Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit que
hem encetat la sisena temporada i esperem fer-ne moltes més si l’audiència no
ens abandona i tenim les ganes suficients per fer-los..aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2 i per online a la nova web radiosavh.com i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos i recordar-vos que cada mes fem dos concerts de Jazz a
la Sala Xica de La Vicentina...aquest mes, el 24 d’octubre amb Sergi Felipe
Whisper Songs Quintet i el 31 d’octubre amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu
projecte JazzNesis, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de
Jazz...primer concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre
Ajuntament.
Bé, avui podrem escoltar tres projectes, dos dels quals acabats de parir
i el tercer que correspon a un vinil comprat a la botiga Comando d’Andorra fa
una collonada d’anys d’un magnífic pianista americà, l’Steve Khun, no massa
conegut pel gran públic. Els altres dos, són de dos contrabaixistes, l’un
italià, Marco Boi però establert a Barcelona on ha estudiat al Talller de
Músics i crec que ja ha acabat, i l’altre un de malagueny no gaire conegut, el
Francis Posé. Dos contrabaixistes formant projectes a trio amb característiques
diverses, amb músiques pròpies i estàndards les del Marco i amb tot de temes
originals el Francis.
“ENRICO”
Marco Boi – Marco
Losada – Leo Torres
Editat per Taller
de Músics TMDM 058
Enregistrat a la
SAE el juny de 2013 per Kiko Caballero
Leo Torres,
trompeta
Marco Boi,
contrabaix
Marco Losada,
bateria
Escoltem doncs el primer treball del Marco Boi, contrabaixista de
preciós llenguatge al qual he tingut la ocasió de veure i escoltar en diversos
projectes. La primera vegada va venir al festival de Jam Sessions que fem a
l’estiu formant part del combo del Taller de Músics. Ja llavors em va
impressionar força la seva solidesa i perfecte tempo. Posteriorment l’he vist
en diversos combos al JazzSí Taller de Músics i sempre amb un gran “savoir
faire”. Posteriorment el vaig veure amb la Big Band del Taller de Músics la
O.J.O. al Jamboree, big band dirigida pel David Pastor i amb el Jorge Pardo
d’estrella invitada amb el qual van fer una gira per la península. Bon
contrabaixista doncs, que ha fet el seu projecte que ben bé podria ser el de
final de carrera acompanyat de dos grans músics.
Aquest és un projecte a trio sense instrument harmònic, ni piano ni
guitarra. Projecte delicat gràcies a la sensibilitat de tots tres i amb un
Marco Losada contingut deixant espai sonor als dos companys, o sigui, un
bateria que no colpeja massa fort i es dedica a fer la afeixugosa feina
d’acompanyar.. escoltem doncs el conegut tema Body and Soul de Johnny Green amb
arranjaments del mateix Marco Boi...
4.- Body and Soul (Johnny
Green) 8m48s
Gran tema amb un bon arranjament del Marco Boi incidint amb el tempo,
suau. Marco Losada, delicat a les escombretes i el contrabaixista fent un
magnífic solo posterior a la melodia interpretada pel Leo.....després, el solo
del trompetista, concís amb un magnífic llenguatge jazzístic i gran tècnica...i
mentre, la secció rítmica de dos mantenint una molt bona pulsió...després el
solo del bateria Losada, contingut, en la línia del tema i disc. Magnífic solo
d’aquest jove músic, col·laborador també en alguna de les formacions de la
O.J.O..i després, tema i final...
El Leo Torres, trompetista de gran trajectòria, el qual ens va visitar
amb la Dream Big Band i la Gemma Abrié, projecte dirigit i creat pel Vicens
Martín sobre els Fruits Saborosos de Josep Carner, a la Festa Major d’hivern
del 2012. Trompetista doncs de reconegut prestigi i que ha volgut col·laborar
amb el projecte del seu amic Marco.
Escoltem el primer tema del disc, tema aparegut en aquell imprescindible
disc de Miles Davis, “Birth of the Cool”, amb tota una colla de magnífics
mestres del Jazz....
1.- Boplicity (Cleo
Henry)
Tema de Cleo Henry però igualment arranjat pe Marco Boi, amb algunes
inclusions melòdiques fins i tot...tema Cool com el que més, tot i el títol de
contingut bopper....magnífica intro de tots tres seguint el tema per després
Boi iniciar el seu solo...magnífic i contundent solo a partir del qual hi
tornen amb el tema per així acabar-lo delicadament...
Tenim un altre Marco, el Losada, el qual va venir a inaugurar el Jazz
Club La Vicentina amb el Luca Tondena Quartet ja fa uns anys...un juny de 2009.
Músics doncs de reconeguda trajectòria, estudiosos dels clàssics, amb un
llenguatge modern i als quals des d’aquí recolzem.
Posem-nos ara una
mica més swingers amb un tema històric pertanyent al més clàssic dels estils
del Jazz, el conegut...
3.- Sweet Georgia
Brown (Pinkard, Casey, Bernie)
Un estàndard de Jazz i cançó popular del 1925 enregistrat per multitud
de genis com ara el Cab Calloway, Ella Fitgerald, Anta O’day i Ray Charles per
parlar de quatre....tema que te a veure amb el fet que l’Estat de Georgia
s’havia de dir només Georgia i això va passar l’11 d’octubre de 1911..la filla
d’un tal Dr. Brown va néixer aquell dia i així va ser com se li va posar el
títol a la cançó...i la lletra deia també quelcom així... "Geòrgia la va reclamar - Geòrgia la va nomenar."
Posem ara el darrer tema del disc Enrico, tema bopper conegut per tothom
i del qual se n’han fet milers de versions....el magnífic....
6.- A Night in
Tunisia (Dizzie Gillespie)
Una intro a contrabaix amb un ritme entretallat per deixar pas al Leo
amb les primeres frases del tema....un arranjament força enginyós amb canvis de
ritme inclosos i una bona interpretació. Un estàndard que dóna gust d’escoltar
amb una bona modificació estilística i rítmica amb un gran solo dels seus
membres...i el magnífic swing fet en el pont del tema....Bé, deixem aquest
treball editat pel Taller de Músics del Marco Boi, Leo Torres i Marco Losada i
ens endinsarem en la música d’un altre contrabaixista.....darrera novetat de
Quadrant Produccions.
Vegem què ens diuen
ells mateixos de Quadrant d’aquest magnífic disc....
"María" és el títol del nou disc de Francis Posé. En ell, el
contrabaixista malagueny ens ofereix l'oportunitat de gaudir del seu treball
com a líder. Ho fa al capdavant d'un trio de qualitat inqüestionable i
enormement eficaç a l'hora de donar forma sonora a les seves composicions. Jazz
amb accents flamencs, escrit i tocat des d’una actitud on la música es mostra
oberta i emana sons la evocació dels quals desprèn lirisme i sensibilitat sense
deixar de banda la força i el poder que els dos gèneres són capaços de generar.
"María" conté sens dubte cadascun dels elements necessaris per
evidenciar que el jazz, com a música mestissa, es reconforta a si mateix quan
són músics de gran talent qui s'encarreguen de crear i interpretar-lo.
"María"
FRANCIS POSÉ TRIO
Editat per
Quadrant Produccions Q00054J
Enregistrat i
masteritzat a l’Estudio Puerto Record (Málaga) el 26 i 27 de març de 2014 per
Manolo Toro.
Produït per
Francis Poso per a Quadrant Produccions
Phil Whilkinson –
Piano
Javi Rubial -
Bateria i Percussions
Francis Posé -
Contrabaix
Tots els temes estan composats i arranjats per Francis Posé.
Escoltem el primer tema del disc, ja amb una gran dosi de swing...
1.- Violeta (F. P.) 5m46s
Quin magnífic so el d’aquest contrabaixista, present de manera remarcada
en aquest tema i en tots els del seu projecte. Es nota que aquest disc és
d’ell, l’ha fet ell, de manera sonora, omnipresent. L’acompanya però un gran
pianista, no gaire conegut de l’escena catalana però sí des de València cap a
vall. De fet, el món del Jazz que es viu al sud, a Andalusia, és força
important i noms com el d’aquest pianista, el mateix Francis i d’altres com
l’Ernesto Aurignac, Enrique Oliver, etc..aquests sí amb constants viatges a
munt i a vall, cap a Catalunya i de tornada cap a Andalusia, omplen l’univers
jazzístic també amb Festivals com el de Sant Javier i d’altres.
Escoltem ara el segon tema del disc, on la participació a base
d’escombretes del bateria posa en primer terme a piano i contrabaix.
2.- Caminito de Arenas (F. P.) 7m57s
Un tema iniciat pel motiu principal del contrabaixista que serà el
desencadenant de la melodia del tema ràpidament desenvolupat a solo pel
pianista i posteriorment del Francis amb clars aires flamencs, fent el seu solo
a la vegada que cantant-lo com ho solen fer diversos músics com el Masa
Kamaguchi i d’altres... i amb la preciosa i simple melodia de piano arriben al
final..
Vegem què ens diu en Josep Ramon Jové d’aquest músic un pèl desconegut
per nosaltres.
Francis Posé és sens dubte un
dels contrabaixistes de referència de la fusió entre el Flamenc i el Jazz. La
seva participació en nombroses propostes d’aquest estil li ha valgut un
reconeixement del tot merescut. Escoltar-lo ara com a líder del seu propi
projecte suposa reafirmar una vegada més la seva altura com a músic i, a la
vegada, descobrir la seva condició de creador. En el tema “Maria”, el músic
malagueny ens fa una proposta honesta i intensa on els colors del Jazz i el
Flamenc s’entrellacen amigablement. El resultat podria ser un viatge sonor per
paratges on només regna la creació en el més pur dels estats.
Escoltem ara un tema, el títol del qual ja ens indica per on van els
trets musicals...
3.- Blues por Tangos (F.
P.) 5m31s
Quin tema més original, oi? Blues per Tangos....un tema iniciat pel trio
però amb un clar protagonisme del Francis si més no per aquesta nota descendent
que es manté durant tot el tema com a motiu principal acompanyat això sí de la
melodia a piano. Un solo del Phil impactant i sempre un bateria mesurat a base
d’escombretes i un suport permanent del contrabaix del Francis fins que li toca
el seu moment..de mostrar el seu saber. Un solo impressionant a partir del qual
hi tornen amb el tema principal i així acaben el Blues per Tangos.
El mateix Francis Posé ens diu del seu projecte:
Son ja quasi trenta anys des que va començar la meva història musical,
el meu somni en això de la música. En els meus records habiten infinites
imatges d’hores de pràctica i erudició, assajos, enregistraments, viatges,
ciutats, gent i concerts per diferents llocs d’aquest món. Imatges meravelloses
i plenes de moments gratificants els quals he pogut compartir amb una pila de
grans músics i companys, amb els quals he après, creat, gaudit i m’he fet en
aquesta notable professió. A tots ells els vull agrair el seu recolzament i
ànim la qual cosa m’ha permès arribar fins aquí.
En aquest el meu primer disc com a líder presento una de les meves
visions personals de la músic que escric. Dues sessions de gravació en
companyia de dos grans músics, amics i companys, on els elements del joc han
estat la frescor, el sentiment i l’espontaneïtat. Espero que el gaudiu
escoltant-lo tant com jo i els meus companys fent-lo. Gràcies a Phil i Javi per
posar tot el seu art, amor i professionalitat. Olé!
Escoltem ara el
darrer tema que us posaré, l’anomenat Haití i força consistent rítmicament i
melòdica.
5.- Haiti (F.
P.) 6m31s
Doncs ja vegeu quina meravella de projecte el del contrabaixista
malagueny, Francis Posé, espero que ara menys desconegut i a partir d’ara
admirat per tots nosaltres..
D’altres temes d’aquest magnífic i imprescindible disc del malagueny
Francis Posé, un dels més sòlids contrabaixistes de la fusió del Flamenc i el
Jazz són Hombre sin rostro, Maria, La isla de los sueños,
i Calipso para Álvaro. Realment difícil seleccionar 4 temes entre tots,
ja que la resta són igualment bons i valia la pena escoltar-los. Ara bé teniu
una solució i ja sabeu quina és, fàcil és entrar a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es
I allà tindreu la possibilitat d’adquirir-lo i veure tot el catàleg
d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové
I ara acabarem el programa escoltant un disc vinil comprat a Comando,
Andorra allà pels anys 70s..i que he digitalitzat per vosaltres...abans però,
recordar-vos que podeu comprar els millors discos de Jazz a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant Gervasi, on hi
trobareu tot i tot de l’editorial Fresh Sound Records, una de les més
importants d’Europa, dirigida per un home, Jordi Pujol Baulenas, incansable
“cercador” de projectes de la música més actual i investigador pel que fa a la
edició en vinil de 180 grams de discos a vegades mai editats. Dir-vos que en el
proper programa ja podreu escoltar alguna meravella editada per Fresh Sound en
la secció New Talent o d’algun d’aquests imprescindibles vinils...
Anem doncs ara a presentar-vos el disc de vinil digitalitzat per qui us
parla....un disc que difícilment podreu trobar..malauradament, i que s’aparta
una mica del Jazz estàndar i se situa en estils més oberts, els estilísticament
encetats per aquest segell que vaig seguir com un possés en aquells
anys...estic parlant de ECM....El so més bell després del silenci....el disc de
Steve Khun és.....
“MOTILITY”
Steve Khun and Ecstasy
Editat pe ECM ECM
1094
Enregistrat el gener de 1977 al Tonstudio Bauer,
Ludwigsburg per Martin Wieland.
Produït per Manfred Eicher
Steve Khun, piano
Steve Slagle, saxo alto, soprano i flauta
Harvie Swartz, contrabaix
Michael Smith, bateria
Totes les composicions són de Steve Khun excepte Catherine i Places I’ve never been que són del baixista Harvie Swartz...
Aquesta és una de les sessions
d'estudi més inusuals
de Steve Kuhn, que
es va registrar per ECM el
1977. A vegades,
el pianista sembla menys un músic post-bop
i més com algú
fent incursions en la música
new age, sobretot
en el seu primer tall, "The Rain Forest". Però la seva formidable tècnica ràpidament se situa al
centre de l'escenari, així com l'entorn enganyosament suau amb la flauta
de bec de Steve Slagle i la percussió escassa
de Michael Smith, es converteix en una
cosa temptadora, encara que
sembla poc probable que es
podria tocar aquesta música en un club
nocturn de Jazz sense escoltar algun improperi (my dixit).
El tema remolí de
"Oceans in the Sky" suggereix un intens aiguat
d'estiu, mentre que "Motility"
és un vehicle salvatge desviant-se cap enrere i endavant a través de diversos gèneres.
El baixista Harvie Swartz va contribuir amb
el seu gust a l’exòtic "Catherine"
(una peça que mai sembla anar on un espera) i
amb el tema "Places I’ve never been", amb
aires llatins. Aquest LP pot ser una mica difícil
d'adquirir a llarg termini...Això ens deia el Ken Dryden de All Music...
Escoltem doncs el tercer tall del disc de la cara A, el tema
Catherine...de Swartz...
3A.- Catherine (H.
S.) 5m27s
Un tema preciós iniciat suaument pel piano a mode d’onades dolces i ja encarat pel delicat so del saxo alto de l’Steve Slage...una melodia maca i mentre el saxo desenvolupa el seu solo, la secció rítmica al darrera amb plena connivència. I encara tremolem després d’escoltar el solo nítid i delicat del pianista i líder de la formació...Mr. Khun...per després fer-ho el baixista Swartz i així deixar pas a la preciosa melodia...
Va començar a estudiar piano
a l'edat de cinc anys
i va estudiar amb la professora de piano de Boston, Margaret Chaloff,
mare del saxofonista baríton de jazz Serge
Chaloff, que li va
ensenyar això del "estil rus"
de tocar el piano. A primerenca edat va començar a improvisar amb la música clàssica. Quan era adolescent
va aparèixer en clubs de jazz a l'àrea de
Boston, donant concerts amb
artistes com Coleman
Hawkins, Vic Dickerson,
Chet Baker, i
Serge Chaloff. Es
va graduar a Harvard i va
assistir a l'Escola de Música de
Lenox, on es va
associar amb aquests altres
mestres del jazz com Ornette Coleman, Don
Cherry, i Gary
McFarland, amb un
professorat de suport que va
incloure a George Russell, Gunther Schuller,
els moderns membres
de Jazz Quartet, i Bill Evans. Això va permetre Kuhn tocar,
estudiar i crear amb
alguns dels innovadors amb més visió de futur
de la improvisació del jazz i la composició, que va
culminar amb el grup del
trompetista unint-se a Kenny
Dorham molt temps i (breument) amb el
quartet de John Coltrane al Jazz Gallery Club
de Nova York.
Escoltem ara el que seria el primer tall de la cara B...
1B.- Deep Tango (S.
K.) 7m28s
Tema iniciat per dos acords a piano que ràpidament deixant pas al motiu
principal del tema on ja escoltem el ritme del tango profund...després la
magnífica melodia a saxo alto i piano....els mateixos acords inicials serveixen
de fons pel solo del contrabaix....mentre bateria i piano mantenint el ritme
del tango profund..preciós tros...per després esdevenir el silenci
momentàniament i seguir l’Steve fent el seu solo amb la mà dreta mentre
l’esquerra manté el ritme conjuntament amb el bateria...un tema profund....i de
nou hi tornen amb la intro de l’inici, amb la Coda....i ja encarant el final
del tema....i la preciosa melodia...i acaben el tema delicadament...
Seguim parlant de l’Steve...També ha aparegut
amb Stan Getz,
Art Farmer, Oliver
Nelson, Gary McFarland,
Ron Carter, Scott
LaFaro, Harvie Swartz,
la vocalista Shelia Jordan, Billy Drummond,
David Finck, i
Miroslav Vitous. De
1967 a 1971 Kuhn es
va traslladar a Estocolm, Suècia,
on va treballar amb el seu propi trio per tot
Europa. El 1971 Kuhn es va traslladar a Nova York i va formar un quartet,
però va seguir fent concerts europeus, i
apareixent al Festival de Jazz de Newport.
En els seus primers anys,
Kuhn es coneix com
un pianista
'avant-garde' (però no "New Thing"). Kuhn es va associar amb
el baixista Steve Swallow i el bateria Pete
La Roca (Sims) durant la dècada de 1960 per diversos
enregistraments notables: Three Waves, sota el lideratge de
Kuhn, Basra, sota el lideratge de la Roca que
també va comptar amb Joe Henderson, i Sing Me Softly Of The
Blues sota el lideratge d’Art Farmer,
al fiscorn. També va ser notable
la inclusió de Kuhn en la gravació de Sound PIeces fita liderada pel saxofonista, compositor i arranjador
Oliver Nelson i
incloent Ron Carter en el baix i Grady
Tate a la bateria. Entre d’altres gravacions notables que també van ser aclamades per la crítica hi ha The October Suite composta per Gary McFarland per Kuhn
i un conjunt que inclou
cordes, instruments de vent, i les canyes.
El CD Promises Kept
compte amb composicions de Kuhn,
ell al piano i na secció de cordes. Durant dècades, Steve Kuhn ha
incorporat els millors músics en els seus trios; gent
com els baixistes Ron Carter
i David Finck, i
bateries Al Foster, Jack DeJohnette, i
Joey Baron. Ha
realitzat diversos enregistraments en viu realitzats en
alguns dels clubs de jazz més importants
de Nova York. Kuhn
també és el
compositor de l’estàndard de jazz "The Saga of Harrison Crabfeathers”.
Acabem ja aquest disc i programa amb el segon tall de la cara B...tema
de Steve Khun anomenat Motility però que realment hi ha dos temes en un...de
fet el títol també es compartit....i escoltareu clarament la separació....el
primer bopper total i el segon més reposat....
2B.- Motility / The Child is gone (S. K.) 7m21s
Quina meravella tècnica la d’aquest mestre del piano...Motility a un
tempo boig i acompanyat per bateria i contrabaix amb mestria igual...i després
la segona part del tema The Child is Gone...més delicat, tema amb força canvis
rítmics i melòdics, de gran complexitat i força gust compositiu que ens ha anat
mostrant el camí del final....un final que en aquest programa ha estat així de
delicat i que espero us hagi agradat.
Han estat més de 70 minuts de música i alguns de textos explicatius de
històries que em sembla us poden interessar...i així hem acabat avui el
programa 177, amb l’Steve Khun and Ecstasy i el seu Motility..abans però hem
escoltat dos projectes de dos contrabaixistes, el primer Enrico de Marco
Boi-Leo Torres-Marco Losada i després el del malagueny Francis Posé, Maria...
Bé doncs agrair-vos la vostra presència i suport des de les vostres
cases escoltant l’emissora o per internet i doncs....
Bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
