Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs per començar, comentar que aquest dissabte 18 de gener vam poder gaudir d’un magnífic concert a la Sala Xica a càrrec de Marina Tuset Grup, amb Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarra i veu i Jonas Santana, percussions. Una sala plena de gom a gom, amb representació municipal d’alcalde Miquel Comino i regidor de Cultura, Isidre Bautista, que en acabar li van lliurar a Marina un preciós ram. Gràcies nois, i gràcies als quatre músics que ho van fer la mar de bé, i sobretot gràcies al públic que va venir i omplir la Sala Xica.

Doncs ja hi tornem amb un programa FSNT i aquesta vegada amb tres projectes de joves músics entre els quals el molt delicat del trio on hi ha  Richard Sears, conegut nostre, anomenat “Constant Stranger”, per després el de Pere Bujosa Trio, “Wabi-Sabi”, i acabar amb el de Luismi Segurado Trio feat. Jordi Rossy, “Hocicology”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs començarem suaument, car així és la proposta que ens presenta el jove pianista Richard Sears, al qual vaig conèixer una nit de 23 Robadors de la mà del Gonzalo del Val. El projecte es diu...



“CONSTANT STRANGER”
Richard Sears, Martin Nevin & Guilhem Flouzat

Editat per FSNT 558
Enregistrat per Garret Lang i Sam Jones a Knobworld, Los Angeles, Califòrnia, 8 i 11 d’agost de 2017.
Masteritzat per Dave Darlington
Produït per Richard Sears, Martin Nevin i Guilhem Flouzat
Productor executiu: Jordi Pujol.

Richard Sears, piano
Martin Nevin, contrabaix
Guilhem Flouzat, bateria.
Convidats:
Dayna Stephens (saxo tenor a #1,7,9 i 10),
Sam Gendel (saxo alto  # 4 i 5).

Aquest és un projecte de 40 minuts de músiques molt delicades compostes pels tres membres de la formació, encabides en el Jazz d’autor més actual, amb una concepció global delicada per músiques i tempos. Hi ha tres temes molt curtets, de menys de 2 minuts, suaus alguns i d’altres no tan, i que són “Fairy Tale”, “Goldfish” i “Interlude”. El delicat “Porque no”, de menys de tres minuts, per després el darrer track “Sap Rising” de menys de quatre. La resta ja tenen unes durades diguem-ne que habituals, on hi tenim el delicat “A presence known” delicada composició. Amb “Litle Fugitive” segueixen la dinàmica dolça, tot i haver-hi un solo més viu. El primer track “Buried Echo”, té un tarannà més vital, tot i mantenir-se dins la norma del projecte. El 3r, “By and By”, amplia els paràmetres rítmics, tot i que no massa. I ja finalment, “Directions from a Madman” és el més dinàmic de Groove. Acabo dient que les interpretacions dels intèrprets són magistrals i molt boniques les seves  músiques.

També I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així poder-lo adquirir i col·laborar amb mantenir la música i el Jazz de manera particular: https://www.freshsoundrecords.com/constant-stranger-albums/6723-constant-stranger.html

Doncs ja per començar el programa, us proposo escoltar els quatre temes curtets tots seguits, o sigui que escoltareu...

2.- Fairy Tale          (Guilhem Flouzat)             1m50s
9.- Porque no         (Guilhem Flouzat)             2m44s
6.- Interlude            (Martin Nevin)                  1m04s
8.- Goldfish            (Guilhem Flouzat)             1m08s

Doncs i quines quatre curtes i boniques composicions que hem escoltat a càrrec d’aquest trio amb acompanyants al saxos alto i tenor, segons temes. Dayna Stephens ens ha acaronat amb el so melós del saxo tenor en la segona i curta cançó “Porque no” del bateria Flouzat. D’ell mateix hem escoltat primer de tot el “Fairy Tale” amb una magnífica improvisació del contrabaixista Nevin. D’aquest mateix hem escoltat el tercer tema l’”Interlude”, marcat pel concepte rítmic sobretot, on el baterista fa una demostració de sonoritats percussives, i ell mateix n’ha fet tota la intervenció solista i melòdica, a duet doncs de contrabaix i bateria. Mentre que el darrer “Goldfish”, a trio, està marcat rítmicament pel baterista, mentre el pianista “vola” en una improvisació remarcable i melòdica, amb recolzament total del contrabaix, també.

"En aquest trio tranquil·lament intens, a més dels convidats, el baixista Martin Nevin destaca per les seves aportacions més descarades i sempre interessants, ja sigui amb l'obtenció d'interrupcions vitals del pizzicato o justament quan estableix els fonaments bàsics sobre els quals opera la resta del trio. Els saxofonistes afegeixen color i profunditat a sis de les 10 pistes. Els honors de la composició es comparteixen per igual al voltant del trio, però això és un esforç col·lectiu que sorprèn per les seves profunditats i contrastos ". Simon Adams (10 de març de 2019) https://jazzjournal.co.uk

Seguirem amb el tema de Martin Nevin, anomenat...

1.- Buried Echo       (Martin Nevin)                  6m04s

Doncs un altre preciós tema, també escoltant el saxo tenor de Dayna Stephens amb un so delicat i bon tema del baixista Nevin. Preciosa i un tant inquietant melodia principal, per com les notes llargues la deixen pendent. El solo fet sense quasi interrupció, ha estat magistral, amb tot un reguitzell de motius i molta qualitat creativa i per descomptat d’execució d’aquest mestre del tenor que jo diria que ja ha sonat en anteriors programes. La delicada intervenció del jove pianista Sears ha estat també excel·lent, per com l’ha executat, amb tot el gust del món, i digitació força prístina, nítida i un tant percussiva. El tema ha tornat de nou a càrrec del tenor de Stephens, acabant el tema delicadament.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


Encara escoltarem més música d’aquest delicat projecte, ara amb el tema de l’amic Richard Sears anomenat...

3. By and By           (Richard Sears)                4m54s

Doncs ja heu pogut escoltar com van les músiques i ritmes suaus d’aquesta formació. De totes maneres hi ha un ritme permanent, el que en podríem anomenar “Groove” que fa que tot plegat camini de manera increïble, i que notem els qui escoltem la  música amb la màxima atenció. Un tema que l’ha iniciat melòdicament per piano però amb el suport imprescindible de la resta de la base rítmica. Tema intrigant, també, que et manté en una constant escolta, no sigui que ens perdem quelcom important de la història. Les improvisacions apareixen sense discontinuïtat del tema, primer a càrrec del piano, delicada també, i posteriorment del contrabaixista, en un molt bon tema del pianista Sears. Temes de mínims, un tant minimalistes per concepte melòdic i rítmic, i també de caire impressionistes. Al final, el baterista Flouzat ens ha fet una bona demostració de les seves habilitats solistes. I quasi sense adonar-nos-en, han arribat suament al final del tema.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió

I acabarem aquest projecte amb el tema també de Sears, anomenat..

7.- Directions from a Madman     (R. Sears)    6m24s

I tot i el tempo tranquil d’aquest tema, té una complexitat melòdica i harmònica força remarcable. També hi ha els canvis adequats que el fan créixer encara més. El ritme trencat a vegades, es reconverteix sovint amb un swing contingut, sobretot en el solo del saxo tenor Dayna Stephens, magnífic per cert. El baixista Nevin desenvolupa unes línies, sovint amb “walking” tot i que molt contingut, la qual cosa fa “caminar” el tema de manera clara. Després del solo del saxo tenor, ha estat el compositor i pianista qui l’ha seguit, fet també amb molta delicadesa i nítida digitació, alhora que bones solucions creatives. La  recuperació del tema, després, ens el fan encarar cap el final, amb moments d’una clara bellesa, com quan toquen a duet, saxo tenor i piano. El final, delicat com tots els temes i projecte.

I darrerament i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I nosaltres seguirem amb el projecte del baixista Pere Bujosa anomenat.....



“WABI-SABI”
Pere Bujosa Trio

Editat per FSNT sèrie 1000             FSNT 1016
Enregistrat  a CvA Studios, Amsterdam, març de 2018.
Produït per Pere Bujosa i David Casamitjana.
Productor executiu: Jordi Pujol.

Pere Bujosa, contrabaix
Xavi Torres, piano
Joan Terol, bateria
Lucas Martínez, saxo  tenor en #6.

Estem davant d’un altre projecte del voltant dels 40 minuts, minut amunt minut a vall amb 8 temes compostos tots pel líder i contrabaixista Pere Bujosa. Ves per on que hi ha també un tema curtet de menys de dos minuts anomenat “Interlude” amb sonoritats etèries i amb un text comentat presumiblement pel seu autor, de moment no identificat. Tots els temes menys el sisè són en format trio i els tempos són també força tranquils, o sigui que seguirem amb la tònica del projecte Constant Stranger, també de FSNT. Tot i haver-hi temes delicats, en són majoria els que tenen un marcat Groove, i tot i ser el tempo mig slow, el Groove comentat hi és de manera fefaent. El més delicat però és el 7è track, “Polyrhitmic Dream”, mentre que el 5è, “Zukunft”, tot i començar d’igual manera, agafarà un posterior i delicat groove marcat pel beat del Joan. El 1er “Orwhurm” té una concepció estratosfèrica en els inicis, esdevenint quelcom més per les notes repetitives del piano d’en Xavi i també per la preciosa melodia. El 3er “Tramuntana” té també una preciosa melodia, ben senyalitzada pels més greus del contrabaix del líder, amb una bonica melodia, i magnífic solo del líder Bujosa. El 2n track que titula el projecte “Wabi-Sabi”, és un tema carregat d’un marcat Groove pel Joan i un motiu principal repetit alhora per baixista i mà esquerra del pianista. El 6è “Blues per mon pare”, és el tema on hi col·labora el Lucas al saxo tenor, i tot i iniciar-se dolçament, esdevindrà quelcom més en les improvisacions, tema que ens recorda la música de Charles Mingus. I ja per acabar, el darrer i 8è “Moneymarker” és el que té més marcat el ritme, també per com el Joan colpeja la caixa de la seva bateria, i és també una referència, o si més no ens recorda una composició coneguda i de moment no identificada.  Disc que incorpora un llibret amb un magnífic treball artístic fet exclusivament per aquest disc a càrrec de Maria Antònia Mateu Salvà, on, l’artista va fer una obra inspirada en les músiques i títols de cadascun dels temes.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del seu disc:

Doncs ja podem escoltar les seves músiques, així que us proposo escoltar el tema....

3.- Tramuntana       (Pere Bujosa)         4m41s

I quin caminar més maco que té aquest tema, marcat bàsicament per les notes del contrabaix i el seu ritme, notes que també semblen ser el motiu principal. Les soltes notes del piano d’en Xavi fan també de melodia, i és que és així el concepte, minimalista, també per delicat. El break posterior, càlid, fins i tot entranyable, ens permet gaudir amb el líder i compositor escoltant-lo en el seu solo. En Pere Bujosa és un magnífic músic, una mica desconegut si se’m permet, potser per haver-se desenvolupat als ara Països Baixos, concretament al Conservatorium van Àmsterdam, com la resta de companys. No oblidem que Joan Terol en devia ser un dels primers en establir-s’hi, i posteriorment Xavi Torres. La llista s’allarga molt, però també el Lucas Martínez que escoltarem després s’hi va estar, tot i que no massa. Una delícia de tema del Pere que ens mostra el tarannà delicat de les seves composicions, al menys les més slow de tempo, aquesta però un slow-medium.

I d’aquest tema, Pere en fa una descripció tot i definint el terme, no gens conegut per gent de fora de casa nostra. Ens diu també que és el nom de la serralada que hi ha a Mallorca, d’on ell és, lloc on de petit s’hi perdia per camins i paisatges.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Seguirem ara amb una altre magnífic tema que titula el disc..

2.- Wabi-Sabi         (Pere Bujosa)         4m46s

I ens diu en el llibret, que “Wabi-Sabi” és un terme japonès que es traduiria com la “bellesa en la imperfecció”. “Wabi” seria la simplicitat rústega, i “Sabi” del fet de gaudir de la imperfecció. És també una manera de viure que accepta la complexitat i valora la simplicitat. Doncs no sé jo on hi ha imperfecció en aquest tema, perquè no la trobo per enlloc. Bellesa, sí, i complexitat també. Piano i contrabaix fan les notes guia o motiu principal, i sí que veiem la simplicitat en les notes soltes del piano barrejades amb la complexitat de l’estructura harmònica i conceptes rítmics gens simples, que per això hi ha qui hi ha al comandament de la màquina rítmica, el gran Terol. El desenvolupament solista d’en Xavi Torres segueix en l’ona de la complexitat en tots els seus aspectes. De fet, el pianista tarragoní està immens, com és habitual en ell en cadascun dels projectes on hi participa, siguin seus o d’altri. La seva mestria l’hem pogut comprovar també per com ha controlat la mà esquerra alhora que amb la dreta ha volat vers les més altes altures de la creativitat. Un solo modern, amb els aires més contemporanis possibles, on ens ha acaronat amb la seva nova melodia improvisada. El retorn a la simplicitat del tema, ens ha apropat al final del tema que han acabat de cop.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.



Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim ara amb el tema on hi col·labora Lucas Martínez, saxo tenor...

6.- Blues per mon pare     (Pere Bujosa)         5m58s

I ens en diu que aquesta és una composició inspirada en Mingus i que posteriorment vaig titular així, car la vaig escriure per meu pare, músic aficionat, qui em va demanar tocar algun dels meus temes.  Doncs sí que és un tema inspirat en Mingus i concretament amb el que el genial contrabaixista va dedicar a Lester Young quan aquest ens va deixar, el seu magnífic “Goodbye Pork Pie Hat”. I certament la interpretació en clau de Blues que n’han fet els nostres herois és així de sentida. Un tema que respira humanitat, calidesa, sentiment ja en la pròpia i trista melodia, i que ells han sabut interpretar magníficament. El solo del Lucas ha estat preciós, alhora que havent-nos mostrat algunes de les seves habilitats en l’aspecte tècnic, com el fraseig i llenguatge, a la vegada que la seva magnífica sonoritat. No endebades aquest jove saxofonista de Blanes ja fa temps que ens va mostrar la seva predisposició al Jazz, quan amb només 17 anys va liderar un quintet on hi hagué Raynald Colom i una base rítmica amb el seu pare a la bateria, concert que van fer a la Sala Xica organitzat pel Jazz Club La Vicentina. En Pere Bujosa ha fet també la seva magnífica i sentida aportació solista en aquest tema del seu estimat mestre Mingus, un dels més avançats en la seva època. L’energia de la pulsió sembla una barreja de ràbia i pena per la mort de Lester. Nosaltres i ells, ens penedim també del traspàs de Jimmy Heat i Claudio Roditi, ambdós la mateixa setmana.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabarem aquest projecte amb el darrer tema del projecte...

8.- Moneymarker    (Pere Bujosa)         5m05s

Doncs ja heu pogut escoltar quin tema més marxós, ja d’entrada amb  en Joan Terol marcant territori, i després amb el motiu principal a càrrec de piano i contrabaix, i sempre amb l’energia i pulsió magnífica a càrrec del bateria Terol. Un tema marcadament “beat” però amb una melodia i complexitat harmònica encabida en el Jazz i si voleu una mica fusionat amb el rock. Les improvisacions, magnífiques. La primera d’en Xavi increïble, per com l’ha desenvolupat amb una gran tasca de les dues mans, a vegades elles dues solistes separades, i les més, amb l’esquerra recolzant la lleugeresa i creativitat de la dreta. Un solo increïble d’en Xavi farcit d’aspecte rítmic també, i recolzat   per contrabaixista i baterista, on aquest, en Joan, ens ha mostrat uns moments solistes magistrals ja quasi al final, abans de retrobar el tema, la melodia principal per així acabar el tema de cop. Magnífic tema d’un molt bon projecte d’en Pere Bujosa, contrabaixista empordanès que ara ja coneixeu, podent adquirir aquest el seu projecte entrant a la web del disc que us he posat a l’inici d’aquest  “Wabi-Sabi”. 

I ara ja podem escoltar el micro conte de Teresa Tuset..sobre la “persistència”.
....................
Gràcies cusineta per explicar-ho tot sempre d’una manera tan fresca i vital.

Acabem doncs el programa d’avui dedicat a Fresh Sound New Talent, amb el disc de Luismi Segurado Trio anomenat...



“HOCICOLOGY”

Luismi Segurado Trio featu. Jordi Rossy
Enregistrat per Jordi Vidal a Estudi Laietana, Barcelona, 1 i 2 de març del 2019.
Produït per Luismi Segurado
Productor executiu: Jordi Pujol

Luismi Segurado, piano
Jim Monneau, contrabaix
Santi Colomer, bateria
i Jorge Rossy (vibràfon en #1, 8 i 11).

Onze temes on n’hi ha de curtets i un de més de 10 minuts, “Estás miltinedo”, on hi col·labora el Jordi al vibràfon, tema carregat de swing. Doncs coses de la vida, en aquest disc hi ha també interludis, de fet n’hi ha quatre, i són “Interludio para Mompou, “Interludio para Duke”, “Inerludio para Scriabin” i “Interludio para Dutilleux” i igualment molt curtets. Les balades també hi són, com la preciosa “Dimecres 13”, i igualment de delicada és la composició “Salvatierra”. Amb una mica més de tempo i Groove, tenim el 7è track “Novecientos”. I amb una mica més de tempo, i encara en format trio essent però un dels temes més potents per tempo i ritme, és el “Jungle D”, barreja de ritmes complexos i swing en el pont i solos. Els tres temes on hi col·labora el Jordi són el primer ja comentat, el més llarg, el tema que titula el disc “Hocicoloy”, on hi tornen els ritmes complexos , i el darrer 11è track “Out to Brunch”, iniciat també amb una melodia a ritme trencat, amb breaks diversos i que després s’expandirà fins camins gens trillats concebuts en el tema i posteriors improvisacions a tot swing. Magnífic segon treball del jove pianista establert a casa nostra, ell que va fer els seus estudis superiors a la reconeguda escola del País Basc, Musikene.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..

Doncs us proposo començar amb el tema i preciosa balada anomenada...

3.- Dimecres 13      (Luismi Segurado)  5m56s

Doncs i quina preciosa balada a ritme de suau i delicat vals ens han ofert aquest trio liderat pel pianista i compositor Luismi Segurado. Una preciosa melodia que ja ens ha acaronat des dels inicis i que ben aviat ens hem fet nostra, així de maca és. Aquest és un trio de joves músics, tots amics nostres, als quals hem vist i veiem sovint en concerts i Jam Sessions. De fet de tots quatre, i ara incloc al Jordi, han vingut tots al Jazz Club La Vicentina excepte el líder Luismi. El solo que ens ha fet Jim Monneau ha estat magnífic. De fet, ell els sol fer cantant-ne la improvisació, i potser l’heu pogut escoltar fent-ho. Aquesta manera de fer és força difícil, car, cantar les notes i entonades a  temps real tot i improvisant és cosa de mestres, i no n’hi ha gaires que ho fan, entre els quals en Jim i en Miquel Àlvarez, jove contrabaixista valencià que també hem tingut al Jazz Club La Vicentina. El solo delicat, de prístina digitació i preciosa melodia ens l’ha fet en Luismi, ell que mica a mica s’està obrint pas en aquest complicat món de les músiques improvisades. És un magnífic pianista, creatiu, alhora que millor compositor, la qual cosa li assegurarà un lloc en aquest món. Ara es tracte que també l’ajudem adquirint-ne el seu projecte entrant al web que trobareu al blog del programa. Després de la seva preciosa aportació solista, han retrobat la maca melodia per apropar-nos al final.  

Us proposo ara escoltar el tema i 1er track del disc, el més llarg del projecte, on hi col·labora el Jordi Rossy al vibràfon, anomenat...

1.- Estás miltiendo  (Luismi Segurado)  10m04s

Doncs ja heu pogut escoltar quin magnífic tema ens ha aportat la creativitat compositiva del líder Segurado. Però és clar que amb la col·laboració del genial músic nostre, ara vibrafonista, i abans trompetista i pianista, i sempre grandíssim baterista, en Jordi Rossy, doncs l’èxit està assegurat. La concepció global que té Rossy de la música la veiem, escoltem, en cadascun dels projectes on hi participa. Mestre i músic, amb una llarga trajectòria que va des del Taller de Músics i els A Free K, fins les col·laboracions europees amb Wayne Shorter, Lee Konitz, etc, passant per la dècada amb Brad Meldhau i Larry Grenadier, alhora que les seves actuacions amb els seus amics Mark Turner, Joshua Redman, Jaume Llombart, i un llarguíssim etcètera que ara no acabarem. Un llarg tema del Luismi on hi ha hagut espai pels solos de cadascun d’ells, com al final del tema, amb els “quatres” del Santi Colomer amb els seus companys, tot just abans de recuperar el tema i acabar-lo delicadament. Jordi Rossy ha estat però qui primer ha desenvolupat la seva improvisació, i s’ha de dir que ha estat magistral. El seu sentit de l’espai, els silencis, i sobretot el seu swing, són de mestre. Creix cada dia amb aquest instrument, essent-ne ja de fa temps tot un referent, sense oblidar-nos del nostre amic Geni Barry, aquest més en l’ona Hard Bop d’un dels mestres de tots ells, en Bobby Hutcherson. El solo del líder Segurado ha seguit el tarannà encetat pel vibrafonista, i ha continuat el swing en la seva intervenció, també gràcies al “walking” de Monneau i el “swing” dels estris de la bateria del Santi. El solo del primer, ens l’ha mostrat de nou com el que és, un dels millors contrabaixistes del moment, ell que és molt jove encara. Els “quatres” posteriors del Santi ja comentats ens ha dirigit de cap al final. Gran tema del Luismi Segurado i grans intervencions de tots quatre.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.



Seguim encara, i ara de nou amb un tema en format trio, el més potent en aquesta formació, anomenat...

5.- Jungle D  (Luismi Segurado)  6m09s

Doncs ja heu pogut comprovar la diversitat rítmica i melòdica d’aquest projecte. El swing però sempre hi apareix, encara que sigui per una estoneta. De fet el ritme trencat i complex és la gràcia d’aquest tema, en la A, mentre que el curtet pont, o la B, és el moment del swing. En la seva exposició solista Luismi ens ha demostrat altre cop el perquè està on està i toca amb qui toca, car el seu bon gust interpretatiu i tècnica desenvolupada és a prova de màsters. En Santi ha fet també un increïble i ara sí, llarg solo a la bateria, ell que és un dels més “fins” en això de les baquetes, escombretes i timbals a dojo. Gran baterista el qual col·labora també amb en Rossy alhora que amb l’entranyable amic Ernesto Aurignac. Després del magnífic solo de Colomer han recuperat el tema acabant-lo després delicadament.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I ja acabarem projecte i programa amb el tema més viu del disc, darrer del disc i també a quartet amb en Jordi al vibràfon, tema anomenat...

11.- Out to Brunch  (Luismi Segurado)  6m18s

I és curiós que aquest tema m’ha recordat pel títol, el del meu estimat Eric Dolphy, “Out To Lunch”. No sé si hi té alguna altra relació, ho haurem de preguntar a l’amic Luismi. I és que en aquest disc i tema de Dolphy hi hagué també Bobby Hutcherson al vibràfon, amb Freddie Hubbard, Richard Davis i Anthony Williams, un dels darrers del nostre estimat Eric Dolphy abans de deixar-nos orfes per sempre més. I sí que té uns aires d’avant-garde com el disc de Dophy, sí. Fins i tot hi ha alguna altra versemblança melòdica. El tema de Segurado enceta un swing a tot tren en la seva reeixida improvisació, ben recolzat per “walking” increïble de Jim i “swing” de ride i xarles d’en Santi. Magnífic i potent tema per acabar projecte i programa, havent escoltat també la gran intervenció de Jordi Rossy al vibràfon, i ves per on que només ens hauria faltat un trompetista per acabar-ho d’arrodonir amb Dolphy. El solo magistral de Monneau, recolzat per piano i sobretot pel Santi fent de les “seves”, ha posat la cirereta dalt d’amunt d’aquest boníssim pastís. El contrabaixista ha acabat la feina amb un “break” que els ha permès retrobar el tema de nou amb arpegis celestials del vibràfon d’en Jordi, i acaronar el final molt més que delicadament. Gran tema per acabar projecte i programa d’avui.

I recordar-vos que hem pogut escolar primer el delicat projecte “Constant Stranger”, per després el d’en Pere Bujosa “Wabi-Sabi” i acabar amb aquest del Luismi Segurado Trio featuring Jordi Rossy, i aquesta setmana amb un micro conte sobre la “persistència” de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I abans d’acomiadar-me us recordo que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres  a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |