Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs avui hi tornem
amb un programa temàtic, amb la guitarra de nou com a protagonista, guitarra de
jazz-rock-progressiu, però, dedicat a l’editorial Moonjune Records de l’amic Leonardo
Pavkovic, i ho farem amb els dos projectes que em va enviar recentment i
que són els d’en Dewa Budjana anomenat
“Mahandini” i el de l’Stephan Thelen,
“Fractal Guitar”.
I aquesta és la
segona setmana del Judici al Procés on tornarem a constatar que ni la fiscalia
ni l’advocacia, de l’estat, podran presentar cap prova convincent que pogués
condemnar als nostres herois en un país democràtic amb separació de poders.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Comencem doncs amb el
programa d’avui i ho farem amb el projecte anomenat..
“MAHANDINI”
Dewa
Budjana
Editat
per Moonjune Records MJR 097
Enregistrat
per Prashant Aswani a Steakhouse Studio, Los Angeles, CA, 24 de gener de 2018
Produït
per Leonardo Pavkovic
DEWA BUDJANA - guitarres, paisatges sonors
JORDAN
RUDESS – teclats
MARCO
MINNEMANN – bateria
MOHINI
DEY - baix, konnakol
Aparicions especials:
JOHN
FRUSCIANTE: veu a "Crowded" i "Zone"
MIKE
STERN: primer solo de guitarra a "ILW"
SOIMAH
PANCAWATI: vocalista de "Hyang Giri"
Totes les
composicions són de Dewa Budjana.
I com sempre, al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...
Aquest és el darrer
treball del magnífic guitarrista balinès Dewa
Budjana, on ja heu pogut escoltar que compta amb genis de la guitarra com Mike Stern, la qual cosa ja ens
pressuposa el nivell d’aquest àlbum pel que fa a instrumentistes. De les seves
composicions ja en tenim coneixença, car, ja les hem escoltat en diverses
ocasions i la d’avui només confirmarà el que ja sabem, que alhora de ser un
gran guitarrista és així mateix un gran compositor.
Projecte aquest de
prop de 50 minuts de música magnífica envoltada d’atmosferes balineses, de la
illa de Bali d’on ell és i hi viu.
Músic del qual li hem posat projectes anteriors amb col·laboradors tan
il·lustres com Jack DeJohnette, Peter Erskine, Vinnie
Colaiuta, Antonio Sánchez, Txad Wackerman, Gary Husband, Tony Levin entre
molts d’altres.
Escoltem per començar
el programa la preciosa balada anomenada...
4.- Jung Oman (D. Budjana) 6m52s
Doncs ja heu pogut
constatar que estem situats en un món musical diferent del de la setmana
passada. Amb aquesta preciosa cançó, però, és l’avantsala del que vindrà
properament. El Jazz-Rock-Progressiu serà el protagonista i amb aquesta
preciosa melodia encara no ens en fem càrrec, però no patiu, o sí, que aviat
ens hi posarem. Tot i ser instrumental, aquest tema, n’hi ha un parell de
cantats per John Frusciante,
magnífic cantant i també omplint amb la seva guitarra la coda “Zone”, un dels
dos temes que canta. Tema inquietant, amb una melodia d’una gran bellesa i que
segueix tota l’estona el suau ritme marcat pel baterista Minnemann. El canvi harmònic, a la B, o el pont, és preciós, tot i
no ser un tema amb estructura estàndard de 32 compassos, té una estructura que
ben aviat podem copsar. I com ha estat el delicat so de la guitarra acústica
del líder, meravellós, dolç. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha agafat
les regnes de la elèctrica per seguir enlluernant-nos amb aquesta preciosa
harmonia. El final és immens per la seva senzillesa aparent i per això mateix
també, grandesa.
“Mahandini” segueix
l'estrena de l'àlbum doble “Zentuary”
aclamat per unanimitat el 2016 i que es va gravar en una sessió d'un dia a Los Angeles. Aconsegueix el que ja és
habitual per al guitarrista, canviar el seu line up, o sigui la formació, cada
vegada i escriure magistralment música que sempre sembla adaptar-se
perfectament a cada nou músic a càrrec. Aquesta vegada dirigeix un potent
quartet de so que comprèn el teclista Jordan
Rudess que forma part de Dream
Theater i Liquid Tension Experiment,
el reconegut bateria Marco Minnemann
amb projectes com els The
Aristocrats, Steven Wilson, Joe Satriani, Adrian Belew, Trey Gunn, The Mute
Gods i l'estrella baixista Mohini
Dey músic que ha tocat amb Steve Vai.
En el disc hi ha convidats de la llegenda del rock com, John Frusciante (Red Hot Chilli Peppers), el veterà de la guitarra
de fusió Mike Stern (Miles Davis, Blood,
Sweat & Tears, Billy Cobham, Jaco Pastorius) i per la vehement veu de
la cantant indonesia Soimah Pancawati.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Us proposo escoltar
una meravella de tema on hi canta una magnífica cantant del seu país anomenada Soimah Pancawati en el tema anomenat...
3.- Hyang Giri (D. Budjana) 7m44s
Doncs déu n’hi do
quina meravella de tema i quina més increïble veu. Soimah ens ha impressionat d’allò més ja als inicis del tema amb
una veu aguda que arriba fins el cel, amb tota probabilitat, alhora que súper
afinada i d’una bellesa colpidora. El tema té uns canvis increïbles, car,
després de la veu de Soimah, el
guitarrista i líder fa un recorregut circular increïble. El tros cantat a cors,
i també amb la veu de la cantant és certament impressionant, i després, els
solos, i primer el de la guitarra de Dewa
Budjana que ha sonat personal, súper modern, amb estris electrònics que en
modifiquen el seu so tot i que no massa. Demostra ser posseïdor d’una més que
depurada tècnica, de fet, el tracten, el tractem com a virtuós de la guitarra
elèctrica en aquest estil. Els companys no li van gens lluny i així és que hem
pogut escoltar uns solos magnífics del pianista Jordan Rudess i també del baixista Mohini Dey, primer en solos i després en “vuits”. Al final la veu
de Soimah ens ha tornat a situar en
el principi del tema per així encarar tots plegats el final. Meravella de tema.
Els àmbits balinesos
s'alternen amb una estreta i intricada unió de guitarra i teclat, mentre que
nosaltres ens veiem elevats a un meravellós món amb la veu de Soimah Pancawati. La cantant
tradicional d'Indonèsia és una estrella del seu país i actua en programes de
televisió vistos per quasi milions de persones. La seva aguda veu aguda afegeix
una capa de misteri mentre que la banda explora sense parar nous límits.
"El títol Hyang Giri prové de Ring of Fire", diu Dewa Budjana. Aquestes són les muntanyes que envolten el lloc on
vivim. Últimament vam tenir erupcions freqüents a Sumatra, Java, Bali, també a Lombok
o Flores, i jo li vaig posar el
títol a aquest tema, “Hyang Giri”, a qui el Déu Shiva confia la responsabilitat de controlar la muntanya, ens diu
ell mateix.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Us proposo escoltar
el tema que titula l’àlbum...
6.- Mahandini (D. Budjana) 8m17s
Doncs ja heu pogut
copsar quina melodia més inquietant, a moments, i d’una gran bellesa en tots
els moments. Quina força melòdica i rítmica que té aquesta música, i és que el
Jazz-Rock-Progressiu és això: melodies aixoplugades per un substrat rítmic impressionant
alhora que magnífiques interpretacions solistes. En aquest tema ho hem tornat a
constatar després de la seva llarga presentació de més de dos minuts. I sí, hem
constatat de nou el gran solo de Mohini
Dey sustentat per l’implacable ritme frenètic del baterista Marco Minnemann. Però és que el solo
del ara teclista Jordan Rudess també
ha estat impactant. Després d’ells, la guitarra de Budjana amb uns acords immensos ha donat pas al seu increïble solo.
Quina delicadesa en les seves interpretacions, tot i tocar una guitarra
elèctrica passada per mil i un pedals. Al final, un lick dels companys ha
permès fer un grandíssim solo al baterista Minnemann
per així acabar el tema.
Dewa
Budjana
té una trajectòria de 30 anys de carrera com a principal compositor i membre de
la banda Gigi, icona del Rock amb
best sellers en el seu país d'origen, Indonèsia.
Dewa ha editat 10 enregistraments en
solitari que li van fer guanyar un elogi cada vegada major per la crítica de
jazz-progressiu mundial. El llançament de l'àlbum internacional “Mahandini” es troba sota la supervisió
del visionari productor de MoonJune,
Leonardo Pavkovic, que va actuar com a mentor de Dewa durant la seva expansió a un públic més ampli en l'última
dècada. El títol Mahandini prové de
dues paraules, Maha & Nandini: Maha significa “gran”, i Nandini significa "el vehicle que
porta el déu Shiva" en indi. L'ús d'aquesta paraula com a nom d'aquest
àlbun va donar com a resultat un bon signe, em va semblar que tenia un gran
vehicle per a la meva música. Vaig tenir sort!, ens diu ell mateix.
I acabo aquest
projecte amb el tema on hi col·labora Mike
Stern amb el primer solo de guitarra, tema anomenat...
5.- ILW (D. Budjana) 6m39s
I quin impressionant
tema per acabar el projecte de Dewa
Budjana. Una melodia força ben trobada que s’enganxa fàcilment i ben aviat
ja la podríem cantar. Però és que el “pont” és encara molt més preciós. Gran
tema que ben aviat deixa pas al solo del gran guitarrista Mike Stern. I és que aquest “mostru” és un guitarrista de Jazz americà
que ha tocat amb gent com Miles Davis,
Stan Getz, Jaco Pastorius, Joe
Henderson, Jim Hall, Pat Martino, Tom Harrell, Arturo Sandoval, Tiger Okoshi,
Michael Brecker, Bob Berg, David Sanborn, Steps Ahead, Brecker Brothers entre
molts altres. Mestre i dominador del llenguatge jazzísitc alhora que el del
Rock, el del Blues, etc. Tot un màster de la guitarra que ha acceptat la
invitació per a tocar en aquest projecte de Dewa Budjana. La seva col·laboració en aquest tema és esclatant, i
podríem dir que puja en termes generals tot el projecte al més alt nivell. El
primer solo l’ha realitzat ell, i ens ha deixat bocabadats per tal i com l’ha
fet. Aquestes pujades amb escales inversemblants i a tota hòstia al més alt
clímax, han estat meravelloses. Però és que després d’ell, i també a la
guitarra, el líder del projecte ha desenvolupat el seu i quasi que podríem dir
que no s’ha notat ni un canvi significatiu tot i indicant-nos el nivell de Budjana, equiparat al del gran músic
americà, Mike Stern. Impressionant
tema per acabar el projecte de Dewa
Budjana.
Doncs deixem aquest
magnífic projecte de Dewa Budjana i
ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..
............................................
Doncs gràcies Carmen per com ens ho has dit, per com
sempre ens ho expliques, així de delicadament.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara acabarem el
programa amb un altre magnífic i també inquietant projecte, el del guitarrista Stephan Thelen, projecte anomenat...
“FRACTAL
GUITAR”
Stephan
Thelen
Editat
per Moonjune Records MJR 096
Enregistrat
en diversos llocs d’Europa i Amèrica del Nord, entre l’agost de 2015 i abril de
2018.
Produït
per Markus Reuter & Stephan Thelen
Productor
executiu Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records.
Stephan
Thelen, David Torn, Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry
Cleveland, Matt Tate, Andi Pupato, Benno Kaiser i Manuel Pasuinelli.
Hi ha tota aquesta
colla de músics que toquen en diferents temes, o sigui que a cada tema que us
posi us en comentaré la formació.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Moonjune Records....
Aquest és un disc amb
cinc temes i amb una hora i vuit minuts de música, la qual cosa vol dir que hi
ha temes molt llargs amb més de 18 minuts de música i que els dos més curts són
nou minuts, minut amunt, minut avall.
El guitarrista i
compositor Stephan Thelen llançà el
seu àlbum debut per Moonjune Records
i a tot el món el 18 de gener de 2019. És un àlbum instrumental i
post-progressiu coproduït per Markus
Reuter (Stick Men), amb aparicions de convidats de molts dels principals
guitarristes elèctrics com David Torn,
Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry Cleveland i Matt
Tate, així com els bateristas / percussionistes Benno Kaiser, Manuel Pasquinelli i Andi Pupato. Stephan Thelen,
nascut suís i americà, actualment, és un músic que composa, produeix i
interpreta música al voltant del rock, el jazz, la música experimental i la
música clàssica. El seu principal projecte actual com a líder, guitarrista i compositor
és la banda sonora Sonar, que
ràpidament ha guanyat reputació internacional per crear una combinació única de
música que fusiona un concepte mínim rigorós amb el poder d'una banda de rock i
la sensibilitat d'un combo de jazz.
Escoltem el tema que
titula el disc...
3.- Fractal Guitar (S. Thelen) 9m21s
En aquest primer i
magnífic tema hem tingut a Markus Reuter,
guitarra tàctil U8 i paisatges sonors; Barry
Cleveland, atmosferes de guitarra; Matt
Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix
elèctric. Andi Pupato, percussió; Benno Kaiser, bateria; Stephan Thelen, guitarra fractal,
bucles granulars. Doncs ja heu escoltat quina altra delícia per començar el
projecte de Stephan Thelen, rodejat
de companys guitarristes i estris diversos encabits en la més actual
modernitat. Doncs partint d’una motiu repetitiu, Thelen ha anat desenvolupant el simple tema, i aquest qualificatiu
no és despectiu, car sovint en la senzillesa hi trobem vertaderes obres d’art,
com és el cas. Una delicada composició sense cap escarafall de solos i sí amb
una bona conjunció de tots els intèrprets. Bé, a l’Stephan se l’escolta a la guitarra però sembla en permanent tasca
de col·laboració i la d’omplir els espais de la resta amb la seva guitarra. Em
sembla un bon tema per a començar aquest projecte d’aquest guitarrista nascut a
Suïssa i ara americà.
Fractal Guitar presenta un tapís atmosfèricament dens i polirrítmic per al qual Sonar és conegut, però se centra molt més en les possibilitats sonores i ambientals de la guitarra elèctrica. En el llibret interior del disc, Stephan Thelen escriu: "Després d'uns quants anys de tocar sense efectes electrònics a Sonar, a part de la reverberació, vaig sentir l'impuls de compondre i gravar algunes peces en què els efectes eren una part integral de la música. Vaig voler utilitzar especialment un efecte que havia treballat abans de Sonar, i que jo anomeno "Fractal Guitar": Aquest és un retard rítmic amb un nivell de retroalimentació molt elevat que crea patrons de retard en cascada en temps parcials com ara 3/8, 5/8 o 7/8. L'altre desig que tenia era treballar i divertir-me amb alguns dels molts grans guitarristes que he conegut al llarg dels anys, i així crear un àlbum incloent-hi algunes de les possibilitats més antigues del més misteriós i atractiu i eclèctic de tots els instruments, la guitarra elèctrica."
Fractal Guitar presenta un tapís atmosfèricament dens i polirrítmic per al qual Sonar és conegut, però se centra molt més en les possibilitats sonores i ambientals de la guitarra elèctrica. En el llibret interior del disc, Stephan Thelen escriu: "Després d'uns quants anys de tocar sense efectes electrònics a Sonar, a part de la reverberació, vaig sentir l'impuls de compondre i gravar algunes peces en què els efectes eren una part integral de la música. Vaig voler utilitzar especialment un efecte que havia treballat abans de Sonar, i que jo anomeno "Fractal Guitar": Aquest és un retard rítmic amb un nivell de retroalimentació molt elevat que crea patrons de retard en cascada en temps parcials com ara 3/8, 5/8 o 7/8. L'altre desig que tenia era treballar i divertir-me amb alguns dels molts grans guitarristes que he conegut al llarg dels anys, i així crear un àlbum incloent-hi algunes de les possibilitats més antigues del més misteriós i atractiu i eclèctic de tots els instruments, la guitarra elèctrica."
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu tot
el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra
amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Escoltem ara el tema
més llarg del disc....anomenat....
1.- Briefing for a
descent into hell (S.
Thelen) 18m37s
Doncs en aquest
llarguíssim tema hem tingut a David Torn,
guitarra elèctrica i loops en viu; Markus
Reuter, guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Jon Durant, cloud guitarra; Matt
Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix; Manuel
Pasquinelli, bateria i Stephan
Thelen, guitarra tritonal i fractal. Doncs la reiteració ens ha tornat a
colpir, car la persistència sovint crea un ambient meditatiu adequat per a
l’oïdor i també pels músics participants immiscint-los en una determinada
atmosfera idònia per a la creació. I així és que els diversos guitarristes ens
han meravellat amb les seves intervencions i el tema, de manera global, és una
joia de la creació, per com, i a partir d’una reiterativa base rítmica, s’hi
van afegint els diferents solistes amb els seus diversos efectes. Quan sembla
que ja s’hauria d’acabar el tema, sorgeix un altre guitarrista amb els seus
efectes estratosfèrics per omplir amb més musicalitat l’espai sideral. La Touch
Guitars U8, una guitarra que es toca colpejant les cordes per dalt, per sobre
el mànec, i no de la manera habitual amb púa i prop del pont i que en aquest
disc utilitzen com a guitarra o com a baix elèctric, amb el so
característicament percussiu. El final va apareixent dolçament i sí que
l’intuïm, després de tota la creació anterior de 17 minuts i mig, acabant el
tema delicadament amb els efectes adequats.
I en aquest tema hem pogut escoltar a David Torn, guitarra
elèctrica i loops en viu; Markus Reuter;
guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Matt
Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix elèctric; Benno Kaiser, bateria i Stephan
Thelen: guitarra fractal, orgue i samples. Un altre tema aquest que ens ha
sorprès i del qual he obviat la part final, un llarg epíleg que va decreixent
delicadament que s’allarga alguns minuts en una altra reiterativa pulsió a base
dels loops esmentats de la mà de David
Torn. I com els sons de les dues guitarres inicials les escoltem nota a
nota per canals diferents, ampliant-ne l’efecte d’espai del concepte estèreo. Després,
han intervingut la resta de músics, bateria, baix elèctric, orgue i guitarres
diverses en una altra persistent pulsió rítmica i sònica. Ben aviat han
aparegut els solos d’un altre mon, els de les guitarres i demés estris
inversemblants. Magnífic treball aquest el de l’Stephan Thelen, el de les seves composicions però també el fet
d’haver convidat a tants mestres de les cordes electrificades. El resultat
global és espaterrant, extra-atmosfèric, que ens imbueix en cadascun dels temes
d’un tarannà d’inquietud, de robòtica, d’éssers automatitzats, d’intel·ligència
artificial. En fi, un projecte que us recomano aconseguir, cosa fàcil, només
entrant a la web que us he comentat abans, la d’aquest disc, una web bandcamp
on el podreu escoltar i descarregar, alhora que llegir-ne, en anglès, tota la
informació. De la mateixa manera podreu fer-ho amb el disc anterior de Dewa Budjana.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I acabem aquest increïble projecte amb el tema anomenat....
5.- Urban Nightscape (S. Thelen) minut 12m35s
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Doncs deixem aquest
projecte i programa d’avui dedicat a Moojune
Records i recordeu que hem escoltat dos dels seus més recients projectes,
primer amb el guitarrista Dewa Budjana
i el seu “Mahandini” i acabant amb
aquest magnífic “Guitar Fractal” de Stephan Thelen. Espero de tot cor que
us hagi agradat la música seleccionada
de la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu. Abans d’acomiadar-me
definitivament, recordar-vos que convindria que anéssiu a veure i escoltar
música en viu, com a principal manera de recolzar la música i el jazz,
minoritari, de manera particular, i que també seria bo que podríeu adquirir
discos, CDs i vinils anant a les diverses botigues que teniu a disposició o
fent-ho per internet, de manera molt més fàcil i còmoda.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
