Bona nit a tothom i benvinguts totes i tots al programa nº 176 de Jazz
Club de Nit, programa que fem des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que podeu
escoltar online a l’adreça de la nova pàgina web: radiosvh.info i a
partir d’aquí prémer el directe.
Avui hi tornem amb dos projectes de músics de casa nostra amb dos
projectes que tenen de similar la delicadesa i suavitat dels temes....Al final
però, miraré de posar un tema d’un dels Masters del Jazz, no sigui que ens
oblidem d’ells. De fet, mai serà així ja que hi ha d’altres programes de ràdio
de diversos amics i companys de les ones, l’especialitat dels quals incideix
més en els Grans Mestres. Alguns d’aquests programes són el Camps de Cotó, de
l’amic Andreu Fàbregues; Jazz para Nictálopes del drumer i amic Enrique
Heredia; Saxofon, del Ramon “Coltrane”, etc...El jove músic crac Albert
Carrique en fa un anomenat Històries del Jazz dedicat a un projecte de músics
de casa i de fora. En fi, que hi ha molta oferta; que podeu triar ja que n’hi
ha per escollir i així entre tots, anem fent que aquesta música que tant ens
apassiona ompli les ones i les vostres oïdes i cervells.
El primer treball que us presento és la darrera delícia de l’Elisabet
Raspall & Dani Pérez.
“PRESENT”
Elisabet Raspall & Dani Pérez
Editat per Raspall Records, RR004
Enregistrat a l’Auditori de Pau Casals, El Vendrell,
el 7 de febrer de 2014 per Thomas Kent Warburton Jr.
Mesclat i masteritzat pel mateix Tom Warburton.
Produït per Elisabet Raspall
Elisabet Raspall, piano i composició
Dani Pérezm guitarra
Totes les composicions són de l’Elisabet Raspall.
Parlant de com va anar la gravació ens diu l’Elisabet..
“La gravació va ser molt güais, a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, un
lloc molt agradable, així gravant durant tot el dia, amb la llum natural que
entrava per les finestres, tot fusta...molt agradable...i el Tom, un crack!!! Ah!
i molt a prop del mar, a la platja de Sant Salvador, el dinar al costat del
mar: espectacular!!”
Un disc carregat de sentiments i melodies romàntiques, melodies on la
paraula amor ressona per tot arreu. Escoltem una declaració....d’amor, o de què?
8.- Declaració (E.
R.) 6m34s
Quina preciosa melodia ha compost l’Elisabet, amb ambdós músics
començant-la alhora; delicada com tot el
projecte. Realment podria ser la música d’una declaració d’amor. Arpegis
celestials a piano mentre Dani soleja delicadament. Després, Elisabet segueix
amb els arpegis i inicia el seu preciós solo fins arribar de nou a la coda on
ambdós interpreten aquesta magnífica i preciosa melodia, acabant-la
delicadament.
Us he posat un enllaç a la biografia de l’Elisabet, però resumir-vos que
ha fet 7 treballs amb composicions pròpies des de “Triangles” el 1996, aquest i
dos més editats per Fresh sound, fins “L’Estiu al Cor”, editat com els dos anteriors i aquest que
esteu escoltant per la seva editorial Raspall Records. Quan els músics es posen
a muntar-se editorials, demostren una gran valentia..Recordeu que l’Elisabet ha tocat i enregistrat amb el seu amic Chris
Cheek, i els De Diego Brothers, els quals vàrem tenir al Jazz Club La Vicentina
ara fa un temps.
Escoltem ara un tema que podríem escoltar en un diumenge no pas
qualsevol...i del qual ens en diu l’Eli...“El vaig compondre una tarda de diumenge desprès de tocar peces
clàssiques...i volia descriure una tarda tranquil·la i beneplàcita de diumenge.”
4.- Diumenge clàssic (E.
R.) 8m15s
Preciós tema, amb una melodia romàntica, profunda i potser sí clàssica,
d’un classicisme però força agradable, i només ho remarco, i no feu més
càbales. Un tema, com molts d’aquest treball, ric en imaginacions i on algú o
algun poeta o poetessa o lletrista li podria posar una preciosa lletra. De fet,
hauria de formar part de la banda sonora de la millor de les pel·lícules.
Anem ara a escoltar el primer tema del disc....i parla que hi ha moltes
coses que es fan pas a pas..com ara?, però ella ens diu que és un tema que vol
transmetre “bon rotllo, anar fent i gaudir del moment”, i afegeix..” la música ha de servir
per relaxar-nos, no per recordar tots els problemes”.
1.- Pas a pas (E.
R.) 6m19s
La sensació en escoltar-lo és molt agradable. Un pas a pas vital, ple
d’optimisme, tema ideal per encarar per exemple un dilluns grisot, on
l’Elisabet em recorda de manera esbiaixada la manera de tocar del gran Keith
Jarrett, amb permís de tots dos.
I ara seguim amb una altra de les delícies d’aquest treball....de qual
ens diu ella...”que és un joc de paraules amb Innocència....el vaig començar a
compondre pensant amb Tete Montoliu...ahir amb en Dani dèiem que ens recorda un
swing més onda Kenny Wheeler-Bill Frisell...o sigui que li dedicarem al trompetista
desaparegut. Dit i fet.
6.- I no és ciència (E.
R.) 6m54s
Després d’una intro suau el tema es torna més viu i on Dani enceta el
seu magnífic solo en el pont del tema mentre la mà esquerra de la pianista fa
uns baixos precisos i la dreta harmonitza el tema, i no és ciència, però quasi
oi? Li haurem de preguntar a l’Elisabet...ella inicia el seu gran solo, pulcre
de pulsió, nítid de digitació i científicament imaginatiu. Una melodia rica i
un final que t’enganxa a base d’acords descendents.
Ens diu l’Elisabet parlant del títols..“Els títols són una mica
anecdòtics, a vegades sí són la inspiració de la música, i a vegades no”
I ara ja només ens queden un parell de temes per posar-vos, una
meravella de temes com el que ara escoltareu, però vegem què ens en diu
l’Elisabet..
“El vaig escriure un dissabte pel matí a Vilanova i la Geltrú, on hi ha
mooolta vidilla i moviment, gent que va al Mercat, per la Rambla...i també faig
un joc de paraules...”.
10.- Un dissabte apte (E.
R.) 5m26s
Un dissabte apte per fer, per composar, per gaudir, per escoltar, per
viure’l intensament. Tema ternari que et permetria ballar amb la teva parella
un preciós vals. De fet, ells dos l’estant ballant alhora que interpretant.
A la pregunta de on sorgien el temes em va dir...” No, els temes surten de casa i el meu
piano...i després els vàrem anar assajant”.
I acabem aquest delicat i magnífic projecte amb un tema que ben bé
exemplifica tot el projecte...tot i que el títol ens diu que podrien ser dos
amics que surten de farra...i riu...”Un tema ragtime, basat en una harmonia més
típica de jazz “, ens diu l’Elisabet.
3.- Dos amics (E.
R.) 4m55s
Dos amics que un dia estaven fent música mentre el públic es mirava una
pel·lícula muda aquest estiu al Castell de Montjuic, aquesta és la situació que
m’he imaginat. Escoltant aquest tema fàcilment et podries situar a la peli, no
muda, anomenada “El Cop”, amb Paul Newman i
Robert Redford. També m’imagino una parella ballant elegantment, mentre
un amic acompanya, l’altre soleja i a l’inrevés. Una simpàtica i molt ben
trobada melodia principal que ben bé podria ser una molt bona banda sonora.
En termes generals em sembla un treball eteri, fràgil en el sentir, en
escoltar-lo, però sòlid i profund. Unes composicions que segueixen un fil
conductor, una mateixa línia sonora melòdica i rítmica on et vas adonant que
cadascun dels temes formen part d’un TOT, on les interpretacions excel·leixen;
un pas endavant en clau més íntima que els projectes anteriors de l’Elisabet;
un punt i seguit d’una trajectòria que es va enriquint dia a dia. Un disc fet
amb dos amics, bé, tres si comptem al Tom Warburton col·laborador habitual en
els projectes de l’Elisabet i en aquest a càrrec dels micròfons i demés estris
per enregistrar aquesta meravella. Dani a la guitarra ha estat sobri i elegant,
i és el perfecte partenaire en aquest projecte; un mestre on n’hi hagi, delicat
en el punteig amb una gran imaginació.
Després del, preciós i delicat disc de l’Elisabet i Dani, ens situarem
no gaire lluny i tot i haver-hi un canvi estilístic un pèl més proper al Jazz,
veurem, escoltarem vaja, el món particular del saxofonista uruguaià Gonzalo
Levin.
“GONZALO LEVIN OCTETO”
Editat per Whatabout Music
Enregistrat el 15 i 16 de febrer de 2014 als Estudis
Laitena per Jordi Vidal.
Mesclat per Jordi Vidal i Gonzalo Levin
Leonardo Torres, trompeta
Gonzalo Levin, saxo tenor, soprano i flauta (1)
Miguel Pintxo Villar, saxo tenor
Albert Comaleras, saxo alto, flauta (1 i 5)
Marcel·lí Bayer, saxo baríton
Adrian Ghiardo, piano
Oriol Roca, contrabaix
Josema Martín, bateria
Totes les composicions són del Gonzalo Levin.
Comencem amb el tema 4rt del disc, el preciós....
4.- Añoranzas Montevideanas (G. L.) 7m02s
Un tema delicat introduït pel contrabaix de l’Oriol per després amb preciosa
i senzilla melodia amb el soprano del Gonzalo que deixa pas al solo del tenor
del “Pintxo” Villar i així embrancar-se el mateix Gonzalo en el seu solo de
soprano. Tema que sí ens podria situar al Mar de la Plata.
Em diu el Gonzalo de com va anar la gravació del disc...
“Com a anècdota, t'explico
que teníem reservat un dia i mig a "Estudi
Laietana", jo estava una mica nerviós perquè em semblava poc
temps per 8 temes d'un octet. Jo havia
fet un "planning" de
gravació per gravar 4 temes al matí, 4 per
la tarda i que ens quedés l'altre mig dia
per gravar el que no hagués quedat bé, punxar
i gravar un parell
de flautes i accessoris
que per un tema tècnic necessitàvem gravar
a posteriori. Resulta que vam començar a gravar a això de les 11,
vam provar so amb
un tema i aquesta primera presa ja era bona
(és el tema 2 "Luz"
de l'àlbum), cap a les 14hs aproximadament, el disc estava gravat íntegrament,
tot primeres o
segones preses. És
a dir, que el meu planning
va anar directament a les escombraries.
Després de dinar repetirem algun tema i alguna d'aquestes
preses va ser la que finalment vaig seleccionar com la millor, però les
del matí haguessin pogut estar en el disc sense
problema.”
Escoltem ara l’atmosfèric primer tema del disc....
1.- Airun (G.
L.) 5m53s
M’imagino un Arc de Sant Martí sorgint de la broma després d’un dia de
pluja persistent, i el sol apareixent al mateix temps que contrabaix, piano i
bateria inicien el seu periple rítmic contingut mentre el so del tenor ens
eleva l’esperit. El títol ben bé podria ser Nuria a l’inrevés tot i que el
mateix Gonzalo em va dir que això dels títols l’hi portava una mica de
problemes....a veure com ens ho diu..
“Pel que fa als títols podria
dir-te que mai escric
música pensant en
alguna cosa extra musical per la
qual cosa posar títol als temes
és una cosa que em costa molt i normalment
ho faig un cop acabat
el tema. A vegades li poso com a
títol la sensació que em dóna en escoltar-lo, com
en el cas de "Luz" i
"Calma"; en d’altres
aprofito per fer un regal i posar-li el
nom de gent important
per a mi, com en el cas de "Elba ", que és el nom
de la meva mare.
Escoltem doncs el tema anomenat...
2.- Luz (G.
L.) 5m50s
Un tema lluminós o almenys o al menys això li sembla al Gonzalo després
de composar-lo i escoltar-lo va ser quan li va posar el títol Luz, Llum. Tema a
7x4 amb un ritme suau i cadenciós, swingat, si se’m pemet amb una melodia molt
ben trobada, on sí que es veu el procés de composició del disc a base d’anar-ne
fent no com l’Hermeto Pasqual que en va fer un cada dia durant u any, també com
va fer l’amic Toni Vaquer i ell ens explicava en el programa anterior...
Escoltem ara el tema cinquè del disc....
5.- Evolución (G.
L.) 6m06s
Tema iniciat per un persistent martelleig al piano i el contrabaix de l’Oriol
pausat on brillen els dos tenors de manera particular, enllaçant-se l’un
després de l’altre amb el baríton del Marcel·lí Bayer i després tots els vents
a l’uníson. Silenci després del qual comença el solo dels tenors, l’un després
de l’altre.
En Gonzalo ens parla d’aquest tema i de com va sorgir el títol...
"Evolució" és un
nom que li va posar el meu
germà. Resulta que quan va escoltar aquest
tema, li va encantar i em va dir que havia
vist una evolució molt gran en la meva
manera d'escriure i que si
el tema no tenia nom
aquest podia ser un bon nom. A mi em va semblar
encertat perquè al marge del que el meu germà
em comentava, el desenvolupament de l'arranjament parteix d'una melodia que es va
repartint per tots els instruments de vent i
evoluciona d'una melodia d'una nota sola a una
melodia harmonitzada pels 5 instruments de vent.”
Escoltem ara el tema amb el títol més calmat, tot i ser-ho només a la
intro i al final..i entremig un molt bon swing....
6.- Calma (G.
L.) 5m35s
En Gonzalo li va posar Calma escoltant-lo després tot i que a mi em dóna
una sensació força vital pel swing de la secció rítmica i el magnífic solo de
l’Albert Comaleras al saxo alto i després amb el del tenor. Un magnífic swing i
un tema que recordo potser haver-lo escoltat per la JODR del Sergi
Vergès...m’equivoco Gonzalo? Tema que s’acaba de la mateixa manera calmada que
ha començat.
Vegem què ens diu el Gonzalo de com ho va composar....
“Les composicions d'aquest disc van ser escrites amb una
tècnica inspirada en el "Calendari
do Som d'Hermeto
Pascoal". Per escriure, Hermeto va
estar-se durant un any escrivint una composició per dia i les anava adossant
a aquest calendari.
En el meu cas va ser bastant més relaxat
que el gran Hermeto. Em fixava un temps
d'un mes o mes i
mig durant el qual m'obligava
a escriure fragments curts, no importava quan
curts o llargs fossin,
l'única regla és que comencessin, acabessin i
tinguessin sentit .... després deixava
de fer-ho i més
tard reprenia el
procés. A partir d'aquí vaig seleccionar els fragments que més m'agradaven i
vaig començar a desenvolupar fins que es van convertir en els temes del disc.”
Seguim ara amb el tema tercer del disc iniciat també per senzills acords
a piano mentre la secció rítmica s’hi posa de valent....
3.- Naomh Beagnait (G.
L.) 5m39s
Iniciat pels acords a piano que segur varen donar camí a la intervenció
posterior dels saxos...i en Gonzalo en diu del títol......
“Des de fa uns anys
tinc com afició
el rem en unes embarcacions
irlandeses que es diuen Currachs. L'any passat vam
ser amb diversos remers més a competir a una
Regata a la ciutat de Cork (Irlanda), l'increïble
és que vam guanyar, i "Naomh Beagnait" és el nom del currach amb
què vàrem remar aquest
dia.”
I sí que m’imagino com els músics, bàsicament de la secció rítmica,
asseguts al Currach remen amb totes les seves forces i ritme per acabar
guanyant tots la cursa. Gonzalo, com a membre de Big Band que és, sempre deixa
espai a la secció de vents, metalls i canyes, els quals sovint acaben omplint
de sons l’aire immaculat.
Acabem ja aquest projecte del Gonzalo Levin Octeto amb el tema més viu
del disc, tema bopper anomenat...
7.- Allegro, vivace e con brio (G. L.) 3m20s
Tema potent i que evidentment el títol de l’hi escau. Un tema ideal per
acabar el projecte. Ritme trepidant donant suport al solo dels tenors. Després
en Leo inicia el seu solo, primer suaument per poc a poc situar-se de ple a
ritme de títol. Els vents plegats ofereixen un espai al Josema per deixar la
seva empremta i acabar el tema de cop.
Recordar-vos que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 al barri de Sarrià-St. Gervasi on hi trobareu tot i més de Fresh Sound
Records i d’altres editorials, així com llibres, revistes i demés relacionat
amb el Jazz.
I penseu que podeu visitar la pàgina web de Quadrant Produccions, on
també hi trobareu novetats de la música que es fa a casa nostra i igualment
podreu adquirir els discos que més us agradin.
Doncs res més, això ha estat tot per avui....un programa amb la música
que fan els nostres músics, un programa força delicat que segur us ha agradat
primer amb la Elisabet Raspall & Dani Pérez i després amb el Gonzalo Levin
Octeto...molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
