i bonica melodia a càrrec del líder Brust.

3.10.- Waltz for Wollesen  (Kevin Hays) 7m21s 

I ja heu pogut constatar quina altra bonica composició a tot vals, i iniciada pel compositor a piano sol, en una introducció al tema. I ben aviat hi ha aparegut el baterista i amic a les escombretes, Marc Miralta. Un projecte a trio no gens habitual de piano, saxo i bateria, en lloc dels més habituals de saxo, contrabaix i bateria. Un projecte doncs sense contrabaix, i per tant el piano té la doble feina de situar-nos de manera permanent en l’harmonia del tema, alhora que quan en faci ell les improvisacions. Mark Turner però ha estat qui les ha començat i fent-la de manera magistral, que ell és un altre dels “capos” del saxo tenor actual. Ell però ha desenvolupat primer la melodia presentada pel pianista, per seguidament iniciar-ne la improvisació quasi que sense adonar-nos-en. Una maca i melòdica improvisació de Turner alhora que amb demostració tècnica a base d’escales inversemblants i arpegis diversos i un molt bon gust interpretatiu increïble. El pianista i compositor l’ha seguit amb igual sensibilitat a la mà dreta, melòdica i un tant percusiva, mentre l’esquerra ens ha acompanyat en l’aspecte harmònic. Bon missatge creat, melòdic també i bonic, que també ens ha acaronat, i sempre amb el Marc en les tasques precises d’un bon acompanyament, afegint-hi també les seves subtils variacions rítmiques. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç del seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/kevin-hays-mark-turner-marc-miralta-albums/47441-where-are-you.html 

I sense ser estrictament una balada, el tema que tituala el projecte “Where are You”, te un punt de majestuositat alhora que ésser un tema inquietant i un punt melancòlic en un altre tema del pianista. Es desenvoluparà però d’una manera molt intensa, creixent tots tres en intensitat i emotivitat. I molt sorprenent és l’arranjament que ha fet el pianista Hays del “Donna Lee”, al qual ha reconvertit quasi en una balada, cosa increïble i mai vista...vaja, mai escoltada. El resultat és però magnífic, sorprenent, evidentment, però molt maco. 

I després de la presentació dels temes de tots tres projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente........Gràcies Carme  per sempre fer-nos-ho amb la mateixa dolçor i dins l’entorn de les músiques del programa. 

I ara anirem alternant els temes dels projectes, o sigui que hi tornarem amb el del pianista Peter Zak i us recordo que l’acompanyen Seamus Blake, Marco Varela i Billy Drummond. Escoltarem el tema del contrabaixista Marcos Varela anomenat... 

4.5.- Where the Wild Things Are  (M. Varela)   7m52s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra magnífica composició, ara ja amb una certa consistència rítmica, sobretot ben al mig del tema i just abans de la improvisació del compositor. Varela ens ha tornat a sobtar per com de precisa és la seva pulsió i intel·ligible el seu missatge i sonoritat, alhora que pulsió rítmica. Un mestre el Marcos en això de remenar la “berra”, executant sempre unes improvisacions increïbles, melòdiques, i amb un contingut rítmic inversemblant. Però el tema l’ha començat en Seamus fent-ne una magnífica “intro”, i després fer-ne la melodia. Ell mateix s’ha ficat a improvisar d’una brutal manera, amb un fraseig magnífic, i seguint-ne l’harmonia del tema amb el suport de piano, contrabaix i bateria. Una obra mestre la que ens ha fet en Blake, per llenguatge, línies creades, tècnica a dojo i molt bon gust i so. A destacar la consistència amb la qual el baterista Drummond ha executat la seva feina, quasi amb una constant improvisació i una trempera rítmica remarcable. Peter Zak, al piano, ha seguit desenvolupant el tarannà del tema en la seva improvisació, curta, car ben aviat s’hi ha afegit Seamus amb tot el seu suport i arribant al clímax d’intensitat ja comentat. I després del solo de Varela al contrabaix havia de ser el baterista Drummond qui l’havia de fer, la seva improvisació, car ja s’ha vist des del principi que en tenia moltes ganes. El Riff a càrrec del piano i contrabaix li han donat el suport adequat, i ell l’ha feta amb tota la contundència adequada, alhora que amb una gran demostració de tècnica. El seu discurs rítmic s’ha basat primer amb el diàleg de les timbales, caixa i bombo, per després afegir-li la brillantor dels plats a determinats moments. Gran tema de Marcos Varela. 

I un parell de temes més del projecte són el preciós de Herbie Hancock “Textures” a un tempo mèdium i bonica melodia, en un tema del 1980 de l’època electrònica del pianista a tot Jazz Fusió, tempo similar i amb sons sintetitzats encabit en el seu disc “Mr. Hands”. I l’altre és el “George Washington”, iniciat dolçament però amb un posterior swing i tempo similar al tema dedicat a Sonny Rollins. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

5.4.- Frozen in Time    (Nicholas Brust)    6m09s 

Doncs déu n’hi do del tema de Brust, també, en un tema amb un ritme ternari complex magnífic. I si la rítmica ja és així de potent i gens trillada, també ho és la melodia amb la qual han començat. El pianista Uusitalo ha estat a qui primer hem escoltat, i de manera persistent amb un “Riff” que ens ha acompanyat quasi tot el tema, el corresponent a la rítmica i harmonia del tema. La melodia a càrrec del líder ens ha sorprès per les seves reiteracions, coses aquestes que sempre van bé, i més encara amb les repetitives que ha fet tot just acabar-ne la melodia del tema. Brust s’ha embrancat en fer la seva improvisació, cosa aquesta que no vol dir que hagi pujat a l’arbre i després no n’hagi sabut baixar-ne. Ens ha tornat a mostrar les seves habilitats i creativitat, que a vegades ens sembla que pels músics de jazz els hi sigui infinita, car quasi infinites en són les combinacions. Ens ha agradat recordar de nou el so, el del seu saxo alto, bonic, càlid, i més les melodies creades. El “Riff” persistent del pianista Uusitslo, ara amb el contrabaixista Allen, han servit per a gaudi del baterista Swayer el qual ha desenvolupat una estoneta el seu magnífic discurs rítmic. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I  seguim ara amb el projecte “Where Are You”, amb Kevin Hays, Mark Turner i Marc Miralta amb un tema d’aquest darrer, anomenat... 

6.4.- Elena    (Marc Miralta)         7m24s 

Doncs ja heu pogut constatar quin altre tema amb fort contingut rítmic, i aquest sí que és evident, car per això el compositor n’és el baterista. Tot i això, el tema ha començat d’una manera més mesurada amb el pianista Hays i la melodia a càrrec de Turner al saxo tenor i ben aviat ha aparegut la pulsió rítmica del Marc. El ritme ha estat persistent i a tot “beat”, i tot i això ell sembla estar sempre creant noves línies rítmiques, o quasi sempre, i sí, que sempre te una presència important durant tot el tema, que per això és seu i només són tres, o sigui que no sembla que es pugui amagar enlloc. La melodia a càrrec de Turner ens parla d’Elena”, i ben aviat hem pogut escoltar com en Marc li feia un homenatge solista amb el recolzament dels dos companys, ells fent-li un “Riff” repetitiu. Turner ha seguit desenvolupant-ne la melodia per després Hays fer-ne la primera improvisació. I quan això passa, escoltem piano i bateria a duet, cosa no gens habitual. Tot i la dificultat de no tenir un contrabaix de suport en el que seria el trio base i típic, ells dos s’ho maneguen la mar de bé i Hays al piano no sembla necessitar-lo. La seva mà esquerra fa la feina harmònica, mentre la dreta ha volat gràcil i lleugera vers les noves línies melòdiques, amb en Marc incommensurable tota l’estona. Turner ha seguit en aquest tarannà rítmic i potent amb una altra magnífica improvisació, farcida de bon gust, magnífic so, i velocitat d’execució, alhora que recorregut també pel registre alt del seu instrument. No sembla haver-se allunyat massa de l’harmonia, car el seu solo ha estat també molt melòdic. Al final, el compositor i baterista ha desenvolupat també una estona la seva improvisació, situada com a l’inici, al final del tema i abans de les improvisacions. Marc és un “mostru”, que diu en Joan Díaz, en això de les percussions diverses, ell que també ensenya vibràfon al Conservatori del Liceu, a més a més de bateria, esclar. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

7.1.- For Sonny      (Peter Zak)   8m22s 

Doncs ja heu vist de quina magnífica manera seguim amb aquest magnífic quartet i en aquest tema a tot swing i tempo viu, que per això li ha dedicat Peter Zak a Sonny Rollins. I qui millor que Seamus per fer la feina del saxo tenor. I la melodia principal del tema ja l’hem pogut escoltar d’entrada, tema amb alguns talls i canvis rítmics, d’estructura AABA, les As de 16 compassos i el pont, la B, de 8 compassos i a tot swing, cosa no gents típica. De fet, Seamus ha estat qui primer ha començat les improvisacions tot just després d’haver presentat el tema sencer, llarg tema. Un tema que l’han acabat amb un “Vamp” i amb el líder fent la seva particular aportació solista final, mentre el “ride” de la bateria de Drummond anava a tot delicat swing, alhora que el “walking” del contrabaix de Marcos Varela. Blake ha quallat de nou un magistral solo, ben recolzat per una base rítmica de dos, a tot swing, contrabaix i bateria, mentre que el líder acompanyava amb acords de l’harmonia del tema. L’exposició solista de Seamus ha estat d’un altíssim nivell, per discurs modern, tècnica demostrada, amb una velocitat d’execució brutal, alhora que les magnífiques línies melòdiques creades. El líder ha liderat el trio base, la màquina rítmica perfecta, fent també un magnífic solo, ell amb una mà dreta un tant percusiva tot i que no massa, alhora que amb una delicada i prístina digitació, mentre l’esquerra marcava constantment els acords del tema. Creatiu també, ha desenvolupat un molt bon solo, el del seu tema dedicat a Sonny Rollins que encara tenim viu, i que duri. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I anem fent ara amb el projecte del saxo alto Nicholas Brust, “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, saxo alto; Ben Eunson, guitarra; Tuomo Uusitalo, piano; Josh Allen, contrabaix i Jay Sawyer, bateria. Proposo que escoltem el tema propi anomenat... 

8.6.- Adversity        (Nicholas Brust)      6m14s 

Doncs déu n’hi do quin altre tema acabem d’escoltar, també a tot swing. El tema ha començat però amb una exposició a piano, ben marcada, amb contrabaix i bateria, fent el pianista una sèrie d’acords introduint-nos en l’harmonia del tema, i també amb un marcatge rítmic determinat. El Swing apareixerà posteriorment, però. El que seria la melodia, llarga melodia ha aparegut a duet de saxo alto i guitarra, amb Brust i Eunson, respectivament. El tema també té una exposició llarga, la que han fet ells dos, a una velocitat d’execució brutal, mentre la base anava més tranquil·la. El swing ha aparegut en els solos, i el primer a càrrec del guitarrista Eunson, amb la mateixa sonoritat etèria que ens ha recordat per llenguatge també a Abrecombie més que a Metheny tot i que també. Un solo espaterrant, alhora que bonic, per la sonoritat de la seva guitarra. Un llenguatge jazzístic de primera i unes línies creades brutals, fetes amb el millor gust musical. La tècnica d’aquest guitarrista és abassegadora, i així ens l’ha mostrat. El líder l’ha seguit amb el saxo alto i el seu preciós so, seguint amb el swing gràcies a la base de dos, i amb un altre excel·lent treball realitzat, amb una velocitat d’execució magnífica. Estem escoltant projectes avui, que com aquest podríem situar-los en el Neo-Bop, per com les gasten. Brust ha estat un gran descobriment, ell, i tota la seva troupe excepte en Marcos Varela a qui ja coneixíem, i crec recordar que vam veure al Jamboree ara ja fa una mica formant part del projecte del baterista Rob García amb el saxo tenor Noah Preminguer, amb qui vam estar parlant després del bolo. I vet aquí que després de l’espaterrant solo del líder ens hem trobat amb un “break” rítmic delicat, moment en el qual el pianista Uusitalo ens ha acaronat amb la seva delicada improvisació, mentre els companys el recolzaven dolçament. 

I un altre dels temes macos és el darrer track del disc “A Shifting State” amb  una delicada melodia inicialment interpretada pel líder i saxo alto, però ben aviat apareixerà el Swing en les improvisacions, després de la presentació del tema, interpretat aquest però a un tempo  mèdium. I finalment, i un altre dels potents per tempo i swing és el “Something Like a Storm”, tema brutal també a tempo fast més o menys com el que acabem d’escoltar amb també unes increïbles improvisacions alhora que canvis de tempo i ritme encabits entremig del mateix. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim ara amb el projecte on hi tenim al nostre amic, projecte anomenat “Where Are You”, amb Kevin Hays, Mark Turner i Marc Miralta. Escoltarem d’aquest trio el tema compost per Mark Turner i anomenat... 

9.6.- Nigeria  (Mark Turner)     5m15s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella també a bon tempo i swing, el del solista Turner en la seva exposició del tema i maneres sublims que té de tocar el saxo, perquè, el “walking” del contrabaix no el tenim perquè no hi és. I el “Ride” del bateria tampoc, tot i tenir bateria; i és que el nostre amic és un d’aquells bateristes que interpreta, que toca la bateria segons les seves inquietuds, les quals són de les més percusives i diverses. Els temes d’aquest projecte també segueixen però el tarannà de la modernitat en tots els seus aspectes, com hem pogut escoltar. El tema de Turner l’ha iniciat Marc i ben aviat s’hi ha afegit Hays i Turner, fent-la a duet, en el que ha resultat ser una melodia curteta. El pianista Hays s’ha posat improvisar de manera immediata, amb una digitació rítmica magnífica en el que seria un curtet solo. Mark Turner l’ha seguit fent ell també un curtet solo, en el que serien uns determinats compassos que ells fan a mode de “pregunta-resposta”. En els temes d’estructura estàndard parlaríem de “quatres” o “vuits”, però en aquest no m’he posat a contar-los, cosa d’altra banda que no sembla gaire fàcil, per com n’és de sorprenent el tema. El que sí hem constatat és que aquestes preguntes-respostes d’ells dos s’han anat reduint de mica en mica, arribant potser als “quatre” o “dos”. I així, sense adonar-nos-en, ens hem trobat de nou amb la curta però sofisticada melodia, de nou a duet de piano i saxo tenor, acabant-lo de cop. Gran tema també d’aquest trio de magnífics. 

I el cinquè track “Please remember me” l’inicien delicadament sempre amb la melodia a càrrec del saxo tenor, tema però que tindrà un canvi rítmic important, que no de tempo amb unes increïbles improvisacions i ritmes trencats, marca de la casa de Miralta. I el primer tema del disc és “Year of the Snake”, a tempo mèdium slow i melodia preciosa a càrrec de Turner, a un ritme ternari. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que és qüestió de mirar-ne la programació.

10.2.- Pedra d’Aigua    (Marc Miralta)     6m28s 

Doncs ja els heu escoltat, quina trempera i ritmes trencats marca de la casa. El tempo hi és, el Groove també i de quina manera, però ai las el Swing....avui el tenim en els altres dos projectes, però, o sigui que cap problema, tenim de tot i més. Amb aquest tema del Marc ens han tornat a situar en aquest aspecte de ritmes trencats, en un tema amb melodia iniciada per Mark Turner després d’una “intro” rítmica de piano i bateria. Una melodia força entremaliada, marcada per l’aspecte rítmic del tema del baterista. Aquest tarannà trencat de ritme ens ha acompanyat durant tot el tema, cosa que no ha semblat importar-li massa a Turner, car ell ha anat a la seva bola sense importar-li l’absència de swing de la base, que per això és així aquest projecte i el toquen junts. Mestria del saxo americà, modernitat en el seu discurs i unes “maneres” increïbles de manegar el seu saxo tenor. Hays al piano ha tornat a quallar una bona improvisació, marcada de nou per l’aspecte rítmic i per com en Marc segueix de manera impertorbable fotent-li i marcant aquest ritme tan trencat. De nou els moments en els quals compaginen solo pianista i saxo tenor amb el del baterista i compositor del tema, i de nou, constatació de la mestria de tots tres, en un altre tema potent per la rítmica, tot i que a un tempo no massa fast. 

I una altra delicada composició en els inicis i a piano solo és la composició de l’Ornette Coleman “Law Years”, les coses canviaran, per ritmes però, en les improvisacions, les quals seguiran la modernitat del compositor. I finalment i el vuitè track “Addaia” ens sorprendran de nou per l’aspecte rítmic del tema també de Miralta. O sigui que no ens sorprèn l’aspecte rítmic del tema precisament perquè és d’ell. 

I ara proposo que escoltem de nou el projecte del Peter Zak Quartet, “One Mind”, amb Peter Zak, Seamus Blake, Marcos Varela i Billy Drummond. Escoltarem a tot swing el tema de Cole Porter anomenat... 

11.8.- So in Love   (Cole Porter)    7m04s 

I el que va ser una balada a mig tempo cantada dolçament per Ella Fitzgerald s’ha convertit en alguna cosa més. Cole Porter la va fer per al musical “Kiss me, Kate” inaugurat a Broadway el 1948. Un tema interpretat bàsicament per cantants, tot i que Chick Corea el va enregistrar el 1989. L’arranjament que ens n’han fet els nostres herois és d’una potència rítmica brutal. Ja per com ha entrat el baterista i pianista en la “intro” ja hem intuït que alguna cosa passava, i que més en passaria. La melodia del tema feta pel saxo tenor Seamus Blake es reconeix tot i l’arranjament. El solo del líder encara és sobri, sobretot en els inicis. Però ai las, mentre ell anava tocant, contrabaix i baterista han doblat el tempo a moments, i amb un Swing espaterrant. El trio base s’ha anat compenetrant més i més amb aquest tempo viu, i Peter Zak ha acabat quallant un solo magnífic, per creatiu, llenguatge i bon gust. Seamus Blake ha fet el mateix, trobant-se als inicis amb una base rítmica amb canvis de ritme i tempo suau, tot i que ell ja ha començat mostrant-los les urpes a tot Swing, ell. Posteriorment l’esmentada compenetració de contrabaix i baterista amb el saxo tenor sí s’ha produït, anant tots a tot Swing. I què dir que no sapigueu de la mestria d’aquest insigne músic americà, el qual forma part de la cort de saxos tenors millors del moment, al menys dels de la seva generació com és també en Mark Turner. 

I ara acabarem el programa d’avui amb un altre tema del projecte “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, saxo alto; Ben Eunson, guitarra; Tuomo Uusitalo, piano; Josh Allen, contrabaix i Jay Sawyer, bateria. Us proposo escoltar un altre tema d’aquest magnífic músic, i que serà el vital... 

12.1.- Work Ahead  (Nicholas Brust)    7m53s 

I d’ell ens diuen que: "La forma en què Nick Brust toca i escriu evidencia que el futur del saxo alto està en bones mans. Poques vegades trobes a un jove músic que combini un toc exquisit i enlluernadorament destre amb idees i composicions tan ben pensades. Fes-li un cop d'ull !". I això ens ha dit Will Vinson (productor). I nosaltres només podem constatar el que ha dit en Will, després d’haver-lo escoltat en aquests temes, diversos, car recordeu que hem començat d’una manera més delicada, tot i que no a tempo de balada pura i dura per lenta. A tot Swing també ho acabem de fer i a quin tempo més viu, i de quina manera ens ha impressionat la seva trempera rítmica. Com interpreta les línies melòdiques i a quina velocitat més brutal. Un tema amb una melodia curta, per veloç, i d’una estructura i canvis rítmics imponents. El Swing de nou apareix en les improvisacions, i primer les del líder i saxo alto, ell farcit de tècnica, d’idees alhora que posseïdor d’una gran tècnica i millor gust. Ha quallat un magnífic i llarg solo, per després deixar pas al del també insigne guitarrista, ell amb la mateixa etèria sonoritat i espaterrant tècnica també. Uusitalo al piano l’ha seguit també d’una manera increïble recolzat per la base rítmica de dos a tot swing. El baterista és qui també al final ha realitzat la seva interpretació solista magnífica tot i acabant el tema. Gran tema i projecte de Nick Brust, com ens ha fet veure Will Vinson que li diuen els amics. 

Doncs res, ja hem acabat el programa d’avui  dedicat a Fresh Sound Records i que també espero que us hagi agradat, programa totalment diferent del de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit. I us recordo que hem escoltat el ”One Mind”  de Peter Zak Quartet & featuring Marcos Varela, el “Frozen in Time” de Nicholas Brust i el “Where are You” de Hays, Turner i Miralta, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.