Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un magnífic programa de Jazz aquí a Jazz Club de Nit, i avui va de Jazz d’Autor i divers, amb tres projectes molt interessants, dos que són un bon exemple del Jazz i variants que es fa a la península, i el darrer del millor i modern jazz que es fa al Regne Unit. Així és que primer escoltareu el projecte del Lorenzo Azcona anomenat “Soplo de Vida”, després tindrem als Cuarteto Fuerte amb el seu disc homònim, i per acabar podreu escoltar el disc que vam adquirir al Jamboree d’un dels guitarristes de Jazz anglesos més punters anomenat Ant Law  i el seu “Life I Know”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs comencem ja amb el projecte del saxofonista Azcona anomenat....



“SOPLO DE VIDA”
Lorenzo Azcona

Disc Autoeditat el 2017
Enregistrat als Torestudios excepte "En el Lago" gravada en directe a la sala Manuel de Falla l’any 2017.

Lorenzo Azcona (saxos, flauta, clarinet baix, percussió i teclats)
amb la col·laboració de:
Rubén Rebolleda (piano i teclats en 1, 2, 3 i 5)
Jonatan Temprano (bateria en 2, 3, 5 i 6)
Luis Pérez Escribano (contrabaix en 1 i 6)
Sergio Urquía (percussió en 1)
Carlos Hipólito (trombó a 1 i 3)
Nacho Muñoz (fiscorn a 1 i trompeta a 3)
Carlos Beceiro (baix en 2 i 7)
Peter Oteo (baix en 3 i 5)
Benjamin Prado (veu en 3)
Josete Ordóñez (guitarres a 4)
Alberto Torres (violí a 4)
Fidel Cordero (melòdica i teclats en 6)
Toni Vázquez (Plats a 6)
Sebastià Rubio (Percussió en 6 i 7)
Alexis Fernández (Piano i Teclats en 7)
Antonio Toledo (Guitarres a 8)

Doncs estem davant d’un projecte de fa només dos anys. I és que no fa gaire que en Lorenzo me’l va passar via internet. De fet crec que va ser al final de la temporada passada i no ha estat fins ara que he trobat el moment oportú per a presentar-vos-lo. 8 temes dels quals set de propis i l’altre és una magnífica composició que van fer Triana. Compta amb una llarga llista d’amics col·laboradors així és que aquest és un treball farcit d’amor i reconeixement a tota aquesta gent que al llarg de la seva vida musical ha anat trobant per aquests mons de 10. Tenim un projecte no massa llarg, d’uns quaranta minuts, temps suficient per a reconèixer a l’autor i al multi instrumentista que és Lorenzo Azcona. Els amics de Tomajazz en varen fer una magnífica ressenya i concretament l’Enrique Farelo, la qual cosa m’ha anat molt bé per saber-ne una mica més d’aquest músic. I per parlar de l’aspecte rítmic i de tempos del projecte, dir-vos que dels vuit temes, la meitat són més aviat suaus i delicats de tempo, i el que més el tema de Jesús de la Rosa, membre de Triana que va fer la preciosa cançó “En el Lago” i que el líder en formació reduïda va enregistrar en directe a la sala Manuel de Falla. Amb “El tiempo sanador”, Azcona ens corprèn amb els diferents instruments que toca com el clarinet baix, tema també força delicat de tempo. Una mica més viu i un tan “funky” és el sisè track “Paciencia” on compta amb una bona secció de vents amb melòdica inclosa i ell amb el saxo tenor. El segon track “Agosto en diciembre”, tot i iniciar-se amb una intro a piano solo, esdevé quelcom més per les percussions i sobretot per la melodia del líder força positiva tot i el punt melancòlic que també té. Els temes més vius de tempo i ritmes diversos els inicia el primer track “D’Abuty” aquest amb uns aires de calipsos i demés que ens apropen als mars més càlids els del carib. Més vital és el tercer track “El influjo del 31”, amb una aportació rítmica de percussions i del baix elèctric magnífiques alhora que la secció de vents. El cinquè track “Recreo” és sens dubte una magnífica composició del líder on ens mostra el seu domini de saxos i flauta. El motiu principal que es va repetint i el seu ritme t’enganxen d’entrada, comptant també amb una magnífica guitarra elèctrica. El ritme no s’atura i té una insistència marcada també pel baix, bateria i percussions. I el més viu de tempo és el seu darrer tema “El capricho de un minuto”, on en aquest curtet temps ha creat un tema on se l’escolta als diversos vents alhora que una magnífica guitarra amb els sons més flamencs i amb el tempo viu per les diverses percussions. Doncs aquesta és la meva exposició pel que fa a l’aspecte rítmic i de tempos, que crec que sempre va bé per saber una mica de què va quasi tot, perquè tot, ho sabreu si adquiriu el disc.

Doncs que sigui un homenatge als Triana i perquè és una magnífica cançó, escoltarem.....

7.- En el Lago    (Jesús de la Rosa)      9m08s

Doncs sí que un recorda aquesta cançó i també la seva lletra...”Ayer tarde al lago fuí, con la intención de conocer algo nuevo....nos reunimos allí y todo comenzó a surgir como un sueño.....Creo recordar que por  la noche, el pájaro blanco echó a volar....en nuestros corazones, en busca de una estrella fugaz...”. De fet, els nostres herois l’han iniciat amb una intro que també feien Triana, per després començar la melodia, en aquest cas només instrumental. El tema és sensiblement més lent que la versió original aconseguint un plus de calidesa sobretot pel so del soprano del líder que li dóna un tarannà melancòlic preciós. Després de la exposició de tota la melodia, l’Alexis Fernández ens ha fet un preciós solo al piano, i l’ha seguit el líder amb el soprano amb moments que et posen la pell de gallina. Un tema on hem comptat amb Carlos Beceiro al baix elèctric i el Sebastián Rubio a les percussions, i com aquest darrer n’ha estat el protagonista en el canvi rítmic que han fet quasi al final, ell a les percussions i suposo que també a la bateria. Increïble aquest arranjament que ha donat un toc més de potència al delicat tema de Triana i que han acabat dolçament amb la melodia després d’aquest esclat rítmic. Magnífic tema i pels aplaudiments del final, magnífic concert en directe que van fer ara fa dos anys, de fet el 25 d’abril a la sala “Manuel de Falla” de Madrid on el van enregistrar.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Magnífica introducció a la música d’aquest inquiet multi instrumentista de vents, teclats i percussions diverses, alhora que magnífic compositor, la qual cosa podrem comprovar seguidament, car la resta de temes del disc, ja sabeu que li són  propis, com aquest magnífic....

6.- Paciencia      (Lorenzo Azcona)       5m21s

Doncs amb quin ritme més maco ens ha corprès aquest tema alhora que amb la seva melodia a càrrec pel líder al saxo tenor. Però és que la secció rítmica fa un treball exquisit, teclat, bateria, percussions diverses, contrabaix i demés, que se’ns emporten sense remissió, però també s’enduen als solistes, primer amb la melodia i després amb el seu delicat i melòdic solo al tenor. Això ha passat però després del solo de Fidel Cordero a la melòdica, ell que també està a càrrec dels teclats. I és que en aquest tema hi ha col·laborat Jonatan Temprano, bateria i plats; Luis Pérez Escribano, contrabaix; Toni Vázquez, plats; Sebastián Rubio, percussions i la secció de metalls, crec, que no són masses però sí Carlos Hipólito, trombó i Nacho Muñoz, trompeta. El líder ho fa amb el tenor, percussions i teclats, o sigui que potser els metalls hagin sortit dels teclats. Una delícia de tema per la sonoritat del saxo tenor i per com va tot plegat rítmicament, que t’incita a bellugar-te, a ballar-lo. Un tema un tan salsero, a Latin Jazz i compost i arranjat amb molt bon gust alhora que magníficament interpretat.

Lorenzo Azcona, multi-instrumentista, toca els saxos, la flauta, les percussions, el violoncel, la guitarra, el teclats, mare de 10 sr.. La seva principal característica és ser capaç d’integrar-se en les més variades tendències musicals, i la seva trajectòria professional així ho demostra. Ha gravat gairebé un centenar de discos. Ha compaginat el seu propi projecte amb les gires de: La Unión, Manolo Tena, Mestisay, Carlos Beceiro i Roxana Riu. També amb els guitarristes de blues Richard Ray Farrel, Estimar Sundy i amb el llegendari guitarrista malagueny en la Lito Blues Band, Urubú i Batà-Kum-Tum, grups de música brasilera. Amb cantautors com Javier Krahe, Juan Antonio Muriel i Ángel Petisme. També ha col·laborat amb Joaquín Sabina, Hilario Camacho, Manuel Cobos i Javier Ruibal. Grups i solistes de rock: Burning, J. Bulevard i Mercedes Ferrer, Hermanas Sister, Flamingos Bite.



Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim encara amb un altre tema un pèl més viu, i que serà el magnífic...

5.- Recreo    (Lorenzo Azcona)   4m52s

I quina potència que té aquest tema amb la secció rítmica, plats, percussions i el potent i greu baix elèctric que et fa ressonar tot el teu cos. Un tema amb col·laboracions de Rubén Rebolleda, teclats; Jonatan Temprano, bateria i plats; Peter Oteo, baix elèctric; la guitarra crec que de José Oñete i el líder Lorenzo Azcona en una demostració magnífica a la flauta, als saxos soprano i baríton, alhora que a les percussions. El ritme ha encetat el tema ja d’entrada i què bé han situat els instruments de percussió diversos als canals dret i esquerra, discernint perfectament què passa en cadascun dels canals. Després de la intro rítmica, el tema curtet ha aparegut de la mà dels vents diversos, segurament doblats en el moment de les mescles, interpretats pel líder. Després d’ell, el magnífic solo del guitarrista Oñete en clau Jazz-Rock de la millor factura on ens ha mostrat el seu domini de llenguatge i instrument. Tema de nou per deixar pas al solo del líder al saxo baríton i sempre els acords a la guitarra, percussions, bateria i baix que donen el coixí adequat al solista per així assolir una magnífica interpretació també. Repeteixo que trobo magnífic el tema, l’arranjament amb el sentit potent rítmic que li ha donat el compositor, en aquest “Recreo” que en un directe segur durarà força més i així fer gaudir a l’audiència, car, ja heu vist que el tema no ha acabat, i sí, el volum ha anat baixant mica a mica, senyal inequívoca del seu allargament en un directe.

Actualment el Lorenzo Azcona compagina el seu propi projecte amb els directes de Hermanas Sister, Payos Klezmer Orchestra (música jueva), A Quarter of a Dozen Band, Miguel Vigil (Acadèmica Palanca), Rock Confónico, Random Thinking. Amb el projecte Fusión con Ñ dóna un repàs a aquest estil de música instrumental en la seua vessant espanyola, des dels seus començaments fins als nostres dies.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

I acabem aquest magnífic projecte amb dos temes seguits i que seran...

3.- El Influjo del 31  (L.Azcona-Á.Bautista)        3m54s
8.- El Capricho de un Minuto       (L.Azcona)     0m59s

Doncs ja heu pogut escoltar quina marxa que té l’amic Lorenzo Azcona i la resta de companys entre els quals Rubén Rebolleda, teclats; Jonatan Temprano, bateria i plats; Peter Oteo, baix elèctric; Benjamin Prado, veu i textos, Carlos Hipólito, trombó i Nacho Muñoz, trompeta i el líder als saxos tenor, baríton, flauta i percussions. Quasi sense adonar-nos-en ja ens hem trobat amb el solo del líder al saxo tenor, a tot Funk, amb la seva sòlida base rítmica de baix, percussions diverses i teclats. Concretament hem pogut escoltar també al baixista demostrant-nos com ho pela tot plegat, amb un solo com els que va inventar el per sempre increïble Jaco Pastorius. En aquest tema però, hem escoltat la veu del Benjamín recitant els seus versos i sempre amb el suport del vents amics del Carlos i l’Hipólito. I en Rubén, ara a l’orgue ens ha clavat un solo magistral per acabar-ho d’arrodonir. I tot i ser aquest tema relativament curt, es nota a l’ambient que en un directe el brodarien allargant-lo adequadament, però no, aquest magnífic tema l’han acabat de cop. I sense poder respirar que ens ha caigut a sobre el curtet i ràpid tema d’un minut, el que va ser “El Capricho de un minuto”, amb la guitarra de l’Antonio Toledo i el líder amb la resta d’instruments, per acabar el seu projecte d’aquesta manera. Magnífic projecte del Lorenzo Azcona que ens ha sorprès súper positivament, i és així perquè no en teníem coneixement de la feina que porta fent aquest músic des de fa més de 30 anys, cosa imperdonable que espero perdoni.

Deixem-lo doncs i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
.......
Gràcies per sempre fer-ho amb frescor i vitalitat.

I nosaltres seguim i ara ho farem amb el projecte dels sevillans...



“CUARTETO FUERTE”
Cuarteto Fuerte

Editat per Titanical Records
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Raúl Pérez a la Mina, els dies 1 i 2 de juny de el 2019.

Gustavo Domínguez, clarinet baix
Álvaro Vieito, guitarra elèctrica
Juan M. Martín, baix elèctric
Nacho Megina, bateria

Música composta i produïda per Juan M. Martín.

Doncs aquest és un projecte relativament curt però molt potent. Sis temes en descàrrega del Bandacamp però vuit en el compacte i una mica més de 30  minuts d’unes composicions encabides en el Jazz Avant-Garde i a moments en el Jazz-Rock més progressiu, les d’aquesta formació sevillana liderada pel compositor i baixista Juan M. Martín. I el meu resum de tempos deixa pas al seu, molt més interessant i que ara mateix us comentaré.

L'àlbum va ser gravat i masteritzat als estudis La Mina de Raúl Pérez, referencial i versàtil productor de l'escena independent amb base d'operacions a la capital andalusa. Registrat el juny de 2019 en tres relaxades sessions en directe, el disc respon a la intenció de Martín de partir d'una armadura compositiva metòdica, per després fer volar l'escriptura en les partitures amb les intuïcions i l'espontaneïtat causades pel frec de la seva interpretació en directe, respectant la frescor de les preses durant la gravació. El resultat són vuit temes de so alhora dens i fluid, amb una atmosfera personalíssima que se sosté en els ferms fonaments del so i el timbre inconfusibles de Martín i el compàs precís i dinàmic de Megina, i s'expandeix sense parar amb el poderós contrast que generen el fraseig exemplar i els meditats sols de Vieito i la bogeria controlada de Domínguez, músic molt vinculat a l'àmbit clàssic-acadèmic (com a membre del Projecte Ocnos i clarinetista habitual de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla i la Euskadiko Orkestra) que dóna en aquest enregistrament curs a la seva passió per la improvisació i el free-jazz. Cuarteto Fuerte, el disc, conjuga múltiples referències i es balanceja entre el Jazz més modern i la vastíssima tradició de la qual es nodreix.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://cuartetofuerte.bandcamp.com/releases

I comencem ja amb les seves músiques i ho farem amb el quart track del projecte, títol en català anomenat....

4.- Els demacrats   (Juan M. Martín)    4m57s

I em va comentar el Juan  que aquest títol té a veure amb una moguda/broma/conya amb un amic seu barceloní a qui veu sovint. Doncs déu n’hi do quin salt estilístic on la música contemporània es dóna la mà amb el Jazz més actual i proper a l’Avant-Garde. Si a tot això li afegim la mestria de les interpretacions dels quatre músics, ens trobem amb el resultat que heu escoltat. El so profund i tan característic del clarinet baix a càrrec de  Gustavo Domínguez es conjumina amb el de la guitarra elèctrica de Vieito, el baix del líder Juan M. Martín i la bateria de Nacho Megina, per quallar una interpretació col·lectiva d’alt nivell. Fins i tot hi ha hagut alguns moments on el swing hi ha aparegut, tot i que de manera velada, passant això en el solo del guitarrista Vieito. Abans però, hem pogut escoltar el solo del clarinetista baix, mestre aquest també en el món clàssic. El tema té uns breaks rítmics que el caracteritzen, i això hem escoltat tan a l’inici com al final, aquest també amb un delicat swing i “walking” del baixista. El retorn al motiu principal ens ha recordat els inicis i així és que l’han acabat delicadament.
Cuarteto Fuerte és la nova aventura sonora de quatre experimentats músics amb base a Sevilla. En el primer fruit de la seva aliança, aquest és un àlbum que veu la llum sota el segell Titanical Records i que ja està disponible en els seus concerts com també a la plataforma Bandcamp (en format físic i digital).  El grup s'endinsa en els territoris del jazz contemporani sense lligams ni cotilles, defugint inèrcies i propiciant una experiència que sacseja la rutina en l'oïda de l'oient. La formació està liderada per Juan M. Martín, baixista de llarga trajectòria i lligat a múltiples projectes, des de la Big Band Assejazz a Malheur, i soci d'altres inquiets instrumentistes del panorama jazzístic com Javier Ortí o Martin Andersen, bateria danès que vam tenir al Jazz Club La Vicentina.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I sí, seguim ara amb dos temes seguits anomenats...

4.- Spectrum                  (Juan M. Martín)     0m49s
3.- Hola què tal estás?   (Juan M. Martín)     3m38s

Doncs el primer ha estat una interpretació quasi a duet amb el Juan al baix elèctric i Gustavo al clarinet baix, ambdós fent una línia de baixos així com un tan “espectral” que podria ser la utilitzarien d’altres músics per tocar-hi a sobre i fer les seves improvisacions. Per tal i com ha acabat, sembla que també es podria allargassar segons conviccions diverses i sensacions, les d’un directe. I yo muy bien, seria la resposta a la pregunta del títol del segon tema escoltat. I sí, perquè, amb aquesta composició ens hem afermat encara més en el concepte més Free i Avant-Garde del projecte. Magnífica composició i de nou grans interpretacions de tots quatre, a destacar el solo del líder al baix elèctric ja quasi al final del tema retrobant la melodia inicial. Aquesta ha iniciat el  tema amb concepció rítmica trencada, o sigui breaks, que després han esdevingut quelcom més, amb el bateria a tot drap i igualment un “walking” que més aviat és un “running”, el del baixista. Mentrestant, guitarra i clarinet han volat vers les més altes altures, les de la seva creativitat. Alhora, la bogeria a moments, ha estat brutal. Un altre gran tema d’aquest Cuarteto Fuerte, del Juan M. Martín.



I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

Plenes d'ecos i gestos de complicitat però sempre filtrades pel característic tamís del Martín, aquestes vuit composicions originals remeten tant al Morricone menys difós (el que es va deixar atrapar pels timbres i els ritmes del rock i la psicodèlia), com a les tenses i fosques bandes sonores del cinema criminal italià dels 60 i 70; i també a figures fetitxe per el baixista com són Bill Frisell i especialment John Zorn, com a episodis indispensables del gran llibre del jazz del segle XX, també pels temes signats per Art Blakey, Ornette Coleman o Wayne Shorter. Fonts d'inspiració, tots ells, totes elles, que responen al concepte de "disc d'oient" que va guiar la creació d'aquest àlbum d'extraordinària riquesa de matisos, on Juan M. Martín, amb els seus tres còmplices de luxe, va voler agitar la seva memòria per retre homenatge als records del seu jo melòman i construir amb ells un material tan absolutament nou com inconfusiblement personal.

I seguim amb més “tralla”, la del tema....

2.- Perros Fuertes  (Juan M. Martín)   2m13s

I tot i ser curtet d’una mica més de dos minuts, aquest tema iniciat ja a tot ritme per baix i bateria i per melodies, les de la guitarra i el clarinet baix, ens ha impressionat igualment d’una magnífica manera. Sobra la base rítmica imparable, el guitarrista ha iniciat la melodia o motiu principal, per després, els dos solistes embrancar-se primer en la presentació de la melodia del tema a duet, per després, i en una mena de téte a téte, a base de pregunta – resposta, fer-ho amb el guitarrista preguntant i el clarinestista responent. Després han recuperat la melodia principal per acabar-lo de cop. I de quina magnífica manera els ha portat la base rítmica. Brutal.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

I nosaltres acabarem aquest projecte amb un altre increïble tema, anomenat...

5.- Sofocos   (Juan M. Martín)     4m39s

Tot i començar a ritme beat, el tema té algun break que n’interromp el fluir natural. Això passa primer un parell de vegades, i després, amb la interrupció total de la base rítmica, hem tornat a flipar amb el diàleg dels dos solistes, guitarra i baix elèctric, els quals han estat una bona estona improvisant en el més free dels estils mostrant-nos de nou la seva gran tècnica i control sobre els seus instruments. El solo posterior del baterista ha acabat d’arrodonir el tema, i suposo que en devia tenir moltes ganes, o al menys això devia pensar el compositor, baixista i líder del projecte. Després del seu solo, tots plegats han recuperat el tema i les seves interrupcions rítmiques per acabar-lo de cop, d’una manera impressionant.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I nosaltres deixem aquest projecte per encarrilar el darrer i final del programa, el del guitarrista anglès Ant Law, anomenat...



“LIFE I KNOW”
Ant Law

Editat per Edition Records        EDN1119
Enregistrat per George Murphy al Eastcote Studio el novembre de 2017 a Londres.
Mesclat el juliol de 2018 i masteritzat l’agost del mateix any.
Producció d’Ant Law i Edition Records

Ant Law, guitarra
Ivo Neame, piano
Mike Chillingworthe, saxo alto
Tom Farmer, contrabaix
James Maddren, bateria
I amb la col·laboració de
Tim Garland, saxo tenor i soprano
Asaf Sirkis, konnakol

Totes les composicions són del líder i guitarrista Ant Law.

Aquest és un projecte molt personal que s’allunya estilísticament dels dos anteriors, però tot i això és d’una qualitat força contrastada i ja us diré més endavant el que hi posava a la web del Jamboree tot i parlant d’ell. Un disc amb vuit temes i podríem dir que ara sí, la majoria balades o cançons lentes com la preciosa “Pure Imagination” que interpreta ell a guitarra solo. El darrer track és el “Credits”, el qual també és una delicada cançó i composició del líder. El segon track és el “Searching”, iniciat a guitarra acústica, sembla, i amb els acords del tema a mode d’intro, la melodia però la fan piano i saxo alto a duet. El setè track “The Act itself”, iniciada amb arpegis alhora de guitarra i piano, i seguint amb aquesta delícia de cançó que mica a mica et va segrestant per les diverses sonoritats dels instruments incorporats i que s’allarga més enllà dels 12 minuts. El tercer track “Aquilinus” també comença dolçament, però tot i el tempo base del tema, el líder el dobla en el seu magistral solo amb un so passat pel sedàs dels efectes però tampoc massa exagerats. El solo del saxo alto també va doblat de tempo, o sigui que el resultat final agafa una altra sensació. El cinquè tema és la introducció del sisè, “Laurvin Glaslowe” iniciant-lo com si fos un cantaire d’Índia i enllaçant-se amb aquest, força potent de concepció i un dels vius de tempo del disc. I el més trencador és el primer track del disc anomenat “Movies”, que tot i començar amb un ritme trencat i a un tempo mig, esdevindrà quelcom més sobretot en el solo del líder on se’ns mostra de nou com el que és, un dels millors guitarristes actuals del Regne Unit però no tant.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder i també de l’editorial:


Doncs us proposo escoltar el tema més llarg on podrem copsar la mestria del líder, com a guitarrista i compositor....

7.- The Act Itself     (Ant Law)     12m37s

Doncs si acabem d’escoltar Avant-Garde, amb aquest tema i formació no ens hem allunyat massa, no. Tema llarg amb varietat de melodies i ritmes, on el so del saxo alto ens apropa al Jazz més contemporani, però també els moments del solo del bateria amb l’acompanyament de la resta de companys. Diversitat de tot plegat, però una qualitat fora de mida, com la dels altres dos projectes. El líder, amb els seus delicats arpegis ens acarona alhora que desenvolupa el tema amb aires lleugers i lliures. La base rítmica, el baterista concretament, manté una constància en això dels diferents redobles i demés aspectes rítmics. La melodia principal o motiu principal semblen ser aquesta eteris i volàtils arpegis, mentre que el saxo alto Mike de cognom impronunciable, l’acompanya delicadament. Hi ha moments que el so més greu i profund sembla venir d’un saxo baaríton o clarinet baix, tot i no aparèixer aquest instrument en els crèdits del disc que vaig adquirir al Jamboree. A la juguesca dels arpegis del líder, també s’hi ha afegit el saxo alto i la resta de companys, com el pianista Neame. El solo posterior del saxo alto ha estat magnífic també, amb el suport increïble de la base rítmica, amb una sonoritat i conceptes moderns i propers a l’Avant-Garde. En fi, una meravella de tema de més de 12 minuts on hi ha espai per a tot i més. I amb els arpegis finals i el solo del baterista, no tan solo, ens han apropat al final d’aquest increïble tema del gran guitarrista Ant Law.

I per descomptat que podeu anar als concerts que organitzem cada mes des del Jazz Club La Vicentina, i així és que el proper serà el 22 de novembre, tindrem a l’Álvaro Torres Trio a l’Auditori del Molí dels Frares, amb l’Álvaro Torres, piano i composicions; Masa Kamaguchi, contrabaix i Ivo Sans, bateria. L’Álvaro ens presentarà el seu primer disc editat per FSNT anomenat “Specious Present”. Aneu assenyalant a l’agenda.



Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marthe al capdavant d’una formació Dixieland.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I ara us proposo escoltar un altre magnífic tema i primer track del disc anomenat.....

1.- Movies    (Ant Law)     4m52s

Doncs tot i els inicis que semblaven situar-nos a un tempo viu, posteriorment en la melodia ens hem trobat en quelcom dolç i delicat, tot i el ritme complex del baterista per com ha anat colpejant els seus estris. Una intro llarga que finalment ha donat pas a un altre esclatant solo del líder, guitarrista i magnífic compositor, Ant Law. Ens ha tornat a enlluernar en un solo on només l’han acompanyat contrabaix i baterista, la mateixa formació que vam veure al Jamboree. Els acords del pianista l’han acompanyat posteriorment donant-li un pèl més de coixí. I vet aquí que al final hi ha tornat amb la melodia dolça i un tan melancòlica per acabar el tema amb el riff inicial súper fast i fer-ho de cop.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I nosaltres acabarem el programa d’avui i projecte d’aquest insigne guitarrista anglès que vam veure al Jamboree i ho farem amb dos temes seguits car el primer és la introducció del segon, o sigui que som-hi amb..

5.- Introduction to Laurvin Glaslowe   2m59s
6.- Laurvin Glaslowe                           3m24s

Doncs els sons inicials i permanents després semblen ésser obtinguts pel Konnakol de la mà de l’Asaf Sirkis. I les posteriors veus i campanetes ens recorden sons del llunyà est, India, Xina, Japó, sense poder concretar massa, però sí que ens mostra el tarannà obert del músic anglès per encabir-hi aquestes veus i ritmes sons. I ja al final d’aquesta introducció ja reconeixem les músiques que després han sonat en el tema pròpiament dit.
Un tema on els ritmes no són massa reconeixibles i sí el tempo que és déu n’hi do de viu. El motiu principal és força curtet i ben aviat el líder i magnífic guitarrista ens ha clavat un magnífic solo amb tota la tècnica, velocitat i fraseig, el del Jazz-Rock més potent. De la mateixa manera l’ha seguit el pianista Neame també en aquesta ona del Jazz-Rock-Progressiu, que és per on també “circula” tema i projecte, sobretot en aquest potent tema. Després del pianista, han tornat a recuperar la melodia principal per després acabar-lo de cop, en un altre increïble tema.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |