Bona nit a tothom i benvinguts al programa nº 163 del Jazz Club de Nit. Estem a la sintonia de Ràdio Sant Vicenç als 90.2 del dial i per internet online a l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Avui us presentaré un parell de treballs, els darrers treballs de dues de les Big Bands de casa nostra. La idea és anar fent de tant en tant algun programa que ens situï en el món de les Big Bands, i si poden ser les nostres doncs millor, tot i que també en farem algun sobre les mítiques del Thad Jones i Mel Lewis, p.e. i d’altres..Serà qüestió de parlar-ne amb l’especialista, el Sergi Vergés.

La primera de les Big Bands que escoltarem serà la OJO del Taller de Músics, que no és sinó la Original Jazz Orquestra Taller de Músics -OJO- que neix a partir de la idea de crear un àmbit que permeti a l’autor d’avantguarda disposar de tots els recursos necessaris per dur a terme i presentar el seus treballs.
Podríem dir que aquesta és una de les funcions de l’OJO, ja que en estar dotada d’una identitat pròpia, es converteix en l’interlocutor ideal d’aquell diàleg tantes vegades buscat pel creador. I quan el diàleg s’ha iniciat, tots sabem que fàcilment pot assolir-se una dimensió desconeguda.
Actualment està dirigida per David Pastor, que va substituir Vicens Martín després de sis anys al capdavant de la banda. Gràcies a la tasca feta al llarg dels anys, l’OJO ha aconseguit avui un gran nivell de qualitat artística i una forta personalitat pròpia, convertint-se en una de les orquestres més sol·licitades per artistes i programadors. En la línia de les grans orquestres nord-americanes i europees, omple de sonoritat original les composicions d’artistes com Santiago Auserón, Mala Rodríguez, Cris Juanico, Biel Ballester, Big Mama o Miqui Puig. 

El disc que us presento avui és el darrer que ha fet la OJO amb la Big Mama..


“BLUESIN’ THE JAZZ”
Big Mama Montse & Original Jazz Orquestra Taller de Músics

Editat per Taller de Músics         TMDM 057
Enregistrat a SAE el gener de 2013 per Kiko Caballero
Mesclat per Vicens Martín, David Pastor i Big Mama Montse.

Direcció de David Pastor
Big Mama Montse Pratdesaba, veu
Roser Monforte, Roger Martínez, saxo alto
Nil Mujal, Víctor Verge, saxo tenor
Paula Carrillo, saxo baríton
Óscar Latorre,Pablo Fernández, Jordi fontanillas, David Pastor, trompeta
Eva Garín, Eduard Prats, Vladimir Peña, Albert Costa, trombó
Yeray Hernández, guitarra
Marco Boi, contrabaix
Alejandro di Constanzo, piano
Marco Losada, bateria

S’ha de dir que els arranjaments són de Vicens Martin, Sergi Vergés i Ramón Escalé.

Escoltem el primer tema que com és habitual en el programa serà el més delicat i aquest no és un altre que el magnífic “Summertime” dels germans Gershwin..

9.- Summertime        (I.G & G.G.)               5m25s

Un tema on la Big Mama manté un vibrato amb la veu força remarcable situant-nos de manera fefaent en el món del sud, el dels camps de cotò de l’Amèrica profunda...

Pel que fa al disc, el Bluesin’ The Jazz ret un homenatge a les dames de blues clàssic dels ansy 20 i 3 del segle passat, als músics de jazz que les acompanyaven i també a les orquestres de l’època del swing que van prendre el blues com a eix vertebrador dels seus repertoris. Captivats per aquestes composicions i per aquesta vitalitat artística, la cantant Bg Mama i l’OJO s’associen sota la batuta del trompetista David Pastor per reviure les grans veus d’aquestes dones que feien art a partir de fets quotidians, expressant els seus sentiments i vivències en la fusió entre jazz i blues...

Seguim, ara amb un tema de Duke Ellington el preciós...

7.- Rocks in my bed             (D. E.)            3m54s

Un magnífic tema en clau de Blues en el Jazz on el saxo alto pren el protagonisme inicial per després i en els aguts volar com un clarinet...que sembla que sí que hi era, oi? La Big Mama està potent en el seu marcatge del tempo que fa tot i cantant.. a la B, ens torna a impressionar amb el vibrato. Un magnífic blues del gran Duke magníficament interpretat per aquesta orquestra de joves músics.

El Blues clàssic femení correspon a un gènere musical de blues desenvolupat entre 1920 i 1929 als Estats Units, sent el període de 1923 a 1925 en el qual va obtenir el seu major reconeixement. Les intèrprets més famoses van ser Ma Rainey, Bessie Smith, Mamie Smith, Ethel Waters, Anada Cox, Victoria Spivey, Sippie Wallace, Alberta Hunter, Clara Smith,i un llarg etc...

Seguim ara amb un tema de Shelton Brooks, el preciós i cadenciós
"Darktown Strutters’ Ball '" que és una cançó popular publicada el 1917. La cançó ha estat gravada moltes vegades i és considerat un estàndard de jazz. El punt de referència és el 1917 quan es va fer la gravació per la Original Dixieland Jazz Band el 30 de maig 1917 i l edità per Columbia Records. Hi ha moltes variacions del títol, incloent "At the Darktown Strutters' Ball", "The Darktown Strutters' Ball", i només "Strutters' Ball".

 5.- Darktwon Strutters’ Ball (S. Brooks)    5m02s

Aquí, després de la interpretació de la Big Mama, escoltem el solo del director i millor trompetista el gran David Pastor, tot i que emmarcat en el registre mig...després l’amic Yeray a la guitarra amb un solo sobri i elegant..Marco Boi clavant el seu solo al contrabaix..després hi torna la Big Mama acompanyada del David i així acabar el tema.

El primer enregistrament en disc d'un blues per una persona afroamericana és d'una dona. Una versió de "Crazy Blues" de Mamie Smith de 1920 té tant èxit que les discogràfiques decideixen que hi ha mercat i es dediquen a gravar a altres cantants. Això dóna peu al que es coneix com l'època daurada de les cantants de blues, que finalitzarà amb el crac de 1929.


Seguim ara amb el tema d’Edward Green...

8.- A good man is hard to find        (E. Green)      4m33s

Un tema marcat pel piano de l’Alejandro per després fer-ho la secció de vents amb potència...Big Mama enceta els textos cantats i mentre el swing al darrera..bona secció de metalls i canyes per deixar pas al magnífic solo del Yeray a la guitarra, delicat, en clau de jazz d’aquells grans mestres...després el solo del piano amb l’Alejandro...ja per deixar pas a la veu de la Montse..

Parlem una mica de qui és la Big Mama.....

Montserrat Pratdesaba neix a St. Quirze de Besora l´any 1963.  De ben petita comença la seva afecció per la música iniciant-se en piano i solfeig a l´edat de 6 anys. Als 12 anys s´apassiona per la guitarra, instrument que aprèn de forma gairebé autodidacta i que utilitza per acompanyar-se al cantar i al composar. Big Mama Montse ha estudiat la carrera d'Enginyeria de Telecomunicacions especialista en Imatge i So, treballant durant 6 anys a la Televisió de Catalunya (TV3), fins que va decidir deixar aquest treball per dedicar-se professionalment a la música. Des de llavors, ha estat fermament compromesa amb el Blues, cantant en nombrosos concerts i festivals principalment a Espanya i França.

Seguim amb un altre dels temes, ara d’un dels grans líders de Big Bands, el gran Fletcher Henderson.....un tema que va enregistrar F. Henderson piano i Charlie Green trombó amb Bessie Smith,

4.- Send me to the ‘lectric chair     (F.Henderson)          4m51s

Després del tema cantat per la Big Mama, David Pastor es passeja pels aguts d’una manera insultant i sense ofendre ningú, per després deixar pas a un Nil Mujal en el seu curtet solo estripant el seu tenor....

Seguim amb la Big Mama....Ha produït 16 discos i ha col·laborat en una llarga llista d'àlbums. A més, la carrera de Big Mama ha estat molt relacionada amb el treball educatiu, oferint nombrosos concerts per iniciar a nens i adults en l'univers del Blues. També és periodista musical de la revista francesa Blues & Co des de 2008. El seu art ha tingut repercussió internacional, ja que Putumayo Records va incloure "No way out", una cançó de Big Mama & Victor Uris, per al recopilatori "Blues Around The World", que va comptar amb artistes internacionals tals com Taj Mahal, Bonnie Raitt, Maria Muldaur, Eric Bibb, Habib Koitié, etc. És membre del Consell Executiu de l'European Blues Union. L'any 2013, Montserrat Pratdesaba celebrà el seu 25è aniversari com Big Mama amb una gira acompanyada pel grup Taller de Músics All Stars.

Ara podreu escoltar un tema de Jay McShann el ...

6.- Confessin’ the blues       (J. McShanne)          5m10s

Un tema d’aquells amb ritme un pel viu, i interpretat d’entrada amb els típics  talls i que s’escau la mar de bé per ballar-lo com si fos en rock and roll i ja m’imagino a la Paola ballant-lo a l’estil Lindy Hop, que suposo que es deu poder ballar així oi? Un tema on els acords de la guitarra mantinguts conjuntament amb la secció rítmica fan que el ritme se’t fiqui al cap...després un bon solo de l’Alejandro i el del líder David Pastor, amb un agut mantingut i la guitarra del Yeray pam pam pam pam....i ja després els vents de la OJO per tornar a la veu i plantejar el final del tema...

L’OJO com a orquestra formativa
A banda de ser una via per tal que l’artista pugui presentar els seus projectes, l’Original Jazz Orquestra funciona també com a eina pedagògica. La banda és una de les orquestres formatives del Taller de Músics, destinada a potenciar el planter de joves músics que hi estudien. La primera d’aquestes orquestres formatives va ser La Jove Big Band, nascuda el 1984 amb l’objectiu de recollir una selecció de músics que havien assolit el nivell mitjà dins el programa formatiu de l’escola, els quals rebien formació complementària i específica a la posada en escena. Posteriorment va néixer l’Original Jazz Orquestra per tal de recollir els talents més destacats de La Jove Big Band, augmentant-ne els nivells d’exigència i d’excel·lència, dotant-los d’un bagatge professional. L’Original Jazz Orquestra representa, doncs, una plataforma professional dels joves músics, un graó més en el procés d’aprenentatge i d’incorporació al camp escènic i professional.

Seguim ara amb un tema que és bandera del Blues de Pinetop Sparks i Marion Sparks el magnífic i conegut..

10.- Everyday I have the Blues       (P.Sparks & M.Sparks)       6m37s

Ja vegeu de quina manera ens estem animant....acabarem ballamt tots?..Un tema on després de la veu de la Big Mama hem pogut escoltar el magnífic solo del jove Albert Costa al trombó. Un jove músic que ens va acompanyar ara fa dos anys en el Festival de Jam Sessions formant part del sextet de l’ESMUC.
Després d’ell un solo al saxo alto d’en Roger Martínez, magnífic solo...i després Big Mama amb els cors vocals de la Big Band...al final un magnífic riff dels vents amb una marxa increïble i acabar el tema...Uau...Everyday I have the blues.

Bé, hauríem de parlar una mica de l’amic i gran músic David Pastor...Ves per on, en el programa dedicat a la Ramon Quadrada Big Band el vàrem poder escoltar..un disc del 2003....i ja com tocava..David comparteix els nostres espais de fa anys..és professor al Taller de Músics i ha col·laborat també amb la Big Bom Band de Sallent...recordo un anterior Festival de Jazz de Terrassa on els vaig poder veure a la Plaça Vella, i allà donant sortida a joves com     l’Òscar Latorre, l’Albert Carrique, etc...David ha vingut al Jazz club La vicentina diverses vegades...la primera presentant el seu projecte Nu Roots...després amb el Francesc Capella i el seu projecte dedicat a la música de Blue Note. Aquell dia vam convidar a l’Òscar Latorre a tocar amb els mestres...El diumenge estava al Siglo amb l’amic Pere Foved presentant el seu projecte i el dimarts al Jamboree formant part de la Refu-gees del Raynald Colom...Un home que no para i al qual li desitgem el millor.

Acabem ja amb el primer tall del disc, el més marxós, un tema de Gertrude Ma’ Rainey..el conegut...

1.- See see rider      (G. Ma’ Rainey)        4m50s

Tema arrencat pels vents, els quals i després de la intro al tema de la cantant fan els metalls un sèrie de riffs que donaran pas al solo al tenor del Nil Mujal, un gran solo amb un gran so...i després de nou el tema  i ja acabant-lo....

Bé, doncs aquest és el projecte, magnífic, de la OJO Taller de Músics amb la Big Mama i el David Pastor, un disc que us recomano i que el podeu trobar al mateix Taller de Músics, al passatge Requesens i a moltes de les botigues de discos...

Deixem a la Original Jazz Orquestra, i anem a endinsar-nos en el darrer projecte de la Barcelona Jazz Orquestra...
Si parlem de la Barcelona Jazz Orquestra –Big Band internacional de Barcelona-, dirigida pel Dani Alonso, està integrada per alguns dels millors especialistes de Jazz de Catalunya.
Considerada actualment com una de les millors big bands d'Europa, actua regularment en prestigiosos festivals acompanyant cèlebres figures com Benny Golson, Frank Wess, Ann Hampton Callaway, Tony Hadley ...
Ha gravat discos amb Phil Woods, Nicholas Payton i Jesse Davis com a convidats especials i tot just acaba d'estrenar el seu quart treball en què s'homenatja Dizzy Gillespie, amb la col · laboració de Jon Faddis, amb el Jesse Davis i el Grant Stewart.

La BJO actua regularment a la mítica sala Apolo interpretant un repertori de Jazz i Swing que transforma la coneguda sala del Paral·lel en el Savoy de Barcelona. Aquest esdeveniment ja sabeu que passa cada darrer diumenge de mes.

També hauríem de dir que és, ara per ara, la Big Band més prolífica en enregistraments, ja que si no vaig errat en porten quatre..Del primer amb l’Oriol Bordes “September in the rain”,  ja en vaig posar alguns temes en el ja llunyà programa nº 64 acompanyats d’alguns temes de la Jubilee Orquestra i la B.A.B. de l’Alfons Carrascosa. Ja tocava tornar-hi i ho farem amb el seu darrer treball “Dizzy’s Business”. En un programa posterior dedicat a les altres Big Bands de casa nostra repassarem els dos discos anteriors de la BJO, el “Our Man Benny” amb el gran Phil Woods fent de Benny Carter i el “Once Upon The Time” amb el Nicholas Payton.
Una formació amb alguns dels millors instrumentistes de casa nostra. De fet, alguns d’aquests també formaven part de la desapareguda Big Band de Terrassa. Músics que trobem en infinitat de projectes diversos liderant les seves pròpies formacions.

Aquesta és una formació on hi ha hagut canvis diversos però ara per ara els titulars són:

Trompetes: Matthew Simon, Alberto Pérez, Ivò Oller, Jaume Peña.
Trombons: Josep Tutusaus, Sergi Vergés, Dani Alonso, Jordi Gimenez.
Saxos: Xavi Figuerola, Víctor de Diego, Pepino Pasqual, Juli Aymi, Jaume Badrenas.
Piano: Ignasi Terraza.
Contrabaix: Nono Fernàndez
Bateria: Martí Elias.

S’ha de dir també que per aquesta Big Band liderada pel Dani Alonso, hi ha passat tota una colla de músics fent suplències dels habituals, com per exemple en Lluc Casares, Juan de Diego, Guim G. Balash, Jules Bikoko, etc... i que anteriorment hi havíem vist al Joan Chamorro, Manel Àlvarez, Esteve Pi, etc...aquests darrers participaren en quasi totes les gravacions anteriors de la BJO.

Si parlem del disc que ens ocupa dedicat a l’obra per a Big Band de Dizzy Gillespie, el Sr. John Birks, s’ha de dir que és una magnífica edició en tapa gruixuda on hi ha també un DVD amb la majoria dels temes de l’enregistrament d’aquest disc.



“DIZZIY’S BUSINESS”
Jon Faddis & Barcelona Jazz Orquestra, feat. Jesse Davis i Grant Stewart.

Editat per Temps Record            TR1434 GE14
Enregistrat a l’Auditori de la ONCE el juny de 2011 a Barcelona
Mesclat i masteritzat als estudis Coda Studios (Temps Record) el novembre de 2013.
Produït per Jordi Suñol

Els músics que han enregistrat aquest treball són els mateixos que els titulars amb algunes excepcions...
Lluc Casares per Juli Aymi;
Joan Chamorro per Jaume Badrenas i
Esteve Pi per Martí Elias.
I amb l’addicció de Dimitri Skidanov al contrabaix en alguns temes...

Escoltem ja el primer tema d’aquest disc i que serà com sempre, si puc, el més dolç, la balada o el Blues més lentorro.....he...en aquest cas és la balada....

4.- I Remember Clifford       (B. Golson)    5m37s

Carall, quina gran balada...en aquest cas és l’arranjament més dolç i lent que se n’ha fet de la balada que va composar Benny Golson arran de la mort de Clifford Brown. Un arranjament fet amb tota la pena per la pèrdua del Brownie...interpretat pel Jon Faddis de manera magistral i per tota la banda...

Veiem què ens diu el Jordi Suñol, productor d’aquest projecte.
De fet el resum del què ens diu és que aquesta és la segona producció després del primer projecte “Our man Benny”, i que, tot i haver-se enregistrat el 2011 només ha pogut veure la llum el 2014. Problemes de la recessió econòmica que afecta la cultura, una de les activitats més afectades per la pujada de l’IVA.

Diu  ell...
Per aquest projecte hem recuperat la música originalment composada per Ernie Wilkins, Quincy Jones, Benny Golson i d’altres per a la Big Band de Dizzy Gillespie durant els anys 50s del segle passat. Moltes d’aquestes partitures s’havien perdut però gràcies a la gran feina de transcripció  - a partir d’enregistraments de l’època – feta per Dylan Canterbury, Sergi Vergés i d’altres, hem pogut posar dempeus una bona part d’aquest repertori. Jon Faddis, el fill musical d’en Dizzy, va ser escollit per capitanejar el projecte, i els saxofonistes Jesse Davis i Grant Stewart van contribuir amb els seus solos. Vull agrair a tots ells la seva generositat i implicació en aquesta tasca.
Jacques Muyal (amic personal d’en Gillespie) explica detalladament en el text adjunt el background i la gènesi del projecte: a ell us trameto si en voleu saber més. Tant sols em queda desitjar-vos que gaudiu de la música.
                                                           Jordi Suñol, 2014.

Seguim amb una altra balada, en aquest disc n’hi ha tres de magnífiques que les posarem totes tres....ara l’hi toca al tema de Tadd Dameron amb un arranjament de Melba D. Liston..el magnífic

7.- If you could see me now (T. Dameron) 3m13s

Mare meva quina magnífica balada....amb una intro de l’amic Alberto Pérez.i després el magnífic so del tenor....

i seguim i ara m’agradaria parlar encara que sigui una mica de John Birks, alies Dizzy Gillespie..

Gillespie, ja ho sabeu, va ser un dels genis en crear un nou so, una nova forma de vida, una nova música...els crítics, periodistes i d’altres l’ van dir Be Bop, per les onomatopeies musicals dels solos, que ningú podia cantar aleshores...tot era molt ràpid i complicat...tant, que alguns dels anteriors mestres fins i tot ho varen rebutjar...alguns després se’n desdirien però. La seva vida va anar acompanyada del seu gran sentit de l’humor, la qual cosa suposo jo que el va allunyar de les drogues dures, on s’hi va abocar el seu amic Parker. Un amic que després ho va deixar de ser...Dizzy era molt metòdic i no li agradava gens que Charlie arribés tard als assajos, o que arribés sense instrument i de la manera com el pobre Bird arribava...Dizzy va ser el primer en incorporar la percussió i ho va fer a la seva primera Big Band.

El següent tema és del Benny Golson, un dels seus grans temes conjuntament amb “Along came Betty”...no sé si està prou valorada la faceta de compositor d’aquest gran i simpàtic músic..segur que sí...però és increïble la quantitat de grans temes que ha composat. Vaig tenir el paler de veure’l en directe i ben a prop al Jamboree amb el Joan Monné, Ignasi González i Joan Terol, i en vaig quedar tant enganxat que uns mesos després els tenia al Jazz Club La Vicentina, amb el Lluc Casares fent de Golson...escoltem doncs el ..

6.- Whisper Not        (B. Golson)                4m26s

Magnífic tema, iniciat dolçament també, tot i que marcat per les interrupcions rítmiques del mateix...un solo d’en Jon Faddis amb sordina mentre la banda marca els talls rítmics del tema....li segueix el magnífic so del saxo alto del Jesse Davis, i després tota la banda per deixa pas a la nitidesa del piano de l’Ignasi i seguidament el del tenor del Grant Stewart amb un solo magnífic...i després “la cavalleria”, rítmica d’aquest emblemàtic tema..

Si fem un salt en el temps i ens situem en l’any que relaciona aquest disc amb el Dizzy, resulta que per motius de rebaixar la tensió de la guerra freda i com a contestació a la Unió Soviètica que venia la seva cultura a base de música clàssica i ballet, el departament d’estat va pensar que havien de mostrar al món la música autènticament americana, i aquesta no era una altra que el Jazz. Li van encomanar aquesta missió al Dizzy, el qual es va envoltar de grans arranjadors i va muntar una magnífica Big Band amb alguns dels músics del moment.

Seguim ara carregats d’un suau swing amb el tema de Dizzy, l’anomenat Birks Works amb arranjaments de Ernie Wilkins...els solos d’aquest gran tema són del gran saxo tenor Grant Stewart, el primer solo, seguint-lo el gran Jon Faddis amb un agut d’aquells que et posa la gallina de pel...

2.- Birks Works         (D. Gillespie)             5m53s

Un tema que t’enganxa ja en els primers compassos...i ja no et deixa...emblemàtic tema de Dizzy i gran arranjament de Wilkins...

Som a l’any 1956 i es tractava de fer un Tour per l’Europa del Sud i l’Est Mitjà, el sud d’Àsia i l’Amèrica del sud. Llavors li va encomanar a Quincy Jones que reclutés als músics i muntés la banda. Aquest a més a més es va envoltar d’altres arranjadors com  varen ser Melba Liston, Ernie Wilkins i Benny Golson...a més a més de la All Star de músics com Joe Gordon, Phil Woods, Billy Mitchell, Frank Rehak, Walter Davis, Nelson Boyd i Charlie Persip. Una big band que havia d’incloure un home i una dona, de raça negra i blanca...Dizzy estava pletòric de forma i la contribució que van fer els arranjadors i músics al projecte va ser definitiu.

Encara més swing delicat amb el tema composat i arranjat per Eernie Wilkins, però transcrit pel gran mestres Sergi Vergés, amb solos de Jon Faddis, Grant Stewart...i un trosset curtet de l’Ignasi..

3.- Groovin’ For Nat             (E. Wilkins)    3m10s

Iniciat per tota la big Band amb tota la secció de metalls fent la melodia, on trompetes en agut i saxos en dolç greu provoquen el contrapunt adequat per a la introducció del solo de Faddis...una passada de tema...

La gira va començar el març de 1956, i a més a més del gran èxit musical, cada país visitat va estar marcat per la gran personalitat de Gillespie i el seu gran sentit de l’humor. A Karachi va tocar la seva trompeta per fer ballar una cobra...a l’Argentina es va vestir com un Gaucho, etc....
La gira per l’Amèrica del Sud va ser prou especial i amb gran èxit també presentant el millor d’aquesta Big Band per Brasil i Argentina, incorporant els ritmes llatins com el Tango – mai abans ho havia fet – i la Bossa Nova. Tot i la gran feina feta, en acabar encara van tenir temps de fer un concert a la casa blanca en el prestigiós sopar del Comandataris..

Un altre dels grans temes interpretats per tots els seguidors de Brownie és el Jordu...n’hi ha més, com les versions que va fer del “You don’t know what love means”, etc....escoltem el magnífic Jordu...tema amb la mestria al saxo del Grant Stewart en el seu solo, per després seguir-lo el Jon Faddis pujant al cel dels aguts...

8.- Jordu        (Irving “Duke” Jordan)          4m04s

Cada vegada que l’escolto, no ho puc evitar però em ve al cap el Brownie....en aquell magnífic disc on també hi havia Delilah, Daahood i Joy spring entre d’altres temes...
Norman Granz va enregistrar la banda el maig i juny de 1956 i el resultat va ser l’edició de 2 LP per Verve: Dizzy – World Statesman – i Dizzy in Greece. La part corresponent al tour per Amèrica del sud, l’estiu de 1956, va ésser enregistrada abastament per l’amic de Dizzy i directiu de DG Records, en David Usher, el qual va realitzar 4 compactes el 2001 sota el títol de Dizzy in South America.......això diu el Jacques Muyal, més o menys...

Anem ja amb el tema insígnia del Bop, amb el qual acabarem el projecte de la BJO i també el programa amb la magnífica nit a Tunisia....de Birks...amb un gran arranjament de Walter “Gill” Fuller amb una intro al contrabaix del Nono i del Pep al trombó...

9.- A Night in Tunisia           (D.Gillespie)  8m56s

Quina animalada ja vegeu....amb un crit al cel inicial del Jon Faddis que et fa tremolar....i un brutal solo del Jesee Davis, amb un gran so del seu saxo alto....Què podem dir que Jesse que ja no hàgim dit, per cert, en un anterior programa dedicat al seu darrer disc en quartet que vam tenir la sort de poder veure al Jamboree amb intervenció de Raynald Colom inlcosa...en aquesta ocasió després del solo del Jesse podem escoltar un gran solo a contrabaix del Nono Fernàndez....magnífic solo, un trosset de la mestria de l’Esteve Pi a la bateria i del Pep Tutusaus al trombó...espurnes de qualitat dels músics de la BJO.

Bé, ja vegeu que quasi hem posat tot el disc, em sembla que només m’he deixat el tema “Tin Tin Deo”, composat per Luciano “Chano” Pozo i Dizzy Gillespie  arranjat per Walter “Gill” Fuller i el “Groovin’ High” de Dizzy...problemes de temps,,,

Per finalitzar, dir-vos que la Dizzy Gillespie Band funciona regularment amb músics de la talla del Terell Statford, Randy Brecker, Roy Hargrove, Roberta Gambarini, Paquito D’Rivera, Jimmy Heat, Antonio Hart, Bob Cranshaw, etc..etc...

Un disc, aquest de la BJO, acompanyat de DVD que us recomano de totes, tortes i que segur que el podreu adquirir en algunes de les botigues de Jazz de casa nostra, entre les quals Blue Sonds, al carrer Benet i Mateu nº 26 al barri de Sarrià Sant Gervasi. Allà hi trobareu vinils, compactes, packs de discos reeditats per Fresh Sound com els de la Keynote, o els tres packs de 5 CD de Impulse..Jazz per a col·leccionistes, per entesos...allà us atendrà l’Enrique Heredia els caps de setmana...

Bé, espero que us hagi agradat el programa d’avui, dedicat a dues de les nostres Big Bands, primer la OJO del Taller de Músics amb la Big Mama i després el darrer disc de la BJO amb JonFaddis, Jesse Davis i Grant Stewart....

La setmana que ve, més i més Jazz...i ara mateix...

Bona Nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...




0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |