Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz club de Nit. Avui hi tornem amb un programa variat on ens trobarem amb un Jazz magníficament interpretat per una bona colla de joves músics dirigits pel gran trombonista Víctor Correa, per després repassar una petita meravella d’un vinil del 1975 d’un dels guitarristes més eclèctics del moment, el gran Ralph Towner.

Esteu escoltant Jazz Club de Nit, i si ho esteu fent per ràdio, ens esteu sintonitzant als 90.2 MHz i si ho feu per Internet ho feu des de l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Bé doncs posem-nos-hi amb el treball d’aquests magnífics músics....els



“New Ensemble D.O. The Next Generation”

Enregistrat per Miquel Roger els dies 27, 28 i 29 de desembre de 2013 a l’estudi L’Auditorium (Anacrusi S.L.)
Mesclat per Miquel Roger i Víctor Correa.
Produït per Correa y Hernando.

Víctor Correa: trombó, direcció i arranjaments temes 5 i 7
Pep Garau, trompeta lead
Òscar Latorre, trompeta
Josep Valldeneu, saxo alto
Nil Mujal, saxo tenor
Rai Pérez, guitarra
Toni Saigi, piano
Pedro Campos, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria.

S’ha de dir que aquest és un projecte original on tots els temes són composats per amics músics d’una generació similar a la del Víctor, si exceptuem el Toni Vaquer i el Joan Mas, que són més joves. Toni també és el “culpable” d’alguns dels arranjaments conjuntament amb el mateix Víctor. Els temes són doncs de Toni Vaquer, Jordi Rossy, Joan Mas, Joan Vilalta, Roger Mas, Enric Peinado i Txema Riera.

Comencem com sempre amb un dels temes més suaus rítmicament i que no n’és un altre que el preciós tema de Roger Mas, l’anomenat...

7.- Long week           (R. Mas)         10m59s

Tema llarg força ben construït per aquests joves, amb una melodia inicial a càrrec del Josep Valldeneu, preciosa melodia recolzada per la resta de la secció de vents, i el ritme suau de les escombretes d’en Roger. Josep segueix ara amb el seu solo, magnífic..i quin so més maco que te aquest noi, un so d’aquells saxos altos de l’època daurada dels anys 50s....què bo que és aquest nano...al qual he vist incomptables vegades participant a les WTF dels dilluns al Jamboree...un llarg solo, com el títol del tema ens diu, Long Week, llarga setmana....Final de solo d’en Josep per iniciar el seu el líder i director del nonet, en Víctor Correa. La suavitat és la seva senyera...el tema acompanya força. Una preciosa composició d’en Roger interpretada de manera magistral..Víctor s’esplaia a gust en el seu solo i seguint les harmonies d’aquesta llarga setmana. Per darrera el swing del Pedro i d’en Roger i deixant anar màcules d’acords delicats en Toni. Després escoltem de nou la preciosa melodia per les canyes mentre els metalls fan una mena de contrapunt, i tots ells van pujant a munt fins arribar a un clímax no massa excitat i acabar-lo de manera suau...Quin magnífic tema, i ho torno a dir....però nosaltres seguim ara ja amb una mica més de ritme....

Escoltem ara el segon tema de la nit que també ho és del disc amb aquesta magnífica formació..un tema amb un magnífic swing, tema del gran mestre de les baquetes, bruixot savi de les músiques...estem parlant de Jordi Rossy i el tema 5-0, de clares connotacions futboleres....



2.- 5-0            (J. Rossy)                  7m37s

Gran tema del Jordi magníficament interpretat, amb tota la “tralla” dels vents. Una melodia molt ben trobada que ràpidament se’t fica al cap....amb un bon solo del tenor a càrrec del jove crac Nil Mujal, per després deixar pas al solo del Pedro al contrabaix...joves aquests que els hem tingut en diferents Festivals de Jam Sessions. Després d’ell, una mena de solo escrit amb tots els vents ja per donar pas a la melodia del tema...

Víctor Correa és un magnífic compositor, trombonista i arranjador, alhora que professor al Conservatori del Liceu. Dir-vos també que lidera diverses formacions entre les quals una amb la gran cantant Mayte Alguacil. També el vaig poder veure a Olesa de Montserrat en un projecte on també hi havia el Pedro Campos, l’Óscar Latorre i l’Albert Carrique, projecte dedicat a la figura de Dexter Gordon. Sempre donant suport als joves alumnes amb projectes interessants on ell els lidera i/o col·labora. Us haig de dir que després d’haver-los vist al Jamboree i enregistrar-ne el concert en directe, ja vam quedar per què vinguessin al JCLV i això és el que van fer el novembre del 2013 amb una sala que feia goix i un escenari amb 9 músics dalt i amb un frontal de 5 vents brutals.

Escoltem ara un tema del qual jo m’arriscaria a dir que va a 3/4 i que és el tall novè del disc, composat pel jove mallorquí, Toni Vaquer...

9.- La Picadora        (T. Vaquer)                5m41s

Ja vegeu quin tema més impressionant.....després de la potència inicial, en Pep Garau inicia un solo força delicat...amb un to mig i un so força melós. Un Pep que a hores d’ara ja te el títol de grau superior sota el braç. Després d’ell, el també excepcional saxo alto, en Josep Valldeneu, jove crac amb un magnífic so i millors idees evolutives a l’hora d’improvisar.. En acabar-lo, de nou tota tralla dels vents tornant a la Coda i ja per acabar el tema....

Dir-vos que se m’ha fet difícil seleccionar els temes, ja que dels 10 que hi ha en el compacte, tots tenen el valor musical suficient per posar-los, però he hagut de seleccionar els que no escoltareu...


Doncs qui parla d’aquest disc és el Pere Pons, director artístic del Jamboree Jazz Club i ho fa en el petit díptic de la portada..i us faig un resum del que diu en Pere... a  La Prova del Cotó.

Entre els entesos d’aquesta cosa que anomenem Jazz, es opinió consensuada que el nivell dels joves que el practiquen en aquestes terres ha progressat de manera exponencial. Malgrat també se sap que l’escola no emmotlla l’artista, sí caldria admetre que li proporciona uns coneixements  i uns recursos que li fan possible fonamentar una base sòlida des de la qual pot –i deu- projectar la seva personalitat. Aquest disc és la demostració de tot plegat, la famosa prova del cotó. És l’empeny d’un músic curtit i docent experimentat, el trombonista Víctor Correa, de revaloritzar com es mereix el talent des seus col·legues d’ofici ja sigui en qualitat d’autors i arranjadors i d’exhibir-ho  a més amb l’ímpetu i la il·lusió que li ofereixen els nous aspirants....
Segueix dient-nos que van ser les Lab Sessions dels dimarts de maig i desembre de 2013 al Jamboree on aquest projecte es va consolidar i que se’n sent orgullós...i que aquest és el millor disc per prendre el pols al Jazz nostre del segle XXI, escoltant una obra on convergeixen autors, arranjadors i intèrprets de diferents generacions i estètiques....El resultat, com la vida, és un petit miracle. Una autèntica meravella que tant sols necessita que nosaltres ens la creiem com a agraïts receptors i que ells, com a creadors, també.

Seguim en clau de swing ara amb el darrer tall del compacte, un tema del gran pianista Txema Riera, anomenat...

10.- Beli Dances      (T. Riera)                   4m47s

Tema amb una melodia curta combinada per vents i una petita intro a piano i ja per deixar pas al Nil en el seu impressionant solo, amb un so barreja de Gordon i Henderson, si se’m permet. Després d’ell, hem pogut escoltar un dels trombonistes que es troba més en estat de glòria, el mestre Víctor Correa. Un gran solo de la corda de J J. Johnson, el seu mestre. Després uns rifs i espai pel bateria Roger per demostrar-nos la seva vàlua. Jove músic que recentment va acompanyar a mestres com el Perico, crec recordar, al Jimmy glass de València.

Seguim escoltant un altre tema a 3/4, el tema de Joan Vilalta, l’anomenat

5.- María Amor          (J. Vilalta)                  7m31s

Ja vegeu quin tros de tema....amb una melodia força elaborada amb instruments doblats per altres veus metàl·liques o de canyes. Un solo inicial del jove pianista Toni Saigi, el qual vàrem tenir conjuntament amb l’Òscar Latorre, Jordi Gaspar i Roberto Faenzi en el primer concert-jam del 31 de gener.
Magnífic solo, amb aires prou de l’escola de Bill Evans..i qui no, oi? Marcat amb suavitat i força swing tot i el ¾. Després un solo de tots els vents mentre la resta picant de mans....per donar pas al solo del gran i jove crac de 17 anys en el moment d’enregistrar aquest disc i que ja ens ha acompanyat diverses vegades al JCLV, estem parlant de l’Òscar Latorre. Aquest nano assegurarà la continuïtat de la trompeta posterior als actuals Raynald Colom, David Pastor, Mattewh Simon, etc...Demostra tenir unes maneres improvisatòries francament impressionants....després d’ell, uns quarts marcats per donar pas al Roger molt percussiu en un delicat i especial solo de bateria. Mestre el Roger. Després d’ell, de nou la coda per tornar al tema inicial i acabar-lo de manera exquisida.

Anem ara a escoltar el primer tall del disc, iniciat amb un ritme endimoniat i difícil de situar, i que segons em va “xivar” el mateix Víctor, és un 7/4, tema de Toni Vaquer anomenat



1.- Purple Code        (T. Vaquer)                7m20s

Preciositat de tema marcat inicialment pels vents greus i amb contrapunt dels altres vents. Després d’aquesta magnífica intro, un delicat solo del Ray a la guitarra. En aquells moments, aquest gran guitarrista ja teniu el seu títol de G. S. a la butxaca. Posseïdor d’una magnífica guitarra vermella de caixa, amb un magnífic so. Seguidament, el tema de nou, marcat i amb contrapunt, per deixar pas també delicadament al solo del Víctor. Magnífic solo del mestre, en un tema impressionant per la seva senzillesa. Altra vegada de nou el riff inicial per ja finalment i a mode d’esbojarrada simbiosi musical quasi free acabar el tema suaument. Quin tros de tema del Toni.

Seguim ara amb un altre tema carregat de swing, un magnífic tema de l’amic, gran compositor, mestre i pianista, Roger Mas i el seu Mason, tema que dóna nom a un gran treball editat per Fresh Sound Records i del qual en vaig posar uns quants temes ja fa un parell o tres d’anys...anem doncs a escoltar-lo...

6.- Mason                  (R. Mas)                     4m56s

Tema de marcat tempo, ja vegeu que més o menys és norma de la casa anar pujant el tempo...Tema iniciat pels vents tots plegats, així com una mena de volada melòdica, magnífica melodia d’en Roger, llarga i que dona pas al solo d’en Toni Saigi com si de Roger es tractés. Toni però te la seva identitat musical ben definida, la qual cosa no vol dir que no hagi agafat els “aires” adequats per aquest tema després d’escoltar l’original. Grandíssim solo d’aquest jove pianista... Després d’ell, els talls inicials per tornar-hi amb la melodia que sembla que et faci ganes de volar, d’anar d’aquí allà, i d’allà aquí. Magnífic tema d’en Roger, al qual des d’aquí li fem una forta abraçada...eps, i a tots els participants d’aquest gran disc...

I ara acabem amb aquest projecte amb el tema més viu, un tema de Joan Mas amb arranjaments de Toni Vaquer, l’anomenat...


3.- Correcaminos     (J. Mas)                     4m27s

Ja heu escoltat quina tralla de tema composat pel jove saxofonista, també un dels primers en visitar-nos en el 1er Festival de Jam Sessions representant al Conservatori del Liceu. Un magnífic tema, a un tempo força viu i que ràpidament dóna pas a un grandíssim solo a càrrec del crac Òscar Latorre, ja l’heu escoltat oi? Doncs recordeu-vos-en d’aquest nano, d’aquest nom Òscar Latorre. Un músic seguidor evident de Clifford Brown, Lee Morgan, etc...amb unes passejades pels súper aguts a l’estil del seu admirat David Pastor...uau, podríem dir, oi? I de quina suau manera acaba el seu solo per donar pas al del Toni Saigi el qual el segueix i l’inicia de la manera delicada que l’altre l’ha acabat. Una molt bona pulsació del Toni remarcada rítmicament deixant pas a una mena de solo col·lectiu i ja acabant el tema de manera sobtada, un gran tema per acabar aquest projecte que vam portar al JCLV el novembre de 2013.

Un disc aquest dels New Ensemble D.O. The Next Generation que us recomano de totes, totes i que segur que el podreu adquirir en algunes de les botigues de Jazz de casa nostra, entre les quals Blue Sonds, al carrer Benet i Mateu nº 26 al barri de Sarrià Sant Gervasi. Allà hi trobareu vinils, compactes, packs de discos reeditats per Fresh Sound com els de la Keynote, o els tres packs de 5 CD de Impulse..Jazz per a col·leccionistes, per entesos...allà us atendrà l’Enrique Heredia els caps de setmana...



“SOLSTICE”
RALPH TOWNER

Editat el 1975 per ECM 1060 ST
Enregistrat per Jan Erik Kongshaug el desembre del 1974 a l’estudi Arne Bendiksen a Oslo.
Produït per Manfred Eicher
És una producció ECM.

Ralph Towner, guitarra de 12 cordes, clàssica i piano
Jan Garbareck, saxos tenor  soprano i flauta.
Eberhard Weber, contrabaix  violoncel.
Jon Chistensen, bateria i percussions.

Totes les composicions són de Ralph Towner excepte “Sand” que és d’Eberhard Weber.

Què podem dir del Ralph Towner..així d’entrada dir-vos que forma part com a membre fundador del grup Oregon des del 1973....amb la resta de companys, Paul McCandless, saxos i flautes; Glenn Moore, contrabaix i Mark Walker, bateria.

Va formar part de Weather Report en el segon disc que van fer, el “I sing the body electric”....un poema de Walt Whitman del seu llibre “Fulles d’herba”....un disc editat el 1972.

I hi ha un guitarrista italià que el segueix i que ha fet un disc que es diu, “Claudio Farinone plays Ralph Towner” amb temes del Ralph com són “If” i “Joyfull departure”...

Quan Ralph Towner va irrompre en l'escena del jazz contemporani a mitjans dels anys 70, els oients eren molt conscients del seu talent increïble com a membre d'Oregon.  Però quan Solstici es va editar per ECM, el catxé del genial guitarrista va pujar a un nivell molt més alt, sobretot com a compositor. Amb la companyia dels sons del saxo soprano corbat i de la flauta del Jan Garbareck; la precisió rítmica de Jon Christensen i els sons greus i únics d'Eberhard Weber la música d'aquest àlbum va posar a dalt de tot el segell ECM i el jazz d'estil Euro i la música improvisada pujar a un nou regne de pur expressionisme. En poques paraules; la música d’aquest disc és increïblement bella.

Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc, un disc que us sorprendrà i que no te res a veure amb la música que hem escoltat fins ara...bé, sí que hi ha alguna cosa que les fa similars, la seva honestedat, la seva impecable producció i les seves meravelloses músiques. Anem doncs a posar el 3er tall de la cara A,  

3.A.- Drifting petals              (R.T.)              7m

Quina meravella....on hem escoltat el piano meravellós de Towner en aquest tema amb forma de vals molt pensatiu i amb línies a l'uníson al costat de la flauta de Garbarek, on posteriorment Towner canvia a la guitarra en un discurs més profund amb tot el quartet.

Vegem qui és Ralph Towner......va néixer a l'estat de Washington el 1940 , es va traslladar a Oregon als cinc anys i es va criar allà. Va començar a improvisar al piano als quatre anys, imitant els enregistraments de l'època de la Segona Guerra Mundial. La seva mare era professora de piano i organista de l'església, i cada membre de la família també va tocar un o diversos instruments musicals. Grups de metalls, de corda i de vent de fusta van ser muntats en l'orquestra de la família. Ralph va començar estudis formals amb la trompeta, i va començar a tocar  Dixieland, swing i les bandes de polka als set anys, i es va convertir en el membre més jove en tocar amb la banda municipal de Bend, Oregon.



Va estudiar composició clàssica a la Universitat d'Oregon, es va graduar el 1963 i se’n va anar a Viena, Àustria per estudiar guitarra clàssica, instrument que va descobrir en el seu quart any d'universitat. Va estudiar un any amb el  reconegut i virtuós  professor Karl Scheit; va tornar a la Universitat d'Oregon per a estudis de postgrau en composició amb el professor Homer Keller, i després va tornar per fer un segon any d'estudis a Viena amb el professor Scheit. Posteriorment es va traslladar a la ciutat de Nova York el 1968 per continuar la seva carrera com a guitarrista i pianista-compositor de debò . El 1980 , va afegir els sintetitzadors de teclat al seu arsenal instrumental.

Seguim ara amb el primer tall del disc...

1.A.- Oceanus           (R.T.)              11m

La increïble "Oceanus", que ha començat amb la guitarra en cascada de Towner, seguida de la inflamació sonora del baix simfònic de Weber, una línia de swing a la bateria per Christensen amb l'atmosfera, simetria i colors inusuals de les dramàtiques  capes de timbres contrastants del soprano corb de Garbarek....yeah.

Des de 1970 ha gravat més de quaranta àlbums sota el seu propi nom i ha col·laborat en concerts i / o gravacions amb OREGON , Keith Jarrett , Weather Report (Joe Zawinul i Wayne Shorter) , Egberto Gismonti, Gary Burton, John Abercrombie, Gary Peacock, Jack DeJohnette, Collin Walcott, Jan Hammer, Eddie Gómez, Elvin Jones, Freddie Hubbard, Michel Portal, Dave Holland, Paul Winter Consort, i molts altres. Ha guanyat nombrosos premis entre els quals dos premis Grammy alemanys (Deutscher Schallplatten Preis) per a la millor gravació de jazz de 1976 a tot el món per aquest disc que us presento (Solstice , amb Jan Garbarek , Eberhard Weber i Jon Christenson), i de nou el 1988 per Ecotopia amb OREGON (Paul McCandless, Glen Moore, Trilok Gurtu).

Seguim amb aquest meravellós àlbum, al menys per a mi...ara ja amb la cara B
I considerant que aquest disc es va enregistrar en ple hivern a Oslo, amb temperatures fregant el zero absolut..he, doncs convindreu amb mi que el títol del proper tema és força escaient...ja que van enregistrar durant el solstici d’hivern, i per tant escoltarem ara el “Winter solstice”

2.B.- Winter solstice (R.T.)              4m02s

Deliciós tema no tant profund com telepàtic, on els músics utilitzen les tècniques de stop-start, inserint ritmes de ¾ dins del 4/4. Amb un magnífic so del soprano del Garbareck, passejant-se per l’estratosfera....després la guitarra acústica del Ralph amb el seu so únic, una mica barrejat amb els sorollets del disc, coses de la física.

A l'enquesta de la revista Downbeat, Raph Towner va ser valorat com el millor guitarrista acústic ciutat de Nova York  per guitarra acústica i va obtenir el Premi de Jazz de Nova York. Ha actuat en concerts a tot el món a Àsia, Àfrica, Amèrica del Sud, Europa oriental i occidental, Austràlia i Nova Zelanda, Japó, Mèxic i Amèrica del Nord; en clubs de jazz i grans sales de concert com el Carnegie Hall, Lincoln Center, Berlin Philharmonic Hall i Mozartsaal de Viena. Towner ha gravat més de 150 de les seves composicions instrumentals.
Les seves obres per a orquestra han estat interpretades per l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra d'Òpera de Stuttgart, l'Orquestra de Cambra de St Paul, la Simfònica de Indianapolis, l'Orquestra del Festival de Friburg i l'Orquestra de Cambra de Stavanger de Noruega. Ha estat l'encarregat de compondre grans obres orquestrals per a l'Orquestra Festival de Cabrillo, on va ser compositor en residència, i per la Fundació AT&T-Rockefeller. Les seves composicions per al cinema inclouen films com Un Altra Vita de Carlo Mazzacurati, així com nombrosos documentals.

Seguim amb aquest magnífic disc, i ara ho farem amb el primer tall de la cara B amb el tema Nimbus..

1.B.- Nimbus             (R.T.)              6m31s

Aquest "Nimbus" que s’ha iniciat amb uns harmònics tècnicament sorprenents de Towner, més si tenim en compte la naturalesa acústica del seu instrument. Un tema circular amb un implícit 3/4 per sota d’un 4/4 que condueix a les flautes sobrecopiades de Garbarek, per després escoltar el magnífic so del baix elèctric del Eberhard, i el soprano corb en un 6/8 tot identificant el so més pur ECM, amb un clímax impressionant per tornar a les flautes i acabar....



Ha compost música per a L'Isola Incandescente, una obra de teatre adaptada dels escrits de Vincenzo Consolo, i la música incidental per al Somni d’una nit d'estiu de Shakespeare. Les seves composicions han estat utilitzades per nombrosos coreògrafs de dansa incloent Alvin Ailey, Pilobolus, i Murray Louis. Va ser honrat pels astronautes de l'Apol·lo, que van portar la seva música en cassette a la lluna i va posar-hi nom oficial a dos cràters de la lluna després d’escoltar dues de les seves composicions.

Anem tirant endavant i ja queda menys, però encara escoltarem un parell de temes més, i ara ens toca posar el...

3.B.- Pisceane Dance         (R.T.)              4m15s

Aquest magnífic "Pisceane Dance" que hem escoltat és un tema amb un funky brutal entre Towner i Christensen; és el tema més terrenal del disc, i un exercici de confluència intuïtiva. Una demostració de la comunió entre els dos músics, només guitarra i bateria. Tal i com el títol indica és tot un ball, aquest tema. Amb un final magnífic de Christensen.

Els seus darrers discos editats són: Oregon ~ Live At Yoshi, ANTHEM, un enregistrament a guitarra solo per ECM, i Oregon A Moscou, un doble CD de la música de l'orquestra simfònica (deu composicions de Towner per Oregon i orquestra ) gravats amb l'Orquestra Simfònica Txaikovski de Moscou a Moscou. "Els Templers ", la quarta pista en el disc 1 d'aquest àlbum, va rebre una  nominació Grammy del 2001 a la Millor  Composició  Instrumental.

I acabem aquest disc amb el darrer tall de la cara B, el magnífic “Sand” de Eberhard Weber..que té els músics mirant a la Nebulosa del Cranc...Considereu que aquest disc es va enregistrar als estudis d’Oslo, Noruega, i com hem dit durant el Solstici d’Hivern....

5.B.- Sand                             (E.W.)                        4m10s

Doncs aquesta meravella s’ha acabat, de manera suau com ha començat i que espero que us hagi agradat tant o més que a mi, disc que tinc des de fa tota aquesta colla d’anys, des del 1975 fins ara 2014 en són uns quants, tants com 39...he..
Doncs avui hem escoltat el primer treball dels New Ensemble D.O. The Next Generation, un disc magnífic amb composicions originals de músics de casa nostra i interpretats per tota una colla de joves músics conjuntament amb el seu director i també gran trombonista Víctor Correa, i hem acabat amb el magnífic Solstice del gran mestre de les 6 i 12 cordes acústiques, Ralph Towner...i tot i tenir entre nosaltres a Jan Garbareck, no us n’hi dit ni un borrall, ja que això serà en un posterior programa encara per definir, on ja veig que parlarem d’ell i del Keith Jarret..més endavant, per què pel proper programa us preparo un especial dedicat a Pere Soto....i bé, dir-vos que aquest dissabte tenim un concert de campionat, i mai tant ben dit..he...el dissabte a les 19h30m a la Sala Xica de La Vicentina, Joan Chamorro Vocal Sextet, amb Joan Chamorro, saxos i contrabaix; Magalí Datzira, contrabaix i veu; Andrea Motis, saxos, trompeta i veu; Eva Fernández, saxos i veu; Ignasi Terraza, piano i Josep Traver, guitarra.


I ja sí desitjar-vos bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |