PROGRAMA 128 dedicat a tres dels saxos alts del moment.
Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui, dijous, a l’hora de costum, a les 22h i
algun minut més, aquí un servidor de totes i tots vosaltres, Miquel Tuset i
Mallol, disposat a començar un nou programa de Jazz al Baix Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts.
Avui em dedicaré a presentar-vos a tres saxofonistes alts actuals. Els
programes sorgeixen per diversos motius, i el meu motiu va ser una conversa amb
el company de ràdio, amic i gran fotògraf, l’Antonio Narvaez Dupuy. Va ser el passat dissabte al Jamboree on ens vam trobar veient i escoltant el Jesse Davis, el qual va anar acompanyat del Joan Monné, l’Ignasi Gonzàlez
i l’Esteve Pi. Xerrant, xerrant, li
vaig comentar que el maig tindríem al Dick Oats i el JAM trio al Jazz Club La Vicentina, i
d’aquí vam parlar d’estils, etc...i ja va estar. El meu cap va rumiar i com que
vaig comprar el disc que presentava el Jesse, i
en tenia algun del Oats, vaig encarrilar el programa afegint-hi un altre
saxo alt, el Will
Vinson, que és amb el qui
comencem, per ser el més jove, un motiu com qualsevol altre. El disc que us
presento és.......
“THE
WORLD (THROUGH MY SHOES)”
Will
Vinson
Editat
per Nineteen – Eight Records el 2010
Enregistrat
al Freddy’s Back Door a Brooklyn.
Will
Vinson: saxo alt
Lage
Lund: guitarra
Orlando
LeFleming: contrabaix
Jochen
Rueckert: bateria
El 'The World
(Through My Shoes)' és el primer disc enregistrat en viu del Will Vinson.
La música documentada, és un retrat autèntic del treball d’una banda de Jazz
fent una música distintiva i contemporània. El nucli inclou originals de Vinson
més un estàndard, “el final d’una relació amorosa”, títol traduït. Les
composicions i arranjaments ens mostren un respecte clar per la tradició del
Jazz, així com una evident fluïdesa en els idiomes de jazz actuals. El més
important però, és què els seus arranjaments melodiosos tenen una mena
d'equilibri que permet que cada membre del quartet contribueixi al so de
conjunt.
Aquesta estètica està clarament
evidenciada en " Dean Street Rundown ".El guitarrista Lage
Lund comença la cançó fent una repetició d'una frase amb una mena d “obstinato”,
tocant a través de la figura fins que se li afegeix el Jochen Rueckert qui,
tocant els cantons metàl·lics de la caixa fa un ritme amb contratemps diversos.
El contrabaixista Orlando
LeFleming s’hi afegeix abans que el so del saxo alt de Will intervingui.
2.- Dean
Street Rundown (W. Vinson) 7m40s
Will
Vinson és originari de Londres i es va desplaçar a
Nova York el 1999 on encara hi viu. Vaig tenir el plaer de veure’l i
escoltar-lo, tocant el saxo alt i el piano, al Jamboree acompanyant a Jonathan
Kreigsberg on aquest darrer presentava el seu darrer disc i que jo vaig
comprar i posar en un anterior programa de ràdio. Will Vinson, des que
és a Nova York ha tocat amb tota una colla de músics de gran talla,
joves i no tant, però tots encabits en aquest Jazz Contemporani. Gent
com Kurt Rossenvinkel, Mark Turner, Seamus Blake, Chris Potter,
etc...Forma part de diversos grups com el del bateria Ari Hoenig’s Quartet,
del nonet del trombonista Alan Ferber, etc....
Abans però d’anar als EEUU,
i en algunes de les diverses actuacions que va fer a Londres, tots el
crítics de Jazz el varen aplaudir de manera unànime comentant-ho en diverses
publicacions del país.
4.- The end of love affair (Edward
C. Edding) 8m40s
Will
Vinson te un so fresc, airejat, amb una qualitat vocal
que comunica de manera eficaç el contingut d'una cançó. A les seves mans, el
saxofon és un instrument la funció central del qual és fer música, més que un
apèndix muscular fet anar per les costelles en flexió. Aquesta musicalitat
insistent prospera en tot el disc, però es manifesta amb aplom especial a "Pretty
Things". Aquesta balada té gairebé una interacció dinàmica entre Vinson
i Lund, mentre el volum del guitarrista i les formes d’acords arpegiats
creen l’escenari perfecte per què la línia harmònica es rendeixi meravellosament
a la melodia. Aquest tema deixa ben clares les habilitats com a oients que té
cada membre d'aquest quartet.
5.- Philos ‘O Fur (W.
Vinson) 4m50s
Més que una sessió per
escoltar a un saxofonista, ‘The World (Through My Shoes)’ representa les
millors virtuts d’un concert en viu. Mostra una colla d’artesans fent feina,
els músics que participen clarament en les composicions de manera forta i
productiva i també de les contribucions dels seus companys de la banda. És
aquesta mena de comunió musical que permet que la música de Will Vinson aconsegueixi
un equilibri únic i de claredat excepcional.
- David Lighton, AAJ
Deixem al jove i
talentós Will Vinson i la seva concepció contemporània del Jazz per
anar-nos-en a la concepció més tradicional que te el gran Jesse Davis,
escoltant alguns dels temes que va enregistrar en un cd després de diverses
actuacions en el club Smalls de Nova York.
“LIVE
AT SMALLS”
Jesse
Davis Quintet
Editat
per Smalls_Live SL – 0026
Enregistrat
pel Tyler McDiarmid al Smalls Jazz Club els dies 13,14 i 15 de desembre, al
barri del Greenwich Village, N.Y.
Produït
per Spike Wilner i Ben Rubin
Productor
executiu Spike Wilner.
Jesse
Davis, saxo alt
Ryan
Kisor, trompeta
Spike
Wilner, piano
Peter
Washington, contrabaix
Billy
Drummond, bateria
El saxofonista Jesse
Davis és un dels "joves lleons" del Jazz de Nova
Orleans, on va néixer el 1965. Continuador de la tradició iniciada per la
família Marsalis i altres músics de la gran ciutat del sud, no ha de
sorprendre ningú el fet que Jesse estudiés amb Ellis Marsalis al "New
Orleans Center for Creative Arts."
Jesse va mostrar signes de gran talent musical des de la seva més primerenca
edat, quan el seu germà Roger (celebrat intèrpret de tuba) li va regalar
un saxofon i li va ensenyar els rudiments de l'instrument. Va estudiar a
continuació amb Ellis Marsalis, i més tard va obtenir una beca per
matricular-se a la Northeastern Illinois University. Posteriorment va
ser transferit al Willliam Patterson College a New Jersey per
acabar a la New School de Nova York, on va estudiar amb el crític
Ira Gitler. Aquest va afirmar més tard: "Jesse va destacar entre
tots els altres alumnes". Durant els seus anys d'estudiant, Jesse
va guanyar diversos premis i distincions en diferents Festivals, com el de Notre
Dame, Wichita State, New York University, Southern University i Loyola. El
1989 va obtenir el premi "al Músic més distingit" al Festival
de Música Down Beat de Philadelphia.
5.-
Journey from the Lighthouse (J. Davis) 12m41s
Com a músic freelance, Jesse
ha treballat amb Jack McDuff, Major Holley, Cecil Payne, Illinois Jacquet,
Jay McShann, Noi Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar
Walton, Benny Golson, Tana Reid, The Newport All Stars, Roy Hargrove , Hank
Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística.
El 1993, 1994 i 1995 va
realitzar diverses gires per Europa al capdavant del seu quartet. En les
seves més de 60 aparicions a Espanya, França, Itàlia, Suïssa i el Regne
Unit va obtenir les més brillants crítiques i una excel·lent rebuda per
part del públic. Al juliol de 1996 fa una gira Europea formant part de
la Sax Machine de Phil Woods, amb Charles McPherson i Gary Bartz,.
Sota contracte exclusiu
amb la discogràfica Concord, ha fet una colla de discos els quals estan
disponibles en el mercat internacional. Discos com "Horn of passion"
(1991), "As we speak" (1992) "Young at Art" (1993)
"High standards" (1994) i "From within" (1996). També
ha gravat al costat de Ray Brown "Some of my best friends are
Saxophone players" per Teelark i "Burning at the
Wooddhouse" al costat de Milt Jackson per Qwest.
1.-
I’ll Close My Eyes (Kaye &
Reid) 19m 51s 32m
No em vull deixar de dir
que Jesse Davis, també amb el
cantant Randy Greer, va enregistrar durant tres dies de maig de 1999 amb
la Barcelona Jazz Orquestra el magnífic disc “September in the rain” interpretant uns
magnífics solos en temes com el que dóna nom a l’àlbum, també en el “Pipo”,
“Love for Sale”, “Close your Eyes”, “Natacha’s Blues”, etc, vaja, en 8
temes dels 11 que te l’àlbum.
El 1996 Jesse
participa de manera destacada al film de Robert Altman "Kansas
City", on interpreta el paper d'Earl Warren.
Entre 1994 i 1997, Jesse
Davis col·labora de forma regular amb el seu paisà Nicholas Payton,
amb qui l'uneix una estreta relació musical. Fruit d'aquesta relació veu la
llum el 1996 sota el segell Verve, l'àlbum "Gumbo Noveau",
un recull de temes clàssics del repertori de New Orleans vistos sota
l'òptica d'un Jazzman modern. El 1997, Jesse torna a la seva ciutat natal, i
forma un nou grup format exclusivament per músics residents a New Orleans,
a qui bateja amb el nom de "Louisiana Bebop". Al capdavant
d'aquest grup realitza una gira de cinc setmanes per Europa a la
primavera de 1998. El 1999 va participar en la primera gira europea de JAM
SESSION '99, un homenatge a Norman Granz i l'equip de Jazz at the
Philharmonic, a la qual van seguir altres el 2001 i 2003. Des de la
primavera de 2004, Jesse resideix a Itàlia. El seu últim projecte "The
Charlie Parker Legacy Band", un grup dedicat a la interpretació de les
composicions de Charlie Parker, s'ha presentat amb gran èxit en diversos
festivals Europeus durant 2005 i 2006.
Influenciat a parts
iguals per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse
exhibeix una tècnica impecable, un so amplíssim i una natural afinitat pel Blues
en totes les seves interpretacions. La seva música ha estat descrita com
"neo-bop", però, com ell mateix diu, "l'únic que m'interessa és
tocar música bonica ... ningú vol escoltar música lletja!"
Deixem aquest monstre de
la canya alta per endinsar-nos en un altre monstre, una mica més modern però
igual de brutal....o potser més? Ens referim al gran Dick Oatts a qui
vaig tenir la ocasió de veure’l a un pam de nas al Jamboree, formant
part de la BAB de l’Alfons Carrascosa en un d’aquells dijous on
aquella magnífica Big Band hi tocava.
Serà un disc que ja te
una colla d’anys però que conserva la frescor i les bones maneres d’aquest
músic. És el....
“SIMONE’S
DANCE”
Dick
Oatts
Editat
per Steeplechase el 1998 SCCD31458
Enregistrar
el 1998
Dick
Oatts, Sax Alto
Bruce
Barth, Piano
Dave
Santoro, Contrabaix
James
Oblon, Bateria
Nascut i criat a l'estat d'Iowa, Dick Oatts va criar-se en una família musical. Va ser
introduït en el saxofon pel seu pare Jack Oatts, un educador de jazz respectat i saxofonista. Després de la secundària, Dick va assistir a la Universitat de Drake i el 1972 va començar la seva carrera professional
a Minneapolis / St Paul. Corria l'any 1977 quan Oatts decidir mudar-se a Nova York. Després es va convertir en un membre de la Thad Jones - Mel Lewis Orchestra. Des de llavors, ha gravat i realitzat gires amb
grups petits amb Red
Rodney, Eddie Gómez, Juric Vic, Bob Brookmeyer, Mel Lewis, Salvador dg, Jerry
Bergonzi, Flim & The BB, Fred Hersch, Berkman Dave, Moller Soren, Stafford
Terell, Jon Faddis, Lalo Schiffrin, i Mantilla Ray.
2.- Simone’s Dance (D.
Oatts) 7m00s
La seva Big Band i la gran experiència en grups inclouen
actuacions amb la Vanguard
Jazz Orquestra, Mel Lewis, Carnegie Hall Jazz Band, Lester Bowie, Joe Lovano,
Sam Jones-Tom Harrell, Paquito D'Rivera, Jim McNeely, Tito Puente, Kenny
Wheeler, i Gunther Schuller. Oatts també ha estat presentat amb l'Orquestra de Jazz
d'Estocolm, la Big Band de la Ràdio danesa, Norboton Jazz Orchestra, Orquestra
Metropole, i la Big Band UMO a Hèlsinki. Ha acompanyat a cantants com Joe Williams, Sarah Vaughn,
Ella Fitzgerald, Freelon Neene, Mel Tormé, i Milton Nascimento.
5.- Mel’s Minor (D.
Oatts) 6m52s
Ha enregistrat solos amb artistes
pop Luther
Vandross, James Taylor, i Everything But the Girl. Oatts és ara un artista Steeplechase i té sis Cd al mercat com a líder. (All of Three, Standard Issue, Simone's Dance,
Standard Issue vol. 2, South Paw, Gratitude). També té un CD editat per RED amb el baixista Dave Santoro intitolat Meru. Dick té 3 CD com a líder amb
el segell DMP amb el pianista i co líder Garry Dial. Durant 30 anys, el Sr Oatts s’ha
presentat en festivals de jazz de diverses universitats com a solista als Estats Units, Europa, Àsia,
Canadà, Amèrica del Sud i Orient Mitjà. Oatts és professor d'Estudis de Jazz a l'Escola de
Música de Boyer a la Temple University i ha estat artista en residència al Conservatori d'Amsterdam des de 1997.
8.- Public Acces (D.
Oatts) 10m16s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
