The Jazz Experiments of Charles Mingus
Desembre 1954 Editorial RHINO
Originalment es va realitzar en dos vinils de 10” anomenats Jazzical Moods, fent la seva aparició en CD com a The Jazz Experiments of Charles Mingus. Aquestes sessions de gravació del 1954 que inclouen a Thad Jones a la trompeta i a John LaPorta al clarinet i el saxo alt, combinen les velles maneres de fer Jazz amb les noves del cool. Temes com Minor Intrusion i Thrice Upon a Time, ens mostren la sinèrgia entre Mingus i els seus companys, a més de les noves i modernes composicions del mateix Mingus.
- What is this thing called love?, Cole Porter
- Minor Intrusion Mingus 10m 15s
- Stormy weather
- Four hands Mingus
- Thrice upon a time Mingus
- The spur of the moment
Thad Jones, trompeta
John Laporta, saxo alt
Teo Macero, saxo tenor
Jackson Willey, cello
Clem da Rosa, bateria
Charles Mingus, piano
PITHECANTROPUS ERECTUS
Enregistrat el 30 de gener de 1956
Editorial Atlantic
1. Pithecantropus Erectus, Mingus 10m 36s
2. A Foggy day, Gershwing
3. Profile of Jacky Mingus
4. Love Chant Mingus
Jackie McLean , saxo alt
J.R. Monterose, saxo tenor
Mal Waldron, piano
Willie Jones, bateria,
Charles Mingus, contrabaix
Aquest treball anomenat Pithecanthropus Erectus va ser l’eclosió de Charles Mingus com a líder, l’àlbum on ell es va posicionar com a compositor d’una gran imaginació i amb una nova i fresca veu en el món del Jazz, tot i la seva ambició en assolir conceptes moderns, es va afirmar en la tradició del Jazz. Després que Mingus hagués treballat i assolit la categoria de mestre en els vocabularis del Bop i el swing, es va descobrir a ell mateix de manera total, i amb Pithecanthropus Erectus va començar a buscar nous camins per augmentar el poder evocatiu d’aquesta forma d’art i va animar als seus músics (Jackie McLean i Mal Waldron, per parlar d’alguns) a treballar fora de lo convencional.
El tema que dóna nom a l’àlbum és una de les seves obres mestres: és un poema tonal en quatre moviments que parla de l’evolució de l’home des de les seves arrels homínides (homo erectus) fins arribar al declivi de l’espècie. El tema te una estructura repetitiva, amb ritme persuasiu passant per moments d’una total frenètica improvisació. Una obra mestre en tots els sentits, de concepció musical molt avançada donada la època, l’any 1956.
BLUES AND ROOTS
És un album enregistrat el 1959 i editat el 1960. Es van fer dues reedicions en CD, la primera per Atlantic i la segona per Rhino Entertainment el 1988.
Mingus explica com va parir-lo en aquestes ratlles afegides després a l’àlbum:
Aquest disc no és usual; només representa una part del meu món musical, el blues. Fa un any, Nesuhi Ertegün em va suggerir que enregistres un disc només de blues a la manera de Haitian Fight Song, ja que alguna gent, en particular els crítics musicals, deien que jo no ho havia fet encara. Ell els hi volia donar una barreja de música soul: música d’església, blues, swing, música de la terra. Jo hi vaig pensar molt. Jo havia crescut cantant i picant de mans a les esglésies quan era un nen, però jo vaig créixer i vaig voler fer coses diferents de les que havia fet, coses diferents del swing. El Blues ens pot donar més que només el swing, o sigui que li estic agraït.
- "Wednesday Night Prayer Meeting" –
- "Cryin' Blues" –
- "Moanin'" – 8:01
- "Tensions" –
- "My Jelly Roll Soul" –
- "E's Flat Ah's Flat Too" –
La reedició del 1998 que Rhino va fer, inlou aquestes preses alternatives:
- "Wednesday Night Prayer Meeting" – 6:59
- "Tensions" – 5:18
- "My Jelly Roll Soul" – 11:25
- "E's Flat Ah's Flat Too" – 6:47
- Charles Mingus – contrabaix
- John Handy – saxo alt
- Jackie McLean – saxo alt
- Booker Ervin – saxo tenor
- Pepper Adams – saxo baríton
- Jimmy Knepper – trombó
- Willie Dennis – trombó
- Dannie Richmond – bateria
- Horace Parlan – piano, excepte a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Mal Waldron – piano a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Nesuhi Ertegün – productor
- Tom Dowd – enginyer de gravació.
MINGUS AH UM
Enregistrat entre maig i desembre de 1959
Editorial MSI Music Distribution
- Better Git it in your soul 7m 22s
- Goodbye pork pie hat 4m 46s
7. Fables of Faubus 8m 13s
Charles Mingus, contrabaix
John Handy, Shafi Hadi, i Booker Ervin, saxofonistes
Jimmy Knepper i Willie Dennis, trombonistes
Horace Parlan, piano
Dannie Richmond, bateria.
Aquest disc de Mingus Ah Um és el debut de Mingus amb Columbia. És una estorant suma dels talents del baixista, i probablement el millor punt de referència pels baixistes principiants. També per a The Black Saint and the Sinner Lady es va considerar com el seu millor treball, això no obstant en Ah Um’s hi trobem uns melodies construïdes de manera molt brillant. Els arrengaments i les composicions de Mingus sempre estaven focalitzades per assimilar l’espontaneïtat individual dintre d’una ferma consistència del “mood”, i aquesta aproximació arriba a grans zenits amb Mingus Ah Um. Els músics inclosos en aquesta petita Big Band són ja vells coneguts i molt ben instruïts en aquest tipus de música. Aquestes sessions tocant junts poden ser considerades com lo millor de Mingus; tot un conjunt variat de composicions emocionalment parlant impressionants. Al menys tres dels temes es van convertir instantàniament en clàssics, començant amb la espiritual exuberància del tema Better Get It in Your Soul, fet amb 6/8 ben carregat i puntuat per trossets de gospel. Goodbye Pork Pie Hat, és un tema lent i en homenatge a Lester Young, qui va morir pocs dies abans d’aquestes sessions. Contrastant amb l’anterior, el brillant tema Fables of Faubus, és una mofa salvatge del segregacionista governador d’Arkansas Orval Faubus, qui no volia deixar escolaritzar als nens negres, i per a qui Mingus va escriure unes quantes ratlles en un to clarament burlesc, com si fos un pallasso, textos que van estar censurats pels propis executius de la companyia Columbia, però que es poden escoltar en Charles Mingus Presents Charles Mingus.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
