Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Molt Bon Any i bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Abrera 107.9 Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I dir-vos que el concert de Festa Major d’Hivern o de la Mostra de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta;  Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard i a la Sala Xica. Un esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

I ja parlant del programa dir-vos que anirà de guitarristes (i no només) i les seves i diverses músiques, així és que podreu escoltar els joves al costat del mestre Pere Soto, ell amb el seu "Sailing", autoeditat. Els joves són l'Arnau Gil i el seu "Mecànica Vital", editat per Segell Microscopi, i també deuen ser joves els companys de la formació The Cominmens i el seu "Unnamed Road", de Youkali Music. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Un programa amb tres projectes diferents per com cadascú interpreta la seva música on el nexe d’unió és l’instrument, la guitarra. Els projectes dels dos joves segueixen majorment el vessant de la Fusió, mentre que el del mestre Soto està encabit en els diversos estils de Jazz, tot i mostrar-nos també les seves habilitats amb les guitarres més distorsionades en un dels temes.

Doncs comencem amb els projectes d’avui, i us proposo començar amb el d’un grup amb seu a Saragossa liderat pel seu guitarrista i més prolífic compositor amb el disc anomenat....



“UNNAMED ROAD”
The Cominmens

Editat el 2019 per Youkali Music                   Youkali 167
Enregistrat per Josué Pasqual el 21 i 23 de maig de 2018 a Cal Pastoret.
Mesclat i masteritzat per Josué Pasqual.
Produït per Youkali Music i The Cominmens.

Jaime Viñes, saxo tenor
Àlex Comín, guitarra 
Jesús Martí, baix elèctric
Israel Tubilleja, bateria

Les composicions d’aquest projecte són compartides entre tots, tot i tenir més protagonisme l’Àlex Comín, guitarrista i líder de la formació.

I aquí tenim prop de 50 minuts d’una música força potent amb 9 temes d’aquesta compacte formació que ens presenta el seu segon treball. Els dos primers temes són del saxofonista Jaime Viñes, essent el primer “Que el karma te lo devuelva” tota una demostració de força rítmica, tot i haver-hi un break rítmic entremig, tema encabit en la Fusió com respiren tots els temes de la banda. El segon és més delicat, “Reflect”, amb el suport del baix elèctric i bateria, per sobre del qual els dos solistes desenvolupen les seves línies. Els temes del guitarrista i ànima del grup, Álex Comín són 5 del total de 9, essent el 3er track “Sbt”, una mena de continuació rítmica del tema anterior, també amb moments per a la calma amb solo del baixista. El tema que titula el projecte, “Unnamed Road”, és una delicada composició a duet de saxo i guitarra, on el guitarrista dóna el suport adequat a la melodia feta pel saxo tenor. El “Tequila Sunrise” té uns aires diferents, per melodies i ritmes, també amb canvis diversos. És el més llarg del projecte on gaudirem de les seves intervencions solistes i tasques d’acompanyants.  El 6è track “Wisdom of the elderly”, és una magnífica balada, així és que ens mostra de nou la calidesa del so de Viñes al  saxo tenor, alhora que el bon gust del compositor i guitarrista Comín. I el darrer tema d’aquest músic, el 9è track “Hidden” és un altre tema força introspectiu i delicat, a un tempo súper slow on la intensitat del missatge un tant melancòlic ens el situa en l’àmbit més meditatiu. El tema del baixista Martí és “Horizonte de sucesos”, emmarcat en un esperit més viu de tempo, on sobta el duet solista de baix i saxo tenor. Després vindran les improvisacions dels seus companys, saxo tenor i guitarra, a un tempo magnífic. I el tema del baterista, “Sucesos en el horizonte”, ja veieu com juguen amb els noms, ens remet de nou a la placidesa de l’escolta tranquil·la i pausada pel tempo slow del tema.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, i així poder-lo adquirir i ajudar als músics i a la música, al Jazz, en definitiva.

Comencem doncs el programa amb una de les delicades composicions d’aquest projecte, i serà la que dóna nom a l’àlbum, tema del líder i guitarrista Álex Comín....

4.- Unnamed Road           (Á. Comín)   3m40s

Doncs amb quina delicada melodia hem començat el programa d’avui. Els dolços arpegis del guitarrista i compositor han recolzat la preciosa melodia feta pel saxo tenor Viñes, en un tema delicat que dóna nom al projecte, un “camí sense nom”. La posterior improvisació del saxofonista ha seguit el tarannà plàcid d’aquesta composició acabant-la tots dos delicadament. Poques coses més a dir d’un tema curtet i interpretat per dos músics, i només tornar a considerar la magnífica composició del líder i guitarrista Comín i el preciós i delicat so del tenor de Viñes.

I ara un comentari extret del web de Youkali Music i que parla del seu primer i anterior projecte, “Escenas”.
THE COMINMENS és el projecte liderat pel guitarrista i compositor saragossà Àlex Comín, que arran de la seva estada a Pamplona, ​​on completava els seus estudis superiors de Jazz, va donar forma al que s'ha convertit en el seu primer treball discogràfic com a líder, "Escenas "(Youkali Music, 2016). Al costat d'ell, completen el quartet Jaume Viñes (Saxo Tenor, Premi Qualitats Artístiques 2011 de l'CSMA), Jesús Martí (Baix Elèctric) i Israel Tubilleja (Bateria), una formació que, després d'anys de contínua evolució i investigació es desmarca amb un so propi, orgànic i basat en el "Interplay", que neix de la tradició jazzística com a sòl ferm per impulsar-se a sonoritats i rítmiques més modernes. Amb influències en la composició i l'enfocament interpretatiu de l'escena novaiorquesa actual, "Escenas" combina rítmiques agosarades amb harmonies amables, melodies molt vives, formes i estructures espontànies i improvisacions elàstiques, generant un so impactant, madur, fresc i honest.

Seguirem més vius de tempo tot i els canvis rítmics, amb un tema de Comín també, anomenat...

5.- Tequila Sunrise            (Á. Comín)   8m11s

Doncs i quin tema més impressionant, per diversitat rítmica alhora que per les seves interpretacions. Un ritme inicial del tema encabit en les complexitats més agosarades. I és que evidentment no és el clàssic 4x4 i és quelcom força més complicat i molt ben reconduït. El break rítmic entremig del tema és també un senyal d’identitat del guitarrista, i és que la riquesa del tema creix amb aquests canvis rítmics. El solo que ens ha fet ha estat força reeixit i igualment el del saxo tenor Viñes. Ells dos han anat fent un “téte a téte” magnífic mostrant-nos la seva qualitat tècnica i domini de l’instrument, alhora que la seva creativitat. Per sota d’ells, la potent base rítmica de baix elèctric i bateria ha estat sublim, donant-los tot el seu suport. Tema que s’ha basat en les improvisacions de saxo tenor i guitarra però que han acabat recuperant la melodia inicial. Magnífic i potent tema que en un directe deu ser brutal.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I encara amb més música d’aquesta formació The Cominmens amb un tema del saxo tenor Jaime Viñes anomenat...

1.- Que el Karma te lo devuelva            (J. Viñes)      5m45s

Doncs i quin altre tros de tema que acabem d’escoltar, i és que he seleccionat els temes més impactants del disc, sense oblidar que hi ha també unes precioses balades, però és que aquests temes són força impactants. La Fusió del Jazz-Rock hi és força evident. La base rítmica de baix i bateria estan immensos, el primer amb un magnífic solo, i el segon mantenint la màquina a tot tren durant tot el tema, fins i tot i ja cap el final, amb un magnífic solo, passant el so d’un canal a l’altre, mestria també de l’enginyer de so. Especial menció al solo del baixista, però és que també l’ha fet el líder i guitarrista, compartit amb el del compositor i saxo tenor, els quals han tornat a fer un téte a téte. Tros de tema dels The Cominmens compost pel saxo tenor Viñes.

I ara sí, comentant sobre el projecte actual...
Àlex Comín (guitarra), Jaume Viñes (saxo tenor), Jesús Martí (baix) i Israel Tubilleja (bateria), quatre dels músics més destacats de l'escena de Jazz aragonesa es reuneixen en aquest grup; la marxa comença el 2014 però porten molts anys compartint una actitud vital amb la música i tocant junts en el col·lectiu Jazzen Zaragoza. En aquest nou treball aprofundeixen en la relació entre composició, interpretació i improvisació, així com el vincle entre els seus integrants. Jazz contemporani com a conseqüència de l'inconformisme, així com la necessitat de creació i experimentació, fruit de l'estudi personal i evolució del so grupal, de la relació entre la música d'arrel i el jazz d'avantguarda.

I acabarem aquest projecte seguint el mateix i potent esperit, amb el tema del baixista Jesús Martí, anomenat....

7.- Horizontes de sucesos           (J. Martí)      4m19s

Doncs hi ha un tema que es diu “Sucesos en el horizonte” però aquest era el “Horizontes de sucesos” del baixista Jesús Martí. El tema més potent del disc acaba de sonar, i l’han iniciat el baterista amb una intro curteta a tot solo i ja situant-nos en el tempo i ritmes persistents, quasi a tot rock, gràcies que és fusió amb el jazz sinó em faríeu plegar. I és que després de l’exposició del tema, qui primer ha fet els solos ha estat el magnífic saxo tenor Viñes, inicialment només recolzat pel baterista i després per la resta de companys. Solo curtet per deixar pas al del guitarrista Comín ell amb aquest so tan en l’ona moderna de gent com Rosenwinkel, Abercrombie i demés mestres. L’Álex està immens en aquest tema i en la resta de temes. També està magnífic el baixista Jesús Martí havent fet un increïble solo, ell recordant-nos a mestres com Pastorious i demés mestres del baix elèctric. Després d’ell, han recuperat la melodia que han fet  saxo, guitarra i baix, acabant el tema posteriorment. Magnífic tema per acabar aquest projecte dels The Cominmens, “Unnamed Road”.

Deixem aquest projecte i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente,
.....................
Gràcies Carme per explicar-nos històries relacionades sempre amb les músiques del programa.

I nosaltres seguirem i farem un canvi estilístic per músiques i concepció a la guitarra, i ho farem amb el següent projecte i que serà el.....



“MECÀNICA VITAL”
Arnau Gil

Editat per Segell Microscopi     MIC129D
Enregistrat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Esplugues, CAT.
Masteritzat per Joan Hernàndez
Produït per Arnau Gil

Arnau Gil, guitarra
Clara Lai, piano, Fender Rhodes i teclat
Emilio Martín, contrabaix i baix elèctric
Jordi Gardeñas, bateria
I la col·laboració de:
Mathieu Robert, saxo soprano (2, 7, 8 i 10)
Joao Silva, violí (2, 7 i 8)
Núria Martin, violí (2, 7 i 8)
Aroa García, viola (2, 7 i 8)
Paul Stouthamer, violoncel (2, 7 i 8)
Vicent Pérez, trombó (2)
Xavi Garriga, veu (2)
Catherine Denys, Maria Shutsko, Carles Pineda Jr., cors (2)
Òscar Latorre, trompeta (5)

Totes les composicions i arranjaments són de l’Arnau Gil.

Doncs aquest és un projecte on l’Arnau Gil ret homenatge a músics i músiques que semblen haver-lo “marcat”, i no només. Quasi 50 minuts i 11 temes on es respira aquest respecte. Els tempos també són diversos i podríem dir que quasi la meitat, de fet en són 5 els que podríem encabir en el terme “balada”. Així tenim el preciós “Sospir” a guitarra sol. A “Enyor” l’acompanya el trio amb la col·laboració del soprano de Robert. Tema lent és també “Et in Arcadia Ego”, tot i ser força trencador en els inicis i modern de concepció i sons. A l’”Absència” sembla recordar quelcom de les músiques “folk-country”, i amb “Brisa” tenim una primera part melòdica, quasi de música de pel·lícules, mentre que després el swing apareix en el solo del líder. El primer track “Viatge” té ja un tempo una mica més viu i ens recorda els ritmes del Brasil.  I la “Rumba pel Raül” té el seu ritme en el títol, a un tempo mig com l’anterior. El salt més brutal des del punt de vista d’estil, és l’homenatge a Jimi Hendrix en la seva versió del “Purple Haze”, aquí amb la veu d’en Xavi Garriga i llarga llista de col·laboradors. Més viu i vital és el seu “Anhel de transcendència”, tot i els canvis de tempo i breaks rítmics. Un altre tema que acarona la Fusió del Jazz-Rock és l’”Estètic”, tot i que posteriorment, amb el solo de l’Òscar el swing hi apareixerà. I el tema més viu és el que titula l’àlbum, “Mecànica Vital”, amb una preponderant intervenció de Gardeñas, per ritme i solo, i sempre el líder, amb una gran solvència interpretant alhora que com podreu escoltar, en l’aspecte de la composició. La formació base és força sòlida i els acompanyants puntuals, extraordinaris. En definitiva un gran projecte on veiem a un Arnau Gil sòlid en les seves intervencions solistes a la guitarra en els diferents àmbits, estils i sons, alhora que molt bon compositor d’uns temes força interessants.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:




Doncs per començar aquest projecte us proposo escoltar.....

3.- Et in Arcadia Ego         (Arnau Gil)    4m29s

Doncs molt bon tema el de l’Arnau el qual ens ha fet notar l’especial sonoritat de la seva guitarra. Tema interpretat a quartet base amb Clara Lai als teclats, l’Emilio al baix elèctric i un immens Jordi Gardeñas a la bateria. El tema ha començat amb un intro de guitarrista i baterista, per després el guitarrista iniciar la melodia del tema, compaginada amb cords, una preciosa melodia un tant melancòlica, però. El posterior solo de l’Emilio al baix elèctric ha estat força reeixit, ell mestre canari en això dels més greus i dominador de la “Berra”. El líder ha recuperat la melodia sense intervenir en cap més solo, la qual cosa ens demostra la seva honestedat com a persona, alhora que com a músic, car priva més el resultat final que no pas l’ego.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Escoltem un altre tema d’aquest projecte i preparem-nos pel......

1.- Viatge     (Arnau Gil)             4m09s

Doncs l’Arnau ens ha fet anar de “Viatge” amb el seu tema. I és que ha començat amb els sons del Fender Rhodes i el motiu principal a càrrec de la seva guitarra en la que podria ser la “A” del tema. El pont o la “B” l’ha fet Clara  al piano elèctric, per tornar el motiu principal amb la darrera “A”. El solo de l’Arnau ens ha semblat també força interessant per com la melodia l’ha acompanyat, alhora com també la sonoritat més distorsionada. Clara a càrrec de les tecles diverses n’ha fet també un de força consistent, i és que les seves “maneres” respiren Jazz per tots els costats, les de tot el grup, és clar. Ella és un músic eclèctic que tan la podem escoltar fent uns estàndards com acompanyar projectes de lliure improvisació com els Black Flower de Yexza Lara / Pablo Selnik com formar part del projecte de l’Arnau. Al final del seu solo, ells dos a les mans de guitarra i piano elèctric, s’han retrobat per acabar aquest tema amb el motiu principal de nou i fer el tema per acabar-lo de cop.

Arnau Gil és un jove guitarrista egarenc format entre el Taller de Músics i el Conservatori del Liceu, centres ens els que ha pogut aprendre de reconeguts músics com Jordi Bonell, Dani Pérez, David Pastor i Vicens Martin entre d’altres. En els darrers anys ha col·laborat amb figures del jazz català com són Josep M. Farràs, Philippe Colom i Josep Puigbò, entre d'altres, a través dels quals s’ha pogut aproximar al jazz més tradicional fins a col·laborar en una ocasió amb l’emblemàtic trompetista de New Orleans, Leroy Jones. També ha produït els tres treballs discogràfics de jazz en català de la cantant Maria Betriu, amb col·laboracions de músics com Josep M. Farràs, John DuBuclet, Haizea Martiartu i Adrià Font.



I ara seguim amb el trencador tema que va fer Jimi Hendrix..

2.- Purple Haze      (Arnau Gil)    4m26s

I quin canvi més brutal de sonoritats, sobretot per la de la guitarra. Però la veu d’en Xavi Garriga ens vol recordar a Jimi Hendrix, i tot i fer-ho en els inicis, ben bé que ens hi ha situat. En aquest tema hi col·laboren tota una bona colla de companys als quals ja he mencionat en la presentació del disc. A notar el so més nítid de la guitarra del líder, més en l’ona so “stratocaster” com el de Hendrix. La gràcia del tema rau en l’arranjament, amb  com l’Arnau l’ha pensat i amb els instruments que hi ha encabit. Les veus, la líder i també els cors, hi tenen preponderància. Els backgrounds dels diferents vents quan el líder executa el seu espaterrant solo, són també remarcables. De la mateixa manera ho ha estat el de Clara al teclat, súper distorsionat com també la guitarra del líder, just abans de tornar a recuperar veus i tema, i anar-lo acabant amb una mena de “vamp” que l’allargaria en un directe, molt més que probablement.

No obstant, la seva fascinació per les sonoritats modernes l’ha portat a col·laborar amb músics i cantants com Xavi Garriga, Anahí Acuña (coincidint també amb Magalí Datzira, Martín Melendez i Lucía Fumero), Gemma Humet, Maria Shutsko, Catherine Denys i Ainhoa Cantalapiedra (guanyadora d’OT2) entre d’altres. Actualment presenta el seu primer treball, “Mecànica Vital” (Microscopi 2019), on explora un llenguatge propi a partir d’influències com el rock psicodèlic i el hip-hop a d’altres com la música simfònica i el swing.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I després d’aquest record a Jimi Hendrix ens endinsarem en una altra perspectiva musical de l’Arnau, la situada en....

7.- L’anhel de transcendència      (A. Gil)         4m16s

Doncs tal i com ha acabat aquest tema, tot vestit de “psicodèlia” i sons quasi del més enllà, no ens podríem imaginar escoltant-lo des dels inicis que així acabaria. Recordeu però que ja al primer break rítmic hem viscut el mateix, o sigui que aquest és el tarannà del tema, intentar trobar la transcendència. En el tema hem pogut escoltar primer la melodia inicial ja des del bell començament, el seu desenvolupament i primer break, per després seguir de nou melòdicament  a duet de guitarra i saxo soprano, el de Robert, però també els violins de Joao Silva i Núria Martin, la viola de Aroa García, i el violoncel de Paul Stouthamer. El primer solo l’ha fet l’Arnau amb un so ben marcat pel punteig de la seva guitarra, alhora que un molt bon fraseig i llenguatge. D’igual factura ha estat el solo de Robert  al saxo soprano, magnífic també. Tots han recuperat el tema i melodia principal fins situar-nos al final del tema, i acabar-lo així com qui no diu res, amb aquests estratosfèrics sons.

I acabarem aquest projecte amb el tema on hi col·labora el gran i jove trompetista Òscar Latorre...

5.- Estètic     (Arnau Gil)    4m33s

I què bé que ho pela el jove Òscar a la trompeta, ell, que conjuntament amb d’altres músics de la seva generació és el present i el futur del Jazz a casa nostra. Un tema iniciat amb una intro molt marxosa amb la guitarra distorsionada de l’Arnau que ha esdevingut quelcom més delicat per la sonoritat de la trompeta de Latorre. La melodia l’ha feta el jove trompetista i ell mateix ha encetat les improvisacions. Aquest és un tema d’estructura clara de Blues en els solos i no tant en la presentació inicial, car fins i tot el ritme així com trencat fa difícil situar-lo en el context adequat. Molt bona composició per això que acabo de dir i que dóna personalitat al tema, que en definitiva és un Blues. L’Óscar ens ha demostrat una vegada més per què és una de les “puntes de llança” dels trompetistes que tan ens fan gaudir. I no vull oblidar els seus companys de metalls com són Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès i d’altres més amb els quals tenim la sort de gaudir. Gran solo d’aquest jove d’Olesa de Montserrat encabit en l’ona més Bopper com la del seu i nostre admirat Clifford Brown. Després ha estat Clara Lai qui l’ha seguit amb una altra molt bona execució d’aquesta també jove pianista, on la pulcritud de la interpretació i les poques notes, les adequades, ha estat clau en la seva interpretació. Després tots ells han fet una improvisació col·lectiva fins arribar a la melodia del tema per així acabar-lo de cop. Magnífic tema per acabar el projecte de l’Arnau Gil i companys, ella i ells. I el swing d’aquest tema ens anirà força bé per encarar el projecte final amb en Pere Soto, el seu projecte a tot swing i no només.

Deixem doncs el projecte de l’Arnau Gil i nosaltres ja acabarem el programa amb el projecte del Pere Soto anomenat....



“SAILING”
Pere Soto

Àlbum gravat, mesclat i masteritzat per Pere Soto Studios. (Badalona, Catalunya 2019)

Produït per Pere Soto.

Pere Soto, guitarres
Curro Gálvez, contrabaix
Enrique Heredia, bateria
Artistes convidats ...
Salvador Toscano, percussió a "Estate" (gravat als estudis Pere Soto)
Arjen Gorter, contrabaix a "OrnetMonk" (gravat en el seu estudi casolà)
Bill Gerhardt, piano a "Lean Years" (gravat a Seclusion Hill Studios per Phil Ludwig, Ashville, NC EE. UU.)
Walter Lampe, sintetitzador virtual i teclats a "OrnetMonk".

Totes les composicions menys #4, 6 i 9 són de Pere Soto.

Estem davant d’un projecte personal amb tots els “ets i uts”, on els “mínims” del format trio bàsic, esdevenen molt més per com s’ho maneguen, i també pels convidats comentats en tres dels temes. De fet, en aquest treball ens trobem alguns dels Pere Sotos, no sé si tots, amb cadascun dels seus estils i maneres de tocar la guitarra. És com un caleidoscopi on podem veure el millor del músic, en aquest cas, podem escoltar el millor i variat de la seva producció. Es passeja pel “Jazz Gipsy” amb temes com el “155 Swing” aquest amb clares connotacions polítiques. Però també segons Wes Montgomery en el tema súper fast “Lean Years” de Patrick Azzara, altrament conegut com a Pat Martino. En el primer track “Just a minor Blues”, ens mostra dues de les diferents sonoritats que pot tenir una guitarra, en un tema a tot Groove. El més llarg, dedicat a Ornette Coleman i  Thelonious Monk, “OrnetMonk”, és un passeig llarg, de quasi 13 minuts per la geografia del jazz més trencador amb temps per gaudir de la seva creativitat sense límits. No oblida però les balades, i la versió que fa de “Estate” és extraordinària. I tot i parlar només del líder, dir-vos que tots els seus diversos acompanyants estan igualment de genials. Una altra delicada delícia és el tema de Charlie Haden, “For Ruth”. Un preciós vals és el tema propi “Vols ballar amb mi”, on la guitarra acústica destil·la calidesa. El tema que dóna títol a l’àlbum “Sayling”, també del Pere és una altra peça càlida a guitarra espanyola també sembla ser al mateix ritme de vals, i és que aquest ritme és força utilitzat en els temes a tot “Gipsy Jazz”. I finalment, el 3er track, “Cap i pota”, també del líder, ell sempre amb el sentit de l’humor a flor de pell tot i que sap ser àcid quan ens toca el 155. El swing d’aquest tema és remarcable,  igualment les interpretacions de tots els implicats, i el tempo doblat encara el fa més brutal.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del Pere Soto: http://www.peresoto.com/index-es.html per si podeu col·laborar d’alguna manera.

I tot i que hi ha el “For Ruth” i “Vols ballar en mi” que ben bé podrien ser els temes inicials, havent-hi “Estate”, no me n’he pogut està de posar-vos el tema de Bruno Martino.....

4.- Estate     (Bruno Martino)      7m04s

Doncs mai Bruno Martino hauria imaginat l’èxit que ha acabat tenint la seva composició, la única seva que en tinguem notícia. Segur que n’haurà fet d’altres, però l’èxit d’aquesta ha esborrat les altres de la memòria col·lectiva. Un tema interpretat per gent tan diversa com pugui ser Roberta Gambarini, ella extraordinària cantant, Chet Baker, Eliane Elias, Joao Gilberto, tristament desaparegut, i tantes d’altres. Aquí en Pere ens en fa una interpretació magistral a la guitarra espanyola en format trio base més les percussions de Salvador Toscano. Pere és un dels millors guitarristes de l’estat; dominador de tots els estils com ben aviat podreu escoltar, tot i que millor que cerqueu a les plataformes digitals i a la seva pàgina web per saber-ne més d’aquest gran mestre de casa nostra. La delicadesa de la interpretació de tots plegats concorda amb la del propi tema, melancòlic i amb un gran sentiment. Curro Gálvez ha fet també una molt bona improvisació, alhora que ha acompanyat de manera molt subtil, tal i com han fet també Enrique a la bateria i Salvador.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Seguim ara amb un tema del prolífic compositor Pere Soto, autor de més d’un miler de cançons de diferents estils, la qual cosa em recorda lo molt que a ell li agrada el “Gipsy Jazz”, ell que va muntar el grup DJangoCastle dedicat a aquest estil també anomenat “Jazz Manouche” on Django Reinhardt en va ser el màxim exponent. Escoltem però un tema situat en el context del Jazz-Blues anomenat.....

1.- Just a minor blues       (Pere Soto)   8m07s

I quin tema a tot swing i blues, recordant també el darrer tema del projecte de l’Arnau Gil. La melodia del tema està força ben trobada i ens recorda de manera velada algunes melodies del “Gipsy Jazz”. El solo del Pere ha estat magistral, per sensibilitat, llenguatge i fraseig súper ràpid, tal i com li agrada a aquest mestre desenvolupar els temes i solos. Els sons de la seva guitarra també han canviat tot i mostrant-nos les diferents maneres d’interpretar un Blues, també per sonoritat, aconseguint fent-nos pensar que hi ha un altre guitarrista en el projecte. La seva versatilitat és immensa, i en aquest tema, aquest Blues hem pogut constatar com amb el so més distorsionat, ens ha situat el l’entorn del Jazz-Rock. El solo del Curro ha deixat pas al de l’Enrique, recuperant posteriorment en Pere la melodia d’aquest Minor Blues.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I del Pere en podríem parlar tan i tan que no ens acabaríem el programa. Li he dedicat alguns programes, tot i que fa algun temps, però el millor que podeu fer és escoltar la seva música i millor encara, mirar d’adquirir-la.

Escoltem ara el magnífic tema barreja d’Ornette Coleman i Thelonious Monk on hi col·laboren Arjen Gorter al contrabaix, Walter Lampe, sintetitzador virtual i teclats, conjuntament amb l’Enrique  a la bateria en el tema....

8.- OrnetMonk        (Pere Soto)   12m50s

Doncs quina meravella de tema, de treball, de composició, on en Pere ens mostra el seu vesant més avantguardista, que el té també. Un tema de quasi 13 minuts on l’hem pogut gaudir en diferents àmbits i on el tema ha anat derivant i circulant per camins diferents. El Groove no ha parat en cap moment, i potser sí hi ha hagut algun break curtet, però bàsicament, la “marxa” no s’ha aturat. El motiu principal amb el qual l’han començat, ha servit també per acabar-lo així com diluïdament. Arjen Gorter l’ha començat al contrabaix seguint un motiu o línia de baixos, i després l’Enrique a la bateria, ells dos amb un Groove brutal, per ben aviat en Pere fent la melodia principal, recolzat pels teclats de Walter Lampe. Ells dos han fet el tema sencer, i el darrer és qui ha deixat pas al primer solo del tema, el del contrabaixista Gorter. Ell l’ha iniciat tot i afegir-s’hi també el Pere amb alguns acords, havent-hi també un “loop” amb el motiu principal. Lamper sona també amb el seu sintetitzador, i així tots plegats van desenvolupant el tema. Pere fa un solo magistral amb el Groove soterrat de la base rítmica, sobretot l’Enrique, que és també un mestre de les escombretes. Arribats al “break” hem escoltat el solo al contrabaix de Gorter, magnífic ell, i sons estratosfèrics per sota d’ell, del sintetitzador de Lampe, i també de la guitarra del líder. Han recuperat l’inici del tema i el seu magnífic “Groove” amb melodies i tot, per seguir en una posterior evolució a partir del break a guitarra sol d’en Pere i posteriorment l’addició dels seus amics. La creativitat del líder és força espaterrant, i així ens ho ha plasmat. El motiu rítmic però ha tornat a aparèixer, tot i que els sons són ara més en l’ona Coleman, més avantgarde sobretot per com el líder ha jugat amb les electròniques i softwares possibles i diversos. Amb aquesta passejada per l’Ornette arriben al final del tema, tot i recuperant-lo de nou per així acabar-lo delicadament.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ja per acabar el projecte i programa d’avui, escoltarem el tema de Patrick Azzara, Pat Martino, anomenat....

6.- Lean years        (Patrick Azzara)      6m38s

Doncs i quin tema més impressionant ens han fet els nostres herois, ara amb la col·laboració del Bill Gerhardt, gran amic del Pere amb el qual varen fer un anterior projecte en l’ona més free, crec recordar. El tema està encabit en el disc que va enregistrat Pat Martino en directe, anomenat “Live at Blues Alley”, un club de Washington, D.C. el juny de 2009 amb la seva banda on hi havia gent com Tony Monaco - orgue Hammond, Eric Alexander - saxo tenor i Jeff "Tain" Watts - bateria. Gran tema de Martino a tot swing i interpretat força més viu que el tema original gràcies a la mestria de tots quatre. La secció rítmica de contrabaix a tot “walking” amb Curro Gálvez i bateria a tot “swing” per “Ride” i “xarles” amb Enrique Heredia donen el suport adequat al líder per a desenvolupar un solo que per fraseig i velocitat d’execució està a l’abast de  ben pocs. Gerhardt al piano s’ha mostrat també força eficient i ha fet el seu també de manera magistral. Els “vuits” de guitarrista i pianista amb el baterista, ens l’han mostrat també tal i com és l’Enrique, un mestre en això de les baquetes, escombretes i ritmes intricats. En Curro ha tingut prou feina fent un “walking” a tota hòstia, o sigui que sembla que ja n’ha tingut prou amb aquest “curro”. Finalment, recuperen el tema i melodia de Pat Martino, i ens situen ja al final, acabant-lo delicadament.

Doncs ja hem acabat projecte i programa d’avui i us recordo que primer hem escoltat el projecte del grup The Cominmens, “Unnamed Road”, després amb el de l’Arnau Gil, “Mecànica Vital” per acabar a tot swing amb el del gran Pere Soto, “Sailing”, i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.

Abans d’acomiadar-me us recordo que el concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard i a la Sala Xica. Un esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |