Programa nº 163 dia 8 de maig de 2014. Original Jazz Orquestra & Big Mama i Barcelona Jazz Orquestra & Jon Faddis
Bona nit a tothom i benvinguts al programa nº 163 del Jazz Club de Nit.
Estem a la sintonia de Ràdio Sant Vicenç als 90.2 del dial i per internet
online a l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de treballs, els darrers treballs de dues
de les Big Bands de casa nostra. La idea és anar fent de tant en tant algun
programa que ens situï en el món de les Big Bands, i si poden ser les nostres
doncs millor, tot i que també en farem algun sobre les mítiques del Thad Jones
i Mel Lewis, p.e. i d’altres..Serà qüestió de parlar-ne amb l’especialista, el
Sergi Vergés.
La primera de les Big Bands que escoltarem serà la OJO del Taller de
Músics, que no és sinó la Original
Jazz Orquestra Taller de Músics -OJO- que neix a partir de
la idea de crear un àmbit que permeti a l’autor d’avantguarda disposar de tots
els recursos necessaris per dur a terme i presentar el seus treballs.
Podríem dir
que aquesta és una de les funcions de l’OJO, ja que en estar dotada d’una
identitat pròpia, es converteix en l’interlocutor ideal d’aquell diàleg tantes
vegades buscat pel creador. I quan el diàleg s’ha iniciat, tots sabem que
fàcilment pot assolir-se una dimensió desconeguda.
Actualment
està dirigida per David Pastor,
que va substituir Vicens Martín després de sis anys al capdavant de la
banda. Gràcies a la tasca feta al llarg dels anys, l’OJO ha aconseguit avui un
gran nivell de qualitat artística i una forta personalitat pròpia,
convertint-se en una de les orquestres més sol·licitades per artistes i
programadors. En la línia de les grans orquestres nord-americanes i europees,
omple de sonoritat original les composicions d’artistes com Santiago Auserón,
Mala Rodríguez, Cris Juanico, Biel Ballester, Big Mama o Miqui Puig.
El disc que us presento avui és el darrer que ha fet la OJO amb la Big
Mama..
“BLUESIN’ THE JAZZ”
Big Mama Montse & Original Jazz Orquestra Taller
de Músics
Editat per Taller de Músics TMDM 057
Enregistrat a SAE el gener de 2013 per Kiko Caballero
Mesclat per Vicens Martín, David Pastor i Big Mama
Montse.
Direcció de David Pastor
Big Mama Montse Pratdesaba, veu
Roser Monforte, Roger Martínez, saxo alto
Nil Mujal, Víctor Verge, saxo tenor
Paula Carrillo, saxo baríton
Óscar Latorre,Pablo Fernández, Jordi fontanillas,
David Pastor, trompeta
Eva Garín, Eduard Prats, Vladimir Peña, Albert Costa,
trombó
Yeray Hernández, guitarra
Marco Boi, contrabaix
Alejandro di Constanzo, piano
Marco Losada, bateria
S’ha de dir que els arranjaments són de Vicens Martin, Sergi Vergés i
Ramón Escalé.
Escoltem el primer tema que com és habitual en el programa serà el més
delicat i aquest no és un altre que el magnífic “Summertime” dels germans
Gershwin..
9.- Summertime (I.G
& G.G.) 5m25s
Un tema on la Big Mama manté un vibrato amb la veu força remarcable
situant-nos de manera fefaent en el món del sud, el dels camps de cotò de
l’Amèrica profunda...
Pel que fa al disc, el Bluesin’ The Jazz ret un homenatge a les dames de
blues clàssic dels ansy 20 i 3 del segle passat, als músics de jazz que les
acompanyaven i també a les orquestres de l’època del swing que van prendre el
blues com a eix vertebrador dels seus repertoris. Captivats per aquestes
composicions i per aquesta vitalitat artística, la cantant Bg Mama i l’OJO
s’associen sota la batuta del trompetista David Pastor per reviure les grans
veus d’aquestes dones que feien art a partir de fets quotidians, expressant els
seus sentiments i vivències en la fusió entre jazz i blues...
Seguim, ara amb un tema de Duke Ellington el preciós...
7.- Rocks in my bed (D.
E.) 3m54s
Un magnífic tema en clau de Blues en el Jazz on el saxo alto pren el
protagonisme inicial per després i en els aguts volar com un clarinet...que
sembla que sí que hi era, oi? La Big Mama està potent en el seu marcatge del
tempo que fa tot i cantant.. a la B, ens torna a impressionar amb el vibrato.
Un magnífic blues del gran Duke magníficament interpretat per aquesta orquestra
de joves músics.
El Blues clàssic femení correspon a un gènere musical de blues
desenvolupat entre 1920 i 1929 als Estats Units, sent el període de 1923 a 1925
en el qual va obtenir el seu major reconeixement. Les intèrprets més famoses
van ser Ma Rainey, Bessie Smith, Mamie Smith, Ethel Waters, Anada Cox, Victoria
Spivey, Sippie Wallace, Alberta Hunter, Clara Smith,i un llarg etc...
Seguim ara amb un tema de Shelton Brooks, el preciós i cadenciós
"Darktown Strutters’ Ball '" que és una cançó popular publicada
el 1917. La cançó ha estat gravada moltes vegades i és considerat un estàndard de
jazz. El punt de referència és el 1917 quan es va fer la gravació per la Original
Dixieland Jazz Band el 30 de maig 1917 i l edità per Columbia Records. Hi ha
moltes variacions del títol, incloent "At the Darktown Strutters'
Ball", "The Darktown Strutters' Ball", i només "Strutters'
Ball".
5.- Darktwon Strutters’ Ball (S. Brooks) 5m02s
Aquí, després de la interpretació de la Big Mama, escoltem el solo del
director i millor trompetista el gran David Pastor, tot i que emmarcat en el
registre mig...després l’amic Yeray a la guitarra amb un solo sobri i
elegant..Marco Boi clavant el seu solo al contrabaix..després hi torna la Big
Mama acompanyada del David i així acabar el tema.
El primer enregistrament en disc d'un blues per una persona
afroamericana és d'una dona. Una versió de "Crazy Blues" de Mamie
Smith de 1920 té tant èxit que les discogràfiques decideixen que hi ha mercat i
es dediquen a gravar a altres cantants. Això dóna peu al que es coneix com
l'època daurada de les cantants de blues, que finalitzarà amb el crac de 1929.
Seguim ara amb el tema d’Edward Green...
8.- A good man is hard to find (E. Green) 4m33s
Un tema marcat pel piano de l’Alejandro per després fer-ho la secció de
vents amb potència...Big Mama enceta els textos cantats i mentre el swing al
darrera..bona secció de metalls i canyes per deixar pas al magnífic solo del
Yeray a la guitarra, delicat, en clau de jazz d’aquells grans mestres...després
el solo del piano amb l’Alejandro...ja per deixar pas a la veu de la Montse..
Parlem una mica de qui és la Big Mama.....
Montserrat Pratdesaba neix a St. Quirze de Besora l´any 1963. De ben petita comença la seva afecció per la
música iniciant-se en piano i solfeig a l´edat de 6 anys. Als 12 anys
s´apassiona per la guitarra, instrument que aprèn de forma gairebé autodidacta
i que utilitza per acompanyar-se al cantar i al composar. Big Mama Montse ha
estudiat la carrera d'Enginyeria de Telecomunicacions especialista en Imatge i
So, treballant durant 6 anys a la Televisió de Catalunya (TV3), fins que va
decidir deixar aquest treball per dedicar-se professionalment a la música. Des
de llavors, ha estat fermament compromesa amb el Blues, cantant en nombrosos
concerts i festivals principalment a Espanya i França.
Seguim amb un altre dels temes, ara d’un dels grans líders de Big Bands,
el gran Fletcher Henderson.....un tema que va enregistrar F. Henderson piano
i Charlie Green trombó amb Bessie Smith,
4.- Send me
to the ‘lectric chair (F.Henderson) 4m51s
Després del
tema cantat per la Big Mama, David Pastor es passeja pels aguts d’una manera
insultant i sense ofendre ningú, per després deixar pas a un Nil Mujal en el
seu curtet solo estripant el seu tenor....
Seguim amb la Big Mama....Ha produït 16 discos i ha col·laborat en una
llarga llista d'àlbums. A més, la carrera de Big Mama ha estat molt relacionada
amb el treball educatiu, oferint nombrosos concerts per iniciar a nens i adults
en l'univers del Blues. També és periodista musical de la revista francesa
Blues & Co des de 2008. El seu art ha tingut repercussió internacional, ja
que Putumayo Records va incloure "No way out", una cançó de Big Mama
& Victor Uris, per al recopilatori "Blues Around The World", que
va comptar amb artistes internacionals tals com Taj Mahal, Bonnie Raitt, Maria
Muldaur, Eric Bibb, Habib Koitié, etc. És membre del Consell Executiu de
l'European Blues Union. L'any 2013, Montserrat Pratdesaba celebrà el seu 25è
aniversari com Big Mama amb una gira acompanyada pel grup Taller de Músics All
Stars.
Ara podreu escoltar un tema de Jay McShann el ...
6.- Confessin’ the blues (J. McShanne) 5m10s
Un tema
d’aquells amb ritme un pel viu, i interpretat d’entrada amb els típics talls i que s’escau la mar de bé per
ballar-lo com si fos en rock and roll i ja m’imagino a la Paola ballant-lo a
l’estil Lindy Hop, que suposo que es deu poder ballar així oi? Un tema on els
acords de la guitarra mantinguts conjuntament amb la secció rítmica fan que el
ritme se’t fiqui al cap...després un bon solo de l’Alejandro i el del líder
David Pastor, amb un agut mantingut i la guitarra del Yeray pam pam pam
pam....i ja després els vents de la OJO per tornar a la veu i plantejar el
final del tema...
L’OJO com a
orquestra formativa
A banda de ser
una via per tal que l’artista pugui presentar els seus projectes, l’Original
Jazz Orquestra funciona també com a eina pedagògica. La banda és una de les
orquestres formatives del Taller de Músics, destinada a potenciar el planter de
joves músics que hi estudien. La primera d’aquestes orquestres formatives
va ser La Jove Big Band, nascuda el 1984 amb l’objectiu de recollir una
selecció de músics que havien assolit el nivell mitjà dins el programa formatiu
de l’escola, els quals rebien formació complementària i específica a la posada
en escena. Posteriorment va néixer l’Original Jazz Orquestra per tal de
recollir els talents més destacats de La Jove Big Band, augmentant-ne els
nivells d’exigència i d’excel·lència, dotant-los d’un bagatge
professional. L’Original Jazz Orquestra representa, doncs, una plataforma
professional dels joves músics, un graó més en el procés d’aprenentatge i
d’incorporació al camp escènic i professional.
Seguim ara
amb un tema que és bandera del Blues de Pinetop Sparks i Marion Sparks el
magnífic i conegut..
10.-
Everyday I have the Blues (P.Sparks
& M.Sparks) 6m37s
Ja vegeu de
quina manera ens estem animant....acabarem ballamt tots?..Un tema on després de
la veu de la Big Mama hem pogut escoltar el magnífic solo del jove Albert Costa
al trombó. Un jove músic que ens va acompanyar ara fa dos anys en el Festival
de Jam Sessions formant part del sextet de l’ESMUC.
Després
d’ell un solo al saxo alto d’en Roger Martínez, magnífic solo...i després Big
Mama amb els cors vocals de la Big Band...al final un magnífic riff dels vents
amb una marxa increïble i acabar el tema...Uau...Everyday I have the blues.
Bé, hauríem
de parlar una mica de l’amic i gran músic David Pastor...Ves per on, en el
programa dedicat a la Ramon Quadrada Big Band el vàrem poder escoltar..un disc
del 2003....i ja com tocava..David comparteix els nostres espais de fa anys..és
professor al Taller de Músics i ha col·laborat també amb la Big Bom Band de
Sallent...recordo un anterior Festival de Jazz de Terrassa on els vaig poder
veure a la Plaça Vella, i allà donant sortida a joves com l’Òscar Latorre, l’Albert Carrique,
etc...David ha vingut al Jazz club La vicentina diverses vegades...la primera
presentant el seu projecte Nu Roots...després amb el Francesc Capella i el seu
projecte dedicat a la música de Blue Note. Aquell dia vam convidar a l’Òscar
Latorre a tocar amb els mestres...El diumenge estava al Siglo amb l’amic Pere
Foved presentant el seu projecte i el dimarts al Jamboree formant part de la
Refu-gees del Raynald Colom...Un home que no para i al qual li desitgem el
millor.
Acabem ja amb el primer tall del disc, el més marxós, un tema de
Gertrude Ma’ Rainey..el conegut...
1.- See see rider (G.
Ma’ Rainey) 4m50s
Tema arrencat pels vents, els quals i després de la intro al tema de la
cantant fan els metalls un sèrie de riffs que donaran pas al solo al tenor del
Nil Mujal, un gran solo amb un gran so...i després de nou el tema i ja acabant-lo....
Bé, doncs aquest és el projecte, magnífic, de la OJO Taller de Músics
amb la Big Mama i el David Pastor, un disc que us recomano i que el podeu
trobar al mateix Taller de Músics, al passatge Requesens i a moltes de les
botigues de discos...
Deixem a la Original Jazz Orquestra, i anem a endinsar-nos en el darrer
projecte de la Barcelona Jazz Orquestra...
Si parlem de la Barcelona Jazz Orquestra –Big Band internacional de
Barcelona-, dirigida pel Dani Alonso, està integrada per alguns dels millors
especialistes de Jazz de Catalunya.
Considerada actualment com una de les millors big bands d'Europa, actua
regularment en prestigiosos festivals acompanyant cèlebres figures com Benny
Golson, Frank Wess, Ann Hampton Callaway, Tony Hadley ...
Ha gravat discos amb Phil Woods, Nicholas Payton i Jesse Davis com a
convidats especials i tot just acaba d'estrenar el seu quart treball en què
s'homenatja Dizzy Gillespie, amb la col · laboració de Jon Faddis, amb el Jesse
Davis i el Grant Stewart.
La BJO actua regularment a la mítica sala Apolo interpretant un
repertori de Jazz i Swing que transforma la coneguda sala del Paral·lel en el
Savoy de Barcelona. Aquest esdeveniment ja sabeu que passa cada darrer diumenge
de mes.
També hauríem de dir que és, ara per ara, la Big Band més prolífica en
enregistraments, ja que si no vaig errat en porten quatre..Del primer amb
l’Oriol Bordes “September in the rain”, ja en vaig posar alguns temes en el ja llunyà
programa nº 64 acompanyats d’alguns temes de la Jubilee Orquestra i la B.A.B.
de l’Alfons Carrascosa. Ja tocava tornar-hi i ho farem amb el seu darrer
treball “Dizzy’s Business”. En un programa posterior dedicat a les altres Big
Bands de casa nostra repassarem els dos discos anteriors de la BJO, el “Our Man
Benny” amb el gran Phil Woods fent de Benny Carter i el “Once Upon The Time”
amb el Nicholas Payton.
Una formació amb alguns dels millors instrumentistes de casa nostra. De
fet, alguns d’aquests també formaven part de la desapareguda Big Band de
Terrassa. Músics que trobem en infinitat de projectes diversos liderant les
seves pròpies formacions.
Aquesta és una formació on hi ha hagut canvis diversos però ara per ara
els titulars són:
Trompetes: Matthew Simon, Alberto Pérez, Ivò Oller,
Jaume Peña.
Trombons: Josep Tutusaus, Sergi Vergés, Dani Alonso, Jordi
Gimenez.
Saxos: Xavi Figuerola, Víctor de Diego, Pepino
Pasqual, Juli Aymi, Jaume Badrenas.
Piano: Ignasi Terraza.
Contrabaix: Nono Fernàndez
Bateria: Martí Elias.
S’ha de dir també que per aquesta Big Band liderada pel Dani Alonso, hi
ha passat tota una colla de músics fent suplències dels habituals, com per
exemple en Lluc Casares, Juan de Diego, Guim G. Balash, Jules Bikoko, etc... i
que anteriorment hi havíem vist al Joan Chamorro, Manel Àlvarez, Esteve Pi,
etc...aquests darrers participaren en quasi totes les gravacions anteriors de
la BJO.
Si parlem del disc que ens ocupa dedicat a l’obra per a Big Band de
Dizzy Gillespie, el Sr. John Birks, s’ha de dir que és una magnífica edició en
tapa gruixuda on hi ha també un DVD amb la majoria dels temes de l’enregistrament
d’aquest disc.
“DIZZIY’S BUSINESS”
Jon Faddis & Barcelona Jazz Orquestra, feat.
Jesse Davis i Grant Stewart.
Editat per Temps Record TR1434 GE14
Enregistrat a l’Auditori de la ONCE el juny de 2011 a
Barcelona
Mesclat i masteritzat als estudis Coda Studios (Temps
Record) el novembre de 2013.
Produït per Jordi Suñol
Els músics que han enregistrat aquest treball són els mateixos que els
titulars amb algunes excepcions...
Lluc Casares per Juli Aymi;
Joan Chamorro per Jaume Badrenas i
Esteve Pi per Martí Elias.
I amb l’addicció de Dimitri Skidanov al contrabaix en alguns
temes...
Escoltem ja el primer tema d’aquest disc i que serà com sempre, si puc,
el més dolç, la balada o el Blues més lentorro.....he...en aquest cas és la
balada....
4.- I Remember Clifford (B. Golson) 5m37s
Carall, quina gran balada...en aquest cas és l’arranjament més dolç i
lent que se n’ha fet de la balada que va composar Benny Golson arran de la mort
de Clifford Brown. Un arranjament fet amb tota la pena per la pèrdua del
Brownie...interpretat pel Jon Faddis de manera magistral i per tota la banda...
Veiem què ens diu el Jordi Suñol, productor d’aquest projecte.
De fet el resum del què ens diu és que aquesta és la segona producció
després del primer projecte “Our man Benny”, i que, tot i haver-se enregistrat
el 2011 només ha pogut veure la llum el 2014. Problemes de la recessió
econòmica que afecta la cultura, una de les activitats més afectades per la
pujada de l’IVA.
Diu ell...
Per aquest projecte hem recuperat la música originalment composada per
Ernie Wilkins, Quincy Jones, Benny Golson i d’altres per a la Big Band de Dizzy
Gillespie durant els anys 50s del segle passat. Moltes d’aquestes partitures
s’havien perdut però gràcies a la gran feina de transcripció - a partir d’enregistraments de l’època –
feta per Dylan Canterbury, Sergi Vergés i d’altres, hem pogut posar dempeus una
bona part d’aquest repertori. Jon Faddis, el fill musical d’en Dizzy, va ser
escollit per capitanejar el projecte, i els saxofonistes Jesse Davis i Grant
Stewart van contribuir amb els seus solos. Vull agrair a tots ells la seva
generositat i implicació en aquesta tasca.
Jacques Muyal (amic personal d’en Gillespie) explica detalladament en el
text adjunt el background i la gènesi del projecte: a ell us trameto si en
voleu saber més. Tant sols em queda desitjar-vos que gaudiu de la música.
Jordi
Suñol, 2014.
Seguim amb una altra balada, en aquest disc n’hi ha tres de magnífiques
que les posarem totes tres....ara l’hi toca al tema de Tadd Dameron amb un
arranjament de Melba D. Liston..el magnífic
7.- If you could see me now (T. Dameron) 3m13s
Mare meva quina magnífica balada....amb una intro de l’amic Alberto
Pérez.i després el magnífic so del tenor....
i seguim i ara m’agradaria parlar encara que sigui una mica de John
Birks, alies Dizzy Gillespie..
Gillespie, ja ho sabeu, va ser un dels genis en crear un nou so, una
nova forma de vida, una nova música...els crítics, periodistes i d’altres l’
van dir Be Bop, per les onomatopeies musicals dels solos, que ningú podia
cantar aleshores...tot era molt ràpid i complicat...tant, que alguns dels
anteriors mestres fins i tot ho varen rebutjar...alguns després se’n desdirien
però. La seva vida va anar acompanyada del seu gran sentit de l’humor, la qual
cosa suposo jo que el va allunyar de les drogues dures, on s’hi va abocar el
seu amic Parker. Un amic que després ho va deixar de ser...Dizzy era molt
metòdic i no li agradava gens que Charlie arribés tard als assajos, o que
arribés sense instrument i de la manera com el pobre Bird arribava...Dizzy va
ser el primer en incorporar la percussió i ho va fer a la seva primera Big
Band.
El següent tema és del Benny Golson, un dels seus grans temes
conjuntament amb “Along came Betty”...no sé si està prou valorada la faceta de
compositor d’aquest gran i simpàtic músic..segur que sí...però és increïble la
quantitat de grans temes que ha composat. Vaig tenir el paler de veure’l en
directe i ben a prop al Jamboree amb el Joan Monné, Ignasi González i Joan Terol,
i en vaig quedar tant enganxat que uns mesos després els tenia al Jazz Club La
Vicentina, amb el Lluc Casares fent de Golson...escoltem doncs el ..
6.- Whisper Not (B.
Golson) 4m26s
Magnífic tema, iniciat dolçament també, tot i que marcat per les interrupcions
rítmiques del mateix...un solo d’en Jon Faddis amb sordina mentre la banda
marca els talls rítmics del tema....li segueix el magnífic so del saxo alto del
Jesse Davis, i després tota la banda per deixa pas a la nitidesa del piano de
l’Ignasi i seguidament el del tenor del Grant Stewart amb un solo magnífic...i
després “la cavalleria”, rítmica d’aquest emblemàtic tema..
Si fem un salt en el temps i ens situem en l’any que relaciona aquest
disc amb el Dizzy, resulta que per motius de rebaixar la tensió de la guerra
freda i com a contestació a la Unió Soviètica que venia la seva cultura a base
de música clàssica i ballet, el departament d’estat va pensar que havien de
mostrar al món la música autènticament americana, i aquesta no era una altra
que el Jazz. Li van encomanar aquesta missió al Dizzy, el qual es va envoltar
de grans arranjadors i va muntar una magnífica Big Band amb alguns dels músics
del moment.
Seguim ara carregats d’un suau swing amb el tema de Dizzy, l’anomenat
Birks Works amb arranjaments de Ernie Wilkins...els solos d’aquest gran tema
són del gran saxo tenor Grant Stewart, el primer solo, seguint-lo el gran Jon
Faddis amb un agut d’aquells que et posa la gallina de pel...
2.- Birks Works (D.
Gillespie) 5m53s
Un tema que t’enganxa ja en els primers compassos...i ja no et
deixa...emblemàtic tema de Dizzy i gran arranjament de Wilkins...
Som a l’any 1956 i es tractava de fer un Tour per l’Europa del Sud i
l’Est Mitjà, el sud d’Àsia i l’Amèrica del sud. Llavors li va encomanar a Quincy
Jones que reclutés als músics i muntés la banda. Aquest a més a més es va
envoltar d’altres arranjadors com varen
ser Melba Liston, Ernie Wilkins i Benny Golson...a més a més de la All Star de
músics com Joe Gordon, Phil Woods, Billy Mitchell, Frank Rehak, Walter Davis,
Nelson Boyd i Charlie Persip. Una big band que havia d’incloure un home i una
dona, de raça negra i blanca...Dizzy estava pletòric de forma i la contribució
que van fer els arranjadors i músics al projecte va ser definitiu.
Encara més swing delicat amb el tema composat i arranjat per Eernie
Wilkins, però transcrit pel gran mestres Sergi Vergés, amb solos de Jon Faddis,
Grant Stewart...i un trosset curtet de l’Ignasi..
3.- Groovin’ For Nat (E.
Wilkins) 3m10s
Iniciat per tota la big Band amb tota la secció de metalls fent la
melodia, on trompetes en agut i saxos en dolç greu provoquen el contrapunt
adequat per a la introducció del solo de Faddis...una passada de tema...
La gira va començar el març de 1956, i a més a més del gran èxit musical,
cada país visitat va estar marcat per la gran personalitat de Gillespie i el
seu gran sentit de l’humor. A Karachi va tocar la seva trompeta per fer ballar
una cobra...a l’Argentina es va vestir com un Gaucho, etc....
La gira per l’Amèrica del Sud va ser prou especial i amb gran èxit també
presentant el millor d’aquesta Big Band per Brasil i Argentina, incorporant els
ritmes llatins com el Tango – mai abans ho havia fet – i la Bossa Nova. Tot i
la gran feina feta, en acabar encara van tenir temps de fer un concert a la
casa blanca en el prestigiós sopar del Comandataris..
Un altre dels grans temes interpretats per tots els seguidors de Brownie
és el Jordu...n’hi ha més, com les versions que va fer del “You don’t know what
love means”, etc....escoltem el magnífic Jordu...tema amb la mestria al saxo
del Grant Stewart en el seu solo, per després seguir-lo el Jon Faddis pujant al
cel dels aguts...
8.- Jordu (Irving
“Duke” Jordan) 4m04s
Cada vegada que l’escolto, no ho puc evitar però em ve al cap el Brownie....en
aquell magnífic disc on també hi havia Delilah, Daahood i Joy spring entre
d’altres temes...
Norman Granz va enregistrar la banda el maig i juny de 1956 i el
resultat va ser l’edició de 2 LP per Verve: Dizzy – World Statesman – i Dizzy
in Greece. La part corresponent al tour per Amèrica del sud, l’estiu de 1956,
va ésser enregistrada abastament per l’amic de Dizzy i directiu de DG Records,
en David Usher, el qual va realitzar 4 compactes el 2001 sota el títol de Dizzy
in South America.......això diu el Jacques Muyal, més o menys...
Anem ja amb el tema insígnia del Bop, amb el qual acabarem el projecte
de la BJO i també el programa amb la magnífica nit a Tunisia....de Birks...amb
un gran arranjament de Walter “Gill” Fuller amb una intro al contrabaix del
Nono i del Pep al trombó...
9.- A Night in Tunisia (D.Gillespie) 8m56s
Quina animalada ja vegeu....amb un crit al cel inicial del Jon Faddis
que et fa tremolar....i un brutal solo del Jesee Davis, amb un gran so del seu
saxo alto....Què podem dir que Jesse que ja no hàgim dit, per cert, en un
anterior programa dedicat al seu darrer disc en quartet que vam tenir la sort
de poder veure al Jamboree amb intervenció de Raynald Colom inlcosa...en
aquesta ocasió després del solo del Jesse podem escoltar un gran solo a
contrabaix del Nono Fernàndez....magnífic solo, un trosset de la mestria de
l’Esteve Pi a la bateria i del Pep Tutusaus al trombó...espurnes de qualitat
dels músics de la BJO.
Bé, ja vegeu que quasi hem posat tot el disc, em sembla que només m’he
deixat el tema “Tin Tin Deo”, composat per Luciano “Chano” Pozo i Dizzy
Gillespie arranjat per Walter “Gill”
Fuller i el “Groovin’ High” de Dizzy...problemes de temps,,,
Per finalitzar, dir-vos que la Dizzy Gillespie Band funciona regularment
amb músics de la talla del Terell Statford, Randy Brecker, Roy Hargrove,
Roberta Gambarini, Paquito D’Rivera, Jimmy Heat, Antonio Hart, Bob Cranshaw,
etc..etc...
Un disc, aquest de la BJO, acompanyat de DVD que us recomano de totes,
tortes i que segur que el podreu adquirir en algunes de les botigues de Jazz de
casa nostra, entre les quals Blue Sonds, al carrer Benet i Mateu nº 26 al barri
de Sarrià Sant Gervasi. Allà hi trobareu vinils, compactes, packs de discos
reeditats per Fresh Sound com els de la Keynote, o els tres packs de 5 CD de
Impulse..Jazz per a col·leccionistes, per entesos...allà us atendrà l’Enrique
Heredia els caps de setmana...
Bé, espero que us hagi agradat el programa d’avui, dedicat a dues de les
nostres Big Bands, primer la OJO del Taller de Músics amb la Big Mama i després
el darrer disc de la BJO amb JonFaddis, Jesse Davis i Grant Stewart....
La setmana que ve, més i més Jazz...i ara mateix...
Bona Nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
