Bona nit amigues i
amics de Jazz Club de Nit. Aquí un servidor de tots vosaltres, Miquel
Tuset al capdavant d’aquesta nau una mica atrotinada, remenant faders
diversos i explicant-vos de la millor manera possible, de la meva manera, els
ets i els uts de músics i discos.
Avui fem el Programa
127 que el dedicarem a la editorial de casa nostra, Fresh Sound Records en
la seva secció més eclèctica, la New Talent. De fet avui tindrem un
programa una mica “heavy” en el sentit de “gens fàcil”, ja que les músiques que
escoltareu, quasi totes, estarien emmarcades en el Jazz Contemporani que
es fa ara, per la concepció, per les composicions i també per les
interpretacions. O sigui que agafeu-vos ven fort que venen corbes.
Ara mateix
començarem amb un disc força suau, dolç i amb una veu molt especial de la mà
del líder de la formació, el guitarrista Greg Ruggiero qui ens presenta
el deu darrer treball anomenat “My Little One”.
“MY LITTLE ONE”
Greg
Ruggiero
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
397
Enregistrat
el 10 de setembre de 2010 a Pete Rende’s Studio.
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Pete Rende.
Produït
per Greg Ruggiero
Productor
executiu Jordi Pujol
Greg
Ruggiero, guitarres acústica i elèctrica
Luisa
Sobral, veu
Gary
Wang, baix elèctric
Dan
Reiser, bateria i percussió
Pete
Rende, piano, Rhodes, orgue de bomba, Hammond
Jon
de Lucia, flauta
Christian
Frederickson, violoncel.
Totes les
composicions, lletres i arranjaments són de Greg Ruggiero.
1.-
My Little One 6m44s
Biografia:
Greg
Ruggiero ha residit a Brooklyn, Nova York
des de 2004. Al maig de 2007, l'àlbum debut de Greg com a líder "Equilibri"
va ser llançat pel segell català Fresh Sound Records New Talent.
Com a “side man”,
músic acompanyant, Greg ha registrat en el disc debut de ña vocalista Luisa
Sobral per discos l'Universal / Portugal. També ho ha fet en el "Ethos"
del saxofonista Logan Richardson, el de Greg Osby per Inner
Circle Records, els dos pròxims llançaments de Free Code Jazz Records, del
bateria Nick Halley "Barnum Hill", realitzat per Kokyu,
el baixista Gavin Fallow també de Kokyu, i diversos àlbums gravats
recentment encara en producció.
El 2010, Greg
va tenir una meravellosa experiència com a artista convidat al Festival
Canjazz a Galícia, Espanya, on va fer una setmana de màster classes,
gravant dos discos i actuant en concerts. Ruggiero es troba a la New
School University Applied Music a la llista d’ensenyants i el 2009 va
impartir classes a l'Acadèmia d'Educació Creativa a Los Angeles,
Califòrnia.
2.-
Afternoons with gramps 5m06s
Ell va ser un
artista convidats el 2004 al Festival de Jazz Crossties organitzat per
la Universitat Estatal de Delta a Greenville, Mississipí,
juntament amb Mulgrew Miller. El 2005, Ruggiero va tenir l'honor
de participar en el programa de ràdio Jazz off Enchantment i en les
sèries educatives, com un dels 20 millors artistes de jazz associats al seu
estat natal de Nou Mèxic, incloent a artistes com Frank Morgan, Bobby
Shew i col·legues com Rob Wilkerson (Michael Buble) i Matt Brewer (Gonzalo
Rubalcaba).
Greg
ha treballat amb Mark Turner, Nasheet Waits, Greg Osby, Matt Brewer, Logan
Richardson, i molts altres, així com també ho ha fet al capdavant del seu
propi trio i quartet. En els últims temps, Greg ha renovat la seva
passió pel repertori estàndard de jazz , i ha dedicat gran part del seu temps a
l'estudi de les primeres versions d'aquestes obres, a més de les actuacions
vocals clàssics d'artistes com Billy Holiday, Nat Cole, Sinatra i Ella
Fitzgerald, per nomenar algunes. Fora d'aquesta passió, Greg està a
punt de llançar el seu últim disc "My Little One", una col·lecció de
música original acompanyada de lletres.
3.-
Balance 5m14s 17m
El segon treball
que us presento és el darrer editat per Fresh Sound Records del pianista
cubà Aruán Ortiz.
“ORBITING”
Aruán
Ortiz Quartet
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
396
Enregistrat
i mesclat al Samurai Hotel Recording Studios per Dave Stoller el 16 de juliol i
l’1 i el 27 d’octobre de 2011.
Produït
per Aruán Ortiz
Productor
executiu Jordi Pujol
Aruán
Ortiz, piano i arranjaments en els temes 1, 4, 6 i 8
David
Gilmore, guitarra
Rashaan
Carter, contrabaix
Eric
Mcpherson, bateria
Temes composats
per Aruán Ortiz excepte Koko de Charlie Parker, Alone Together de Arther
Schwartz / Howard Dietz.
8.-
Alone Together (A. Schwartz/H. Dietz) 7m21s
Aruán
Ortiz és un aclamat pianista cubà, compositor guardonat i productor amb una
educació sòlida, no només en l'escena de la ciutat de Nova York, sinó també
a nivell internacional.
Anomenat "l'últim
nen prodigi cubà en arribar als Estats Units" per BET Jazz, el
violinista de formació clàssica i pianista de Santiago de Cuba, es
considera "una persona curiosa que estima la música", i retrata la
seva música com una estructura arquitectònica de sons, incorporant la música
clàssica contemporània, ritmes afro-cubans, i la improvisació com a matèria
primera per les seves composicions. Ha rebut diversos premis com Arranjador
Jazz Latin Corner of the Year (2011) per la seva contribució en l'àlbum, "El
Cumbanchero" (Jazzheads 2011) del flautista Marc Weinstein.
Millor Interpretació de Jazz, Festival de Jazz de Vic, Espanya (2000), i
Semifinalista, Jas Hennessy Competició Piano Solo, Montreux, Suïssa (2001).
Des de la seva
arribada a Nova York el 2008 per tocar amb el Wallace Roney Quintet, Aruán
ha realitzat cinc enregistraments, molt ben rebuts per la crítica. "Alameda"
(Fresh Sound, 2010), va rebre quatre estrelles a la revista Jazzwise
(Regne Unit), i va ser considerat com "una sortida sofisticada del jazz
modern." Aquest àlbum va ser nomenat un dels millors discos de jazz de
l'any el 2010 per nombroses revistes de jazz i blogs de tot el món.
1.-
Ginga Carioca (A. Ortiz) 7m07s
Com a compositor, Ortiz
ha rebut encàrrecs del Woodwind Quintet Ensemble of Santiago de Cuba, Música
de Cambra Orquestra de la Ciutat de Nova York; Oyu Or Companyia de Dansa
Folklòrica a la ciutat de Nova York; YOUME & Milena Zullo Ballet de
Roma, José Mateo Ballet Theater a Cambridge, MA, i de la Universitat d'Albany i
la seva Symphony Orchestra a Nova York.
Ortiz
també ha tocat, ha fet gires o ha gravat amb Esperanza Spalding, Joe Lovano,
Terri Lyne Carrington, Mingus Big Band, Cindy Blackman-Santana, Don Byron,
Lenny White, Greg Osby, i Wallace Roney, entre d'altres.
2.-
Orbiting (A. Ortiz) 7m51s
Un
versàtil pianista cubà
"No perdis de
vista aquest any a Aruán Ortiz, un cubà traslladat a Nova York,
el pianista que s'ha convertit en una marca de qualitat en concerts i discos,
encara que és possible que perdis la meitat del seu treball si no l’escoltes
àmpliament. Durant l'any passat, ha dirigit un quartet en "Orbiting"
(Fresh Sound), un disc flexible d'estudi flexibles amb originals i
estàndards, i també va aparèixer en "Banned in London" (Remolí)
en un quintet que lidera amb el baixista Michael London Janisch. (Inclou
el saxofonista Greg Osby el trompetista Raynald Colom i el
bateria Rudy Royston.) Ambdós discos estarien dins del Nou Jazz, tal com
el coneixem, el segona molt més versàtil. Però també "Santiarican Blues
Suite" (Sunnyside), una peça meticulosa de música clàssica per
orquestra de cambra, tambors i veus, escrita en honor a la història de la dansa
afro-haitiana. Més recentment hi ha hagut "Textures and
Pulsations" (Ictus), una col·laboració amb Bob Gluck, un
pianista i músic electrònic d'interessos igualment diversos, en part improvisant
duets electroacústics i en part amb dos pianos de cua virtuosament bloquejats junts en temes petits i augmentatius."
Ben
Ratliff - The New York Times
(25
de gener del 2013)
4.-
Koko (C. Parker) 4m52s
“Orbiting”
també es pot escoltar com una suite. Però a diferència de Santiarican Blues
Suite, Orbiting és més que un treball a quartet en el sentit que el que escoltem és
una banda. En aquest cas, una banda que toca vuit temes, la meitat dels quals
són originals d’Ortiz, la resta són “covers”, tots ells perfectament
entrellaçats d'un tema a un altre. I, a excepció del estàndard "Alone
Together", tots els temes són com si fossin un sol tema llarg, amb
contrastos propis i interns. És una comunicació interna si tenim en compte que Santiarican
Blues Suite és més extravertit. “Orbiting” gira al voltant de quatre
intèrprets que parlen tots junts amb un altre, amb el guitarrista David
Gilmore tant solista com el mateix Ortiz. I amb el baixista Rashaan
Carter i el bateria Eric McPherson, temes de Charlie Parker "Koko"
i Ornette Coleman "WRU" mantenen les seves afectacions
bebop però després es van desmantellant en les exploracions que segueixen
d'acord amb el minimalisme de l'àlbum.”
John
Ephland -Down Beat (agost, 2012).
6.-
WRU (O. Coleman) 7m15s
Ara ja per acabar
escoltarem una molt bona proposta del guitarrista Douglas Bradford i el
seu disc Atlas Obscura.
“ATLAS OBSCURA”
Douglas
Bradford
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
404
Enregistrat
el 24 i 25 de març de 2011 per Michael Perez Cisneros als Peter Karl Studios,
Brooklyn, Nova York
Produït
per Douglas Bradford
Productor
executiu Jordi Pujol
Totes les
composicions són de Douglas Bradford
Douglas
Bradford, guitarra
John
Beaty, saxo alt
Pascal
Niggenkemper, contrabaix
Nicholas
Anderson, bateria
1.-
Drink Up 7m21s
"Douglas
Bradford és un guitarrista molt talentós i compositor del qual escoltarem
moltes coses bones. Té un bonic toc, una sensibilitat harmònica única i una
maduresa musical que va més enllà dels seus pocs anys."
-Peter
Bernstein.
El guitarrista i
compositor Douglas Bradford, establert a Nova York va néixer a Nova
Orleans, i actualment resideix a Brooklyn. El seu primer CD "Atlas
Obscura” està programat per ser llançat per Fresh Sound Records New
Talent el 2012.
Va començar a
tocar la guitarra a l'escola secundària i va ser educat a la famosa New
Orleans Center for the Creative Arts per Clyde Kerr Jr . Va rebre
una beca per assistir a la Universitat de Nova Orleans, on va estudiar
amb dos mestres de les set cordes, Hank Mackie i Steve Masakowski . En
el "Big Easy", de la Funky Butt a Snug Harbor va tocar amb artistes
locals, com Leon "Kid Xocolata" Brown, Mike Lemler, The Hot Club
of New Orleans, Ricky Sebastian, The Trio Charles Brewer, Bill Huntington,
Adonis Rose i KCNO Jazz Cooperativa de Micah Herman.
2.-
Fast talker on a slow walk part I 4m32s
3.-
Fast talker on a slow walk part II 5m47s
L’any després de l'huracà
Katrina, es va traslladar a Nova York per acabar els seus estudis a
la Universitat de Nova York, on es va graduar amb un mestratge MA. Ha
tocat en diversos llocs de Nova York com The Stone, Cornelia Street
Cafe, Iridium, Korzo, ABC cap Riu, Rose Music Live, Symphony Space, Jazz
Gallery, i molts altres.
Els seus
enregistraments inclouen participacions amb la Teo Macero’s The Inner World
Jazz Orchestra, amb Dave Liebman, Alex Sipiaguin, Larry Coryell, i Lee Konitz:
Peter Schwebs "Stories from Sugar Hill", amb Ari Hoenig i George
Garzone per a la Laika Records, The Charles Brewer Trio "Equilibrio",
i Micah Herman’s KCNO Jazz Cooperative “the
Heart and the Crescent”. Douglas ha actuat en festivals internacionals i
locals com el Festival de Jazz de Sant' Elpidio (Fermo, Itàlia), el Gran Tour
Jazz Festival a Terni, Itàlia, Villa La Pietra (Florència, Itàlia), A-Train
(Berlin, Alemanya), Jazz Club Hannover (Alemanya) i a més va recórrer els EUA i
Amèrica Central.
"Una vegada
més el segell Fresh Sound Records New Talent munta una nova banda de Nova
York a base de músics on només en conec a un del grup. Des que es va mudar
a Nova York en els dos darrers anys, el baixista Pascal Niggenkemper ha
treballat amb Thomas Heberer, Joachim Badenhorst, Simon Nabatov i Costa
Carlo. la cançó d’inici de l’àlbum "Drink Up" combina el
to de la guitarra amb so com de surf amb un tempo alt, un so jazz amb molt de
groove, i una versió més swing de "Secret Agent Man". Tot un gran quartet,
de gran abast! El Sr Bradford escriu temes peculiars i difícils amb
ràpids desplaçaments que poques vegades es queden al mateix lloc (tempo o
estructura) durant massa temps.
Això manté el
quartet i solista (ja sigui guitarra o el saxo alt) en estat d'alerta ja que el
grup sempre està canviant el ritme. Em sona com si aquests joves haguessin
escoltat suficient rock progressiu i/o matemàtiques per construir aquestes estructures
tan complexes. Tots els solos de Bradford a la guitarra i de Beaty
a saxo alt tenen força esperit i són sovint molt intensos. En el tema
"Umbra", la peça més llarga, Douglas fa un solo llarg que
explica una història, mentre que la resta de la banda proporciona una varietat
de canvis en les estructures per travessar-les volant. Mentre, Beaty ha
de continuar on Bradford acaba per completar l'esperit del solo. Es
tracta del debut més impressionant d'alguns dels músics més joves de la sempre
emergent escena de Nova York ".
-Bruce
Lee Gallanter (Galeria Downtown Music)
7.-
Umbra 10m42s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
