Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz que sembla que ja en som prop de seixanta, entre gent que fem podcasts i gent que té pàgines web diverses i totes relacionades amb el Jazz. No parem de créixer, això està molt bé. 

I sembla que havíem de passar a la fase 2 i doncs no, ens hem quedat a la fase 1, la qual cosa ens torna a situar en l’entorn local pel que fa als concerts i desplaçaments tot això en cap de setmana. També ens indica que la mobilitat ens perjudica, o sigui que quietets a casa, i si hi ha concert de Jazz a propet, doncs aneu-hi que no podem viure sense Cultura, ja ho sabeu. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i aquest dissabte a les 19h ens toca fer el que seria el 3r dia de Festival de Jam Sessions, amb el Combo de l’Escola Superior Jam Session i amb Geni Barry Quintet + 1, o sigui que hi sereu totes i tots molt benvinguts. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I pel que fa al programa d’avui, dir-vos que anirà dedicat a tres projectes diversos, i autoeditats, essent el primer el del Lluís Capdevila, "Ètim", per després el "Talismán" de Marco Mezquida, per acabar a tot Flamenc-Jazz amb els "Olenadole"  i el bonus track d'un disc del Jordi Lliuret que serà una sorpresa, i amb un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb les músiques del programa d’avui, i us proposo començar amb el disc a piano sol.... 

“ÈTIM”

Lluís Capdevila

Autoeditat el 2019

Enregistrat per David Stoller a l’octubre de 2019 al Samurai Hotel Recording Studios, New York

Productor de les sessions Petros Klampanis

Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas a l’octubre de 2019 al Sear Sound Studios, New York

Produït per Lluís Capdevila i la Cooperativa Falset Marçà 

Lluís Capdevila, piano 

Totes les composicions són de Lluís Capdevila 

Doncs aquest és un magnífic projecte i exemple de la creativitat d’un pianista i compositor arrelat en lo més profund de la seva “mare terra”, la del Priorat. 8 cançons i quasi 40 minuts de músiques càlides més o menys a tempo de balada i d’altres a ritme de bolero com el preciós “Everything has an end”,o sigui, “tot te un final”. Una de les cançons més delicades per tempo és “Mysteries”. Tot i aixó, i passa en quasi tots els temes, hi ha una pulsió rítmico-percusiva que sol situar-se en els espais on ell improvisa, això fa que sempre hi hagi una dinàmica rítmica determinada. Així doncs, tot i començar molt delicat el “Believe”, ens trobarem de la mateixa manera amb aquesta pulsió vital alhora que càlida. I el “Breeding” comença amb uns arpegis molt bonics, i ja també amb la pulsió percussiva en la melodia, i així seguirà la mà esquerra mentre la dreta improvisarà. I el “Wine River” l’inicia dolçament i ben aviat ja amb una pulsió que es percep clarament en la bonica melodia, i el mateix tarannà percussiu el tindrem al llarg del tema. I el bolero comentat “tot te un final” té una melodia preciosa i pulsió magnífica tot i desenvolupant el tema posteriorment, ara ja a un tempo una pèl més viu. I més viu és el “We’ll fly again”, “tornarem a volar”, això esperem totes i tots. I aquest tema ja comença amb una determinada pulsió i que es va refermant sobretot en el que seria el pont i més encara en la seva improvisació. I vital és també el “Bocoi”, una cançó melòdicament positiva sobretot en la seva improvisació, on la mà dreta vola lleugera i gràcil, i no només, car també fent-ne la melodia. I ja  finalment, la cançó “Roulette”, té també aquesta pulsió percussiva i tarannà vital, en to major, la qual cosa es percep en la melodia, i més encara en la seva reeixida improvisació, la d’un pianista que després de fer les amèriques va decidir tornar a casa seva, al seu Priorat. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del Lluís Capdevila:

https://www.lluiscapdevila.com/ 

I per començar crec que ho podríem fer amb la cançó amb la qual clou l’àlbum.. 

8.- Believe    (Lluís Capdevila)     5m34s

Doncs ja veieu de quina manera més bonica hem començat el programa d’avui. Una melodia, tot esperança, i amb un punt com si d’un “himne” es tractés, un “himne de futur”, majestuós. Lluís ha sabut plasmar aquesta melodia tan ben trobada, i ell ho ha fet posant-la al final del seu projecte, car és el seu darrer tema, cloent el seu discurs anterior, el de la resta de temes, tot i dient-nos que tinguem “fe” en el futur, en nosaltres mateixos. Jo us l’he posat per començar el seu projecte per com de maca i dolça és la cançó. Un tema un tant minimalista, amb una primera melodia, posterior improvisació que segueix fil per randa l’harmonia amb algunes blue notes, i després recuperar de nou la melodia principal i acabar-lo delicadament. Preciós tema per començar el projecte del Lluís. 

I un lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió doncs que en mireu la programació. 

Lluís Capdevila (1981)  va créixer a les vinyes del PRIORAT  al mar Mediterrani (Catalunya, nord-est d’Espanya). “això ho diu per situar a la gent que no sap on és, o sigui als americans i americanes, bàsicament”. Des de la primera infància, la llibertat d’expressió i creativitat el va connectar amb la composició i la improvisació de tal manera que, tot i que va cursar un grau en Dret  (Barcelona) i un màster en Dret de la Propietat Intel·lectual  (Estocolm), va abandonar aquest camí per centrar-se exclusivament en la música. El jazz el va portar a Nova York, amb l'ajut d'una beca Fulbright , on va estudiar a l'Aaron Copland School of Music i va rebre un doctorat en arts musicals llicenciant-se a la Universitat Stony Brook. 

I ara escoltarem la cançó amb la qual l’obre.... 

1.- Breeding  (Lluís Capdevila)     4m08s 

Doncs el primer tema del disc és aquest “Breeding”, o sigui “Engendrant”, que és per on comença tot plegat. De fet la mà esquerra amb els seus arpegis és la que ens indica que sí, que hi ha un pols vital. La mà dreta, feliç, es deixa anar dolçament creant. De fet el tema comença amb dues rodes d’arpegis tot i obrint el camí a la joiosa melodia que crea la dreta. Hi ha un pont entremig per després tornar a recuperar la melodia i encetar la seva improvisació sobre l’harmonia d’aquesta bonica cançó. Tot i ser un tema ple d’esperança, l’harmonia amb sons menors, amb notes guies que van baixant, ens copsa pel seu punt de melancolia. La improvisació del Lluís amb la mà dreta té un punt més d’alegria, la qual cosa fa encarar el futur de l’ésser engendrat amb plena esperança. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

A la ciutat de Nova York ha col·laborat amb músics consolidats i talents emergents en diversos espais. DIÀSPORA (2016) és el seu àlbum de debut on hi presenta composicions originals inspirades en les seves experiències a Nova York i la dispersió de la seva generació, ja que molts van deixar el seu país d'origen buscant oportunitats laborals. Petros Klampanis (contrabaix) i Luca Santaniello (bateria) es van unir a ell en un enregistrament de trio de piano que ha rebut excel·lents crítiques als Estats Units i a Espanya, havent fet més de cinquanta concerts. Per cert, que aquest disc va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa 302. 

Doncs encara escoltarem una altra d’aquestes boniques cançons del Lluís.... 

2.- We’ll fly again    (Lluís Capdevila)     3m26s 

I el segon tema és aquest “tornarem a volar”, títol significatiu, si considerem que aquest projecte el va fer just abans de la pandèmia. Un tema més vital, per força car si no, no voles. Has de tenir força per fer bategar les ales, i per tant la voluntat de fer-ho. Una cançó que segueix els patrons i estructures més o menys típiques com la resta dels seus temes. En aquest tema ha començat amb una intro de 8 compassos fent un “vamp” d’un sol acord per després fer la melodia en dos chorus de 8 compassos, o sigui les AA. Seguidament ens ha regalat 8 compassos que podria ser la part del pont, la B, amb una rítmica i acords d’un tarannà un tan jazzroquero. Hi afegeix una altra seqüència de dos chorus de 8, amb un canvi al final, o sigui que serien les AC, per començar a partir d’aquí amb la seva improvisació, en un tema molt positiu, on Lluís improvisa ple de vitalitat amb una mà dreta que per cert ha estat molt brillant. 

I el disc CINEMATIC RADIO (2019) que també va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa 360 dedicat als pianistes, presenta la seva música original en un entorn més íntim amb Petros Klampanis (contrabaix, bucles i percussió) i compta amb la col·laboració de Tom Harrell (flugelhorn) en una melodia. La música està inspirada en estats d’ànim que recorden el cinema i s’adreça a un públic més ampli. En el seu darrer àlbum de piano, aquest que estem escoltant, ÈTIM (2020), Lluís torna a les seves arrels per compondre durant set mesos a la Catedral del Vi de Falset (Priorat), amb el seu piano de cua envoltat de vi en botes i ampolles. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem el seu preciós projecte personal a piano sol amb el tema... 

3.- Bocoi       (Lluís Capdevila)     3m19s 

Doncs amb aquesta cançó amb un tarannà folklòric i també vital, acabem el projecte que va fer Lluís Capdevila a piano sol i tancat entre vins del Priorat. La melodia té també un punt de classicisme, mentre que els acords i la seva repetició i pulsió ens situen en un pla més modern, és clar que tot és molt subjectiu, i més en temes d’una certa complexitat i/o allunyats de patrons clars com puguin ser els del Jazz. Ell ha volgut regalar-nos amb aquesta música sincera, a voltes introspectiva i a voltes no tant, més exterioritzada crec jo en les improvisacions. En aquest tema, ha quallat de nou una molt bona improvisació, i més o menys com en totes, la pulsió rítmica hi ha estat sobradament representada. També el seu gust en la concepció de les seves i noves línies melòdiques. Magnífic i delicat projecte no exempt d’una determinada vitalitat, la que ell ens ha mostrat a piano sol. 

I després d’aquest darrer tema del projecte de Lluís Capdevila, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.............

Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la teva empenta i creativitat... 

I nosaltres seguirem ara amb el projecte a trio....

“TALISMÁN”

Marco Mezquida 

Autoeditat

Enregistrat el març al Musicland Studios, Figueres, i per Denys Sanz durant l’agost a Estudis Saudades, el 2020.

Mesclat per Denys Sanz, a Estudis Saudades

Masteritzat per Steve Correo a Sageaudio, Nashville

Produït per Marco Mezquida

Productors executius Marco Mezquida i Julio Quintas

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. 

Marco Mezquida, piano Steinway & Sons Model D, Rolland RD700

Martín Meléndez, violoncel

Aleix Tobias, percussions diverses. 

Totes les composicions són de Marco Mezquida excepte “Na Cecília”, tradicional, i “Sa cova de ses ànimes” d’Aleix Tobias i Marco. 

Estem front d’un projecte sorprenent, com no podia ser de cap més manera, amb un Marco excels, íntim i càlid però també enèrgic per ell mateix i gràcies també a Martín i Aleix. 11 cançons i prop de 50 minuts de música creada a redós de les músiques amb les quals ha crescut, però també de les músiques que ha aprés i amb les quals ha anat evolucionant. El que sí és sorprenent, tot i que sembli evident que així sigui, és la personalitat diferenciada de cadascuna de les seves cançons, alhora que com cadascun dels músics les interpreta. Cadascuna té vida pròpia. I sí, hi tenim també tempos i ritmes diversos, entre els quals el Swing no hi apareixerà, però sí tot el Groove del món. Balades en aquest estricte terme no és que no n’hi hagi, és que més aviat són cançons interpretades a tempo lent. El que sí sol passar en algunes d’aquestes cançons que comencen delicadament, és que el tema es va desenvolupant apareixent la rítmica adequada posteriorment. Així doncs, el tema més curtet “Sa cova de ses ànimes” és una immersió a les sonoritats més sorprenents de Marco i Aleix, aquest darrer amb gongs, plats i Fx. I la molt bonica cançó “Na Cecília” comença amb repassades a l’arpa del piano i ja després amb la íntima melodia. Les percussions, i ritme cadenciós, apareixeran després alhora que els sons del violoncel fregat seguint la melodia. I el tema que titula el projecte “Talismán”, comença i acaba a piano i cello fent a duet les soltes notes de la melodia un tant contemporània per quasi les seves dissonàncies. I el tema més llarg de més de 7 minuts és la delicada composició “Es jardí de ses ànimes”, més melòdic el jardí que la cova, amb un Marco dolç tot i fent uns bonics i delicats arpegis, i quasi que per sota, la melodia a càrrec del Martín, i mica a mica, les percussions de l’Aleix, agafant “cos” a mida que el van desenvolupant, amb uns moments posteriors intensos quasi de clímax, en un tema força majestuós. I “Alfajor” té uns inicis, amb els seus dos acords, que d’entrada m’han recordat alguna altra de les seves composicions. El tema té també una bellesa que es mostra més evident en el que en podríem dir, el pont del tema, pel seu canvi harmònic, amb un crescendo tonal molt bonic. Amb “Lluvia muda”, Marco ens corprèn de nou amb el seu inici càlid a piano sol a mode d’intro, per després afegir-s’hi els dos companys, ja amb el canvi rítmic i melodia principal del tema. I el tema que obre el disc “No passis pena” comença també amb el líder a piano sol a duet amb Martín al cello. Té un tarannà que ens recorda el “Köln Concert” de Jarrett, coses aquestes força normals considerant que Marco i tothom l’hem escoltat manta vegades, en un tema on ja estem més vius pel que fa a tempos. I el “Trenzas” és un tema interpretat a un tempo molt maco, a piano i teclat, alhora que percussions i cello acompanyant-lo en aquesta cançó que és força entretinguda i fins i tot divertida, i sí, sobretot, vital. Mes vital és encara “Carpe diem” iniciada a piano mutejat i cello, i ja a un ritme prou vital. Un tema també que ens captiva pel seu ritme intrínsec, però sobretot pel canvi tonal en el seu pont. Aquí tenim un Tobias excels, com també en Martín puntejant el seu cello alhora que també el líder. I com canvia tot en el pont, tot sona més obert, més ampli. I el “Serotonina”, que pel títol ja intuïm que ha de ser vital, si n’hi ha prou que sembla que sí, l’inicia Aleix a percussions diverses, Udus i vibratons, per ben aviat Martín amb la línia de baixos i Marco fent la melodia, que resulta lleugera per ràpida i gràcil, amb una interpretació solista remarcable. El tema tindrà un canvi brutal posteriorment que ens sorprendrà d’allò més. I finalment, el tema més viu del projecte és “Vientos Eliseos”, que per com van de forts, el tema segueix aquests aires vitals. Aquí és Aleix qui ens mostra tot el seu saber, alhora que Martín i el líder, amb un tema amb aires folklòrics dedicat a Eliseo Parra. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Marco Mezquida: https://marcomezquida.com/ 

Doncs em sembla que podríem començar per aquesta magnífica cançó..... 

9.- El jardí de ses ànimes (Marco Mezquida)   7m14s 

Doncs ja veieu com seguim de majestuosos. Quina composició més impressionant i feta només a trio no típic, de piano, cello i percussions. Escoltant-la les moltes vegades que ho he fet, com faig sempre amb tots els temes que acaben sonant, se m’acut que aquesta “obra” semblaria haver-se de fer amb tota una gran orquestra clàssica o de Jazz, amb un altre tarannà, el d’aquest estil. I això em sembla per com ha anat evolucionant fent-se cada vegada més gran i més gran tot plegat, la sonoritat i emocions. Als arpegis inicials de Marco que van seguint la cadència dels acords i que ajudaran a construir la pròpia melodia, s’hi afegeix Aleix amb la bateria, percussions i efectes Fx, fins arribar Martín amb el seu violoncel i tot i fregant-lo fer-la, la melodia. És un tema també minimalista per com són els arpegis i harmonia, i per com córrer tot plegat, té també un Groove inherent.  El crescendo és evident a cada passa que fan, arribant a uns límits impressionants, els que en un directe et farien tremolar d’emoció. Doncs imagineu-vos què passaria amb una gran orquestra. El final ha estat però molt delicat, car les ànimes necessiten també el seu repòs. 

Doncs aquest és el darrer projecte de Marco acompanyat dels músics que també estan amb ell en el Rave’ls Dreams, seu anterior disc. L’univers Mezquida, aquest, que unes quantes i quants ja coneixem, és un espai sonor íntim a voltes i més de les vegades rítmicament potent, on la mixtura d’estils musicals és tan amplia com la seva creativitat. Les seves maneres, musicalment parlant, ens les trobarem en cadascun dels seus diversos projectes i sempre relacionades amb els acompanyants. En aquest ens el trobem en estat de gràcia i sempre recordant al seu estimat Keith Jarrett per com són les seves interpretacions més rítmiques. 

I seguirem amb una altre tema d’aquest magnífic projecte.... 

6.- Lluvia muda       (Marco Mezquida)   6m22s 

I quin altre tema més maco que hem escoltat, i com ha anat també evolucionant. L’ha iniciat el líder amb una preciosa “intro” a piano sol, i mica a mica trobant-nos amb melodia i ritmes amb l’Aleix i Martín havent-s’hi afegit posteriorment. El tempo és mèdium i el Groove també hi és, i la impressió de créixer en intensitat és més que certa, la emocional. Una vegada ens ha fet Marco la descoberta de la melodia, Martín és qui primer ha iniciat els solos, amb un improvisació ben marcada rítmicament, alhora que amb el tarannà melòdic adequat. La seva tècnica improvisant amb el Cello és brutal, i ja ho vaig dir tot i presentant el seu projecte personal Martín Meléndez Power Trio, “I have a dream”, en el Programa 425, que cal veure’l en directe per acabar gaudint un plus més per com d’expressiu n’és. No n’hi ha gaires més que improvisin en clau de Jazz amb un violoncel. Marco l’ha seguit mostrant-nos-el com el que és, un dels millors puntals del piano Jazz, i sí, el més eclèctic per la diversitat de móns que conrea. L’entrada de la seva impro ha estat amb una escala ascendent preciosa, i així ha anat desenvolupant el seu solo, amb alguns motius repetitius també ascendents, creativitat a dojo i gust melòdic alhora que tot plegat farcit de ritme. Sense quasi adonar-nos-en, l’Aleix ha aparegut fent la seva improvisació amb els seus estris, i sempre Marco i Martín, recolzant-lo mentre ell desgranava la seva interpretació, tot plegat també amb crescendo. El final però, ha estat de nou delicat i dolç. Una preciositat. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I Marco ens diu que....”Talismán” és el conjunt de les meues més recents cançons, moments de la meva intimitat, del meu procés vital i creatiu, cristal·litzats en el projecte. Han nascut i viatjat directament cap a les mans i l'ànima dels meus estimats companys, Aleix i Martín. Inspirat per aquesta manera generosa que ells tenen d'entendre i jugar la música, us he lliurat les meves emocions, sensibilitat i alegria de viure en cadascuna d'aquestes cançons. D'això tracta “Talismán” : del misteri de la creació, de l'improbable itinerari d'un gra de sorra que penetra en una ostra, fins a acabar convertit en una perla negra. De tota la força i màgia necessàries perquè la Natura es brindi en arbres, terra, aigua, perquè creixin les flors i alliberin les seves aromes, i els fruits, els seus sabors. Aquestes són les nostres flors d'avui, els nostres fruits, la nostra ofrena al món en què vivim i la gent que l'habita. Que gaudiu! Marco Mezquida, setembre de 2020

I encara ens endinsarem més en la música d’aquest trio, amb el tema....

5.- Carpe diem       (Marco Mezquida)   6m01s 

I ja heu pogut escoltar quin canvi més brutal respecte al tema anterior. Quina força que té aquest tema, i quina construcció melòdica i rítmica. El pont del tema és particularment impressionant, per canvi tonal i també rítmic. En aquest tema, Marco ens ha volgut mostrar el gust que té pels sons amortits de l’arpa del seu piano, coses aquestes que sol fer en els directes, així com també el fet de “tunejar-los” i afegir-hi els diversos sons de platerets que sempre té penjats allà ben a prop. El tema té les seves parts clarament diferenciades, amb la part amortida primer, després el pont, obert, i per tornar al so amortit del piano. De fet, Marco ha fet la seva improvisació, llarga i magnífica amb el so amortit, amb una demostració de control sobre l’instrument alhora que mestria interpretativa. I la part del pont, preciosa, ha fet només que constatar la seva gran mestria. Un motiu preciós en el pont que hem pogut escoltar repetit algunes vegades, cadascuna de les quals millorant l’anterior, i sempre amb l’Aleix i Martín donant-li el suport adequat. El baterista s’ha esplaiat a dojo, primer amb el suport de piano i cello, per després ell sol, desfogar-se i incrementant-ne el tempo tot i arribant també a un clímax rítmic brutal, tot i acabant el tema de cop. Impressionant. 

I ara sí, proposo que acabem amb el tema força vital.... 

7.- Trenzas   (Marco Mezquida)   4m04s 

I ja els inicis ens han indicat que les coses serien diferents, car hem pogut escoltar el teclat Roland fent parella amb l’Steinway. I el ritme és preciós i més encara la cadència i notes base, les de la seva mà dreta i les que també toca Martín, ell fent de baix. Els sons de les percussions són també increïbles, i el tema es va desenvolupant després de la presentació melòdica, amb una força rítmica impressionant, en un tema que se’ns fa relativament molt curtet, i que de ben segur en un directe l’allargassaran de manera clara. La “intro” inicial ha estat magnífica, i aquesta ha deixat sorgir a la bonica i curta melodia, a partir de la qual Marco ha desenvolupat una preciosa improvisació, curteta també, car, hem reconegut de nou la seva melodia principal. Una vegada acabada, semblen haver encetat un “vamp” persistent amb acords i una rítmica in crescendo també, acabant però delicadament un tema que fins i tot té un tarannà divertit, tal i com devia ser la seva estimada de les trenes, potser de quan eren més jovenets. Una preciosa composició, amb un marcatge rítmic i de les notes més greus, que et va portant pel camí traçat, sense poder-te’n escapar, sense tenir-ne ganes. Magnífic Marco, Martín i Aleix, magnífic nois, magnífic Marco pel teu projecte i per la teva meteòrica carrera. Endavant! 

Doncs deixem el projecte del Marco i amics, i ara ja acabarem els projectes del programa d’avui, que no les músiques que ja sabeu sempre acabem amb un tema d’un disc d’en Lliuret, i ho farem a tot Flamenco-Jazz, amb els..

“"Rehearsing at Taller de Músics"”

Oleándole 

Enregistrat en vídeo a l’espai 24 Taller el 2019

Mesclat i masteritzat a Nan Mercadé Estudi. 

OLEANDOLE vídeo

Realització, Toni Bargalló

Producció, Victor Cortina

So, Julián Zafra

Càmeres, Andrea Guerra. Arda Munuera 

Ramón Olivares, líder, cajón, palmes i bongos

Moskito, cajón i palmes

Luis de la Fefa, cant i palmes

Violeta Barrio, ball i palmes

Pedro Pérez, ball i palmes

Frederico Vannini, guitarra flamenca 

Rodrigo G. Pahlen, harmònica cromàtica

Oscar Latorre i Guillermo Calliero, trompeta

Rita Payés, trombó

Lluc Casares, saxo tenor, arranjaments metall

Jordi Bonell, guitarra elèctrica

Albert Bover, teclats

Jordi Gaspar, guitarra baixa 

Doncs aquest és un projecte que ja porta temps en dansa, i darrerament amb canvi d’ubicació pel que fa a concerts, car Oleándole als inicis actuà assíduament als Tarantos i ja darrerament, amb una formació que ha anat variant i que avui tenim quasi al complet, al Guzzo allà a la plaça del Born. Cada quinze dies, i quan tot era com havia de ser, aquesta formació ha anat desenvolupant el seu projecte de la mà d’en Ramon, ànima de tot plegat. Les músiques que escoltareu les he extret dels seus vídeos que van filmar ara ja fa una mica a l’espai 24 Taller de Músics, un dia on jo i no masses més vam tenir la sort i el luxe de ser l’únic públic assistent, gràcies per convidar-m’hi, Ramon. Pel que fa a les músiques, dir-vos que hi ha tres temes del líder com per exemple el primer amb lletra i música d’Olivares com “Dolores”, tot un crit, suau en aquest cas, contra la violència de gènere. També el tema “Buletara” és obra i gràcia del líder, unes buleries jazzeres. I el tercer del Ramon és el “Estés como Steps” iniciat per ell mateix al cajón i ben aviat la melodia i palmes, tot plegat a bon tempo. Pel que fa a temes de Jazz passats pel sedàs del flamenc, tenim joies precioses com l’estàndard “Someday my prince will come”, fet per “alegrias”, també el bonic “Blue in Green”, per “soleares”, tema que sembla va composar Bill Evans a duet amb Miles Davis, “Footprints” de Wayne Shorter, el tema de Charles Mingus “Goodbye Pork Pie Hat”, i també el “Round about midnight” de Thelonious Monk tots ells encabits en diversos medleys l’un darrera l’altre, i no en aquest ordre. Ramon ha afegit també “Michelle” dels Beatles i la cançó “Maria” del West Side Story, aquestes dues per buleries, per acabar de “vestir” un magnífic, actual i modern projecte, barreja de Jazz i Flamenc, havent-hi com heu pogut escoltar en la presentació dels músics, cantaor, palmero, i bailaora i bailaor, la qual cosa fa que els seus directes siguin impactants. Els tempos dels temes són quasi tots mèdium high, i els ritmes són per “alegries, soleàs i buleries”. Som-hi doncs. 

I per començar el projecte del Ramon & friends, em sembla magnífic el tema compost pel líder, el dedicat contra la violència de gènere, un tema a tanguillos i a 6/8 anomenat..... 

1.- Dolores   (Ramon Olivares)   6m32s 

Doncs ja heu vist quin altre canvi estilístic hem tingut. I és que Ramon em va fer arribar aquest projecte, tot en vídeo, i ràpidament em vaig posar a recordar el dia de l’enregistrament. Aquest tema però, el van enregistrar posteriorment, i ara ja fa uns dies, coincidint amb el dia contra la violència de gènere, el vaig compartir al Facebook des del meu canal Youtube, Jazz Club La Vicentina. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç: https://youtu.be/pchzn7pVoRo. 

Ramon Olivares, percussionista amb una llarguíssima història al seu darrera, s'ha tret de la màniga aquest sorprenent projecte "Oleándole". No és el moment per parlar ara del projecte i sí dels músics que participaren en aquest enregistrament, totes elles i ells, membres algun dia del seu projecte, alguns dels quals ja els he comentat abans. I sí que hem escoltat a Rita Payés, a Sevine, veu (àrab), presentant elles dues el tema cantat, en català i àrab, i Rita en un puntet de solo. De Sevine dir-vos que aquests dies està mostrant a tothom la seva veu i qualitat en un programa de televisió. Però resulta que el solo que ha fet l’estimat Jordi Bonell a la guitarra elèctrica ha estat de lo milloret que he escoltat amb aquest instrument de fa temps. Melòdic i fet amb un gust increïble, no endebades Jordi és un dels mestres en això de la mixtura d’estils a la guitarra. Quina meravella de solo, Jordi. La veu de Xiluva Tomás, veu (eng), ha acabat de farcir d’amor el tema, i també amb Rita cantant en castellà, i ja situant-nos al final del tema, d’aquesta delícia de tema del Ramon.

Heu escoltat també a Frederico Vannini, guitarra flamenc i palmes; Jordi Gaspar, contrabaix; Guillermo Calliero, trompeta; Frank Duran, bateria; Omar Katan, derbouka; Toni Saigi "Xupi", teclat; Violeta Barrio, palmes i  a Ramon Olivares, palmes, "gerra", shaker, baix elèctric  i guitarra midi. 

Seguim ara amb el tema de Monk, a soleá per buleries... 

2.- Round about Midnight  (Thelonious Monk)  4m48s 

I de quina manera van continuar amb aquest tema, després de la “Soleà por Bulerias”, tot i enllaçant-lo Rita amb la seva interpretació melòdica amb el trombó, seguint el ritme de soleà per buleries. Igualment l’amic i gran Guillermo Calliero a la trompeta acabant la melodia, per després ésser l’Albert Bover qui encetà un dels millors solos a teclat en aquest format i estil de Flamenco-Jazz, valoració que comparteixo amb el Ramon. L’Albert ha fet un solo de grandíssima factura, ell amb el seu Nord, i fet amb moments de Latin Jazz, també. El duet improvisant de trompeta i trombó de Guillermo i Rita, ha estat també d’una gran factura, i mentrestant Pedro Pérez fent el seu ball, i tot això, i després que passés, ha donat peu a la intervenció del Luis de la Fefa, ell al cante, acabant el tema amb tot el sabor flamenc possible. Quin gust de tema de Monk i fent-lo de la manera que l’han fet, amb aquests aires tan aflamencats alhora que també amb bailaor. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I Víctor Cortina ens diu que.....

Jazz i flamenc s’han agermanat bé des de sempre, fins i tot abans que Miles ens obsequiés amb el seu "Sketches of Spain", Coltrane signés "Olé", Pedro Iturralde congenià amb Paco de Lucia en el seu doble disc titulat, "Flamenco-jazz". Més tard arribarien Corea i "Touchstone", de nou amb Paco i el Niño Josele amb "Peace". I aquí estan Oleandole, que, com el seu nom indica, sumen swing i compàs, soniquete i virtuosisme instrumental, amb el qual fan un pas més enllà que els seus il·lustres antecessors en el mestissatge d'aquestes músiques d'arrel. De la mà de l'incombustible Ramon Olivares, personatge emblemàtic de l'escena barcelonina, observador astut i savi degustador del talent musical, la formació Oleandole, laboratori i també lloc d'intercanvi de coneixements, ens demostra un cop més la proximitat espiritual de les dues músiques. 

I seguirem amb el medley de “Maria” i “Michelle”, per buleries... 

3.- Maria (Leonard Bernstein)               3m40s

3.- Michelle (Lennon & McCartney)       2m33s 

I amb “Maria” van iniciar les seves “Bulerias de las Alegrias”, a un tempo molt maco i amb una “intro” preciosa a càrrec de Guillermo i Rodrigo, essent ell mateix qui n’ha fet la coneguda melodia que havíem escoltat a West Side Story. Jordi Gaspar ha seguit amb la seva magnífica improvisació solista per com ho és ell, com si d’una guitarra es tractés, i no baixa precisament. Un tema on Jordi Bonell apareix fent feines d’acompanyament substituint l’Albert, però més encara tornant-nos a frapar amb el seu deliciós solo. La seva compenetració amb el projecte i tema, és total. La seva sonoritat lligada i lleugera ens fa pensar amb com de fàcil ho fa, com si de veritat ho fos, i no. La melodia va apareixent per no oblidar-nos que estem escoltant “Maria”. Luis de la Fefa s’hi ha ficat cantant que faran monuments a Camaron i a algú més. 

I el “Michelle” de Lennon & McCartney l’han enllaçat sense interrupció després del “Maria”, i ja escoltant els acords dels guitarristes que l’hem pogut identificar. I la trompeta de Calliero ha fet la primera frase de la melodia, per després afegir-s’hi Rita i Luis cantant-ne un trosset també. Rita ha encetat dolçament la seva intervenció al trombó amb un solo força reeixit, curtet, de la primera estrofa, però amb una preciosa sonoritat.  Guillermo igualment ha demostrat de nou el perquè és un dels trompetistes més sol·licitats del moment, pel seu càlid so, no en el registre súper agut espai on no el trobarem massa vegades, i sí en el registre mig i alt de la seva magnífica trompeta. Luis de la Fefa al cante i Violeta Barrio al baile, varen seguir el tema fins acabar-lo tots plegats delicadament.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que també us recomano visitar la seva pàgina web per veure’n la programació. 

Jazz i flamenc són pur art del moment, instants mai exactes i sempre irrepetibles. "Rehearsing at Taller de Músics" és un d'aquests moments suspesos en l'aire, imperfectes i màgics. Sense ser un enregistrament definitiu, ens proposa un retrat molt aproximat del que es pot aconseguir si barregem alguns dels millors talents que es dediquen a la música a Barcelona. A manera de mini big band, Oleandole, un grup molt canviant per on hi ha passat mitja ciutat i més, (referent a músics) interpreta "Footprints", "Good bye pork pie hat" o "Blue in Green", per bulerías o soleares, i troba la fórmula adequada que reforça les millors característiques de tots dos llenguatges. En aquesta publicació hem volgut incloure dos temes propis de Ramón Olivares, on la síntesi flamenc-jazz ja no necessita sustentar-se en els estàndards anglosaxons. "Dolores" i "Buletara", amb les seves harmonies sofisticades, vesteixen, amb quartes augmentades i novenes bemoll, essències i motius flamencs tot això calçat amb el Jazz. Victor Cortina. 

I ja per acabar, escoltarem el tema del Ramon Olivares afegit al de Wayne Shorter. 

4.- Estés como Steps(Ramon Olivares)           3m05s

4.- Footprints             (Wayne Shorter)             3m53s 

I el primer tema “Estés como Steps” el van fer després d’acabar el “Round Midnight” de Monk, i no enllaçat, i sí després d’uns moments de descans, començant el que serien unes “Buleries de la Soleà” i fent-ho el Ramón amb el cajón. Una melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta amb el Lluc Casares i l’Òscar Latorre, a més de l’harmònica de Rodrigo G. Pahlen, i sempre amb la base de teclat i baix de l’Albert Bover, Jordi Gaspar, i la resta amb el Ramon i Toni Abellán, Moskito al cajón, i bailaora i bailaor Violeta Barrio i Pedro Pérez a les palmes com també el Luis de la Fefa. Jordi Gaspar ha seguit amb una improvisació magnífica amb la seva guitarra baixa de cinc cordes, amb la seva natural mestria per tècnica alhora que bon gust melòdic, amb tota la rítmica més adequada. Lluc ha seguit també amb una altra magnífica improvisació amb unes frases magnífiques, tot i haver-lo iniciat amb una bona entrada. L’ha desenvolupat d’una manera molt encertada amb uns arpegis descendents molt ben aconseguits. La melodia ha tornat a aparèixer a càrrec dels vents per després fer-ho el Luis de la Fefa i mentre ballà Violeta Barrio fins acabar el tema. 

I el “Footprints” el van fer enllaçat i després del “Blue in Green” que Rodrigo va fer de manera brillant amb l’harmònica. Abans de començar el tema de Shorter us he volgut posar el que seria el final del tema anterior i així escoltar Luis de la Fefa a tot “cante i palmes”, mentre els dos bailaors també feien la seva feina, ella i ell, i finalment adonar-vos-en de com l’enllacen amb el “Footprints”. Tots els vents, canya, metalls i harmònica l’han iniciat plegats fent-ne la melodia, Rita, Òscar, Guillermo, Lluc i Rodrigo, i tots ells per deixar pas a Frederico Granini amb un curtet però impressionant solo a la guitarra de flamenc, ell, que toca tots els “pals”. I tot això amb una base magnífica, percussions i palmes donant suport al solo de Guillermo Calliero a la trompeta, un altre solo càlid i ple d’emotivitat, en una magnífica intervenció del trompetista argentí establert a casa nostra. Després de tot això hi han tornat amb la melodia tots plegats, acabant-lo de cop. Magnífic tema per acabar els projectes d’avui.

I em va dir el Ramon.....Buletara és una buleria meva de 10 temps a diferència dels 12 de la buleria, li falten 2 temps que és la tara i està dedicada a Paco de Lucía, la part de la lletra cantada va a 12 temps. I d’aquest tema en vídeo us en posaré l’enllaç al blog del programa: https://youtu.be/mnudZUJtx3o

I després dels tres projectes d’avui, ara toca escoltar el “bonus track” d’un disc del Jordi Lliuret i que serà el de Chick Corea “My Spanish Heart”, amb tota una colla de músics entre els quals Jean-Luc Ponty, Stanley Clarke, Steve Gadd i Don Alias en el tema propi.... 

9.- Armando’s Rhumba     (Chick Corea)         5m19s 

I ara sí que hem acabat el programa d’avui, que per cert espero que us haig agradat, i us recordo que hem escoltat a: Lluís Capdevila, "Ètim", "Talismán" de Marco Mezquida, seguir a tot Flamenco-Jazz amb els "Oleandole" i per seguir el tarannà, acabar de la manera que hem fet amb Chick Corea, i entremig un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.