The Jazz Experiments of Charles Mingus
Desembre 1954 Editorial RHINO
Originalment es va realitzar en dos vinils de 10” anomenats Jazzical Moods, fent la seva aparició en CD com a The Jazz Experiments of Charles Mingus. Aquestes sessions de gravació del 1954 que inclouen a Thad Jones a la trompeta i a John LaPorta al clarinet i el saxo alt, combinen les velles maneres de fer Jazz amb les noves del cool. Temes com Minor Intrusion i Thrice Upon a Time, ens mostren la sinèrgia entre Mingus i els seus companys, a més de les noves i modernes composicions del mateix Mingus.
- What is this thing called love?, Cole Porter
- Minor Intrusion Mingus 10m 15s
- Stormy weather
- Four hands Mingus
- Thrice upon a time Mingus
- The spur of the moment
Thad Jones, trompeta
John Laporta, saxo alt
Teo Macero, saxo tenor
Jackson Willey, cello
Clem da Rosa, bateria
Charles Mingus, piano
PITHECANTROPUS ERECTUS
Enregistrat el 30 de gener de 1956
Editorial Atlantic
1. Pithecantropus Erectus, Mingus 10m 36s
2. A Foggy day, Gershwing
3. Profile of Jacky Mingus
4. Love Chant Mingus
Jackie McLean , saxo alt
J.R. Monterose, saxo tenor
Mal Waldron, piano
Willie Jones, bateria,
Charles Mingus, contrabaix
Aquest treball anomenat Pithecanthropus Erectus va ser l’eclosió de Charles Mingus com a líder, l’àlbum on ell es va posicionar com a compositor d’una gran imaginació i amb una nova i fresca veu en el món del Jazz, tot i la seva ambició en assolir conceptes moderns, es va afirmar en la tradició del Jazz. Després que Mingus hagués treballat i assolit la categoria de mestre en els vocabularis del Bop i el swing, es va descobrir a ell mateix de manera total, i amb Pithecanthropus Erectus va començar a buscar nous camins per augmentar el poder evocatiu d’aquesta forma d’art i va animar als seus músics (Jackie McLean i Mal Waldron, per parlar d’alguns) a treballar fora de lo convencional.
El tema que dóna nom a l’àlbum és una de les seves obres mestres: és un poema tonal en quatre moviments que parla de l’evolució de l’home des de les seves arrels homínides (homo erectus) fins arribar al declivi de l’espècie. El tema te una estructura repetitiva, amb ritme persuasiu passant per moments d’una total frenètica improvisació. Una obra mestre en tots els sentits, de concepció musical molt avançada donada la època, l’any 1956.
BLUES AND ROOTS
És un album enregistrat el 1959 i editat el 1960. Es van fer dues reedicions en CD, la primera per Atlantic i la segona per Rhino Entertainment el 1988.
Mingus explica com va parir-lo en aquestes ratlles afegides després a l’àlbum:
Aquest disc no és usual; només representa una part del meu món musical, el blues. Fa un any, Nesuhi Ertegün em va suggerir que enregistres un disc només de blues a la manera de Haitian Fight Song, ja que alguna gent, en particular els crítics musicals, deien que jo no ho havia fet encara. Ell els hi volia donar una barreja de música soul: música d’església, blues, swing, música de la terra. Jo hi vaig pensar molt. Jo havia crescut cantant i picant de mans a les esglésies quan era un nen, però jo vaig créixer i vaig voler fer coses diferents de les que havia fet, coses diferents del swing. El Blues ens pot donar més que només el swing, o sigui que li estic agraït.
- "Wednesday Night Prayer Meeting" –
- "Cryin' Blues" –
- "Moanin'" – 8:01
- "Tensions" –
- "My Jelly Roll Soul" –
- "E's Flat Ah's Flat Too" –
La reedició del 1998 que Rhino va fer, inlou aquestes preses alternatives:
- "Wednesday Night Prayer Meeting" – 6:59
- "Tensions" – 5:18
- "My Jelly Roll Soul" – 11:25
- "E's Flat Ah's Flat Too" – 6:47
- Charles Mingus – contrabaix
- John Handy – saxo alt
- Jackie McLean – saxo alt
- Booker Ervin – saxo tenor
- Pepper Adams – saxo baríton
- Jimmy Knepper – trombó
- Willie Dennis – trombó
- Dannie Richmond – bateria
- Horace Parlan – piano, excepte a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Mal Waldron – piano a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Nesuhi Ertegün – productor
- Tom Dowd – enginyer de gravació.
MINGUS AH UM
Enregistrat entre maig i desembre de 1959
Editorial MSI Music Distribution
- Better Git it in your soul 7m 22s
- Goodbye pork pie hat 4m 46s
7. Fables of Faubus 8m 13s
Charles Mingus, contrabaix
John Handy, Shafi Hadi, i Booker Ervin, saxofonistes
Jimmy Knepper i Willie Dennis, trombonistes
Horace Parlan, piano
Dannie Richmond, bateria.
Aquest disc de Mingus Ah Um és el debut de Mingus amb Columbia. És una estorant suma dels talents del baixista, i probablement el millor punt de referència pels baixistes principiants. També per a The Black Saint and the Sinner Lady es va considerar com el seu millor treball, això no obstant en Ah Um’s hi trobem uns melodies construïdes de manera molt brillant. Els arrengaments i les composicions de Mingus sempre estaven focalitzades per assimilar l’espontaneïtat individual dintre d’una ferma consistència del “mood”, i aquesta aproximació arriba a grans zenits amb Mingus Ah Um. Els músics inclosos en aquesta petita Big Band són ja vells coneguts i molt ben instruïts en aquest tipus de música. Aquestes sessions tocant junts poden ser considerades com lo millor de Mingus; tot un conjunt variat de composicions emocionalment parlant impressionants. Al menys tres dels temes es van convertir instantàniament en clàssics, començant amb la espiritual exuberància del tema Better Get It in Your Soul, fet amb 6/8 ben carregat i puntuat per trossets de gospel. Goodbye Pork Pie Hat, és un tema lent i en homenatge a Lester Young, qui va morir pocs dies abans d’aquestes sessions. Contrastant amb l’anterior, el brillant tema Fables of Faubus, és una mofa salvatge del segregacionista governador d’Arkansas Orval Faubus, qui no volia deixar escolaritzar als nens negres, i per a qui Mingus va escriure unes quantes ratlles en un to clarament burlesc, com si fos un pallasso, textos que van estar censurats pels propis executius de la companyia Columbia, però que es poden escoltar en Charles Mingus Presents Charles Mingus.
Hola de nou amigues i amics del Jazz Club de Nit. Aquest és el primer programa que ens presenta el Carles Guillem i aquesta és la seva selecció. Aviat l'hi posarem l'àudio.
1) If I should lose you
Oscar Peterson, piano sol.
-------------------------------------------
2 Blues for two
David Murray, saxo tenor
George Arvanitas, piano.
George Arvanitas, piano.
------------------------------------------------------
3) Blues for Félix
Charlie Byrd, guitarra
Keter Betts, baix
Bertell Knox, bateria.
Keter Betts, baix
Bertell Knox, bateria.
-----------------------------------------------------
4) I fall in love to easly
5) Well you neednt de T.Monk
Herbie Hancock, piano
Ron Carter, baix
Ron Carter, baix
Wynton Marsalis, trompeta
Tony Williams bateria
Tony Williams bateria
------------------------------------------------------
6) Macedonia
Conte Condoli, trompeta
Buddy Collette, saxo tenor
Buddy Collette, saxo tenor
Vince Guaraldi, piano
Leroy Vinegar, baix
Leroy Vinegar, baix
Stan Levey, bateria
-----------------------------------------------------
7) Westlake bounce
Bill Perkins, saxo tenor
Jack Montrose, saxo tenor
Jack Montrose, saxo tenor
Paul Moer, piano
Paul Chambers, baix
Mel Lewis, bateria.
Paul Chambers, baix
Mel Lewis, bateria.
----------------------------------------------------
8) Jive hot
9) Time for two
Bob Brookmeyer, Trombó
Stan Guetz, saxo tenor
Stan Guetz, saxo tenor
Gary Burton, vibràfon
Ron Carter,baix
Elvin Jones, bateria
Ron Carter,baix
Elvin Jones, bateria
Herbie Hancock, piano
----------------------------------------------------
10) Frankie and Johnny
Orquestra de Benny Goodman
---------------------------------------------------
---------------------------------------------------
Bona nit de nou a totes i a tots els aficionats al Jazz i al Blues, benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui comencem la segona temporada d’aquest programa de Jazz que fem a Ràdio Sant Vicenç als 90.2 del vostre dial. Ja sabeu que ens podeu escoltar via internet on line entrant en el web de Ràdio Sant Vicenç i assenyalant la opció d’escoltar el programa en línia.
Avui serà ell qui comenci aquest programa amb la seva selecció, tot i que serà de dos o tres temes, per després continuar jo amb la meva particular programació. Dijous vinent, serà ja Carles qui faci tot el programa complet. Donem la benvinguda doncs a Carles Guillem.
Aquí el Carles ens posarà els primers temes de la nit: un parell de l'Oscar Pettitford i un del Grant Greene.
CD titulat Montmartre blues. Gravat a Copenhage,el 05-07-1960
Oscar Pettiford, baix i líder
Allan Botschinsky, trompeta
Erik Nordstrom, saxo tenor
Louis Hjuldmand, vibràfon
Jan Johannson, piano
Jorn Elnitt, bateria
Temas:
TWO LITTLE PEARLS
THERE WILL NEVER BE ANOTHER YOU
CD For the funk of it Gravat el 21-05-1971 a l'Studio Van Gelder N.J
Grant Greene, guitarra
Emanuel Riggins, piano elèctric
Billy Wooten, vibràfon
Chuck Rainey, baix elèctric
Idris Muhammad, bateria
Ray Armando, percussió
Tema
CANTALOUPE WOMAN
CD titulat Montmartre blues. Gravat a Copenhage,el 05-07-1960
Oscar Pettiford, baix i líder
Allan Botschinsky, trompeta
Erik Nordstrom, saxo tenor
Louis Hjuldmand, vibràfon
Jan Johannson, piano
Jorn Elnitt, bateria
Temas:
TWO LITTLE PEARLS
THERE WILL NEVER BE ANOTHER YOU
CD For the funk of it Gravat el 21-05-1971 a l'Studio Van Gelder N.J
Grant Greene, guitarra
Emanuel Riggins, piano elèctric
Billy Wooten, vibràfon
Chuck Rainey, baix elèctric
Idris Muhammad, bateria
Ray Armando, percussió
Tema
CANTALOUPE WOMAN
I aquí començo jo la meva programació d'avui.
JOAN CASES QUARTET
Joan Cases diu en el myspace del grup:
Joan Cases diu en el myspace del grup:
Soc una persona marcada musicalment per una època, anys 60 i 70's, aquesta manera de fer d’aquells temps, d’obrir nous camins, d’arriscar, de deixar-se anar... El quartet és un projecte influenciat per diversos estils des del llenguatge del jazz per part dels solistes, passant pel blues, soul, funky, fusió, amb unes bases en les que està més present el groove, ritmes de fusió, latin...a nosaltres ens agrada dir-li jazz groove. El repertori inclou temes propis i estàndards de diverses èpoques als quals els hi donem un toc diferent. Els membres del quartet son músics amb els quals ja havia coincidit en altres projectes, Quartet Fosc, Horace tribut, i Big band Kalmusic de Cerdanyola entre altres... Amb aquestes formacions hem actuat en llocs com: Festival de Jazz de Terrassa, Festival de blues de Cerdanyola, festival de Jazz Costa Brava, Festival de jazz de Rubí i Cicle de Jazz de Sarrià, etc,..
Joan Cases, saxo tenor i soprano
Joan Cases, saxo tenor i soprano
Pau Ruiz, guitarra
Alvaro Taborda, contrabaix
Serginyo Moreira, bateria
1.-STROMBOLI
3.-MY BROTHER’S SON
DANI MOLINA QUARTET
Segons el seu myspce diuen que Dani Molina Quartet.....És un grup de jazz que porta en actiu des de l’any 2003. En la seva trajectòria compta amb diverses participacions en festivals , Festival Internacional de Menorca, Festival Internacional de Tarragona, Voramar Music Festival, 15 Festival de música creativa i jazz de Ciutat Vella, L'Hora del Jazz...) i sales de concerts de Barcelona, Girona, Menorca, Cullera… Van quedar finalistes en el II Concurs Sala Montjuic i van estar seleccionats el 2009 com a Millor Nova Proposta per la revista Jaç. Aquesta formació busca noves formes d’expressió del jazz, però sense trencar amb la llarga tradició que li precedeix, combinant els temes estàndards més coneguts del jazz amb temes propis creats per tots els membres del grup. Després de 3 anys treballant junts, el grup es va plantejar deixar constància de la seva feina i justament va aparèixer l’oportunitat arrel de la seva participació en el festival de Menorca. Això s’ha pogut dur a terme gràcies a la voluntat i les ganes del grup i, sobretot, gràcies a la passió desinteressada de Pascual Román, un melòman del bon jazz que ens va animar i recolzar. Pascual porta un local a Menorca que es diu Sa Clau. Aquest local és una cova natural ubicada a Ciutadella de Menorca amb una acústica i un “bon rotllo” impressionant. Va ser precisament allà on vam gravar, en directe, el primer disc en tres sessions on podeu trobar sis temes propis i un estàndard que es diu “317 east 32nd st”. El disc porta el nom de"Toc Toc”per varies raons: és la meva primera composició, és el primer disc i sembla que piquem a la porta d’aquest impressionant món del jazz. “Toc toc” és un tema modal-obert amb dos acords protagonistes i una petita sortida per canviar de solistes, cap misteri.....etc..
El segon treball discogràfic és però ÀFRICA
Enregistrat i mesclat a Estudis Laitana el juny del 2010 per Jordi Vidal.
Imatge portada: Marta Olano
Producció de Dani Molina i altres
Contactes: Marta Olano i Dani Molina.
Dani Molina, saxo alt
Pere Arguimbau, guitarra
Joan Solà_Morales, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
i la col·laboració de:
David Pastor, trompeta i
Pau Domènech, clarinet baix en el tema Àfrica
Maria Loera, veu en el tema Losing my religion
i David Pastor, trompeta baixa en el tema Clara,
posarem però
5.- AGAFA LA LÍNIA GROGA
9.- LA SERP
SON 3 DISART OF THE TRIO
Son3 són 3! Tres persones i un objectiu comú: fer música potenciant recursos escènics fins l’absurd, si fa falta. És un projecte boix que neix en un fred i plujós Amsterdam del 2002 i que ràpidament es llança a diversos països del món, en actuacions molt peculiars. Son2 proposa un espectacle ple de força. Conjuga diferents estils musicals (jazz tropical, gipsy swing, música cubana..) des d’un entorn de teatre ple d’humor i en els escenaris més insòlits, amb un to sempre dinàmic i transgresor. Son3 ha actuat als Festivals Internacionals de carrer com el de “La festa della musica” i al “Ferrara Buskers Festival” ambdós a Itàlia. Als Festivals de Jazz com el de Ciutat Vella i el de l’Hora del Jazz de 2010, Zarauz, València, etc.. Ha actuat en diversos clubs de Jazz...Son3 no són malabaristes, mags o il·lusionistes, son 3 artistes de pista que fan i desfan tot jugant amb el Jazz i conquistant a la gent amb la seva simpatia i qualitat musical.
Enregistrat la tarda del 20 de gener del 2008 als estudis ChanoGitano del Montseny.
Mesclat per Carlos Manzanares als estudis Mel de Benicarló.
Noè Escolà, saxo alt, percussió, veu, serra
Bori Albero, contrabaix, percussió, coros
Oriol Riart, guitarra, percussió, coros, tres cubano.
4.- FREEDOM JUST DANCE
4.- FREEDOM JUST DANCE
5.- ESTRELLITA
9.- NIGHT IN HARLEM
Ens hem de continuar veient.
Ens hem de continuar veient.
Hola de nou a totes i a tots els amants del Jazz, seguidors d'aquest petit programa. Un programa que fèiem Joaquim i jo mateix i que a partir d'aquest proper dijous farem Carles Guillem i jo mateix. El Carles és un home ja bregat en moltes batalles i un gran aficionat al Jazz. Ell va treballar en aquesta emissora ja fa uns quants anys, portant també un programa de Jazz. Aleshores no hi havia ni mp3 ni mp4, hi havia el vinil (com torna a haver-hi ara) i també hi havien les cintes de cassettes. Les coses han canviat, la tecnologia ho ha fet possible, i ara el tornareu a tenir entre vosaltres amb les seves magnífiques seleccions de Jazz que us prepararà. Així doncs, donem la benvinguda al "mestre" en aquestes històries musicals. "Benvingut Carles Guillem a Jazz Club de Nit".
Miquel Tuset.
COMRàdio
Direcció de Continguts
Ràdio Sant Vicenç a Sindicada
Ràdio Sant Vicenç s’estrena aquest estiu a Sindicada amb el programa “Jazz Club de nit” i els espais “El niu de l`àliga - Eureka” i “El niu de l’àliga - El batec del bosc”.
“El niu de l’àliga – Eureka”, amb Jesús Blanco: curiositats científiques i meteorològiques. Durada: 3-5 minuts. Vigència: atemporal. Un total de 6 càpsules que trobareu a sindicada el dimarts 27 de juliol.“El niu de l’àliga – el batec del bosc”, amb Jesús Blanco: com aprendre a identificar, visualment i sonora, els ocells de les zones de muntanya, a tot Catalunya. Durada: 3-5 minuts. Vigència: atemporal. Un total de 6 càpsules que trobareu a sindicada el dimarts 27 de juliol.
“Jazz club de nit”, amb Sergi Rabassa, Joaquim Rabassa i Miquel Tuset: la millor música jazz. Durada: 1 hora. Vigència: atemporal (referència a la nit). Un total de 14 programes que ens oferiran els dimarts i dijous del 27 de juliol al 9 de setembre.
Benvinguts de nou a Jazz Club de Nit. Un dijous més amb totes i tots vosaltres, aficionats al Jazz i al Blues. Recordar-vos que des del Jazz Club la Vicentina inaugurarem el que serà el primer Festival de Jam Sessions i que l’inaugurem el diumenge 27 de juny a les 22h. També dir-vos que a La Taska , nou local per fer pica-piques i que de tant en tant hi fan actuacions en directe, avui mateix hi ha una actuació de Blues, Fusió, Rock, amb el David Sam Trio, i una jove artista invitada, la Marina Tuset.
Nosaltres, des d’aquí i des del Jazz Club la Vicentina , sempre estem recolzant als nostres músics, i és per això que us informem d’aquest esdeveniment musical local.
Mirarem, al llarg del programa d’entrevistar a alguns dels artistes que hi tocaran.
A més a més, i ja parlant del programa de ràdio d’avui, dir-vos que aquest programa 39 també el dedicarem als nostres músics de Jazz i que seran
S. SIRVENT i X. MAURETA, D. PASTOR, R. DÍAZ, P. FOVED.
El David Pastor i Pere Foved varem tenir el plaer de tenir-los el darrer concert al Jazz Club la Vicentina que ens va fer el David Pastor Trio, i us haig de dir que va ser tot un èxit tan pel que fa a la música que va ser increïble com per l’audiència que va ser prou generosa. Com sempre agrair a la gent que va a veure actuacions en directe, sigui on sigui.
1.- LINES OVER RHYTHM
FRESH SOUND RECORDS
FSNT 280
Sergi Sirvent, piano
Xavi Maureta, bateria
Enregistrat pel Jordi Vidal als Estudis Laietana el 12 d’abril de 2005
Produït per S. Sirvent i X. Maureta
Productor executiu Jordi Pujol
Yardbird Suite (Charlie Parker)
Marmaduke (Charlie Parker)
Lines over rhythm (Sergi Sirvent)
2.- DAVID PASTOR Stringworks
OMIX RECORDS
OMIX 06018
Enregistrat a Music-Express / Sidi Studios, Mataró el juliol de 2006
Produït per David Pastor i Santi Navalón
Producció executiva David Pastor i Ximo Tebar
David Pastor, trompeta i flugelhorn
Francesc Capella i Albert Palau, piano
Joan Eloi Vila, guitarra
Tom Warburton i Ángel Blazquez, contrabaix
Toni Pagés, bateria
A més del Ensemble de Cordes Palau
Fabes contades (David Pastor, arr. F. Capella)
November in Madrid
3.- RAMÓN DIAZ Unblocking
FRESH SOUND RECORDS
FSNT 311
Enregistrat a Girona als estudis 44.1 el 30 i 31 de juliol de 2007
Productor executiu Jordi Pujol
Ramón Díaz, bateria
José Alberto Medina, piano
Jeppe Rasmussen, saxo alt i tenor
Idafe Pérez, trompeta
Luismo Valladares, baix elèctric i contrabaix
Unblocking (R. Díaz)
Dioses de papel (R. Díaz)
Bombo clart (R. Díaz)
4.- PERE FOVED Reflexions en sis
BLUE MOON INNER JAZZ
BMCD 2507
Enregistrat i mesclat per Jordi Solé del 5 al 8 de Febrer de 2007 als Music Lan Studios de Figueres
Pere Foved, bateria
David Pastor, trompeta
Andreu Martínez, guitarra
Jordi Franco, baix elèctric
Big Miky (Andreu Martínez i Pere Foved)
Mr. Swing (Andreu Martínez)
Straight no chaser (Thelonious Monk)
La bossa nova es un género musical de origen brasileño que surgió a fines de los años cincuenta, impulsada por un grupo de estudiantes y músicos de clase media procedentes de Copacabana e Ipanema, en los barrios de Rio de Janeiro situados junto a la playa. El nombre se puede traducir como "el ritmo nuevo" o "el camino nuevo ". Se hizo muy conocida en Brasil gracias a la grabación de Saudade de Bahia y Rosa Morena interpretada por Dorival Caymmi, de "Chega de Saudade" interpretada por João Gilberto y compuesta por Antonio Carlos Jobim y Vinícius de Moraes, tres de los principales exponentes de este género en Brasil. Más...
1.- The Girl From Ipanema- Lou Rawls
2.- My Love Waits- Duke Pearson
3.- Velhos Tempos- Charlie Rouse
4.- Wave- Stanley Turrentine
5.- Amor Em Paz- Cannonball Adderley
6.- Desafinando-Stan Getz and Joao Gilberto
7.- How Insensitive-Diana Krall
8.- Broadway Bossa Nova- Dave Brubeck
9.- Favela-Ike Quebec
10.- Bossa Nova junto a ti- Santiago Segura
Bona nit de nou, benvingudes i benvinguts al programa de Jazz que fem a Ràdio Sant Vicenç 90.2, a Jazz Club de Nit. El darrer programa que vaig fer fa quinze dies va ésser dedicat a John Coltrane, un dels més grans mestres del Jazz, idolatrat per molts saxofonistes com són ara, Víctor de Diego, Biel Amargant, i un llarg etc. Avui ens dedicarem a un altre monstre del saxo, però aquesta vegada ho serà del saxo alt. La música que sentireu potser ja l’heu escoltat moltes vegades, igual que jo, però això no vol dir que no li puguem retre un homenatge al gran.....Julian “Cannonball” bala de canó, Adderley.
Julian “Cannonball” Adderley va ser un dels més grans saxofonistes que tocaren el saxo alt. Tenia i te quan l’escoltem, un so exuberant, càlid, ple d’energia i fins i tot podríem dir que és un so feliç, agradable. Aquest so es comunicava de manera immediata als oients. Presentava de manera intel·ligent la seva música, ja que fins i tot explicava què és el que anaven a fer ell i els seus músics, ajudant a la gent a entendre la seva música, cosa que el va fer un dels jazzmen més populars.
IN THE LAND OF HIFI
Emarcy 18 de juny de 1956 New York City
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Bobby Byrne, Jimmy Cleveland, trombons
Jerome Richardson, saxo tenor i flauta
Danny Bank, saxo baríton
Junior Mance, piano
Kester Betts, contrabaix
Specs Wright, bateria
It’s Tune (Thomas Turrentine)
I don’t care (Ray Bryant)
SOPHISTICATED SWING
Emarcy 6 de febrer de 1957 N.Y.C.
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Junior Mance, piano
Sam Jones, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
Lover man (Jimmy Davis)
El saxo alt que va tocar Cannonball durant els anys 60’s va ser el de la marca “King” model super 20, mentre que del 1970 al 1975 va tocar amb un “Selmer” model MarkVI, mentre que el seu soprano va ser un “King” model Marigaux.
CANNOBALL’S SHARPSHOOTERS
Emarcy 4 de marc de 1958 N.Y.C.
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Junior Mance, piano
Sam Jones, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
El segon intent del Julian per formar de nou un quintet amb el Nat va ser un exitàs, i el 1959, amb el Bob Timmons, pianista, van aconseguir un “hit” un “èxit de vendes” amb el seu treball “This Here”. A partir d’aleshores, Julian sempre va poder tocar d’una manera estable amb la seva banda. Durant els seus anys a Riverside (del 1959 al 1963) el quintet dels Adderley es va dedicar totalment al Hard Bop, i mentre, Cannonball va arribar a l’excel·lència interpretativa per la tècnica desenvolupada.
CANNONBALL TAKES CHARGE à LP original
Riverside abril I maig de 1959 N.Y.C.
THE CANNONBALL COLLECTION – VOLUME 6 à CD
Landmark enregistrament digital el 1986
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Wynton Kelly, piano
Paul Chambers, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
Serenata (Leroy Anderson)
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Wynton Kelly, piano
Percy Heath , contrabaix
Albert Heath, bateria
Barefoot Sunday blues (J. Cannonball A.)
Durant la dècada del 1962-63, es va incorporar Yusef Lateef, instrumentista que tocava el saxo tenor, la flauta i també l’oboè. També ho va fer el pianista Joe Zawinul, el qual va esdevenir un dels membres més importants de la banda. Riverside va fer fallida i Cannonball va signar per Capitol, i malauradament, els seus treballs discogràfics van anar derivant més i més cap a la música comercial. Charles Lloyd va substituir a Yusef Lateef durant un any (amb menys èxit) i llavors, quan aquest va deixar el grup, va tornar a quedar com a quintet.
THE CANNONBALL QUINTET at The Lighthouse
Riverside 16 octobre de 1960
Volume 5 The Cannonball Adderley Collection
Landmark 1986
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Victor Fieldman, piano
Sam Jones, contrabaix
Louis Hayes, bateria
Sack O’ Woe (J. Cannonball A.)
La composició que va fer Zawinul el 1966 “Mercy, mercy, mercy” va ser un èxit molt important pel grup; Julian va començar a alternar el saxo soprano amb l’alt, i els darrers enregistraments varen emfatitzar llargues melodies, ritmes més funkys i música electrònica. De totes maneres, durant aquest darrer any, Cannonball Adderley, va tornar a recordar el seu passat musical, i amb Phenix, va enregistrar noves versions de molts dels seus temes primerencs. Però abans que pogués evolucionar una mica més la seva música, Cannonball Adderley va morir d’un atac de cor el 1975. Scott Yanow de AllMusic guide.
CANNONBALL & COLTRANE
QUINTET IN CHICAGO
Mercury 3 de febrer de 1959 Chicago
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
John Coltrane, saxo tenor
Wynton Kelly, piano
Paul Chambers, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
Limehouse blues (Braham-Furber)
Stars Fell on Alabama (Perkins-Parish)
RAY BROWN WITH ALL-STAR BIG BAND
22 de gener de 1962 a Webster Hall de N.Y.C.
Julian Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Joe Newman, Ernie Royal, Clark Terry, trompeta
Jimmy Cleveland, Paul Faulise, trombons
Melba Liston, Britt Woddman, trombons
Melba Liston, Britt Woddman, trombons
Earl Warren, saxo alt
Yusef LAteef, saxo tenor, flauta
Budd Johnson, Seldon Powell, saxo tenor
Jerome Richardson, saxo baríton, flauta
Milt Jackson, vibràfon
Tommy Flanagan, piano
Ray Brown contrabaix
Osie Johnson, bateria
Ernie Wilkins, arranjaments i direcció
Work song (Nat Adderley)
King Curtis
1.- Album : Soul Meeting
Tema: Da-Duh-Dah
David “Fathead”Newman
2.- Old Devil Moon
Tema: Memphis Soul Stew
Oliver Nelson
3.- Album: Nocturne
Tema: Bob´s Blues
Paul Tillotson the love trio
4.- Album: Lindy Hop Blues
Tema: Soul Swinga Nova
Jimmy McGriff
5.- Album: McGriff´s Blues
Tema: McGriff´s Blues
Hank Crawford
6.- Album: Tight
Tema: I Had A Dream
Jusef Lateef
7.- Album: Eastern Sound
Tema: Blues For The Orient
Mary Lou Williams
8.- Album: Zoning
Tema: Rosa Mae
Gene Ammons
9.- Album: A Stranger In Town
Tema: The Songs Is You
Bona nit de nou a tots vosaltres, amigues i amics aficionats al Jazz. Avui ens toca fer un altre programa homenatge i el protagonista d’aquesta nit serà el gran John Coltrane. Abans però recordar-vos que demà mateix i a la Sala Xicala Vicentina , tenim un altre gran concert de Jazz. Aquesta vegada ens visitarà el Víctor de Diego Quartet el qual ens presentarà el seu darrer treball Evolution a més a més de passejar-se pels estàndards de Jazz tocats com ells saben fer-ho i que és molt i molt bé. El Víctor vindrà acompanyat pel Roger Mas al piano, vell conegut nostre, Marc Cuevas al contrabaix i Gonzalo del Val a la bateria. Recordeu, demà divendres Jazz programat pel Jazz Club la Vicentina a les 22h.
Anem doncs a començar el primer programa dedicat a Coltrane, que abrasarà un període molt curt, des del 1961 i tornant endarrere fins el 1957.
Comencem llegint un extracte del paràgraf dedicat a John Coltrane UNA FIGURA CRUCIAL: JOHN COLTRANE del llibre de Frank Tirro Història del jazz modern. Diu així.....
Tot i ésser un saxofonista que ho va aconseguir tot, John Coltrane només va arribar a la maduresa estilística i el reconeixement general després d’anys d’esforços personals. Coltrane va aconseguir arribar al seu zenit professional a l’edat de 40 anys, moment en el qual se’l va emportar la mort, a causa d’una hepatitis.
Va néixer a Hamlet, Carolina del nord el 1926 (el mateix any que Miles Davis) Es va iniciar com a músic durant els anys quaranta i cinquanta tocant al costat de Dizzy Gillespie, Earl Bostic, Johnny Hodges, abans de fer-ho en el quintet de Miles el 1955. Si considerem les crítiques que li queien per tot arreu, per la seva manera de tocar en aquelles dates, s’ha de tenir en compte el context en el qual es desenvolupava la seva música, context marcat per homes com Sonny Rollins, Thelonious Monk i pel mateix Miles Davis, així com també pels condicionants socials del moment.
AFRICA BRASS THE JOHN COLTRANE QUARTET + 10
abc IMPULSE
Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, May 23, 1961
Freddie Hubbard, Booker Little (tp) Jim Buffington, Donald Carrado, Bob Northern, Robert Swisshelm, Julius Watkins (frh) Charles Greenlee, Julian Priester (euph) Bill Barber (tu) John Coltrane (ss, ts) Eric Dolphy (as, bcl, fl, arr, cond) Pat Patrick (bars) Garvin Bushell (reeds) McCoy Tyner (p, arr) Reggie Workman (b) Elvin Jones (d) Cal Massey (arr) Romulus Franceschini (cond).
Els temes de l’àlbum són només tres: a la cara A hi ha ÀFRICA, mentre que a la B hi ha GREENSLEEVES i BLUE MINOR.
Greensleeves (fulles verdes) és una actualització de la vella i respectada cançó folklòrica. S’ha inclòs en aquest àlbum perquè darrerament Coltrane està estudiant la música folklòrica. És una de les millors i més maques melodies folk que mai he escoltat, afirmava Coltrane. Està escrita en un 6*8 i la hem interpretat exactament igual a com està escrita. Diu ell... només hi ha una mica d’improvisació. Paraula de TRANE.
Greensleeves (fulles verdes) és una actualització de la vella i respectada cançó folklòrica. S’ha inclòs en aquest àlbum perquè darrerament Coltrane està estudiant la música folklòrica. És una de les millors i més maques melodies folk que mai he escoltat, afirmava Coltrane. Està escrita en un 6*8 i la hem interpretat exactament igual a com està escrita. Diu ell... només hi ha una mica d’improvisació. Paraula de TRANE.
Greensleeves
Continuem amb el text de Frank Tirro....
Durant els anys quaranta no va passar d’ésser un professional respectat, que va tenir la seva oportunitat en incorporar-se a les files del quintet de Miles Davis. En aquells moments les figures consagrades de l’instrument eren Coleman Hawkins, Ben Webster i Lester Young; Stan Getz, Gerry Mulligan i Lee Konitz eren les noves estrelles, mentre que Sonny Stit i Sonny Rollins eren els joves lleons de futur més prometedor. Segons la crítica, era Sonny Rollins qui tenia millors perspectives, aquest però, va passar per èpoques amb problemes personals. Ambdós músics compartien els mateixos vicis, les drogues i l’alcohol, i també compartien la mateixa introspecció pel que fa a la feina. Rollins es retirava a meditar i a practicar per després tornar en plena forma. En una d’aquestes retirades entre el 1958 i el 1959 es va trobar al tornar amb un Coltrane convertir ja en el referent del saxo tenor. Aquesta situació ja no canviaria mentre Coltrane va ser viu i sí que va canviar 8 anys més tard després de la seva mort. El 1961 i quan va poder ser líder de la seva pròpia formació i va poder expressar tot el que portava dins, el seu so únic i la seva particular concepció interpretativa i de composició, Coltrane era el Jazzmen més reconegut del moment, fins i tot més que el mateix Miles Davis. D’una manera o altra, cap músic jove crescut en els anys seixanta o setanta escaparia a la seva influencia. Els seus discos es van convertir en referència obligada per a tots, fins a tal punt que molts músics de reconegut prestigi varen sentir la influència de la seva música, del seu compromís com artista, de la seva filosofia existencial i la seva humilitat sincera i genuïna. L’ascensió de Coltrane durant els anys seixanta es va desenvolupar en paral·lel a la lluita dels negres en pro dels drets civils; de fet, la recerca de la seva identitat musical i particular sentit de la llibertat d’expressió, va tenir molt a veure amb el pensament negre del moment, en relació amb les arrels culturals, la igualtat, la llibertat, la tradició africana, el misticisme i la consciència social.
COLTRANE JAZZ
Atlantic Jazz 1960
Aquest és el primer àlbum enregistrat després de l’èxit de GIANT STEPS. Excepte en el tema Village Blues, Coltrane toca amb la secció rítmica de Miles Davis. Hi ha tres estàndards però els punts forts són els temes del propi Coltrane com Harmonique, tema en el qual Coltrane treballa amb els harmònics del seu tenor. El tema Like Sonny el va dedicar a Sonny Rollins, mentre que pel Village Blues la formació va ser:
John Coltrane, saxo tenor
Mc Coy Tyner, piano
Steve Davis, contrabaix
Elvin Jones, bateria
Village Blues
John Coltrane, saxo tenor
Wynton Kelly,piano
Paul Chambers, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
Like Sonny
Seguim el fil conductor de Frank Tirro.....
L’any 1947 va ser crucial en la seva existència. Aleshores Coltrane tocava el saxo alt i havia acabat la “mili” a la marina. Aquell mateix any i en una gira per California amb la banda de King Kolax, va poder conèixer el seu ídol d’aleshores, Charlie Parker, Aquest, tot just havia sortit del psiquiàtric de Camarillo, i un més després ja estava enregistrant un nou treball amb l’Errol Garner. Coltrane va ser-hi en aquelles sessions i va poder participar en una Jam improvisada amb Charlie Parker en el mateix estudi. Tot i aquesta trobada memorable, Coltrane va deixar de tocar com ho feia Bird degut a integrar-se a la banda de Eddie “Cleanhead” Vinson. Tot i haver treballat amb els saxos tenors Benny Golson y Bill Barron, a Trane no li agradava massa el tenor. Tot i això, l’Eddie Vinson que també tocava el saxo alt, el va obligar a tocar el tenor. Escoltem com ho recordava el mateix Coltrane:
Quan vaig començar a tocar el saxo tenor al costat de l’Eddie Vinson, vaig començar a veure les coses d’una altra manera. Si quan tocava l’alt Bird havia estat la meva principal influència, quan vaig adoptar el tenor, vaig veure que no hi havia cap músic amb unes idees tan dominants en relació a aquest instrument. En conseqüència, vaig començar a fixar-me en molts músics a la vegada, sobretot Lester Young i en el seu fraseig melòdic. Posteriorment vaig descobrir Coleman Hawkins, els arpegis del qual i el seu estil interpretatiu em varen fascinar. Segur que vaig escoltar 1000 vegades el Body and Soul. Tot i que Young sempre em va agradar, a mida que jo mateix anava madurant, em fixava més i més en el treball de Coleman Hawkins.
JOHN COLTRANE PLAYS THE BLUES
Atlantic Jazz 1960
En aquest àlbum Coltrane passa amb total èxit el seu “examen” de Blues. Tocar el blues és la pedra de toc de tot jazzmen. En aquest àlbum John Coltrane interpreta sis blues de sis maneres diferents. Ell sap, tall a tall, ser tendre, violent o líric. Ple de contrastos, Coltrane pot tocar una frase simple, per després llançar-se a una improvisació de singular complexitat.
John Coltrane, saxo tenor
Mc Coy Tyner, piano
Steve Davis, contrabaix
Elvin Jones, bateria
Mr. Syms
LUSH LIFE JOHN COLTRANE
PRESTIGE 1958 (May 31, 1957-Jan 10, 1958)
El quasi quart d’hora del tema de Billy Strayhorn, “Lush Life”, no és l’únic punt focal d’aquest àlbum, tot i ésser merescudament considerat una obra mestre de Coltrane. En un altre programa que li dedicarem posarem el Lush Life i d’altres grans balades. Aquesta sessió es va fer el 10 de gener de 1958, i Coltrane es va fer acompanyar per:
Donald Byrd, trompeta
Red Garland, piano
Paul Chambers, contrabaix
Louis Hayes i Al Heath, bateria en el tema I Hear a rapsody.
El tema que posarem és per a mi i molts altres la millor o una de les millors balades de Jazz .
Lush Life
Una mica més de la biografia de Coltrane segons Frank Tirro.....
L’estil que va anar desenvolupant al llarg dels anys passa pel post-bop, hard-bop, jazz modal, avant-garde, i fins arribar al free jazz. No és d’estranyar que en determinats moments de la seva carrera musical fos fins i tot criticat, sobretot al començament, quan encara no se n’havien adonat de la talla musical d’aquell home que va revolucionar el Jazz. També al final de la seva carrera, en les seves incursions religioses i místiques de discos com OM, Interstellar Space, i d’altres del mateix estil, ja sense embuts Free, se’l va criticar per la premsa musical més reaccionària i estàtica.
Sigui aquest resum un petit homenatge al que va ser un dels genis del Jazz modern, el gran John Coltrane.
Us recomano que compreu i llegiu aquests dos volums del Frank Tirro, el qual repassa la història del jazz clàssic i modern d’una manera molt acurada. Evidentment hi ha molts altres autors que també podeu trobar i sobretot llegir.
JOHN COLTRANE BLUE TRANE
BLUE NOTE: 15 de setembre 1957
Tot i que mai va ésser signat, l’acord oral entre Coltrane i Alfred Lion, fundador de Blue Note Records, va ser honrat en aquest magnífic disc, Blue Train. Aleshores, Coltrane era el principal artista de Blue Note. Aquest disc va acabar de mostrar l’evidència sonora de Coltrane a més de les seves innates habilitats com a líder. Ell, no solament se sap portar els temes al seu estil, sinó que simultàniament es reinventa a ell mateix com a intèrpret de múltiples facetes, tan en el hard-bop com en les sensibles balades, tocant entremig però, de totes les formes possibles. La talla del personal que va participar a Blue Train va anar-se engrandint a mida que anaven tocant. Acompanyant a Trane hi havia Lee Morgan, trompeta, Curtis Fuller al trombó, Kenny Drew, piano, Paul Chambers, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria. Els arranjaments preparats per els tres vents, incorporaven una densitat sonora addicional que ha restat com a única marca registrada per tota la banda i per aquest àlbum. Blue Train fàcilment es pot considerar una de les més importants aportacions de John Coltrane al gènere musical anomenat Jazz.
Blue Train
VÍCTOR DE DIEGO QUARTET
Víctor de Diego, saxos tenor i soprano
Roger Mas, piano elèctric
Marc Cuevas, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Blueso.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
