Programa 383: Joel Moreno Codinachs i Herring & Alexander 5tet featu Mabern, dimecres 30 d'octubre de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs aquí estem de
nou amb un altre programa que de ben segur us agradarà, tot i retornant al Jazz
actual amb dos projectes, un vist al Jamboree
i l’altre al Festival L’Hora del Jazz
(Memorial Tete Montoliu). Primer escoltareu aquest darrer, el que em va
cedir el seu líder Joel Moreno Codinachs,
anomenat “Songs for midnight dancers”
editat per Underpool. Després, i per
acabar, el que li vam adquirir a Vincent
Herring a la nostra estimada cova cava “In
the spirit of Coltrane and Cannonball”, disc del 2012, i aquesta setmana
amb un micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
“SONGS
FOR MIDNIGHTS DANCERS”
Joel
Moreno Codinachs
Editat
per Underpool UNDP-027
Enregistrat
per Sergi Felipe i Joan Hernández entre març i maig de 2017 a l’estudi
Underpool, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Catalunya.
Producció
de Joel Moreno & Underpool
Joel
Moreno Codinachs, guitarra
Jordi
Santanach, saxo tenor
Alejandro
di Constanzo, piano
Oriol
Roca, contrabaix
Santi
Colomer, bateria
Totes les
composicions són de Joel Moreno
Codinachs.
Estem davant d’un
projecte molt treballat amb quasi una hora i quart de música i onze magnífics
temes on el sentiment, el feeling global és que el swing, el bon Groove ens
acompanya ja des de l’inici. Però el projecte té moments diferents, per tempo,
però també per estils de composicions. La balada, perquè només n’hi ha una és
la preciosa del track onzé i súper slow anomenada “Blanc”. El tema setè
“Lament” comença també molt lenta amb melodia un punt melangiosa a càrrec del saxo
del Jordi, segueix l’Oriol a contrabaix solo i ja més
endavant, després de la intervenció de l’Alejandro,
ens trobem amb un canvi rítmic que seguirà quasi fins el final. Un tema a tempo
medium slow és el cinquè track “15-9 6pm” tot i iniciar-lo bateria i guitarra
esdevenint després de la intro una preciosa balada a mig tempo. El novè track
“We danced at midnigth” l’inicia el Santi
amb un magnífic solo de bateria i ja quan intervé la resta de companys el
groove hi apareix delicadament i així seguirà fins el final. El primer track
“The Slope” s’inicia amb aquest groove suau de tempo, quasi marca de la casa,
de quasi tot el projecte, i quan més es nota és en el solo del líder i
compositor. Un altre tema que té un canvi rítmic és el quart track “I Heard
your Beat” que s’inicia delicadament a solo del guitarrista i que una vegada
acabada aquesta intro ens tornem a trobar de nou a tot delicat swing. El sisè
track “Old Place” comença també a quasi el mateix tempo i groove amb el solo
del líder. El segon track “Out to Eat” té un tarannà un pèl més viu de tempo i
una melodia amb magnífica que deixa pas al solo del Jordi al tenor, tot i això “bastit” per canvis rítmics on hi
apareix el swing a moments. El tercer track “Maenad’s Dance” és el que més
evolucions fa tot i parlant de ritmes i melodies, i també és el més sorprenent.
Els dos que queden són els més vitals per tempo, com per exemple el desè track
“Power Source” el qual amb una melodia a duet de guitarra i saxo tenor tot amb
el substrat de la base rítmica a ternari, ens impressiona també molt
positivament. I amb el vuitè track “La Cremà” acabem aquesta valoració rítmica
i global dels temes d’aquest disc. Aquest és amb diferència el més vital del
projecte tot i no començar així de viu i trobant-nos també amb variacions
diverses entremig del tema, aquest també sorprenent com els dos anteriors.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré la pàgina web del Joel
Moreno i d’aquest projecte: http://www.joelguitar.com/jmc-quintet.html
Doncs comencem amb
alguna de les precioses balades del projecte i que serà la que té un punt més
de tempo, l’anomenada....
5.- 15-9 6pm (J. Moreno C.) 6m51s
Doncs ja heu pogut
escoltar aquest primer tema del projecte de Joel Moreno i el seu quintet, i com ha començat amb la dolçor de la
guitarra del líder i per sota els suaus redobles del Santi a la bateria. Amb la intervenció de la resta de companys ha
passat el mateix, amb moments així com una mica trencats pels breaks rítmics a
càrrec del baterista, continuant així fins el moment dels solos amb en Jordi Santanach al saxo tenor, on tot
s’ha reconduït i el ritme suau a fluït. En Jordi
és un artista polifacètic, car alhora que músic, atresora una capacitat
artística en el món plàstic de gran nivell i creativitat, la mateixa que ens ha
mostrat al saxo tenor. La delicadesa del solo del líder ha estat magnífica,
seguint l’estela de la d’en Jordi, i
és que el tema i solos van fluint dolçament, també per com la màquina rítmica
els va portant a tots. El fraseig d’en Joel
és de tal factura que la nova melodia creada és d’una gran bellesa, com la
mateixa melodia. Aquesta torna de nou després del seu solo de la mà del Jordi al saxo tenor i del líder a la
guitarra. Un preciós tema per començar el programa d’avui.
A la pàgina web del Joel i parlant d’aquest disc, en Martí Farré (periodista musical) fa una
ressenya del disc tot i situant al líder en el context de la “Nit”, dels
“noctàmbuls”. I ens diu...
“Un dels grans tòpics
sobre el jazz és el que associa aquest gènere al submón de la nit, a caus
ombrívols o a salons elegants, però sempre de nit, com si “la música de la
sorpresa” no fos possible gaudir-la a plena solana. La nit i la ciutat són dos
elements lligats al jazz, diuen, però “nit” i “ciutat” són també dues
categories associades a tot tipus de música, a les moltes expressions de l'art
de la musa Euterpe que escolta el
guitarrista Joel Moreno Codinachs. A
les notes del disc apunta que ho fa “en un ordre aparentment esquizofrènic.” Ho
justifica apel·lant al resultat d'“una ment dispersa.” No és veritat, o no és
del tot veritat: Joel Moreno Codinachs
és, en tot cas, un melòman apassionat, com per altra banda ho acostumen a ser
els noctàmbuls de debò.”
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les
sessions de Lliure improvisació dels
dijous i els dimarts concert i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i
després Jam Session amb Miguel Pinxo
Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I seguim amb el
delicat swing del primer track del disc....
1.- The Slope (J. Moreno C.) 6m18s
Doncs amb la mateixa
frase o motiu principal amb què han acabat, han començat aquest primer track
que pressuposa quasi tot el que passarà després. La introducció al tema també
marcada pels breaks rítmics, sembla ser també un referent o una “manera de fer”
pel líder al menys en aquest projecte. Després de la presentació del tema el
líder ha iniciat els solos, ell que amb aquesta sonoritat un pèl fosca com la
d’alguns dels seus mestres ens ha tornat a impressionar positivament per com ha
desenvolupat el seu. Però és clar que amb la base rítmica que li dóna tot el
suport és molt més fàcil tot. I així és que l’Oriol, Santi i Alejandro són els tres d’aquesta precisa màquina de
swingar. El darrer, el pianista argentí establert entre nosaltres de fa anys i
professor al Taller de Músics, ha
desenvolupat el seu precís solo per l’aspecte rítmic començant amb una mà des
dels més greus. Posteriorment i ja amb les dues, ha creat una nova melodia amb
la dreta tot i marcant els acords amb l’esquerra. La pulsió rítmica, la
digitació pulcre i nítida el caracteritzen alhora que el seu llenguatge.
Després d’ell hi han tornat amb el “tema”, els seus breaks i melodia per així
acabar-lo a tot swing i dolçament.
Joel
Moreno Codinachs va néixer a Barcelona
en un família amb una gran passió per la música en la què quasi tothom toca
algun instrument. Aviat va començar amb la guitarra influenciat per aquest
entorn. A l’edat de catorze anys descobreix la guitarra elèctrica i comença a
tocar blues i rock. Poc més tard tard s’enamora de les harmonies del Jazz i la
música brasilera. Des de llavors no ha deixat de tocar aquestes músiques.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ara fem-ho amb una
mica més de tempo amb....
2.- Out to Eat (J. Moreno C.) 4m49s
Doncs amb aquest
tema, en Joel i els seus ens han
omplert amb una mica més de tempo i swing, alhora que calidesa, car les
melodies que estem escoltant les podríem encabir en aquest context, i alguns
fins i tot podrien parlar de “l’Smooth
Jazz”, per com de delicat és tot plegat. La introducció al tema ens l’ha
mostrat tal i com és, una magnífica composició rica en harmonies i canvis
diversos on no se’m fa fàcil identificar-ne l’estructura, car no sembla ésser
una d’aquelles típiques de 32 compassos i forma AABA o similars. El que sí anem
veiem és que el líder i molt bon guitarrista és també un molt bon compositor, i
és que tots els temes d’aquest disc són una preciositat. El solo d’en Jordi al saxo tenor ens l’ha mostrat en
tot el seu esplendor, de la mateixa manera que l’hem escoltat abans. Té una
sonoritat força personal i ens recorda també a Joe Henderson entre d’altres. Amb el seu delicat i lligat fraseig
construeix noves i agradables melodies, de manera similar a com ho fa el líder Joel Moreno. I és que aquest ha tornat
a meravellar-nos per la seva delicadesa tot i confeccionant el seu solo,
després del qual han recuperat la melodia del tema a duet de saxo i guitarra
per arribar al final. Un altre gran tema de Joel Moreno Codinachs.
Lidera
el seu quintet i trio i participa en diversos projectes. Ha publicat, amb el
seu quintet, “Songs for Midnight
Dancers” (Underpool 2017), el seu segon disc com a líder. El seu àlbum de
debut, Emergexit (Errabal 2010), el
va enregistrar a Nova York i l'any
2015 va presentar el CD PLAY (Errabal
2015) amb Diana Palau & Joel
Moreno Project, un treball sorgit de
la col·laboració amb la cantant Diana
Palau. També ha participat en diversos enregistraments com Chiquilladas Pintorescas (JazzGranollers
Records 2015) amb Sabina Witt Grup, Estrada
do sol (Temps Record 2012) i Flor de cerrado (Temps Record 2014) amb Luna Cohen
Grup -discs on, a part d'intèrpret, també exerceix de productor musical-, Fight with your best weapons (Barcelona
Underground scene 2014) amb Bernat
Hernandez, Després del Jazz (Audiovisuals de Sarrià 2011) amb Martí Ventura Quartet i col·laborat en
el disc L’aigua no es mou (Satélite K
2011) de Folkincats.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I acabarem el
projecte del Joel Moreno Codinachs
amb el potent tema...
8.- La Cremà (J. Moreno C.) 4m10s
I aquest tema ha
començat amb alguns breaks rítmics que ens en han recordat les “maneres
compositives” del líder en aquest projecte. Els canvis de tempo apareixen en
els solos, primer a swing dolç i posteriorment doblant el tempo i llavors sí a
tot swing a tot drap. El “ride” de la bateria del Santi i el “walking” al contrabaix de l’Oriol així ens ho constaten, tot i els acords puntuals de l’Alejandro al piano. Joel, en aquesta situació ha
desenvolupat un solo on el que sí es nota la pulsió sobre les cordes essent
aquesta més viva i percussiva. El seu fraseig s’ha mantingut però a una
“velocitat” controlada si el comparem amb el “walking” del contrabaixista,
aconseguint un contrast força interessant. El swing arrastradet ha aparegut de
nou en el solo del saxo tenor del Jordi,
però ben aviat han tornat a doblar el tempo i el swing ha tornat a anar a tot
drap. El curtet solo que ha fet el Santi
ha estat magistral, ell què és un dels bateries més “delicats” que hi ha a
l’escena de casa nostra. Després d’ell, han recuperat el tema de “La Cremà” per
acabar-lo delicadament.
A
part de la seva faceta com a intèrpret també exerceix com a docent i arranjador
musical. És laietà, però ha viscut en diverses ciutats abans de tornar a la
seva Barcelona natal. Resideix dos
anys a Nova York on viu les
experiències musicals més intenses sota la tutela de Peter Bernstein, John Scofield, Jonathan Kreisberg i Jean Michel Pilc.
Obté un Màster de Música a la New York
University gràcies a una beca de “La Caixa”. Abans de passar per Nova York viu quatre anys a Àmsterdam, graduant-se al Conservatori Reial de La Haia. La seva
carrera comença però a Barcelona
sota la guia de músics com Mario Rossy i
Albert Cubero.
Deixem doncs aquest magnífic
projecte del Joel Moreno Codinachs i
companys, i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..
.....................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb aquesta
dinàmica vital tan fresca.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts. I cada quinze dies i al Fasltaff de Gràcia s’hi
fan Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos
Enrique Menrath i Albert Whiles.
I nosaltres seguim i
ara ho farem amb un altre projecte on el swing i el groove tampoc ens
abandonaran massa, i és l’anomenat...
“IN
THE SPIRIT OF COLTRANE & CANNONBALL”
Eric
Alexabder / Vincent Herring 5tet featu. Harold Mabern
Editat
per Du-Productions
Enregistrat
i mesclat per George Luksch als Home-Studios el 29 i 30 d’octubre de 2012.
Eric
Alexander, saxo tenor
Vicent
Herring, saxo alto
Harold
Mabern, piano
Milan
Nikolic, contrabaix
Joris
Dudli, bateria
Doncs aquest és un
disc del 2012 fet en cartró i amb no massa informació. Segons ens diuen a la
contraportada del disc, els textos explicatius es van haver de fer abans
d’enregistrar el disc. Resulta que en el disc que vaig adquirir al Jamboree hi faltava la informació de
temes i compositors. Així és que li vaig demanar per mail a Joris Dudli a veure si em podia donar
més informació, i vet aquí que em va enviar la funda on hi fiquem el CD, on hi
ha la informació de temes i compositors, o sigui que tot això que li agraïm. Vuit
temes i més de 50 minuts de magnífica música seguint el tarannà de l’anterior
projecte, o sigui que a tot swing i afegiria també que amb algun punt de funk i
demés variants. Tenim en el quart track una preciosa balada anomenada “The way
he makes me feel” amb el so melòs del tenor d’Alexander. En el setè track tenim l’altra preciosa balada és “You
Got Soul”, primer amb el tenor i després amb el alto de Herring. Creixent de tempo tenim els temes “Edward Lee”, sisè
track, amb un swing delicat després a les improvisacions, i el “Rakin’ and
Scrappin’”, cinquè track, que ens recorda el “Cantaloupe Island” de Herbie Hancock, suau encara de tempo.
Una mica més viu és el tercer track i tema anomenat “The Booking Agent” a duet
de melodia pels dos saxos i un tan funky de ritme. El segon track, “Dancing
Fritz” ja va a tot swing, també fent un “soli” de saxos a l’inici. Més viu és
el primer track que sembla una revisió del “Giant Steps” de Coltrane, amb la baixada harmònica
característica, tot i els posteriors canvis, anomenat “The adventures of Hyun
Joo Lee”, mentre que el és viu de tempo és el darrer i vuitè track, “Koba’s
Deligth”. Un projecte magnífic que tot i tenir set anys no sembla haver perdut
ni frescor ni modernitat, i que estic segur que us agradarà tan com a mi.
I resulta que al disc
hi ha tres pàgines web, de tres dels membres de la banda, o sigui que les
tindreu al blog del programa:
6.- Edward Lee (H. Mabern) 6m08s
Doncs aquest és un
gran tema del tristament desaparegut Harold
Mabern, el qual ens va deixar el 19 de setembre d’enguany, tot just fa
quatre dies. Gran pianista que vam tenir ocasió de veure i saludar al Jamboree ara fa tres anys, precisament
amb l’Eric Alexander. Des d’aquí li
volem retre el nostre homenatge a qui va ésser un dels grans mestres del
“Hard-Bop”, “Post-Bop” i “Soul-Jazz”, i un dels millors pianistes de l’era post
bop. La llista de músics amb qui ha col·laborat és massa llarga per exposar-la
aquí però podríem parlar de Lee Morgan,
i també llarga és la llista dels discos propis i la dels que va fer de
“Sideman” és igualment brutal, o sigui que us convido a cercar-ho tot. Aquest
és un tema on la melodia s’escau força bé en el “Soul-Jazz” i que el mestre va
fer a trio el 2003, editat per Venus,
de fet el tempo de l’original és força més viu que el que acabem d’escoltar. La
melodia s’enganxa ràpidament i en el pont o la B ens apareix el swing el qual
ja no ens abandonarà ja en tot el tema. El “walking” del contrabaixista ha
donat peu al solo del saxo tenor Eric
Alexander, aquest amb un so un tan metàl·lic en l’ona del so texà tot i
ésser el seu fraseig més modern. El fluir lleuger i ràpid del solo de Vincent Herring al saxo alto ens l’ha
situat en el “Post-Bop” més modern, mentre que el posterior i magnífic també
del compositor i pianista Mabern,
percussiu i amb una digitació gràcil de la mà dreta i llenguatge, ha estat
magistral. Després d’ell han recuperat el motiu principal moments pel baterista
Joris Dudli per fer els seus
“quatres” i posterior curtet solo, i així tornar al tema per acabar-lo a tot
swing i melodia a duet dels dos vents. Gran tema de Harold Mabern per començar el projecte d’aquest magnífic quintet de
cracs.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ara ja fins el 22 de novembre on
tindrem un trio magnífic amb Álvaro
Torres, Masa Kamaguchi i Ivo Sans.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I nosaltres seguim
amb l’altre tema de Mabern,
l’anomenat....
5.- Rakin‘ And
Scrapin‘ (H. Mabern) 3m48s
Aquest tema és el que
titula el segon disc que va fer Mabern
i va editar Prestige el 1969, on
comptà amb Blue Mitchell i George Coleman com a solistes dels
vents. Un tema en l’ona que encetà Herbie
Hancok, però també la de l’Horace
Silver, la de fer un Jazz més rítmic i amb aires Funk, inventat pel darrer.
Hi ha una gravació en vídeo feta el febrer del 2013 al Smalls de Nova York amb John Farnsworth, saxo tenor i Steve Davis, trombó, magnífica i a un
tempo més viu que l’original i del que acabem d’escoltar. En el tema que acabem
d’escoltar, per cert a trio, en Mabern
desenvolupa la melodia del tema i inicia també la seva magnífica improvisació,
i quin plaer escoltar-lo en aquest context i format bàsic. I és que sempre dic
que el trio base és una màquina perfectament
conjuntada, per ritme bàsicament, on el solista principal, en aquest cas
pot desenvolupar tota la seva creativitat, com així ens ha fet aquest que va
ésser un gran mestre.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim,
ara a quintet, amb el tema del baterista Joris
Dudli, artífex de moltes de les composicions de les formacions compartides
amb Herring, i amb el tema....
3.- The Booking Agent (J. Dudli) 7m53s
Doncs amb quin tros
de tema ens hem tornat a trobar compost ara pel bateria suïs Joris Dudli. Una melodia força ben
aconseguida i on sí podem discernir-ne l’estructura amb una intro a piano de 16
compassos, dues A i una B, cadascuna de vuit compassos, sembla ésser aquesta
l’estructura del tema, essent de nou el pianista qui acaba el tema amb els seus
16 compassos abans de les improvisacions. En Vincent Herring ha estat qui primer ha fet la seva i magistral
impro. Aquest és un saxo alto post parkerià amb una sonoritat fresca alhora que
amb un modern fraseig. El so lligat característic dels altos el podem escoltar
perfectament i també com juga amb l’estructura harmònica aconseguint una fluida
interpretació alhora que melòdica. És un tot un mestre el gran Herring. Després d’ell l’Eric Alexander ha fet la seva també
reeixida improvisació amb el seu so de més metall, tot i ser també el d’una
canya. Una parella perfecte aquesta del tenor Alexander i l’alto de Herring.
Però és que la interpretació de Harold
Mabern en el seu solo, igualment ha estat increïble, en aquest tema que
també l’encabiríem en el Jazz més Funky, el tema del baterista Joris Dudli.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i
dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fan primer
concerts i després jam session.
2.- Dancin‘ Fritz (J. Dudli) 6m41s
I quin altre magnífic
tema ens ha fet el Joris Dudli. I és
curiós però m’ha semblat situar-lo en l’entorn dels temes de Miles Davis en la seva època Cool,
alhora que me l’imagino tocat per una Big Band. Un tema de 32 compassos
estructurat en dues parts iguals de 16, i a tot swing. Després d’haver fet la
melodia els dos saxos, com si d’un “soli” es tractés, ha estat l’Eric Alexander qui ha fet la seva
magnífica improvisació amb un fraseig lligat i llenguatge jazzístic de gran
nivell. Un gran solo d’aquest mestre del saxo tenor amb un so força nítid que
ha deixat pas al de l’altre mestre, i és que en aquest programa tots els músics
que hi participen són uns mestres, i afegiré que en tots els programes del Jazz Club de Nit. Vincent Herring ens ha tornat a meravellar per la fluïdesa del seu
fraseig, alhora que per la demostració de la seva tècnica. I quin gust tornar
as escoltar al gran Harold Mabern en
el seu solo al piano, el gran mestre que vam tenir ocasió de veure i saludar al
Jamboree tampoc no fa massa. El
trobarem a faltar, com a tots els que mica a mica ens van deixant. Després
d’ell, el contrabaixista Milan Nikolic
ha fet també un bon solo, i ha deixat pas al “soli” dels saxos fent la melodia
i acabar el tema com l’han acabat, de cop. Gran tema i projecte d’aquest
magnífic quintet liderat pels dos vents Eric
Alexander & Vincent Herring i amb la col·laboració del gran Harold Mabern, i la rest de la base
rítmica amb Milan Nikolic i Joris Dudli.
Doncs ja hem acabat
el programa d’aquesta setmana a tot swing i a tot Jazz amb dos magnífics
projectes, el primer d’un músic de casa, que per cert també ha vingut al Jazz Club La Vicentina, en Joel Moreno Codinachs i el seu “Songs for Midnigth Dancers” acabant de
la manera com ho hem fet, a tot swing, i com quasi hem anat tot el programa,
amb el d’aquest magnífic quintet liderat pels dos vents Eric Alexander & Vincent Herring i amb la col·laboració del
tristament desaparegut Harold Mabern,
i amb el micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Artte, Casa Fígari,
Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i
els dels músics de tots els programes de Jazz
Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)