Charlie Parker BIRD, Kansas City 29 d’agost de 1920 , New York 12 de març de 1955, encara no amb 35 anys i físicament amb el doble, va morir esclatant a riure davant la tele mentre mirava un programa d’humor a casa de la Baronesa Nica de Koenigswarter.

Després del primer programa sobre Charlie Parker fet el 7 de juny, convé puntualitzar diverses afirmacions fetes per un servidor de vosaltres en relació a quins varen ser els temes del Bop més emblemàtics i quins els primers. Sobre això, el meu amic Andreu Fàbregues, conductor i director del programa de ràdio fet a Montcada Ràdio, Camps de Cotó, persona entesa com les que més, després d’algunes converses que hem tingut, posaré els punts sobre les is.

Vegem què ens diu l’Andreu:

El primer tema de la historia Be Bop és el “Woody'n You” de Dizzy Gillespie i aquest el va enregistrar amb l'orquestra de Coleman Hawkins:

NYC, February 16, 1944

Apollo 751, LAP 101; Delmark DD 459

En quant a Parker sembla ser que va ser el “Red Cross”. La segona versió diu que el primer enregistrament que hi ha es un “Salt Peanuts” que va enregistrar el desembre del 44 després d'escoltar el tema en directe de la mà del seu autor, Dizzy Gillespie. Diuen que aquest enregistrament existeix però no s'ha publicat , per tant la millor opció es el “Red Cross”.

WOR Studios, Broadway,NYC, September 15, 1944

Savoy 532, 541, 567, 45-300, XP 8000, MG 9000, MG 12001, SJL 2201, SJL 5500

No oblidem que nomes uns mesos després d'aquest enregistrament Gillespie enregistra el que seria un dels temes de capçalera de tota la historia del Bop el “Night in Tunisia” al costat de Sara Vaughan que tot i encara no estar executat tal i com el van fer després Gillespie i Parker es part essencial de tota aquesta historia:

N.Y.C 31 de desembre del 1944

No obstant el tema mes representatiu del Be Bop de tots els temps és el “Salt Peanuts” , icona perfecta del significat autènticament Bop i el primer cop que es va enregistrar oficialment el tema de Dizzy va ser per ell mateix amb el seu sextet el 09 de gener del 1945:

NYC, January 9, 1945

Manor 5000; Arco AL 8; Everest FS 219

En quant al tema de com Parker va construir el llenguatge més modern en jazz, s'ha reeditat en la ultima col·lecció al complert sobre Parker el Cherokee del 41/42. D'aquí en va sortir el seu llenguatge definitiu i el Ko-Ko que va enregistrar el 26 de novembre del 1945

Vic Damon Studio, Kansas City, MO, September, 1941, 1942

Stash STCD 535

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Agrair-li a l’Andreu la informació clara i concisa i espero haver aclarit les dades sobre els primers dies del Bop, i ara continuaré amb la segona part del programa on Bird va enregistrar per Savoy i  Verve des del  1946 fins el 1953, tot i que ell va enregistrar fins el 1954.

Comencem amb les sessions al The Jazz at The Philharmonic, sessions organitzades per Norman Granz, amb temes enregistrats en directe i per tant més llargs que els enregistrats en estudi.

El primer tema es va enregistrar al "Philharmonic Auditorium", Los Angeles, CA, January 28, 1946 amb els músics següents:

Ara ens toca posar un dels temes de Miles Davis en companyia dels seus all Stars on hi podem trobar a:

Enregistrat a Nova York als Harry Smith Studios el 14 d’agost de 1947 i que te 3 trets característics i que són, primer que el líder va ser Miles, segon que Parker el saxo tenor, i tercer que va ser un dels primers temes Cool. Una altra apreciació relacionada amb el nom del tema és que aquest que escoltarem es va fer en clau de Bop amb dos acords per compàs, tot i que el tempo no és gens ràpid, i que Miles en va fer una nova versió el 1958 en clau modal.

I després d’aquest gran tema de Miles, seguim amb Parker en formació de quartet, el Charlie Parker Quartet on hi varen passar músics com Barney Kessel, Erroll Garner, Harold "Doc" West, Max Roach, Percy Heath i Red Callender .

El tema que escoltarem es va enregistrar el December 1947 - Recording Session At Carnegie Hall, New York City

I per recordar el seu pas pel Latin Jazz, i la seva col·laboració amb la Orquestra de Machito, escoltarem el seu No Noise amb solos de Parker al saxo alt i del Flip Phillips al tenor en el seu No Noise I, enregistrat a Monday December 20, 1948 - Recording Studio, New York City

En el tema de Machito, el No noise I & II els músics amb els qui va tocar Charlie Parker (alto sax), varen ser, Mario Bauzá, Frank “Paquito” Davilla, Bob Woodlen (trumpet); Gene Johnson, Fred Skerritt (alto sax); Jose Madera (tenor sax), Leslie Johnakins (baritone sax), Rene Hernandez (piano), Roberto Rodriguez (bass), Luis Miranda (conga), Jose Mangual, (bongo), Ubaldo Nieto (timbales), Machito (voice, maracas)

I seguint ara amb Charlie Parker Septet  segons uns i Charlie Parker and his orquestra segons altres, i amb un tema enregistrat a Thursday May 5, 1949 - Recording Studio, New York City

I ara, tornant al JATP, Jazz at the Philharmonic  i en un altre directe frapant enregistrat a Jazz At The Philharmonic   Late Saturday Night (Midnight Start) Sunday September 18, 1949 - Carnegie Hall, New York City amb un Lester Young incommensurable.

I ara escoltarem un dels grans temes de Gene de Paul i Don Raye en formació de quartet enregistrat a Late March - Early April 1950 - Recording Studio, New York City.

Després d’aquesta preciosa balada posaré un altre tema de factura pròpia i un dels molts composats pel Gran Mestre. Enregistrar a Nova York el 17 de gener de 1951 i en formació de quintet amb:

I ja per finalitzar aquest segon programa on no he posat massa temes trillats, per molt coneguts de Parker, acabarem amb un altre blues en directe.

Una JAM SESSION compilada el juliol del 1952 essent un dels enregistraments de les sèries que va fer Norman Granz de les JATP, Jazz at the Philharmonic, on s’hi va poder trobar els millors saxofonistes alts de la història fins llavors, Charlie Parker, Johnny Hodges i Benny Carter (as) així com també el saxos tenors Ben Webster i Flip Phillips (ts). Els segueixen músics com Charlie Shavers (t) Oscar Peterson (p) Barney Kessel (g) Ray Brown (b) J.C. Heard (d). En aquest àlbum s’inclou un blues original, el “Jam Blues”, una mena de barreja de balades seleccionades per cada músic i el blues que posaré ara el “Funky Blues”.

I ara per acabar el programa ens endinsarem en el concert que varen fer el 1953 un combo de 5 pesos pesants, grans mestres del moment amb Charlie Parker, Dizzie Gillespie, Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach,

Es va enregistrar a Toronto el 15 de maig de 1953, al Massey Hall , organitzat per la New Jazz Society i va ser un concert extraordinari i bastant atípic, molt comentat pel fet que Charlie Parker es presentés amb un saxo de plàstic, i algunes males llengües ho comentaren com una humiliació de Parker   a  Gillespie.  Parker va haver de deixar el seu saxo en una casa de compra venda per poder comprar Heroïna i li varen haver de trobar un saxo que va resultar de plàstic, comprat en uns grans magatzems. Alguns d’ells no venien en massa bon estat....A Parker se l’hi havia mort la seva filla Pree per no haver-li pogut pagar el tractament de la seva malaltia, i Bud Powell no estava massa bé que diguem del seu tarro.....Recordem que li van haver de posar una placa de titani al crani després d’una brutal pallissa de la policia americana, i tot justa acabava de sortir del sanatori Creedmore de Long Island, i tot just abans del concert estava completament borratxo.

Dels 12 temes de la sessió, només ens els 6  primers hi va haver la formació al complet, en els altres, ja no hi varen tocar ni Parker ni Gillespie. El quintet va tocar Perdido, Salt Peanuts, All the things you are, Wee, Hot house i A night in Tunisia.

I ara el tema que posaré  del Gran Mestre, segueix una progressió per quartes i te una preciosa melodia, tema composat per Jerome Kern amb lletres de Oscar Hammerstein, el conegut..

12.- All the things you are    (J.Kern i O.Hammerstein)   7m14s

I per acabar, ho farwem amb un dels temes més característics del Bop i que va composar Dizzie Gillespie , un clàssic entre els clàssics però que en aquest concert va ser interpretat de manera magistral per a tots els músics, en especial pels dos grans líders, Parker i Gillespie.