Programa 394 - FSNT: Constant Stranger, Pere Bujosa Trio, Luismi Segurado Trio featu. Jordi Rossy, dimecres 22 de gener de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs per començar,
comentar que aquest dissabte 18 de gener vam poder gaudir d’un magnífic concert
a la Sala Xica a càrrec de Marina Tuset Grup, amb Anggie Obin, flauta; Erico Moreira,
guitarra i veu i Jonas Santana, percussions. Una sala plena de gom a gom,
amb representació municipal d’alcalde Miquel
Comino i regidor de Cultura, Isidre
Bautista, que en acabar li van lliurar a Marina un preciós ram. Gràcies nois, i gràcies als quatre músics
que ho van fer la mar de bé, i sobretot gràcies al públic que va venir i omplir
la Sala Xica.
Doncs ja hi tornem
amb un programa FSNT i aquesta
vegada amb tres projectes de joves músics entre els quals el molt delicat del
trio on hi ha Richard Sears, conegut nostre, anomenat “Constant Stranger”, per després el de Pere Bujosa Trio, “Wabi-Sabi”, i acabar amb el de Luismi Segurado Trio feat. Jordi Rossy,
“Hocicology”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs començarem
suaument, car així és la proposta que ens presenta el jove pianista Richard Sears, al qual vaig conèixer
una nit de 23 Robadors de la mà del Gonzalo del Val. El projecte es diu...
“CONSTANT
STRANGER”
Richard
Sears, Martin Nevin & Guilhem Flouzat
Editat
per FSNT 558
Enregistrat
per Garret Lang i Sam Jones a Knobworld, Los Angeles, Califòrnia, 8 i 11
d’agost de 2017.
Masteritzat
per Dave Darlington
Produït
per Richard Sears, Martin Nevin i Guilhem Flouzat
Productor
executiu: Jordi Pujol.
Richard
Sears, piano
Martin
Nevin, contrabaix
Guilhem
Flouzat, bateria.
Convidats:
Dayna
Stephens (saxo tenor a #1,7,9 i 10),
Sam
Gendel (saxo alto # 4 i 5).
Aquest és un projecte
de 40 minuts de músiques molt delicades compostes pels tres membres de la
formació, encabides en el Jazz d’autor més actual, amb una concepció global delicada
per músiques i tempos. Hi ha tres temes molt curtets, de menys de 2 minuts,
suaus alguns i d’altres no tan, i que són “Fairy Tale”, “Goldfish” i
“Interlude”. El delicat “Porque no”, de menys de tres minuts, per després el
darrer track “Sap Rising” de menys de quatre. La resta ja tenen unes durades
diguem-ne que habituals, on hi tenim el delicat “A presence known” delicada
composició. Amb “Litle Fugitive” segueixen la dinàmica dolça, tot i haver-hi un
solo més viu. El primer track “Buried Echo”, té un tarannà més vital, tot i
mantenir-se dins la norma del projecte. El 3r, “By and By”, amplia els
paràmetres rítmics, tot i que no massa. I ja finalment, “Directions from a
Madman” és el més dinàmic de Groove. Acabo dient que les interpretacions dels
intèrprets són magistrals i molt boniques les seves músiques.
També I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així
poder-lo adquirir i col·laborar amb mantenir la música i el Jazz de manera
particular: https://www.freshsoundrecords.com/constant-stranger-albums/6723-constant-stranger.html
Doncs ja per començar
el programa, us proposo escoltar els quatre temes curtets tots seguits, o sigui
que escoltareu...
2.- Fairy Tale (Guilhem Flouzat) 1m50s
9.- Porque no (Guilhem Flouzat) 2m44s
6.- Interlude (Martin Nevin) 1m04s
8.- Goldfish (Guilhem Flouzat) 1m08s
Doncs i quines quatre
curtes i boniques composicions que hem escoltat a càrrec d’aquest trio amb
acompanyants al saxos alto i tenor, segons temes. Dayna Stephens ens ha acaronat amb el so melós del saxo tenor en la
segona i curta cançó “Porque no” del bateria Flouzat. D’ell mateix hem escoltat primer de tot el “Fairy Tale”
amb una magnífica improvisació del contrabaixista Nevin. D’aquest mateix hem escoltat el tercer tema l’”Interlude”,
marcat pel concepte rítmic sobretot, on el baterista fa una demostració de
sonoritats percussives, i ell mateix n’ha fet tota la intervenció solista i
melòdica, a duet doncs de contrabaix i bateria. Mentre que el darrer
“Goldfish”, a trio, està marcat rítmicament pel baterista, mentre el pianista
“vola” en una improvisació remarcable i melòdica, amb recolzament total del
contrabaix, també.
"En aquest trio
tranquil·lament intens, a més dels convidats, el baixista Martin Nevin destaca per les seves aportacions més descarades i
sempre interessants, ja sigui amb l'obtenció d'interrupcions vitals del
pizzicato o justament quan estableix els fonaments bàsics sobre els quals opera
la resta del trio. Els saxofonistes afegeixen color i profunditat a sis de les
10 pistes. Els honors de la composició es comparteixen per igual al voltant del
trio, però això és un esforç col·lectiu que sorprèn per les seves profunditats
i contrastos ". Simon Adams (10
de març de 2019) https://jazzjournal.co.uk
Seguirem amb el tema
de Martin Nevin, anomenat...
1.- Buried Echo (Martin Nevin) 6m04s
Doncs un altre
preciós tema, també escoltant el saxo tenor de Dayna Stephens amb un so delicat i bon tema del baixista Nevin. Preciosa i un tant inquietant
melodia principal, per com les notes llargues la deixen pendent. El solo fet
sense quasi interrupció, ha estat magistral, amb tot un reguitzell de motius i
molta qualitat creativa i per descomptat d’execució d’aquest mestre del tenor
que jo diria que ja ha sonat en anteriors programes. La delicada intervenció
del jove pianista Sears ha estat
també excel·lent, per com l’ha executat, amb tot el gust del món, i digitació
força prístina, nítida i un tant percussiva. El tema ha tornat de nou a càrrec
del tenor de Stephens, acabant el
tema delicadament.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Encara escoltarem més
música d’aquest delicat projecte, ara amb el tema de l’amic Richard Sears anomenat...
3. By and By (Richard Sears) 4m54s
Doncs ja heu pogut
escoltar com van les músiques i ritmes suaus d’aquesta formació. De totes
maneres hi ha un ritme permanent, el que en podríem anomenar “Groove” que fa
que tot plegat camini de manera increïble, i que notem els qui escoltem la música amb la màxima atenció. Un tema que
l’ha iniciat melòdicament per piano però amb el suport imprescindible de la
resta de la base rítmica. Tema intrigant, també, que et manté en una constant
escolta, no sigui que ens perdem quelcom important de la història. Les improvisacions
apareixen sense discontinuïtat del tema, primer a càrrec del piano, delicada
també, i posteriorment del contrabaixista, en un molt bon tema del pianista Sears. Temes de mínims, un tant
minimalistes per concepte melòdic i rítmic, i també de caire impressionistes.
Al final, el baterista Flouzat ens
ha fet una bona demostració de les seves habilitats solistes. I quasi sense
adonar-nos-en, han arribat suament al final del tema.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió
I acabarem aquest
projecte amb el tema també de Sears,
anomenat..
7.- Directions from a
Madman (R. Sears) 6m24s
I tot i el tempo
tranquil d’aquest tema, té una complexitat melòdica i harmònica força
remarcable. També hi ha els canvis adequats que el fan créixer encara més. El
ritme trencat a vegades, es reconverteix sovint amb un swing contingut,
sobretot en el solo del saxo tenor Dayna
Stephens, magnífic per cert. El baixista Nevin desenvolupa unes línies, sovint amb “walking” tot i que molt
contingut, la qual cosa fa “caminar” el tema de manera clara. Després del solo
del saxo tenor, ha estat el compositor i pianista qui l’ha seguit, fet també
amb molta delicadesa i nítida digitació, alhora que bones solucions creatives.
La recuperació del tema, després, ens el
fan encarar cap el final, amb moments d’una clara bellesa, com quan toquen a
duet, saxo tenor i piano. El final, delicat com tots els temes i projecte.
I darrerament i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet,
alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I nosaltres seguirem
amb el projecte del baixista Pere Bujosa
anomenat.....
“WABI-SABI”
Pere
Bujosa Trio
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1016
Enregistrat
a CvA Studios, Amsterdam, març de 2018.
Produït
per Pere Bujosa i David Casamitjana.
Productor
executiu: Jordi Pujol.
Pere
Bujosa, contrabaix
Xavi
Torres, piano
Joan
Terol, bateria
Lucas
Martínez, saxo tenor en #6.
Estem davant d’un
altre projecte del voltant dels 40 minuts, minut amunt minut a vall amb 8 temes
compostos tots pel líder i contrabaixista Pere
Bujosa. Ves per on que hi ha també un tema curtet de menys de dos minuts
anomenat “Interlude” amb sonoritats etèries i amb un text comentat
presumiblement pel seu autor, de moment no identificat. Tots els temes menys el
sisè són en format trio i els tempos són també força tranquils, o sigui que
seguirem amb la tònica del projecte Constant
Stranger, també de FSNT. Tot i
haver-hi temes delicats, en són majoria els que tenen un marcat Groove, i tot i
ser el tempo mig slow, el Groove comentat hi és de manera fefaent. El més
delicat però és el 7è track, “Polyrhitmic Dream”, mentre que el 5è, “Zukunft”,
tot i començar d’igual manera, agafarà un posterior i delicat groove marcat pel
beat del Joan. El 1er “Orwhurm” té
una concepció estratosfèrica en els inicis, esdevenint quelcom més per les
notes repetitives del piano d’en Xavi
i també per la preciosa melodia. El 3er “Tramuntana” té també una preciosa
melodia, ben senyalitzada pels més greus del contrabaix del líder, amb una bonica
melodia, i magnífic solo del líder Bujosa.
El 2n track que titula el projecte “Wabi-Sabi”, és un tema carregat d’un marcat
Groove pel Joan i un motiu principal
repetit alhora per baixista i mà esquerra del pianista. El 6è “Blues per mon
pare”, és el tema on hi col·labora el Lucas
al saxo tenor, i tot i iniciar-se dolçament, esdevindrà quelcom més en les
improvisacions, tema que ens recorda la música de Charles Mingus. I ja per acabar, el darrer i 8è “Moneymarker” és el
que té més marcat el ritme, també per com el Joan colpeja la caixa de la seva bateria, i és també una
referència, o si més no ens recorda una composició coneguda i de moment no
identificada. Disc que incorpora un
llibret amb un magnífic treball artístic fet exclusivament per aquest disc a
càrrec de Maria Antònia Mateu Salvà,
on, l’artista va fer una obra inspirada en les músiques i títols de cadascun
dels temes.
I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del seu disc:
Doncs ja podem
escoltar les seves músiques, així que us proposo escoltar el tema....
3.- Tramuntana (Pere Bujosa) 4m41s
I quin caminar més
maco que té aquest tema, marcat bàsicament per les notes del contrabaix i el
seu ritme, notes que també semblen ser el motiu principal. Les soltes notes del
piano d’en Xavi fan també de
melodia, i és que és així el concepte, minimalista, també per delicat. El break
posterior, càlid, fins i tot entranyable, ens permet gaudir amb el líder i
compositor escoltant-lo en el seu solo. En Pere
Bujosa és un magnífic músic, una mica desconegut si se’m permet, potser per
haver-se desenvolupat als ara Països
Baixos, concretament al Conservatorium
van Àmsterdam, com la resta de companys. No oblidem que Joan Terol en devia ser un dels primers
en establir-s’hi, i posteriorment Xavi
Torres. La llista s’allarga molt, però també el Lucas Martínez que escoltarem després s’hi va estar, tot i que no
massa. Una delícia de tema del Pere
que ens mostra el tarannà delicat de les seves composicions, al menys les més
slow de tempo, aquesta però un slow-medium.
I d’aquest tema, Pere en fa una descripció tot i
definint el terme, no gens conegut per gent de fora de casa nostra. Ens diu
també que és el nom de la serralada que hi ha a Mallorca, d’on ell és, lloc on de petit s’hi perdia per camins i
paisatges.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguirem ara amb una
altre magnífic tema que titula el disc..
2.- Wabi-Sabi (Pere Bujosa) 4m46s
I ens diu en el
llibret, que “Wabi-Sabi” és un terme japonès que es traduiria com la “bellesa
en la imperfecció”. “Wabi” seria la simplicitat rústega, i “Sabi” del fet de
gaudir de la imperfecció. És també una manera de viure que accepta la
complexitat i valora la simplicitat. Doncs no sé jo on hi ha imperfecció en
aquest tema, perquè no la trobo per enlloc. Bellesa, sí, i complexitat també.
Piano i contrabaix fan les notes guia o motiu principal, i sí que veiem la
simplicitat en les notes soltes del piano barrejades amb la complexitat de
l’estructura harmònica i conceptes rítmics gens simples, que per això hi ha qui
hi ha al comandament de la màquina rítmica, el gran Terol. El desenvolupament solista d’en Xavi Torres segueix en l’ona de la complexitat en tots els seus
aspectes. De fet, el pianista tarragoní està immens, com és habitual en ell en
cadascun dels projectes on hi participa, siguin seus o d’altri. La seva mestria
l’hem pogut comprovar també per com ha controlat la mà esquerra alhora que amb
la dreta ha volat vers les més altes altures de la creativitat. Un solo modern,
amb els aires més contemporanis possibles, on ens ha acaronat amb la seva nova
melodia improvisada. El retorn a la simplicitat del tema, ens ha apropat al
final del tema que han acabat de cop.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb el
tema on hi col·labora Lucas Martínez,
saxo tenor...
6.- Blues per mon
pare (Pere Bujosa) 5m58s
I ens en diu que
aquesta és una composició inspirada en Mingus
i que posteriorment vaig titular així, car la vaig escriure per meu pare, músic
aficionat, qui em va demanar tocar algun dels meus temes. Doncs sí que és un tema inspirat en Mingus i concretament amb el que el
genial contrabaixista va dedicar a Lester
Young quan aquest ens va deixar, el seu magnífic “Goodbye Pork Pie Hat”. I
certament la interpretació en clau de Blues que n’han fet els nostres herois és
així de sentida. Un tema que respira humanitat, calidesa, sentiment ja en la
pròpia i trista melodia, i que ells han sabut interpretar magníficament. El
solo del Lucas ha estat preciós,
alhora que havent-nos mostrat algunes de les seves habilitats en l’aspecte
tècnic, com el fraseig i llenguatge, a la vegada que la seva magnífica
sonoritat. No endebades aquest jove saxofonista de Blanes ja fa temps que ens va mostrar la seva predisposició al
Jazz, quan amb només 17 anys va liderar un quintet on hi hagué Raynald Colom i una base rítmica amb el
seu pare a la bateria, concert que van fer a la Sala Xica organitzat pel Jazz
Club La Vicentina. En Pere Bujosa
ha fet també la seva magnífica i sentida aportació solista en aquest tema del
seu estimat mestre Mingus, un dels
més avançats en la seva època. L’energia de la pulsió sembla una barreja de
ràbia i pena per la mort de Lester.
Nosaltres i ells, ens penedim també del traspàs de Jimmy Heat i Claudio Roditi,
ambdós la mateixa setmana.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem aquest
projecte amb el darrer tema del projecte...
8.- Moneymarker (Pere Bujosa) 5m05s
Doncs ja heu pogut
escoltar quin tema més marxós, ja d’entrada amb
en Joan Terol marcant
territori, i després amb el motiu principal a càrrec de piano i contrabaix, i
sempre amb l’energia i pulsió magnífica a càrrec del bateria Terol. Un tema marcadament “beat” però
amb una melodia i complexitat harmònica encabida en el Jazz i si voleu una mica
fusionat amb el rock. Les improvisacions, magnífiques. La primera d’en Xavi increïble, per com l’ha
desenvolupat amb una gran tasca de les dues mans, a vegades elles dues solistes
separades, i les més, amb l’esquerra recolzant la lleugeresa i creativitat de
la dreta. Un solo increïble d’en Xavi
farcit d’aspecte rítmic també, i recolzat
per contrabaixista i baterista, on aquest, en Joan, ens ha mostrat uns moments solistes magistrals ja quasi al
final, abans de retrobar el tema, la melodia principal per així acabar el tema
de cop. Magnífic tema d’un molt bon projecte d’en Pere Bujosa, contrabaixista empordanès que ara ja coneixeu, podent
adquirir aquest el seu projecte entrant a la web del disc que us he posat a
l’inici d’aquest “Wabi-Sabi”.
I ara ja podem
escoltar el micro conte de Teresa Tuset..sobre
la “persistència”.
....................
Gràcies cusineta per
explicar-ho tot sempre d’una manera tan fresca i vital.
Acabem doncs el
programa d’avui dedicat a Fresh Sound
New Talent, amb el disc de Luismi
Segurado Trio anomenat...
“HOCICOLOGY”
Luismi
Segurado Trio featu. Jordi Rossy
Enregistrat
per Jordi Vidal a Estudi Laietana, Barcelona, 1 i 2 de març del 2019.
Produït
per Luismi Segurado
Productor
executiu: Jordi Pujol
Luismi
Segurado, piano
Jim
Monneau, contrabaix
Santi
Colomer, bateria
i
Jorge Rossy (vibràfon en #1, 8 i 11).
Onze temes on n’hi ha
de curtets i un de més de 10 minuts, “Estás miltinedo”, on hi col·labora el Jordi al vibràfon, tema carregat de
swing. Doncs coses de la vida, en aquest disc hi ha també interludis, de fet
n’hi ha quatre, i són “Interludio para Mompou, “Interludio para Duke”,
“Inerludio para Scriabin” i “Interludio para Dutilleux” i igualment molt
curtets. Les balades també hi són, com la preciosa “Dimecres 13”, i igualment
de delicada és la composició “Salvatierra”. Amb una mica més de tempo i Groove,
tenim el 7è track “Novecientos”. I amb una mica més de tempo, i encara en
format trio essent però un dels temes més potents per tempo i ritme, és el “Jungle
D”, barreja de ritmes complexos i swing en el pont i solos. Els tres temes on
hi col·labora el Jordi són el primer
ja comentat, el més llarg, el tema que titula el disc “Hocicoloy”, on hi tornen
els ritmes complexos , i el darrer 11è track “Out to Brunch”, iniciat també amb
una melodia a ritme trencat, amb breaks diversos i que després s’expandirà fins
camins gens trillats concebuts en el tema i posteriors improvisacions a tot
swing. Magnífic segon treball del jove pianista establert a casa nostra, ell
que va fer els seus estudis superiors a la reconeguda escola del País Basc, Musikene.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
Doncs us proposo
començar amb el tema i preciosa balada anomenada...
3.- Dimecres 13 (Luismi Segurado) 5m56s
Doncs i quina
preciosa balada a ritme de suau i delicat vals ens han ofert aquest trio
liderat pel pianista i compositor Luismi
Segurado. Una preciosa melodia que ja ens ha acaronat des dels inicis i que
ben aviat ens hem fet nostra, així de maca és. Aquest és un trio de joves
músics, tots amics nostres, als quals hem vist i veiem sovint en concerts i Jam
Sessions. De fet de tots quatre, i ara incloc al Jordi, han vingut tots al Jazz
Club La Vicentina excepte el líder Luismi.
El solo que ens ha fet Jim Monneau
ha estat magnífic. De fet, ell els sol fer cantant-ne la improvisació, i potser
l’heu pogut escoltar fent-ho. Aquesta manera de fer és força difícil, car,
cantar les notes i entonades a temps
real tot i improvisant és cosa de mestres, i no n’hi ha gaires que ho fan,
entre els quals en Jim i en Miquel Àlvarez, jove contrabaixista
valencià que també hem tingut al Jazz
Club La Vicentina. El solo delicat, de prístina digitació i preciosa
melodia ens l’ha fet en Luismi, ell
que mica a mica s’està obrint pas en aquest complicat món de les músiques improvisades.
És un magnífic pianista, creatiu, alhora que millor compositor, la qual cosa li
assegurarà un lloc en aquest món. Ara es tracte que també l’ajudem adquirint-ne
el seu projecte entrant al web que trobareu al blog del programa. Després de la
seva preciosa aportació solista, han retrobat la maca melodia per apropar-nos
al final.
Us proposo ara
escoltar el tema i 1er track del disc, el més llarg del projecte, on hi
col·labora el Jordi Rossy al
vibràfon, anomenat...
1.- Estás miltiendo (Luismi Segurado) 10m04s
Doncs ja heu pogut
escoltar quin magnífic tema ens ha aportat la creativitat compositiva del líder
Segurado. Però és clar que amb la
col·laboració del genial músic nostre, ara vibrafonista, i abans trompetista i
pianista, i sempre grandíssim baterista, en Jordi Rossy, doncs l’èxit està assegurat. La concepció global que
té Rossy de la música la veiem,
escoltem, en cadascun dels projectes on hi participa. Mestre i músic, amb una
llarga trajectòria que va des del Taller
de Músics i els A Free K, fins
les col·laboracions europees amb Wayne
Shorter, Lee Konitz, etc, passant per la dècada amb Brad Meldhau i Larry Grenadier, alhora que les seves actuacions amb
els seus amics Mark Turner, Joshua
Redman, Jaume Llombart, i un llarguíssim etcètera que ara no acabarem. Un
llarg tema del Luismi on hi ha hagut
espai pels solos de cadascun d’ells, com al final del tema, amb els “quatres”
del Santi Colomer amb els seus
companys, tot just abans de recuperar el tema i acabar-lo delicadament. Jordi Rossy ha estat però qui primer ha
desenvolupat la seva improvisació, i s’ha de dir que ha estat magistral. El seu
sentit de l’espai, els silencis, i sobretot el seu swing, són de mestre. Creix
cada dia amb aquest instrument, essent-ne ja de fa temps tot un referent, sense
oblidar-nos del nostre amic Geni Barry,
aquest més en l’ona Hard Bop d’un dels mestres de tots ells, en Bobby Hutcherson. El solo del líder Segurado ha seguit el tarannà encetat
pel vibrafonista, i ha continuat el swing en la seva intervenció, també gràcies
al “walking” de Monneau i el “swing”
dels estris de la bateria del Santi.
El solo del primer, ens l’ha mostrat de nou com el que és, un dels millors
contrabaixistes del moment, ell que és molt jove encara. Els “quatres”
posteriors del Santi ja comentats
ens ha dirigit de cap al final. Gran tema del Luismi Segurado i grans intervencions de tots quatre.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Seguim encara, i ara
de nou amb un tema en format trio, el més potent en aquesta formació,
anomenat...
5.- Jungle D (Luismi Segurado) 6m09s
Doncs ja heu pogut
comprovar la diversitat rítmica i melòdica d’aquest projecte. El swing però
sempre hi apareix, encara que sigui per una estoneta. De fet el ritme trencat i
complex és la gràcia d’aquest tema, en la A, mentre que el curtet pont, o la B,
és el moment del swing. En la seva exposició solista Luismi ens ha demostrat altre cop el perquè està on està i toca amb
qui toca, car el seu bon gust interpretatiu i tècnica desenvolupada és a prova
de màsters. En Santi ha fet també un
increïble i ara sí, llarg solo a la bateria, ell que és un dels més “fins” en
això de les baquetes, escombretes i timbals a dojo. Gran baterista el qual
col·labora també amb en Rossy alhora
que amb l’entranyable amic Ernesto
Aurignac. Després del magnífic solo de Colomer
han recuperat el tema acabant-lo després delicadament.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I ja acabarem
projecte i programa amb el tema més viu del disc, darrer del disc i també a
quartet amb en Jordi al vibràfon,
tema anomenat...
11.- Out to Brunch (Luismi Segurado) 6m18s
I és curiós que
aquest tema m’ha recordat pel títol, el del meu estimat Eric Dolphy, “Out To Lunch”. No sé si hi té alguna altra relació,
ho haurem de preguntar a l’amic Luismi.
I és que en aquest disc i tema de Dolphy
hi hagué també Bobby Hutcherson al
vibràfon, amb Freddie Hubbard, Richard
Davis i Anthony Williams, un dels darrers del nostre estimat Eric Dolphy abans de deixar-nos orfes
per sempre més. I sí que té uns aires d’avant-garde com el disc de Dophy, sí. Fins i tot hi ha alguna
altra versemblança melòdica. El tema de Segurado
enceta un swing a tot tren en la seva reeixida improvisació, ben recolzat per
“walking” increïble de Jim i “swing”
de ride i xarles d’en Santi.
Magnífic i potent tema per acabar projecte i programa, havent escoltat també la
gran intervenció de Jordi Rossy al
vibràfon, i ves per on que només ens hauria faltat un trompetista per acabar-ho
d’arrodonir amb Dolphy. El solo
magistral de Monneau, recolzat per
piano i sobretot pel Santi fent de
les “seves”, ha posat la cirereta dalt d’amunt d’aquest boníssim pastís. El
contrabaixista ha acabat la feina amb un “break” que els ha permès retrobar el
tema de nou amb arpegis celestials del vibràfon d’en Jordi, i acaronar el final molt més que delicadament. Gran tema per
acabar projecte i programa d’avui.
I recordar-vos que
hem pogut escolar primer el delicat projecte “Constant Stranger”, per després el d’en Pere Bujosa “Wabi-Sabi” i acabar amb aquest del Luismi Segurado Trio featuring Jordi Rossy,
i aquesta setmana amb un micro conte sobre la “persistència” de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans
d’acomiadar-me us recordo que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el
febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la
música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix
i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per
l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
