Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa dedicat a líders pianistes, amb dos projectes diferents on
prima la qualitat i la creació en tots dos. El programa el podríem titular “Dos
diferents Tres”, Trios, vaja, i en anglès, “Two different Three”, o dues
maneres diferents de fer música en format trio. Us proposo escoltar el darrer
treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo”
editat per Taghrid Records i per
acabar el programa, el primer treball de l’Álvaro
Torres Trio anomenat “Specious Present” editat per FSNT-1000. I aquesta setmana amb un micro
conte de Teresa Tuset.
I resulta que el
proper concert que farem al Molí dels
Frares serà el proper divendres 22 de novembre, on l’Álvaro Torres ens presentarà el seu treball, “Specious Present” on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i l’Ivo Sans, bateria.
Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs deixarem pel
final el projecte de l’Álvaro Torres
i així és que començarem el programa amb el disc de Jose Carra, pianista malagueny que vam tenir al Jazz Club La Vicentina tot i formant
part del projecte de l’Ernesto Aurignac....
“DIARIO
DE VUELO”
Jose
Carra
Editat
per Tahgrib Records
Produït
per Jose Carra
Jose
Carra, piano, Fender Rhodes, Wurlitzer, Celesta i sintetitzador
Bori
Albero, contrabaix
Dani
Domínguez, bateria
Aquest és un projecte
personal on el compositor ha volgut fer una passa endavant vers els seus
anteriors projectes. Per això ha donat cabuda a sistemes electrònics diversos,
i sobretot en els directes, a sistemes informàtics i sons i veus prèviament
gravades. El seu món musical és ampli on el Jazz hi respira per improvisacions
i estructures similars, però també hi conviuen d’altres estils com el del món
clàssic. Els tempos són així també diversos, havent-hi balades i temes a tempo
mig, tot i que no arriben als més vitals i vius, als més veloços, amb 12 temes
propis i quasi una hora i deu minuts de música.
El tema més profund
per emocions és el 5è track “Charlie”, on els acords del pianista acompanyen
una melodia lenta i majestuosa a càrrec de Bori
Albero al contrabaix, això en els inicis, que després desenvoluparan. El
10è track “Domingo” és també d’una profunditat i emocions a flor de pell. Les
notes soltes del piano i contrabaix deixaran pas quasi al fina a la veu d’una
noia recitant un poema amb el so del mar de fons. El 1er track “97%” l’inicien
molt lentament amb uns acords a mode de
campanades profundes per després començar arpegis i notes al piano i
contrabaix, les d’una melodia dolça que ens acarona. Amb les veus d’unes nenes
i nens jugant, que semblen ser les d’ell mateix, les d’un cinta enregistrada de
quan era petit, deixen pas al delicat piano sol en el 8è track “Tardes para
jugar”. També amb tempo suau és el tema darrer, 12è track “Resurrección” sembla
ser una juguesca car dels 9m26s que dura, n’hi ha uns quants amb un silenci
total. Però és que la primera part sonora està enregistrada amb un so com si
s’hagués fet a casa, amb un so proper al mortuori, per després del llarg
silenci, tornar a sonar la música, brillant, a mode de resurrecció, i vitalitat
rítmica amb veus enregistrades que semblen venir de la ultratomba. Final
brillant d’un projecte que busca i troba en els efectes diversos una bona
companyia per encarrilar tota la creativitat de Jose Carra. I amb tempo similar, i quasi que harmonies, tenim el
4rt track “Animal de Dios”, on semblen seguir les estructures del
“Resurrección” amb la veu d’una noia llegint el seu text relacionat amb les
seves pors a volar. La veu, el seu text, és el més important en aquest tema, on
la música només l’acompanya. Amb el 6è track “2008”, inicien una cançó amb
acords al piano i amb l’arc del contrabaix, amb melodies melancòliques, les que
imperen en aquest projecte de records d’imatges i sons del seu passat, però
també la de les pors, les seves a volar. Amb “Nocturna”, 11è track, Carra enceta el tema amb la dolça
vitalitat de les notes fresques i nítides al piano, per després esdevenir
quelcom més potent rítmicament parlant. I tot i començar a piano sol, el 2n
track “Alba”, estarà marcat posteriorment pel ritme quasi beat del baterista Domínguez. El break protagonitzat per Bori
en el seu solo, serà un miratge, car, desenvoluparan el tema seguint un
tarannà més vital. Amb el 3er track “Latido de papel”, el líder enceta el tema
amb una descàrrega suau d’arpegis a dues mans, tot i que la melodia a notes
soltes la fa el contrabaixista. El tema seguirà per camins moderns per estris
electrònics, amb tempo viu, i tot i haver-hi moments per a la calma, esdevindrà
quelcom més de potent. Tot i això, els canvis no pararan de succeir-se. El 9è
track “Niño Arbol” l’inicia el líder a piano sol, amb notes permanents les de
la mà esquerra i melodia conjunta amb el contrabaix. També hi haurà un canvi
rítmic, melòdic i inclusió d’efectes que ens el farà mereixedor dels nostres
elogis. I finalment, el 7è track l’inicien també amb melodies a càrrec de piano
i contrabaix, amb notes soltes, i seguirà el camí dels anteriors amb la
inclusió potent del baterista, baixista i pianista. Esdevindrà un tema carregat
també de canvis harmònics i rítmics alhora que també amb improvisacions, les
que fan tots ells al llarg d’aquest projecte que vam poder veure a la Sala Artte no fa massa dies.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Jose Carra Trio: https://josecarra.com/inicio/
I després d’aquesta
llarga presentació, us proposo escoltar el darrer track “Resurreción” tot i
havent-lo modificat una mica, traient-li el llarg silenci d’entremig i
escurçant la primera part per així adequar-lo al programa, o sigui que ara es
diu....
12.- Resurrecció (Jose Carra) 3m36s
Doncs ja heu pogut
escoltar aquesta meravella de composició farcida de melancolia inicial amb els
sons guturals del seu piano, amb un enregistrament probablement casolà, per
després d’un molt curtet silenci, esdevenir una joia de música, brillant,
positiva, vital, la de les resurreccions, la dels nois i noies als quals criden
i dels quals n’esperen resposta, la de la vida. En aquesta segona part, Jose Carra desenvolupa el tema, amb
melodies i improvisacions, alhora que amb la inclusió del sintetitzador, tot i
embolcallant-nos en una determinada atmosfera fins arribar al final sobtat.
El trio de Jose Carra és un joc de personalitats
musicals. Carra és sobretot un
compositor, i sobre la seva arquitectura musical és capaç d'obrir-se a un món
extremadament ric en el qual tenen cabuda la música clàssica, el jazz, el rock
o l'electrònica. Gràcies a la improvisació i a una base tremendament enèrgica
formada per Bori Albero al
contrabaix (Chano Domínguez, Lee Konitz)
i Dani Domínguez a la bateria (Llibert Fortuny, Jorge Pardo, Perico
Sambeat, KASE-O, La Mala Rodríguez) cada concert del trio és una
experiència, un viatge a través de la complexa personalitat musical de Carra.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I nosaltres seguim
amb aquesta preciosa música de Jose
Carra i ho farem amb el tema....
11.- Nocturna (Jose Carra) 4m38s
I de quina manera més
delicada ha començat aquest “Nocturna”, a piano sol, per després seguir amb la
melodia a piano i contrabaix. Ben aviat el tempo ha esdevingut més viu i ben
marcat el seu ritme pel bateria Dani
Domínguez alhora que per contrabaix i melodia i acords pel líder. Bori Albero ens ha fet una demostració
solista, acústica, amb tota la sonoritat que ell aconsegueix polsant les cordes
de la seva “berra”, nestre en Bori
pels qui no el conegueu. Un break que ben aviat deixarà pas a la improvisació
del líder, pianista i compositor, amb tota la dinàmica i brillantor similar a
la del final del tema “Resurrección”. Uns canvis harmònics al final ens el fan
apreciar, valorar encara més on aconsegueixen enlairar-nos gràcilment.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I encara escoltarem
un altre tema d’aquest projecte del pianista malagueny, anomenat...
3.- Latido de papel (Jose Carra) 7m45s
Doncs ens tornem a
trobar amb un tema on el final és el desenvolupament rítmic i vital de tempo
d’un inici força delicat. Als arpegis del piano s’hi han afegit les notes
soltes del contrabaixista. Aquest “Latido de papel”, ens mostra de nou a un
inquiet i creatiu compositor el qual aprofita tots els mitjans per aconseguir
els seus propòsits, i així és que després d’aquesta introducció al tema, han
aparegut sons sintetitzats. Posteriorment, l’aspecte rítmic ha esdevingut
potent i ben marcat per tots tres, per esdevenir de nou una meravella sonora
càlida i delicada amb la impro del pianista. Uns preciosos moments per a la
calma i gaudi de l’escolta, la d’aquest magnífic pianista i compositor. Després
d’un altre delicat impàs tot i recordant-nos els rellotges despertadors amb
música de campanetes i sons cristal·lins, el tema ha tornat a potenciar
l’energia provinent del sintetitzador amb el recolzament de tota la base
rítmica. La seqüència repetitiva dels acords del piano, les notes del
contrabaix i l’energia rítmica del baterista, han acabat de nou amb els arpegis
cristal·lins del pianista, acabant el tema delicadament.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan
concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada
dia s’hi fan concerts.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem el seu
projecte amb el tema anomenat..
7.- Aurora (Jose Carra) 6m15s
Doncs amb aquest
magnífic tema hem acabat el curtet repàs a aquest projecte de 12 temes diversos
de tempos, ritmes i melodies, tot i seguir un fil conductor que ens apropa a la
figura del líder Jose Carra. Gaudeix
ell d’intercalar sempre els moments plàcids de calma i relaxació en cadascun
dels temes, com ha fet també en aquest. Alhora insereix canvis harmònics també
en aquest i ja quasi al final, deixant un espai al baterista Domínguez per a desenvolupar les seves
arts que en són moltes i conegudes de molts de nosaltres. I és que en Dani havia format part del Llibert Fortuny Electric Trio. Els
inicis són delicats però duren un sospir, i ben aviat la potència rítmica de
contrabaix i bateria donen el suport adequat al líder per tocar les seves
soltes notes a mode de melodia trencada. El canvi harmònic ha esdevingut també,
repetitiu, per després iniciar ja les improvisacions, i primer les del pianista
Carra, tot i mostrant-nos una
magnífica tècnica i pulsió rítmica alhora que creativitat. El moment plàcid de
calma és el del Bori Albero en la
seva curta però intensa improvisació, moment a partir del qual succeeix el
comentat abans del solo del baterista Domínguez,
a partir del qual tornen a la melodia principal deixant el tema penjat, en
suspensió, magnífica manera d’acabar el projecte de Jose Carra.
i després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..
.................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb aquesta
frescor, vitalitat i energia.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I ja per acabar el
programa us proposo escoltar el projecte d’aquest jove pianista que tindrem el
divendres vinent a Sant Vicenç dels
Horts.
“SPECIOUS
PRESENT”
Álvaro
Torres Trio
Editat
per Fresh Sound New Talent (sèrie 1000) FSNT
1018
Enregistrat
per Jordi Vidal a l’Estudi Laietana, Barcelona 24 de maig de 2018
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Álvaro Torres
Productor
executiu: Jordi Pujol
Álvaro
Torres, piano
Eric
Surmenian, contrabaix
Ivo
Sans, bateria.
Tots els temes estan
compostos per Álvaro Torres, excepte
el # 2 de Carla Bley i el # 8 d'Eric Surmenian.
Doncs tenim entre
mans un disc de 9 temes i més de 40 minuts d’una música excepcional i d’una
gran creativitat. La diversitat rítmica hi és, per les quatre composicions que
té a tempo slow, però també la estilística, car el músic ha desenvolupat unes
composicions modernes de concepció, i fins i tot algunes relacionades en el més
Avant-Garde. Una preciosa composició
a piano sol és la del track 4rt anomenada “Transición”. Com també ho és la del
3er track anomenada “Abantos”, aquesta a trio, amb tot un reguitzell de
delicats arpegis. La del 6è track “2 & 3”, l’inicien a piano sol, per
després fer el contrabaix una introducció solista, també a tempo slow, però amb
una concepció més contemporània, de concepte. El 9è tema “Like Paul”, podria
estar dedicat a Paul Bley, i ens
recorda, només pel títol, el “Like Sonny” que va fer John Coltrane dedicat a Sonny
Rollins. També és una composició moderna on segueixen un determinat
tarannà, el d’improvisar tots tres ja quasi des dels inicis del tema, cosa que
fan en d’altres temes. I a partir d’aquí, els temes adquireixen una trempera
rítmica que ja no s’aturarà, i així és que el 8è track compost pel contrabaixista Eric Surmenian, “Catorze”, és el primer
que enceta el tempo viu tot i tenir un break entremig, el del solo cantat pel
mateix compositor, i també essent aquest un de composició contemporània. El 2n
track del disc, el tema de Carla Bley
“King Korn”, és igualment viu i amarat d’Avant-Garde amb una excelsa
interpretació, per repetitiva i demés, la del líder. El tema més llarg del disc
i 5è track “Cuartas” de més de 8 minuts, és una composició del líder plena de
creativitat Avant-Garde on els tres músics desenvolupen les seves habilitats
interpretatives en els seus diversos solos, on s’evidencia la consigna donada
pel líder, “sortiu a jugar i passeu-vos-ho bé”, que jo faré el mateix, Johan Cruiff díxit. I l’Álvaro ha tingut en compte allò de que
sempre hi hauria d’haver un Blues en un projecte, i per descomptat en un
concert, i aquest és el seu “Raval Blues”, 7è track dedicat suposo jo, a un
espai on s’hi feien concerts i Jam Sessions i on ens hi trobàvem sovint, i
aquest és La Sala Fènix del carrer
de la Riereta. Un Blues amarat també
de la més actual contemporaneïtat. I el tema més viu del projecte resulta ser
el 1er track, així com avisant de com aniran les coses, el “Hillcrest Club”, el
club dels de la cresta de l’ona, del turó, podria ser, on les maneres
Avant-Garde et posaran a prova quan l’escoltis a casa. Vitalitat rítmica
imparable la de tots plegats amb swing, Groove, els del “walking”, més aviat
“running” del contrabaixista i les magnífiques interpretacions de la resta de
companys.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc:
I comencem ja amb les
seves músiques i ho farem amb un dels temes delicats del projecte, anomenat....
9.- Like Paul (Álvaro Torres) 5m10s
Doncs ja heu
comprovat que hem fet un salt estilístic que espero podreu assolir. Aquesta és
una mostra de la modernitat que vindrà, endinsats ara en el Jazz més
avantguardista, essent aquest un tema a tempo relativament suau. Explica ell
que els temes tenien poques rigideses o que no en tenien cap, i només amb idees
ho van enregistrar tot. Es tractava de desenvolupar-los en el moment de
l’enregistrament, i així ho hem pogut constatar en aquest “Like Paul”, de Paul Bley, suposo. Aquest divendres
escoltarem aquest tema i tots els del projecte i gaudirem d’allò més amb la
mestria de les improvisacions del mestre japonès establert a casa nostra, Masa Kamaguchi, el magnífic
improvisador i baterista avesat ell a les mogudes més Avant-Garde com són les
d’aquest projecte, i parlem de l’Ivo
Sans, baterista que escoltarem la resta del programa, sense oblidar les
bones maneres com a improvisador les del líder del projecte, alhora que
magnífic compositor. Una joia de llibertat interpretativa, on els membres del
trio s’estan en una permanent improvisació col·lectiva, tal i com heu pogut
escoltar.
I l’Álvaro ens parla d’aquest concert “The
Specious Present” o “El present enganyós”.... que és un
terme filosòfic que ens convida a reflexionar sobre les nostres percepcions de
l'ara. Implica que vivim en un present il·lusori; el que creiem que és el
present és en realitat un passat molt recent. És en aquest espai marginal on la
nostra consciència se situa quan improvisem, prenent decisions en temps real
mentre percebem el passat més recent.
I seguim amb el tema
del contrabaixista Erci Surmenian
anomenat....
8.- Catorze (Eric Surmenian) 4m12s
Doncs en un tema d’un
contrabaixista hi ha d’haver un llarg solo d’aquest, per descomptat. Però el
que hem escoltat és, a més a més, la seva aportació com a cantant, tot i
afinant les notes que a temps real ha improvisat. I si un tema acaba diluint-se
en el no rés poc a poc, ens diu que aquest serà un tema que s’allargarà en un
directe, com és el cas d’aquest tema i que nosaltres podrem escoltar el proper
divendres al Molí dels Frares tot i
gaudint d’aquesta proposta tan trencadora, a les antípodes del swing manouche
del concert del mes passat, on també vam gaudir d’allò més amb el projecte d’en
Valentí Moya. Però el que ha
esdevingut abans de tot això, solo de contrabaixista i final aigualit, ha estat
magnífic també. Han iniciat el tema amb el walking del compositor tot i que
curtet, i la melodia o a-melodia del jove pianista i líder. El baterista ha
seguit aquest Groove al tempo imposat pel contrabaixista que ha seguit amb el
walking, tot i desenvolupant improvisacions diverses com les que han fet els
dos companys, pianista i baterista. Tema en l’ona Ornette Coleman per canvis i melodies, i per concepcions diverses.
Quan semblava que el tema s’acabava, ha estat quan el contrabaixista s’ha posat
a cantar i a fer el seu magnífic solo, i després, doncs ja ho he comentat.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
La música d'aquest
àlbum es construeix essencialment en aquests moments. Vaig escriure peces amb
un ampli espai per a la interpretació, per a la improvisació, amb la intenció
de descobrir-les durant la sessió de gravació. El resultat és 9 composicions
breus i diferents premisses a partir de les quals es construeix principalment
música improvisada, música que reflecteix la nostra relació i percepció del
present.
I encara seguim amb
més música, la d’aquest jove pianista i compositor, amb el tema de Carla Bley anomenat....
2.- King Korn (Carla Bley) 4m35s
Doncs d’aquest tema
el que va ser la seva parella i marit, d’aquí el cognom de Bley per a la Carla, ella
que de nom de soltera era Lovella May
Borg, en va enregistrar la seva
versió amb en Paul Bley Trio en el
seu “Piano Jazz Essentials”. Ella
mateixa el va enregistrar en viu amb l’Steve
Swallow en el disc “Are You There
Yet?”. Doncs els inicis els ha marcat la melodia curta i contemporània de
la magnífica compositora Carla Bley.
Ben aviat el jove pianista s’ha desfermat en la seva improvisació amb un moment
llarg i de reiteració sonora marcat per l’execució d’un parell de notes.
Després, el baterista a tota màquina, el contrabaixista a tot “walking” i el
líder desenvolupant la seva reeixida improvisació. Tot això barrejat amb les
del baterista que n’ha fet un parell, l’una més curta que l’altra. I així han
anat tirant fins al final, moment de retrobament amb la curta melodia del tema
“King Korn” de la senyora Carla Bley.
I jo és que me l’estimo molt a aquesta magnífica artista, i d’això en fa ja
alguns anys, des dels seus “Escalator
Over the Hill” amb Paul Haines col·laborant amb la Jazz Composer’s Orquestra també amb Mike Mantler.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i
dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant
concerts primer i després jam session.
I ara toca escoltar
el Blues del projecte, dedicat bàsicament al barri del Raval, car sapigueu que l’Álvaro
Torres va fer el seu Grau Superior al Conservatori
Superior del Liceu situat en ple barri del Raval. Tot i això, he dit abans que la Sala Fènix estaria també en les seves dedicatòries d’aquest blues..
7.- Raval Blues (Álvaro Torres) 4m14s
Doncs tot i ser
d’estructura un Blues, déu n’hi do de la seva modernitat. Segueix ben bé fil
per randa la dinàmica del projecte per concepció Avant-Garde la de la resta de
temes. Veiem a més a més que la tècnica interpretativa del jove pianista és
extraordinària. La seva velocitat d’execució és aclaparadora en aquest tema i
en els altres del projecte, alhora que la seva creativitat imbuïda de
contemporaneïtat i d’Avant-Garde. El tema comença amb la melodia del Blues i
ben aviat es llença a improvisar aixoplugat per contrabaix a tot walking i
baterista, l’Ivo Sans, el mateix que
podreu escoltar aquest divendres. Una llarguíssima improvisació del pianista
que ha durat quasi tot el tema, exceptuant-ne la intro melòdica inicial i el
final. Entremig però hem gaudit d’un moment de calma i relax però poc ha durat,
iniciant de nou la moguda rítmica amb la melodia del tema, acabant-lo
delicadament.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I ja acabem aquest
projecte i programa i ho farem amb el tema més vital del projecte, el primer
track del disc anomenat....
1.- Hillcrest Club (Álvaro Torres) 4m06s
I ves per on que la
melodia curta i potent segueix l’estímul Avant-Garde de la resta de temes, però
és clar que l’ordre de reproducció del disc ens diu que aquest és el primer
track, i per tant ja situa ben situat a l’oient en la resta de temes que
acabarà escoltant. Tema potent de l’Álvaro
amb tota l’energia de la base rítmica, el “walking” del contrabaixista i tota
la mestria de l’Ivo Sans a la
bateria, que recordeu, serà ell mateix a qui tindrem als timbals. Masa Kamaguchi gaudirà d’allò més amb
totes aquestes composicions i més que ens farà gaudir a nosaltres per tan com
és ell un dels més alts exponents en això d’acaronar la “berra” com ell fa. El
Swing, el Groove potent hi és ja d’entrada, tot i escoltar a l’Ivo
en una constant voràgine improvisatòria durant tot el tema. De nou
reconèixer la mestria d’aquest jove pianista madrileny que va decidir venir a
estudiar entre nosaltres i fer el seu G.S. tot i estar-se ara mateix fent un
Màster a Copenhague, ciutat a partir
de la qual i més al nord, es fa el Jazz més avantguardista d’Europa. Paraula de Cèsar Joaniquet que hi viu i treballa des de fa uns quants anys. El
baterista ha desenvolupat un parell de curtets solos del tema sencer entremig
de les intervencions del jove pianista, i ja hem escoltat que l’Ivo tampoc és un baterista habitual, o
sigui habituat a matxucar el seu “Ride” amb un constant swing; és quelcom més.
El trio de l’Álvaro Torres és
quelcom més.
Doncs res, ja hem
acabat el programa d’avui dedicat a dos magnífics trios, cadascun d’ells amb un
projecte personal i diferent sota el braç, i ambdós d’una gran qualitat
compositiva i per descomptat interpretativa. I és que primer hem escoltat el
treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo”
i acabem de fer-ho amb el del jove pianista Álvaro Torres Trio i els seus “Presents Ficticis”, o sigui “The Specious Present”, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I dintre del marc del
Voll Damm Barcelona Jazz Festival 2019,
en Jaume Vilaseca Trio ens
presentarà el treball del qual ara us en posaré unes mostres. Això serà el
dimarts 3 de desembre a la Sala Luz de
Gas. Us recomano que mireu d’aconseguir les entrades que necessiteu, car,
aquest projecte que nosaltres hem tingut
la sort de veure, és realment impressionant.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari,
Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari
Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que
mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els
programes de Jazz Club de Nit.
I recordar-vos, no
me’n cansaré de fer-ho, que resulta que el proper concert que farem al Molí dels Frares serà aquest divendres
22 de novembre, on l’Álvaro Torres
ens presentarà el seu, “Specious
Present” del qual avui n’heu pogut escoltat una bona part, on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi,
contrabaix i Ivo Sans, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
