Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs abans de començar el programa, dir-vos que aquest divendres passat vam poder gaudir d’un altre concert extraordinari a la Sala Xica retrobant-nos amb el nostre amic Gabriel Amargant al qual ja trobàvem a faltar després d’haver-lo tingut diverses vegades en concerts també a l’Auditori del Molí dels Frares. La veritat és que va ser un concert extraordinari amb una Sala Xica plena d’aficionades i aficionats, els quals van gaudir com ho vaig fer jo mateix. Va ser un concert especial, no sé el perquè, potser el mateix Gabriel i amics ens van voler regalar quelcom més de lo habitual. Gràcies nois.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic per ritmes més o menys a tot funk de projectes de quatre discogràfiques com són Errabal Jazz, Karonte, Youkali Music i FSNT sèrie 1000. I és que els projectes són “Amahiru” de l’Ander Garcia Trio, el “El Impostor” de Dr. Bobô, el “My Impromptu” de Jorge Vera i “Flowing Rhythm” del Pere Foved Quartet i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I com no podia ser de cap més manera.... i també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

El projecte d’aquesta editorial és doncs:



“AMAHIRU”
Ander García Trio

Editat per Errabal Jazz    ER 116
Enregistrat per Juanan Ros del 18 al 20 d’octubre de 2019 a El Cantón de la Soledad, Gasteiz.
Mesclat i masteritzat per Juanan Ros.
Produït per Ander García
Productors executius Errabal Jazz

Ander García, kontrabaxua eta boza, contrabaix
Jorge Castañeda, pianoa, piano
Mikel Urretagoiena, bateria

Totes les composicions són de l’Ander García.

I estem davant d’un projecte curtet de poc més de mitja hora de música i 9 temes personals encabits en el folklore basc alhora que també en el Jazz per improvisacions i demés meravelles que escoltarem. Tot i haver dit que el programa d’avui serà força funk, en aquest projecte priven més les melodies i ritmes autòctons tot i també haver-hi tempos diversos. De balades n’hi ha tres i són la més delicada i lenta “Amatxo Maite”, cantada per l’Ander, intueixo. El 7è track “Ene itzar Maitea”, marcada per la melodia a càrrec de piano. El 9è track, “Agurra”, és una cançó molt majestuosa per melodia i harmonia. Les tres però tenen una característica comuna i és la seva bellesa. 8 temes i mitja hora llarga vol dir que n’hi ha d’haver de curtets, com és el cas del 1er track iniciat a piano amb un ritme i melodia que ens recorda alguna cançó relacionada amb algun  ball del País Basc. Un altre que té una maca melodia que sona autòctona és la del 3er track “San Juan Zortzikoa”, cançó curteta amb un pèl més de tempo que l’anterior i amb canvi rítmic interior en la improvisació del piano. La cançó del 6è track és “Parisko Kale Bateam” iniciada a un tempo viu en la melodia inicial tot i entrar en un break ben aviat. El 2n track “Binako” comença a tot redoble de bateria situant-nos també en les músiques de balls diversos. El líder serà qui primer improvisarà. I el que és força repetitiu per piano bàsicament és el que titula el disc “Amahiru” i 4rt track. I finalment, el 8è track “Makil Dantza”, l’ha iniciat el líder a contrabaix solo i ben aviat se l’hi afegiran piano i bateria, esdevenint quelcom més amb la inclusió de la resta de companys. El funk no hi serà ni massa ni gens en aquest projecte, que aquest ja vindrà ens els posteriors, però tot i això, els tempos animats hi són i sonaran.

Doncs dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder del projecte: http://www.andergarcia.net/

I sí, començaré com sempre que puc amb els temes més dolços i delicats, i dels tres que hi ha, he optat per posar-vos-en un parell de seguits, i aquests seran:

5.- Amatxo Maite    (Ander García)       2m34s
9.- Agurra               (Ander García)       1m54s

I dels temes que us he posat, n’he extret els comentaris que el mateix Ander ha fet i escrit en el llibre interior. I començant per aquestes dues cançons, dir-vos que.....”i de la primera cançó ens diu que ja l’havia interpretat de manera instrumental en el seu anterior treball “Hiru” que va sonar en aquest programa fa alguns dies, però que aquí la canta dedicada a la seva estimada mare acompanyat pel piano del Jorge el qual ha improvisat un “zortziko” en el seu solo. I del darrer només ens diu que és un ball solemne, el més icònic de les danses basques”.

Doncs quina preciositat de cançons, la primera amb una melodia molt bella i cantada molt bé pel mateix Ander el qual ha estat acompanyat pel Jorge Castañeda al piano, ell amb una curta improvisació. La següent, té una majestuositat remarcable, la dels himnes, ja ho diu ell que “Agurra” és un ball solemne, i també dic jo que té una gran bellesa. Em sona a moments més o menys com el “Ball de l’Àliga” de La Patum, i no per melodies i una mica sí pel ritme i majestuositat.

Ander García, es llicencia en Enginyeria Informàtica a la Universitat de Deusto el 2001 i posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música del País Basc, MUSIKENE, obtenint la llicenciatura en 2008. El seu grup CITRIC, format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el porta a tocar en els festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant Sebastià, Madrid i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de Jazz Ciutat de Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc "Mandra".

Seguirem ara ja francament més vitals de tempos amb la preciosa cançó....

6.- Parisko Kale Bateam   (Ander Garcia)        5m19s

I ens diu el líder què...”aquesta és la nostra versió d’un tema fantàstic dels Oskorri. Hem volgut fer-la sense que es perdi la melodia, l’harmonia i l’ànima de la cançó original”.


Doncs ja hem entrat en el tempo viu i ritme força potent amb aquest tema de l’Ander. Un tema que també té un break entremig amb la participació del baterista Mikel Urretagoiena on també ens mostra més o menys el ball de bastons, cançó amb una melodia molt vital, la que interpreta Castañeda al piano. I ves per on que en algun moment em recorda coses de Genesis, així molt de passada. Ander ha fet una primera incursió solista mostrant-nos la seva delicada pulsió alhora que profunda i rítmica, ben acompanyat pels cops dels bastons del Mikel. Castañeda l’ha seguit amb un molt bon solo, també molt delicat i melòdic alhora que amb pulsió rítmica i demostració de tècnica a dojo, i per sota, els altres dos de la base rítmica. L’hem escoltat cantar el solo, sense pensar en l’afinació, i després els bastons diversos del baterista. Recuperant la melodia ens hem trobat amb el final. Preciós tema.

El 2008 es trasllada a Madrid, on treballa com a director musical de Sheilah Cuffy Project i a l'obra multidisciplinària LONDON, de la companyia Cre.Art. A la ciutat es consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de prestigi com Jeff Berlin, Rodney Kendrick i Rhonda Ross, Jorge Pardo, Perico Sambeat, Chris Kase, Javier Paxariño, Moisés P. Sánchez, Bob Sands, Chema Sáiz, Victor de Diego, Román Filiu, Marc Collado, Verónica Ferreiro, Noa Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta, Carlos Carli, Martin Andersen i un llarg etc. Des de llavors Ander ha tocat en festivals internacionals a països com Mèxic, Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Qatar, Holanda, Itàlia, Romania, Croàcia, Irlanda, Alemanya etc.

I acabarem aquest projecte amb el tema....

4.- Amahiru  (Ander García)       5m18s

I ja ens acaba dient que...”Aquest és un tema original on el ritme de zortziko conviu amb una nova clau rítmica (13/8 agrupada en 3-3-2-3-2) la qual cosa ens permet improvisar en un llenguatge contemporani. Aquesta clau fa possible la subdivisió convivint d’aquesta manera el ritme tradicional del tamboril i la bateria moderna”.

I amb aquest darrer tema ens hem tornat a trobar amb una molt maca melodia tradicional arranjada en clau moderna, per ritmes i demés interaccions relacionades amb el Jazz com són les improvisacions, on el ritme i tempos són força vitals. La intervenció solista del líder, amb pulsió potent i rítmica, alhora que seguint fil per randa l’harmonia ens ha permès seguir-lo força bé gràcies a la concepció melòdica del seu solo. Jorge Castañeda ha fet el seu, magistral també, on se li veu creativitat i modernitat en la seva intervenció. La melodia de nou amb la mà dreta i amb l’esquerra marcant els acords rítmicament han deixat pas a la veu del líder tot cantussant aquest “Amahiru”, per després ésser Mikel qui ens ha fet la seva reeixida intervenció i ja ens ho han dit, amb una nova clau rítmica tot plegat del 13/8 seguint doncs amb la clau d’investigar sobre la tradició i aportar-ne modernitat. Bravo nois.

I després d’aquest molt bon projecte de l’Ander García Trio sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
......................................
Gràcies Carme per sempre encabir les teves històries en el context musical del programa...

I nosaltres seguirem amb més projectes, i el següent és l’anomenat...


“EL IMPOSTOR”
Dr Bobô

Editat per Karonte           KAR 7877
Enregistrat per Javier López el 22 i 29 de novembre de 2018 als estudis Vumeter, de Cabezón de la Sal, Cantabria.
Producció de Dr. Bobô per a Karonte

Juan Saiz, flauta, flautín, saxos tenor i soprano
Anthony de Cruz, baix elèctric
Pedro Terán, bateria i percussió.

Totes les composicions són de Juan Saiz excepte el #3 que és de Pedro Terán.

Aquest és un projecte sorprenent per diversos motius entre els quals la barreja estilística encabida en les seves músiques. I és que des de la balada als temes més vius, passant pels més abstractes, tot rau al voltant del jazz més contemporani. El funk o similars ritmes potents del qual en parlàvem als inicis, el trobarem en algun dels seus temes. I tornem a tenir un projecte no massa llarg, de prop de 39 minuts i 8 temes farcits de modernitat on fins i tot la que podria ser la balada del projecte, el 1er track “Obertura Dr. Bobô”, no ho acaba essent tot i el tempo. I és que el baterista Terón fa una demostració de com es toquen les percussions de manera contemporània. Al 3er track “Egeo: conflictos, XY” li passa més o menys el mateix, tot i no ser cap balada. El tempo és suau, el Groove se’ns emporta, la flauta és molt dolça, però noi, les percussions i baix elèctric fan que tot sigui d’una altra manera, inclosos els sons estratosfèrics de la flauta del líder tot i començar delicadament la seva sonoritat. I el 5è track “No me dejéis solo”, és un dels farcits de música contemporània, amb tot de sons de més enllà de la nostra Galàxia. Al 7è track li passa el mateix, és un altre tema d’aquells que et deixen bocabadat per com van les seves sonoritats. Un tema sense un tempo marcat però sí d’alguna manera inherent, tot i que el que flipa és l’interacció entre tots tres. El 8è track “Bebé (la sangre continua)” segueix el mateix format esotèric inicialment per platerets i flauta i posteriors desenvolupaments on a mig tema, el tempo esdevé brutal. Els temes consistents, moderns i rítmicament potents són els tres que queden, com és ara el 2n track “El impostor”. Si no és funk se li acosta, i així ens ho recorda el baix elèctric i bateria i ara el líder amb el saxo soprano. I el 6è “Urgrund, el abismo sin fondo”, l’inicia el líder a la flauta i ja de seguida estem ficats en el ritme persistent i potent dels dos de la base, amb un baix elèctric i bateria imponents. I no sé si el més viu, crec que sí, és el 4rt track tocat ara amb el saxo tenor i ja iniciat a tota hòstia però sense oblidar la concepció contemporània dels solos del líder. Magnífic projecte contemporani on hi ha més o menys de tot lo bo d’aquest concepte musical.

Doncs a veure si trobo algun enllaç d’aquests nois i el poso al blog:

Bé, per començar us proposo escoltar la curta però consistent “balada”, i ho poso entre cometes seguida d’un altre increïble tema......

1.- Obertura Dr Bobô                  (Juan Saiz)   2m14s
8.- Bebé (la sangre continua)      (Juan Saiz)   5m26s

Doncs ja veieu que estem en una ona relativament diferent, tot i comprovar més endavant la nostra persistència rítmica del programa d’avui. En l’”Obertura Dr Bobô”, ens han situat en un àmbit un tant majestuós, per després seguir també igual amb la melodia a càrrec de saxo tenor i líder, Juanjo Saiz i ja heu vist de quina manera més “free” l’ha acompanyat el baterista Pedro Terán, una mena de mà dreta del líder. En el següent tema “Bebé (la sangre continua)”, de títol tristament actual per totes les desgràcies relacionades amb guerres i refugiats i com els més petits pateixen els seus efectes moltes vegades amb la seva mort. De fet, la flauta del líder “crida” a tots vents aquesta desgràcia, primer però començant el tema amb platerets de l’Est i la seva flauta “ploranera”. Aquesta situació es va desenvolupant, afegint-s’hi puntualment el baixista da Cruz, i també canviant el missatge del flautista. Ja a la meitat del tema la rítmica apareix primer amb el baixista i després el baterista, i donant pas al líder, ara amb el saxo tenor en un tema que sembla haver canviat, però no. El seu solo oriental, trist també, ens va apropant al final on també escoltem  la flauta al final, recuperant l’inici a mode de temps per pensar.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara al mes vinent, aneu reservant la data del 20 de març, divendres a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska,veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

I encara amb més música d’aquest projecte, ara amb el tema....

2.- El impostor        (Juan Saiz)   5m15s

I quin altre tema més potent, ara el líder amb el saxo soprano, iniciant-lo primer amb el baix i bateria marcant el tempo i ritme. Juanjo Saiz al soprano ha tornat a fer una demostració de potència i energia cinètica, que no potencial, durant tot el tema. La melodia del tema l’hem reconegut ja a l’inici de la seva intervenció fins el break, i després també sembla haver-la fet, al menys una estoneta. La seva improvisació brutal també, ha seguit l’estela de les harmonies del Sud agermanades amb el flamenc. I és que aquest tema respira Sud, respira Oriental, per com es desplaça harmònicament en el seu solo al soprano. Després d’ell, uns riffs de saxo i baix per donar suport al baterista Terón en la seva reeixida improvisació, crac també aquest músic, professor i artista. El retrobament amb la melodia principal, i sempre el recurrent motiu del baix elèctric, ens ha apropat al final del tema acabant-lo més o menys de cop.


I aquest trio varen tocar al Jamboree un dia que no hi vaig poder anar....i de la pàgina web de MasiMas ens en deien...
El flautista Juanjo Saiz, líder del quartet Pindio i acompanyant de Baldo Martínez, entre d'altres, el percussionista Pedro Terán professor i compositor, també d'òpera, i el baixista Sergio di Finizio, col·laborador dels flamencs més destacats, són Dr. Bobô, un dels grups més suggerents de l'escena peninsular del jazz d'avantguarda. Saiz, Terán i di Finizio ens proposen un recorregut oníric des de la subtilesa, l'exploració tímbrica, les polirítmies, l'energia sempre, i un conjunt d'influències que inclouen des de referents de la música clàssica de segle XX fins a mestres de l'heterodòxia jazzística. Aquest any el prestigiós segell Karonte publicarà el seu primer disc. Abans, l'escoltarem en primícia al Jamboree. Això ens deien abans que sortís el disc que esteu escoltant..

I ja acabarem aquest projecte i ho farem amb...

6.- Urgrund, el abismo sin fondo  (Juan Saiz)   3m35s

I amb aquest tema tan impressionant ens han tornat a sorprendre per energia inabastable i imparable, ara amb el flautín del líder i els altres dos de la base donant-li el suport rítmic i harmònic. Aquest  darrer no es desplaça gaire del centre tonal o sigui que més o menys quasi tot està en un o dos acords. La gràcia de tot plegat rau en saber improvisar amb aquests recursos harmònics limitats i fer-ho bé, com ho fa aquest jove mestre de les canyes. El suport de baix i bateria és imprescindible en tots els projectes i en aquest més encara, car el “concepte general” del projecte és així de rítmic. El líder ens demostra les seves habilitats en el domini de flautes i saxos, havent-lo escoltat al llarg del programa tocant els quatre instruments, flauta, flautín, saxo tenor i soprano, i fen-t’ho la mar de bé amb els quatre instruments.

Deixem doncs aquest rítmic i potent projecte, per seguir ara  amb els ritmes més funks, i així és quasi tot aquest projecte del pianista i teclista Jorge Vera, però abans..

I  darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.



“MY IMPROMPTU”
Jorge Vera

Editat per Youkali Music S.L. el 2019            Youkali 171
Enregistrat per Pedro Baselga i Pablo Baselga el 2018 als Infinity Studios, Madrid.
Mesclat i masteritzat per Sergio Fernández.
Produït per Youkali Music.

Jorge Vera, piano, Rhodes i Sintetitzador en tots els temes
Víctor Cisternas, baix elèctric (#1, 2, 4, 6, 10  i 11)
Sergio Fernández, baix elèctric (#3, 5, 8 i 9)
Roberto Trujillo, baix elèctric (#7)
Damien Schmitt, bateria (tots excepte #3 i 7)
José Manuel Vera, bateria (#3)
Miguel Lamas, bateria (#7)
Jorge Pérez, percussió (tots excepte #3 i 7)
I les col·laboracions de:
Inoidel González, saxo tenor (#5)
Eduardo Vera, guitarra (#7)
Jesús Molina, mini Moog (#7)

Totes les composicions són de Jorge Vera excepte els temes de Paul Desmond “Take Five”, John Coltrane “Giant Steps” i Sonny Rollins “Oleo”. Per descomptat que d’aquests temes sí n’ha fet el Jorge els arranjaments.

Des de la pàgina web del disc ens diuen de manera resumida què...
"My Impromptu" és una obra basada en tota l'energia de la carrera de Jorge Vera. Creada a partir d'improvisació, treball i idees per aconseguir un so molt de tipus Fusió fent homenatge a Chick Corea, Yellow Jackets i Dave Weckl Band entre d'altres. Veiem doncs com són els temes i van els tempos i ritmes del projecte d’aquest pianista xilè establert a Madrid, Jorge Vera.

I aquest sí un projecte Fusió i funky com fa estona que vaig dient, i més de 50 minuts de músiques potents amb 13 temes. I tot i això hi ha un parell de temes una mica més dolços, comparats amb la resta, perquè de balades no en tenim ni una. Així és que el tema més tranquil, tot i els seus inicis és el 8è track “Artistri”, el qual ha començat de manera persistent amb acords de sintetitzador repetitius per després derivar més dolçament amb el piano, ambdós interpretats per tots dos. A partir d’aquí tot respira molta Fusió i tempo. El 9è track, encara a ritme marcat però no fast és el “Chaquetas amarillas” iniciat però esotèricament fins l’entrada del baterista i líder al teclat. Una mica en la mateixa ona està el 3er track “Drummer Vera”, iniciat ja amb el marcatge del baterista el qual tindrà força més protagonisme entre les ràfegues de teclats i baix elèctric. Quasi de la mateixa manera per tempo, tenim el 5è track “The Great People” ara amb saxo tenor i demés companys de la base. Els redobles de la bateria obren l’11è track “I Love Porcaro”, també potent a un ritme marcat i no massa ràpid. El 4rt track “Giant Steps” de Coltrane és una petita meravella per l’arranjament i sonoritat delicada del teclat, i hauria de ser el Rhodes. És un tema “net” en comparació als comentats abans, i ho dic pels espais sonors i musicals que s’hi troba en el tema, gens carregat de concepte rítmic persistent i potent. A un tempo no massa viu i sí reiteratiu per ritme de bateria, baix i sintetitzador tenim el 1er track “Rock Impromptu”, a tot tren amb un solo de baixista força interessant. El 6è track “Mantra” segueix l’esperit de ritmes marcats i tempo no massa fast de la majoria de temes del projecte, on el líder s’esplaia amb el sintetitzador i els seus magnífics sons. El tempo i ritme es tornen més vitals en el tema de Desmond “Take Five”, en la mateixa ona de delicada sonoritat que el tema de Coltrane. El 7è track “Lamas drumming”, tot i ésser iniciat a ritme marcat i a bon tempo, esdevindrà quelcom més també i sobretot en el solo del mini Moog. I el més viu sembla ser el tema de Rollins “Oleo”, 10è track, on el líder segueix amb teclats, el baix fa un “walking” bestial, i igualment és la intervenció del baterista. I res, que us recomano que l’adquiriu a la pàgina web...

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc perquè el pugeu adquirir:

Doncs per començar us proposo escoltar el tema més proper a lo que en podríem dir balada, o més aviat un tema a tempo no massa fast, en aquest cas d’absència de balades a l’ús....

8.- Artistri     (Jorge Vera)           5m38s

I ja heu comprovat que avui anem a tota Fusió i majorment a tot Funk, a pesar que aquest tema hagi estat força suau, que ben aviat canviarà tot. Suau sí, però amb un Groove permanent tot i el tempo no massa viu. I ja veieu de quina persistent manera l’han començat amb el líder als sintetitzadors. Ben aviat hem escoltat el diàleg encetat amb el baixista i pianista, i sempre per sota una màquina rítmica ternària i  compacta. Els “colors” canviants per les sonoritats diverses de piano i sintetitzador, hi són també pel so del baixista Fernandez. I recordem que en aquest tema hi tenim al baterista “principal”, Damien Schmitt. La riquesa del tema la constatem mica a mica que l’anem escoltant i notant els canvis de sonoritats, perquè el tempo més o menys es manté, havent-hi però moments càlids on es rebaixa la tensió rítmica. La clau de tot plegat és però la riquesa sonora on es constata un bon procés d’enregistrament, mescles i màstering. Segur que escoltant-lo més vegades podríem ampliar-ne les nostres impressions, però això us ho deixo per a vosaltres, una vegada hàgiu pogut aconseguir el disc entrant a la web de Youkali Music.



Seguim a tot funk amb el tema més llarg del projecte, el darrer track del disc anomenat...

11.- I Love Porcaro (Jorge Vera) 8m24s

I hem seguit amb la persistència rítmica, que d’això va majorment aquest projecte. I amb el bateria han començat, tot i afegir-s’hi teclat, el líder Vera i el baixista ara en Víctor Cisternas. I després de la introducció i tema amb el potent Groove inherent, ja hem pogut escoltar una aproximació solista del líder al Rhodes i sintes diversos. Cisternas s’ha quedat quasi sol en un improvisació sòlida, consistent i melòdica, amb les notes més agudes del seu baix primer, per després recuperar les profunditats, moment en el qual hem pogut escoltar un solo d’escombretes i percussions primer amb Schmitt i després amb Jorge Pérez, aquest darrer present en quasi tots els temes. El baterista ha fet un solo força impressionant, de redobles diversos, i sempre amb el suport del teclat del líder amb una seqüència d’acords determinada pujant, fins arribar al més agut i tornar a baixar i seguir la seqüència, fent una mena de roda. I quasi sense adonar-nos-en, el líder i el seu teclat l’ha substituït ara fent ell el seu solo i seqüència harmònica, amb el baterista a tot beat. Al final però s’ha quedat sol el líder i teclista, afegint-s’hi baterista i baix i anar seguint la seqüència fins arribar al final d’aquest tema tan reiteratiu i persistent, que d’això va aquest programa.

I acabarem aquest projecte potent amb el tema de Sonny Rollins arranjat pel Jorge...

4.- Oleo        (S. Rollins  & J. Vera)       2m25s

I dels tres estàndards que hi ha en aquest projecte, i tots tres amb el mateix tarannà sonor i rítmic, no tant beat aquest darrer com en els temes escoltats, us he volgut posar el més “fast” de tots tres, i aquest és l’“Oleo” de Rollins, un R&Ch, que de manera més o menys normal es nota, i que amb l’arranjament del líder i teclista, doncs això quasi que no s’ha notat. De fet l’ha començat el baixista, ara Víctor Cisternas, amb el baterista a tot tren, en Damien Schmitt. I ha estat tot plegat una improvisació ja des de l’inici, recuperant la melodia del tema just abans d’acabar-lo. Solos de tots tres, més o menys sols, és el que hem escoltat tot plegat a un tempo endimoniat. I ja deixem aquest potent projecte...

i ara ja encarem el final del programa, i ho farem amb el projecte de FSNT, però abans..

....deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I el projecte de FSNT és el....



“FLOWING RHTYHM”
Pere Foved Quartet

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1020
Enregistrat per Juanjo Alba els dies 20 i 21 de febrer de 2019 a Medusa Estudio, Barcelona,
Mesclat per Juanjo Alba
Masteritzat per Greg Calbi a Sterling Sound, Nova York
Produït per Pere Foved
Productor executiu: Jordi Pujol
BlueMoon Producciones Discograficas S.L.

Pere Foved, bateria
Gabriel Amargant, saxo tenor i soprano
Joan Vinyals, guitarra
Tom Warburton, contrabaix
Convidat: David Pastor (trompeta al número 5).

Doncs aquest és un projecte de prop de 36 minuts amb 10 temes amb el senyal d’identitat del líder i baterista Pere Foved. Ell ha volgut deixar la seva empremta amb barreja de temes propis i el que en podem dir estàndards de Jazz fets però a la “seva rítmica manera”, per això el disc es diu “Flowing Rhythm”, o sigui amb “Ritme fluït”, més o menys. Els tempos són tots prou vius, si exceptuem el darrer i 10è track, que seria una balada i que sí, encara ho és tot i el marcatge rítmic del Pere, un tema preciós de Buddy Johnson, “Save Your Love For Me”. I seguint amb el “Ritme fluït” tenim els temes del Pere, com són el 1er track i que titula l’àlbum, “Flowing Rhythm”. Aquest i el 6è track “Culini Beat”, són amb els companys i són una recreació rítmico-melòdica, havent-n’hi un parell que són estrictament una recreació rítmica del Pere i que són el 4rt track “Drumelastic” i el 9è “Matisos”. A partir d’aquí, a tot funk, a tot ritme amb temes on “normalment” els tempos i ritmes no tenen aquest tarannà que el Pere els hi ha volgut donar. Un d’aquests temes és el 3r track “Beatrice” de Sam Rivers, tocat a un tempo força viu i a tot funk. La versió que fa del “Get Back”, 8è track, de Lennon & McCartney té també aquesta empremta. També té aquest fluir rítmic, tot i que més suau el tema de Rodgers & Hammersteim II i 7è track “It might as well be spring”. I més vius de tempo són els dos temes que queden com  el  2n track i tema del desaparegut Jimmy Heath, un R&Ch anomenat “CTA”, i ja per acabar el tema de Harry Woods i 5è track “What a Little Moonlight Can Do”, viu sí però també delicat i amb un swing fast, tant que quasi no es percep, tot i el “runnig” més que “walking” del contrabaix. Doncs espero que us serveixi aquesta revisió rítmica dels temes que tenen un “Ritme Fluït”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/pere-foved-albums/47796-flowing-rhythm.html

I també la pàgina web d’ell mateix: https://www.perefoved.cat

Doncs per començar us proposo escoltar el tema de Buddy Johnson arranjat pel Pere Foved....

10.- Save Your Love For Me       (B. Johnson)

I després de la “canya” del darrer tema de Rollins & Vera, segurament necessitàvem aquests moments de relax. I és que tot i tenir un “beat”, el del baterista, la melodia i calidesa del so del saxo tenor del Gabriel Amargant ha mantingut el tema en el format de balada, o quasi balada. Ell mateix ha seguit amb la improvisació, que per cert ha estat superlativa, per delicada i tècnica alhora, com quan ha arribat als súper aguts i no només, car en tota la seva exposició ha brillat a parts iguales la delicadesa i la tècnica. El solo melòdic, ens ha ajudat a seguir-lo durant la seva exposició, i aquestes són les virtuts dels músics que ho saben fer així de bé. Després d’ell, el solo de Joan Vinyals, brillant, nítid i clar, i també curtet, ha deixat pas de nou a la melodia d’aquest tema que tant s’havia escoltat en les discoteques, cantat per Etta James, i no per això exempt de qualitat i bellesa, que ja heu vist de quin nivell han estat ambdues. Eliane Elias el cantava i tocava al piano al tempo original de balada en el seu “Around the City” del 2006, una vertadera bellesa, també.

I després d’aquesta petita meravella us proposo escoltar tres dels temes del Pere tots seguits, partint del que comparteix amb la resta del quartet fins els que toca ell sol..

1.- Flowing Rhythm (Pere Foved)                    1m49s
4.- Drumelastic       (Pere Foved)                    1m08s
9.- Matisos             (Pere Foved)                    2m02s

I ja hi tornem amb el ritme i així ho hem escoltat en el primer tema, el que titula el disc “Flowing Rhythm” amb en Gabriel Amargant al saxo soprano i el Pere fotent-li marcant el tempo i gaudint fent el ritme i en Vinyals donant-los suport. I els solos que ha fet el Pere, primer amb la caixa amb el bordó posat i després sense, oferint-nos doncs les diverses sonoritats de la caixa i demés estris de la seva bateria, en el segon també amb absència de plats.

Pere Foved (Esplugues de Llobregat, 1977) és un baterista i músic català de jazz. Va començar els seus estudis de piano musical i va fer solfeig al Conservatori de Badalona, anys després va escollir la bateria com a instrument principal i va completar els seus estudis a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Liceu. Va ampliar els seus coneixements al Drummers Collective de la ciutat de Nova York. Ha publicat diversos àlbums i el llibre, Estudis de Caixa, amb Dinsic Publicacions Musicals. També treballa amb diversos artistes com: Juan Perro, Mónica Green, David Pastor, Gnaposs, Laura Simó, Pedro Javier Hermosilla, Charlie Wood, Joan Vinyals, Cece Giannotti i un llarg etc.



I seguim amb la seva versió del tema de Lennon & McCartney....

8.- Get Back (Lennon & McCartney)      4m03s

I quina “canya” de tema dels Beatles ja originàriament, i ves per on com l’han transformat. Clau important és la participació de Vinyals, que amb la guitarra va marcant el ritme discotequer que tant s’havia ballat allà pels 80s, sense oblidar el contrabaix del Tom que està immens, fent la melodia el Gabriel al saxo tenor des de l’inici, en un chorus. Vinyals ha deixat el “pedal” posat al ritme i s’ha dedicat al solo que ha resultat magnífic fet amb aquella sonoritat “rocker-bluesy” dels 60s. Gabriel l’ha seguit de manera magistral per fer-lo al tempo proposat, però també per fer-lo encabit en l’àmbit de Funky adequat al projecte, considerant també el seu aspecte rítmic. Melodia de nou al saxo tenor i posterior “vamp” per anar-lo acabant mica a mica, en una seqüència que es  va diluint tot i indicant-nos que en el directe del Jamboree es devia allargassar adequadament a les expectatives del públic i ànim dels músics, com sempre passa en els directes.

I acabarem projecte i programa amb el tema on hi col·labora David Pastor, tema de Harry Woods anomenat...

5.- What a little moonlight can do (Harry Woods)        4m51s

"What a little moonlight can do" és una cançó escrita el 1934 per Harry M. Woods i enregistrada per Billie Holiday acompanyada per Teddy Wilson & His Orchestra, el 1935 al començament de la seva carrera, tema ja inicialment escrit a tempo fast, més o menys com el que acabem d’escoltar amb els nostres herois. Un tema de Jazz Clàssic però que també es pot tocar de manera moderna i que ells     han fet de la manera més actual, la del Pere Foved. El tema té una estructura “ABCD” de 16 compassos cadascuna de les parts, o sigui, gens típic dels estàndards moderns i potser sí dels del Jazz Clàssic. L’han començat la base rítmica fent-ne les parts “AB” amb el Tom a tot “walking”, quasi “running”, la bateria del Pere que no la colpeja a mode “swing”, i en Vinyals fent-ne els acords, tot plegat a mode introductori a la melodia feta amb notes llargues a càrrec de saxo tenor i trompeta, del Gabriel i ara amb el David Pastor, els quals s’hi han passejat una vegada. Ell mateix ha fet el seu primer solo, magnífic com sempre que l’escoltem. Del tema n’ha fet un sol chorus, ja de per sí llarg, de 64 compassos a tot drap. La seva mestria i velocitat interpretativa també en el registre més agut, cosa difícil parlant de la trompeta, és cosa de ben pocs entre els quals el David Pastor. Per cert, que el vam veure al Jamboree tocant un projecte dedicat a Dizzy Gillespie, un monstre i Màster dels més grans de la música i de l’instrument, acompanyat també pel Gabriel Amargant per parlar només dels que escoltem avui. En Gabriel ha fet també una sola passejada pel tema, al tempo súperfast que ells han encetat, crec que més ràpid que l’original, i esclar que fer un solo amb el saxo tenor a aquesta velocitat només és cosa de pocs, entre els quals també el Gabriel. Aquell dia del Jamboree van fer un “Donna Lee” a 300 la negra i els solos de tots dos van ser realment increïbles. Després del solo del Gabriel han fet uns “vuits” ells dos, arribant al darrer tots plegats i deixant pas de nou a la melodia aquesta súper vital tema acabant-lo amb una mena de “vamp” amb el líder i baterista fent ell el final a cop de plat.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui i recordeu els projectes que hem escoltat. Primer el de l’Ander Garcia Trio, “Amahiru”, d’Errabal Jazz; el de Dr. Bobô editat per Karonte; el del Jorge Vera, “My Impromptu”, disc de Youkali Music i aquest darrer del Pere Foved, “Flowing Rhythm”, disc de FSNT sèrie 1000, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs abans de començar a parlar del programa d’avui, recordar-vos que aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel Amargant Quartet amb en  Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I avui farem un programa dedicat a dues Big Bands de casa nostra, amb estils musicals diferents però encabides en el mateix “paquet musical” pel fet d’haver-hi un dels grans arranjadors de formats grans, en Sergi Vergés, arranjador en els dos projectes. També per donar suport a l’Albert Bello, creador ja des fa una colla d’anys de l’única escola de música en tota la península dedicada al Gipsy Jazz, Manouche o com li vulgueu dir.

I al blog podreu llegir una mica més sobre  els músics arranjadors que es dediquen al gran format, Big Bands encabides en escoles, i hi tenim també l’Esmuc Jazz Project, la OJO Taller de Músics, la mateixa Big Band Conservatori del Liceu, que també dirigeix en Sergi, sense oblidar la Big Band de Begues relacionada amb l’escola de música de Begues al menys pel fet que hi ha en Juli Casado, ànima de tot plegat. També tenim al Vicens Martín, gran arranjador com és també l’Alfons Carrascosa, Joan Monné, ells dos treballant amb la Sant Andreu Jazz Band, big band de joves músics, elles i ells dirigida i creada pel Joan Chamorro, inicialment sorgida de l’escola i darrerament ja amb vida pròpia. I no per no parlar-vos de tots els que faltin, oblidar-los, més aviat comminar-vos a vosaltres a cercar-los.

Doncs els dos discos que escoltarem són el “Beatus Ille”, de la Rufaka Folk Jazz Orquestra, obra i gràcia del Sèrgi Vergés, editat per Seed Music. I acabarem amb The Django Orquestra, amb l’Albert Bello com ànima sempiterna i en Sergi amb arranjaments. La llista de músics és prou llarga per comentar-la després. I aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs comencem amb el projecte creat pel Sergi Vergés....



“BEATUS ILLE”
Rufaka Folk Jazz Orquestra

Editat per Seed Music S.C.P.
Enregistrat en directe amb unitat mòbil per David Casamitjana el 9 de gener de 2016 i el 8 i 9 de desembre de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell (Tarragona).
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana i Sergi Vergés a l’Espai
sonor Montoliu (Montoliu de Segarra, Lleida).
Producció executiva: Rut Martínez per a ADEP

Sergi Vergés, arranjaments i direcció
Joana Gomila, veu
Ivan Garriga, violí, tamborí de cordes a 5
Liv Hallum, acordió diatònic
Ivan Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, caramella, pandereta
Gabriel Amargant, alto (lead), soprano, clarinet
Joan Mas, alto, soprano, flauta
Lluc Casares, tenor, clarinet, flauta
César del Val, tenor, flauta
Marcel·lí Bayer, baríton, clarinet baix
Pep Garau, trompeta (lead), flugel
Joan Mar Sauqué, trompeta (lead), flugel a 7, 8
Jaume Peña, Pol Omedes i Òscar Latorre trompeta, flugel
Albert Costa, trombó (lead), sac de gemecs a 1, 5
Josep Tutusaus “Tutu”, trombó (lead) a 1, 4
Joan Codina, Edgar Gómez trombó
Darío García, trombó baix, tuba
Iago Aguado, guitarra
Joan Claver, piano
Pau Sala, contrabaix
Pedro Campos, contrabaix a 1, 4
Roger Gutiérrez, bateria, gong a 8
Arnau Obiols, bateria, surdo, gran
bombo, pandero quadrat, canya esquerdada
José Carlos Cubas, percussió

Doncs tot semblen ser composicions del folklore de la zona, essent doncs el màster Sergi Vergés qui n’ha fet tots els arranjaments que en questa cas es tot una obra seva. I aquest és un projecte de gran envergadura per diversos motius. D’aquests n’hi ha diversos com per exemple la gran feinada que va fer en Sergi Vergés tot i recopilant material folklòric de la zona on ell va anar a viure. Una vegada recopilat, llavors es tracta de fer una selecció. A partir d’aquí més feinada en parir els arranjaments per a tota la Big Band. També devia tenir ell al seu cap quins havien de ser els músics participants, i per tant, fer-los adequats a cadascun dels membres. Feina hercúlia que només gent com ell, que afortunadament n’hi ha poden fer (alguns d’ells comentats abans en la presentació del programa). Al final, l’envergadura també es fa palesa en la llargària dels temes i projecte general. Així doncs tenim més d’una hora i quart de músiques barreja de folklore i jazz, amb unes interpretacions magnífiques, totes elles encabides en 8 temes bàsics.

Pocs temes i tanta estona vol dir que n’hi ha d’haver de llargs com per exemple “La Suite Pirenenca” de més de 17m on hi tenim diversitat de tempos i ritmes i composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i les “Corrandes”. Quatre dels temes depassen els 9 minuts, com per exemple el més delicat “Lliri d’aigua” iniciat amb una intro delicada de cordes fregades. El preciós “Cant de la sibil·la”, està en el mateix context de l’anterior, és a dir, tempo suau (no sempre) i durada, alhora que amb diversitat emocional pels seus canvis rítmics i de tempo, iniciat per la gralla de l’Ivan Caro i posterior veu de Joana Gomila. El “Pasdoble de Tosquiets”, té també més de 9 minuts, i és un dels més vius del projecte amb canvis rítmics que van del que ens diu el títol al swing passant per el de “marxing band” en el solo del Gabriel al clarinet. El primer tema que obre el projecte “La gata i el belitre” de prop de 8 minuts l’inicien a mode d’intro percussions diverses per després afegir-s’hi la gralla i pandereta. Després ja podrem escoltar l’acordió, el tempo prou viu també, el ritme marcat i tota la resta de músics. El 3er track “Jo en tinc un oncle que és a l’Havana”, proper als 7 minuts, l’ha iniciat Hallum a l’acordió, després Gomila fent ja la melodia i amb tots els altres, ja a tot ritme càlid del Carib. I finalment, i amb més o menys la mateixa durada el tema a tot “jota”, “Jotes de Tuixén”, fet a un tempo prou vital.

I és clar que amb tot aquest material, a un se li fa difícil seleccionar què sonarà i què no. Seguirem la dinàmica del programa i això en ho facilitarà força, així doncs us proposo escoltar la preciosa cançó...

4.- Lliri d’aigua  (Tradicional & Sergi Vergés)    9m41s

I què en podem dir d’aquesta cançó? No n'hem trobat l'autoria. Serafí Pitarra, (Frederic Soler i Hubert) estrenava l'any 1886 "Lo lliri d'aigua - balada en tres actes i en prosa" que contenia una cançó amb una primera estrofa molt semblant a aquesta però que no hi apareix l'última que presentem. I per que quedi clar, aquesta fa referència a la cançó cantada per Maria Gironès i Sala nascuda a Salt el 1923 i que podeu trobar en l’enllaç que us posaré al blog:
 El compositor de sardanes Josep Saderra i Puigferrer té una sardana titulada "El lliri d'aigua", amb la mateixa lletra de Pitarra. També sense la darrera estrofa la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Saldes (Berguedà), l'any 2000.

I parlant dels nostres herois, doncs reconèixer el mèrit als instrumentistes i a la veu solista. La intro de l’Ivan Garriga al violí ha estat preciosa i delicada, preparant l’entrada de Joana Gomila cantant les primeres estrofes i després amb alguns de la Rufaka. La cançó va seguint, cantada per Joana i ja per omplir-se de sonoritats amb tota la Big Band. La baixada final ha donat peu al magnífic solo del Lluc Casares iniciat primer delicadament amb sons de percussions i guitarra per poc després arribar a un clímax impressionant que ha durat una bona estona i ja al final amb la resta de companys de la Rufaka. Immens aquest final, amb la mateixa baixada harmònica fins retrobar la veu de Joana i retrobar la delicadesa inicial, a moments amb la potència de tota l’orquestra. El final va dient “què és la cançó d’una noia que el promès la va deixar, què és la cançó d’una noia que el riu se la va emportar”. Preciosa cançó per començar el projecte del Sergi.

L’agost de 2015 me’n vaig anar a viure a Arsèguel, al Baridà, amb la idea de Rufaca al cap. La idea rebia aleshores el nom genèric de “Projecte Cadí” i havia nascut de les meves classes amb l’Ivan Garriga els tres anys anteriors al Superior del Liceu. La idea seminal consistia a portar a la formació de big band estàndard la música tradicional del Pirineu, i ja vaig sospitar que no seria un projecte qualsevol: seria el meu primer projecte personal, l’estiu que feia 50 i després de dues dècades llargues d’escriure per encàrrec música per a big band. No vaig saber calibrar, però, la magnitud del viatge que estava a punt d’encetar: amb quina força aquestes tonades s’introduirien a la meva vida, els centenars de quilòmetres que passejaria per la comarca amb elles al cap, o els que faria en cercles al menjador de casa, com una fera engabiada, al caliu de la llar de foc.

Seguirem amb la música tradicional en clau de Jazz amb la cançó..

2.- Si tu te’n fas (Tradicional & S. Vergés)  9m46s

Aquesta és una melodia a la qual se li ha ficat diferents lletres segons els llocs on les cantaven. Maria del Mar Bonet la cantava amb lletra diferent i titulada “Enamorat i al·lota”, cantada més o menys igual que ho ha fet Joana. També la podem trobar com a “Si tu te’n fas la lluna. Cançó de les transformacions” (ells mateixos la sots titulen “transformacions”), tot i que amb canvis en la melodia alhora que també en la lletra. Sembla que partint de la base de les estrofes se n’han fet diverses lletres i melodies.

La versió del Sergi té una mena de groove amb un tempo un tan viu que se’t va emportant mica a mica, partint de la calma inicial primer amb la veu de Joana per després, i ja una vegada acabades les primeres estrofes, encabir-hi un canvi rítmic i de tempos  vivaç, fins el precís moment del “break”, moment en el qual ens hem retrobat amb la calma i el magnífic solo de l’Òscar Latorre a la trompeta. Tot plegat ha anat derivant vers moments intensos pel seu solo però també per l’afegitó dels membres de la Rufaka tot plegat amb una energia immensa. Al final, un altre break amb un “lick” dels membres de l’orquestra donant suport al solo a les congues de José Carlos Cubas. Break posterior per així escoltar de nou a Joana cantant sobre “truites de riu i monges”, i així anar encarrilant el final amb cantarella d’ella i acordió, tot farcit d’un bon ritme i tempo per anar arribant al final d’aquesta cançó amb tantes variables, recuperant però els plàcids inicis. 



La inspiració, en cas d’existir, no és més que compulsió, ja ho deia bé Gil de Biedma. No vaig calibrar el munt de dies de frustració absoluta ni els dies (menys) d’eufòria gairebé estupefaent; els llibres, discos i concerts amb què em nodriria i, sobretot, els paisatges i les persones que havien d’arribar i que ara em conformen per sempre. El resultat del viatge gairebé homèric és el que ara teniu a les mans. Tot sentint-lo, penso, com Cortázar, que aquests arranjaments mereixen estar plegats perquè del desencant de cadascun d’ells va créixer la voluntat del següent. I també penso en aquell home de qui parlava Borges, que es proposa la tasca de dibuixar el món i un dia descobreix que aquell pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara. Reconec la meva cara en tota aquesta música: els meus referents, les meves obsessions, les coses que m’enamoren. No sé si tot plegat és jazz o és folk, la taxonomia musical m’interessa més aviat poc: és només un punt de vista sobre el món musical que ara m’envolta, una mirada subjectiva però apassionada. Em passo la vida ensenyant que la passió és l’única aproximació honesta al meu ofici, i que tota la que hi aboques acaba impregnant la música i, d’una manera o altra, aconsegueix transmetre’s. Espero no anar errat i que aquest disc aboni la meva tesi.
Sergi Vergés

I ara he fet una selecció de tres cançons de la seva Suite Pirinenca, que escoltareu seguides....

5.- Suite pirinenca   (Tradicional & S. Vergés)  7m10s
5.3.- Lo verd d’antan
5.6.- La Maire Antoène
5.8.- Corrandes

I com he dit abans, m’he permès extreure tres de les cançons de “La Suite Pirinenca” que recordem està composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i les “Corrandes”.

I de “Lo Verd d’antan” en podem trobar referències a la Gascunya, Gasconha en occità-gascó. Poques coses he pogut trobar de “Lo verd d’antan”, o sigui que feina hercúlia de recerca la que va haver de fer el Sergi. Primer Joana l’ha cantat, en occità-gascò, intueixo, ben recolzada per la Rufaka i els arranjaments del Sergi per després, i ja amb més calma, escoltar el magnífic i dolç solo i so del Joan Mas al saxo alto. Magnífica interpretació la del músic manresà amb tot l’esplendor i mica a mica amb més potència, la dels seus companys de l’orquestra. El final, recuperat amb les percussions, el so d’una tabla sembla del José Carlos Cubas i la veu de Joana.

I de la segona cançó “La Maire Antoène” no he trobat res de res, haig de dir per Internet, la qual cosa em fa pensar que la recerca d’en Sergi devia ser per les biblioteques dels pobles del seu entorn pirinenc. Bravo de nou, Sergi. Sí que la melodia em recorda un musical americà però només a les primeres estrofes cantades i tampoc no calcades. Em refereixo al “If I were a rich man” del Mary Poppins. La mestria de l’arranjador s’ha fet palesa en la cadència posterior amb tota la Rufaka tocant junts la melodia, sí la que primer ha fet l’acordió de Liv Hallum. Escoltar-los a tots ells i elles en aquest final i a aquest tempo realment fa trempar. I recordeu que el tema ha començat a plateret i bombo, i després la veu de Joana, acordió i la resta de músics. Tema vital i enèrgicament magnífic.

I sobre les “Corrandes” he pogut trobar on s’explica com i quan les ballaven. Parlo de l’Aplec de Talló. Ens hem de situar a Bellver de Cerdanya i que del Talló va néixer una font, després que una ovella rasqués i rasqués el terra fins trobar una imatge de la marededeú. Cada dilluns de Pàsqua fan doncs aquest aplec a la font del Talló, ballant-hi les corrandes i  en rotllanes acabant a la plaça del Portal dels camps de Monterròs. Encara es ballen i s’ensenyen a les escoles, cosa que he pogut veure en un vídeo que córrer pel núvol. La lletra, l’incansable cercador l’ha hagut de trobar a les biblioteques. I en el seu arranjament hi ha barrejat canvis rítmics quan se sent “El tabal” i a ràfegues la resta de músics. Ha començat però amb les cordes fregades i ja intuint el ritme posterior, amb la melodia del flaviol i la resta de vents ja per obra i gràcia de l’arranjador. I Joana cantant que si “les noies de Cerdanya no tenen molt bon color no és per l’aigua de la plana.....” i ja no acabo d’entendre. I les corrandes segueixen cantades i més plàcides, fins el moment del ball amb el “tra la ra la ra la ra”, i el “tabal” i els vents comentats a l’inici. I més “tra la ra la ra” fins el final amb el flaviol, tabal i vents.

I acabarem el projecte de la Rufaka Folk Jazz Orquestra amb arranjaments i direcció a càrrec de l’incansable Sergi Vergés, i ho farem amb el....

8.- Pasdoble de Tosquiets (Tradicional & S. Vergés)  9m07s

I aquest “Pasdoble de Tosquiets” curiosament l’he pogut escoltar gràcies a un jubilat saragossà Alfonso Sanchez que el toca amb el seu acordió diatònic. L’home té una pàgina web dedicada a la seva afició, la música amb l’acordió diatònic. Se’l veu a ell i a un jove, tocant-la en una trobada d’acordionistes a Saragossa.

En Sergi ha volgut que comencessin piano i violí, amb Joan Claver i Ivan Garriga, per seguir amb la melodia a càrrec d’acordió, diatònic, i flaviol, amb Liv Hallum i Ivan Caro, per seguir tota la Rufaka. Els redobles de l’Arnau Obiols han encetat el canvi rítmic també amb la tuba d’en Darío García, i ja la veu de Joana cantant sense lletra, acompanyada per vents diversos. I ja el magnífic solo de Gabriel Amargant  al clarinet, desenvolupant totes les seves arts que en són moltes. Però és que després li ha tocat al jove crac de la trompeta, en Joan Mar Sauqué, el qual també ho ha brodat, ells dos i tots plegats tot a ritme de “Marxing Band”. El Swing delicat ha aparegut en el solo al saxo tenor de César del Val i ja amb incursions dels vents dels seus companys. El final, amb flaviol i redobles ens ha situat recuperant la melodia, ara a ritme de pasdoble, com els inicis, acabant-lo de manera magistral i amb uns arranjaments amb inclusions de melodies diverses, swing també i demés meravelles, acabant de manera majestuosa, de cop.

I en Sergi dedica unes lletres a fer agraïments a diversa gent que l’ha acompanyat en aquest projecte i que ja us posaré al blog...

Agraïments...
A l’Arnau Obiols, la Liv Hallum, la Cati Plana, el Marc Figuerola i la Cristina Boixadera, per donar-me tot de música per explorar i il·luminar-me sobre la idiosincràsia dels instruments tradicionals. A l’Artur Blasco, savi folklorista i veí amabilíssim, els llibres del qual m’han servit d’inspiració impagable durant tot el procés. A l’Auditori Pau Casals del Vendrell, per les facilitats i el tracte impecable. Al Jan Tomàs i el Boris Pi, per les imatges i el bon rotllo. A la Rut Martínez, per orientar-me i recolzar el projecte. Estic en deute vitalici amb l’Escola Folk del Pirineu i el seus capitans, el Tito Peláez i la Martine Lambregts, per les facilitats, l’hospitalitat i l’amistat generosa amb què m’han obsequiat des que vaig aterrar a Arsèguel, sense les quals la meva feina hagués estat infinitament més feixuga i la meva estada molt més grisa. Al meu vell amic David Casamitjana, un dels grans del seu ofici, que va creure en el projecte des del seu inici i el va recolzar de mil maneres i sense reserves, per fer-ho sonar tot tan bé, tan ràpid i amb tanta alegria.

I acaba comentant que......
Si acosto l’orella als cents de pàgines d’scores, (de partitures) no sona pas res. Tampoc sona res per més que mogui els braços com si dirigís. La música no sona, i el que és pitjor, no transmet cap emoció, fins que no la toca un músic, i jo tinc la fortuna de comptar amb una banda de gent jove amb un talent poc comú que m’han donat l’empenta i el suport incondicional i necessari per no defallir. Estic honrat i orgullós de treballar amb tots ells. De manera especial, als Ivans, els meus dos fillols: l’Ivan Caro, una d’aquelles ànimes bessones que de vegades et topes a la vida, per acompanyar la meva ciclotímia creativa amb paciència i carinyo; i l’Ivan Garriga, l’instigador de tot plegat i la meva mà dreta en aquest projecte, per acollir-me al seu territori i a la seva família i per embarcar-se en mil peripècies amb confiança i afecte filial. Quan cercava repertori pel projecte i vaig arribar a La gata i el belitre, em va venir el record de la meva iaia cantant-la amb la seva veu fineta. Segur que mon pare es va cansar de sentir-la dels seus llavis quan era un vailet. Aquest disc està dedicat a la memòria de tots dos, la Rosalia i el Josep Maria.
Sergi Vergés

I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i frescor.

I acabarem el programa d’avui amb el projecte de l’Alfred Bello, ànima farcida de swing-manouche, el del Django Reinhardt, responsable de la secció de Manouche-Gipsy de l’EMMCA, Escola Municipal de Música Centre de les Arts de l’Hospitalet, i ideòleg del projecte de la The Django Orquestra, amb el Sergi Vergés de nou amb els arranjaments.


“THE DJANGO ORQUESTRA”
The Django Orquestra

Editat per Audiovisuals Sarrià, Barcelona
Gravat per David Casamitjana i Natxo Nogueras el novembre de 2018 a l’estudi OIDO de Barcelona, excepte els solos d’un parell d’instruments.
Edició digital de David Casamitjana i Albert Bello
Mesclat per David Casamitjana a l'Espai Sonor Montoliu Studio, Montoliu de Segarra
Masteritzat per Alex Wharton el juliol de 2019 a Abbey Road Studios, Londres
Productors: Albert Bello i Sergi Vergés
Productor executiu: Albert Bello

Sergi Vergés, director d'orquestra
Albert Bello, guitarra solista
Oriol Saña, violí solista
Elisenda Julià, veu
César Del Val, saxo alt, clarinet i flauta
Joan Mas, saxo alt i flauta
Albert Carrique, saxo tenor, clarinet i flauta
Pol Prats, saxo tenor i soprano
Andreu Domènech, saxo baríton i clarinet baix
Pep Garau i Òscar Latorre, trompeta
Joan Mar Sauqué i Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Albert Costa, Samuel Marthe, Pablo Martín, trombó
Joan Codina, trombó baix
Francisco Palazón i David Flores, violí
Pere Nolasc, viola
John Cottle, violoncel
Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica
Joan Motera, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Al novembre del 2018 The Django Orchestra entrava als estudis OIDO de Barcelona per gravar el seu primer CD. Al juliol del 2019 es masteritzaba en els estudis Abbey Road de Londres, finalitzant així el procés de producció. El 16 d'agost es presentava en directe. Ara, ja està disponible per a tots vosaltres. Esperem que el gaudiu escoltant tant com nosaltres hem gaudit fent-ho!

I així, d’aquesta manera tan resumida, ens expliquen ells dos una tasca que també ha portat una pila d’hores de feina. Tal i com em va dir el mateix Sergi, autor de tots els arrengaments, “Mira que n’hi ha d’hores posades a tots dos discos”.

I estem davant un projecte de més de 55 minuts de quasi tot de temes de Django Reinhardt i dic quasi perquè un que no, és el “Tea for Two”, tema de Vincent Youmans del 1922. La resta són composicions de Django tot i haver-hi un suite, “Blues en mineur: Suite”, que podria ser un treball de composició i compilació dels dos caps del projecte. I és que la balada del projecte és la preciosa composició del genial guitarrista anomenada “Vamp”. Una mica més viu de tempo és el 7è track “Fleur denuit”, iniciada amb pizicattos de guitarres. I el preciós tema “Tea For Two”, el canta Elisenda Julià, iniciant-lo delicadament per esdevenir quelcom de més, posteriorment ja a tot delicat swing. Una mica més viu de tempo i a tot swing és el 2n track “Vipers Dream”, tema que no tindrà cap canvi, ni de tempo ni de ritme. I el “Blues en Mi menor: Suite”, supera els 10 minuts, on hi ha diversitat de tempos i ritmes. I el 4rt track “Webster” és un altre dels temes de Django. I el 9è track “Minor Swing” és un dels més emblemàtics de Django. I el primer tema que obre el disc, “Babik”, és el més bopper de tots, a un tempo endimoniadament ràpid. I encara més ràpid de tempo és el 8è track “Impromptu”, interpretat però no tant ràpid com ho feia el gran guitarrista.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç, en el cas d’avui, al bandcamp del projecte on el podreu adquirir de manera digital:

I tinc el mateix problema que amb l’anterior projecte, la selecció que és també una eliminació. Us proposo escoltar el preciós tema, música de Vincent Youmans i lletra de Irving Caesar, el conegut...

6.- Tea for Two       (V. Youmans & I. Caesar)           6m35s

Aquesta és una cançó del 1925 del musical No, No, Nanette amb música de Vincent Youmans i lletres de Irving Caesar. Consisteix en un duet interpretat per Nanette i Tom en el segon acte i la lectura que descriu el futur que imaginen junts. La cançó conté canvis de tonalitat entre el Ab major i C major. La cançó consisteix majoritàriament de negres i corxeres amb punt. Alec Wilder descriu aquestes característiques com a inusuals en les grans peces teatrals però reconeixent que la cançó obtingué un gran èxit a pesar d’això.

I els nostres herois n’han fet una versió preciosa, delicada pel swing de les guitarres manouche. La càlida veu d’Elisenda Julià s’hi escau la mar de bé, ella, fent-ho amb una perfecte entonació i swing. La intro que ha fet ella i la guitarra de l’Albert Bello ha estat la porta per on ha entrat el tema, el swing amb les guitarres, el violí de l’Oriol Saña i companys i ja alguns dels vents de l’orquestra. El solo a trompeta amb sordina em sona que sigui del Joan Mar Sauqué, el qual repeteix projecte conjuntament amb d’altres músics. Suau i delicat el solo del Joan que ha deixat pas al duet de veu i guitarra d’Elisanda i Albert, acompanyats pel swing de les guitarres i contrabaix d’en Joan Motera. La melodia i arranjament ha aparegut amb els vents entremig del solo de la cantant. I la melodia recuperada ens ha apropat al final, acabant-lo delicadament. Preciós tema que vam poder veure, com tots els altres, el dia de la seva estrena al Teatre Joventut de l’Hospitalet el novembre de 2018.

I per parlar una mica de l’Albert Bello...
Des de la seva incursió en el jazz manouche, Albert Bello s'ha convertit en el màxim representant de l'estil a Espanya. Graduat a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona i llicenciat a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), no ha deixat d'ampliar la seva formació realitzant diferents cursos, tallers i masterclass.

I seguim amb un altre tema, ara amb un swing molt delicat, i ja tema de Django, anomenat...

2.- Vipers Dream  (D. Reinhardt)   8m03s

Un tema que van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli & Quintet del Hot Club de França amb Stéphane Grappelli (violí); Django Reinhardt (guitarrista solista); Joseph Reinhardt i  Eugène Vées (guitarra rítmica) i Louis Yola (contrabaix), el 25 de novembre de 1937 a París.

I aquest és un dels temes típics de Django Reinhardt amb un swing delicat, un pèl arrastradet, amb la melodia a càrrec de l’Albert a la guitarra, melodia curta després acompanyada per cordes fregades i vents diversos. El solo al trombó ara a càrrec de Samuel Marthe, que us recordo tindrem el 20 de març a la Sala Xica, ha estat brutal, també per com n’obté el so així com “cascat”. La delicadesa segueix i el swing que no pot parar, amb la guitarra de l’Albert acompanyat pels saxos i la resposta dels trombons, després afegint-s’hi les trompetes, en un magnífic arranjament. El solo de l’Oriol Saña al violí ens ha acaronat també per la seva dolçor a registre mig-baix, inicialment, i també amb el “riff” dels saxos i trombons. Magnífic tempo i swing que mica a mica et va fent bellugar si és que no ho has fet ja des de l’inici. I el solo de l’Oriol segueix fins arribar a una sèrie de canvis harmònics evidents, ja amb la Django Orquestra a “tot cos”, amb tots plegats seguint les directrius del genial arranjador Sergi Vergés. Al final han recuperat la melodia del tema per així acabar-lo també dolçament.

I seguim parlant de l’Albert....
Com a intèrpret destaca el seu treball amb Folkincats, Albert Bello & Oriol Saña Experiment, Shine i Albert Bello Trio, amb els quals ha actuat en més de 20 països d'Europa i Amèrica. La seva trajectòria en el jazz manouche li ha permès compartir escenari amb moltes de les grans figures de l'estil, com Tchavolo Schmitt, Sébastien Giniaux, Noé Reinhardt, Paulus Schäfer, Robin Nolan, Gwen Cahué, Fiona Monbet, Samy Daussat, entre molts altres.

I encara seguirem amb més música, i ara ho farem escoltant la Suite Blues en menor...

3.- Blues en mineur: Suite   (Reinhardt & Bello)  10m55s

Tot i que es tracta d’una melodia clàssica de jam, si n’hi hagué alguna, hi ha algunes coses que poden fer que Django, i els “Blues menors” (o “Blues en Mineur”) siguin una mica complicats de seguir. Una cosa que pot fer que la melodia sigui una mica complicada és que Django la va enregistrar diverses vegades, interpretant l’inici de manera diferent cada vegada.

I per tal com l’han començat poc podríem pensar que hi hauria el canvi de tempo a tot tren i swing fast. I la melodia l’ha començat l’Oriol Saña al violí acompanyat del combo de guitarres i contrabaix. I el canvi ha aparegut amb els trombons, vents diversos i disbauxa generalitzada de tots plegats, tot just abans de trobar-nos amb el tema a càrrec dels metalls i vents i a tot swing. Al solo del Joan Codina al trombó baix, crec jo, li ha seguit els de la resta de trombons, amb en Albert Costa, Samuel Marthe i Pablo Martín, suposo. Han seguit els solos de tots els trompetistes, o sigui Pep Garau, Òscar Latorre, Joan Mar Sauqué i Pol Omedes. Després dels metalls, totes les canyes primer amb el saxo soprano d’en Pol Prats, per després tenor, alto, tenor de nou, baríton, clarinet, tenor, en fi, tota una magnífica roda de solos de les canyes que realment fa flipar, i més que ho va fer en directe, la primera vegada que ho escoltàvem. I després d’aqueta voràgine i disbauxa magnífica dels solistes, un break, relax, i el solo de l’Albert  a la guitarra i els acompanyants Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica, Joan Motera, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. El relax però ha durat poc i mica a mica la intensitat de tot tipus ha anat pujant, fins el moment de l’entrada dels vents, llavors arribant a un clímax total. Un break de nou a càrrec dels vents, ells sols, i després han encarat el tema fins el final, amb una altra magnífica demostració del què vol dir fer un arranjament. La melodia recuperada ens ha dit que això s’acabava, com efectivament així ha estat.

I com que només tenim dos projectes, haurem d’aprofitar-nos i extreure’n encara més músiques...i ara també amb el conegut tema de Django...

9.- Minor Swing  (Django Reinhardt)  4m35s

Aquesta és una melodia gitana de jazz composada per Django Reinhardt i Stéphane Grappelli. Va ser gravada per The Quintet del Hot Club de França el 1937. Va ser gravat cinc vegades més al llarg de la carrera de Reinhardt i es considera que va ser una de les seves composicions més emblemàtiques. “Minor Swing” es va estrenar com a single a 78 rpm per Swing el 1937 amb Django Reinhardt i Stéphane Grappelli i el Quintette du Hot Club de France.

I qui no ha escoltat mai aquesta melodia de Django..pocs crec jo. L’han començat l’Albert i l’Oriol i contrabaix del Joan, ja començant amb el swing i tempo típics d’aquests temes. El solo de l’Albert ha estat força impressionant per com l’ha confegit, per velocitat i fraseig típic del “manouche”. Així mateix l’ha seguit l’Oriol primer delicadament, i mica a mica entrant en velocitat d’execució, no endebades ell és un dels referents en això del violí jazz, sinó el referent, a seques. El swing a càrrec de guitarres rítmiques i contrabaix és impertorbable, magnífic, fins el moment d’aparèixer bateria i la resta de la Django Orquestra, fent els vents i demés un “soli” i després una espurna de melodia. Al final, en Roger Gutièrrez ha fet un magnífic solo, recolzat també per la resta de companys, acabant el tema però, de cop. Darrer tema del concert que van fer al Teatre Joventut.

I l’Albert Bello ..
Com a docent, és el creador i coordinador del Departament de Jazz Manouche de l’EMMCA, única escola de tot el món amb un programa d'estudis dedicat al jazz manouche per a nens, joves i adults. Ha creat i publicat material pedagògic propi, tant llibres d'iniciació com partitures de combo i llibres de tècnica i improvisació. Durant anys dirigeix ​​el cicle de masterclass "Entre les Cordes", on s'han realitzat més de 50 activitats i en el qual han tocat els músics més importants de l'estil. Durant aquests anys imparteix nombroses masterclass i tallers de jazz manouche i improvisació en festivals, escoles i conservatoris de tot Espanya, així com als Estats Units (Berklee College Of Music), Dinamarca, Bèlgica, Argentina, i seguiríem parlant d’ell llargament, sense oblidar-nos del seu amic Oriol Saña. Però d’ells dos ja en vaig comentar els ets i uts en un programa anterior dedicat al projecte que van compartir.

I ja acabarem projecte i programa, amb un altre gran tema de Django Reinhardt anomenat....

4.- Webster  (D. Reinhardt)         5m51s

Aquesta la van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli, amb Django Reinhardt (guitarra); Stéphane Grappelli (violí); Gianni Safred (piano); Marco Pecori (contrabaix); Aurelio de Carolis (bateria), enregistrat el gener-febrer del 1949 als estudis de la RAI, Roma.

I tot i ser el “Minor Swing” el darrer tema, com que aquest té un punt més de tempo, us l’he volgut posar per acabar el projecte i programa d’avui. I és que aquest “Webster” és impressionant pel swing que no s’ha aturat en cap moment. Un primer solo a càrrec de l’Oriol magnífic, fet amb calidesa fins i tot en els aguts, ha deixat pas al del seu amic, l’Albert a la guitarra. I sempre el suport de les guitarres rítmiques, contrabaix i bateria, també, car la resta de la Django Orquestra l’han començat donant-los suport de manera puntual amb “Riffs” diversos a base de preguntes i respostes. Un altre “Soli” dels vents ha seguit les intervencions solistes dels dos amics, i tot amb una marxa i swing increïbles. En Joan Motera al contrabaix ha fet també la seva aportació solista en aquest tema per seguir després tots plegats ja reconduint-nos al final del tema amb la melodia de violins, acabant-lo tots plegats magníficament, com si fos el final de la peli.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, magnífic crec jo, i altre vegada dedicat a les Big Bands, primer la Rufaka Folk Jazz Orquestra i la The Django Orquestra. Aquesta vegada però amb dos protagonistes principals, en Sergi Vergés, arranjador de tots els temes que heu escoltat en aquest programa, i l’Albert Bello creador i ideòleg d’aquest darrer magnífic projecte, The Django Orquestra, alhora que totes les coses boniques que he dit d’ell,  qui va pensar en Sergi perquè se’n fes càrrec de quasi tot plegat.

I us recordo que aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel Amargant Quartet amb en  Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.  
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |