Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem a ser amb un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, que ja tocava. Aquesta setmana podreu escoltar els projectes “Ben entrada la nit”, de Bill McHenry Trio. El del quartet Lucky Dog, “Live at The Jacques Pelzer Jazz Club” i el “Resilience” de Sebastien Julie Group, per tant, tindrem un trio, un quartet i un quintet i també amb un micro conte aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem amb el trio de Bill McHenry i projecte anomenat....


“BEN ENTRADA LA NIT”
Bill McHenry Trio

Editat per FSNT 541
Enregistrat el 9 de novembre a 23 Robadors, #1, 2 i 3
Enregistrat el 10 i 11 de novembre a Underpool Studio, #4, 5, 6 i 7
Enregistrat i mesclat  per Sergi Felipe
Produït per Bill McHenry
Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas

Bill McHenry, saxo tenor
Eric Revis, contrabaix
RJ Miller, bateria

I com sempre, dir-vos que al blog del programa penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de McHenry...

Doncs tal i com he comentat abans, aquest és un disc que es va enregistrar en dues tongades, consecutives però. Primer a 23 Robadors els tres primers temes, i tot seguit a l’Underpool Studio que Sergi Felipe te a Esplugues. Aquí enregistrar els 4 temes més curts de l’àlbum, i és que els del directe són tres temes que depassen àmpliament els 10 minuts cadascun arribant quasi als 15 en un d’ells. I això és el que passa en els directes, on no hi ha limitació de cap tipus i els solos de cadascun dels músics es poden allargassar. Tenim en conjunt un projecte amb balades, temes a mig tempo i algun de fast, cosa ideal per qui això comenta. O sigui que tenim la combinació perfecte de tempo i durades.

I Bill McHenry ens diu.......Des del començament de les meves associacions musicals amb Eric Revis i RJ Miller, al costat dels nostres deures professionals es va produir una ràpida amistat de la mena en què la performance es va unir a l'entorn social, i sovint continuem després a casa d'algú o a l'habitació d'hotel amb una conversació vital, informació compartida, riures i compartint música, pel·lícules o concert, i a mesura que anava passant la nit, tots els moments brillants van ser acceptats, i vam poder gaudir plenament de la dignitat de la bona companyia, com molts músics tenen i volen per sempre. Aquí tenim l'exemple d'allò que passa en la música. Aquesta és la gravació de les primeres notes (i darreres, fins ara) interpretades per Eric Revis i RJ Miller durant un parell de dies a la fascinant ciutat catalana on visc, Barcelona. Per a les nostres primeres 3 cançons, vàrem començar en un lloc de música en viu anomenat per la seva adreça -Robadors 23 - amb un públic en viu, i més tard, durant els dos dies següents, transitarem per la resta de l'àlbum a l’estudi d'enregistrament del saxofonista Sergi Felipe en els bonics turons que envolten la ciutat, i continuem bé a la nit, o en català que dirien "Ben entrada la nit".- Bill McHenry (de les notes de l'interior del llibret del CD)

Us proposo escoltar doncs un dels temes slow d’aquest projecte, enregistrat a Underpool, tema de Fred Ahlert i lletra de Roy Turk anomenat...

7.- Mean to me       (F. Ahlert & R. Turk)         4m31s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de composició ens han interpretat aquests tres mestres. Aquest és un tema del 1929 interpretat per milers de músics entre els quals les cantants Billie Holiday, Sarah Vaughan, i un llarguíssim etcètera. Però ja veieu, un tema del 29, època del Crac del 29, amb una preciosa melodia i harmonia, la qual escoltada ara mateix no sembla poder-la encabir en el taüt de les músiques obsoletes. I això és el que tenen aquestes cançons, atemporalitat, gràcies però per haver estat incloses a la terminologia dels “estàndards de Jazz”, i totes encabides en el “The Great American Song Book”. La sonoritat profunda del saxo de McHenry s’escau a la perfecció en aquesta melodia, mestre aquest de les més diverses maneres de tocar-lo i de tocar qualsevulla de les músiques. Té una personalitat i un fraseig molt característic amb gran control sobra les notes, fent notes llargues la qual cosa ens apropa al relax, a l’escolta relaxada, sobretot en les balades. El company contrabaixista Rives ha fet també un gran solo acompanyat pel baterista Miller, melòdic i amb pulsió rítmica, tot plegat amb un swing delicat des de l’inicia del tema i fins el final, després de retrobar la melodia principal i acabant-lo delicadament.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un tema enregistrat en viu a 23 Robadors crec que tem del mateix McHenry anomenat..

2.- Dancin’, Ya’ll Come      (Bill McHenry)         14m58s

Doncs i quin tros de tema, llarg sí, però magnífic tema interpretat a tot swing en un concert que em vaig perdre per motius diversos. Sóc un fan d’aquest petit local del carrer Robadors on cada dia s’hi fa música en viu i tota d’ella del més alt nivell. Un espai on quasi tots els músics presenten els seus projectes més personals i a vegades amb assaigs en viu. Jo mateix n’he vist alguns com per exemple el que va fer Martín Léiton amb la seva Big Band tot i presentant el seu nou projecte, també de FSNT i que també va sonar en aquest programa. Bé, ja heu pogut constatar la mestria d’aquest saxofonista americà enamorat de la nostra ciutat i afegiria llengua, cultura i manera de ser nostra.

Tema situat en l’ona directe dels que va fer Sonny Rollins en aquest format que ell mateix es va encarregar de popularitzar, el de trio sense instrument harmònic. Quan la guitarra o el piano hi són, doncs dius què bé que hi siguin, però quan no hi són com és aquest cas, doncs no els trobes a faltar. Una apreciació meva al respecte és que el so és més net al no haver-hi els acords de piano o guitarra.

I si el solo de McHenry ha estat brutal, que sí, ha estat també gràcies a la base rítmica que fa que el Swing hi estigui present des de l’inici. El “Walking” del Rives ha estat increïble, persistent, constant, alhora que el “swing” del baterista Miller a base de “Ride i Xarles”. El contrabaixista ha estat qui ha seguit al líder i de quina manera més impressionant ho ha fet. Un solo rítmic, amb recursos tècnics on la pulsió domina alhora que la concepció de l’harmonia, cosa més complicada quan no hi ha suport d’acords de guitarra i piano. Després d’ell, Miller ha fet uns “vuits” amb els companys demostrant les “bones maneres” que atresora aquest baterista americà, com tots ells són. Després, un magnífic i llarg solo, també delicat solo a la bateria de RJ Miller per arribar després al final del tema, magnífic tema pressuposo que del líder Mc Henry.

I ara ja podem acabar amb un altre tema a tot swing i fast i presumiblement de Mc Henry anomenat.....

5.- John Daniel       (Bill McHenry)         3m32s

Doncs no sé què més podem demanar...després d’escoltar aquest magnífic trio. Senzillesa de combo a tres i quina música són capaços de crear. Ja he dit que escoltant-los em ve al cap les formacions a trio que Sonny Rollins va liderar amb un concepte musical més o menys igual a aquest. O sigui, que aquest és un projecte que sembla seguir la concepció musical dels trios liderats per Sonny Rollins, que no us vull pas confondre. Bill McHenry toca a l’estil Sonny Rollins, cosa innegable, però també amb la seva personal interpretació solista, força melòdica a vegades i sempre carregada de swing i recursos tècnics a l’abast dels mestres com ell és.  La base rítmica li ha donat el suport adequat, a tot swing, amb el “walking” de Rives i la pulsió imparable del baterista Miller i acabant de cop aquest magnífic tema curtet.

I deixem aquest projecte però abans podríem escoltar el  micro conte de Teresa Tuset....
.................................
Gràcies Teresa per com ens ho expliques sempre amb un punt d’ironia i sempre amb intel·ligència...

I seguim amb el projecte a quartet anomenat


“RESILIENCE”
Sebastien Joulie Group

Editat per FSNT 543
Gravat per Pierre Baudinathe a Trouillet Studios, 2017
Mixta de Nicolás CharlierDominat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Bruxelles, Bèlgica
Produït per Sébastien Joulie
Productor executiu, Jordi Pujol

Sébastien Joulie, guitarra
Stéphane Moutot, saxos tenor i soprano
Pierre de Bethmann, piano
François-Régis Gallix, contrabaix
Charles Clayette, bateria

Totes les composicions de Sébastien Joulie excepte # 01 de Stéphane Moutot, # 05 de Thelonious Monk arranjades per Sébastien Joulie i Charles Clayette, i #09 de Brooks Bowman arranjada per Sébastien Joulie.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del disc de FSNT..

Un projecte amb una hora llarga de música, increïblement interpretada amb tota la modernitat de l’actualitat per un quintet francès amb aires de Nova York.

I Fred Grand de Jazz Journal deia l’abril de 2017, que “la meva única exposició anterior a la música de Joulie va arribar a través del seu debut a Fresh Sounds, amb “Green Sounds”, de 2014, que va comptar amb el saxofonista nord-americà Walter Smith III. Un dels principals impulsors del Lió Jazz Collectif, el guitarrista d'aquesta banda, en aquest grup nou  reuneix a alguns dels seus col·laboradors habituals; tot i que ostensiblement és un assumpte europeu, els batecs del cor de la Nova York contemporània, sens dubte, es troben dins de la música del grup. Desplegant només el més lleuger joc de distorsió de la seva guitarra, Joulie té un so entre Adam Rogers i Kurt Rosenwinkel. El so del saxofonista Moutot posseeix una làmina adequadament robusta i expansiva, tot i que, habitualment, el de Bethmann, pianista, és més estel·lar car apareix freqüentment sempre ben acompanyat per la bateria subtil de Clayette i la permanent presència de Gallix al contrabaix.”

I ja sense més dilació, comencem amb la seva música en un magnífic tema amb tota la càrrega del Blues, compost pel líder i guitarrista Joulie, anomenat....

2.- Old Matters       (S. Joulie)               7m15s

I quin tros de tema per a començar aquest projecte. Tema que ha començat i ha seguit tota l’estona estona encabit dins de l’estructura del Blues, amb solos magnífics com el del contrabaixista Gallix. Seguint l’estela del Blues, el saxo tenor Moutot ha desenvolupat el seu amb un gust exquisit, i ja el swing ha aparegut tot i que delicadament. El so fosc de la guitarra del líder, ha seguit la seqüència bluesera, amb una delicada interpretació d’aquest molt bon guitarrista, i també compositor, en Sébastien Julie. Després, melodia del tema a càrrec del saxo tenor, amb els canvis harmònics de l’estructura i inici d’una seqüència amb mà esquerra de piano i contrabaix, força inquietant, la mateixa que la de l’inici, per així arribar al final d’aquest magnífic Blues, anomenat “Old matters”, o “vells afers”.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim una mica més mogudets, tot i que encara no massa, amb el tema de Monk arranjat per Julie anomenat....

5.- Green Chimneys         (Monk & Julie)                  7m26s

Aquest és un tema que Monk va enregistrar entre el 1967 i 1968 en un disc editat per Columbia i que va ser el magnífic “Underground”. “Green Chimneys” és el nom de l’escola que va atendre la seva filla Barbara, o Boo Boo, que va ser el mot que ell mateix li va posar. Tema iniciat per piano, la mà esquerra del piano primer, després la dreta, contrabaix i bateria, per ben aviat la A del tema interpretada pel saxo tenor, mentre que la B, o el pont, pel guitarrista ja a tot swing. Aquest ha estat qui primer ha desenvolupat els solos. En la seva magnífica intervenció el ritme ha canviat entrant el swing a vegades, crec que en el pont, per tornar de nou al ritme ternari complex. Amb aquest canvi de ritme s’ha trobat també el pianista, car la concepció del tema així és. Pierre de Bethmann ha fet també un magnífic solo, sempre molt ben acompanyat per l’incansable bateria. Al final, el saxo de Moutot ens ha situat en la A, després la guitarra al pont, retorn a la A, per acabar amb una mena de “Turn around” amb un solo estratosfèric del saxo tenor, magnífic l’Stéphan Moutot. Un retorn curtet a la A, per així acabar-lo de cop. Gran tema aquest de Monk i molt bon arranjament del Sébastien Joulie.


Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Evidencien un palpable sentit de la progressió musical, car la música de la Resiliència és estructuralment així com fluixa sense estar massa fixada. Els oients es veuen immediatament llançats a la voràgine amb una tonalitat ambigua i els tempos fracturats del primer track “Time Tabliod”. “Old Matters” paga un homenatge freqüentment revisionista a la tradició clàssica de la balada de jazz envoltada de Blues, amb una curiosíssima estructura diferenciada per una tensa i alhora alliberada i meravellos articulació, i “Massive Boozer” és un estrident blues que es dirigeix ​​directament a la jugular. El xat mecànic que sostenen Joulie i Clayette a les Xemeneies Verdes, “Green Chimneys” és tan encantador com inesperat. El tema final, “East Of The Sun”, “East” segons ells segurament per l’arranjament del líder, reflex de la portada de l'àlbum, està completament deconstruït i esclata amb un moment aparentment imparable.” I això van dir-nos des de Jazz Journal l’abril del 2017.

I ja acabarem aquest projecte escoltant el tema més potent del disc, tema del líder anomenat....

4.- Massive Boozer           (S. Joulie)               5m26s

I només de la manera com ha començat ja ens n’hem adonat com anirien els trets. Magnífica composició, la més post-bopper del projecte, amb un magnífic  Stéphane Moutot, saxo tenor, el qual ja ben aviat s’ha endinsat en la presentació del tema, en la A, per fer-ho el pianista en la B, primer i després ser el contrabaixista qui primer s’ha embrancat en la seva grandíssima improvisació. El saxofonista ha iniciat una inversemblant improvisació amb un suport increïble de la base rítmica, immensos tots dos, contrabaixista i baterista, aquest darrer amb uns canvis i swing remarcables. Gran solo a trio, com els que hem escoltat en el projecte anterior, tot i que potser el pianista deixi anar alguns acords solts. El solo del líder i compositor, més delicat i amb un so més net que els anteriors, més proper al so de Rossenwinkel i amb una molt personal interpretació de l’estructura ha estat força reeixit. Al final, guitarrista i saxofonista, a duet, repassen de nou la melodia del tema per acabar-lo més o menys delicadament.

Doncs deixem aquest projecte i endinsem-nos en el proper encara més sorprenent, i ben aviat que ho comprovareu.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I ja per acabar el programa d’avui, ens endinsarem amb la música més contemporània de les formacions d’avui amb el projecte “Avant Garde”......


“LIVE AT THE JACQUES PELZER JAZZ CLUB”
Lucky Dog

Editat per FSNT 542
Enregistrat en viu per Laurent Walgraffe el 7 i 8 de febrer de 2017 al Jacques Pelzer Jazz Club, Liège.
Mesclat i masteritzat per Antoine Polin al Vintage Panda Studio
Produït per Jordi Pujol

Frédéric Borey, saxos tenor i soprano
Yoann Loustalot, trompeta i fiscorn
Yoni Zelnik, contrabaix
Frédéric Pasqua, bateria

Un projecte on les composicions són compartides entre Borey i Loustalot.

Ens tornem a trobar amb un altre projecte sense instrument harmònic, ara però amb saxo i trompeta liderant els vents i els dos de la base rítmica. Més d’hora i quart de música original dels dos vents, amb 10 temes magnífics dels quals cadascun dels dos vents n’ha compost la meitat. Treball dedicat al jazz contemporani i més concretament al “Jazz Avant Garde” on no s’oblida però la tradició. Així és que ens trobem amb temes marcadament contemporanis i d’altres on el swing hi és de manera evident, tot i la modernitat de les composicions. Temes llargs, també, pel fet d’haver estat enregistrats en directe tot i que no tant com els que hem escoltat en el projecte anterior. Un projecte sorgit per a recordar el ja fa força temps desaparegut “Old and New Dreams” que va seguí l’estela de l’iniciat per Ornette Coleman allà per finals dels 50s.

I des de la pàgina web del disc,
ens diuen....

"El títol de l'última cançó pot proporcionar una pista. És possible que els nois es refereixin tranquil·lament a Antics i Nous somnis, “Old and New Dreams”, el quartet de Don Cherry, Dewey Redman, Charlie Haden i Ed Blackwell que buscava mantenir viu el so de l'original quartet d'Ornette Coleman, mentre el líder fundador es va dirigir a explorar les guitarres. És la influència més modesta i, en bona part, Lucky Dog sembla que estigui a la seva altura. En realitat, el que fan és prendre el so harmònicament obert i fix que Coleman va introduir en el jazz i tornar a connectar-lo a alguns antecedents encara més antics, per la qual cosa hi ha una sensació crua i gairebé atàvica d'aquests temes on l’aturada i l’inici hi són abastament. El swing enganyós de “Manzana Mood” captura l’oïdor habituat al “swing”, però el solo del compositor Loustalot és un model d'ordre i control, tot i que sembla ser un viatge sense destinació. De la mateixa manera, el seu company frontman Borey, que és un artista més naturalment exuberant, es mostra com si Coleman i Cherry, o Cherry i Redman, haguessin intercanviat personalitats musicals. Durant gran part del temps, Zelnik i Pasqua mantenen un comptador força regular, de tempo, però tots dos tenen la capacitat d'accelerar inesperadament a partir d'un o dos determinats compassos abans de tornar a posar els frens. És una habilitat deliciosament remarcable i s'afegeix substancialment a una seqüència sòlida i intel·ligent de música d'un grup que ja ha tingut el temps suficient per conèixer els moviments i els estats d'ànim per dins". Brian Morton Jazz Journal (maig de 2017)

Doncs escoltem un primer tema d’aquest magnífic i contemporani projecte compost per Loustalot anomenat...

2.- Manzana Mood           (Yoann Loustaslot)           9m04s

Doncs amb quin magnífic swing arrastradet hem començat aquest projecte molt relacionat amb el concepte “Avant Garde” tal i com ens ha explicat Brian Morton de Jazz Journal. Un quartet que ha volgut seguí l’aureola del comentat abans “Old and New Dreams” amb Redman, Cherry, Haden i Blackwell. I sí, el concepte hi és i sona com a tal. I altra cop sense instrument harmònic com fe també Ornette Coleman en els seus projectes inicials. Aquí el compositor Loustalot ha fet de Cherry, tot i que amb un so més melodiós i assequible, sense fer grinyolar cap de les notes. La base rítmica ha seguit quan ha volgut i s’ha avançat també d’igual manera, tornant ràpidament a lloc. Frédéric Borey ha endolcit amb la seva musicalitat, tot i que mica a mica s’han anat encoratjant a tibar endavant, i lo que he comentat de com es desplacen en el tempo baterista sobretot, i contrabaixista. Magnífic solo de Borey més encabit en el jazz modern i no tant en l’avant garde, apreciació meva. Els dos restants, contrabaixista i baterista, sí ens han situat en el “avant garde concept”, i potser més per com colpeja la bateria en Pasqua i no tant pel solo de Zelnik. Curiosament, en tornar la melodia tornem a sintonitzar amb el concepte “Avsant Garde” per la manera com son, així com amb una certa dissonància i línies melòdiques no massa habituals.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I seguim amb el darrer track del disc, tema de Frédéric Borey el que fa referència al quartet abans comentat dels “mostrus” americans, tema evidentment anomenat....

10.- Old and New    (F. Borey)     4m04s

Doncs sí que això és “Avant Garde” i del de veritat. Típica composició que recorda d’alguna manera les del mestre del “Free Jazz”, Ornette Coleman. Una estructura, perquè sí, té estructura tot i que no l’estàndard que d’altres vegades comentem, sobre la qual han interpretat la melodia els dos instruments de vent per després immiscir-se de ple amb els solos respectius. Però ai las, aquí tothom està fent improvisacions tota l’estona, o sigui que això de “normal” no en té res. Tema diria jo que fins i tot un tan divertit, o més aviat “trapella”, per melodia i per com aquesta melodia s’atura i torna a continuar. També per l’harmonia, la qual segueix una cadència que s’allunya de les habituals dels estàndards, tot i que sembla que al final hi ha resolucions a acords de tonals. Pasqua a la bateria ha fet una demostració també de com fer-ho, alhora que tots els altres, Borey, Loustalot i Zelnik, els quals han estat tota l’estona interpretant sense parar. De fet la melodia principal la han tocat els tres anteriors mentre Pasqua primer amb escombretes i després amb baquetes ha fet les seves impros inicials.


Old and New Dreams (Black_Saint / 1977) I comu si fos na reencarnació virtual dels primers conjunts de l’Ornette Coleman, la formació-cooperativa Old and New Dreams, va reunir el trompetista Don Cherry, el saxofonista tenor Dewey Redman, el contrabaixista Charlie Haden i el baterista Ed Blackwell per reinterpretar el repertori primerenc del mestre. Quan aquest primer àlbum va ser publicat el 1978 per ECM, els quatre músics van ser líders i més reconeguts amb els seus propis projectes; això potser expliqui la naturalesa intermitent de la seva consegüent col·laboració. La qualitat dels enregistraments del grup era uniformement alta. Amb la mort de Cherry i Blackwell els anys noranta, les col·laboracions, per descomptat, es van fer impossibles. No obstant això, la producció limitada però excel·lent de la banda és un complement important del treball que van fer sota el lideratge de Coleman a finals dels anys 50 i principis dels anys 60.
(Extret de la web de Chalie Haden i comentat per la gent de  AllMusic.com)

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabem projecte i programa amb el primer track del disc, tema de Borey anomenat...

1.- Knock Knock     (F. Borey)     7m21s

Doncs amb quin altra tros de tema que hem acabat, a tot “Avant Garde” i sense poder-vos endormiscar en cap moment. Magnífica composició de Borey i millors interpretacions de tots plegats. Si aquest va ser el primer tema que van interpretar en directe en l’esmentat club de jazz, déu n’hi do. Tot i que pel fet de ser el primer track, això no vol dir que fos el primer que van tocar. Comença així com de manera tímida el compositor i s’hi van afegint també aparentment tímidament, però ai las, durarà poc. El “tema” te dues parts diferenciades, la primera que fan els dos solistes a duet, i a tempo “normal” per dir-ho d’una manera, i després o entre mig l’altra part on el tempo del baterista sembla doblar-se i anar a tota hòstia. Després, i ja en les suposades improvisacions, els dos solistes desenvolupen tota la seva creativitat tocant a duet, mentre la base rítmica va a tot tren. Una demostració de control rítmic dels dos de la base rítmica, i de control melòdic i tècnic dels dos solistes fent una mena de téte a téte. Un moment de calma per a relaxar-nos una miqueta, moment en el qual Zelnik al contrabaix i Pasqua a la bateria han començat a volar a les més altes altures, i de quina manera més bèstia ho han fet. Al final, tots plegats han tornat a la melodia del tema per així acabar-lo ja definitivament.

I de quina manera hem acabat el programa d’avui, res a veure amb l’anterior dedicat al Jazz-Rock-Progressiu de l’editorial Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic. Doncs us recordo que hem escoltat un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, amb els projectes “Ben entrada la nit”, de Bill McHenry Trio. “Resilience” de Sebastien Julie Group i aquest darrer del quartet Lucky Dog, “Live at The Jacques Pelzer Jazz Club” i amb un micro conte de Teresa Tuset. Espero de tot cor que us hagi agradat la proposta i la selecció de les músiques, com sempre, totalment diferents a les de la setmana passada.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |