Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 en el penúltim programa del 2020. Doncs això, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dir-vos que aquest passat dissabte vam poder fer un magnífic concert de Jazz a la Sala Xica, el corresponent al 3er dia de l’11è Festival de Jam Sessions de SVdH, amb dos combos magnífics, a destacar el dels joves, noies i nois de l’Escola Superior de Música Jam Session, que van presentar un projecte molt actual. Per descomptat que el concert dels mestres va ser extraordinari, car no oblidem que hi va haver Geni Barry, David Pastor, Sergi Sirvent, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey. Ells ens van oferir un repertori de magnífics estàndards de Jazz interpretats magistralment. Al final, encara vam poder fer un parell de temes a la Jam, per cloure ja el concert, que ara els “tempos” ens els mana la desgraciada Covid-19. 

I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que anirà dedicat a tres projectes de l’editorial Fresh Sound Records. Podrem escoltar “Cancionero” de Gonzalo del Val Trio featuring Benet Palet i en un tema l’Albert Pla. Tindrem també al Toni Solà i el seu ”Cool People”, i també al gran Geni Barry, i el seu recopilatori de concerts en directe enregistrats fa una mica, i per això es diu “Looking Back”. El bonus track serà d’un disc d’en Lliuret, i el micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs començarem amb el projecte més càlid i delicat.... 

“CANCIONERO”

Gonzalo del Val Trio featuring Benet Palet 

Editat per FSNT 605

Enregistrat el 28 i 29 de novembre de 2019 al 44.1 Estudi, Girona.

Mesclat per Jordi Matas

Masteritzat per Pieter de Wagter

Produït per Gonzalo del Val

Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas

Foto de portada de l’Antonio Sánchez

Fotos del grup del Joan Cortès. 

Gonzalo del Val, bateria

Benet Palet, trompeta

Marco Mezquida, piano

David Mengual, contrabaix

I la col·laboració especial de l’Albert Pla en #10 

Els temes són de mestres com Paul Motian, Irving Berlin, Keith Jarrett, Ornette Coleman, Steve Swallow pel que fa a estàndards, a més d’un G. F. Händel, de Gonzalo del Val i d’en David Mengual, mentre que el tema que canta Pla és de Dizeo-Cabral. 

Doncs estem davant d’un projecte de 10 temes i quasi 50 minuts de músiques magnífiques, amb estils també diversos, alhora que els tempos i ritmes. Hi ha precioses balades com és ara “Away”, tema de Swallow i de tempo així de dolç és també “Coral” de Jarrett. I delicat és també el bolero “Que nadie sepa mi sufrir”, de Cabral-Dizeo amb la veu de Pla. És així de bonic també “They say it’s wonderful”, d’Irving Berlin i també a ritme de bolero. Dolça és també “Sorra entre les mans” de Mengual. Delicada és també la composició de del Val, “Romancero nº2”. Mentre que l’arranjament que han fet de “Lascia la Spina” de Händel és d’una factura extraordinària, alhora que tempo mèdium slow. Les coses canvien amb el tema “Byablue” de Motian, per modernitats diverses tot i ser el tempo també mèdium. I on s’esplaien abastament és amb els dos temes de Coleman, “Round Trip” a tot Swing, mentre amb el “Latin Genetics” respiren modernitat a tot Latin amb la melodia, però amb un Swing i tempo brutals en les improvisacions, coses diverses aquestes les del genial i trencador músic, alhora que també els magnífics arranjaments de Gonzalo. I ens diu ell que: el tema #6 està dedicat a Mercedes Labaka, i el #7 a Pepe Mengual. En general és un projecte molt acurat, majorment plàcid per tempos però també pel so de la trompeta de Palet, ell, un dels més càlids metalls. El trio del Gonzalo ja és una entitat pròpia que té una dinàmica vital prou establerta i consolidada. Encara recordo la meravella de concert que van fer al Jazz Club la Vicentina, crec que amb estrena i tot d’un tema d’en Marco. Un disc però diferent de l’anterior amb Dave Liebman mostrant-nos la capacitat evolutiva del líder. Felicitats Gonzalo. 

Doncs després d’aquest resum, ara més curtet, sobre els tempos i ritmes dels temes del projecte, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://gonzalodelval.es/ i del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/gonzalo-del-val-albums/52221-cancionero.html 

I sembla que per començar delicadament ho podem fer amb el tema... 

7.- Sorra entre les mans   (David Mengual)     3m55s 

Hem començat, ja ho heu pogut escoltar, molt tendres. Un preciós tema del David que li ha dedicat crec jo que al seu pare, Pepe Mengual. Tot i la calidesa de la composició i bonica melodia, el tempo té un punt de vitalitat, el tema té un dolç Groove que se t’emporta. La trompeta d’en Benet acaba de donar-li al tema la profunditat melòdica adequada, ell, fent-ho com si d’en Chet es tractés. És una cançó amb un tarannà un punt melancòlic, en la melodia però també en la impro d’en Marco, qui segueix l’esperit del tema, i diria jo que aportant un plus més de brillantor i esperança. Benet n’ha fet les melodies, la inicial i final, reconfortant-nos de nou fins acabar el tema delicadament. 

Extracte del comunicat de premsa de l’anglès traduït al francès per E. Lacaze / Alex Dutilh i el podeu veure https://www.francemusique.fr i ens parla del Gonzalo.. 

"Nascut a Miranda d'Ebre, prop de Burgos, Gonzalo de la Val va iniciar allí els seus estudis musicals als 7 anys al conservatori municipal, després es va traslladar a Madrid on va estudiar bateria amb Guillermo McGill a més de composició i arranjaments amb Ramón Paus durant dos anys; posteriorment va rebre una beca per estudiar al Conservatori de Liceu de Barcelona, ​​on va obtenir el títol de "Bachelor in Battery-Jazz" sota la direcció de Marc Miralta. Gonzalo de la Val, titulat "Sis contes musicals", es va basar en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I encara seguirem amb el tema... 

6.- Romancero nº2  (Gonzalo del Val)    5m03s 

I aquest tema del Gonzalo segueix en l’ona càlida i aquest punt melancòlic que tant ens acarona. Benet l’ha iniciat fent-ho amb la melodia, per després ésser en Mengual qui n’ha fet la primera improvisació. Magnífic treball melòdic alhora que amb l’adequada pulsió rítmica en la seva intervenció. David és un gran contrabaixista, vaja, és un gran músic, compositor i director que va ser d’aquella magnífica David Mengual Free Spirit’s Big Band amb tants músics que hi van col·laborar, ara (i ja abans) tots ells al cap de munt de tot pel que fa a tècnica i musicalitat. Benet l’ha seguit en la mateixa ona delicada entrant després que li obrís la porta Marco fent-ho amb la mateixa calidesa. Els seus solos sempre són molt melòdics i interpretats amb dolçor alhora que també s’enlaira vers els aguts, i mostrant-nos també la seva tècnica a base d’arpegis i escales inversemblants. I la calidesa ha continuat amb la intervenció d’en Marco, que tot i molt curteta, quasi que com l’enllaç a la melodia, igualment ha estat molt bonica. De fet, ell ha estat qui ha iniciat el tema amb una “intro” com la que us acabo de comentar. Gonzalo a les escombretes ha semblat que no hi fos, per com de delicades les ha tocat. Marco ha fet la mateixa tasca, quasi en segon pla, sempre però sent-hi, i recolzant amb els seus acords brillants als companys. En fi, una delícia de tema del líder que ens mostra la seva “vena” com a compositor. 

El 2009, Gonzalo va rebre una beca per estudiar a la prestigiosa Manhattan School of Music a la ciutat de Nova York, sota la supervisió del professor John Riley. Mentre estudiava a Nova York, Gonzalo també va rebre lliçons del baterista Adam Nussbaum. Aquest mateix any, la revista francesa So Jazz va publicar una ressenya del disc de Gonzalo, "un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània". 

I seguim amb el tema... 

1.- Byablue   (Paul Motian)          4m54s 

I aquest tema va ser el títol del darrer disc de l’anomenat “American Quartet” de Keith Jarrett, enregistrat l’octubre del 1976 i editat per Impulse!. L’acompanyaren Dewey Redman, saxo tenor; Charlie Haden, contrabaix i Paul Motian, bateria i compositor, els dos primers en l’ona Free Jazz de l’Ornette Coleman, mentre que Motian va ser el baterista del Bill Evans Trio, primer amb Scott LaFaro i després amb Chuck Israels, seguint posteriorment una obra com a líder i tocant amb tothom, i enregistrant llargament per a ECM. 

La versió que ens n’han fet els nostres herois segueix fil per randa el tema original, tot i semblar que hi hagi un puntet menys de tempo. Aquesta apreciació meva pot estar motivada per com Dewey i Benet desenvolupen de manera diferent la melodia. Gonzalo l’ha iniciat amb una curta “intro” i ja ben aviat hem pogut escoltar l’evolucionada melodia a duet de trompeta i piano, tot i que cadascú l’ha fet a la seva bola, coses aquestes del tema i músics originals, en l’ona més Free possible. Benet ha iniciat els solos fent-lo ell ara en aquesta ona més lliure però amb el mateix i càlid so de la seva trompeta, amb una  modernitat que hi ha estat com també la d’en Marco al piano, David i Gonzalo, alhora sense parar d’improvisar també. El pianista menorquí ha estat brillant en la seva exposició, i de nou fent gal·la de la seva mestria, amb tot un seguit d’arpegis i escales impressionants, però sempre havent-hi la melodia ben present, i per descomptat l’harmonia del tema, tot i que sovint se’n va a la recerca de nous espais melòdics i harmònics. Amb una “intro” al tema, l’han acabat recuperant un trosset de la seva melodia. 

Al desembre de 2011, Gonzalo del  Val va aparèixer a la portada d'una de les revistes de jazz online més importants, All About Jazz. A més, a l'any següent Gonzalo va ser nominat com a "Millor Nou Talent" per la Revista Jaç de Barcelona i va ser votat com "Millor Àlbum de Jazz 2011" per Distritojazz.com. Del 2013 al 2015, Gonzalo del Val també va ensenyar com a director pedagògic a "L'Aula Moderna i Jazz” del Conservatori del Liceu de Barcelona. De 2016 a 2019 es va traslladar a Dublín, on va desenvolupar la seva carrera musical tocant amb els millors músics irlandesos. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió de mirar-ne la programació. Els dimecres Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I acabarem amb el tema... 

8.- Latin Genetics   (Ornette Coleman)  3m45s 

Doncs aquest tema del 1987 el va incloure Coleman en el seu disc “All Languages” i el va enregistrar en la cara A i B amb el seu quartet, el dels inicis, amb Don Cherry, Charlie Haden i Billie Higgins. Un tema que no sembla trobar-se a l’Spotify, cosa estranya. 

I la versió que ens n’han fet els nostres herois ha estat magnífica, primer amb una llarga “intro” a piano mutejat, contrabaix i bateria, en un tema a trio. La simpàtica melodia en l’ona Latin l’ha feta Marco per després ell mateix iniciar la seva increïble improvisació en l’ona més Avant-Garde possible, a tot Swing i a un tempo més que brutal. David i Gonzalo li han donat tot el seu suport seguint-lo en aquesta increïble carrera dels 100 metres llisos, i no tant llisos. Marco ha mostrat el potencial més agosarat en aquesta magnífica improvisació amb un control sobre l’instrument magistral, amb escales increïbles per construcció i velocitat d’interpretació, i que bé ha enllaçat el seu final amb la melodia. David ha fet la seva també, brutal, seguint en l’ona percussiva del tema, marcant notes repetitives i recuperant la melodia de nou, cosa que han fet tots plegats per anar acabant el tema. I ves per on, que en cap tema hem escoltat un llarg solo del líder a la bateria, indicant-nos que aquest és més un projecte de grup que no pas de líder. Molt bé, Gonzalo. 

El seu anterior àlbum va ser gravat a Dublín amb un dels saxofonistes contemporanis més importants, Dave Liebman. A data d’avui, Gonzalo Del Val ha gravat més de 40 àlbums com a acompanyant. En aquest flamant "Cancionero" el trobem liderant un quartet amb el pianista menorquí Marco Mezquida, el contrabaixista barceloní David Mengual i el trompetista català Benet Palet. L'actor i cantant Albert Pla fa acte de presència en el vals peruà d'inspiració argentina compost el 1936 per Angel Cabral i Enrique Dizeo, “Que nadie sepa mi sufrir." i això ens van dir i ho podeu veure a: https://www.francemusique.fr 

I després d’aquest magnífic projecte de Gonzalo del Val, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...........

Gràcies Carme per sempre fer-ho tan dolçament i relacionat amb les músiques del programa, i sí, perquè ara podrem escoltar el projecte del Toni, però abans... 

...deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I ara sí amb el següent projecte de FSR...

 “COOL PEOPLE”

Toni Solà 

Editat per Fresh Sound Swing Alley    sa 037

Enregistrat per Jordi Vidal el 8 i 22 de novembre de 2017, mesclat i masteristzat per ell mateix a  l’Estudi Laietana, Barcelona.

Produït per Toni Solà

Productor executiu Jordi Pujol Baulenas 

Toni Solà, saxo tenor

Charmin Michelle, veu a #(3, 6, 8)

Harry Allen, saxo tenor a #(1, 4, 7)

Gerard Nieto, piano i orgue a #(1 i 10)

Ignasi González, contrabaix, baix elèctric a #(1 i 10)

Xavi Hinojosa, bateria. 

Tots els arranjaments són de Toni Solà alhora que un parell de temes, el primer i el darrer del seu disc. Entremig hi tenim temes de Billy Strayhorn, Chano Pozo-Gil Fuller, Cole Porter, Lionel Hampton-Sonny Burke, Gene Ammons, Victor Schertzinger i Hubie Wheeler, a falta de posar els/les lletristes. 

Doncs tornem a tenir 10 temes i prop d’una hora de precioses músiques, amb ritmes i tempos diversos, entre els quals unes magnífiques balades com són ara la més delicada i instrumental “There’ll be another spring”, de Hubie Wheeler i lletra de Peggy Lee. Una mica més viva de tempo és la magnífica “Midnight Sun” de Lionel Hampton cantada dolçament per Carmine Michelle. També és així de bonica “Isfahan” de Billy Strayhorn, també instrumental amb un Toni molt càlid i a una mica més de tempo. I tot i començar molt delicadament amb un preciosa intro a càrrec de Michelle, el “I’ll remember you” seguirà després a tot swing, a mèdium tempo. I el “Rh&B” sempre hi és amb els projectes del Toni i en aquest és el tema “Cool Cool Daddy”, cantat també per  Carmine en un tema tradicional americà a tot Swing i tempo mèdium un punt més viu que l’anterior. I el tema que va fer famós Gillespie “Tin Tin Deo” de Chano Pozo, el fan amb tot l’esperit Latin i instrumental a duet de saxos amb el líder i Harry Allen més o menys al mateix tempo que l’anterior. I a tot organ trio més líder i amb tot el Swing possible tenim el tema del líder “The Preacher’s Dog” a aquest tempo mèdium també. Més viu de tempo és el “Hope You Are Hip”, també del Toni i format d’organ trio més sax, aquesta vegada amb els dos saxos tenors. I també és vital de tempo el conegut “Get out off town” de Cole Porter, amb gran arranjament i a tot swing en les impros. I finalment, i el més vital del projecte tenim el “Groovin’ with Jug” de Gene Ammons. Doncs res, que aquest és un altre magnífic projecte encabit però en el Jazz aquell que passa pel carrer del mig, el Mainstream Jazz amb aires també de Hard Bop i amb tots aquests bons temes, se’m fa difícil ara seleccionar els que no podré posar. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Swing Alley:

https://www.freshsoundrecords.com/toni-sola-albums/46216-cool-people.html 

I crec que podríem començar amb el preciós tema cantat per Carmine Michelle i compost per Lionel Hampton-Sonny Burke i lletra de Johnny Mercer, la coneguda... 

6.- Midnight Sun     (Hampton-Burke & Mercer)         6m16s 

"Midnight Sun" va ser originalment un tema instrumental compost per Lionel Hampton i Sonny Burke el 1947 considerat un estàndard de jazz, i  posteriorment, Johnny Mercer va escriure’n la lletra. Un reconegut enregistrament de la cançó amb la lletra de Mercer és el d'Ella Fitzgerald en el seu àlbum del 1957 Like Someone in Love. Fitzgerald va enregistrar el  tema novament per al seu àlbum de 1964 Ella Fitzgerald Sings the Johnny Mercer Songbook. Ho va fer per tercera vegada el 1975 amb l’Oscar Peterson en el disc de Pablo, Ella and Oscar. Lou Donaldson el va enregistrar el 1960 i el va interpretar a tempo de balada amb Horace Parlan, i demés. 

I ja heu vist quin canvi respecte el darrer tema del projecte anterior de del Val i amics. La delicada veu de Carmine Michelle se li escau la mar de bé en aquest tema tan bonic de Hampton-Burke-Mercer, ella fent d’Ella Fitzgerald tot i fer tots ells el tema a un tempo més viu, i a ritme de Bossa, tema que han començat amb els darrers quatre compassos a mode d’impro. La improvisació del Toni ha estat molt maca, ell amb el seu característic so i fraseig, conegut pels qui el coneixem. Només escoltar-lo a l’inici, ja saps que és ell, pel seu generós i profund so. Les seves anades a les notes més greus, per recuperar després el registre anterior són part de la seva personalitat musical. El fraseig, el seu llenguatge, tot plegat ens el situen com un dels puntals dels tenors en el seu estil, un tant texà, i farcit de Rh&B com escoltarem avui. La base rítmica que l’acompanya, és, podríem dir-ne “la seva base rítmica” amb Gerard, Ignasi i Xavi que són ells el seu puntal rítmic, i no només. I és que el solo que ens ha fet el Gerard ha estat també magnífic, ell, insigne pianista (i organista) alhora que director de la Big Band del Maresme. Ha fet un solo delicat, sobri, seguint l’harmonia tot i allunyar-s’hi a moments, per tornar-la a recuperar a base d’unes línies melòdiques precioses. I Carmine ha recuperat el tema en el pont la B, per acabar-lo ja en la darrera A del tema d’estructura no tan típica de 50 compassos i forma AABA amb les As de 14 i la B de 8. 

Toni Solà es un dels més importants saxofonistes del nostre panorama jazzístic i sens dubte el més important dins dels estils més tradicionals i arrel·lats del jazz a casa nostra. Al marge de la seva tasca televisiva al costat d´Andreu Buenafuente, amb qui ha treballat en més de 1200 programes al llarg dels anys,Toni Solà ha desenvolupat una fructífera carrera dins el jazz que l´ha dut a treballar amb músics de renom internacional com: Gene “Mightyflea” Conners, Bobby Durham, Rob Bargad, Grant Stewart, Harry Allen, Jesse Davis, Charmin Michelle i especialment Scott Hamilton qui ha col·laborat en el seu disc ”Eigth reasons to listen”- Toni Solà quartet & special guest Scott Hamilton, que representa el seu tercer disc com a líder. 

I seguirem i ho farem tot i convidant al seu amic i gran saxo tenor, Harry Allen en el tema de Chano Pozo i Gil Fuller que va popularitzar Dizzy Gillespie....el conegut.. 

4.- Tin Tin Deo        (Pozo &  Fuller)      7m04s 

I aquest tema el va fer famós el gran Dizzy Gillespie, i també molts més el van enregistrar, entre els quals en Kenny Burrell que el 1977 va fer un disc titulat així mateix. El tempo emprat per Dizzy és un pèl més viu que el dels nostres herois. I en un determinat enregistrament, amb el genial trompetista hi hagué John Coltrane, Milt Jackson, Kenny Burrell i Percy Health i Chano Pozo a les congues, suposo, on Coltrane no va fer cap improvisació, que varen estar a càrrec de Jackson i Gillespie, en aquesta curta versió, esclar. 

I en aquest tema hem tingut la col·laboració de Harry Allen al tenor, fent ells dos la melodia amb una harmonització molt bonica, la d’ells dos, amb Harry al canal dret, i Toni a l’esquerra, i aquest tocant un pèl per sota de la tonalitat. La “intro” però l’han fet Gerard i l’Ignasi a duet, amb el Xavi marcant la caixa. Un tema d’estructura tampoc típica de 48 compassos i forma de ABCB, repetint-se AB dues vegades, essent el pont la C i de 8 compassos, i tocat a tot swing. Després d’haver presentat el tema, Harry ha estat qui primer ha fet la primera improvisació amb una sonoritat diferent de la del líder. El seu fraseig gràcil i lleuger per vivaç, amb un llenguatge magnífic i situat en l’ona propera a la de l’Scott Hamilton, definit però com un dels més fins en això de tocar amb Swing, i potser un pèl més modern, ens ha corprès per melodies obtingudes i tècnica emprada, amb un bona velocitat d’execució. Quin luxe poder-lo tenir en aquest projecte. Gerard ha fet també una molt bona improvisació, amb un “walking” de l’Ignasi i “Ride” del Xavi que de ben segur l’han ajudat molt. Al líder l’hem pogut escoltar de nou, amb el seu so “robust”, complement ideal al del seu company. Toni l’ha desenvolupat també amb mestria, bon gust en les seves línies melòdiques, i bona execució i tècnica, i llenguatge personal reconeixible clarament. Recuperant el tema tots plegats, l’han acabat delicadament. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 16 de gener que podrem fer un concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I encara seguirem, i ara amb un tema del líder.... 

10.- The Preacher’s Dog   (Toni Solà)    6m16s 

I ara crec que hem fet un salt estilístic respecte l’anterior tema. Hem escoltat l’ona musical amb la qual gaudeix molt Toni Solà, la del Rh&B i derivats. Tema propi que ben bé clarifica la seva postura i gustos, també evidentment a tot Swing, gràcies a la base de tres, orgue, contrabaix i bateria. El tema l’ha iniciat  Gerard amb una curta “intro” per deixar pas a la maca i positiva melodia a càrrec del líder al tenor. Sorprenent ha estat el pont on han fet una mena de “break” rítmic i ell ha marcat algunes notes soltes en el registre agut, fent el que seria el pont del tema, per després tornar al tema. Quasi sense adonar-nos-en que ja ens hem trobat en la seva improvisació, i fent gal·la de control sobre el seu saxo tenor tocant uns súper aguts magnífics. Gerard a l’orgue ens ha mostrat de nou el domini que té ell de totes les tecles, ell que lidera també un projecte a Organ Trio, i amb el so d’avui a tot Hammond, del qual n’ha fet un disc, també per FSR, i que posarem més endavant en aquest programa. Després d’ell, han recuperat la melodia de nou fins el sorprenent moment a partir del qual les coses han canviat, i la “joia” de tota la “congregació” s’ha desfermat a tempo doblat, i totes i tots nosaltres hem començat a picar de mans, feliços per haver gaudit i havent escoltat “El gos del predicador”. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

L'estil del grup d'en Toni Solà es mou pels paràmetres del swing i el hard bop creant una música de gran qualitat però al mateix temps d'una gran accessibilitat i elegància. Formen part del seu grup estable joves valors del nostre jazz com Gerard Nieto, Xavi Hinojosa i el contrabaixista Ignasi González, ja no tan jove. 

I acabarem el projecte del Toni amb el tema... 

5.- Get out of town  (Cole Porter)           5m03s 

"Get Out of Town" és una cançó popular del 1938 que va esdevenir un estàndard de Jazz, escrita per Cole Porter per al musical Leave It to Me!,  essent Tamara Drasin qui primer la va interpretar. Aquest és però un tema interpretat i cantat per moltíssims músics, homes i dones, i afegit sovint al set list dels projectes actuals i Jam Sessions. 

I quin arranjament més maco que n’ha fet en Toni, amb una “intro” magnífica, per ritme i notes de piano i contrabaix. El Swing ha aparegut ja a la reeixida improvisació del líder al tenor, amb un “walking” de l’Ignasi, i “ride” de la bateria del Xavi. Una base rítmica aquesta que fa rutllar la màquina, i per sobre la qual és un luxe poder improvisar. Toni ha fet una altra demostració de com són les seves maneres de solejar, amb el seu potent so de nou, i sense oblidar el “missatge”, sense oblidar que sempre en un solo, el solista ens ha d’explicar una història que ha de tenir un determinat sentit, esclar. Aquests són els solos que ens fan entendre que això del Jazz no ha de ser per força una cosa inhòspita, i sí més fàcil d’entendre, sobretot en aquest estil de Jazz. Gerard ha tornat a quallar un magnífic solo, amb una mà dreta lleugera i gràcil i unes maneres i pulsió no massa percussiva i sí, així com acaronant les tecles del piano. Després d’ell, ha fet uns “vuits” primer amb l’Ignasi i després amb el Xavi, per recuperar la melodia de nou, i sorprenent arranjament del líder, per acabar el tema delicadament. Magnífic tema per acabar el projecte del saxofonista veí, ell de Sant Boi de Llobregat i ànima del seu Jazz conjuntament amb en Valentí Sesar. Una abraçada a tots dos i felicitats pel teu projecte Toni. 

I d’ell ens diu això el seu amic i gran saxo tenor Scott Hamilton:

"He estat tocant duos de saxo tenor amb el meu amic Toni Sola de forma intermitent durant uns 15 anys. Encara ens ajuntem cada any a Barcelona. Sempre ha estat una veu de tenor molt distintiva i un músic amb un gran sentiment pel jazz, la música soul i el blues. A més, sap com muntar, com fer un àlbum realment bo, la qual cosa és una habilitat molt rara ". 

I deixem aquest magnífic disc del Toni Solà i nosaltres seguim amb els projectes de FSR i ara ho farem amb el del Geni Barry amb qui vam gaudir d’allò més aquest dissabte passat a la Sala Xica de la Vicentina...aquí teniu el seu darrer.... 

Geni Barry

Editat per FSR Swing Alley       sa 041

Enregistrat en viu en diversos espais des del 2001 al 2009

Produït per Geni Barry

Productor executiu Jordi Pujol Baulenas

Geni Barry, vibràfon en tots els temes i marimba en alguns.

GENI BARRY QUARTET

Joan Monné, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.

Enregistrats en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, els temes #(5 i 6) el 7 d'abril del 2001 i els temes #(1, 2 i 3) l'1 d'octubre de 2004.

GENI BARRY amb THE BIG BAND JAZZ TERRASSA

Tema #4, enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, el 16 d’octubre de 2004.

GENI BARRY QUINTET

Joan Chamorro, saxo baríton; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix; Xavi Maureta, bateria.

Tema #7, enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, el 21 de gener del 2006.

GENI BARRY QUARTET

Guim García, saxo alto; Javier Juanco, guitarra; Jordi Gaspar, contrabaix.

Tema #8, enregistrat en directe al Castell de Calafell, l'1 d'agost de 2009. 

Doncs aquesta selecció de temes i enregistraments la va fer en Geni i tot aquest material es va masteritzar més a munt dels Pirineus, essent aquest el primer de tres discos amb el similar format de concerts en directe. Són 8 temes de compositors com Bobby Hutcherson, Joseph Kosma, Toots Thielemans, Terry Gibbs, Wayne Shorter, Pepper Adams i Antonio Carlos Jobim. 

I hi tenim més d’una hora i quart, que per això són directes amb magnífiques interpretacions del líder i companys, amb la majoria de temes a bon tempo i Swing, les més de les vegades si n’exceptuem la preciosa “Corcovado” de Jobim a un suau tempo slow i a tota Bossa. A partir d’aquí les coses ja són més rítmiques, havent-hi però una altra Bossa, la del seu estimat Hutcherson, “Isn’t this my sound around me?” i tempo mèdium. Més viu, tot i que no massa, és el tema de Kosma, i el conegut “Autumn Leaves”. També és vital el tema de Thielemans, “Bluesette”, i a un ritme un tant Bossa també. I el que va fer amb la Big Band de Terrassa “Pretty Blue Eyes”, també va a un bon tempo i ritme ternari simple de 3/4. I aquest és un altre dels temes que toca habitualment i aquest és el tema de Wayne Shorter, “United”. I un tema molt viu de tempo és el “Siam” de Bobby Hutcherson amb les impros a tot Swing. I ja per acabar l’exposició de ritmes i tempos tenim el tema de Adams, “Bossa Nouveau” també a ritme de Bossa tot i que molt vital de tempo. Bé, doncs ja tenim clar com va la màquina rítmica en aquest projecte, i ara tocarà escoltar aquests magnífics temes i interpretacions dels músics i líder. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Geni Barry: http://genibarry.com/ca/ d’on en podreu saber de la seva vida i miracles, i us posaré també la del disc de FSR:

https://www.freshsoundrecords.com/geni-barry-albums/48389-looking-back.html 

I crec que podem començar molt delicats de tempo amb la preciosa.... 

8.- Corcovado         (A. Carlos Jobim)    10m35s 

I és que aquest preciós tema que ha esdevingut un estàndard de Jazz, el va composar el genial músic brasiler el 1960. L’han interpretat de manera instrumental moltíssims músics alhora que també l’han cantat igual quantitat de cantants, dones i homes. El primer en fer-ho en anglès va ser Tony Bennet, el 1963, i el tema en anglès es diu “Quiet nights of quiet stars”. 

I tot i ser el concert més actual, el que van fer l’1 d’agost del 2009 al Castell de Calafell us l’he volgut posar primer, car és l’única balada del disc del meu estimat Geni. I és que aquí estem escoltant un tema a quartet de vibràfon, guitarra, saxo alto i contrabaix sense bateria, cosa fina. I aquí hem tingut al Guim García, saxo alto; Javier Juanco, guitarra i Jordi Gaspar, contrabaix en una increïble i delicada bossa d’Antonio Carlos Jobim, la preciosa “Corcovado”. I els nostres herois l’han iniciat amb una “intro” a contrabaix fregat per l’arc, i ben aviat la molt bonica melodia a càrrec del saxo alto d’en Guim. Quina preciosa i càlida sonoritat que n’obté del seu alto, i sempre amb el suport rítmic d’en Geni, Javier i Jordi. El solo del Guim ha estat molt bonic també, alhora que fet amb un gust exquisit, amb un seguit d’arpegis ascendents, i demés meravelles que totes hem escoltat. Un solo de gran factura melòdica i riquesa tècnica pel seu fraseig lligat i precís, alhora que d’una remarcable bellesa. I Javier Juanco l’ha seguit amb igual mestria i sonoritat aquella la dels màsters de la guitarra de Jazz, amb un so ample i càlid, i sense cap estri electrònic que li modifiqui la sonoritat. En un concert-jam que vam fer  a la Sala Xica, Geni va venir amb aquest guitarrista, en tanta estima el té. No és gens d’estranyar, car amb el seu solo hem pogut constatar la seva vàlua instrumentista, per tècnica però també per calidesa. Geni els ha seguit, i ja l’heu escoltat com n’és de natural i espontani en els directes. El líder ens ha fet una de les seves molt personals improvisacions, abans però havent felicitat al Javier pel seu solo. Geni té l’habilitat de situar-se sempre en l’entorn melòdic i rítmic del tema, sense fer improvisacions massa estentòries i també acurades pel que fa a l’aspecte rítmic. La seva utilització de motius i frases de la seva collita és una de les seves virtuts, alhora que la d’improvisar segons els cànons del Hard-Bop, els del seu mestre i amic Bobby Hutcherson. El retorn a la melodia a càrrec d’en Guim ens ha situat ja cap al final del tema, fent-nos ells abans tota una llarga passejada per un “Turn Around” magnífic. Quina delícia de tema per començar el seu projecte. 

I dos periodistes de casa ens diuen això...Roger Roca (El Periódico), "El vibrafonista Geni Barry presenta el seu disc més potent", i Pere Pons, "Una immersió fascinant en l'essència del jazz".

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació, i aquest dissabte amb el Geni Barry Quartet, amb Albert Bover, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey. 

I parlant de la Nova Jazz Cava sembla una bona opció escoltar ara el tema enregistrat allà, el tan conegut... 

2.- Autumn Leaves (Joseph Kosma)     12m13s 

I aquestes “fulles mortes” venen de París o de la França del segle XX, i ben aviat va esdevenir un estàndard de Jazz interpretat també per tothom. Si la música la va fer Kosma, hongarès, la lletra en francès la va fer Jacques Prevert mentre que la lletra en anglès el gran Johnny Mercer. Roger Williams pianista americà, va arribar al número 1 amb aquest tema el 1955, essent el primer pianista que ho va aconseguir. 

Aquí hem tingut a un altre dels gran exponents del piano de casa nostra, el veí de Molins de Rei, Joan Monné. Al contrabaix hem tingut a Nono Fernández i a Pau Bombardó a la bateria, tots quatre a la Nova Jazz Cava l’1 d’octubre de 2004. Aquest és el tema més llarg del disc, més de 12 minuts, 10 n’hi do, considerant que estem front un quartet....i és que els directes amb el Geni són així, tocats amb la màxima generositat. I el tema l’han començat d’una manera molt particular amb un arranjament magnífic del líder ja havent-ne fet la melodia. Geni ha fet de nou una magistral intervenció solista, recolzat pel “walking” de Nono i les escombretes d’en Pau, tot plegat a tot Swing. La velocitat d’execució de Barry és una mostra palpable de la seva tècnica, alhora que fet amb gust interpretatiu. Joan al piano li ha donat el suport harmònic en tot moment, arrodonint la tasca de la base rítmica. Geni ha quallat un llarg i magistral solo amb notes soltes i també seguint l’harmonia i les més de les vegades deixant anar una “carretada de notes”, tal i com feia Coltrane. Monné ha fet una magnífica improvisació, tots ho van fer el 2004 i estem parlant de 16 anys. Joan ha estat el pianista que ha acompanyat els darrers 6 o 7 anys al màster vivent del Jazz, Benny Golson, la qual cosa es comprèn ben bé després d’haver-lo escoltat en aquesta improvisació. Control total del piano, al final amb acords a dues mans, però abans amb una mà dreta increïble, lleugera, quasi volàtil, i una esquerra sòlida amb l’harmonia com a suport. Nono al contrabaix ha fet també un magnífic solo, melòdic alhora que amb la pulsió adequada. La seva passejada pel mànec de la berra ens l’ha mostrat posseïdor d’una gran tècnica, els salts d’amplis intervals, fets de manera precisa, han acabat de fer-nos veure’l com un dels exponents de la berra, i això passava fa 14 anys. Ara fa dies que no en sabem res d’ell. Esperem que estigui la mar de bé. Pau Bombardó ha tingut també la seva estona de glòria fent uns “vuits” amb els companys, piano, vibràfon, per acabar recuperant el tema tots plegats amb el líder a la melodia. I la darrera nota de l’acord, un tant dissonant, és una d’aquelles que fan mal, Geni dixit. 

I Derek Ansell va dir el 9 de maig de 2020 a jazzjournal del Regne Unit....

"El títol ja ens dóna la pista de tot plegat, ja que aquesta col·lecció conté vuit temes dels grups de Barry enregistrats entre el 2001 i el 2009. Conté set seleccions a la Nova Jazz Cava Terrassa, un club de jazz on el vibrafonista hi va tocar algunes vegades, i no una llarga estada com diu el periodista. “Siam” és el primer tema amb el vibràfon de Barry on configura un flux oscil·lant amb un bon suport de piano, contrabaix i bateria. El líder toca en un estil post-bop que s'assembla al de  Bobby Hutcherson del qual diu ell què és la seva inspiració. També hi ha dues composicions de Hutcherson. “Autumn Leaves” s'acaba després de més de 12 minuts i dóna a Barry la possibilitat de demostrar la seva considerable habilitat per improvisar amb un estàndard. Joan Monné també fa un bon treball al piano. “Bluesette” redueix una mica el tempo i ofereix uns solos animats de Barry i el contrabaixista Nono Fernández, però les línies són interessants, “i diu ell que” el so està sobreamplificat, restant-li valor al so natural del contrabaix. 

Acabarem amb el tema de Pepper Adams amb Joan Chamorro fent d’Adams, en el tema... 

7.- Bossa Nouveau (Pepper Adams)     9m32s 

I quin tros de tema que Pepper Adams va encabir en el seu disc “Pepper” amb temes enregistrats el 1975 i un del 1986 i ho va fer amb Walter Norris-piano, George Mraz-contrabaix i Makaya Ntshoko-bateria baterista sudafricà els del 75. 

I els nostres herois l’han executat al mateix tempo que l’original, i ara tenim una formació a quintet, amb qui primer ha començat melodia i fet el seu solo, el Joan Chamorro, saxo baríton; l’Albert Bover, piano; Tom Warbuton, contrabaix i Xavi Maureta, bateria enregistrat també a Terrassa però el 21 de gener del 2006. I el tema l’han iniciat a tot drap després d’una “intro” de 8 compassos on hem pogut escoltar al líder dir-nos 12 123, o sigui que aquest és un tema a 5/4 de 16 compassos. En Joan ens ha fet la curta melodia, que per ràpid el tema encara ho és més de curta. Ell mateix ha seguit amb el seu solo,  ell fent de Pepper, i s’ha de dir que va quallar un molt bon solo en aquell llunyà 2006, ara fa 14 anys, partint d’un “pick up” molt ben trenat, o sigui, la frase que  fa abans d’encabir el seu solo en els compassos del tema. Fraseig ràpid i lligat amb un bon llenguatge, alhora que bon gust i inventiva en les seves noves línies melòdiques. S’ha currat quatre chorus del tema, 10 n’hi do, i de la manera com ho ha fet, a un tempo fast bastant bèstia. Molt bé pel Joan. Albert inicià el solo deixant uns acords entremig abans de fer-lo. La seva mà dreta, de pulsió nítida i clara i un tant percutiva, ha anat lleugera i gràcil arribant als més aguts del teclat per tornar a situar-se en el registre del mig, i tot això amb un domini de l’instrument abassegador aleshores, o sigui que ja us podeu imaginar ara mateix. Les frases a dues mans, amb acords, i les més de les vegades amb el domini de la dreta,  creativa al límit, i moderna i més enllà, acompanyada pels acords puntuals de l’esquerra. La repetició de frases i acords ens fan sempre millor entendre els solos dels músics, i ell així ens ho ha fet. Geni ha entrat amb la mateixa energia, la que han mostrat els dos d’abans. Ha desenvolupat de nou un solo magistral, barrejant notes soltes amb carretades de notes, alhora que escales inversemblants, i sempre amb el suport de tota la base rítmica amb el Tom i en Xavi alhora que també amb l’Albert fent-li els acords. Maureta ha fet també la seva demostració rítmica de com es fa un solo, seguint el brutal tempo, alhora que improvisant unes línies rítmiques. Tornen al tema sense el solo de Tom al contrabaix, acabant-lo de cop, més un acord final de l’Albert  al piano. Un tema brutal, ara que l’hem escoltat així, i fixeu-vos com devia ser en directe ara fa 14 anys a la Nova Jazz Cava  de Terrassa. Per cert que Geni Barry hi actuarà aquest dissabte a quartet també amb l’Albert Bover i amb el contrabaix i bateria que vam tenir aquest dissabte a la Sala Xica, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey, i per tant un concert de gran nivell. Deixem doncs ja aquest magnífic projecte de Geni Barry  i companys, però nosaltres encara seguim. 

I Derek ens acaba dient què....

“Pretty Blue Eyes” és un tema que caracteritza a Barry com a solista de la Big Band Jazz Terrassa que funciona bé, ja que la música està ben equilibrada, tant des del punt de vista del solista com de l’orquestra. “Bossa Nouveau”, un tema de Pepper Adams, té una formació diferent amb un robust solo del saxo baríton de Joan Chamorro. La selecció final és un quartet amb saxo alto i guitarra però sense bateria. “Corcovado” es cuina lentament i arrodoneix el disc. Es tracta d’un bop fluid, presumiblement enregistrat a Espanya, (esclar, sembla que en Derek no sap on està Catalunya) ben estructurat i tocat amb bons solistes, però la qualitat de la gravació podria ser millor. Possiblement un treball in situ d’un dels músics participants, diu ell, i per això s’ha enregistrar a La Nova Jazz Cava". Això ho va dir Derek Ansell el 9 de maig de 2020 per a https://jazzjournal.co.uk/ 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Doncs després d’escoltar els projectes actuals, ara toca escolar un tema d’un disc d’en Lliuret i que serà el de Chris Potter, “Gratitude” amb més músics com Kevin Hays, Scott Colley i Brian Blade en un disc que va fer el 2001 homenatge als seus mestres. El tema que us he seleccionat és el que li va dedicar a Lester Young... 

9.- The visitor         (Chris Potter)          7m39s 

Doncs ara sí que ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat primer el projecte de Gonzalo del Val, “Cancionero”, després el de Toni Solà, ”Cool People”, seguir amb el “Looking Back”  de Geni Barry, i acabar amb aquest “mostru” del saxo tenor, Chris Potter diuen que el més “mostru” de tots els actuals en un disc de fa quasi 20 anys, i entremig hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz que sembla que ja en som prop de seixanta, entre gent que fem podcasts i gent que té pàgines web diverses i totes relacionades amb el Jazz. No parem de créixer, això està molt bé. 

I sembla que havíem de passar a la fase 2 i doncs no, ens hem quedat a la fase 1, la qual cosa ens torna a situar en l’entorn local pel que fa als concerts i desplaçaments tot això en cap de setmana. També ens indica que la mobilitat ens perjudica, o sigui que quietets a casa, i si hi ha concert de Jazz a propet, doncs aneu-hi que no podem viure sense Cultura, ja ho sabeu. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i aquest dissabte a les 19h ens toca fer el que seria el 3r dia de Festival de Jam Sessions, amb el Combo de l’Escola Superior Jam Session i amb Geni Barry Quintet + 1, o sigui que hi sereu totes i tots molt benvinguts. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I pel que fa al programa d’avui, dir-vos que anirà dedicat a tres projectes diversos, i autoeditats, essent el primer el del Lluís Capdevila, "Ètim", per després el "Talismán" de Marco Mezquida, per acabar a tot Flamenc-Jazz amb els "Olenadole"  i el bonus track d'un disc del Jordi Lliuret que serà una sorpresa, i amb un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb les músiques del programa d’avui, i us proposo començar amb el disc a piano sol.... 

“ÈTIM”

Lluís Capdevila

Autoeditat el 2019

Enregistrat per David Stoller a l’octubre de 2019 al Samurai Hotel Recording Studios, New York

Productor de les sessions Petros Klampanis

Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas a l’octubre de 2019 al Sear Sound Studios, New York

Produït per Lluís Capdevila i la Cooperativa Falset Marçà 

Lluís Capdevila, piano 

Totes les composicions són de Lluís Capdevila 

Doncs aquest és un magnífic projecte i exemple de la creativitat d’un pianista i compositor arrelat en lo més profund de la seva “mare terra”, la del Priorat. 8 cançons i quasi 40 minuts de músiques càlides més o menys a tempo de balada i d’altres a ritme de bolero com el preciós “Everything has an end”,o sigui, “tot te un final”. Una de les cançons més delicades per tempo és “Mysteries”. Tot i aixó, i passa en quasi tots els temes, hi ha una pulsió rítmico-percusiva que sol situar-se en els espais on ell improvisa, això fa que sempre hi hagi una dinàmica rítmica determinada. Així doncs, tot i començar molt delicat el “Believe”, ens trobarem de la mateixa manera amb aquesta pulsió vital alhora que càlida. I el “Breeding” comença amb uns arpegis molt bonics, i ja també amb la pulsió percussiva en la melodia, i així seguirà la mà esquerra mentre la dreta improvisarà. I el “Wine River” l’inicia dolçament i ben aviat ja amb una pulsió que es percep clarament en la bonica melodia, i el mateix tarannà percussiu el tindrem al llarg del tema. I el bolero comentat “tot te un final” té una melodia preciosa i pulsió magnífica tot i desenvolupant el tema posteriorment, ara ja a un tempo una pèl més viu. I més viu és el “We’ll fly again”, “tornarem a volar”, això esperem totes i tots. I aquest tema ja comença amb una determinada pulsió i que es va refermant sobretot en el que seria el pont i més encara en la seva improvisació. I vital és també el “Bocoi”, una cançó melòdicament positiva sobretot en la seva improvisació, on la mà dreta vola lleugera i gràcil, i no només, car també fent-ne la melodia. I ja  finalment, la cançó “Roulette”, té també aquesta pulsió percussiva i tarannà vital, en to major, la qual cosa es percep en la melodia, i més encara en la seva reeixida improvisació, la d’un pianista que després de fer les amèriques va decidir tornar a casa seva, al seu Priorat. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del Lluís Capdevila:

https://www.lluiscapdevila.com/ 

I per començar crec que ho podríem fer amb la cançó amb la qual clou l’àlbum.. 

8.- Believe    (Lluís Capdevila)     5m34s

Doncs ja veieu de quina manera més bonica hem començat el programa d’avui. Una melodia, tot esperança, i amb un punt com si d’un “himne” es tractés, un “himne de futur”, majestuós. Lluís ha sabut plasmar aquesta melodia tan ben trobada, i ell ho ha fet posant-la al final del seu projecte, car és el seu darrer tema, cloent el seu discurs anterior, el de la resta de temes, tot i dient-nos que tinguem “fe” en el futur, en nosaltres mateixos. Jo us l’he posat per començar el seu projecte per com de maca i dolça és la cançó. Un tema un tant minimalista, amb una primera melodia, posterior improvisació que segueix fil per randa l’harmonia amb algunes blue notes, i després recuperar de nou la melodia principal i acabar-lo delicadament. Preciós tema per començar el projecte del Lluís. 

I un lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió doncs que en mireu la programació. 

Lluís Capdevila (1981)  va créixer a les vinyes del PRIORAT  al mar Mediterrani (Catalunya, nord-est d’Espanya). “això ho diu per situar a la gent que no sap on és, o sigui als americans i americanes, bàsicament”. Des de la primera infància, la llibertat d’expressió i creativitat el va connectar amb la composició i la improvisació de tal manera que, tot i que va cursar un grau en Dret  (Barcelona) i un màster en Dret de la Propietat Intel·lectual  (Estocolm), va abandonar aquest camí per centrar-se exclusivament en la música. El jazz el va portar a Nova York, amb l'ajut d'una beca Fulbright , on va estudiar a l'Aaron Copland School of Music i va rebre un doctorat en arts musicals llicenciant-se a la Universitat Stony Brook. 

I ara escoltarem la cançó amb la qual l’obre.... 

1.- Breeding  (Lluís Capdevila)     4m08s 

Doncs el primer tema del disc és aquest “Breeding”, o sigui “Engendrant”, que és per on comença tot plegat. De fet la mà esquerra amb els seus arpegis és la que ens indica que sí, que hi ha un pols vital. La mà dreta, feliç, es deixa anar dolçament creant. De fet el tema comença amb dues rodes d’arpegis tot i obrint el camí a la joiosa melodia que crea la dreta. Hi ha un pont entremig per després tornar a recuperar la melodia i encetar la seva improvisació sobre l’harmonia d’aquesta bonica cançó. Tot i ser un tema ple d’esperança, l’harmonia amb sons menors, amb notes guies que van baixant, ens copsa pel seu punt de melancolia. La improvisació del Lluís amb la mà dreta té un punt més d’alegria, la qual cosa fa encarar el futur de l’ésser engendrat amb plena esperança. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

A la ciutat de Nova York ha col·laborat amb músics consolidats i talents emergents en diversos espais. DIÀSPORA (2016) és el seu àlbum de debut on hi presenta composicions originals inspirades en les seves experiències a Nova York i la dispersió de la seva generació, ja que molts van deixar el seu país d'origen buscant oportunitats laborals. Petros Klampanis (contrabaix) i Luca Santaniello (bateria) es van unir a ell en un enregistrament de trio de piano que ha rebut excel·lents crítiques als Estats Units i a Espanya, havent fet més de cinquanta concerts. Per cert, que aquest disc va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa 302. 

Doncs encara escoltarem una altra d’aquestes boniques cançons del Lluís.... 

2.- We’ll fly again    (Lluís Capdevila)     3m26s 

I el segon tema és aquest “tornarem a volar”, títol significatiu, si considerem que aquest projecte el va fer just abans de la pandèmia. Un tema més vital, per força car si no, no voles. Has de tenir força per fer bategar les ales, i per tant la voluntat de fer-ho. Una cançó que segueix els patrons i estructures més o menys típiques com la resta dels seus temes. En aquest tema ha començat amb una intro de 8 compassos fent un “vamp” d’un sol acord per després fer la melodia en dos chorus de 8 compassos, o sigui les AA. Seguidament ens ha regalat 8 compassos que podria ser la part del pont, la B, amb una rítmica i acords d’un tarannà un tan jazzroquero. Hi afegeix una altra seqüència de dos chorus de 8, amb un canvi al final, o sigui que serien les AC, per començar a partir d’aquí amb la seva improvisació, en un tema molt positiu, on Lluís improvisa ple de vitalitat amb una mà dreta que per cert ha estat molt brillant. 

I el disc CINEMATIC RADIO (2019) que també va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa 360 dedicat als pianistes, presenta la seva música original en un entorn més íntim amb Petros Klampanis (contrabaix, bucles i percussió) i compta amb la col·laboració de Tom Harrell (flugelhorn) en una melodia. La música està inspirada en estats d’ànim que recorden el cinema i s’adreça a un públic més ampli. En el seu darrer àlbum de piano, aquest que estem escoltant, ÈTIM (2020), Lluís torna a les seves arrels per compondre durant set mesos a la Catedral del Vi de Falset (Priorat), amb el seu piano de cua envoltat de vi en botes i ampolles. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem el seu preciós projecte personal a piano sol amb el tema... 

3.- Bocoi       (Lluís Capdevila)     3m19s 

Doncs amb aquesta cançó amb un tarannà folklòric i també vital, acabem el projecte que va fer Lluís Capdevila a piano sol i tancat entre vins del Priorat. La melodia té també un punt de classicisme, mentre que els acords i la seva repetició i pulsió ens situen en un pla més modern, és clar que tot és molt subjectiu, i més en temes d’una certa complexitat i/o allunyats de patrons clars com puguin ser els del Jazz. Ell ha volgut regalar-nos amb aquesta música sincera, a voltes introspectiva i a voltes no tant, més exterioritzada crec jo en les improvisacions. En aquest tema, ha quallat de nou una molt bona improvisació, i més o menys com en totes, la pulsió rítmica hi ha estat sobradament representada. També el seu gust en la concepció de les seves i noves línies melòdiques. Magnífic i delicat projecte no exempt d’una determinada vitalitat, la que ell ens ha mostrat a piano sol. 

I després d’aquest darrer tema del projecte de Lluís Capdevila, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.............

Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la teva empenta i creativitat... 

I nosaltres seguirem ara amb el projecte a trio....

“TALISMÁN”

Marco Mezquida 

Autoeditat

Enregistrat el març al Musicland Studios, Figueres, i per Denys Sanz durant l’agost a Estudis Saudades, el 2020.

Mesclat per Denys Sanz, a Estudis Saudades

Masteritzat per Steve Correo a Sageaudio, Nashville

Produït per Marco Mezquida

Productors executius Marco Mezquida i Julio Quintas

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. 

Marco Mezquida, piano Steinway & Sons Model D, Rolland RD700

Martín Meléndez, violoncel

Aleix Tobias, percussions diverses. 

Totes les composicions són de Marco Mezquida excepte “Na Cecília”, tradicional, i “Sa cova de ses ànimes” d’Aleix Tobias i Marco. 

Estem front d’un projecte sorprenent, com no podia ser de cap més manera, amb un Marco excels, íntim i càlid però també enèrgic per ell mateix i gràcies també a Martín i Aleix. 11 cançons i prop de 50 minuts de música creada a redós de les músiques amb les quals ha crescut, però també de les músiques que ha aprés i amb les quals ha anat evolucionant. El que sí és sorprenent, tot i que sembli evident que així sigui, és la personalitat diferenciada de cadascuna de les seves cançons, alhora que com cadascun dels músics les interpreta. Cadascuna té vida pròpia. I sí, hi tenim també tempos i ritmes diversos, entre els quals el Swing no hi apareixerà, però sí tot el Groove del món. Balades en aquest estricte terme no és que no n’hi hagi, és que més aviat són cançons interpretades a tempo lent. El que sí sol passar en algunes d’aquestes cançons que comencen delicadament, és que el tema es va desenvolupant apareixent la rítmica adequada posteriorment. Així doncs, el tema més curtet “Sa cova de ses ànimes” és una immersió a les sonoritats més sorprenents de Marco i Aleix, aquest darrer amb gongs, plats i Fx. I la molt bonica cançó “Na Cecília” comença amb repassades a l’arpa del piano i ja després amb la íntima melodia. Les percussions, i ritme cadenciós, apareixeran després alhora que els sons del violoncel fregat seguint la melodia. I el tema que titula el projecte “Talismán”, comença i acaba a piano i cello fent a duet les soltes notes de la melodia un tant contemporània per quasi les seves dissonàncies. I el tema més llarg de més de 7 minuts és la delicada composició “Es jardí de ses ànimes”, més melòdic el jardí que la cova, amb un Marco dolç tot i fent uns bonics i delicats arpegis, i quasi que per sota, la melodia a càrrec del Martín, i mica a mica, les percussions de l’Aleix, agafant “cos” a mida que el van desenvolupant, amb uns moments posteriors intensos quasi de clímax, en un tema força majestuós. I “Alfajor” té uns inicis, amb els seus dos acords, que d’entrada m’han recordat alguna altra de les seves composicions. El tema té també una bellesa que es mostra més evident en el que en podríem dir, el pont del tema, pel seu canvi harmònic, amb un crescendo tonal molt bonic. Amb “Lluvia muda”, Marco ens corprèn de nou amb el seu inici càlid a piano sol a mode d’intro, per després afegir-s’hi els dos companys, ja amb el canvi rítmic i melodia principal del tema. I el tema que obre el disc “No passis pena” comença també amb el líder a piano sol a duet amb Martín al cello. Té un tarannà que ens recorda el “Köln Concert” de Jarrett, coses aquestes força normals considerant que Marco i tothom l’hem escoltat manta vegades, en un tema on ja estem més vius pel que fa a tempos. I el “Trenzas” és un tema interpretat a un tempo molt maco, a piano i teclat, alhora que percussions i cello acompanyant-lo en aquesta cançó que és força entretinguda i fins i tot divertida, i sí, sobretot, vital. Mes vital és encara “Carpe diem” iniciada a piano mutejat i cello, i ja a un ritme prou vital. Un tema també que ens captiva pel seu ritme intrínsec, però sobretot pel canvi tonal en el seu pont. Aquí tenim un Tobias excels, com també en Martín puntejant el seu cello alhora que també el líder. I com canvia tot en el pont, tot sona més obert, més ampli. I el “Serotonina”, que pel títol ja intuïm que ha de ser vital, si n’hi ha prou que sembla que sí, l’inicia Aleix a percussions diverses, Udus i vibratons, per ben aviat Martín amb la línia de baixos i Marco fent la melodia, que resulta lleugera per ràpida i gràcil, amb una interpretació solista remarcable. El tema tindrà un canvi brutal posteriorment que ens sorprendrà d’allò més. I finalment, el tema més viu del projecte és “Vientos Eliseos”, que per com van de forts, el tema segueix aquests aires vitals. Aquí és Aleix qui ens mostra tot el seu saber, alhora que Martín i el líder, amb un tema amb aires folklòrics dedicat a Eliseo Parra. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Marco Mezquida: https://marcomezquida.com/ 

Doncs em sembla que podríem començar per aquesta magnífica cançó..... 

9.- El jardí de ses ànimes (Marco Mezquida)   7m14s 

Doncs ja veieu com seguim de majestuosos. Quina composició més impressionant i feta només a trio no típic, de piano, cello i percussions. Escoltant-la les moltes vegades que ho he fet, com faig sempre amb tots els temes que acaben sonant, se m’acut que aquesta “obra” semblaria haver-se de fer amb tota una gran orquestra clàssica o de Jazz, amb un altre tarannà, el d’aquest estil. I això em sembla per com ha anat evolucionant fent-se cada vegada més gran i més gran tot plegat, la sonoritat i emocions. Als arpegis inicials de Marco que van seguint la cadència dels acords i que ajudaran a construir la pròpia melodia, s’hi afegeix Aleix amb la bateria, percussions i efectes Fx, fins arribar Martín amb el seu violoncel i tot i fregant-lo fer-la, la melodia. És un tema també minimalista per com són els arpegis i harmonia, i per com córrer tot plegat, té també un Groove inherent.  El crescendo és evident a cada passa que fan, arribant a uns límits impressionants, els que en un directe et farien tremolar d’emoció. Doncs imagineu-vos què passaria amb una gran orquestra. El final ha estat però molt delicat, car les ànimes necessiten també el seu repòs. 

Doncs aquest és el darrer projecte de Marco acompanyat dels músics que també estan amb ell en el Rave’ls Dreams, seu anterior disc. L’univers Mezquida, aquest, que unes quantes i quants ja coneixem, és un espai sonor íntim a voltes i més de les vegades rítmicament potent, on la mixtura d’estils musicals és tan amplia com la seva creativitat. Les seves maneres, musicalment parlant, ens les trobarem en cadascun dels seus diversos projectes i sempre relacionades amb els acompanyants. En aquest ens el trobem en estat de gràcia i sempre recordant al seu estimat Keith Jarrett per com són les seves interpretacions més rítmiques. 

I seguirem amb una altre tema d’aquest magnífic projecte.... 

6.- Lluvia muda       (Marco Mezquida)   6m22s 

I quin altre tema més maco que hem escoltat, i com ha anat també evolucionant. L’ha iniciat el líder amb una preciosa “intro” a piano sol, i mica a mica trobant-nos amb melodia i ritmes amb l’Aleix i Martín havent-s’hi afegit posteriorment. El tempo és mèdium i el Groove també hi és, i la impressió de créixer en intensitat és més que certa, la emocional. Una vegada ens ha fet Marco la descoberta de la melodia, Martín és qui primer ha iniciat els solos, amb un improvisació ben marcada rítmicament, alhora que amb el tarannà melòdic adequat. La seva tècnica improvisant amb el Cello és brutal, i ja ho vaig dir tot i presentant el seu projecte personal Martín Meléndez Power Trio, “I have a dream”, en el Programa 425, que cal veure’l en directe per acabar gaudint un plus més per com d’expressiu n’és. No n’hi ha gaires més que improvisin en clau de Jazz amb un violoncel. Marco l’ha seguit mostrant-nos-el com el que és, un dels millors puntals del piano Jazz, i sí, el més eclèctic per la diversitat de móns que conrea. L’entrada de la seva impro ha estat amb una escala ascendent preciosa, i així ha anat desenvolupant el seu solo, amb alguns motius repetitius també ascendents, creativitat a dojo i gust melòdic alhora que tot plegat farcit de ritme. Sense quasi adonar-nos-en, l’Aleix ha aparegut fent la seva improvisació amb els seus estris, i sempre Marco i Martín, recolzant-lo mentre ell desgranava la seva interpretació, tot plegat també amb crescendo. El final però, ha estat de nou delicat i dolç. Una preciositat. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I Marco ens diu que....”Talismán” és el conjunt de les meues més recents cançons, moments de la meva intimitat, del meu procés vital i creatiu, cristal·litzats en el projecte. Han nascut i viatjat directament cap a les mans i l'ànima dels meus estimats companys, Aleix i Martín. Inspirat per aquesta manera generosa que ells tenen d'entendre i jugar la música, us he lliurat les meves emocions, sensibilitat i alegria de viure en cadascuna d'aquestes cançons. D'això tracta “Talismán” : del misteri de la creació, de l'improbable itinerari d'un gra de sorra que penetra en una ostra, fins a acabar convertit en una perla negra. De tota la força i màgia necessàries perquè la Natura es brindi en arbres, terra, aigua, perquè creixin les flors i alliberin les seves aromes, i els fruits, els seus sabors. Aquestes són les nostres flors d'avui, els nostres fruits, la nostra ofrena al món en què vivim i la gent que l'habita. Que gaudiu! Marco Mezquida, setembre de 2020

I encara ens endinsarem més en la música d’aquest trio, amb el tema....

5.- Carpe diem       (Marco Mezquida)   6m01s 

I ja heu pogut escoltar quin canvi més brutal respecte al tema anterior. Quina força que té aquest tema, i quina construcció melòdica i rítmica. El pont del tema és particularment impressionant, per canvi tonal i també rítmic. En aquest tema, Marco ens ha volgut mostrar el gust que té pels sons amortits de l’arpa del seu piano, coses aquestes que sol fer en els directes, així com també el fet de “tunejar-los” i afegir-hi els diversos sons de platerets que sempre té penjats allà ben a prop. El tema té les seves parts clarament diferenciades, amb la part amortida primer, després el pont, obert, i per tornar al so amortit del piano. De fet, Marco ha fet la seva improvisació, llarga i magnífica amb el so amortit, amb una demostració de control sobre l’instrument alhora que mestria interpretativa. I la part del pont, preciosa, ha fet només que constatar la seva gran mestria. Un motiu preciós en el pont que hem pogut escoltar repetit algunes vegades, cadascuna de les quals millorant l’anterior, i sempre amb l’Aleix i Martín donant-li el suport adequat. El baterista s’ha esplaiat a dojo, primer amb el suport de piano i cello, per després ell sol, desfogar-se i incrementant-ne el tempo tot i arribant també a un clímax rítmic brutal, tot i acabant el tema de cop. Impressionant. 

I ara sí, proposo que acabem amb el tema força vital.... 

7.- Trenzas   (Marco Mezquida)   4m04s 

I ja els inicis ens han indicat que les coses serien diferents, car hem pogut escoltar el teclat Roland fent parella amb l’Steinway. I el ritme és preciós i més encara la cadència i notes base, les de la seva mà dreta i les que també toca Martín, ell fent de baix. Els sons de les percussions són també increïbles, i el tema es va desenvolupant després de la presentació melòdica, amb una força rítmica impressionant, en un tema que se’ns fa relativament molt curtet, i que de ben segur en un directe l’allargassaran de manera clara. La “intro” inicial ha estat magnífica, i aquesta ha deixat sorgir a la bonica i curta melodia, a partir de la qual Marco ha desenvolupat una preciosa improvisació, curteta també, car, hem reconegut de nou la seva melodia principal. Una vegada acabada, semblen haver encetat un “vamp” persistent amb acords i una rítmica in crescendo també, acabant però delicadament un tema que fins i tot té un tarannà divertit, tal i com devia ser la seva estimada de les trenes, potser de quan eren més jovenets. Una preciosa composició, amb un marcatge rítmic i de les notes més greus, que et va portant pel camí traçat, sense poder-te’n escapar, sense tenir-ne ganes. Magnífic Marco, Martín i Aleix, magnífic nois, magnífic Marco pel teu projecte i per la teva meteòrica carrera. Endavant! 

Doncs deixem el projecte del Marco i amics, i ara ja acabarem els projectes del programa d’avui, que no les músiques que ja sabeu sempre acabem amb un tema d’un disc d’en Lliuret, i ho farem a tot Flamenco-Jazz, amb els..

“"Rehearsing at Taller de Músics"”

Oleándole 

Enregistrat en vídeo a l’espai 24 Taller el 2019

Mesclat i masteritzat a Nan Mercadé Estudi. 

OLEANDOLE vídeo

Realització, Toni Bargalló

Producció, Victor Cortina

So, Julián Zafra

Càmeres, Andrea Guerra. Arda Munuera 

Ramón Olivares, líder, cajón, palmes i bongos

Moskito, cajón i palmes

Luis de la Fefa, cant i palmes

Violeta Barrio, ball i palmes

Pedro Pérez, ball i palmes

Frederico Vannini, guitarra flamenca 

Rodrigo G. Pahlen, harmònica cromàtica

Oscar Latorre i Guillermo Calliero, trompeta

Rita Payés, trombó

Lluc Casares, saxo tenor, arranjaments metall

Jordi Bonell, guitarra elèctrica

Albert Bover, teclats

Jordi Gaspar, guitarra baixa 

Doncs aquest és un projecte que ja porta temps en dansa, i darrerament amb canvi d’ubicació pel que fa a concerts, car Oleándole als inicis actuà assíduament als Tarantos i ja darrerament, amb una formació que ha anat variant i que avui tenim quasi al complet, al Guzzo allà a la plaça del Born. Cada quinze dies, i quan tot era com havia de ser, aquesta formació ha anat desenvolupant el seu projecte de la mà d’en Ramon, ànima de tot plegat. Les músiques que escoltareu les he extret dels seus vídeos que van filmar ara ja fa una mica a l’espai 24 Taller de Músics, un dia on jo i no masses més vam tenir la sort i el luxe de ser l’únic públic assistent, gràcies per convidar-m’hi, Ramon. Pel que fa a les músiques, dir-vos que hi ha tres temes del líder com per exemple el primer amb lletra i música d’Olivares com “Dolores”, tot un crit, suau en aquest cas, contra la violència de gènere. També el tema “Buletara” és obra i gràcia del líder, unes buleries jazzeres. I el tercer del Ramon és el “Estés como Steps” iniciat per ell mateix al cajón i ben aviat la melodia i palmes, tot plegat a bon tempo. Pel que fa a temes de Jazz passats pel sedàs del flamenc, tenim joies precioses com l’estàndard “Someday my prince will come”, fet per “alegrias”, també el bonic “Blue in Green”, per “soleares”, tema que sembla va composar Bill Evans a duet amb Miles Davis, “Footprints” de Wayne Shorter, el tema de Charles Mingus “Goodbye Pork Pie Hat”, i també el “Round about midnight” de Thelonious Monk tots ells encabits en diversos medleys l’un darrera l’altre, i no en aquest ordre. Ramon ha afegit també “Michelle” dels Beatles i la cançó “Maria” del West Side Story, aquestes dues per buleries, per acabar de “vestir” un magnífic, actual i modern projecte, barreja de Jazz i Flamenc, havent-hi com heu pogut escoltar en la presentació dels músics, cantaor, palmero, i bailaora i bailaor, la qual cosa fa que els seus directes siguin impactants. Els tempos dels temes són quasi tots mèdium high, i els ritmes són per “alegries, soleàs i buleries”. Som-hi doncs. 

I per començar el projecte del Ramon & friends, em sembla magnífic el tema compost pel líder, el dedicat contra la violència de gènere, un tema a tanguillos i a 6/8 anomenat..... 

1.- Dolores   (Ramon Olivares)   6m32s 

Doncs ja heu vist quin altre canvi estilístic hem tingut. I és que Ramon em va fer arribar aquest projecte, tot en vídeo, i ràpidament em vaig posar a recordar el dia de l’enregistrament. Aquest tema però, el van enregistrar posteriorment, i ara ja fa uns dies, coincidint amb el dia contra la violència de gènere, el vaig compartir al Facebook des del meu canal Youtube, Jazz Club La Vicentina. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç: https://youtu.be/pchzn7pVoRo. 

Ramon Olivares, percussionista amb una llarguíssima història al seu darrera, s'ha tret de la màniga aquest sorprenent projecte "Oleándole". No és el moment per parlar ara del projecte i sí dels músics que participaren en aquest enregistrament, totes elles i ells, membres algun dia del seu projecte, alguns dels quals ja els he comentat abans. I sí que hem escoltat a Rita Payés, a Sevine, veu (àrab), presentant elles dues el tema cantat, en català i àrab, i Rita en un puntet de solo. De Sevine dir-vos que aquests dies està mostrant a tothom la seva veu i qualitat en un programa de televisió. Però resulta que el solo que ha fet l’estimat Jordi Bonell a la guitarra elèctrica ha estat de lo milloret que he escoltat amb aquest instrument de fa temps. Melòdic i fet amb un gust increïble, no endebades Jordi és un dels mestres en això de la mixtura d’estils a la guitarra. Quina meravella de solo, Jordi. La veu de Xiluva Tomás, veu (eng), ha acabat de farcir d’amor el tema, i també amb Rita cantant en castellà, i ja situant-nos al final del tema, d’aquesta delícia de tema del Ramon.

Heu escoltat també a Frederico Vannini, guitarra flamenc i palmes; Jordi Gaspar, contrabaix; Guillermo Calliero, trompeta; Frank Duran, bateria; Omar Katan, derbouka; Toni Saigi "Xupi", teclat; Violeta Barrio, palmes i  a Ramon Olivares, palmes, "gerra", shaker, baix elèctric  i guitarra midi. 

Seguim ara amb el tema de Monk, a soleá per buleries... 

2.- Round about Midnight  (Thelonious Monk)  4m48s 

I de quina manera van continuar amb aquest tema, després de la “Soleà por Bulerias”, tot i enllaçant-lo Rita amb la seva interpretació melòdica amb el trombó, seguint el ritme de soleà per buleries. Igualment l’amic i gran Guillermo Calliero a la trompeta acabant la melodia, per després ésser l’Albert Bover qui encetà un dels millors solos a teclat en aquest format i estil de Flamenco-Jazz, valoració que comparteixo amb el Ramon. L’Albert ha fet un solo de grandíssima factura, ell amb el seu Nord, i fet amb moments de Latin Jazz, també. El duet improvisant de trompeta i trombó de Guillermo i Rita, ha estat també d’una gran factura, i mentrestant Pedro Pérez fent el seu ball, i tot això, i després que passés, ha donat peu a la intervenció del Luis de la Fefa, ell al cante, acabant el tema amb tot el sabor flamenc possible. Quin gust de tema de Monk i fent-lo de la manera que l’han fet, amb aquests aires tan aflamencats alhora que també amb bailaor. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I Víctor Cortina ens diu que.....

Jazz i flamenc s’han agermanat bé des de sempre, fins i tot abans que Miles ens obsequiés amb el seu "Sketches of Spain", Coltrane signés "Olé", Pedro Iturralde congenià amb Paco de Lucia en el seu doble disc titulat, "Flamenco-jazz". Més tard arribarien Corea i "Touchstone", de nou amb Paco i el Niño Josele amb "Peace". I aquí estan Oleandole, que, com el seu nom indica, sumen swing i compàs, soniquete i virtuosisme instrumental, amb el qual fan un pas més enllà que els seus il·lustres antecessors en el mestissatge d'aquestes músiques d'arrel. De la mà de l'incombustible Ramon Olivares, personatge emblemàtic de l'escena barcelonina, observador astut i savi degustador del talent musical, la formació Oleandole, laboratori i també lloc d'intercanvi de coneixements, ens demostra un cop més la proximitat espiritual de les dues músiques. 

I seguirem amb el medley de “Maria” i “Michelle”, per buleries... 

3.- Maria (Leonard Bernstein)               3m40s

3.- Michelle (Lennon & McCartney)       2m33s 

I amb “Maria” van iniciar les seves “Bulerias de las Alegrias”, a un tempo molt maco i amb una “intro” preciosa a càrrec de Guillermo i Rodrigo, essent ell mateix qui n’ha fet la coneguda melodia que havíem escoltat a West Side Story. Jordi Gaspar ha seguit amb la seva magnífica improvisació solista per com ho és ell, com si d’una guitarra es tractés, i no baixa precisament. Un tema on Jordi Bonell apareix fent feines d’acompanyament substituint l’Albert, però més encara tornant-nos a frapar amb el seu deliciós solo. La seva compenetració amb el projecte i tema, és total. La seva sonoritat lligada i lleugera ens fa pensar amb com de fàcil ho fa, com si de veritat ho fos, i no. La melodia va apareixent per no oblidar-nos que estem escoltant “Maria”. Luis de la Fefa s’hi ha ficat cantant que faran monuments a Camaron i a algú més. 

I el “Michelle” de Lennon & McCartney l’han enllaçat sense interrupció després del “Maria”, i ja escoltant els acords dels guitarristes que l’hem pogut identificar. I la trompeta de Calliero ha fet la primera frase de la melodia, per després afegir-s’hi Rita i Luis cantant-ne un trosset també. Rita ha encetat dolçament la seva intervenció al trombó amb un solo força reeixit, curtet, de la primera estrofa, però amb una preciosa sonoritat.  Guillermo igualment ha demostrat de nou el perquè és un dels trompetistes més sol·licitats del moment, pel seu càlid so, no en el registre súper agut espai on no el trobarem massa vegades, i sí en el registre mig i alt de la seva magnífica trompeta. Luis de la Fefa al cante i Violeta Barrio al baile, varen seguir el tema fins acabar-lo tots plegats delicadament.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que també us recomano visitar la seva pàgina web per veure’n la programació. 

Jazz i flamenc són pur art del moment, instants mai exactes i sempre irrepetibles. "Rehearsing at Taller de Músics" és un d'aquests moments suspesos en l'aire, imperfectes i màgics. Sense ser un enregistrament definitiu, ens proposa un retrat molt aproximat del que es pot aconseguir si barregem alguns dels millors talents que es dediquen a la música a Barcelona. A manera de mini big band, Oleandole, un grup molt canviant per on hi ha passat mitja ciutat i més, (referent a músics) interpreta "Footprints", "Good bye pork pie hat" o "Blue in Green", per bulerías o soleares, i troba la fórmula adequada que reforça les millors característiques de tots dos llenguatges. En aquesta publicació hem volgut incloure dos temes propis de Ramón Olivares, on la síntesi flamenc-jazz ja no necessita sustentar-se en els estàndards anglosaxons. "Dolores" i "Buletara", amb les seves harmonies sofisticades, vesteixen, amb quartes augmentades i novenes bemoll, essències i motius flamencs tot això calçat amb el Jazz. Victor Cortina. 

I ja per acabar, escoltarem el tema del Ramon Olivares afegit al de Wayne Shorter. 

4.- Estés como Steps(Ramon Olivares)           3m05s

4.- Footprints             (Wayne Shorter)             3m53s 

I el primer tema “Estés como Steps” el van fer després d’acabar el “Round Midnight” de Monk, i no enllaçat, i sí després d’uns moments de descans, començant el que serien unes “Buleries de la Soleà” i fent-ho el Ramón amb el cajón. Una melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta amb el Lluc Casares i l’Òscar Latorre, a més de l’harmònica de Rodrigo G. Pahlen, i sempre amb la base de teclat i baix de l’Albert Bover, Jordi Gaspar, i la resta amb el Ramon i Toni Abellán, Moskito al cajón, i bailaora i bailaor Violeta Barrio i Pedro Pérez a les palmes com també el Luis de la Fefa. Jordi Gaspar ha seguit amb una improvisació magnífica amb la seva guitarra baixa de cinc cordes, amb la seva natural mestria per tècnica alhora que bon gust melòdic, amb tota la rítmica més adequada. Lluc ha seguit també amb una altra magnífica improvisació amb unes frases magnífiques, tot i haver-lo iniciat amb una bona entrada. L’ha desenvolupat d’una manera molt encertada amb uns arpegis descendents molt ben aconseguits. La melodia ha tornat a aparèixer a càrrec dels vents per després fer-ho el Luis de la Fefa i mentre ballà Violeta Barrio fins acabar el tema. 

I el “Footprints” el van fer enllaçat i després del “Blue in Green” que Rodrigo va fer de manera brillant amb l’harmònica. Abans de començar el tema de Shorter us he volgut posar el que seria el final del tema anterior i així escoltar Luis de la Fefa a tot “cante i palmes”, mentre els dos bailaors també feien la seva feina, ella i ell, i finalment adonar-vos-en de com l’enllacen amb el “Footprints”. Tots els vents, canya, metalls i harmònica l’han iniciat plegats fent-ne la melodia, Rita, Òscar, Guillermo, Lluc i Rodrigo, i tots ells per deixar pas a Frederico Granini amb un curtet però impressionant solo a la guitarra de flamenc, ell, que toca tots els “pals”. I tot això amb una base magnífica, percussions i palmes donant suport al solo de Guillermo Calliero a la trompeta, un altre solo càlid i ple d’emotivitat, en una magnífica intervenció del trompetista argentí establert a casa nostra. Després de tot això hi han tornat amb la melodia tots plegats, acabant-lo de cop. Magnífic tema per acabar els projectes d’avui.

I em va dir el Ramon.....Buletara és una buleria meva de 10 temps a diferència dels 12 de la buleria, li falten 2 temps que és la tara i està dedicada a Paco de Lucía, la part de la lletra cantada va a 12 temps. I d’aquest tema en vídeo us en posaré l’enllaç al blog del programa: https://youtu.be/mnudZUJtx3o

I després dels tres projectes d’avui, ara toca escoltar el “bonus track” d’un disc del Jordi Lliuret i que serà el de Chick Corea “My Spanish Heart”, amb tota una colla de músics entre els quals Jean-Luc Ponty, Stanley Clarke, Steve Gadd i Don Alias en el tema propi.... 

9.- Armando’s Rhumba     (Chick Corea)         5m19s 

I ara sí que hem acabat el programa d’avui, que per cert espero que us haig agradat, i us recordo que hem escoltat a: Lluís Capdevila, "Ètim", "Talismán" de Marco Mezquida, seguir a tot Flamenco-Jazz amb els "Oleandole" i per seguir el tarannà, acabar de la manera que hem fet amb Chick Corea, i entremig un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.