Programa 268: Elisabet Raspall, Sebastian Noelle, David Xirgu i MAP, dimecres 11 de genere de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia
el nostre amic Cifu. A ell li
dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un
petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol
qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les
novetats dels nostres músics.
Doncs hi tornem després de les vacances de Nadal, Cap d’Any i Reis, tot
en un paquet, i ho fem de nou amb un programa dedicat als nostres músics i
editorials. Un programa on la diversitat d’estils del Jazz hi serà, car en els
quatre projectes que us presento en aquest el primer programa del 2017, és això
el que ens trobarem, diversitat i creació al més alt nivell. Començarem amb el
disc ”Vital” editat per ella mateixa
a Raspall Records i que em va donar
l’Elisabet Raspall al Jamboree en motiu de la seva presentació
en l’emblemàtica cava. Una delícia de projecte que te la novetat de comptar amb
un dels músics més potents de l’escena de casa nostra, Benet Palet, músic que havia abandonat escenaris i projectes d’ençà
ja fa uns anys i que ves per on, sembla haver retornat. Benvingut Benet. Seguirem i no sé en aquest
ordre, crec que sí, amb un disc d’una de les nostres editorials de casa nostra,
Fresh Sound New Talent i amb el
guitarrista Sebastian Noelle i el
seu “Shelter”. El disc ,una petita
joia del 1997 donat en mà pel mateix David
Xirgu al Jamboree en un dia
d’intercanvi on sembla que tocarà amb algunes branques de la morera, ja ben
podada. El disc es diu “Ugrix” amb
el David Xirgu Quartet. I acabant amb
el trio Mezquida, Aurignac, Prats, i el seu “M.A.P.”
treball contemporani autoeditat amb tot l’esforç que això comporta.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb el primer disc, el de la Elisabet Raspall anomenat...
“VITAL”
Elisabet Raspall
Editat per Raspall Records RR005
Enregistrat per Juanjo Alba
& Tom Warburton el 31 de juliol de 2016 als Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Elisabet Raspall i Tom Warburton
Produït per Raspall Records
Elisabet Raspall, piano
Chris Cheek, saxo tenor i
soprano
Benet Palet, trompeta
Pep Pérez Cucurella, baix
elèctric
Marc Miralta, bateria
Totes les composicions són de l’Elisabet
Raspall.
Comencem ja amb la seva música tot i escoltant una de les quatre balades
d’aquest disc, de nou temes, amb...
3.- Feliços somnis (E.
Raspall) 7m38s
Amb aquesta preciosa composició ens hem endinsat en l’univers musical
d’aquesta magnífica compositora i pianista. El món clàssic respira en aquest i
d’altres temes d’aquest disc. En Pep
Pérez ens ha mostrat el seu domini artístic del baix elèctric, ell, mestre
en aquest instrument a l’Esmuc. I amb quina alegria hem escoltat el delicat
solo d’un dels més reconeguts trompetistes, en Benet Palet, ell, tant temps reclòs en l’ensenyament i que ara ens
torna a mostrar de nou el seu gran saber. La líder també ha desgranat les notes
del seu solo per després tornar als inicis amb el dolç final.
Pianista i Compositora, Vilanova i la Geltrú , 1966.
La seva trajectòria acadèmica abasta des del títol professional de piano
del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Diploma de Grau
Superior del Taller de Músics de Barcelona. Conscient que la formació d'un
músic no pot aturar-se, dirigeix els seus objectius lluny de la Mediterrània
que l'havia escoltat fins ara i estudia a la meca de la música contemporània,
la Berklee College of Music, als Estats Units, on es gradua amb el diploma de
"Professional Music", i on ha assistit, entre d'altres, a seminaris
amb Ben Railey, Hermeto Pascual, Joanne Bracken, David Williams i Hal Crook.
Després d'obtenir la Beca per ampliar Estudis Superiors a l'estranger de
l'INCANOP, viatja a Nova York on estudia amb músics com Barry Harris, George
Cables i Fred Hersch.
Ha participat en diferents seminaris de Jazz a Barcelona amb músics com
Brad Melhdau, George Garzone, Kurt Rosenwinkel, etc ... , a
l'"International Seminar of Jazz Schools" a Dublín (Irlanda) amb
músics com Dave Liebman i en diferents Festivals de Jazz amb formacions tan
diverses com Lee Morgan's Tribute, Aljama, Big Band de John Dubuclet, Big Band
de Bellaterra, i amb els grups que ella mateixa lidera.
Seguim ara amb una mica més de vida rítmica, on el món clàssic traspua
per tot arreu...amb el tema en el tema anomenat...
4.- Blind Composition (E.
Raspall) 5m06s
Doncs hi hem tornat amb el món clàssic ara de la mà amagada de Sebastian Bach, si se’m permet en una
altra magnífica composició on la conjunció de la música clàssica i el Jazz es
donen la mà sense remissió. Com també el mestre americà Chris Cheek ens ha enlluernat amb el seu soprano, i quin preciós so
n’ha obtingut. L’Elisabet s’ha
passejat amb mestria per les 88 tecles en el seu solo farcit de Bach, en aquest, un tema viu com
aquelles “tocates i fugues” del geni de genis. Marc Miralta desenvolupa tot un ventall de textures amb les
escombretes mentre la resta l’acompanya i aixopluga, acabant amb una sola,
llarga i profunda nota.
Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Iñaki Salvador, Alvaro Is,
Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes, Albert Bover i Zè Eduardo entre d'altres. Cal
destacar recentment la obtenció del Títol Superior de Música, especialitat de
jazz, a l´ESMUC, on actualment hi treballa com a pianista acompanyant,
juntament amb Giulia Valle i Aldo Caviglia. I molta més biografia la trobareu
al web http://www.elisabetraspall.com/
Acabem el projecte d’aquesta magnífica compositora i pianista i millor
persona amb el tema carregat de swing anomenat...
2.- Blues Gamarús (E.
Raspall) 5m35s
Doncs amb aquest Blues del Gamarús festiu també, acabem el projecte de
l’Elisabet Raspall i tota aquesta
colla de mestres que l’han acompanyat. Recordeu que els discos es troben a les
botigues de discos i als webs corresponents, tot i que en aquest cas, he vist
que encara no hi és però sí a Disco 100,
Jazz Messengers, FNAC i demés, o sigui que si us plau aneu-hi que tot i
passats els Reis, sempre serà un bon regal per a vosaltres mateixos.
Va participar en la inauguració de l'Auditori "Eduard Toldrà"
de Vilanova i la Geltrú, el juny de 2011, presentant l'espectacle "L'istiu
al cor" amb la col·laboració de l'artista Pep Bou. Elisabet Raspall és una
de les pianistes més sol·licitades en l'ambient jazzístic del país, per col·laborar
en jam's, acompanyar cantants i com a músic de sessió, però on millor queda
reflectida la seva capacitat creativa és amb el seu propi grup, tocant les
seves composicions farcides d'agradables influències. Música intimista però carregada
d'energia i passió. Amb els De Diego
Borthers la vam tenir al JCLV ja
fa una colla d’anys...i amb el Dani
Pérez van fer un preciós disc a duet anomenat “Present”.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del guitarrista Sebastian Noelle anomenat...
“SHELTER”
Sebastian Noelle
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 494
Enregistrat per John Davis el 9
setembre de 2015 al Bunker Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat i masteritzat per
Katsuhiko l'OTAN a Avatar Studios a Nova York
Produït per Sebastian Noelle
Producció executiva: Jordi Pujol
Sebastian Noelle, guitarra
Marc Mommaas, saxo tenor
Matt Mitchell, piano
Matt Clohesy, sota
Dan Weiss, tambors
Totes les composicions són de Sebastian Noelle
En Budd Kopman, el 15 de juny de 2016 va deixar dit això que us aniré
comentant...
El guitarrista Sebastià Noelle, nascut a Alemanya, és un músic molt
ocupat, i sembla que no té molts discos, i aquests semblen sortir cada cinc
anys: Across The River (2006), Koan (2011) i ara el meravellós Shelter, Refugi,
traduït.
Aquest músic ha muntat una banda amb en Marc Mommaas en el saxofon tenor (escoltat recentment en el Ballads
& Standards), el pianista Matt
Mitchell (el qual ha treballat amb Tim
Berne, John Hollenbeck i Rudresh Mahanthappa), el baixista Matt Clohesy (sentir per última vegada
amb Gabriel Vicens's Point In Time) i el bateria Dan Weiss (que va treballar amb Mitchell a Berne's Snake Oil Band).
Doncs nosaltres comencem ja amb el tema més melòdic d’aquest disc que és
força interessant, amb el tema anomenat....
3.- Another Spring (S.
Noelle) 7m00s
Doncs ens hem situat ja en una nova atmosfera musical de la mà d’aquest
músic que participa de la música de l’Àrea de Nova York des del 2002. El
lirisme d’aquest tema, en alguns dels seus moments, contrasta amb la modernitat
estilística i interpretativa en d’altres. Tota una amalgama de sons, ben
conjuminats i trenats que ens han fet gaudir d’una música bella i delicada.
La música de Noelle és (en la seva major part) rítmicament complexa i haver
reclutat Weiss, que ha estudiat profundament la percussió d’índia fa que es
trobi com a casa amb tal complexitat rítmica, i ajuda a donar un suport ferm a
tota la banda, independentment del que estigui passant. L'altra característica
destacada d'aquesta música és la disposició en capes, la qual cosa crea una
densitat brillant on de vegades és difícil saber quins instruments estan tocant
una línia en particular.
Aquesta qualitat amorfa no s'ha de confondre amb la flacciditat, però.
La banda és molt compacta, i és difícil saber si els acords s'han assajat
intensament, o si cada intèrpret és tan hàbil que tot s’engrana de manera
natural. Els temes són llargs, majoritàriament de més de sis minuts, i cada un
té el seu propi estat d'ànim, que es desenvolupa de manera natural. Les
complexitats rítmiques, melòdiques i harmòniques no s'oposen a les diverses
escletxes sonores a la superfície, la qual cosa contraresta el possibilisme de
la música de Noelle.
Som-hi doncs amb un altre tema impressionant on el Jazz-Rock hi
apareixerà de manera evident en el tema...
8.- Ahir Bhairav (S.
Noelle) 6m49s
Cançó amb aires hindús inicials, i que s’han mantingut durant tota
l’estona, hem escoltat un tema amb rítmica trencada, ideal pel mestre Dan Weiss, ell habituat a interpretar
aquests ritmes orientals. El so més electrònic de la guitarra ens situa en una
altra òrbita. Em recorda la música de Dewa
Budjana, Topaki¸ i d’altres guitarristes de l’ona Moonjune Records. Tema potent i recurrent en l’harmonia que ben bé
al mig ens posiciona i predisposa a escoltar tota una sèrie de capes sonores
amb la del saxo tenor de Marc Mommaas
al davant. Mentre ell el desenvolupa, al darrera hi ha tota una màquina
rítmica. Tota una declaració d’intencions.
El factor d'intensitat d’aquesta música és com el de la lenta cremor
d’un fogó a foc lent. La subtilesa i riquesa d’aquesta música necessita temps
per dibuixar el seu curs i definir el seu territori. Les línies de guitarra de
Noelle reflecteixen el sentit de la música, i per descomptat tots els altres
músics, i potser més notablement Mommaas, ajuden a Noelle expressar la seva
flama interior. Aquest "Ahir Bhairav," el tema que acabem d’escoltar,
en una raga clàssica indostànica té les dues coses associades amb la música de
l'Índia: una alta energia i intensitat gairebé religiosa i una atemporalitat,
on no hi ha un arc de desenvolupament clar. Noelle està en flames i passa la
torxa a Mommaas que respon magníficament; Weiss, per descomptat, és com a casa,
mentre que Clohesy afegeix una potent batzegada. Tema terrorífic.
I acabem aquest projecte amb el tema anomenat...
2.- Home in a Strange Land (S. Noelle) 6m33s
Doncs amb aquest altre magnífic tema a cavall rítmic trencat ens
acomiadem d’aquest mestre guitarrista i compositor, Sebastian Noelle, pensador
profund, on la seva música, naturalment, és un reflex de si mateix. “Shelter”
és un molt bon àlbum; Necessitarem escoltar-lo atentament per apreciar completament
tot el que ha d'oferir, el que ens ha ofert.
En un altre dels temes del disc, "Naphta vs Settembrinji," fa una
referència a dos dels personatges principals de “La Muntanya Mágica” de Thomas
Mann. Aquest és el tema més curt del disc, i la música crea l'atmosfera
relacionada amb els dos personatges del llibre, reflectint la discussió entre
els protagonistes i les dues seves
diferents filosofies exposades en el llibre.
Deixem aquest projecte i nosaltres seguirem oferint-vos una música i de
quin calibre...però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb un projecte que ja te uns anys, uns quants, però que no ha
perdut la seva originalitat i estic parlant del que podria ser el primer
treball del gran mestre de la bateria, el gran David Xirgu en un disc del 1997...anomenat...
“UGRIX”
David Xirgu Quartet
Editat per JAZZLE ZC-107
Enregistrat per Jean Phocas als
estudis ELKAR, Donostia
Produït per Sarkunde Idigoras i
Alberto Lizarralde
Productor executiu Jazzle.
Gorka Benítez, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
David Xirgu, bateria
Aquesta és una joia recuperada gràcies a l’intercanvi que vam fer amb el
David entre branques de morera per
usar-les com a baquetes i quelcom que va ser aquest disc.
Parlar d’aquest gran músic, bateria, i compositor en un seu disc és per
a mi un honor i orgull, i encara més quan va ser ell mateix el qui me’l va
donar al Jamboree, en un dia
magnífic de concert.
Ell és ara per ara un dels referents en això de les baquetes i tambors,
metre de molts dels actuals bateristes, i alumne a la vegada d’un dels més
degans, l’Aldo Cavíglia. Per això
ens hauríem de situar al Taller de
Músics i Aula de Música Moderna
allà pels primers anys 80s del segle passat. Abans havia estudiat piano i
solfeig al Conservatori del Liceu, o
sigui que la música, el Jazz, el Soul, Funk, la música de cobla i sardanes, en
fi, tota la música li ve de lluny.
Comencem ja amb un tema seu a solo de bateria i l’empalmarem amb el
segon tema, dedicat al seu pare Miquel
Xirgu que intitula aquest treball discogràfic....
1.- Un Solo (D.
Xirgu) 2m26s
2.- Ugrix (D.
Xirgu) 6m12s
Ell solet ja ens ha dit qui és i de què anirà tot plegat en un magnífic
solo, i després els seus amics, sempiterns amics, Gorka, Rai i Dani ens han situat en la musicalitat del projecte.
Amb tots tres encara realitza projectes a trio amb els dos primers, i amb el Rai Ferrer el vam tenir al JCLV l’octubre passat acompanyant a l’Albert Vila. Hem pogut escoltar el so
estratosfèric de la guitarra del Dani
Pérez, a la vegada que la seva subtil improvisació, la d’aquest mestre de
les sis cordes. Gorka, amb el seu
reconeixible so del seu tenor a vegades a lo Henderson a vegades a lo Rollins
i sempre ell mateix.
Des de l’any 1985 ha estat membre i/o fundador d’un gran nombre de grups
musicals. També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos
cds, un d’ells aquest mateix. Alhora, ha pogut tocar amb músics de reconegut
prestigi com John Abercrombie, Dave
Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Norma Winstone, Ingrid
Jensen, Mark Feldman, Kurt Rosenwinkel, Ben Monder, Art Farmer, Chris Cheek,
Charles Tolliver, Dave Schnitter, o Mulgrew Miller.
Té enregistrats més de vuitanta discos de jazz. Des de l’any 2001 és
professor de l’Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i el 2008 entra a formar part del quadre de professors
del Conservatori Superior del Liceu.
Seguim ara amb un Blues amb un Swingarro impressionant, tema de l’amic Dani Pérez anomenat...
4.- Slidin’ over you (D.
Pérez) 6m07s
I quin tros de tema, primer escoltant la melodia i després per deixar-nos
emportar pel swing de la secció rítmica i el so magistral del nostre amic basc,
en Gorka Benítez en un llarg i
magnífic solo farcit de swing. I ja ben bé a la meitat hem pogut gaudir amb la
mestria en un solo del contrabaixista Rai
Ferrer, mestre que va ser qui primer va acompanyar a Gabriel Amargant Quintet en el seu primer concert que va fer al
JCLV ara ja fa 7 anys. Els quarts d’aquest mestre de la “berra” amb el líder,
ens mostren al baterista tan i tan excel·lent, per després amb en Dani Pérez i per finalment retrobar-nos
amb la melodia principal d’aquest tema tan ben trenat de l’insigne guitarrista.
Ha estat fundador i integrant d’un gran nombre de grups des dels
principis dels 80, com per exemple Madagascar,
Zé Eduardo Unit, Beboporum, Orquesta de l’Associació de Músics de Jazz de
Catalunya, A-Free-K, Iñaki Salvador, Carme Canela, Lluís Vidal, Albert Bover,
Andrzej Olejniczak quartet, Gonzalo Tejada Ziklo1, Guillermo Klein, Joan Monné
trío, Gorka Benítez , Giulia Valle, Emilio Solla, etc. Amb aquests grups ha
actuat a importants festivals de Jazz de tota Europa, Àfrica, América i Àsia.
Actualment forma part del Giulia
Valle Trio, Quintet, dels projectes a duo amb el Gorka Benítez, a trio amb el Gorka
i Dani, i en múltiples
formacions que el requereixen com a gran bateria que és.
I acabem el projecte del David
Xirgu, “Ugrix” amb un magnífic tema
del mestre basc del saxo tenor, anomenat...
7.- M. P. I. (G.
Benítez) 6m28s
Doncs em sembla reconèixer la musicalitat del mestre del tenor en la seva
melodia a la vegada que la concepció rítmica. I dic això pel fet d’haver
escoltat els projectes més recents d’aquest gran músic, i ves per on a duo amb
el líder d’aquest projecte. Parlo de A
Marte otra vez, projecte que ja vaig posar i del qual n’espero posar la
seva darrera versió editada per Fresh
Sound New Talent. Després d’ells, i quin gust escoltar un solo de guitarra
i contrabaix, només. I quina netedat sonora...que ben aviat s’omple de les
meravelles rítmiques de líder i melòdiques del saxo tenor i guitarra, amics
tots quatre de fa tants i tants anys.
Acabarem amb una mica més del qui és qui....
Amb el trio de Lluís Vidal
han actuat com solistes amb l’Orquesta Sinfónica de Granada en diferents
ocasions, inclosa una gira interpretant la música de Kurt Weill i acompanyant a
Ana Belén i Miguel Ríos. També han actuat de solistes amb l’Orquestra Nacional
de Cambra d’Andorra i amb l’Orquesta de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid. Ha
col·laborat amb la Orquesta Sinfónica de Euskadi en qualitat de solista convidat
dins del Festival de cinema de San Sebastián i dirigit per Lalo Schifrin. Col·laboracions
amb el quintet de metall “Spanish Brass Luur Metalls” interpretant música de
Frank Zappa, entre d’altres espectacles.
I després d’aquesta meravella, nosaltres ja acabem el programa amb el
darrer projecte i molt trencador disc del trio Mezquida, Aurignac, Prats,
“M ·A · P”
Mezquida · Aurignac · Prats
Autoeditat MAP CD-001
Enregistrat per Panxii Badii el
gener de 2016 a l’Estudi 44.1, Girona.
Mesclat i masteritzat per Angel
Medina
Produït per Jesús Gonzalo
Marco Mezquida, piano
Ernesto Aurignac, saxo alto
Ramon Prats, bateria
Aquest és un projecte molt personal de tres músics iconoclastes,
trencadors i amb una trajectòria increïble, per llarga i per fructífera. Jo
diria que aquesta és una de les no masses ocasions en què s’han trobat l’Ernesto i el Marco. No així l’Ernesto i
el Ramon, car ja ho havien fet en
els projectes del malagueny, primer l’UNO
i em sembla que també el DOS, del
qual encara no sabem quan sortirà.
Per aquesta ocasió única d’encontres a tres ànimes inquietes, ens
presenten tot un reguitzell de temes de cadascun d’ells, aportant així cada
individu la seva llavor al projecte a trio.
M’he permès ajuntar temes de cadascun dels autors, car entendre així la
seva personal idiosincràsia i és així que començarem amb dos temes seguits del
mestre malagueny anomenats....
5.- Atlántida (E.
Aurignac) 1m55s
4.- El sueño de Oniria (E. Aurignac) 3m05s
Amb aquests sons primerencs de l’Ernesto
ens situem en l’òrbita dels seus mastodòntics UNO i potser ja també el DOS,
en format de Big Band amb participació de músics d’aquí com el mateix Ramon Prats, Jaume Llombart, Dee Jay
Foster, Santi de la Rubia, etc, i força més músics de la comunitat
andalusa. Ambdós temes onírics i amb melodies arquitectòniques amplies i de
gran volada. Majestuoses ambdues que ens recorden la magnificència dels UNO i DOS del malagueny.
Parlar d’aquest trio d’amics és també parlar de la comunió entre les
comunitats jazzístiques de Catalunya
i Andalusia, aquests dies on des de
l’AMJM es premien les Associacions de Músics d’Andalusia. Un projecte sorgit
des de la confluència d’actituds musicals modernes, fins i tot avantguardistes
tant des d’aquí com des del sud. Cal no oblidar el vessant Free forjat de fa
anys des de les Free Robadords Sessions que el Ramon inaugurà ja fa alguns anys, i on en Marco hi ha participat en algunes ocasions. A partir d’aquí, un
altre dels implicats, el també malagueny Iván
González va promoure el col·lectiu Memoria
Uno, havent enregistrat un parell de projectes, el primer dels quals també
amb en Ramon i Marco, en unes sessions en directe a la Sala Fènix.
Algunes paraules més sobre els nostres herois les va dir en Pablo Sanz en un article cultural a El Mundo...i diu algunes coses com
aquestes....
Aquests dies es forja a la rebotiga del jazz espanyol la creació d'un
trio a càrrec de tres autoritzats jazzistes que, tot i ser cadells, tenen ja
rugit de lleó. Es tracta de MAP, un triangle que donen vida el saxofonista alto
Ernesto Aurignac, el pianista Marco Mezquida i el baterista Ramon Prats. Segons l'opinió de Jesús Gonzalo, periodista i impulsor
del projecte, el grup descobreix semblances amb altres ternes jazzístiques, com
el trio de Kiris Davis Paradoxical Frog [Tyshawn Sorey + Ingrid Laubruck], més
obert i contemporani, i el de Harris Eisentad September Trio [ Ellery Eskelin +
Angèlica Sanchez], més melòdic i ajustat a les durades de tema i amb un
interessant vincle entre Schönberg i el blues.
Després d’aquesta introducció a càrrec de l’Ernesto, seguirem ara amb dos temes enllaçats de Ramon Prats anomenats
8.- Salt (R.
Prats) 1m21s
12.- Conan-canon alt (R.
Prats) 2m13s
Un primer tema de ritmes entretallats, ens mostra les “bones maneres”
del mestre de Banyoles. Melodies
gens habituals ni trillades ans al contrari, melodies que ens embolcallen per
la modernitat i interpretació d’aquests tres mestres i amics. El segon tema
anomenat Conan-canon és la presa alternativa a la versió escollida, però ja ho
veieu, l’alternativa també ha estat escollida per ells i per mi.
Hi ha una veritat jazzística especial al voltant de MAP, nom amb
evocacions cartogràfiques que, intencionat o casualitat, realment acaba sent
marca d'un viatge diferent, tant pel talent compositor que habita dins d'ells
com en l'expressió que ens arriba fora. La del trio és una alineació sense gat
amagat, en la qual les certeses i les mentides no queden amagades, sinó que,
per a bé i per a mal, es revelen en el moviment. Feia molt de temps que en la
nostra escena no germinava una terna tan ben avinguda en les coses de l'ànima i
la pell jazzístiques.
"Sento una música molt fresca, un viatge energètic, estimulant,
veig un diamant en brut", comenta Mezquida
al llindar de la posada en marxa del trio MAP. "Sento la intensitat, el
moviment, oloro la suor, el desig". "M'encantaria que sonés de color
verd", confessa Aurignac per la
seva part "." Tanco els ulls, em concentro i ho escolto verd! Els
trios sempre tenen una dimensió clorofíl·lica. "Finalment, Prats conclou:" La veritat és que
no vull que soni com a res, ni tampoc vull que soni a alguna cosa nova.
Simplement que soni i que sigui de veritat ". Com solia dir Ellington,
vaja”.
Aquestes i alguns altres pensaments ens presenta el Pablo Sanz en el seu magnífic article a El Mundo.
I acabarem aquest magnífic projecte i programa amb el tema de Marco Mezquida anomenat...
6.- Discusión (M.
Mezquida) 4m26s
Un darrer tema, obra personal del nostre més actiu pianista en Marco Mezquida el qual, conjuntament
amb Albert Bover, Joan Monné, Ignasi
Terraza, Joan Díaz i un llarg etc, configuren la plèiade de grandíssims
pianistes de les nostres contrades, tot i tenir en compte la diversitat estilística
entre cadascun d’ells. Marco, ha
volgut situar-nos en el més enllà, de la mateixa manera que han fet abans els
seus dos companys en un projecte marcat per la gosadia i valentia de la
contemporaneïtat.
Doncs per acabar el projecte i programa d’avui, el primer després de les
llargues vacances de Nadal-Cap d’Any-Reis,
ens plau molt haver-vos pogut oferir la diversitat musical que heu pogut
escoltar avui, des d’uns inicis més càlids i clàssics de la mà de la magnífica Elisabet Raspall amb el seu “Vital”,
per després seguir amb el treball del guitarrista alemany establerts a Nova York, en Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. I seguir amb el magnífic i
recuperat projecte del David Xirgu, “Ugrix”
per acabar amb aquesta magna obra de la postmodernitat dels amics MAP.
Doncs desitjar que us hagi agradat el Programa 268 i dir-vos que el
podeu escoltar de nou el proper diumenge a la mateixa hora i ben aviat des del
blog del programa, http://jazzclubdenit.blogspot.com.es
Ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, qui us parla, realitza i presenta
aquest programa, en Miquel Tuset i
Mallol us desitjo a tots plegats molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 267: Susana Sheiman & Duccio Bertini B.B; Girona Jazz Projecte i Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, dimecres 21 de desembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs per aquesta setmana, ja encarant el Nadal, us proposo tres
projectes amb Big Band amb dos discos editats per Temps Record el primer dels quals el “Sinatra 100 anys” de la Bruno Oro & Vicens Martin Big Band
i el segon el de “A day in Barcelona” de Susana
Sheiman & Duccio Bertini Big Band.
El tercer projecte ens arriba des de Girona
amb els arranjaments en clau jazzística de la música de l’Adrià Puntí, en el disc “Puntí” de la Girona Jazz Project, disc de Produccionsfila6.
Abans però us vull recordar que aquest divendres 23 de desembre tenim el
Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el projecte de Joan Vidal Sextet dedicat a l’obra de Richard Strauss “Així parlà
Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan
Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en clau de Jazz
sobre aquesta obra d’Strauss. Un
sextet extraordinari amb Martí Serra,
Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal.
A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.
Dir-vos també què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte de Susana
Sheiman & Duccio Bertini Big Band anomenat...
“A DAY IN BARCELONA”
Duccio Bertini & Susana
Sheiman
Editat per Temps Record TR1604-GE16
Enregistrat per Ferran Conangla
i Roger Rodés el 24 i 25 de novembre de 2015 als Medusa Estudio, Barcelona.
Enregistraments addicionals per
Francesco Baldi, Pep Roig i Eric Roldan.
Masteritzat el 13 de mig de
2016 per Tommaso Bianchi al White Sound Mastering Studio de Florència, Itàlia.
Produït per Macnet & Duccio
Bertini per a Temps Record.
Productors executius Ángel
Cazorla, Duccio Bertini i Susana Sheiman.
Susana Sheiman, veu
Raül Reverter, saxo alto i
clarinet
Guim Garcia Balash, saxo alto i
flauta
Vicent Macián, saxo tenor
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Jaume Badrenas, saxo baríton i
clarinet baix
David Pastor, trompeta lead
Paul Evans, Leo Torres i Sergio
García, trompetes
Vicent Pérez, Tomeu Garsius i
Maria Astallé, trombons
Tom Warburton, contrabaix
Alex Conde, piano
Jean Pierre Derouard, bateria
Nan Mercader, percussions en 2,
4 i 8
Yeray Hernández, guitarra en 2,
4, 6, 7 i 8
Toni Solà, saxo tenor en 6
I les cordes de Pere Bardagí,
violí i viola
Manolo Martínez del Fresno,
cello en el tema 4
Comencem ja sense més dilació amb aquest també delicat projecte amb una
magnífica balada de Bill Carey i Carl Fisher anomenada...
6.- You’ve changed (B.
C. & C. F.) 6m41s
Aquesta és una preciosa cançó escrita per Bill Carey el 1941 i interpretada per innumerables cantants, Nat King Cole (1947), Billie Holiday en el
seu àlbum Lady in Satin (1958), Julie London (1959), Sarah Vaughan (1960), Ella
Fitzgerald (1966), Diana Ross, a la
pel·lícula Lady Sings the Blues (1972), etc,
etc, i també músics com el mateix Dexter Gordon en el seu àlbum Doin 'Allright (1961), David Sanborn (2010)
i un llarg etcètera, tot i no seu un dels més escoltats i coneguts estàndards,
ja veieu que l’ha interpretat quasi tothom.
El responsable de la direcció i arranjaments ens en fa una magnífica
versió ideal per la veu, negre, autèntica de la Susana. El solo del saxo tenor podria ben bé ser el de l’amic Vicent Maciàn, impressionant per la
seva cadenciosa vehemència. Tema en el més ultralent tempo més que el tema
cantat per Billie Holiday, a mode
d’enaltiment de les emocions.
Veiem què ens diuen des de Discópolis Jazz-Radio 3....
“Estava per veure si va ser
l'encert del principiant o si la proposta evolucionaria adequadament. I així ha
estat, ¡fantàstic !. El debut de Susana Sheiman, Swing appeal de 2011 va ser bo
però em va saber a poc, volia més. Va seguir Open Gate, que era un bon disc i
un parell d'anys després arriba la confirmació. A Day in Barcelona és una feina
rodó amb tot bo. El repertori està ben triat, els sols són brillants, els
músics s'entreguen, Susana ha dotat a la seva veu d'un timbre equilibrat,
cantant amb tremp i permetent-se petites gosadies que li donen un toc personal.
Tot és bo, però hi ha alguna cosa millor encara, la compenetració de la solista
amb els arranjaments del fiorentino Duccio Bertini que ha trobat a Barcelona
una inspiració lluminosa.”
Seguim igualment de manera plàcida, ara amb el tema del gran Cole Porter anomenat...
2.- You’d Be So Nice To Come Home To (C. Porter) 6m53s
Doncs ens hem tornat a trobar amb una preciosa balada, ara amb una mica
més de swing. Aquest projecte és així de delicat, ja ho vegeu, i magistralment
cantat per la nostra amiga, la qual ens ha visitat un parell de vegades al
JCLV, interpretat de manera magistral, ara amb un solo al saxo alto de l’amic Guim Garcia Balash. I quin so n’extreu
del seu, meu, Mark VI del 1958. La
delicadesa al piano de l’Alex Conde
ressalta encara més aquest tema per després Susana de nou tornar-hi amb la magnífica melodia.
Tema estàndard escrit per Cole Porter per a la pel·lícula de 1943
“Something to Shout About”, on va ser introduïda per Janet Blair i Don Ameche.
Dinah Shore va tenir un gran èxit amb aquesta cançó en els seus inicis i Diane
Keaton la va interpretar en la pel·lícula de Woody Allen “Radio Days”. Frank
Sinatra en A Swingin 'Affair! (1957), va ser un altre dels molts que la va
cantar entre els quals.. Helen Merrill - Helen Merrill (amb Clifford Brown)
(1954), Coleman Hawkins / Ben Webster / Oscar Peterson - Coleman Hawkins
Encounters Webster (1957), Art Pepper - Art Pepper Meets the Rhythm Section
(1957), Chet Baker - Chet (1958-1959), Lee Konitz - Motion (1961), Julie London
- By Myself (1965), Jim Hall - Concert (1975), Billy Eckstine / Helen Merrill -
Billy Eckstine sings with Benny Carter (1986), Chris Gillespie - Portraits Of
Porter (2013), Sarah Vaughan i molts més,
I nosaltres seguim ara amb un altre increïble tema ara de Fran Landesman/Tommy Wolf anomenat...
3.- Spring Can Really Up The Most (F. L. & T. W.) 5m02s
Ara amb un tempo ternari, a ritme de vals ens hem animant una mica més.
Aquesta és la tònica del programa sempre que es pot. La veu càlida de Susana Sheiman ha deixat pas a la
mestria de l’amic valencià David Pastor,
ell un dels més potents metalls, els dels més aguts però també un dels més
melòdics i tècnics trompetistes de l’estat.
Aquest tema del 1955 és un estàndard amb lletra de Fran Landesman, i
música de Tommy Wolf. El títol és una versió de jazz de la línia d'obertura de
T. S. Elliot, The Waste Land,
"April is the cruellest month". Els enregistraments més notables són
els de Betty Carter – Inside Betty Carter (1965), The Audience with Betty
Carter (1979), Ella Fitzgerald - Clap Hands, Here Comes Charlie! (1961), Julie
London - Sophisticated Lady (1962), Carmen McRae - Bittersweet (1964), Bette
Midler - Some People's Lives (1990) i el vídeo del concert / àlbum de Diva Las
Vegas (1997), Barbra Streisand - Just For The Record (1991), Sarah Vaughan,
etc, etc.
I seguim amb el que ens deien des de Discópolis Jazz-Radio 3
“És un plaer poder presentar un
disc així, i no n'hi ha molts, d'una gran solista amb una estupenda Big Band,
en la qual es nota la mà eficaç de David Pastor. Potser el que més m'agradi
sigui l'equilibri entre sofisticació i expressivitat. El trobo en la veu
solista i en els instrumentistes. I el més atractiu és que les dues qualitats
van unides. Hi ha una balada que explica el que vull dir, You'veu changed.
Escúchenla amb atenció seguint els contrapunts de les melodies que semblen
bressolar-se en la recerca de l'excel·lència ... i ... seduïts per l'ambient,
de cop i volta surt el saxo tenor d'en Toni Solà i un va al paradís. Culmina la
cançó Susanna amb els seus registres més càlids. Segueix el interludi
instrumental E.S.P. que Wayne Shorter fes per al quintet de Miles dels seixanta
i encara han d'arribar Duke i Trane. S'està molt a gust gaudint de tanta
exquisidesa. Busco el piano i Alex Comte apareix humil, gairebé demanant permís
a African Flower. Ja no em sap a poc, aquest tercer disc de Susana Sheiman m'ha
fet vessar. Ella, tots els músics i els arranjaments de Duccio ho han
aconseguit.” José Miguel
López, Discópolis Jazz-Radio 3
I nosaltres encarem ja el que serà el penúltim tema, el del primer tall
del disc amb el conegut tema de Johnny
Burke/Jimmy Van Heusen interpretat per Chet
Baker per només parlar d’un, que dels altres ja en parlaré, a mode
d’ampliar els vostres coneixments...en el tema...
1.- It Could Happen To You (J. B. & J.van H.) 4m06s
Amb un tema que Chet Baker va
cantar i tocar a tempo de balada, els nostres herois cavalquen a ritme de
swing, amb la melodia curteta primer cantada per Susana i per després l’Alex
Conde fer un solet amb el piano, aquest sembla haver-li donat pas al saxo
tenor del Gabriel Amargant. Tots
ells després, en un magnífic arranjament al més pur estil d’aquelles big bands
de l’època de Thad Jones/Mel Lewis,
ens han fet una magnífica demostració col·lectiva del què és tocar en una Big
Band.
Aquest és un estàndard molt popular amb música de Jimmy Van Heusen i lletres
de Johnny Burke que va ser escrit el 1944 i va ser introduït per Dorothy Lamour
en la pel·lícula musical de la Paramount, “And the Angels Sing”. Un
enregistrament de Jo Stafford editat per Capitol Records va aconseguir el desè
lloc dels discos més venuts el 21 de setembre de 1944 de la revista Billboard,.
La gravació de Bing Crosby per Decca va estar-se dues setmanes a les llistes de
Billboard el setembre de 1944 arribant al lloc 18. La composició Dexter Gordon,
"Fried Bananas” es basa en les progressions d’acords del “It could happen
to me”.
I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el tema més viu del disc, el
tema de John Coltrane anomenat....
9.- Lazy Bird (J.
Coltrane) 4m09s
Doncs un tema de Coltrane
arranjat magistralment per a Big Band, amb una intro retallada de tempo que ha
donat pas al solo al saxo alto que podria ser el del Raül Reverter amb un magnífic so i millor improvisació. A quin
nivell tenim aquest músic, tot i que podria ser ben bé l’amic Guim Garcia....però crec que no, em
sembla que te un altre so. Un magnífic tema de Coltrane a un tempo viu i amb una interpretació magistral del Raül.
Lazy Bird és una composició musical de John Coltrane, que va aparèixer
per primera vegada en el seu àlbum de 1957 “Blue Train”. El seu nom és probable
que vingui d’una obra de teatre de la composició de Tadd Dameron "Lady
Bird": El biògraf de Coltrane, Lewis Porter, ha proposat que hi ha una
relació harmònica entre "Lady Bird" i la secció A de "Lazy
Bird". (El pont de la cançó de Coltrane és aparentment una variació de
l’estàndard "Lover Man"). La progressió d'acords de "Lady
Bird" pot transformar-se en la de "Lazy Bird" a través de la
substitució d'acords utilitzant la progressió anterior i la substitució per tritons.
I deixem aquest magnífic projecte de la Susana Sheiman & Duccio Bertini Big Band però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara en endinsem en el projecte jazzístic i la música de l’Adrià Puntí que es diu....
“PUNTÍ”
Girona Jazz Project
DL- GI 1406-2015
Amb el suport de l’SGAE, Girona
Kreas i Ajuntament de Girona
Enregistrat per Jaume Figueres
el 29 i 30 de juny de 2015 als estudis Grown de Girona.
Mesclat per Francesc Ubanell,
Ramon Prats, Adrià Bauzò i Xavi Molina el 29 i 31 de juliol de 2015 a 5grama.
Clara Luna, veu
David Pastor, trompeta
Eduard Prats, trombó i fiscorn
Adrià Bauzò, saxo alto, soprano
i flauta
Xavi Molina, saxo alto, tenor i
clarinet
Jordi Casas, saxo tenor,
baríton i clarinet
Francesc Ubanell, guitarra
Alexandre Carbonell, piano
Joan Motera, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Totes les composicions són de l’Adrià
Puntí mentre que els arranjaments són de diferents membres de la banda, la
qual cosa comentaré en cada tema.
Aquesta és una Petita Big Band de 10 músics amb una relativament llarga
història, i això és el que ens diuen ells mateixos en l’interior del llibret
del disc...
Del disc “Vinc d’un silenci molt curt”, els amics de la Girona Jazz Project han arranjat amb
aires jazzístics tot el seu disc dedicat a Puntí
amb els temes Coral·lí, Ull per Ull, Mirall capgirat, Muriel,
Maria, Setze jutges, Senyor doctor i Viatge d’un savi
vilatrista cap enlloc. Tot aquest
projecte jazzístic honorant Puntí
partint d’aquest magnífic disc del geni gironí.
Comencem amb el.....
4.- Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc (A. Puntí) 5m49s
Doncs aquesta és la versió reconduïda pels amics de la Girona Jazz Project amb una intro
magnífica per després escoltar la deliciosa veu de la Clara Luna en un arranjament de l’Adrià Bauzà essent ell mateix qui enceta els solos amb un de
preciós al saxo alto. Mentre la cadència suau de la secció rítmica l’aixopluga,
per després el so de la magnífica trompeta del mestre David Pastor.
Doncs parlarem de l’homenatjat Puntí tot i dient-vos que el seu
caminar musical va començar cap allà el 1980 amb el grup La felaction on the rocks, títol que ja ens indica el perfil
llibertari del personatge. Des del 1989 al 1995 passen coses com per exemple la
formació d’Umpah-pah, grup amb el qual enregistra cinc discos i un mini-cd.
L'Adrià compon les cançons i és l'autor de les lletres. A més, la realització
de la major part dels video-clips del grup també corre al seu càrrec. Umpah-pah
guanya diversos premis, entre els quals podem destacar l'Ondas, l'Altaveu, el
Premi Nacional de Música de Catalunya i el Premi de les Mosques de Girona. En
cinema dirigeix, realitza i produeix diversos curtmetratges. També participa
com a actor a la peça La curvatura del vèrtex i el llarg metratge El laberinto
griego. El 1994, Umpah-Pah treu al mercat simultàniament dos discos: un en
castellà (Triquiñuelas al Óleo) y un altre en català (Bordell).
I nosaltres seguim amb el següent tema ara dedicat a Muriel Casals m’atreviria a dir
jo.....doncs som-hi amb...
6.- Muriel (A.
Puntí) 8m00s
I ja amb un ritme viu però delicat ens hem apropat a Muriel de la mà de la GJP amb una introducció melòdica
preciosa, i més preciosa la veu de Clara
Luna. El solo de l’Adrià torna a
brillar, ara amb un tema arranjat pel pianista Àlex Carbonell. El solo delicat de l’amic Francesc Ubanell (que va ser qui em va cedir el disc al Jamboree) a la guitarra enlaira encara
més aquesta deliciosa melodia del geni gironí. Clara hi torna de la dolça manera amb que ella canta i encaren el
final de Muriel.
“Vuit anys poden semblar poca
cosa en la vida de les persones, però són una llarga història en una formació
de la magnitud de GIRONA JAZZ PROJECT.
La GJP es va formar fa quasi una
dècada amb la intenció de treballar de prop amb rellevants autors de jazz
contemporani per a conèixer la seva visió personal de la música de Big Band
d’avui (Perico Sambeat, Guillermo Klein,
Bob Mintser, Maceo Parker entre d’altres). Nou projectes diferents, dos
discos i un premi en son el testimoni. Avui, presentem la nostra pròpia
personalitat, decantada en una sèrie d’arranjaments dels components de la GJP que han vestit les cançons de l’Adrià Puntí. Les lletres i les melodies
del cantant gironí han estat la llavor perfecte per a forjar un so amb segell
propi GJP. Amb aquest disc comença
una nova etapa en la vida de la formació.”
I acaben dient....
“Moltíssimes gràcies a Adrià Puntí, per la seva inspiració,
generositat i entusiasme amb el projecte i a tots els membres de la formació
per la vostra implicació.”
Seguim ara amb el tercer tall del disc, l’anomenat...
3.- Ull per ull (A.
Puntí) 5m49s
Un preciós tema arranjat per Francesc
Ubanell iniciat delicadament i que anirà agafant força. Les magnífiques i
crítiques lletres del geni gironí cantades per la Clara agafen una dimensió no tant críptica, gràcies a la seva
delicada i precisa veu. L’Adrià en
els directes és força més trencador, cadascú es com és. Clara i els amics de la GJP
han volgut que l’homenatge sigui precisament així, musicalment perfecte. Els
solos dels companys d’aquesta formació gironina són exquisits com el projecte i
el mateix homenatge.
La biografia de l’Adrià Puntí
és tan extensa que us recomano la repasseu vosaltres mateixos, tot i això jo us
en faré un resum.
El 1997 va fer el seu primer
disc en solitari “Pepalallarga” amb temes anteriors d’Umpah pah, aquest
"Ull per ull" que heu escoltat,
"Solitud" i "Cor agre". Després de fer un treball a
duet amb Maria del Mar Bonet va fer
el seu segon treball en solitari tot i recordant el món de la infància, el seu
“L’hora del pati”. Un disc que el consagra com a músic en solitari i que inclou
temes com "Coral·lí", "Setze jutges" i demés. Participa en
el concert d'homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater. Adrià Puntí versiona
el tema "Només ho faig per tu" en aquest magnífic esdeveniment que se
celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb la participació de 25
“col·legues” y amics. La col·laboració de l’Adrià amb Pep Sala
seguirà iniciant una gira al pavelló vell de Manresa. Ells dos realitzen gires presentant cadascú el seu
projecte per després fer un final conjunt en homenatge al desaparegut Carles Sabater.
Seguim ara amb el magnífic tema anomenat...
5.- Mirall capgirat (A.
Puntí) 6m03s
Una meravella de tema amb una intro a piano i trompeta, delicada, per
després seguir amb un tempo viu i un magnífic arranjament de Jordi Casas. La dolça veu de Clara encalça perfectament amb la
impressionant lletra de Puntí amb el
“Si em moro a casa què direu..si em moro a casa què direu.” Ubanell a la guitarra primer i després Bauzà a la flauta broden aquest tema amb els seus
solos. Clara hi torna en un tema on
el canvi harmònic i rítmic del pont, és realment emocionant.
2002. Participa com a actor i
músic a El Cabaret de la Campmany, amb Teresa Gimpera. Lluís Marrasé, guionista
y director de l'espectacle, produeix 'un musical per a aquells a qui no els
agraden els musicals' a partir de textos i lletres de cançons escrites per
Maria Aurèlia Capmany, en el qual s'intenta mostrar la seva polièdrica vertent
creativa i les seves inquietuds vitals. Teresa Gimpera i Adrià Puntí són els
dos puntals de l'espectacle, en la creació del qual ha intervingut un extens
equip.
2003. Surt al mercat el seu
tercer disc, Maria, un homenatge a la seva mare. El disc és considerat el
millor treball fins ara i rep el premi Porret. Publicacions com Rockdelux (12è
millor disc nacional del 2002) o Enderrock (13è millor disc català de la
història) el qualifiquen d'excelent. En ell apareixen cançons com
"Maria" (on col·labora amb Bunbury), "Longui n.13",
"Tomb", "De muda en muda", “Senyor Doctor”...
2005. Cantants catalans reten
un homenatge a Ovidi Montllor en el Mercat de les Flors de Barcelona. Puntí
interpreta les cançons "Carnisseria" i "Garrotada en
swing". 2007. Participa a Rock&Cat, una pel·lícula documental dirigida
per Jordi Roigé i coproduïda per TVC, que es roda al Liceu. Adrià Puntí
interpreta una versió inoblidable i commovedora de "Ull per Ull", ell
sol al piano.
I nosaltres acabarem aquest projecte que evidentment recomano adquirir
físicament com a suport a aquests intrèpids músics que l’han produït, amb tots
els costos que això implica. I l’acabem amb el tema...
7.- Maria (A.
Puntí) 3m47s
Doncs amb aquest tema potent arranjat per l’Adrià Bauzà, membre de la banda de l’Adrià participant en quasi totes les mogudes d’aquest, acabem el
nostre homenatge als músics gironins, tot i dient que la participació
extraordinària de la Clara Luna i David Pastor sorgeixen de la evident
relació dels gironins amb el Taller de
Músics, la qual cosa suposa qui us parla.
2008. Participa en el disc
homenatge a Lluís Llach
2009. Publica un disc tribut a
Umpah-pah.
2010-2011. Després d'una llarga
absència torna als escenaris amb la gira “Viatge d’un Savi Vilatrista”
2012. S'estrena el documental
Adrià Puntí a la desena edició de l'In-Edit Beefeater, el Festival
Internacional de Documental Musical de Barcelona, dins la secció oficial
nacional.
2013. Publica el llibre
Incompletament Puntí que està format per reculls de poemes, textos, cançons,
il·lustrat amb dibuixos propis i també una part de l'obra del seu pare.
2014. Publica el DVD Un cor
emigrant, actuació en directe de l'Auditori de Girona, amb un gran èxit de
públic i de crítica.
2015. Sota el títol Girona Jazz
Project fa Puntí, la formació gironina Girona Jazz Project (especialitzada a
dur al seu terreny les músiques de diversos creadors contemporanis) adapta
algunes de les peces més emblemàtiques de l'artista, projecte que acabeu
d’escoltar.
I deixant ja aquest projecte, us torno a recordar que mireu
d’adquirir-lo, cosa fàcil considerant els mitjans de la xarxa i així recolzar
als nostres intrèpids músics. I nosaltres acabem ja el programa però abans...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells
dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I com deia acabarem el programa d’avui amb una altra magnífica Big Band
on hi ha també bona colla dels mateixos que heu escoltat en el primer disc
d’aquesta nit. Aquest darrer projecte està dedicat a Sinatra en el seu 100è aniversari del naixement, que va passar el
2015, i on se li van fer i se li fan encara molts homenatges de diverses
maneres i formacions entre les quals la de l’amic i extraordinari cantant Jordi Rabascall anomenat Sinatra at the appartment. Nosaltres ho
farem amb el projecte de Vicens Martín
i la seva Dream Big Band amb Bruno Oro fent de Frank Sinatra....el projecte és...
“SINATRA 100 ANYS”
Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band
Editat per Temps Record TR1601-GE16
Enregistrat per Josep Roig i
Eric Roldan el 6 d’abril de 2016 en directe al Teatre Kursaal de Manresa.
Masteritzat per Josep Roig a
Temps Record.
El so del directe va estar a
càrrec de David Casamitjana.
Producció artística i musical
de Vicens Martín
Producció executiva de Josep
Roug per Temps Record.
Bruno Oro, veu i piano a “One
for my Baby”
Vicens Martín, direcció i
guitarra
The Dream Big Band....
Guim García Balash, saxo alto,
clarinet i flauta
Albert Carrique, saxo alto i
flauta
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Vicent Maciàn, saxo tenor i
flauta
Marcel·lí Bayer, saxo baríton
Matthew L. Simon, Jaume Peña,
Ivó Oller i Leo Torres, trompeta
Josep Tutusaus, Vicent Pérez,
Albert Costa, trombó
David Parras, trombó baix
Alejandro di Constanzo, piano
Paco Weth, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria.
Doncs comencem ja amb el magnífic projecte de SINATRA 100 ANYS amb la veu del gran actor Bruno Oro, ara reconvertit en cantant, sense oblidar però que
aquest artista va estudiar també piano i que toca en un tema que no sé si
posarem...
El Vicens Martín ens explica
les històries de com va anar tot plegat i que jo us comentaré, però acaba dient
això:
I ara… Ara fes-me el favor de deixar de llegir, tanca els ulls i
concentra’t en la música. Que aquesta música és per viure-la intensament, i no
per estar fent altres coses.
Gaudeix de l’espectacle!!!! Enjoy the show!!!!!
Som-hi doncs amb una cançó popular del 1957 composta per Jimmy Van Heusen, amb lletra de Sammy Cahn i que inicià l’actuació dels
nostres amics al Kursaal de Manresa anomenada...
1.- Come Fly With Me (B.
Howard) 3m40s
Doncs quina entrada que tenen els amics de la Vicens Martín Dream Big Band i el màgic Bruno Oro. Haig de comentar que aquesta va ser una idea del jove Albert Carrique, al qual conec de fa
anys, noi d’Olesa com el seu amic Òscar Latorre. Ells dos han vingut
diverses vegades al Festival de Jam
Sessions que fem cada any a Sant
Vicenç dels Horts. El tema en qüestió, potent per començar un concert, ha
estat interpretat per tota la Big Band sense cap solo, que ja vindran, tot i
considerar com els feia Sinatra amb
le Count Basie Orchestra, o sigui
quasi sense solos dels instruments i pocs de la veu.
Aquesta cançó va ser escrita per a Frank
Sinatra, i va ser la cançó principal del seu àlbum de 1958 del mateix nom.
La cançó estableix el to per a la resta de l'àlbum, que descriu les aventures
en llocs exòtics, a Bombai, Perú i la badia d'Acapulco, respectivament.
Veiem què ens diu el Vicens
Martín de com va anar tot plegat...
Juliol de 1966. Sands Casino de
Las Vegas. En unes sessions de música inoblidables, Frank Sinatra canta alguns dels grans temes de la cançó popular
americana acompanyat de la Count Basie
Orchestra i amb la direcció de Quincy
Jones.
Octubre de 2014. A un bar de Sarrià. Acompanyat del saxofonista Albert Carrique, estrenyo per primera
vegada la mà d’en Bruno Oro. És clar
que sé qui és, però fins aquella tarda no el coneixia en persona. I m’he
escoltat els seus discos, i l’hi he fet un càsting d’amagat. I ell sembla que
ha fet els deures i ha fet un google bàsic de qui sóc jo, per saber qui és el
temerari que li està oferint cantar temes de Frank Sinatra amb una Big Band. Primera decepció quan em diu: “és
que no sóc gaire fan d’en Sinatra,
jo”. Segona decepció: “és que Polònia
no em deixa gaire temps lliure”. No sé ni com m’ho faig, però mostro un poder
de seducció que mai he tingut (i mai tornaré a tenir), i acaba dient que
s’escoltarà els temes, que estudiarà Sinatra
i que sí, que accepta el repte. Pobre…. encara no s’ha adonat de la dimensió de
la tragèdia.
Seguim doncs amb el projecte que finalment va acceptar, ara amb una
balada del 1938 composta per Rube Bloom,
amb lletres escrites per Ted Koehler,
anomenada...
2.- Don’t worry ‘bout me (R. Bloom & T. Koehler) 3m18s
D’aquest tema "Don't Worry 'bout Me" se’n van fer algunes
magnífiques gravacions entre les quals:
Django Reinhardt - Fremeaux Classics 813 (1939)
Frank Sinatra - This Is Sinatra! (1953),
Dave Brubeck - Jazz Goes to College (1954),
Frank Sinatra - Where Are You (1957),
Billie Holiday - Last Recordings (1959),
Julie London - Love on the Rocks (1963),
Sinatra at the Sands (1966)
Ella Fitzgerald - Newport Jazz Festival: Live at Carnegie Hall (1973),
Jack Sheldon - Jack Sheldon Sings (1992)
Joni Mitchell - Both Sides Now (2000),
Aquí, en Bruno Oro se’ns
acosta una mica més a la VEU, en majúscules de Sinatra en una balada d’aquelles amb les quals encandilava a totes
les dones que se l’escoltaven, i no només a elles, car la seva veu arribava a
tothom.
Seguim amb el Vicens tot i
explicant-nos....
Gener de 2015. Sant Andreu. En
Bruno arriba tard i entra a la sala quan l’orquestra ja està bufant. Crec que
mai s’ha sentit tan petit, pobre! Començo a sentir-me culpable de com l’he
entabanat. Li passo el micròfon i comencem la intro de Fly me to the Moon. De
mica en mica es va fent gran, i dues hores després li brillen els ulls amb una
emoció infantil i se’n va cap a casa amb presses. Se li ha girat feina i ha
d’estudiar encara més!!!!
I nossaltres continuem amb un dels temes emblemàtics, un de quasi tots,
tema escrit per Cole Porter el 1936,
el conegut...
3.- I’ve Got You Under My Skin (C. Porter) 3m23s
Amb una curta intro ens hem situat ja en un dels temes estrelles del
millor, potser, cantant d’estàndards que hagi existit. En un tema on els
trombons han tingut una preponderància i fins i tot amb un curtet solo, a
càrrec potser de l’amic Josep Tutusaus?
Els espetecs dels vents, metalls sobretot però també les canyes ens han
acompanyat tota l’estona.
Aquesta cançó es va introduir al musical d'Eleanor Powell MGM “Born to
Dance”, el qual es va dur a terme per Virginia Bruce. Va ser nominada per a
l'Oscar a la Millor Cançó del 1936. Es va convertir en una cançó firma de Frank Sinatra i, el 1966, es va
convertir en un èxit Top 10 gràcies a The
Four Seasons. La cançó ha
estat gravada per molts artistes pop líders i músics de jazz en els últims
anys, però Frank Sinatra va cantar per
primera vegada la cançó en el seu programa setmanal de ràdio el 1946, com la
segona part d'un popurri amb "Easy to Love".
Seguim ara amb un altre magnífic tema factoria Sinatra, el "Fly Me to the Moon", originàriament anomenat
"In Other Words", cançó escrita el 1954 per Bart Howard i
enregistrada per Kaye Ballard aquest mateix any.
1.- Fly me to the moon (B. Howard) 2m29s
Aquesta cançó es va convertir en un estàndard de jazz enregistrat
freqüentment i destacant-se en la cultura popular. La versió de Frank Sinatra
del 1964 estava estretament associada amb les missions Apol·lo a la Lluna.
Un tema que Bruno broda i que
de manera igual ho fan els amics de la Vicens
Martín Dream Big Band i de manera especial els amics a càrrec dels vents,
en aquest tema.
Seguim amb les històries de com va anar tot plegat...
Abril de 2015. SaT Teatre, Sant
Andreu. En Bruno m’ensenya orgullós el seu esmòquing nou. Fet a mida per a
l’ocasió. En Frank Sinatra li hagués picat l’ullet, d’elegant que està.
L’hagués convidat a martinis amb els companys del Rat Pack. Jo sóc més de
bourbon. Al concert, treu uns matisos de veu que ni ell coneixia. Acabat el
concert ens abracem, conscients de la preciositat musical que acabem de fer.
I ara seguim amb un tema desconegut, diu en Bruno, fent una de les seves conegudes bromes, que acosten més el
públic als músics amb el preciós tema, vaixell insígnia de Sinatra, un tema que te una història, com tots, però que és
aquesta. Paul Anka va escoltar la
cançó original el 1967 durant les seves vacances al sud de França, cantada per Claude François, el qual també n’era
co-autor i que es deia “Comme d'habitude” (com és habitual). Tot seguit va
volar a París per negociar els drets de la cançó, la lletra en anglès de la
qual va ser obra seva, i estem parlant del magnífic...
5.- My Way (C.
Francois & P. Anka) 3m49s
Un tema del qual sembla que n’estava tip però del qual diu Paul Anka en una entrevista del 2007, "vaig
pensar que era una cançó de merda, però hi havia alguna cosa en ella."
Vaig adquirir-ne l'adaptació, enregistrament i drets de publicació per la mera
consideració nominal o formal d'un dòlar, subjecte a la condició que els
compositors de la melodia conservarien la seva quota original de drets d’autors
pel que fa a les versions. Algun temps després, Anka tenia un sopar a Florida
amb Frank Sinatra i "un parell de tipus Mob" durant el qual va dir
Sinatra "Deixaré el negoci, estic cansat d'això, estic fet una
merda."
De tornada a Nova York, Anka va re-escriure la cançó original en francès
per Sinatra, amb una subtil alteració de l'estructura melòdica i canviant la
lletra....i ja en sabeu el resultat final...
I ja anem acabant el programa però encara no i ara seguim amb un tema
d’un musical anomenat Babes in Arms,
cançó de Rodgers & Hart del 1937
anomenada...
6.- Where or When (Rodgers
& Hart) 2m27s
Un tema viu per anar acabant el programa, tot i reconèixer que he optat
per seguir el concert en directe de manera seqüencial, tal i com el van fer i
enregistrar. L’acabarem però amb el darrer tema que van cantar, tancant el
cercle començat.
Aquest tema que hem escoltat primer va ser realitzat per Ray Heatherton
i Mitzi Green. Aquest mateix any, Hal Kemp va gravar una versió popular. També
va aparèixer en la pel·lícula del mateix títol dos anys més tard. Dion and The
Belmonts també van donar a conèixer una nova versió amb èxit que va aconseguir
el número 3 en el Billboard Hot 100 al gener de 1960. El 1963, The Lettermen va
realitzar la seva versió en single, la qual va aconseguir el lloc número 98 en
l'Hot 100. La cançó es va utilitzar per a la pel·lícula biogràfica de 1992,
Sinatra, protagonitzada per Philip Casnoff; Frank Sinatra interpretà la cançó a
l'escenari del teatre de la Paramount.
I el Vincens Martín ens acaba
dient...
Abril de 2016. Teatre Kursaal,
Manresa. En Bruno i jo hem gaudit d’un any de festeig millorant tots els
aspectes d’aquesta música i la seva interpretació. I per si no n’hi hagués prou
amb la gosadia de repetir el concert de Sinatra… amb la complicitat (i
insistència) del Pep Roig de Temps Record, l’energia dels músics de la Dream
Big Band i el talent d’en David Casamitjana al so, gravem un disc que
conservarà per sempre l’experiència. Aix… però algú compra discos, encara?
Doncs aquest sí, que portarà unes fotos ben maques d’en Bruno i de la
Orquestra.
Doncs ara sí, acabem el projecte i programa 267 amb el conegut tema de Cole Porter anomenat....
17.- Night and Day (C.
Porter) 5m06s
"Night and Day" és una cançó popular reconvertit a estàndard
de Jazz. Va ser escrit per a l'obra de teatre musical 1932 Gay Divorci. És potser
la contribució més popular de Porter pel gran cançoner americà, el The Great
American Song Book i ha estat gravada per desenes d'artistes i milers de
vegades, i interpretada en moltes de les jam sessions. Aquesta versió de Cole
Porter va ser el primer èxit de Frank
Sinatra com a artista en solitari car la va gravar quatre vegades entre
1942 i 1977. Va ser potser el més famós cantant de cançons de Porter, però al
compositor no sempre li va agradar com Sinatra va gravar la seva música i com
tendia a canviar la lletra.
Bé, doncs els nostres herois, al capdavant d’ells, el gran actor,
cantant i músic, Bruno Oro i el
director i arranjador/escriptor de papers diversos per a tothom, l’amic Vicens Martín, i tota la Dream Big Band ens han ofert aquest
homenatge a Sinatra en el seu 100è
aniversari del seu naixement, l’any passat. Aquest és un projecte que apropa el
Jazz de Big Bands a la gent que potser no l’escolta mai, i gràcies a recordar a
potser el millor cantant de Jazz de tots els temps, Frank Sinatra. Ara només cal que la gent que ho ha escoltat, la
gent que v anar als concerts, la que hi anirà, no s’oblidi que el Jazz és molt
ampli, que es pot començar per aquí i endinsar-se dins la immensa profunditat
d’aquesta, la música que ens agrada més, el Jazz.
Bé, espero que hagiu gaudit amb el programa d’avui amb els tres
magnífics projectes escoltats, i recordar-vos que els mireu d’adquirir entrant
al web dels artistes i així fer que la música no s’acabi morint..
Abans d’acomiadar-me us vull recordar que aquest divendres 23 de
desembre tenim el Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el
projecte de Joan Vidal Sextet
dedicat a l’obra de Richard Strauss
“Així parlà Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en
clau de Jazz sobre aquesta obra d’Strauss.
Un sextet extraordinari amb Martí Serra,
Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal.
A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.
Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí Miquel
Tuset i Mallol qui us ha acompanyat i realitzat aquest programa, us desitjo
doncs molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
