Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic, amb la guitarra de nou com a protagonista, guitarra de jazz-rock-progressiu, però, dedicat a l’editorial Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, i ho farem amb els dos projectes que em va enviar recentment i que són els d’en Dewa Budjana anomenat “Mahandini” i el de l’Stephan Thelen, “Fractal Guitar”.

I aquesta és la segona setmana del Judici al Procés on tornarem a constatar que ni la fiscalia ni l’advocacia, de l’estat, podran presentar cap prova convincent que pogués condemnar als nostres herois en un país democràtic amb separació de poders.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Comencem doncs amb el programa d’avui i ho farem amb el projecte anomenat..

“MAHANDINI”
Dewa Budjana

Editat per Moonjune Records   MJR 097
Enregistrat per Prashant Aswani a Steakhouse Studio, Los Angeles, CA, 24 de gener de 2018
Produït per Leonardo Pavkovic

DEWA BUDJANA - guitarres, paisatges sonors
JORDAN RUDESS – teclats
MARCO MINNEMANN – bateria
MOHINI DEY - baix, konnakol

Aparicions especials:
JOHN FRUSCIANTE: veu a "Crowded" i "Zone"
MIKE STERN: primer solo de guitarra a "ILW"
SOIMAH PANCAWATI: vocalista de "Hyang Giri"

Totes les composicions són de Dewa Budjana.

I com sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...

Aquest és el darrer treball del magnífic guitarrista balinès Dewa Budjana, on ja heu pogut escoltar que compta amb genis de la guitarra com Mike Stern, la qual cosa ja ens pressuposa el nivell d’aquest àlbum pel que fa a instrumentistes. De les seves composicions ja en tenim coneixença, car, ja les hem escoltat en diverses ocasions i la d’avui només confirmarà el que ja sabem, que alhora de ser un gran guitarrista és així mateix un gran compositor.

Projecte aquest de prop de 50 minuts de música magnífica envoltada d’atmosferes balineses, de la illa de Bali d’on ell és i hi viu. Músic del qual li hem posat projectes anteriors amb col·laboradors tan il·lustres com  Jack DeJohnette, Peter Erskine, Vinnie Colaiuta, Antonio Sánchez, Txad Wackerman, Gary Husband, Tony Levin entre molts d’altres.

Escoltem per començar el programa la preciosa balada anomenada...

4.- Jung Oman       (D. Budjana)           6m52s

Doncs ja heu pogut constatar que estem situats en un món musical diferent del de la setmana passada. Amb aquesta preciosa cançó, però, és l’avantsala del que vindrà properament. El Jazz-Rock-Progressiu serà el protagonista i amb aquesta preciosa melodia encara no ens en fem càrrec, però no patiu, o sí, que aviat ens hi posarem. Tot i ser instrumental, aquest tema, n’hi ha un parell de cantats per John Frusciante, magnífic cantant i també omplint amb la seva guitarra la coda “Zone”, un dels dos temes que canta. Tema inquietant, amb una melodia d’una gran bellesa i que segueix tota l’estona el suau ritme marcat pel baterista Minnemann. El canvi harmònic, a la B, o el pont, és preciós, tot i no ser un tema amb estructura estàndard de 32 compassos, té una estructura que ben aviat podem copsar. I com ha estat el delicat so de la guitarra acústica del líder, meravellós, dolç. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha agafat les regnes de la elèctrica per seguir enlluernant-nos amb aquesta preciosa harmonia. El final és immens per la seva senzillesa aparent i per això mateix també, grandesa.

“Mahandini” segueix l'estrena de l'àlbum doble “Zentuary” aclamat per unanimitat el 2016 i que es va gravar en una sessió d'un dia a Los Angeles. Aconsegueix el que ja és habitual per al guitarrista, canviar el seu line up, o sigui la formació, cada vegada i escriure magistralment música que sempre sembla adaptar-se perfectament a cada nou músic a càrrec. Aquesta vegada dirigeix ​​un potent quartet de so que comprèn el teclista Jordan Rudess que forma part de Dream Theater i Liquid Tension Experiment, el reconegut bateria Marco Minnemann amb projectes com els The Aristocrats, Steven Wilson, Joe Satriani, Adrian Belew, Trey Gunn, The Mute Gods i l'estrella baixista Mohini Dey músic que ha tocat amb Steve Vai. En el disc hi ha convidats de la llegenda del rock com, John Frusciante (Red Hot Chilli Peppers), el veterà de la guitarra de fusió Mike Stern (Miles Davis, Blood, Sweat & Tears, Billy Cobham, Jaco Pastorius) i per la vehement veu de la cantant indonesia Soimah Pancawati.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Us proposo escoltar una meravella de tema on hi canta una magnífica cantant del seu país anomenada Soimah Pancawati en el tema anomenat...

3.- Hyang Giri         (D. Budjana)           7m44s

Doncs déu n’hi do quina meravella de tema i quina més increïble veu. Soimah ens ha impressionat d’allò més ja als inicis del tema amb una veu aguda que arriba fins el cel, amb tota probabilitat, alhora que súper afinada i d’una bellesa colpidora. El tema té uns canvis increïbles, car, després de la veu de Soimah, el guitarrista i líder fa un recorregut circular increïble. El tros cantat a cors, i també amb la veu de la cantant és certament impressionant, i després, els solos, i primer el de la guitarra de Dewa Budjana que ha sonat personal, súper modern, amb estris electrònics que en modifiquen el seu so tot i que no massa. Demostra ser posseïdor d’una més que depurada tècnica, de fet, el tracten, el tractem com a virtuós de la guitarra elèctrica en aquest estil. Els companys no li van gens lluny i així és que hem pogut escoltar uns solos magnífics del pianista Jordan Rudess i també del baixista Mohini Dey, primer en solos i després en “vuits”. Al final la veu de Soimah ens ha tornat a situar en el principi del tema per així encarar tots plegats el final. Meravella de tema.

Els àmbits balinesos s'alternen amb una estreta i intricada unió de guitarra i teclat, mentre que nosaltres ens veiem elevats a un meravellós món amb la veu de Soimah Pancawati. La cantant tradicional d'Indonèsia és una estrella del seu país i actua en programes de televisió vistos per quasi milions de persones. La seva aguda veu aguda afegeix una capa de misteri mentre que la banda explora sense parar nous límits. "El títol Hyang Giri prové de Ring of Fire", diu Dewa Budjana. Aquestes són les muntanyes que envolten el lloc on vivim. Últimament vam tenir erupcions freqüents a Sumatra, Java, Bali, també a Lombok o Flores, i jo li vaig posar el títol a aquest tema, “Hyang Giri”, a qui el Déu Shiva confia la responsabilitat de controlar la muntanya, ens diu ell mateix.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Us proposo escoltar el tema que titula l’àlbum...

6.- Mahandini         (D. Budjana)           8m17s

Doncs ja heu pogut copsar quina melodia més inquietant, a moments, i d’una gran bellesa en tots els moments. Quina força melòdica i rítmica que té aquesta música, i és que el Jazz-Rock-Progressiu és això: melodies aixoplugades per un substrat rítmic impressionant alhora que magnífiques interpretacions solistes. En aquest tema ho hem tornat a constatar després de la seva llarga presentació de més de dos minuts. I sí, hem constatat de nou el gran solo de Mohini Dey sustentat per l’implacable ritme frenètic del baterista Marco Minnemann. Però és que el solo del ara teclista Jordan Rudess també ha estat impactant. Després d’ells, la guitarra de Budjana amb uns acords immensos ha donat pas al seu increïble solo. Quina delicadesa en les seves interpretacions, tot i tocar una guitarra elèctrica passada per mil i un pedals. Al final, un lick dels companys ha permès fer un grandíssim solo al baterista Minnemann per així acabar el tema.

Dewa Budjana té una trajectòria de 30 anys de carrera com a principal compositor i membre de la banda Gigi, icona del Rock amb best sellers en el seu país d'origen, Indonèsia. Dewa ha editat 10 enregistraments en solitari que li van fer guanyar un elogi cada vegada major per la crítica de jazz-progressiu mundial. El llançament de l'àlbum internacional “Mahandini” es troba sota la supervisió del visionari productor de MoonJune, Leonardo Pavkovic, que va actuar com a mentor de Dewa durant la seva expansió a un públic més ampli en l'última dècada. El títol Mahandini prové de dues paraules, Maha & Nandini: Maha significa “gran”, i Nandini significa "el vehicle que porta el déu Shiva" en indi. L'ús d'aquesta paraula com a nom d'aquest àlbun va donar com a resultat un bon signe, em va semblar que tenia un gran vehicle per a la meva música. Vaig tenir sort!, ens diu ell mateix.

I acabo aquest projecte amb el tema on hi col·labora Mike Stern amb el primer solo de guitarra, tema anomenat...

5.- ILW         (D. Budjana)           6m39s

I quin impressionant tema per acabar el projecte de Dewa Budjana. Una melodia força ben trobada que s’enganxa fàcilment i ben aviat ja la podríem cantar. Però és que el “pont” és encara molt més preciós. Gran tema que ben aviat deixa pas al solo del gran guitarrista Mike Stern. I és que aquest “mostru” és un guitarrista de Jazz americà que ha tocat amb gent com Miles Davis, Stan Getz, Jaco Pastorius, Joe Henderson, Jim Hall, Pat Martino, Tom Harrell, Arturo Sandoval, Tiger Okoshi, Michael Brecker, Bob Berg, David Sanborn, Steps Ahead, Brecker Brothers entre molts altres. Mestre i dominador del llenguatge jazzísitc alhora que el del Rock, el del Blues, etc. Tot un màster de la guitarra que ha acceptat la invitació per a tocar en aquest projecte de Dewa Budjana. La seva col·laboració en aquest tema és esclatant, i podríem dir que puja en termes generals tot el projecte al més alt nivell. El primer solo l’ha realitzat ell, i ens ha deixat bocabadats per tal i com l’ha fet. Aquestes pujades amb escales inversemblants i a tota hòstia al més alt clímax, han estat meravelloses. Però és que després d’ell, i també a la guitarra, el líder del projecte ha desenvolupat el seu i quasi que podríem dir que no s’ha notat ni un canvi significatiu tot i indicant-nos el nivell de Budjana, equiparat al del gran músic americà, Mike Stern. Impressionant tema per acabar el projecte de Dewa Budjana.

Doncs deixem aquest magnífic projecte de Dewa Budjana i ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..
............................................
Doncs gràcies Carmen per com ens ho has dit, per com sempre ens ho expliques, així de delicadament.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara acabarem el programa amb un altre magnífic i també inquietant projecte, el del guitarrista Stephan Thelen, projecte anomenat...


“FRACTAL GUITAR”
Stephan Thelen
Editat per Moonjune Records   MJR 096
Enregistrat en diversos llocs d’Europa i Amèrica del Nord, entre l’agost de 2015 i abril de 2018.
Produït per Markus Reuter & Stephan Thelen
Productor executiu Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records.

Stephan Thelen, David Torn, Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry Cleveland, Matt Tate, Andi Pupato, Benno Kaiser i Manuel Pasuinelli.

Hi ha tota aquesta colla de músics que toquen en diferents temes, o sigui que a cada tema que us posi us en comentaré la formació.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Moonjune Records....

Aquest és un disc amb cinc temes i amb una hora i vuit minuts de música, la qual cosa vol dir que hi ha temes molt llargs amb més de 18 minuts de música i que els dos més curts són nou minuts, minut amunt, minut avall.

El guitarrista i compositor Stephan Thelen llançà el seu àlbum debut per Moonjune Records i a tot el món el 18 de gener de 2019. És un àlbum instrumental i post-progressiu coproduït per Markus Reuter (Stick Men), amb aparicions de convidats de molts dels principals guitarristes elèctrics com David Torn, Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry Cleveland i Matt Tate, així com els bateristas / percussionistes Benno Kaiser, Manuel Pasquinelli i Andi Pupato. Stephan Thelen, nascut suís i americà, actualment, és un músic que composa, produeix i interpreta música al voltant del rock, el jazz, la música experimental i la música clàssica. El seu principal projecte actual com a líder, guitarrista i compositor és la banda sonora Sonar, que ràpidament ha guanyat reputació internacional per crear una combinació única de música que fusiona un concepte mínim rigorós amb el poder d'una banda de rock i la sensibilitat d'un combo de jazz.

Escoltem el tema que titula el disc...

3.- Fractal Guitar    (S. Thelen)             9m21s

En aquest primer i magnífic tema hem tingut a Markus Reuter, guitarra tàctil U8 i paisatges sonors; Barry Cleveland, atmosferes de guitarra; Matt Tate,  guitarra tàctil U8 fent de baix elèctric. Andi Pupato, percussió; Benno Kaiser, bateria; Stephan Thelen, guitarra fractal, bucles granulars. Doncs ja heu escoltat quina altra delícia per començar el projecte de Stephan Thelen, rodejat de companys guitarristes i estris diversos encabits en la més actual modernitat. Doncs partint d’una motiu repetitiu, Thelen ha anat desenvolupant el simple tema, i aquest qualificatiu no és despectiu, car sovint en la senzillesa hi trobem vertaderes obres d’art, com és el cas. Una delicada composició sense cap escarafall de solos i sí amb una bona conjunció de tots els intèrprets. Bé, a l’Stephan se l’escolta a la guitarra però sembla en permanent tasca de col·laboració i la d’omplir els espais de la resta amb la seva guitarra. Em sembla un bon tema per a començar aquest projecte d’aquest guitarrista nascut a Suïssa i ara americà.

Fractal Guitar presenta un tapís atmosfèricament dens i polirrítmic per al qual Sonar és conegut, però se centra molt més en les  possibilitats sonores i ambientals de la guitarra elèctrica. En el llibret interior del disc, Stephan Thelen escriu: "Després d'uns quants anys de tocar sense efectes electrònics a Sonar, a part de la reverberació, vaig sentir l'impuls de compondre i gravar algunes peces en què els efectes eren una part integral de la música. Vaig voler utilitzar especialment un efecte que havia treballat abans de Sonar, i que jo anomeno "Fractal Guitar": Aquest és un retard rítmic amb un nivell de retroalimentació molt elevat que crea patrons de retard en cascada en temps parcials com ara 3/8, 5/8 o 7/8. L'altre desig que tenia era treballar i divertir-me amb alguns dels molts grans guitarristes que he conegut al llarg dels anys, i així crear un àlbum incloent-hi algunes de les possibilitats més antigues del més misteriós i atractiu i eclèctic de tots els instruments, la guitarra elèctrica."

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Escoltem ara el tema més llarg del disc....anomenat....

1.- Briefing for a descent into hell                    (S. Thelen)             18m37s

Doncs en aquest llarguíssim tema hem tingut a David Torn, guitarra elèctrica i loops en viu; Markus Reuter, guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Jon Durant, cloud guitarra; Matt Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix; Manuel Pasquinelli, bateria i Stephan Thelen, guitarra tritonal i fractal. Doncs la reiteració ens ha tornat a colpir, car la persistència sovint crea un ambient meditatiu adequat per a l’oïdor i també pels músics participants immiscint-los en una determinada atmosfera idònia per a la creació. I així és que els diversos guitarristes ens han meravellat amb les seves intervencions i el tema, de manera global, és una joia de la creació, per com, i a partir d’una reiterativa base rítmica, s’hi van afegint els diferents solistes amb els seus diversos efectes. Quan sembla que ja s’hauria d’acabar el tema, sorgeix un altre guitarrista amb els seus efectes estratosfèrics per omplir amb més musicalitat l’espai sideral. La Touch Guitars U8, una guitarra que es toca colpejant les cordes per dalt, per sobre el mànec, i no de la manera habitual amb púa i prop del pont i que en aquest disc utilitzen com a guitarra o com a baix elèctric, amb el so característicament percussiu. El final va apareixent dolçament i sí que l’intuïm, després de tota la creació anterior de 17 minuts i mig, acabant el tema delicadament amb els efectes adequats.


I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I acabem aquest increïble projecte amb el tema anomenat....

5.- Urban Nightscape                  (S. Thelen)             minut 12m35s

I en aquest tema hem pogut escoltar a David Torn, guitarra elèctrica i loops en viu; Markus Reuter; guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Matt Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix elèctric; Benno Kaiser, bateria i Stephan Thelen: guitarra fractal, orgue i samples. Un altre tema aquest que ens ha sorprès i del qual he obviat la part final, un llarg epíleg que va decreixent delicadament que s’allarga alguns minuts en una altra reiterativa pulsió a base dels loops esmentats de la mà de David Torn. I com els sons de les dues guitarres inicials les escoltem nota a nota per canals diferents, ampliant-ne l’efecte d’espai del concepte estèreo. Després, han intervingut la resta de músics, bateria, baix elèctric, orgue i guitarres diverses en una altra persistent pulsió rítmica i sònica. Ben aviat han aparegut els solos d’un altre mon, els de les guitarres i demés estris inversemblants. Magnífic treball aquest el de l’Stephan Thelen, el de les seves composicions però també el fet d’haver convidat a tants mestres de les cordes electrificades. El resultat global és espaterrant, extra-atmosfèric, que ens imbueix en cadascun dels temes d’un tarannà d’inquietud, de robòtica, d’éssers automatitzats, d’intel·ligència artificial. En fi, un projecte que us recomano aconseguir, cosa fàcil, només entrant a la web que us he comentat abans, la d’aquest disc, una web bandcamp on el podreu escoltar i descarregar, alhora que llegir-ne, en anglès, tota la informació. De la mateixa manera podreu fer-ho amb el disc anterior de Dewa Budjana.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Doncs deixem aquest projecte i programa d’avui dedicat a Moojune Records i recordeu que hem escoltat dos dels seus més recients projectes, primer amb el guitarrista Dewa Budjana i el seu “Mahandini” i acabant amb aquest magnífic “Guitar Fractal” de Stephan Thelen. Espero de tot cor que us hagi agradat la  música seleccionada de la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu. Abans d’acomiadar-me definitivament, recordar-vos que convindria que anéssiu a veure i escoltar música en viu, com a principal manera de recolzar la música i el jazz, minoritari, de manera particular, i que també seria bo que podríeu adquirir discos, CDs i vinils anant a les diverses botigues que teniu a disposició o fent-ho per internet, de manera molt més fàcil i còmoda.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |