Bona nit i bon Jazz, benvingudes i benvinguts al millor programa de Jazz
de Ràdio Sant Vicenç. Avui dedicarem el programa als guitarristes, dos molt
propers a nosaltres i el tercer, americà, i que vàrem veure i escoltar al
Jamboree. En el cas dels dos primers s’ha de dir que l’estil és més aviat Groove-Jazz
el primer i Jazz-Rock el segon, mentre que el darrer l’emmarcaríem dins del
Jazz Contemporani, el que es fa ara i de la manera que es fa ara.
Comencem amb…
ARTURO BLASCO
Reconegut guitarrista i productor format musicalment a Vitòria, en els
principals conservatoris i escoles de música moderna, i havent fet tota una
colla de masters i cursos amb diferents guitarristas com són ara Pat Metheny,
Joe Pass i molts altres. Ha fet diversos cursos de pedagogia musical a Bilbao i
és autor del reconegut llibre didàctic “Escalas para Guitarra " editat per
Music-Distribucion-Warner ref.ML.2012 (Barcelona 1999).
L’Arturo, també col·labora
habitualment en els Festivals de Jazz de Vitòria i ha produït més de 20 discos
i projectes audiovisuals., a més a més d’haver composat bandes sonores per a
llarg metratges d’àmbit internacional.
Actualment lidera el seu propi projecte de Jazz anomenat "
Los Paseadores ", entre molts altres, al mateix temps que
forma part de l’equip pedagògic de l’Escola Jam Session ubicada a Barcelona i
de la qual el nostre amic Luis Blanco n’és el director. Ja sabeu l’estreta
relació del Jazz Club La Vicentina amb aquesta escola de música que participa
cada any en els Festivals de Jam Sessions i que a més a més, ell al capdavant amb professors i alumnes, són fidels habituals a les Jams del darrer divendres de
cada mes.
El disc que presentem de l’Arturo Blasco Quartet és:
BARCELONA-VITÒRIA
ARTURO BLASCO
QUARTET
Enregistrat a Barcelona als Estudis Stereodosis
Proas i a Vitòria al Mekoteta.
Editat
i distribuït per Jam Session Records el 2012
Arturo Blasco, guitarra
Daniel Villa, piano i teclats
Emili Nieto, baix elèctric
Enric Asensio, bateria
Excel·lent doble àlbum enregistrar entre Barcelona i Vitòria, sota la
direcció musical del veterà guitarrista Arturo Blasco, acompanyat pels seus
alumnes d’estudis superiors de l’Escola Jam Session.
Tots ells signen aquest luxós treball editat en Digipack doble.
En el primer compacte ens trobem amb 10 temes que resumeixen els
exercicis de l’assignatura “Combo” dels estudiants del cicle superior, i que
varen ser enregistrats als “Estudis Stereodosis Prod” sota la coordinació de
l’Emili Nieto el 19 de juliol com a treball de fi de curs,
essent-ne l’Oliver Bàrriga el tècnic de gravació i on el mateix Emili en va fer
les mescles i masterització conjuntament amb en Sepe Martínez.
En el segon compacte ens trobem tots els temes enregistrats en directe a
la XXXV edició del Festival de Jazz Vitòria-Gasteiz en el club “Un toque de
Laurel”, el 17 de juliol de 2011, on el quartet va estar tocant durant tota una
setmana, l’actuació del mateix va estar enregistrada, mesclada i masterirtzada
per Timoteo Ozaeta en 008 a l’Estudi Mekoteta, amb la col·laboració de “Nika
Birchiasvili” tocant el violí en un dels temes. Àlbum molt interessant que
segur que us agradarà a tots.
Comencem posant el primer tema del primer CD, una composició suau....
1.- Tudo Acid (A.Blasco) 6m25s
Ara el tema és una clara pràctica d’un 6x8, també de l’Arturo
2.- Suddenly (A.Blasco) 3m47s
Magnífics solos de l’Arturo i Daniel d’aquest Suddenly,..i un de curtet
de l‘Enric.
Seguint amb la dinàmica suau amb ritme dolç escoltarem el següent tema
3.- Blues 3.2 (A.Blasco) 5m54s
Gran solo de l’Arturo, més electrificat i bona secció rítmica al darrera
amb els joves Emili, Daniel i Enric.
Ara del segon compacte enregistrat en directe a Vitòria, posarem un
parell d’estàndards que tots coneixeu, el primer.
8.- Cantalopue Island (H.Hancock) 7m17s
I ara escoltarem un altre gran tema, un estàndard que com l’anterior es
toca en la majoria de Jam Sessions, aquest però amb la col·laboració de Nika
Bitchiasvili al violí...
9.- Footprints W.Shorter) 7m0s
Magnífic solo de Nika, i també de la resta de companys....
Deixem aquest so melós de l’Arturo Blasco Quartet que per començar el
programa d’avui ha estat excel·lent i continuem amb el segon projecte una mica
més pujat de to. Escoltarem alguns temes d’un dels guitarristes més
sol·licitats i amb més trajectòria a casa nostra, l’Emili Baleriola. Les seves
primeres intervencions en el món de la música venen ja de l’època del grup
Màquina, allà pels darrers 60 i primers 70s.
EMILI BALERIOLA
Veiem que ens en diu l’Àlex
Gómez-Font
En l'escena musical del nostre
país dels darrers quaranta anys, un dels noms destacats és el d'Emili
Baleriola. Nascut a Barcelona, ha destacat per ser un artista realment
camaleònic. Guitarrista, productor musical, compositor i arranjador, es capaç
d'aventurar-se en una gran varietat d'estils musicals i mantenir la seva pròpia
identitat.
El disc que ens presenta l’Emili és.....
EMILI
BALERIOLA “JAZZ-ROCK TRIO”
Editat per PiCAP
Enregistrat el 7,9 i 10 de
setembre de 2010 per Emili Baleriola i Raimon Iniesta els estudis 3et music
school a Mataró.
Produït per Emili Baleriola
Productor Executiu, Àlex
Gómez-Font
Emili Baleriola, guitarra
Vicenç Msa, baix elèctric
Raimon Iniesta, bateria
Jazz-rock trio és un d'aquells treballs que sorprèn, perquè
compleix els requisits per convertir-se en una petita joia. Al capdavant
d'aquesta proposta hi trobem Emili
Baleriola, un excel·lent i veterà guitarrista que fa més de
quatre dècades que posa música a treballs que van del rock al jazz, passant per
la música llatina o la cançó d'autor. Ara, després d'anys de silenci, Baleriola sorprèn amb aquest disc, un
treball en majúscules. La principal característica que fa que aquest àlbum
sigui esplèndid és la seva frescor, la música sona viva i la sentim a prop,
lluny de laberíntics afegits i postproduccions sofisticades. Un disc
enregistrat pràcticament en directe, sense afegir-hi segones guitarres i apostant
pel so cru que sorgia durant la gravació. Un total d'onze peces: sis
composicions pròpies i cinc versions de temes clàssics que donen com a resultat
un disc equilibrat, ràpid i àgil.
Comencem amb el primer tema, i que segueix una mica l’ona groove de l’anterior
treball....un tema del mateix Emili.
1.- No problema (E.Baleriola) 6m09s
Un tema amb un clar canvi de ritme, passant d’un 6x8 a un 4x4 i amb
“swing” en els diferents passatges del tema..amb un solo molt ben trenat, amb
algun riff recordant els Beatles....gran
tema de l’Emili. Seguim parlant de l’Emili...
Músic autodidacte, comença a tocar la guitarra als
sis anys. La seva carrera s'inicia a finals dels anys seixanta quan crea el
grup Crac, juntament amb Carles Benavent i Salvador Font. Del grup, que
fusionava el rock i el blues d'una manera innovadora, cal recordar la seva
actuació al mític festival de música progressiva del Saló Iris organitzat per
l'Oriol Regàs. A principis dels setanta el trio s'integra al grup Màquina! de la
mà d'Enric Herrera, en una segona etapa en que el grup es va decantar més cap
al jazz-rock.
Canviem a un ritme més viu amb el tema
2.- Cold duck time (E.Harris) 4m10s
Bon marcatge de la secció rítmica, cops al canto de la caixa pel Raimon
i el baix del Vicenç...
Paral·lelament, durant tota la dècada dels setanta
i coincidint amb el moviment de l'Ona Laietana nascuda al Zeleste de Víctor
Jou, Emili Baleriola forma part d'algunes de les principals formacions de
blues, progressiu, rock, psicodèlica, música afrocubana, latin-jazz y funk.
Entre d'altres, Esqueixada Sniff, Orquestra Plateria i les col·laboracions amb
els cantautors Jaume Sisa i Albert Pla, a banda de Música Urbana, Orquestra
Mirasol, Gato Pérez o el seu pas pel llegendari Canet Rock.
i ara seguim amb un estàndard de Jazz, lleugerament adequat a les
intencions musicals del trio...el conegut
3.- Song for my father (H.Silver) 3m57s
Ja veieu que ens mantenim en una ona groove, suau, en un Jazz-Rock ben temperat. Tema aquest que tots coneixem i que
s’interpreta també molt sovint a les Jams Sessions....Bon solo de l’Emili i bon
suport de la resta de companys.
Durant els anys vuitanta continua el seu treball
intens a dalt de l'escenari amb Pernil Latino, The one & only blues band, i
la seva pròpia banda, per a la qual composa la música pel seu primer treball, Dilema (1986). L'any 1989 crea els
Estudis Montseny, situats al mig del bosc en el Parc Natural del Montseny, on
es dedica bàsicament a la gravació i producció musical. D'aquesta etapa com a
productor, destaquen Blues for Anna (1993)
de Tete Montoliu, el Now hear my meaning (1993)
de Lou Bennet i Ho sento molt (1989)
d'Albert Pla, on hi participa com a guitarrista.
Seguim amb la mateixa ona ara també amb un clàssic del Miles Davis, el
4.- All Blues (M.Davis) 4m35s
Tema també que ha començat amb el típic 6x8 suau per veure’s doblat en el tempo en la
part del solo pel walking del baix del Raimon...
En el 2004 torna a col-laborar amb Sisa, Orquestra
Plateria i l'esporàdica recuperació de Màquina! juntament amb Jordi Batiste i
Luigi Cabanach. En 2006 es retroba amb el jazz formant el seu propi trio i en
2010 grava jazz-rock trio, el
seu últim treball.
Això ens ho ha dit, recordem-ho, l’Àlex Gómez-Font.
Seguim ara amb un altre estàndard matxucat pobre a totes les Jams....però
en una versió magnífica de l’Emili, tant en la intro com després en el mateix
tema..
6.- Blue Bossa (K.Dorham) 4m55s
Un Blue Bossa excel·lent, tant en la interpretació com en els
arranjaments de l’Emili Baleriola. Un magnífic solo del Raimon, i després un
retorn a la coda, i final amb els acords inicials de la intro.
Acabem ja amb un altre estàndard, un d’aquells que el seu creador va
dissenyar per ésser toca a “tota hòstia”, així també vivia el seu creador...però
que aquí l’Emili i companyia han suavitzat una mica...
9.- Donna Lee C.Parker) 3m22s
Deixem l’Emili Baleriola Jazz-Rock Trio després d’aquesta bona sessió
d’un Jazz-Rock suau en el Rock i adequat en el Jazz....
Ara canviarem d’estil, de maneres interpretatives i ens endinsarem amb molta força en un
projecte que vaig tenir el plaer d’escoltar al Jamborre Jazz Club. El seu
artífex, l’americà Jonathan Kreisberg, gran guitarrista i que va venir
acompanyat de tres grans músics més. D’aquest concert en vaig fer un petit tast
escrit i que el podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina....
“SHADOWLESS”
JONATHAN KREISBERG
Editat per New For Now Music
Enregistrat per Michael
Marciano el 26 i 27 d’abril el 2010 als Systems Two de Brooklyn, NY
Jonathan Kreisberg, guitarra
Will Wilson, saxo alt
Henry Hey, piano
Matt Penman, contrabaix
Mark Berber, bateria
Jonathan
Kreisberg
Va néixer a Nova York. Guitarrista i compositor té records de la seva infantesa relacionats amb la música...."Jo era molt feliç d'haver crescut en una casa amb una gran i diversa col·lecció de discos, incloent-hi el My Favourite Things de John Coltrane, El Concierto de Aranjuez interpretat per John Williams i el Disraeli Gears de Cream!
Jonathan va començar a tocar la guitarra a l'edat de 10 anys després d'anar a Miami amb la seva família. Als 16 va ser admès a la New World School of the Arts, on ens estudis de Jazz eren l'eix central. Es va dedicar intensament al seu instrument i va ser reconegut per dues revistes, Guitar Player i DownBeat quab encara era un adolescent. Va guanyar un viatge escola amb la Universitat de Miami, on va ser el guitarrista de l'afamada Concert Jazz Band, fent un viatge a Brasil i tocant amb Joe Henderson, Michael Brecker i Red Rodney.
Després de la seva graduació, Jonathan va començar a tocar Jazz contemporani així com també a participar en multitud d'altres projectes. Va tocar amb la New World Symphony sota la direcció de Tilson Thomas i també ho va fer de manera extensa amb el grup de rock progressiu Third Wish. També va iniciar la primera encarnació del Jonathan Kreisberg Trio.
Establert a Miami, aquest trio elèctric va enregistrar un Cd i va completar diverses gires per l'est dels Estats Units, incloent-hi concerts amb George Benson i Steve Morse. També va començar a tocar i a donar "Master Classes" a escoles de música i universitats.
Més històries del Jonathan les podeu trobar a la gran teranyina.....
Totes les composicions d'aquest disc són del Jonathan Kreisberg, excepte el primer tema que és una adaptació d'una cançó popular grega. Comencem doncs amb aquest tema...
Va néixer a Nova York. Guitarrista i compositor té records de la seva infantesa relacionats amb la música...."Jo era molt feliç d'haver crescut en una casa amb una gran i diversa col·lecció de discos, incloent-hi el My Favourite Things de John Coltrane, El Concierto de Aranjuez interpretat per John Williams i el Disraeli Gears de Cream!
Jonathan va començar a tocar la guitarra a l'edat de 10 anys després d'anar a Miami amb la seva família. Als 16 va ser admès a la New World School of the Arts, on ens estudis de Jazz eren l'eix central. Es va dedicar intensament al seu instrument i va ser reconegut per dues revistes, Guitar Player i DownBeat quab encara era un adolescent. Va guanyar un viatge escola amb la Universitat de Miami, on va ser el guitarrista de l'afamada Concert Jazz Band, fent un viatge a Brasil i tocant amb Joe Henderson, Michael Brecker i Red Rodney.
Després de la seva graduació, Jonathan va començar a tocar Jazz contemporani així com també a participar en multitud d'altres projectes. Va tocar amb la New World Symphony sota la direcció de Tilson Thomas i també ho va fer de manera extensa amb el grup de rock progressiu Third Wish. També va iniciar la primera encarnació del Jonathan Kreisberg Trio.
Establert a Miami, aquest trio elèctric va enregistrar un Cd i va completar diverses gires per l'est dels Estats Units, incloent-hi concerts amb George Benson i Steve Morse. També va començar a tocar i a donar "Master Classes" a escoles de música i universitats.
Més històries del Jonathan les podeu trobar a la gran teranyina.....
Totes les composicions d'aquest disc són del Jonathan Kreisberg, excepte el primer tema que és una adaptació d'una cançó popular grega. Comencem doncs amb aquest tema...
4.- Zembékiko (Cançoner
Grec) 7m07s
Ara fem-ho ja amb el primer tema, ja a un ritme tant viu com el més viu
de l’anterior tema.....
1.- Twenty One (J.K) 7m57s
Seguim amb una altra perla on en Will Wilson toca el piano a més a més
del saxo alt, tal i com ho va fer al Jamboree.
6.- The Common Climb (J.K) 8m40s
PROGRAMA DE RÀDIO Nº 111 DEDICAT A LES
AUTO-PRODUCCIONS
Benvolgudes i amics de Jazz Club
de Nit. Ens tornem a trobar, passades les merescudes vacances, en aquest
espai radiofònic dedicat al Jazz bàsicament, i al Blues de tant en tant, on
compartirem un altre cop 1 hora i mitja de bona música.
Comencem la 4ª temporada a Jazz
Club de Nit i també és la 4ª del Jazz
Club La Vicentina. Esperem que les
dues activitats jazzístiques vagin de la mà molt de temps i que tots ho puguem
veure.
Avui tornem a dedicar aquest programa 111 a les “auto-produccions” de
casa nostra i de fora. En alguns casos, són discos comprats després de veure el
concert en el Jamboree Jazz Club; en
d’altres, són discos que he rebut per correu, directament des del mateix músic que
lidera el projecte, i d’altres són discos que m’han donat en pròpia mà, després
de veure algun assaig. En definitiva, són produccions pròpies, de no massa
tirada i és per això que se’ls hi ha de donar difusió i reconeixement.
Comencem amb el disc de.....
ROC CALVET
“OTHER WORLDS” un tribut a la música de Wayne Shorter
Enregistrat als estudis
Laietana l’agost de 2011 per Jordi Vidal.
Produït per Roc Calvet.
Roc Calvet, guitarra
Pablo Selnik, flauta travessera
Miguel Serna, contrabaix
Joan Terol, bateria
La figura de Wayne Shorter ha
estat sempre envoltada per una aureola de misticisme, possiblement a causa de
la seva personalitat única: cinèfil i lector compulsiu, pensador, compositor
inesgotable, artista camaleònic i davant de tot ferm creient en l’ésser humà
com a centre de qualsevol manifestació artística.
Com a intèrpret, resulta gratificant l’esforç de desentrellar tots els
“misteris” associats a la composició de Shorter,
i a la seva particular forma d’expansió de la modalitat (potser fóra útil
rebatejar la seva etapa a Blue Note
dels 60 com a jazz postmodal). Adoptar la paraula “misteri” té plena
justificació en aquest cas, donada la escassa bibliografia associada a
l’artista, i a les seves pròpies declaracions: Shorter rarament contesta una pregunta sobre música.
L’aprofundiment en la seva figura ha suposat una oportunitat única
d’endinsar-se en l’univers sonor que ha gestat al voltant deu geni creador; un
univers ple de constel·lacions d’influències tan inabastable com inspirador. Un
tot creat a partir d’un puntillisme conreat en l’ànsia de coneixement que ha
acompanyat tota la seva trajectòria.
Per assolir aquest objectiu, ha calgut un ampli treball de recerca, per
a contextualitzar l’evolució del Jazz,
copsar els fonaments d’altres disciplines artístiques que tanta influència
exerciran en el primer Shorter, o
endinsar-se en la personalitat dels seus contemporanis. Tot plegat per a
aconseguir una perspectiva adequada.
L’assoliment d’aquesta perspectiva ha trobat la seva raó de ser en el
cos del projecte instrumental “Other
Worlds”; representa la culminació de la recerca, l’objecte tangible d’un
conjunt d’experiències i coneixements assolits a través del geni incombustible
d’una de les últimes llegendes vives del Jazz.
O, si més no, és una humil mostra d’agraïment a la bellesa intemporal de la
seva obra.
Roc
Calvet
Després d’aquestes magnífiques ratlles escrites pel Roc, començarem amb alguns dels temes de Wayne Shorter dels quals, aquest tros de músic, n’ha fet els
arranjaments.
2.- Juju (W.Shorter) 6m20s
4.- Fee-fi-fo-fum (W.Shorter) 6m10s
6.- Wild Flower (W.Shorter) 6m45s
7.- Nefertiti (W.Shorter) 3m50s
MARTIN LEITON
“MEDIUM”
Enregistrat als estudis
Infinity a Madrid el 16 i 17 de març de 2010 per Matias Cella. Mesclat i
masteritzat per Campi.
“CANARIAS CREA”, Creativa
Canaria.
Kike Perdomo, saxo tenor
Moisés Sánchez, piano
Martin Leiton, contrabaix
Borja Barrueta, bateria.
Tots els temes composats i
arranjats per Martin Leiton.
Convidats.....Jorge Pardo, Juan
R. Berbín, Angela Cervantes, Audun Waage, Campi.
Diu en Martin Leiton.....
Aquest treball i la cançó “Maria”
estan dedicats a la memòria de la meva mare.
Gràcies al meu pare Roberto pel
seu carinyo i per ensenyar-me a tocar i a escoltar música.
El tema “Ciclos” està
inspirat en la vida de la meva àvia.
En Martin Leiton es un
baixista i contrabaixista canari establert a casa nostra d’ençà un temps, home
polifacètic, que tan el pots escoltar fent Jazz com Blues i d’altres músiques.
Aquest treball el vàrem poder veure al Jamboree
Jazz Club, i ràpidament vam adquirir el disc, enlluernats com estàvem
després d’un concert més llarg del normal, amb bis inclòs, un estàndard, i amb
els músics aplaudint al públic que a la vegada aplaudia als músics. Un concert
del qual vaig escriure quatre ratlles i que les podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina ,
Comencem amb un tema suau, una mena de balada, on col·labora a la flauta
travessera en Jorge Pardo.
5.- Respirando (M.Leiton) 8m13s
Ara qui col·labora amb el quartet és la Ángela Cervantes amb la seva veu.
8.- Buenos Aires (M.Leiton) 6m15s
I ara és el Campi qui
col·labora amb els artefactes sonors.
2.- Visions (M.Leiton) 6m57s
Ara posaré alguns dels temes que més em van impressionar pel seu aspecte
rítmic sobretot, però també el melòdic i harmònic...
4.- El grito mental (M.Leiton) 5m28s
VICENS MARTIN
“SUITE URBANA”
Enregistrat als estudis Nòmada
57, de Barcelona, per Pere Aguilar.
Coordinació de producció, Rafa
Puerta.
Música composada i arranjada
per en Vicens Martin.
Vicens Martin, guitarres,
sintetitzador de guitarra
Gabriel Amargant, saxo tenor,
saxo soprano, clarinet
Alejandro di Constanzo, piano,
Rhodes
Miquel Àngel Cordero,
contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria,
percussió
Featuring Nevoa a “El passeig”
Lletra d’”El Passeig”, Núria
Piferrer (Nevoa)
Aquesta “Suite Urbana” del Vicens
Martin, va sorgir a partir d’un encàrrec que li varen fer la Fundació
Digitalent i El Taller de Músics, gràcies al qual, va germinar la
llavor d’aquest encàrrec, esdevenint finalment aquesta magnífica “Suite
Urbana”.
Es fa difícil seleccionar els temes per escoltat, ja que n’hauré de
deixar d’altres, i en aquest cas, com que el treball és “tot un continu”, des
del “Somni” fins el “A Dormir”, doncs encara més...
Comencem doncs amb “El Somni” i a veure què passa....
1.- El Somni (V.Martin) 2m20s
2.- El despertar (V.Martin) 4m29s
3.- Introducció a El Trànsit (V.Martin) 0m40s
4.- El Trànsit (V.Martin) 5m12s
5.- Les Obres (V.Martin) 2m32s
6.- El Treball (V.Martin) 5m21s
Després d’aquest “totus continuum”, i una vegada acabada la feina, te’n
vas a dinar i després, amb la migdiada ve “El Repòs”.....
7.- El Repòs (V.Martin) 6m03s
I aquesta “Suite Urbana”, continua amb Els Nens, El Passeig,
La Festa i A Dormir, però com que el temps que tenim és limitat, ho deixem
aquí i ara mateix ens en anem a dormir.....Bona Nit i Bon Jaç.Miquel Tuset
Bona nit de nou, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit, programa de ràdio que fem a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que podeu escoltar online a l’adreça http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online.
Avui fem el PROGRAMA Nº 110 dedicat a les diverses editorials que hi ha a casa nostra i fora d’aquí i també a les auto produccions.
Parlo de les editorials discogràfiques següents: Blue Moon secció Inner Jazz, Errabal Jazz, A sense of music, Quadrant Records i una producció de Pau Sastre.
Errabal Jazz és una editorial Basca i si parlem d’ells, jazzísticament , us diré que el mes de juliol és un mes de Jazz al País Basc, amb els següents festivals:
Normalment parlem de la vida i miracles dels músics que posem en el programa, avui però, i ja que són 5 les propostes, ens centrarem en la música, comentant una mica alguna característica dels músics.
Eladio Reinón
“A flor de piel”
Editat per A sense of music
Enregistrat entre els Estudis Laietana de Barcelona (2,4,6,8, el 8 de febrer de 2012) i el Cafè Mercedes de València (1,3,5,7,9, el 27 de novembre de 2011).
Eladio Reinón, saxo tenor i clarinet baix
Jaume Llombart, guitarra
Mario Rossy, contrabaix
Luís Alfonso Guerra, congues i bongos (1,3,5,7,9)
Yoan Sánchez, pailes (1,3,5,7,9)
David Xirgu, bateria (2,6)
Eladio Reinón, saxofonista valencià establert a casa nostra des dels anys 80s, va ser un dels primers músics que va venir de València a acabar els seus estudis i esdevenir professor del Taller de Músics. La seva trajectòria és llarga, molt llarga així com moltes són les seves intervencions en enregistraments, acompanyant a músics com Tete Montoliu, Bebo Valdés i molts més i també liderant els seus projectes. És professor de l’Escola de Música “El Musical” a Bellaterra, també ho és a l’Esmuc i ho havia estat durant molts anys del Taller de Músics. En un viatge estiuenc Jazzístic que vaig fer al País Vasc, per anar al festival de Jazz de Vitoria i després al Festival de Jazz de Sant Sebastián, vaig poder-lo veure en un concurs que varen fer i guanyar formant part de la banda “A free K”. Deixem-ho aquí que n’estaríem parlant molta estona i comencem amb la música que més li agrada a l’Eladio Reinón i que són les balades i boleros. Comencem amb una de les balades que més es toquen sobretot a les Jam Sessions.
2.- Darn that dream (J. Van Heusen) 6m43s
Ara seguirem amb un bolero que segur reconeixereu només sentint les primeres notes, bolero instrumental que quan el canten ho fan amb la lletra que li va posar Antonio Machin.
3.- Mira que eres linda(J. Brito) 6m29s
Ara escoltarem l’Eladio amb el clarinet baix, instrument que Eric Dolphy va utilitzar abastament allà pels anys 50s i 60s, en un tema de Monk, balada també:
8.- Ask me now(T. Monk) 3m55s
I acabem amb un bolero del mateix Eladio i que dóna nom al disc que us presentem...
9.- A flor de piel(E. Reinón) 4m42s
Ara, i continuant amb les balades, la primera ben lenta i dolça i les altres una mica més “swingades” però també amb alguns altres temes més “marxosos”, us presentem el darrer treball d’en Xevi Gata Quartet.
XEVI GARCIA TARRAGÓ. Cantant i guitarrista, especialitzat en improvisació vocal. Inicià la seva formació amb estudis de guitarra clàssica al Conservatori de Terrassa. Més tard ampliaria la seva formació amb estudis de veu, llenguatge musical i harmonia moderna al Taller de Músics de Barcelona, de la mà de Georgina Weinstein, Ana Finger i Sheila Jordan, entre altres. L’any 2005 es llicencia en l’especialitat de Veu Jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Professionalment destaca la seva col·laboració com a cantant, guitarrista, compositor i arranjador en gravacions de músics com ara Miquel Àngel Cordero, Xavi Maureta, Pere Arguimbau, Roger Mas, David Gómez, Marti Ventura i Rai Ferrer entre d’altres. L’any 1999 enregistrà el disc “Vides en solitari” amb temes propis. S’ha dedicat intensament a la pedagogia exercint de professor en diversos centres. Des de l’any 1999 exerceix de professor de Llenguatge Musical i Veu al Taller de Músics de Barcelona.
Xevi Gata Quartet
“Com ahir”
Producció musical i mescles, Pau Sastre
Mastering: Pau Sastre i Dr. Hope Studios
Enregistrat a Aurha Estudis el juliol de 2011 i mesclat a Dr. Hope Studios
Tots els temes han estat composats, arranjats i registrats per Xevi Gata Tarragó.
Xevi Gata, veu i guitarra
Federico Massanti, piano
Miquel Angel Cordero, contrabaix
Oriol González, bateria
Comencem amb el tema que dóna nom al disc.
1.- Com ahir (X. Gata) 4m43s
I ara veurem, escoltarem, com en Xevi canta un tema des del principi fins el final sense lletra i fent-ho improvisant amb “scat”.
2.- Simple chance (X.Gata) 5m43s
Gran mestria ens està demostrant en Xevi Gata en el control de la veu i les improvisacions, i continuem amb un tema amb més ritme...
7.- Anem a ballar (X. Gata) 5m37s
I ara seguim amb un treball de fi de curs que va fer en Marcel·lí Bayer anomenat Nonitz en format de nonet, nou músics, in honor al gran saxofonista alt Lee Konitz.
Veiem què ens diu el mateix Marcel·lí del seu treball:
Nonitz és un homenatge a Lee Konitz, un dels saxofonistes de més recorregut en la història del Jazz. La seva música ha estat present en la meva vida des de fa uns 10 anys: el primer solo que vaig transcriure quan començava a estudiar Jazz ja fou un solo sobre Alone Together; quan vaig fer les proves d’accés a l’ESMUC, vaig tocar Palo Alto i, com era d’esperar, el meu projecte Final de Carrera a l’ESMUC versà sobre la seva obra i esdevingué la llavor del que seria aquest disc.
Jorge Rossy, que acostuma a tocar amb Konitz, em posà en contacte amb ell, en fer-li arribar una carta meva. En aquesta carta li explicava el contingut d’aquest projecte i li adjuntava un enregistrament del concert de Final de Carrera a l’ESMUC, ofert amb el nonet Nonitz el mes de maig passat. A més, en la carta, jo li proposava participar amb nosaltres en un possible enregistrament dels arranjaments, aprofitant la seva actuació al Festival de Jazz de Barcelona a la tardor següent.
Lee Konitz es mostrà encantat amb la idea des del primer moment i, després d’unes quantes cartes més i d’algunes telefonades, quedàrem amb ell un matí de novembre als Estudis Laietana de Barcelona per enregistrar la seva valuosa col·laboració amb el nonet. Desitjo que us agradi!!
Marcel·lí Bayer, abril de 2011.
Marcel·lí Bayer
“Nonitz”
Editat per Quadrant Records
Enregistrat per Jordi Vidal el 9 i 10 de novembre de 2010 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, Santi Careta i Marcel·lí Bayer el març de 2011.
Produït per Marcel·lí Bayer i Santi Careta.
Productor Executiu, Josep Ramon Jové.
Totes les composicions són de Lee Konitz, mentre que els arranjaments originals són de Marcel·lí Bayer.
Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Tom Johnson, trombé
Marcel·lí Bayer, saxos alt i soprano
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Lluc Casares, saxo baríton, clarinet i clarinet baix
Cèlia Torres, violoncel
Sant Careta, guitarra i banjo
Miguel Serna, contrabaix
Joan Terol, bateria i percussió
Lee Konitz, saxo alt en els temes 1, 4, 9 i 11 que són els que sonaran.
Comencem amb el primer tema del Sr. Lee Konitz, el conegut
1.- Sound Lee(Lee Konitz) 4m15s
El tema següent es diu Duo , també del gran mestre Konitz, on escoltarem a duo, els dos saxos alts, en Marcel·lí i Lee, fent una mena de curta improvisació.
9.- Duo (Lee Konitz) 1m37s
I ja per finalitzar amb aquest magnífic projecte que hem tingut la ocasió d’escoltar diverses vegades, posarem a mode de Bonus Track, o sigui el “Bis” que es toca en els directes.
11.- Bonus Track LT(Lee Konitz) 4m55s
Ara canviem una mica d’estil i ens endinsem en un projecte molt personal. És veritat que tots ho són, però penso que aquest ho és encara més.
No és cap secret: els músics de Jazz semblen condemnats a compaginar diferents versions musicals de si mateixos, a mode de necessària supervivència. D’un projecte a un altre, Juan de Diego ens va deixant pistes d’una personalitat inquieta, versàtil i sempre molt interessant. El títol d’aquest treball - Erbestea significa “Exili” en euskera – pot predisposar-nos ha una certa transcendència, però aquesta, queda amortida per càlids esclats de “groove”, plens d’humor i tensió rítmica, en un conjunt ple de matisos.
Juan de Diego neix a Bilbao el 1968, fent les seves primeres passes al Conservatori Superior de Bilbao, on va estudiar solfeig, trompeta i harmonia. Posteriorment va venir a Barcelona on ja hi residia el seu germà gran Víctor de Diego, gran saxofonista. A Barcelona va estudiar Jazz al Taller de Músics i va obtenir el títol superior de trompeta.
A més a més de liderar el seus projectes, Juan de Diego Trio, Freak Trio i l’actual Trakas, ha col·laborat en projectes d’altres artistes com l’ALO, Associació Libre Orkesta, Barcelona Jazz Orquestra, Barcelona Big Latin Band, Big Band del Talles de Músics. Ha treballat amb músics de la talla de Benny Golson, Nicolas Payton, Jesse Davis, Perico Sambeat, i un llarg etc. Amb el seu germà Víctor lidera el quintet De Diego Brothers amb qui van venir al Jazz Club La Vicentina.
Com a docent és professor de trompeta jazz i combo instrumental al Taller de Músics, a l’Escola Municipal de Sant Andreu de la Barca i al Conservatori Superior Pablo Sarasate de Pamplona.
Juan de Diego TRAKAS
“Erbestea”
Enregistrat als estudis Nòmada 57 de Barcelona els dies 25 i 26 de gener de 2012 i mesclat als mateixos estudis el febrer del mateix any.
Masteritzat per Marco Rostagno als Hitmarkers Mastering a Barcelona.
Juan de Diego, trompeta i flugelhorn
Jordi Matas, guitarra
Abel Boquera, orgue Hammond B3
Caspar St. Charles, bateria
Dani Domínguez, bateria a “Calçotsalda”
Totes les composicions són de Juan de Diego.
Comencem amb un tema una mica més viu, tot i començar-ho no tant. Tema i melodia que ja es pot dir que són patrimoni del Juan, havent aconseguit un característic so propi, cosa que tot músic intenta trobar i que ell ho ha fet.
2.- Todos a una (J. De Diego) 5m44s
I seguim amb aquest treball amb un tema ple de swing i molta pulsació rítmica.
4.- Carril guiri (J. De Diego) 5m58s
I per acabar, amb un de molta més marxa, on hi intervenen els dos bateries.
6.- Calçotsalda (J. De Diego) 6m18s
Horton Quartet (faturing Reid Taylor & Gerald Cleaver)
“Time Tale”
Enregistrat el 3 de juliol de 2009 als Acoustic Recording de Brooklyn, New York.
Mesclat i masteritzat per Huby a Lió, France.
Nicholas Horton, guitarra
Stephan Horton, piano
Reid Taylor, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria
Tots els temes són dels dos germans. S’ha de dir que no he trobat gens de informació personal dels dos germans o sigui que res podrem dir d’ells i només comentar els seus temes.
Comencem amb un tema de l’Stephan.
1.- Crazy Ride (S. Horton) 3m35s
I seguim amb un altre del mateix autor i que dóna nom al treball discogràfic.
3.- Time Tale (S. Horton) 7m09s
I ara acabem ja amb un tema del Nicholas.
6.- 11 A.M. in Foreign Times (N. Horton) 6m16s
Com sempre passa a l’hora d’escollir els temes que posaràs, us haig de dir que m’he quedat amb les ganes de posar la resta de temes que no he posat, per qüestió de temps, i que m’hauria agradat de posar, ja que tots, tots, tenen la qualitat necessària i adequada per posar-los, de tots els músics que avui hem escoltat.
Espero i desitjo que us hagi agradat la selecció que us he preparat i ja dir-vos que tot just demà comença el 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, esdeveniment únic i gratuït, subvencionat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i en part també pels col·laboradors del Jazz Club La Vicentina. Demà tindrem d’alt l’escenari dos joves combos de músics que estan estudiant grau superior o ja l’han acabat a l’ESMUC i al Taller de Múscis. Joves amb molt de talent que segur que ens faran gaudir a tots plegats. També vindran d’altres músics per participar a la Jam Session, o sigui que us hi esprem. I ja pel programa de ràdio, serà el darrer dijous d’aquest mes que en Carles Guillem farà el darrer de la temporada 2011-2012, i desitjar que estigueu amb nosaltres l’esmentat dijous i tots els de la propera temporada que començarem a mitjans de setembre. Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jaç.
Per problemes diversos, en Carles Guillem no va poder fer el seu programa, tot i que el tornarem a tenir entre nosaltres el proper dijous que li toqui.
Charlie Parker BIRD, Kansas City 29 d’agost de 1920 , New York 12 de març de 1955, encara no amb 35 anys i físicament amb el doble, va morir esclatant a riure davant la tele mentre mirava un programa d’humor a casa de la Baronesa Nica de Koenigswarter.
Després del primer programa sobre Charlie Parker fet el 7 de juny, convé puntualitzar diverses afirmacions fetes per un servidor de vosaltres en relació a quins varen ser els temes del Bop més emblemàtics i quins els primers. Sobre això, el meu amic Andreu Fàbregues, conductor i director del programa de ràdio fet a Montcada Ràdio, Camps de Cotó, persona entesa com les que més, després d’algunes converses que hem tingut, posaré els punts sobre les is.
Vegem què ens diu l’Andreu:
El primer tema de la historia Be Bop és el “Woody'n You” de Dizzy Gillespie i aquest el va enregistrar amb l'orquestra de Coleman Hawkins:
1- Woody'n You (Gillespie)
Coleman Hawkins And His Orchestra amb:
Vic Coulsen, Dizzy Gillespie, Eddie Vanderveer (tp)
Leonard Lowry, Leo Parker (as) / Ray, Abrams, Don Byas,
Coleman Hawkins (ts) / Budd Johnson (bars) / Clyde Hart (p)
Oscar Pettiford (b) / Max Roach (d)
NYC, February 16, 1944
Apollo 751, LAP 101; Delmark DD 459
En quant a Parker sembla ser que va ser el “Red Cross”. La segona versió diu que el primer enregistrament que hi ha es un “Salt Peanuts” que va enregistrar el desembre del 44 després d'escoltar el tema en directe de la mà del seu autor, Dizzy Gillespie. Diuen que aquest enregistrament existeix però no s'ha publicat , per tant la millor opció es el “Red Cross”.
2- Red Cross
Tiny Grimes Quintette amb:
Charlie Parker (as) Clyde Hart (p) Tiny Grimes (g, vo) Jimmy Butts (b, vo) Doc West (d)
WOR Studios, Broadway,NYC, September 15, 1944
Savoy 532, 541, 567, 45-300, XP 8000, MG 9000, MG 12001, SJL 2201, SJL 5500
No oblidem que nomes uns mesos després d'aquest enregistrament Gillespie enregistra el que seria un dels temes de capçalera de tota la historia del Bop el “Night in Tunisia” al costat de Sara Vaughan que tot i encara no estar executat tal i com el van fer després Gillespie i Parker es part essencial de tota aquesta historia:
3- Night in Tunisia (Gillespie Paparelli)
Sarah Vaughan with Dizzy Gillespie and His Orchestra Interlude amb:
Sara Vaughan (voc) Dizzy Gillespie (tp) Georgie Auld (st) Aaron Sachs (cl) Leonard Feather (P) Chuck Wayne (g) Jack Lesberg (b) morey Feld (dr)
N.Y.C 31 de desembre del 1944
No obstant el tema mes representatiu del Be Bop de tots els temps és el “Salt Peanuts” , icona perfecta del significat autènticament Bop i el primer cop que es va enregistrar oficialment el tema de Dizzy va ser per ell mateix amb el seu sextet el 09 de gener del 1945:
4- Salt Peanuts (Salted Peanuts) (Gillespie)
Dizzy Gillespie Sextet amb:
Dizzy Gillespie (tp) Trummy Young (tb) Don Byas (ts) Clyde Hart (p) Oscar Pettiford (b) Irv Kluger (d)
NYC, January 9, 1945
Manor 5000; Arco AL 8; Everest FS 219
En quant al tema de com Parker va construir el llenguatge més modern en jazz, s'ha reeditat en la ultima col·lecció al complert sobre Parker el Cherokee del 41/42. D'aquí en va sortir el seu llenguatge definitiu i el Ko-Ko que va enregistrar el 26 de novembre del 1945
5- Cherokee (Ray Noble)
Kansas City Band amb:
Charlie Parker (as) Efferge Ware (g) Little Phil Phillips (d)
Vic Damon Studio, Kansas City, MO, September, 1941, 1942
Stash STCD 535
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Agrair-li a l’Andreu la informació clara i concisa i espero haver aclarit les dades sobre els primers dies del Bop, i ara continuaré amb la segona part del programa on Bird va enregistrar per Savoy i Verve des del 1946 fins el 1953, tot i que ell va enregistrar fins el 1954.
Comencem amb les sessions al The Jazz at The Philharmonic, sessions organitzades per Norman Granz, amb temes enregistrats en directe i per tant més llargs que els enregistrats en estudi.
El primer tema es va enregistrar al "Philharmonic Auditorium", Los Angeles, CA, January 28, 1946 amb els músics següents:
Al Killan, Howard McGhee (tp) Charlie Parker, Willie Smith (as) Lester Young (ts) Arnold Ross (p) Billy Hadnott (b) Lee Young (d)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD01
1.- I can’t get started (Vernon Duke i Ira Gerswhin) 9m17s
El següent serà també un blues en honor a aquestes sessions enregistrat a Jazz At The Philharmonic Monday April 22, 1946 - Embassy Auditorium, Los Angeles amb els músics següents:
Buck Clayton (tp) Charlie Parker (as) Willie Smith (as -5/7) Coleman Hawkins, Lester Young (ts) Kenny Kersey (p) Irving Ashby (g -5/7) Billy Hadnott (b) Buddy Rich (d)
2.- JATP Blues (Norman Shrdku) 10m56s
Ara ens toca posar un dels temes de Miles Davis en companyia dels seus all Stars on hi podem trobar a:
Charlie Parker (ts) John Lewis (p) Nelson Boyd (b) Max Roach (d)
Enregistrat a Nova York als Harry Smith Studios el 14 d’agost de 1947 i que te 3 trets característics i que són, primer que el líder va ser Miles, segon que Parker el saxo tenor, i tercer que va ser un dels primers temes Cool. Una altra apreciació relacionada amb el nom del tema és que aquest que escoltarem es va fer en clau de Bop amb dos acords per compàs, tot i que el tempo no és gens ràpid, i que Miles en va fer una nova versió el 1958 en clau modal.
Àudios a Charlie Parker & Miles Davis Bluebird
3.- Milestones (M.Davis) 2m35s
I després d’aquest gran tema de Miles, seguim amb Parker en formació de quartet, el Charlie Parker Quartet on hi varen passar músics com Barney Kessel, Erroll Garner, Harold "Doc" West, Max Roach, Percy Heath i Red Callender .
El tema que escoltarem es va enregistrar el December 1947 - Recording Session At Carnegie Hall, New York City
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD02
4.- The bird (C.Parker) 4m44s
I per recordar el seu pas pel Latin Jazz, i la seva col·laboració amb la Orquestra de Machito, escoltarem el seu No Noise amb solos de Parker al saxo alt i del Flip Phillips al tenor en el seu No Noise I, enregistrat a Monday December 20, 1948 - Recording Studio, New York City
En el tema de Machito, el No noise I & II els músics amb els qui va tocar Charlie Parker (alto sax), varen ser, Mario Bauzá, Frank “Paquito” Davilla, Bob Woodlen (trumpet); Gene Johnson, Fred Skerritt (alto sax); Jose Madera (tenor sax), Leslie Johnakins (baritone sax), Rene Hernandez (piano), Roberto Rodriguez (bass), Luis Miranda (conga), Jose Mangual, (bongo), Ubaldo Nieto (timbales), Machito (voice, maracas)
5.- No noise I & II (John Bartee) 5m55s
I seguint ara amb Charlie Parker Septet segons uns i Charlie Parker and his orquestra segons altres, i amb un tema enregistrat a Thursday May 5, 1949 - Recording Studio, New York City
6.- Segment-Tune X (C.Parker) 3m22s
I ara, tornant al JATP, Jazz at the Philharmonic i en un altre directe frapant enregistrat a Jazz At The Philharmonic Late Saturday Night (Midnight Start) Sunday September 18, 1949 - Carnegie Hall, New York City amb un Lester Young incommensurable.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD03
7.- Lester lips on (Lester Young) 12m14s
I ara escoltarem un dels grans temes de Gene de Paul i Don Raye en formació de quartet enregistrat a Late March - Early April 1950 - Recording Studio, New York City.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD04
8.- Star Eyes 3m30s
I ara una gran balada amb dos monstres dels vents, Coleman Hawkins i Charlie Parker enregistrat a Jazz At The Philharmonic Circa Fall 1950 - Film Short Soundtrack Recordings, ja que segur que heu pogut veure aquest vídeo pel Youtube.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD05
9.- Ballade (C.Hawkins i C.Parker) 2m57s
Després d’aquesta preciosa balada posaré un altre tema de factura pròpia i un dels molts composats pel Gran Mestre. Enregistrar a Nova York el 17 de gener de 1951 i en formació de quintet amb:
Charlie Parker (as) Miles Davis (t) Walter Bishop (p) Teddy Kotick (b) Max Roach (d)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD06
10.- Au privave (C.Parker) 2m40s
I ja per finalitzar aquest segon programa on no he posat massa temes trillats, per molt coneguts de Parker, acabarem amb un altre blues en directe.
Charlie Parker Plays the Blues de Charlie Parker (Verve)
Àudios a: CONFIRMATION THE BEST OF VERVE CD2 (juliol 1952)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD08
Una JAM SESSION compilada el juliol del 1952 essent un dels enregistraments de les sèries que va fer Norman Granz de les JATP, Jazz at the Philharmonic, on s’hi va poder trobar els millors saxofonistes alts de la història fins llavors, Charlie Parker, Johnny Hodges i Benny Carter (as) així com també el saxos tenors Ben Webster i Flip Phillips (ts). Els segueixen músics com Charlie Shavers (t) Oscar Peterson (p) Barney Kessel (g) Ray Brown (b) J.C. Heard (d). En aquest àlbum s’inclou un blues original, el “Jam Blues”, una mena de barreja de balades seleccionades per cada músic i el blues que posaré ara el “Funky Blues”.
11.- Funky Blues 13m29s
I ara per acabar el programa ens endinsarem en el concert que varen fer el 1953 un combo de 5 pesos pesants, grans mestres del moment amb Charlie Parker, Dizzie Gillespie, Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach,
Es va enregistrar a Toronto el 15 de maig de 1953, al Massey Hall , organitzat per la New Jazz Society i va ser un concert extraordinari i bastant atípic, molt comentat pel fet que Charlie Parker es presentés amb un saxo de plàstic, i algunes males llengües ho comentaren com una humiliació de Parker a Gillespie. Parker va haver de deixar el seu saxo en una casa de compra venda per poder comprar Heroïna i li varen haver de trobar un saxo que va resultar de plàstic, comprat en uns grans magatzems. Alguns d’ells no venien en massa bon estat....A Parker se l’hi havia mort la seva filla Pree per no haver-li pogut pagar el tractament de la seva malaltia, i Bud Powell no estava massa bé que diguem del seu tarro.....Recordem que li van haver de posar una placa de titani al crani després d’una brutal pallissa de la policia americana, i tot justa acabava de sortir del sanatori Creedmore de Long Island, i tot just abans del concert estava completament borratxo.
Dels 12 temes de la sessió, només ens els 6 primers hi va haver la formació al complet, en els altres, ja no hi varen tocar ni Parker ni Gillespie. El quintet va tocar Perdido, Salt Peanuts, All the things you are, Wee, Hot house i A night in Tunisia.
Àudios: Charlie Parker Complete Jazz at Massey Hall
I ara el tema que posaré del Gran Mestre, segueix una progressió per quartes i te una preciosa melodia, tema composat per Jerome Kern amb lletres de Oscar Hammerstein, el conegut..
12.- All the things you are (J.Kern i O.Hammerstein) 7m14s
I per acabar, ho farwem amb un dels temes més característics del Bop i que va composar Dizzie Gillespie , un clàssic entre els clàssics però que en aquest concert va ser interpretat de manera magistral per a tots els músics, en especial pels dos grans líders, Parker i Gillespie.
13.- A Night in Tunissia (D.Gillespie) 7m33s
Subscribe to:
Missatges (Atom)
