Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un magnífic programa de Jazz aquí a Jazz
Club de Nit, i avui va de Jazz d’Autor i divers, amb tres projectes molt
interessants, dos que són un bon exemple del Jazz i variants que es fa a la
península, i el darrer del millor i modern jazz que es fa al Regne Unit. Així és que primer
escoltareu el projecte del Lorenzo
Azcona anomenat “Soplo de Vida”,
després tindrem als Cuarteto Fuerte
amb el seu disc homònim, i per acabar podreu escoltar el disc que vam adquirir
al Jamboree d’un dels guitarristes
de Jazz anglesos més punters anomenat Ant
Law i el seu “Life I Know”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs comencem ja amb
el projecte del saxofonista Azcona
anomenat....
“SOPLO
DE VIDA”
Lorenzo
Azcona
Disc
Autoeditat el 2017
Enregistrat
als Torestudios excepte "En el Lago" gravada en directe a la sala
Manuel de Falla l’any 2017.
Lorenzo
Azcona (saxos, flauta, clarinet baix, percussió i teclats)
amb la col·laboració
de:
Rubén
Rebolleda (piano i teclats en 1, 2, 3 i 5)
Jonatan
Temprano (bateria en 2, 3, 5 i 6)
Luis
Pérez Escribano (contrabaix en 1 i 6)
Sergio
Urquía (percussió en 1)
Carlos
Hipólito (trombó a 1 i 3)
Nacho
Muñoz (fiscorn a 1 i trompeta a 3)
Carlos
Beceiro (baix en 2 i 7)
Peter
Oteo (baix en 3 i 5)
Benjamin
Prado (veu en 3)
Josete
Ordóñez (guitarres a 4)
Alberto
Torres (violí a 4)
Fidel
Cordero (melòdica i teclats en 6)
Toni
Vázquez (Plats a 6)
Sebastià
Rubio (Percussió en 6 i 7)
Alexis
Fernández (Piano i Teclats en 7)
Antonio
Toledo (Guitarres a 8)
Doncs estem davant
d’un projecte de fa només dos anys. I és que no fa gaire que en Lorenzo me’l va passar via internet. De
fet crec que va ser al final de la temporada passada i no ha estat fins ara que
he trobat el moment oportú per a presentar-vos-lo. 8 temes dels quals set de
propis i l’altre és una magnífica composició que van fer Triana. Compta amb una llarga llista d’amics col·laboradors així és
que aquest és un treball farcit d’amor i reconeixement a tota aquesta gent que
al llarg de la seva vida musical ha anat trobant per aquests mons de 10. Tenim
un projecte no massa llarg, d’uns quaranta minuts, temps suficient per a
reconèixer a l’autor i al multi instrumentista que és Lorenzo Azcona. Els amics de Tomajazz
en varen fer una magnífica ressenya i concretament l’Enrique Farelo, la qual cosa m’ha anat molt bé per saber-ne una
mica més d’aquest músic. I per parlar de l’aspecte rítmic i de tempos del
projecte, dir-vos que dels vuit temes, la meitat són més aviat suaus i delicats
de tempo, i el que més el tema de Jesús
de la Rosa, membre de Triana que
va fer la preciosa cançó “En el Lago” i que el líder en formació reduïda va
enregistrar en directe a la sala Manuel
de Falla. Amb “El tiempo sanador”, Azcona
ens corprèn amb els diferents instruments que toca com el clarinet baix, tema
també força delicat de tempo. Una mica més viu i un tan “funky” és el sisè
track “Paciencia” on compta amb una bona secció de vents amb melòdica inclosa i
ell amb el saxo tenor. El segon track “Agosto en diciembre”, tot i iniciar-se
amb una intro a piano solo, esdevé quelcom més per les percussions i sobretot
per la melodia del líder força positiva tot i el punt melancòlic que també té.
Els temes més vius de tempo i ritmes diversos els inicia el primer track
“D’Abuty” aquest amb uns aires de calipsos i demés que ens apropen als mars més
càlids els del carib. Més vital és el tercer track “El influjo del 31”, amb una
aportació rítmica de percussions i del baix elèctric magnífiques alhora que la
secció de vents. El cinquè track “Recreo” és sens dubte una magnífica
composició del líder on ens mostra el seu domini de saxos i flauta. El motiu
principal que es va repetint i el seu ritme t’enganxen d’entrada, comptant
també amb una magnífica guitarra elèctrica. El ritme no s’atura i té una
insistència marcada també pel baix, bateria i percussions. I el més viu de
tempo és el seu darrer tema “El capricho de un minuto”, on en aquest curtet
temps ha creat un tema on se l’escolta als diversos vents alhora que una
magnífica guitarra amb els sons més flamencs i amb el tempo viu per les
diverses percussions. Doncs aquesta és la meva exposició pel que fa a l’aspecte
rítmic i de tempos, que crec que sempre va bé per saber una mica de què va
quasi tot, perquè tot, ho sabreu si adquiriu el disc.
Doncs que sigui un
homenatge als Triana i perquè és una
magnífica cançó, escoltarem.....
7.- En el Lago (Jesús de la Rosa) 9m08s
Doncs sí que un
recorda aquesta cançó i també la seva lletra...”Ayer tarde al lago fuí, con la
intención de conocer algo nuevo....nos reunimos allí y todo comenzó a surgir
como un sueño.....Creo recordar que por
la noche, el pájaro blanco echó a volar....en nuestros corazones, en
busca de una estrella fugaz...”. De fet, els nostres herois l’han iniciat amb
una intro que també feien Triana,
per després començar la melodia, en aquest cas només instrumental. El tema és
sensiblement més lent que la versió original aconseguint un plus de calidesa
sobretot pel so del soprano del líder que li dóna un tarannà melancòlic
preciós. Després de la exposició de tota la melodia, l’Alexis Fernández ens ha fet un preciós solo al piano, i l’ha seguit
el líder amb el soprano amb moments que et posen la pell de gallina. Un tema on
hem comptat amb Carlos Beceiro al
baix elèctric i el Sebastián Rubio a
les percussions, i com aquest darrer n’ha estat el protagonista en el canvi
rítmic que han fet quasi al final, ell a les percussions i suposo que també a
la bateria. Increïble aquest arranjament que ha donat un toc més de potència al
delicat tema de Triana i que han
acabat dolçament amb la melodia després d’aquest esclat rítmic. Magnífic tema i
pels aplaudiments del final, magnífic concert en directe que van fer ara fa dos
anys, de fet el 25 d’abril a la sala “Manuel
de Falla” de Madrid on el van
enregistrar.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Magnífica introducció
a la música d’aquest inquiet multi instrumentista de vents, teclats i
percussions diverses, alhora que magnífic compositor, la qual cosa podrem
comprovar seguidament, car la resta de temes del disc, ja sabeu que li són propis, com aquest magnífic....
6.- Paciencia (Lorenzo Azcona) 5m21s
Doncs amb quin ritme
més maco ens ha corprès aquest tema alhora que amb la seva melodia a càrrec pel
líder al saxo tenor. Però és que la secció rítmica fa un treball exquisit,
teclat, bateria, percussions diverses, contrabaix i demés, que se’ns emporten
sense remissió, però també s’enduen als solistes, primer amb la melodia i
després amb el seu delicat i melòdic solo al tenor. Això ha passat però després
del solo de Fidel Cordero a la
melòdica, ell que també està a càrrec dels teclats. I és que en aquest tema hi
ha col·laborat Jonatan Temprano,
bateria i plats; Luis Pérez Escribano,
contrabaix; Toni Vázquez, plats; Sebastián Rubio, percussions i la
secció de metalls, crec, que no són masses però sí Carlos Hipólito, trombó i Nacho
Muñoz, trompeta. El líder ho fa amb el tenor, percussions i teclats, o
sigui que potser els metalls hagin sortit dels teclats. Una delícia de tema per
la sonoritat del saxo tenor i per com va tot plegat rítmicament, que t’incita a
bellugar-te, a ballar-lo. Un tema un tan salsero, a Latin Jazz i compost i
arranjat amb molt bon gust alhora que magníficament interpretat.
Lorenzo
Azcona,
multi-instrumentista, toca els saxos, la flauta, les percussions, el violoncel,
la guitarra, el teclats, mare de 10 sr.. La seva principal característica és
ser capaç d’integrar-se en les més variades tendències musicals, i la seva
trajectòria professional així ho demostra. Ha gravat gairebé un centenar de
discos. Ha compaginat el seu propi projecte amb les gires de: La Unión, Manolo Tena, Mestisay, Carlos
Beceiro i Roxana Riu. També amb els guitarristes de blues Richard Ray Farrel, Estimar Sundy i amb el llegendari guitarrista
malagueny en la Lito Blues Band, Urubú i
Batà-Kum-Tum, grups de música brasilera. Amb cantautors com Javier Krahe, Juan Antonio Muriel i Ángel
Petisme. També ha col·laborat amb Joaquín
Sabina, Hilario Camacho, Manuel Cobos i Javier Ruibal. Grups i solistes de
rock: Burning, J. Bulevard i Mercedes
Ferrer, Hermanas Sister, Flamingos Bite.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim encara amb
un altre tema un pèl més viu, i que serà el magnífic...
5.- Recreo (Lorenzo Azcona) 4m52s
I quina potència que
té aquest tema amb la secció rítmica, plats, percussions i el potent i greu
baix elèctric que et fa ressonar tot el teu cos. Un tema amb col·laboracions de
Rubén Rebolleda, teclats; Jonatan Temprano, bateria i plats; Peter Oteo, baix elèctric; la guitarra
crec que de José Oñete i el líder Lorenzo Azcona en una demostració
magnífica a la flauta, als saxos soprano i baríton, alhora que a les
percussions. El ritme ha encetat el tema ja d’entrada i què bé han situat els
instruments de percussió diversos als canals dret i esquerra, discernint
perfectament què passa en cadascun dels canals. Després de la intro rítmica, el
tema curtet ha aparegut de la mà dels vents diversos, segurament doblats en el
moment de les mescles, interpretats pel líder. Després d’ell, el magnífic solo
del guitarrista Oñete en clau
Jazz-Rock de la millor factura on ens ha mostrat el seu domini de llenguatge i
instrument. Tema de nou per deixar pas al solo del líder al saxo baríton i
sempre els acords a la guitarra, percussions, bateria i baix que donen el coixí
adequat al solista per així assolir una magnífica interpretació també.
Repeteixo que trobo magnífic el tema, l’arranjament amb el sentit potent rítmic
que li ha donat el compositor, en aquest “Recreo” que en un directe segur
durarà força més i així fer gaudir a l’audiència, car, ja heu vist que el tema
no ha acabat, i sí, el volum ha anat baixant mica a mica, senyal inequívoca del
seu allargament en un directe.
Actualment el Lorenzo Azcona compagina el seu propi
projecte amb els directes de Hermanas
Sister, Payos Klezmer Orchestra (música jueva), A Quarter of a Dozen Band, Miguel Vigil (Acadèmica Palanca), Rock Confónico, Random Thinking. Amb el
projecte Fusión con Ñ dóna un repàs
a aquest estil de música instrumental en la seua vessant espanyola, des dels
seus començaments fins als nostres dies.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I acabem aquest
magnífic projecte amb dos temes seguits i que seran...
3.- El Influjo del 31 (L.Azcona-Á.Bautista) 3m54s
8.- El Capricho de un
Minuto (L.Azcona) 0m59s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina marxa que té l’amic Lorenzo
Azcona i la resta de companys entre els quals Rubén Rebolleda, teclats; Jonatan
Temprano, bateria i plats; Peter
Oteo, baix elèctric; Benjamin Prado,
veu i textos, Carlos Hipólito,
trombó i Nacho Muñoz, trompeta i el
líder als saxos tenor, baríton, flauta i percussions. Quasi sense adonar-nos-en
ja ens hem trobat amb el solo del líder al saxo tenor, a tot Funk, amb la seva
sòlida base rítmica de baix, percussions diverses i teclats. Concretament hem
pogut escoltar també al baixista demostrant-nos com ho pela tot plegat, amb un
solo com els que va inventar el per sempre increïble Jaco Pastorius. En aquest tema però, hem escoltat la veu del Benjamín recitant els seus versos i
sempre amb el suport del vents amics del Carlos
i l’Hipólito. I en Rubén, ara a l’orgue ens ha clavat un
solo magistral per acabar-ho d’arrodonir. I tot i ser aquest tema relativament
curt, es nota a l’ambient que en un directe el brodarien allargant-lo
adequadament, però no, aquest magnífic tema l’han acabat de cop. I sense poder
respirar que ens ha caigut a sobre el curtet i ràpid tema d’un minut, el que va
ser “El Capricho de un minuto”, amb la guitarra de l’Antonio Toledo i el líder amb la resta d’instruments, per acabar el
seu projecte d’aquesta manera. Magnífic projecte del Lorenzo Azcona que ens ha sorprès súper positivament, i és així
perquè no en teníem coneixement de la feina que porta fent aquest músic des de
fa més de 30 anys, cosa imperdonable que espero perdoni.
Deixem-lo doncs i ara
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
.......
Gràcies per sempre fer-ho
amb frescor i vitalitat.
I nosaltres seguim i
ara ho farem amb el projecte dels sevillans...
“CUARTETO
FUERTE”
Cuarteto
Fuerte
Editat
per Titanical Records
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Raúl Pérez a la Mina, els dies 1 i 2 de juny de el
2019.
Gustavo
Domínguez, clarinet baix
Álvaro
Vieito, guitarra elèctrica
Juan
M. Martín, baix elèctric
Nacho
Megina, bateria
Música composta i
produïda per Juan M. Martín.
Doncs aquest és un
projecte relativament curt però molt potent. Sis temes en descàrrega del
Bandacamp però vuit en el compacte i una mica més de 30 minuts d’unes composicions encabides en el
Jazz Avant-Garde i a moments en el Jazz-Rock més progressiu, les d’aquesta
formació sevillana liderada pel compositor i baixista Juan M. Martín. I el meu resum de tempos deixa pas al seu, molt més
interessant i que ara mateix us comentaré.
L'àlbum va ser gravat
i masteritzat als estudis La Mina de
Raúl Pérez, referencial i versàtil
productor de l'escena independent amb base d'operacions a la capital andalusa.
Registrat el juny de 2019 en tres relaxades sessions en directe, el disc respon
a la intenció de Martín de partir
d'una armadura compositiva metòdica, per després fer volar l'escriptura en les
partitures amb les intuïcions i l'espontaneïtat causades pel frec de la seva
interpretació en directe, respectant la frescor de les preses durant la
gravació. El resultat són vuit temes de so alhora dens i fluid, amb una
atmosfera personalíssima que se sosté en els ferms fonaments del so i el timbre
inconfusibles de Martín i el compàs
precís i dinàmic de Megina, i
s'expandeix sense parar amb el poderós contrast que generen el fraseig exemplar
i els meditats sols de Vieito i la
bogeria controlada de Domínguez,
músic molt vinculat a l'àmbit clàssic-acadèmic (com a membre del Projecte Ocnos i clarinetista habitual
de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla
i la Euskadiko Orkestra) que
dóna en aquest enregistrament curs a la seva passió per la improvisació i el
free-jazz. Cuarteto Fuerte, el disc,
conjuga múltiples referències i es balanceja entre el Jazz més modern i la
vastíssima tradició de la qual es nodreix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://cuartetofuerte.bandcamp.com/releases
I comencem ja amb les
seves músiques i ho farem amb el quart track del projecte, títol en català
anomenat....
4.- Els demacrats (Juan M. Martín) 4m57s
I em va comentar el Juan que aquest títol té a veure amb una
moguda/broma/conya amb un amic seu barceloní a qui veu sovint. Doncs déu n’hi
do quin salt estilístic on la música contemporània es dóna la mà amb el Jazz
més actual i proper a l’Avant-Garde. Si a tot això li afegim la mestria de les
interpretacions dels quatre músics, ens trobem amb el resultat que heu
escoltat. El so profund i tan característic del clarinet baix a càrrec de Gustavo
Domínguez es conjumina amb el de la guitarra elèctrica de Vieito, el baix del líder Juan M. Martín i la bateria de Nacho Megina, per quallar una
interpretació col·lectiva d’alt nivell. Fins i tot hi ha hagut alguns moments
on el swing hi ha aparegut, tot i que de manera velada, passant això en el solo
del guitarrista Vieito. Abans però,
hem pogut escoltar el solo del clarinetista baix, mestre aquest també en el món
clàssic. El tema té uns breaks rítmics que el caracteritzen, i això hem
escoltat tan a l’inici com al final, aquest també amb un delicat swing i
“walking” del baixista. El retorn al motiu principal ens ha recordat els inicis
i així és que l’han acabat delicadament.
Cuarteto
Fuerte
és la nova aventura sonora de quatre experimentats músics amb base a Sevilla. En el primer fruit de la seva
aliança, aquest és un àlbum que veu la llum sota el segell Titanical Records i que ja està disponible en els seus concerts com
també a la plataforma Bandcamp (en
format físic i digital). El grup
s'endinsa en els territoris del jazz contemporani sense lligams ni cotilles,
defugint inèrcies i propiciant una experiència que sacseja la rutina en l'oïda
de l'oient. La formació està liderada per Juan
M. Martín, baixista de llarga trajectòria i lligat a múltiples projectes,
des de la Big Band Assejazz a Malheur, i soci d'altres inquiets
instrumentistes del panorama jazzístic com Javier
Ortí o Martin Andersen, bateria
danès que vam tenir al Jazz Club La
Vicentina.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I sí, seguim ara amb
dos temes seguits anomenats...
4.- Spectrum (Juan M. Martín) 0m49s
3.- Hola què tal
estás? (Juan M. Martín) 3m38s
Doncs el primer ha
estat una interpretació quasi a duet amb el Juan al baix elèctric i Gustavo
al clarinet baix, ambdós fent una línia de baixos així com un tan “espectral”
que podria ser la utilitzarien d’altres músics per tocar-hi a sobre i fer les
seves improvisacions. Per tal i com ha acabat, sembla que també es podria
allargassar segons conviccions diverses i sensacions, les d’un directe. I yo
muy bien, seria la resposta a la pregunta del títol del segon tema escoltat. I
sí, perquè, amb aquesta composició ens hem afermat encara més en el concepte
més Free i Avant-Garde del projecte. Magnífica composició i de nou grans
interpretacions de tots quatre, a destacar el solo del líder al baix elèctric
ja quasi al final del tema retrobant la melodia inicial. Aquesta ha iniciat
el tema amb concepció rítmica trencada,
o sigui breaks, que després han esdevingut quelcom més, amb el bateria a tot
drap i igualment un “walking” que més aviat és un “running”, el del baixista.
Mentrestant, guitarra i clarinet han volat vers les més altes altures, les de
la seva creativitat. Alhora, la bogeria a moments, ha estat brutal. Un altre
gran tema d’aquest Cuarteto Fuerte,
del Juan M. Martín.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Plenes d'ecos i
gestos de complicitat però sempre filtrades pel característic tamís del Martín, aquestes vuit composicions
originals remeten tant al Morricone
menys difós (el que es va deixar atrapar pels timbres i els ritmes del rock i
la psicodèlia), com a les tenses i fosques bandes sonores del cinema criminal
italià dels 60 i 70; i també a figures fetitxe per el baixista com són Bill Frisell i especialment John Zorn, com a episodis
indispensables del gran llibre del jazz del segle XX, també pels temes signats
per Art Blakey, Ornette Coleman o Wayne Shorter. Fonts d'inspiració, tots
ells, totes elles, que responen al concepte de "disc d'oient" que va
guiar la creació d'aquest àlbum d'extraordinària riquesa de matisos, on Juan M. Martín, amb els seus tres
còmplices de luxe, va voler agitar la seva memòria per retre homenatge als
records del seu jo melòman i construir amb ells un material tan absolutament
nou com inconfusiblement personal.
I seguim amb més
“tralla”, la del tema....
2.- Perros Fuertes (Juan M. Martín) 2m13s
I tot i ser curtet
d’una mica més de dos minuts, aquest tema iniciat ja a tot ritme per baix i
bateria i per melodies, les de la guitarra i el clarinet baix, ens ha
impressionat igualment d’una magnífica manera. Sobra la base rítmica imparable,
el guitarrista ha iniciat la melodia o motiu principal, per després, els dos
solistes embrancar-se primer en la presentació de la melodia del tema a duet,
per després, i en una mena de téte a téte, a base de pregunta – resposta,
fer-ho amb el guitarrista preguntant i el clarinestista responent. Després han
recuperat la melodia principal per acabar-lo de cop. I de quina magnífica
manera els ha portat la base rítmica. Brutal.
També tenim una bona col·laboració
amb l’editorial basca Errabal Jazz
de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi
agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina
web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
I nosaltres acabarem
aquest projecte amb un altre increïble tema, anomenat...
5.- Sofocos (Juan M. Martín) 4m39s
Tot i començar a
ritme beat, el tema té algun break que n’interromp el fluir natural. Això passa
primer un parell de vegades, i després, amb la interrupció total de la base
rítmica, hem tornat a flipar amb el diàleg dels dos solistes, guitarra i baix
elèctric, els quals han estat una bona estona improvisant en el més free dels
estils mostrant-nos de nou la seva gran tècnica i control sobre els seus
instruments. El solo posterior del baterista ha acabat d’arrodonir el tema, i
suposo que en devia tenir moltes ganes, o al menys això devia pensar el
compositor, baixista i líder del projecte. Després del seu solo, tots plegats han
recuperat el tema i les seves interrupcions rítmiques per acabar-lo de cop,
d’una manera impressionant.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i
dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant
concerts primer i després jam session.
I nosaltres deixem
aquest projecte per encarrilar el darrer i final del programa, el del
guitarrista anglès Ant Law,
anomenat...
“LIFE
I KNOW”
Ant
Law
Editat
per Edition Records EDN1119
Enregistrat
per George Murphy al Eastcote Studio el novembre de 2017 a Londres.
Mesclat
el juliol de 2018 i masteritzat l’agost del mateix any.
Producció
d’Ant Law i Edition Records
Ant
Law, guitarra
Ivo
Neame, piano
Mike
Chillingworthe, saxo alto
Tom
Farmer, contrabaix
James
Maddren, bateria
I amb la
col·laboració de
Tim
Garland, saxo tenor i soprano
Asaf
Sirkis, konnakol
Totes les
composicions són del líder i guitarrista Ant
Law.
Aquest és un projecte
molt personal que s’allunya estilísticament dels dos anteriors, però tot i això
és d’una qualitat força contrastada i ja us diré més endavant el que hi posava
a la web del Jamboree tot i parlant
d’ell. Un disc amb vuit temes i podríem dir que ara sí, la majoria balades o
cançons lentes com la preciosa “Pure Imagination” que interpreta ell a guitarra
solo. El darrer track és el “Credits”, el qual també és una delicada cançó i
composició del líder. El segon track és el “Searching”, iniciat a guitarra
acústica, sembla, i amb els acords del tema a mode d’intro, la melodia però la
fan piano i saxo alto a duet. El setè track “The Act itself”, iniciada amb
arpegis alhora de guitarra i piano, i seguint amb aquesta delícia de cançó que
mica a mica et va segrestant per les diverses sonoritats dels instruments
incorporats i que s’allarga més enllà dels 12 minuts. El tercer track “Aquilinus”
també comença dolçament, però tot i el tempo base del tema, el líder el dobla
en el seu magistral solo amb un so passat pel sedàs dels efectes però tampoc
massa exagerats. El solo del saxo alto també va doblat de tempo, o sigui que el
resultat final agafa una altra sensació. El cinquè tema és la introducció del
sisè, “Laurvin Glaslowe” iniciant-lo com si fos un cantaire d’Índia i enllaçant-se amb aquest, força
potent de concepció i un dels vius de tempo del disc. I el més trencador és el
primer track del disc anomenat “Movies”, que tot i començar amb un ritme
trencat i a un tempo mig, esdevindrà quelcom més sobretot en el solo del líder
on se’ns mostra de nou com el que és, un dels millors guitarristes actuals del Regne Unit però no tant.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder i també de
l’editorial:
Doncs us proposo
escoltar el tema més llarg on podrem copsar la mestria del líder, com a
guitarrista i compositor....
7.- The Act Itself (Ant Law) 12m37s
Doncs si acabem
d’escoltar Avant-Garde, amb aquest tema i formació no ens hem allunyat massa,
no. Tema llarg amb varietat de melodies i ritmes, on el so del saxo alto ens
apropa al Jazz més contemporani, però també els moments del solo del bateria
amb l’acompanyament de la resta de companys. Diversitat de tot plegat, però una
qualitat fora de mida, com la dels altres dos projectes. El líder, amb els seus
delicats arpegis ens acarona alhora que desenvolupa el tema amb aires lleugers
i lliures. La base rítmica, el baterista concretament, manté una constància en
això dels diferents redobles i demés aspectes rítmics. La melodia principal o
motiu principal semblen ser aquesta eteris i volàtils arpegis, mentre que el
saxo alto Mike de cognom
impronunciable, l’acompanya delicadament. Hi ha moments que el so més greu i
profund sembla venir d’un saxo baaríton o clarinet baix, tot i no aparèixer
aquest instrument en els crèdits del disc que vaig adquirir al Jamboree. A la juguesca dels arpegis
del líder, també s’hi ha afegit el saxo alto i la resta de companys, com el
pianista Neame. El solo posterior
del saxo alto ha estat magnífic també, amb el suport increïble de la base
rítmica, amb una sonoritat i conceptes moderns i propers a l’Avant-Garde. En
fi, una meravella de tema de més de 12 minuts on hi ha espai per a tot i més. I
amb els arpegis finals i el solo del baterista, no tan solo, ens han apropat al
final d’aquest increïble tema del gran guitarrista Ant Law.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que organitzem cada mes des del Jazz Club La Vicentina, i així és que el proper serà el 22 de
novembre, tindrem a l’Álvaro Torres Trio
a l’Auditori del Molí dels Frares,
amb l’Álvaro Torres, piano i
composicions; Masa Kamaguchi, contrabaix
i Ivo Sans, bateria. L’Álvaro ens presentarà el seu primer
disc editat per FSNT anomenat “Specious Present”. Aneu assenyalant a
l’agenda.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marthe al capdavant d’una formació Dixieland.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ara us proposo
escoltar un altre magnífic tema i primer track del disc anomenat.....
1.- Movies (Ant Law) 4m52s
Doncs tot i els
inicis que semblaven situar-nos a un tempo viu, posteriorment en la melodia ens
hem trobat en quelcom dolç i delicat, tot i el ritme complex del baterista per
com ha anat colpejant els seus estris. Una intro llarga que finalment ha donat
pas a un altre esclatant solo del líder, guitarrista i magnífic compositor, Ant Law. Ens ha tornat a enlluernar en
un solo on només l’han acompanyat contrabaix i baterista, la mateixa formació
que vam veure al Jamboree. Els
acords del pianista l’han acompanyat posteriorment donant-li un pèl més de
coixí. I vet aquí que al final hi ha tornat amb la melodia dolça i un tan melancòlica
per acabar el tema amb el riff inicial súper fast i fer-ho de cop.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
I nosaltres acabarem el
programa d’avui i projecte d’aquest insigne guitarrista anglès que vam veure al
Jamboree i ho farem amb dos temes
seguits car el primer és la introducció del segon, o sigui que som-hi amb..
5.- Introduction to Laurvin
Glaslowe 2m59s
6.- Laurvin Glaslowe 3m24s
Doncs els sons
inicials i permanents després semblen ésser obtinguts pel Konnakol de la mà de
l’Asaf Sirkis. I les posteriors veus
i campanetes ens recorden sons del llunyà est, India, Xina, Japó, sense poder concretar massa, però sí que ens
mostra el tarannà obert del músic anglès per encabir-hi aquestes veus i ritmes
sons. I ja al final d’aquesta introducció ja reconeixem les músiques que després
han sonat en el tema pròpiament dit.
Un tema on els ritmes
no són massa reconeixibles i sí el tempo que és déu n’hi do de viu. El motiu
principal és força curtet i ben aviat el líder i magnífic guitarrista ens ha
clavat un magnífic solo amb tota la tècnica, velocitat i fraseig, el del Jazz-Rock
més potent. De la mateixa manera l’ha seguit el pianista Neame també en aquesta ona del Jazz-Rock-Progressiu, que és per on
també “circula” tema i projecte, sobretot en aquest potent tema. Després del
pianista, han tornat a recuperar la melodia principal per després acabar-lo de
cop, en un altre increïble tema.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
