Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.

Avui hi tornem amb un programa conceptual tot i presentant tres projectes aquesta vegada de músics nostres i les nostres editorials...amb el recent disc “El Soulògic de Jordi Mestre”, i el seu Orgàsmic Quintet, editat per Quadrant Produccions. Després seguirem amb un dels dos discos que em va donar l’Amadeu Casas aquest darrer divendres just abans de gaudir amb el seu magnífic concert i posterior jam, disc que es diu “Pocket Concerts” amb August Tharrats i Nono Fernández, editat per Temps Record. Acabarem el programa amb el darrer disc d’en Lluís Coloma Trio anomenat “Boogie Wins Again”, editat per Fresh Sound Swing Alley. Doncs ja ho vegeu, un programa on el funk, jazz, blues i boogie es donen la mà.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...

Som-hi ja amb el primer projecte del guitarrista Jordi Mestre....


“EL SOULÒGIG DE JORDI MESTRE”
Orgàsmic Quintet

Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat i mesclat per Gorka Ruiz amb l’ajuda de a l’estudi El Patio de Gràcia, Barcelona.
Masteritzat per Pere Aguilar a La Nau.

Eva Fernández, saxo alto i veu en un tema
Pere Navarro, trompeta
Jordi Mestre, guitarra
Llorenç Barceló, Orgue Hammond B-3
Gerard Masip, bateria

Anem ja de cara al primer tema composat i arranjat pel Jordi Mestre anomenat....

1.- Mestre Bogaloo              (J. Mestre)                 8m51s

Un bon tema per començar el programa tot i situant-nos en la seva òrbita. A mi però, m’ha recordat a Gabor Szabo i per descomptat al George Benson de la segona època i estic parlant de com em sona la seva guitarra i també l’orgue. Un tema on hem pogut escoltar a dos joves músics, a l’Eva Fernández saxo alto, ja coneguda per nosaltres i l’ibicenc Pere Navarro, trompeta. Dues mostres tot i que diferents del què estan fent els nostres joves músics. Eva és multi-instrumentista i cantant, crescuda a l’ombra de la Sant Andreu Jazz Band i el seu director i mestre, Joan Chamorro, ha sortit ja per edat de l’escola d’aprenentatge per endegar projectes propis i col·laboracions com aquesta. En Pere fa aquí un molt bon solo amb aires relacionats amb el Blue Mitchell per parlar només d’un. Després del magnífic solo del Hammond B-3, amb els baixos ben assenyalats a base de pedals ben “remenat” pel Llorenç, el baterista Masip ha fet la seva aportació per després tornar a la coda i acabar el tema.

Doncs aquest és un projecte personal força càlid, rebutjant el concepte cerebral de la música. Segons ell, es va trobar amb el dilema de fer una música rebuscada o d’anar a parar a la tradició a l’hora de fer el seu, aquest, projecte final de carrera...innovar o indagar sobre les arrels.
Segons ens diu....

“Aquest no és un disc de Blues en el més pur sentit del gènere i els seus cànons, però no ens equivoquem: el blues no és un estil de música, sinó un llenguatge i com a tal, una manera d’expressar la música que portem dins nostre.”

Seguim amb un altre tema del líder del grup, en Jordi Mestre, anomenat..

3.- Matusalem           (J. Mestre)                 7m24s

Aquest és un tema que jo situaria en un altre àmbit musical, si el relacionem amb l’anterior, més soul. Una barreja de Hard Bop i Funk, una bona composició amb un motiu interpretat pels tres solistes. Sinó hi hagués l’orgue estaria veient a l’Horace Silver però com que hi és estic veient a Jimmy Smith. Pere Navarro ha encetat la tanda de solos amb un molt bon solo, el d’aquest jove de 20 i poquets anys per seguir-lo l’Eva amb també una bona intervenció. El seu so te timbres diversos situant-nos a voltes en la tradició i a voltes en la modernitat. El líder ens mostra ara un so no tant meliflu i més nítid i pulcre, tal és el seu projecte, divers, on la tradició es veu acompanyada per la modernitat. Un molt bon guitarrista el Jordi del qual n’esperem més projectes i sobretot que li vagi molt bé en aquest el seu caminar musical.

Vegem què ens en van dir els amics del Taller de Músics en la presentació d’aquest projecte a la Sala Apolo...


“Després d'un aprofundiment i assimilació de la música interpretada per les formacions d’organ trio de les dècades dels 50 i 60, Jordi Mestre compon i adapta un repertori influenciat per la música que es va donar en aquell moment amb la intenció d’aportar-hi un toc personal. No hi ha cap tipus de pretensió ni complicació, simplement la intenció de gaudir d’un repertori propi, influenciat per una música propera al soul, jazz i blues d’una època molt concreta i amb el segell Blue Note com a epicentre.”

Aquest músic, ja ho veieu, ha cursat els seus estudis al Taller de Músics, acabant el Grau Superior a Can Fabra i ha pogut aprendre amb mestres de la guitarra com el Jordi Farrés i Vicenç Solsona a banda de teories i harmon ies diverses de la mà, abans, de Vicens Martín, i encara amb l’Alfons Carrascosa, i molts magnífics mestres i músics que allà hi conviuen des de fa tants anys.

Acabem doncs aquest projecte, un disc amb 6 temes dels quals n’acabarem posant tres, amb el darrer també obra i gràcia de Jordi Mestre, el tema més bopper del disc, anomenat com no podia ser de cap més manera....

5.- To be or not to bop         (J. Mestre)                 5m51s

Un tema que ha començat amb uns aires.....sort que ràpidament han seguit amb la concepció moderna en un tema on la melodia l’han interpretat els tres solistes tots a la vegada. L’Eva ha estat qui ha iniciat el primer solo, amb un so meliflu, amb aires a lo Johnny Hodges si se’m permet. Ja ho sap fer més modern quan toca, ja. Aquest era el so que tocava fer i ella l’ha fet. El líder l’ha seguit a la guitarra en un tema viu i amb un magnífic so i fraseig. Segur que ens donarà més i bones sorpreses, aquest músic. El Hammond ens situa als 50s 60s on el l’organ trio tirava d’allò més, i el Llorenç ho broda. Pere  s’ha encarregat de iniciar el diàleg amb el baterista Gerard i ja acabant-ho han encarat el final del tema, acabant-lo amb la intro que encara no sé ni acabo d’entendre’n el significat musical.

Doncs després d’aquest primer projecte li farem una entrevista a la Giulia Valle motivada pel fet què aquest divendres la podrem escoltar amb el seu trio a l’Ateneu Santfeliuenc  amb el seu trio amb Marco Mezquida i David Xirgu, un concert organitzat per Contrabaix.

Som-hi doncs  amb l’entrevista...

I després d’escoltar de quina manera tant i tant clara ens ho ha explicat la Giulia Valle només haurem de fer una cosa, anar-los a veure aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc....

Però nosaltres seguim i ara ens abocarem de ple en el Blues, i tot gràcies a què l’Amadeu Casas ens va cedir un parell de discos aquest passat divendres dels quals n’escoltarem alguns temes del següent treball anomenat...


“ POCKET CONCERTS”
Amadeu Casas, August Tharrats, Nono Fernández

Editat per Temps Record            TR1547-GE15
Enregistrat per Angel Martín en directe el 17 d’octubre de 2014 al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa.
Bad Music, José Luís Martín
Mesclat i masteritzat a Temps Record per Josep Roig.

Amadeu Casas, guitarra
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix

Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les cordes però, ha situat aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en un destacat lloc dins l’escena catalana.........anem-ho a comprovar escoltant el primer tema d’aquest projecte, i que serà un blues d’aquells de tota la vida, composat pels components del trio, anomenat....

8.- Blues in my pocket         (A. T. & A. C. & N. F.)          8m53s

Això sí què és un tros de Blues....lent, melancòlic, rabiüt, com tots els Blues amb aquest tempo. L’August desenvolupa el tema ja a les primeres, amb un toc al piano que ben bé ens podria situar en aquells foscos anys, al bell mig del Mississippi. Un magnífic solo d’aquest mestre, el qual ens ha sabut transportar al més enllà, al passat amb més blues. L’Amadeu s’hi afegeix amb el seu nítid so de la guitarra, tant nítid com el que vam poder escoltar el passat divendres a la Sala Xica. Un magnífic fraseig en el més pur estil, tot i la diversitat d’èpoques d’aquest llenguatge musical, tal i com ens ha recordat abans el Jordi Mestre. Després d’ell, tots tres encaren de nou el tema ja amb un punt més viu de tempo, tot i que temporal.

Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.

Seguim ara amb un altre tema impressionant, un pèl més viu, tema d’un dels inventors del Jass, així amb dues esses, com van ser els inicis, amb el gran Benny Motten i el seu...

1.- Motten Swing      (B. Motten)                6m45s

Ja des dels inicis hem reconegut aquesta melodia, una melodia curta en la A per després en la B, escoltar el pont de la mà del guitarrista, essent l’August qui s’embranca en els dos chorus del tema en el seu precís solo i ben marcat de tempo. Nono, ell contrabaixista de Jazz, en fi, contrabaixista, ha fet un chorus del tema en un gran solo, on el walking ha estat permanent i tant ben posades les notes que ens han guiat sense cap pèrdua possible. Després ha estat l’Amadeu  qui s’hi ha ficat amb la seva personal visió sonora fen dos chorus del tema en un preciós solo...Després han fet uns quarts entres ells i el contrabaixista per després tornar al tema inicial, amb la melodia súper coneguda d’un dels pioners Benny Motten...

Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en els quals ha participat, Amadeu Casas compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en català: Blues a go-go, Estrictament Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga, el seu treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va presentar a la premsa el 10 de juliol de 2013 a la casa pairal del poeta a Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de novembre al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de Barcelona.

Seguim ara amb una mica més de swing....i ara amb la veu de l’Amadeu en el tema de Paul Gayten, anomenat.....

5.- For you my love               (P. Gayten)                6m48s

Un gran tema amb la veu força bluesera de l’Amadeu, tema aquest ja amb aires més del Blues de Chicago. Encara el recordem visualment i sonora, en el concert-jam  d’aquest darrer divendres a la Sala Xica. I quin so més pulcre  i amable que ens mostra, com així és la seva personalitat. El piano de l’August segueix en la mateixa òrbita de serenor, tal és aquest projecte tranquil i dolç, en par motivat pel fet de no haver-hi cap instrument percussiu més potent. El Nono ha fet també la seva immensa participació en els quarts que han fet tots plegats. Després, el tema amb la veu de l’Amadeu i encarant el final, en un tema i disc, no ho oblideu, enregistrat en directe.


Els darrers treballs discogràfics de l’Amadeu són però..
‘EARLY BLUES MOODS’ Amadeu Casas & Miriam Swanson. Enregistrat en directe – Temps Record (2015).
‘POCKET CONCERTS’ Amadeu Casas, August Tharrats & Nono Fernández – Enregistrat en directe – Temps Record (2015)...que és aquest que estem escoltant...

Però parlem una mica de l’August Tharrats...i ho farem amb les paraules del Pere Pons en la presentació del seu trio al Jamboree....

El pianista August Tharrats és sens dubte un històric de l’escena del blues i el boogie woogie a Barcelona, on va néixer ara fa 61 anys. De formació autodidacta, Tharrats va descobrir la màgia d’autors com Ray Charles, Louis Armstrong o Lionel Hampton, i es va enamorar de l’estil de pianistes com Jay McShan. Va copsar tant perfectament la forma i l’estil dels grans del gènere, que fins i tot durant la seva llarga carrera ha rebut els elogis de Teddy Edwards, BB King i Gene “Mighty Flea” Connors. Durant els 80, va formar part dels llegendaris Blues Messengers. Als 90, va fundar el seu propi trio i hi va incorporar a una llavors jove promesa del cant, Txell Sust. Tharrats, que ha col·laborat amb infinitat de músics, demostra tot el seu saber fer en formació de trio, l’agrupació de gala de tot pianista de blues.

Escoltem ja per acabar el darrer tema que us proposo escoltar, dels 12 que hi ha en el compacte, amb la sana idea que penseu en anar-lo a adquirir en alguna de les poques botigues que queden o des de la mateixa web de Temps Record...

El tema és una composició que segur heu escoltat una pila de vegades, un tema de Schoberger, Coburn i Rose anomenada...

9.- Whispering          (J. S. & R. C. & V. R.)          3m56s

Doncs aquests són temes més del jazz clàssic que del blues inicial amb el qual hem començat aquest projecte. L’Amadeu és un mestre en això de les simbiosi i per tant, coneixent com coneix el llenguatge i la manera d’implementar-lo no te cap problema en fer-ho de la mateixa manera que el mateix Tharrats, i aj no en parlem del mestre del contrabaix Fernández. Aquest ha fet un walking perenne en quasi tots els temes mostrant-nos el seu swing i la seva magistral concepció en els solos. L’Amadeu, cantant així, xiuxiuejant, ens diu que ens estima, i nosaltres a ells.

I parlant del Nono Fernández, dir-vos que és un dels contrabaixistes més sol·licitats en el món del Jazz i ja ho veieu, també en  el del Blues. El Nono va endegar els concerts al Campari Milano amb el Dave Mitchell esdevenint aquest un espai on s’hi fan concerts diaris des de ja fa una anys. També és el contrabaixista titular de la Barcelona Jazz Orquestra,  i si no ho és, és el més habitual darrerament. El vam tenir amb el Geni Barry en formació a trio amb el Javier Juanco en un concert-jam d’una temporada anterior i a més a més de col·laborar en innombrables projectes, és professor de contrabaix al Conservatori del Liceu i potser en alguna altra instituació més a banda de ser una magnífica persona.

Acabem el programa amb el darrer projecte de Lluís Coloma Trio, disc editat per Fresh Sound Records, i parlant d’aquesta editorial.....

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

El projecte del Lluís Coloma es diu, com no podria ser de cap més manera....


 “BOOGIE WINS AGAIN”
Lluís Coloma Trio

Editat per Fresh Sound Swing Alley   SA 028
Enregistrat per Natxo Nogueras als Estudios Oido el 31 d’octubre i l’1 de novembre de 2015.
Mesclat per Natxo Nogueras i Lluís Coloma als Estudios Oido.
Masteritzat per Alavaro Balañá als Impact Mastering Labs.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol

Lluís Coloma, piano
Manolo German, contrabaix
Marc Ruíz, bateria
Amb col·laboradors com....
Manolo Cobo, Pedal Steel Guitar en #2
Miguel Angel Pozo Nieto, guitarra i palmes en #4
Roger Blavia, cajón i palmes en#4
Francisco Simón, guitarra en #13

Lluís és un dels pianistes més actius i reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya poc a poc dels estudis de piano clàssic per dedicar-se, de manera autodidacta, exclusivament al Rock & Roll. Molt aviat mostra una sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie Woogie.

I amb la col·laboració a la guitarra de Francisco Simón començarem en un tema preciós del mateix Lluís anomenat...

13.- Walking in the dark      (Ll. Coloma)              4m49s

Doncs les coses com siguin, aquesta és una magnífica composició del Lluís, i amb l’afegitó d’aquesta guitarra tan electrificada i amb aquest so i melodies que ens recorden la guitarra de David Gilmore. El tema segueix amb la impro del líder i virtuós de les 88 tecles per després afegir-s’hi el Francisco Simón amb la seva estratosfèrica guitarra. Aquest és un tema que mostra la diversitat de llenguatges i estils que hi podreu trobar en aquest magnífic projecte, o sigui que ja ho sabeu, de cap a aconseguir aquest i els anteriors discos.

Poques coses podem dir del Lluís Coloma que no sapigueu, i més si considerem que en el seu moment li vam fer un programa especial que en va durar dos, de programes, el 188 i 189 de la sisena temporada. En Lluís és un dels músics més estimats al Café Central de Madrid i tant és així que crec que cada any el tenen una setmana sencera tocant cada dia en aquest, un dels millors locals de la capital escanyola conjuntament amb el Bogui, Clamores i d’altres més que hi ha al bell mig del melic, al menys això es pensen alguns.

Seguim ara amb un homenatge a Lennon & McCartney en un meravellós tema dels nois de Liverpool....

5.- In my life               (J. L. & P. McC.)                   3m38s

Un preciós tema cantat per tots nosaltres en els nostres pitjors anys, els d’aquella època daurada per alguns i dictatorial per a la majoria, on amb la música ens pensàvem que ens escapàvem però ni això. La melodia inicial interpretada per tots tres amb aquest ritme cadenciós que se’ns emporta ha deixat pas a la improvisació nítida d’aquest mestre i entranyable persona. Al final, i amb el mateix motiu que van introduir ells, el swing ha aparegut com per art de màgia, per després tornar a la calma  en un magnífic i cuidat arranjament amb l’únic ànim de fer gaudir a tothom qui el pugui escoltar com ens ha passat a nosaltres.

Considerat un especialista i guardonat amb els premis "Músic de l'any 2003, per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya," Artista BluesCat 2006 (millor artista de Blues a Catalunya) i "Premis Sabadellencs 2007 que atorga anualment la Jove Cambra de Sabadell, Lluís ha donat conferències i classes magistrals sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano, sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços de recrear els estils primitius d'aquest gènere. Lluís és també un habitual als festivals de Blues & Boogie Woogie de tota Europa on destaca per la seva originalitat i energia.


I ara amb els dos temes que ens queden encarem al més genuí Lluís Coloma amb el seu boogie-woogie, i ho fem amb el primer tema de Meade Lux Lewis anomenat....
3.- Lux’s Boogie       (M. L. Lewis)             5m25s

Un tema on la mà esquerra va alhora que les dues del Manolo Germán, o sigui a tot drap. Aquest és l’estil propi del Lluís o al menys on més s’hi troba a gust i on pot mostrar la seva màxima habilitat en tocar el piano a aquestes tempos tant endimoniats. També me l’imagino tocant amb la mà dreta a l’extrem dret del teclat del piano, amb la seva cara de “pillo”, tot i mirant al públic assenyalant que ja no hi ha més tecles per tocar i que els dits, que no s’aturen i que sembla que vagin sols.

Transcendint fronteres, aquest gran pianista ha tocat al Miri Jazz Festival (Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues Festival de Belgrade (Sèrbia 06), Festival de Boogie Woogie de Beaune (França 07), Int. Boogie Woogie Festival de la Roquebrou (França 06), Gira Alemanya al costat de Frank Muschalle i Julien Brunetaud (Alemanya 07), Int. Boogie Woogie Festival Switzerland (Lugano 05, 07), Jazz au Mercure (Tolosa 07, 08), Caveau de la Huchette a Paris 08 entre d'altres.

Tot i què n’estem parlant una mica, us recomano que entreu al seu web per així descobrir-hi tot el que no coneixeu..


Per acabar el projecte del Lluís ho farem amb el quart tema dels catorze que hi ha, o sigui què us deixo amb la mel a la boca i així tingueu les ganes que calen per anar-lo a adquirir a la botiga de Blue Sounds o a qualsevol altre...el tema doncs és el de Merriweather anomenat....

11.- Chicago Breakdown                (B. M. Merriweather)            5m02s

Doncs un altra de les interpretacions magistrals del Lluís i la seva troupe, els seus dos amics. M’explicava el Joan Recolons que els van seguir fins a Suïsa quan encara hi havia la seva Conxita al seu costat, què aquest trio no paraven de riure per qualsevol situació o cosa o acudit que el Manolo devia explicar, ell tot un catxondo. Doncs això, que el bon ambient i bon rotllo és fonamental per fer música com aquesta, per fer música a seques. En aquest tema l’hem tornat a escoltar i viure’l amb la màxima intensitat, amb tot el seu poder interpretatiu. La mà esquerra del líder és la guia sens pèrdua de les mans del contrabaixista, o potser és a l’inrevés, el cas és que mentre una fa un walking brutal, l’altre es desplaça per tot el teclat amb total impunitat. Els canvis hi són, tot i no percebre’ls els humans, o sigui que és qüestió d’afinar les oïdes.

Bé, doncs amb aquest tema hem acabat el Programa 250 de la 7ena temporada, que es diu aviat. L’anem acabant, tot i no saber encara quan serà la data de tancar l’emissora de cara l’estiu i així poder descansar una mica. Primer hem escoltat el projecte final de carrera del guitarrista Jordi Mestre, després el dels amics Amadeu Casas, August Tharrats i Nono Fernández i ara ho hem fet amb el de l’amic Lluís Coloma. Doncs sí, tots els músics que toquen al Jazz Club La Vicentina esdevenen amics, tot i que l’August no ho ha fet. Espero sí que hàgiu gaudit d’aquest programa que s’ha anat divertint a sí mateix i a nosaltres i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora.

Abans d’acabar, recordar-vos que ens podem trobar aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc i gaudir escoltant el projecte de la Giulia Valle Trio amb Marco Mezquida i David Xirgu....


Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |