Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem a
ser amb un programa dedicat a Fresh
Sound New Talent, que ja tocava. Aquesta setmana podreu escoltar els
projectes “Ben entrada la nit”, de Bill McHenry Trio. El del quartet Lucky Dog, “Live at The Jacques Pelzer Jazz
Club” i el “Resilience” de Sebastien Julie Group, per tant,
tindrem un trio, un quartet i un quintet i també amb un micro conte aquesta
setmana a càrrec de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem amb el
trio de Bill McHenry i projecte
anomenat....
“BEN
ENTRADA LA NIT”
Bill
McHenry Trio
Editat
per FSNT 541
Enregistrat
el 9 de novembre a 23 Robadors, #1, 2 i 3
Enregistrat
el 10 i 11 de novembre a Underpool Studio, #4, 5, 6 i 7
Enregistrat
i mesclat per Sergi Felipe
Produït
per Bill McHenry
Productor
executiu, Jordi Pujol Baulenas
Bill
McHenry, saxo tenor
Eric
Revis, contrabaix
RJ
Miller, bateria
I com sempre, dir-vos
que al blog del programa penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de McHenry...
Doncs tal i com he
comentat abans, aquest és un disc que es va enregistrar en dues tongades,
consecutives però. Primer a 23 Robadors
els tres primers temes, i tot seguit a l’Underpool
Studio que Sergi Felipe te a Esplugues. Aquí enregistrar els 4 temes
més curts de l’àlbum, i és que els del directe són tres temes que depassen àmpliament
els 10 minuts cadascun arribant quasi als 15 en un d’ells. I això és el que
passa en els directes, on no hi ha limitació de cap tipus i els solos de
cadascun dels músics es poden allargassar. Tenim en conjunt un projecte amb
balades, temes a mig tempo i algun de fast, cosa ideal per qui això comenta. O
sigui que tenim la combinació perfecte de tempo i durades.
I Bill McHenry ens diu.......Des del
començament de les meves associacions musicals amb Eric Revis i RJ Miller, al costat dels nostres deures professionals
es va produir una ràpida amistat de la mena en què la performance es va unir a
l'entorn social, i sovint continuem després a casa d'algú o a l'habitació
d'hotel amb una conversació vital, informació compartida, riures i compartint
música, pel·lícules o concert, i a mesura que anava passant la nit, tots els
moments brillants van ser acceptats, i vam poder gaudir plenament de la dignitat
de la bona companyia, com molts músics tenen i volen per sempre. Aquí tenim
l'exemple d'allò que passa en la música. Aquesta és la gravació de les primeres
notes (i darreres, fins ara) interpretades per Eric Revis i RJ Miller durant un parell de dies a la fascinant
ciutat catalana on visc, Barcelona.
Per a les nostres primeres 3 cançons, vàrem començar en un lloc de música en
viu anomenat per la seva adreça -Robadors 23 - amb un públic en viu, i més tard,
durant els dos dies següents, transitarem per la resta de l'àlbum a l’estudi
d'enregistrament del saxofonista Sergi
Felipe en els bonics turons que envolten la ciutat, i continuem bé a la
nit, o en català que dirien "Ben entrada la nit".- Bill McHenry (de les notes de
l'interior del llibret del CD)
Us proposo escoltar
doncs un dels temes slow d’aquest projecte, enregistrat a Underpool, tema de Fred
Ahlert i lletra de Roy Turk
anomenat...
7.- Mean to me (F. Ahlert & R. Turk) 4m31s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina delícia de composició ens han interpretat aquests tres mestres.
Aquest és un tema del 1929 interpretat per milers de músics entre els quals les
cantants Billie Holiday, Sarah Vaughan,
i un llarguíssim etcètera. Però ja veieu, un tema del 29, època del Crac del 29, amb una preciosa melodia i
harmonia, la qual escoltada ara mateix no sembla poder-la encabir en el taüt de
les músiques obsoletes. I això és el que tenen aquestes cançons, atemporalitat,
gràcies però per haver estat incloses a la terminologia dels “estàndards de
Jazz”, i totes encabides en el “The Great American Song Book”. La sonoritat
profunda del saxo de McHenry s’escau
a la perfecció en aquesta melodia, mestre aquest de les més diverses maneres de
tocar-lo i de tocar qualsevulla de les músiques. Té una personalitat i un
fraseig molt característic amb gran control sobra les notes, fent notes
llargues la qual cosa ens apropa al relax, a l’escolta relaxada, sobretot en
les balades. El company contrabaixista Rives
ha fet també un gran solo acompanyat pel baterista Miller, melòdic i amb pulsió rítmica, tot plegat amb un swing
delicat des de l’inicia del tema i fins el final, després de retrobar la
melodia principal i acabant-lo delicadament.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim ara amb un
tema enregistrat en viu a 23 Robadors
crec que tem del mateix McHenry anomenat..
2.- Dancin’, Ya’ll
Come (Bill McHenry) 14m58s
Doncs i quin tros de
tema, llarg sí, però magnífic tema interpretat a tot swing en un concert que em
vaig perdre per motius diversos. Sóc un fan d’aquest petit local del carrer Robadors on cada dia s’hi fa música en
viu i tota d’ella del més alt nivell. Un espai on quasi tots els músics
presenten els seus projectes més personals i a vegades amb assaigs en viu. Jo
mateix n’he vist alguns com per exemple el que va fer Martín Léiton amb la seva Big Band tot i presentant el seu nou
projecte, també de FSNT i que també
va sonar en aquest programa. Bé, ja heu pogut constatar la mestria d’aquest
saxofonista americà enamorat de la nostra ciutat i afegiria llengua, cultura i
manera de ser nostra.
Tema situat en l’ona
directe dels que va fer Sonny Rollins
en aquest format que ell mateix es va encarregar de popularitzar, el de trio
sense instrument harmònic. Quan la guitarra o el piano hi són, doncs dius què
bé que hi siguin, però quan no hi són com és aquest cas, doncs no els trobes a
faltar. Una apreciació meva al respecte és que el so és més net al no haver-hi
els acords de piano o guitarra.
I si el solo de McHenry ha estat brutal, que sí, ha
estat també gràcies a la base rítmica que fa que el Swing hi estigui present
des de l’inici. El “Walking” del Rives
ha estat increïble, persistent, constant, alhora que el “swing” del baterista Miller a base de “Ride i Xarles”. El
contrabaixista ha estat qui ha seguit al líder i de quina manera més
impressionant ho ha fet. Un solo rítmic, amb recursos tècnics on la pulsió
domina alhora que la concepció de l’harmonia, cosa més complicada quan no hi ha
suport d’acords de guitarra i piano. Després d’ell, Miller ha fet uns “vuits” amb els companys demostrant les “bones
maneres” que atresora aquest baterista americà, com tots ells són. Després, un
magnífic i llarg solo, també delicat solo a la bateria de RJ Miller per arribar després al final del tema, magnífic tema
pressuposo que del líder Mc Henry.
I ara ja podem acabar
amb un altre tema a tot swing i fast i presumiblement de Mc Henry anomenat.....
5.- John Daniel (Bill McHenry) 3m32s
Doncs no sé què més
podem demanar...després d’escoltar aquest magnífic trio. Senzillesa de combo a
tres i quina música són capaços de crear. Ja he dit que escoltant-los em ve al
cap les formacions a trio que Sonny
Rollins va liderar amb un concepte musical més o menys igual a aquest. O
sigui, que aquest és un projecte que sembla seguir la concepció musical dels
trios liderats per Sonny Rollins,
que no us vull pas confondre. Bill
McHenry toca a l’estil Sonny Rollins,
cosa innegable, però també amb la seva personal interpretació solista, força
melòdica a vegades i sempre carregada de swing i recursos tècnics a l’abast
dels mestres com ell és. La base rítmica
li ha donat el suport adequat, a tot swing, amb el “walking” de Rives i la pulsió imparable del
baterista Miller i acabant de cop
aquest magnífic tema curtet.
I deixem aquest
projecte però abans podríem escoltar el
micro conte de Teresa Tuset....
.................................
Gràcies Teresa per com ens ho expliques sempre
amb un punt d’ironia i sempre amb intel·ligència...
I seguim amb el
projecte a quartet anomenat
“RESILIENCE”
Sebastien
Joulie Group
Editat
per FSNT 543
Gravat
per Pierre Baudinathe a Trouillet Studios, 2017
Mixta
de Nicolás CharlierDominat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Bruxelles,
Bèlgica
Produït
per Sébastien Joulie
Productor
executiu, Jordi Pujol
Sébastien
Joulie, guitarra
Stéphane
Moutot, saxos tenor i soprano
Pierre
de Bethmann, piano
François-Régis
Gallix, contrabaix
Charles
Clayette, bateria
Totes les composicions
de Sébastien Joulie excepte # 01 de Stéphane Moutot, # 05 de Thelonious Monk arranjades per Sébastien Joulie i Charles Clayette, i
#09 de Brooks Bowman arranjada per Sébastien Joulie.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré la pàgina web del disc de FSNT..
Un projecte amb una
hora llarga de música, increïblement interpretada amb tota la modernitat de
l’actualitat per un quintet francès amb aires de Nova York.
I Fred Grand de Jazz Journal deia l’abril de 2017, que “la meva única exposició anterior a la música de Joulie va arribar
a través del seu debut a Fresh Sounds,
amb “Green Sounds”, de 2014, que va
comptar amb el saxofonista nord-americà Walter
Smith III. Un dels principals impulsors del Lió Jazz Collectif, el guitarrista d'aquesta banda, en aquest grup
nou reuneix a alguns dels seus
col·laboradors habituals; tot i que ostensiblement és un assumpte europeu, els
batecs del cor de la Nova York
contemporània, sens dubte, es troben dins de la música del grup. Desplegant
només el més lleuger joc de distorsió de la seva guitarra, Joulie té un so entre Adam
Rogers i Kurt Rosenwinkel. El so
del saxofonista Moutot posseeix una
làmina adequadament robusta i expansiva, tot i que, habitualment, el de
Bethmann, pianista, és més estel·lar car apareix freqüentment sempre ben
acompanyat per la bateria subtil de Clayette
i la permanent presència de Gallix
al contrabaix.”
I ja sense més
dilació, comencem amb la seva música en un magnífic tema amb tota la càrrega
del Blues, compost pel líder i guitarrista Joulie,
anomenat....
2.- Old Matters (S. Joulie) 7m15s
I quin tros de tema
per a començar aquest projecte. Tema que ha començat i ha seguit tota l’estona estona
encabit dins de l’estructura del Blues, amb solos magnífics com el del
contrabaixista Gallix. Seguint
l’estela del Blues, el saxo tenor Moutot
ha desenvolupat el seu amb un gust exquisit, i ja el swing ha aparegut tot i
que delicadament. El so fosc de la guitarra del líder, ha seguit la seqüència
bluesera, amb una delicada interpretació d’aquest molt bon guitarrista, i també
compositor, en Sébastien Julie.
Després, melodia del tema a càrrec del saxo tenor, amb els canvis harmònics de
l’estructura i inici d’una seqüència amb mà esquerra de piano i contrabaix,
força inquietant, la mateixa que la de l’inici, per així arribar al final
d’aquest magnífic Blues, anomenat “Old matters”, o “vells afers”.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim una mica més
mogudets, tot i que encara no massa, amb el tema de Monk arranjat per Julie
anomenat....
5.- Green Chimneys (Monk & Julie) 7m26s
Aquest és un tema que
Monk va enregistrar entre el 1967 i
1968 en un disc editat per Columbia
i que va ser el magnífic “Underground”.
“Green Chimneys” és el nom de l’escola que va atendre la seva filla Barbara, o Boo Boo, que va ser el mot que ell mateix li va posar. Tema
iniciat per piano, la mà esquerra del piano primer, després la dreta,
contrabaix i bateria, per ben aviat la A del tema interpretada pel saxo tenor,
mentre que la B, o el pont, pel guitarrista ja a tot swing. Aquest ha estat qui
primer ha desenvolupat els solos. En la seva magnífica intervenció el ritme ha
canviat entrant el swing a vegades, crec que en el pont, per tornar de nou al
ritme ternari complex. Amb aquest canvi de ritme s’ha trobat també el pianista,
car la concepció del tema així és. Pierre
de Bethmann ha fet també un magnífic solo, sempre molt ben acompanyat per
l’incansable bateria. Al final, el saxo de Moutot
ens ha situat en la A, després la guitarra al pont, retorn a la A, per acabar
amb una mena de “Turn around” amb un solo estratosfèric del saxo tenor,
magnífic l’Stéphan Moutot. Un retorn
curtet a la A, per així acabar-lo de cop. Gran tema aquest de Monk i molt bon arranjament del Sébastien Joulie.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Evidencien un
palpable sentit de la progressió musical, car la música de la Resiliència és
estructuralment així com fluixa sense estar massa fixada. Els oients es veuen immediatament
llançats a la voràgine amb una tonalitat ambigua i els tempos fracturats del
primer track “Time Tabliod”. “Old Matters” paga un homenatge freqüentment
revisionista a la tradició clàssica de la balada de jazz envoltada de Blues,
amb una curiosíssima estructura diferenciada per una tensa i alhora alliberada
i meravellos articulació, i “Massive Boozer” és un estrident blues que es
dirigeix directament a la jugular. El xat mecànic que sostenen Joulie i Clayette a les Xemeneies
Verdes, “Green Chimneys” és tan encantador com inesperat. El tema final, “East
Of The Sun”, “East” segons ells segurament per l’arranjament del líder, reflex
de la portada de l'àlbum, està completament deconstruït i esclata amb un moment
aparentment imparable.” I això van dir-nos des de Jazz Journal l’abril del 2017.
I ja acabarem aquest
projecte escoltant el tema més potent del disc, tema del líder anomenat....
4.- Massive Boozer (S. Joulie) 5m26s
I només de la manera
com ha començat ja ens n’hem adonat com anirien els trets. Magnífica
composició, la més post-bopper del projecte, amb un magnífic Stéphane
Moutot, saxo tenor, el qual ja ben aviat s’ha endinsat en la presentació
del tema, en la A, per fer-ho el pianista en la B, primer i després ser el
contrabaixista qui primer s’ha embrancat en la seva grandíssima improvisació.
El saxofonista ha iniciat una inversemblant improvisació amb un suport
increïble de la base rítmica, immensos tots dos, contrabaixista i baterista,
aquest darrer amb uns canvis i swing remarcables. Gran solo a trio, com els que
hem escoltat en el projecte anterior, tot i que potser el pianista deixi anar
alguns acords solts. El solo del líder i compositor, més delicat i amb un so
més net que els anteriors, més proper al so de Rossenwinkel i amb una molt personal interpretació de l’estructura
ha estat força reeixit. Al final, guitarrista i saxofonista, a duet, repassen
de nou la melodia del tema per acabar-lo més o menys delicadament.
Doncs deixem aquest
projecte i endinsem-nos en el proper encara més sorprenent, i ben aviat que ho
comprovareu.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I ja per acabar el
programa d’avui, ens endinsarem amb la música més contemporània de les
formacions d’avui amb el projecte “Avant Garde”......
“LIVE
AT THE JACQUES PELZER JAZZ CLUB”
Lucky
Dog
Editat
per FSNT 542
Enregistrat
en viu per Laurent Walgraffe el 7 i 8 de febrer de 2017 al Jacques Pelzer Jazz
Club, Liège.
Mesclat
i masteritzat per Antoine Polin al Vintage Panda Studio
Produït
per Jordi Pujol
Frédéric
Borey, saxos tenor i soprano
Yoann
Loustalot, trompeta i fiscorn
Yoni
Zelnik, contrabaix
Frédéric
Pasqua, bateria
Un projecte on les
composicions són compartides entre Borey
i Loustalot.
Ens tornem a trobar
amb un altre projecte sense instrument harmònic, ara però amb saxo i trompeta
liderant els vents i els dos de la base rítmica. Més d’hora i quart de música
original dels dos vents, amb 10 temes magnífics dels quals cadascun dels dos
vents n’ha compost la meitat. Treball dedicat al jazz contemporani i més
concretament al “Jazz Avant Garde” on no s’oblida però la tradició. Així és que
ens trobem amb temes marcadament contemporanis i d’altres on el swing hi és de
manera evident, tot i la modernitat de les composicions. Temes llargs, també,
pel fet d’haver estat enregistrats en directe tot i que no tant com els que hem
escoltat en el projecte anterior. Un projecte sorgit per a recordar el ja fa
força temps desaparegut “Old and New Dreams” que va seguí l’estela de l’iniciat
per Ornette Coleman allà per finals
dels 50s.
I des de la pàgina
web del disc,
ens diuen....
"El títol de
l'última cançó pot proporcionar una pista. És possible que els nois es
refereixin tranquil·lament a Antics i Nous somnis, “Old and New Dreams”, el
quartet de Don Cherry, Dewey Redman,
Charlie Haden i Ed Blackwell que buscava mantenir viu el so de l'original quartet
d'Ornette Coleman, mentre el líder
fundador es va dirigir a explorar les guitarres. És la influència més modesta
i, en bona part, Lucky Dog sembla
que estigui a la seva altura. En realitat, el que fan és prendre el so
harmònicament obert i fix que Coleman
va introduir en el jazz i tornar a connectar-lo a alguns antecedents encara més
antics, per la qual cosa hi ha una sensació crua i gairebé atàvica d'aquests
temes on l’aturada i l’inici hi són abastament. El swing enganyós de “Manzana
Mood” captura l’oïdor habituat al “swing”, però el solo del compositor Loustalot és un model d'ordre i control,
tot i que sembla ser un viatge sense destinació. De la mateixa manera, el seu
company frontman Borey, que és un
artista més naturalment exuberant, es mostra com si Coleman i Cherry, o Cherry i
Redman, haguessin intercanviat personalitats musicals. Durant gran part del
temps, Zelnik i Pasqua mantenen un
comptador força regular, de tempo, però tots dos tenen la capacitat d'accelerar
inesperadament a partir d'un o dos determinats compassos abans de tornar a
posar els frens. És una habilitat deliciosament remarcable i s'afegeix
substancialment a una seqüència sòlida i intel·ligent de música d'un grup que
ja ha tingut el temps suficient per conèixer els moviments i els estats d'ànim
per dins". Brian Morton Jazz
Journal (maig de 2017)
Doncs escoltem un
primer tema d’aquest magnífic i contemporani projecte compost per Loustalot anomenat...
2.- Manzana Mood (Yoann Loustaslot) 9m04s
Doncs amb quin
magnífic swing arrastradet hem començat aquest projecte molt relacionat amb el
concepte “Avant Garde” tal i com ens ha explicat Brian Morton de Jazz Journal.
Un quartet que ha volgut seguí l’aureola del comentat abans “Old and New
Dreams” amb Redman, Cherry, Haden i
Blackwell. I sí, el concepte hi és i sona com a tal. I altra cop sense
instrument harmònic com fe també Ornette
Coleman en els seus projectes inicials. Aquí el compositor Loustalot ha fet de Cherry, tot i que amb un so més
melodiós i assequible, sense fer grinyolar cap de les notes. La base rítmica ha
seguit quan ha volgut i s’ha avançat també d’igual manera, tornant ràpidament a
lloc. Frédéric Borey ha endolcit amb
la seva musicalitat, tot i que mica a mica s’han anat encoratjant a tibar
endavant, i lo que he comentat de com es desplacen en el tempo baterista
sobretot, i contrabaixista. Magnífic solo de Borey més encabit en el jazz modern i no tant en l’avant garde,
apreciació meva. Els dos restants, contrabaixista i baterista, sí ens han
situat en el “avant garde concept”, i potser més per com colpeja la bateria en Pasqua i no tant pel solo de Zelnik. Curiosament, en tornar la
melodia tornem a sintonitzar amb el concepte “Avsant Garde” per la manera com
son, així com amb una certa dissonància i línies melòdiques no massa habituals.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I seguim
amb el darrer track del disc, tema de Frédéric
Borey el que fa referència al quartet abans comentat dels “mostrus”
americans, tema evidentment anomenat....
10.- Old
and New (F. Borey) 4m04s
Doncs sí
que això és “Avant Garde” i del de veritat. Típica composició que recorda
d’alguna manera les del mestre del “Free Jazz”, Ornette Coleman. Una estructura, perquè sí, té estructura tot i que
no l’estàndard que d’altres vegades comentem, sobre la qual han interpretat la
melodia els dos instruments de vent per després immiscir-se de ple amb els
solos respectius. Però ai las, aquí tothom està fent improvisacions tota
l’estona, o sigui que això de “normal” no en té res. Tema diria jo que fins i
tot un tan divertit, o més aviat “trapella”, per melodia i per com aquesta
melodia s’atura i torna a continuar. També per l’harmonia, la qual segueix una
cadència que s’allunya de les habituals dels estàndards, tot i que sembla que
al final hi ha resolucions a acords de tonals. Pasqua a la bateria ha fet una demostració també de com fer-ho,
alhora que tots els altres, Borey,
Loustalot i Zelnik, els quals
han estat tota l’estona interpretant sense parar. De fet la melodia principal
la han tocat els tres anteriors mentre Pasqua
primer amb escombretes i després amb baquetes ha fet les seves impros
inicials.
Old and
New Dreams (Black_Saint / 1977) I comu si fos na reencarnació virtual dels
primers conjunts de l’Ornette Coleman,
la formació-cooperativa Old and New
Dreams, va reunir el trompetista Don
Cherry, el saxofonista tenor Dewey
Redman, el contrabaixista Charlie
Haden i el baterista Ed Blackwell
per reinterpretar el repertori primerenc del mestre. Quan aquest primer àlbum
va ser publicat el 1978 per ECM, els
quatre músics van ser líders i més reconeguts amb els seus propis projectes;
això potser expliqui la naturalesa intermitent de la seva consegüent
col·laboració. La qualitat dels enregistraments del grup era uniformement alta.
Amb la mort de Cherry i Blackwell els
anys noranta, les col·laboracions, per descomptat, es van fer impossibles. No
obstant això, la producció limitada però excel·lent de la banda és un
complement important del treball que van fer sota el lideratge de Coleman a finals dels anys 50 i principis
dels anys 60.
(Extret
de la web de Chalie Haden i comentat
per la gent de AllMusic.com)
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabem projecte i
programa amb el primer track del disc, tema de Borey anomenat...
1.- Knock Knock (F. Borey) 7m21s
Doncs amb quin altra
tros de tema que hem acabat, a tot “Avant Garde” i sense poder-vos endormiscar
en cap moment. Magnífica composició de Borey
i millors interpretacions de tots plegats. Si aquest va ser el primer tema que
van interpretar en directe en l’esmentat club de jazz, déu n’hi do. Tot i que
pel fet de ser el primer track, això no vol dir que fos el primer que van
tocar. Comença així com de manera tímida el compositor i s’hi van afegint també
aparentment tímidament, però ai las, durarà poc. El “tema” te dues parts
diferenciades, la primera que fan els dos solistes a duet, i a tempo “normal”
per dir-ho d’una manera, i després o entre mig l’altra part on el tempo del
baterista sembla doblar-se i anar a tota hòstia. Després, i ja en les suposades
improvisacions, els dos solistes desenvolupen tota la seva creativitat tocant a
duet, mentre la base rítmica va a tot tren. Una demostració de control rítmic
dels dos de la base rítmica, i de control melòdic i tècnic dels dos solistes
fent una mena de téte a téte. Un moment de calma per a relaxar-nos una miqueta,
moment en el qual Zelnik al
contrabaix i Pasqua a la bateria han
començat a volar a les més altes altures, i de quina manera més bèstia ho han
fet. Al final, tots plegats han tornat a la melodia del tema per així acabar-lo
ja definitivament.
I de quina manera hem
acabat el programa d’avui, res a veure amb l’anterior dedicat al
Jazz-Rock-Progressiu de l’editorial Moonjune
Records de l’amic Leonardo Pavkovic.
Doncs us recordo que hem escoltat un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, amb els projectes “Ben entrada la nit”, de Bill
McHenry Trio. “Resilience” de Sebastien Julie Group i aquest darrer
del quartet Lucky Dog, “Live at The
Jacques Pelzer Jazz Club” i amb un micro conte de Teresa Tuset. Espero de tot cor que us hagi agradat la proposta i
la selecció de les músiques, com sempre, totalment diferents a les de la
setmana passada.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
