Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja amb el penúltim programa de la 12ena temporada, el dedicat a les músiques més “amables” i amb tot el Swing del Món, les de dos projectes Swing Alley i dos més de FSR-CD, i ja ho veieu, dedicant-li el programa a la nostra editorial amiga, potser la que més pels anys que portem junts, tots els 12 d’aquest programa, la de l’estimat Jordi Pujol, Fresh Sound Records. I els dos de Swing Alley seran els l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”, i el “It’s About Time”, de Ruggiero, Wall i Little, mentre que els altres dos són el “Ballads” de Menza & Strazzeri i el “3BrosBones” de Pirone, Nash, Kaplan. 

Així doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I donat que en tots els projectes hi ha balades, els escoltarem a tots quatre per veure com les tracten i toquen. O sigui que començarem delicadament amb el “Ballads” de Don Menza & Franks Strazzeri. Editat el 2020 per FSR-CD de la compilació feta el 1987. Enregistrat per Jordi Vidal al Perpinyà Estudi el 29 de març de 1987, Barcelona. Mesclat i masteritzat per a CD amb digitalització de 24 bits per Pieter de Wagter. Produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques SL. I ells dos toquen, Don Menza, saxo tenor i Frank Strazzeri, piano. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/don-menza-frank-strazzeri-albums/52222-ballads.html 

I començarem escoltant-los dolçament amb la preciosa balada de Victor Young i lletra de Ned Washington anomenada. 

1.2.- My Foolish Heart (Young & Washington) 4m26s 

I quina delícia d’interpretació que ens han fet aquests dos mestres, Menza i Strazzeri, saxo tenor i piano per començar el programa d’avui. Una cançó del 1949 que va esdevenir un estàndard de Jazz tot i començar amb mal peu pel fet de ser la banda sonora d’una pel·lícula del mateix nom. La crítica va destrossar la peli, i la seva música no se’n va poder escapar. I la va cantar Martha Mears. De cantants nostres em ve al cap la magnífica versió que en fa Xavier Casellas. Tema que ha iniciat Strazzeri al piano amb una “Intro” molt bonica, on el so del tenor, càlid i dolç, ens acarona ja des del primer moment, alhora que la música del tema ens omple totalment, tantes vegades l’hem escoltat. La melodia, les més de les vegades cantada però també interpretada instrumentalment, ens ha situat en aquest projecte dedicat a les balades. I el curtet solo del pianista, a les acaballes del tema acaba d’endolcir-nos plenament, i més que ho faran posteriorment. 

I encara els escoltarem tan dolçament amb el tema de Jimmy Van Heusen & Eddie DeLange, anomenat... 

2.5.- Darn that Dream (Van Heusen & DeLange) 4m45s 

I com que ens agraden tant, seguirem amb ells, però també per ésser l’únic disc dels quatre dedicat a aquestes precioses cançons. I aquest “Darn that Dream” és una cançó del 1939 i que ja al 1940 va arribar al número 1 de les cançons més populars als EEUU, i tot gràcies a la versió que en va fer Benny Goodman en un arranjament de Eddie Sauter i cantada per Mildred Bayley. Tema també ideal per a les veus de dones i homes, i interpretat de manera instrumental com és el cas de tots els temes d’aquest projecte, però com també va fer Miles Davis, que el va incloure en el seu Birth of the Cool. I Strazzeri l’ha iniciat amb els darrers acords del tema, a  mode d’”intro”. I Menza, amb el seu tenor ens ha endolcit la vetllada amb la seva càlida sonoritat fent les As del tema. I ves per on que el Pont, o la B, l’ha fet el pianista Strazzeri, recuperant la darrera A el saxofonista. I ja ho sabeu, en un tema de 32 compassos i forma AABA. Strazzeri ha iniciat la seva molt bonica improvisació fent-la en les As, mentre que Menza ha fet la seva també molt delicada en el pont i en la darrera A, acabant-lo tots dos delicadament, en una preciosa composició de Van Heusen. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I amb tota la calidesa també, la d’una balada preciosa del projecte del Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. Editat el 2019 per Swing Alley. Enregistrat per Hugo Bracchi a Studio Midilive, Villetaneuse, França, el 14 de maig de 2018. Mesclat i masteritzat per Gilles Réa. Produït per Esaie Cid. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions discografiques S.L. Tots els arranjaments són de Esaie Cid, i ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/esaie-cid-albums/46902-the-kay-swift-songbook.html 

I els escoltarem amb tots els aires del blues per com el guitarrista l’interpreta,  amb el preciós i així com molt arrastradet tema anomenat.... 

3.10.- Let’s Go Eat Worms in the Garden (Kay Swift) 8m15s 

I ves per on que la Katharine Faulkner Swift, (1897-1994) més coneguda com a  Kay Swift va ser una compositora i intèrpret de música clàssica alhora que de música popular, ella una americana nascuda a New York de pares anglesos. I fins el 1925 i abans de conèixer a George Gershwin, amb el qual va tenir una relació sentimental que va durar 10 anys, Kay estava bàsicament interessada en la música clàssica, admirant també la música de Irving Berlin. I en parlaré una mica més d’ella, però ara centrem-nos en aquesta preciosa composició. És una cançó que va estar inclosa en el musical del 1930, “Fine and Dandy” , tot i que originalment, interpretada i cantada a un tempo més vital. I és que Kay Swift, va ser la primera dona compositora a Broadway, cosa certament difícil en aquells anys. 

I els nostres herois han volgut reconvertir aquest tema en alguna cosa més, amb aquest tempo tan arrastradet tan bonic en un tema llarg de quasi 9 minuts. I com l’hem gaudit pels canvis que ells l’hi han introduït en un magnífic arranjament. La combinació de saxo alto i trombó és alhora un complement harmònic ple de colors. També la guitarra ajuda a omplir la sonoritat d’aquesta bonica cançó de Kay Swift i millor interpretació de tots ells. El Swing hi és, dolç i delicat, amb un contrabaix i escombretes suaus, i la melodia feta pels dos vents, és realment preciosa. I quin canvi ens ha introduït el guitarrista en la seva improvisació amb tots els aires d’un Blues. I què bonic ho ha fet el guitarrista Réa. El so del trombó d’Edwards amb tot el wha-wha fet amb la sordina, ens ha ofert una altra possibilitat sonora i estilística. I és que cadascú té el seu món musical. Em recorda al nostre amic Ramon Fossati, ell que també és un mestre en això de la sordina, alhora que amb els cargols de mar. I el so més brillant del saxo alto del líder Cid ens ha acabat d’endolcir aquest pastís i tema de Kay Swift. I el final, què bonic, recuperant la melodia els dos vents. Preciós tema per començar el seu projecte, i més que n’escoltarem de tan bonics, i tots, temes de Kay Swift. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre al Jazz Club la Vicentina.

 

I seguim amb més calidesa, la de la preciosa balada del projecte “It’s About Time” de Ruggiero, Wall & Little. Disc editat el 2018 per Swing Alley. Enregistrat al RHS Brooklyn, Nova York, 1 i 4 de novembre de 2016. Mixat i masteritzat per Walter Fischbacher. Produït per Greg Ruggiero. Productor executiu: Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: 

https://www.freshsoundrecords.com/greg-ruggiero-albums/6718-it-s-about-time.html 

I els escoltarem amb el tema de Jimmy Van Heusen & Johnny Burke  el conegut... 

4.4.- Polka Dots and Moonbeams (Van Heusen & Burke) 6:23 

I ara hem tingut un tema on les cordes, guitarra i contrabaix, en són les protagonistes, alhora que amb el suport de les escombretes d’una bateria. I aquesta preciosa cançó del 1940, també després un estàndard de Jazz, la va enregistrar primer Frank Sinatra amb la Tommy Dorsey Orquestra. Posteriorment Gil Evans li va fer els seus sempre magnífics arranjaments i la van interpretar mestres com Bill Evans, Blue Mitchell, i un llarg etc. I què bonic ho han fet ells, dolçament, car aquest programa i en aquests els primers passos, va d’això, de balades, més o menys com estic fent de fa temps. I el líder i guitarrista Ruggiero l’ha iniciat dolçament amb la seva ”intro”, que no és sinó, una part de la melodia principal. Aquesta ha aparegut plenament alhora que dolça, per com de delicada ens l’han fet. L’estructura típica dels estàndards la tornem a reconèixer, i així és que la seva forma AABA, amb el preciós pont i canvi tonal. Ruggiero, qui ens acaronarà sempre fent la melodia dels temes, ha iniciat la seva improvisació, càlida, alhora que amb tota la intenció jazzística encabida en la seva improvisació. Un so de la guitarra de Ruggiero amb tota la tradició dels seus mestres en el seu bagatge musical. Un bon solo també del contrabaixista Murray Wall, i sempre amb el recolzament de les escombretes de la bateria de l’Steve Little.  

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. I aquest agost, amb el seu Mas i Mas Festival.

 

I ara us presentaré el darrer projecte i també amb una delicada balada, tot i que amb una mica més de tempo la dels “3BrosBones”, Massimo Pirone, Dick Nash i Alan Kaplan, tots tres trombonistes, editat el 2019 per FSR. Enregistrat per Alessandro Fontana el desembre de 2018 al Recording Studio, Roma, Itàlia i a l’Alan’s Studio per l’Alan Kaplan el gener de 2019 a Los Angeles, Califòrnia. Masteritzat per Pieter De Wagter. Produït per Massimo Pirone i productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discográfiques, S.L. I aquí hi tenim a: Dick Nash, Alan Kaplan, Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria). I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/massimo-pirone-dick-nash-alan-kaplan-albums/48396-3brosbones.html 

I els escoltarem dolçament amb uns temes, balades, però amb un pèl més de tempo com és la preciosa de Johnny Green amb lletra, quan la canten, de Heymann, Sour i Eyton, la coneguda... 

5.8.- Body and Soul (Johnny Green) 6m20s 

I ja heu pogut escoltar que ara ens han acaronat també el so dels trombons, alhora que també amb una preciosa guitarra. I aquest tema del 1930, el van incloure en la pel·lícula del mateix nom del 1947, un drama de cinema negre dedicat al món de la boxa. És també una de les composicions, estàndards de jazz que més s’han interpretat. I Bonanno al piano l’ha iniciat amb una bonica “intro”, per ja ben aviat aparèixer el primer trombó pel canal esquerre fent la primera A, i el segon fent-ne la segona. El pont l’han fet tots dos, m’ha semblat. I què bonic ho han fet en la darrera A on s’han doblat canviant el seu to i aconseguint uns colors molt bonics. I dels tres trombonistes, un d’ells ha iniciat les improvisacions, en un tema farcit de delicat swing. I què maca l’ha fet, i jo diria que sonant pel canal central, amb un fraseig ben trenat i melodies aconseguides, molt boniques. I la feina que ha fet el guitarrista Alfredo Bochicchio ha estat també de gran factura, amb tota la calidesa del seu missatge. I després, en el pont, han aparegut de nou els trombons per ja anar acabant amb el tema. Preciosa també la primera mostra sonora d’aquests tres trombonistes Dick Nash, Alan Kaplan, Massimo Pirone. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I seguirem amb tots quatre tot i recuperant el “Ballads” de Don Menza & Frank Strazzeri. I j sabem que ells dos són: Don Menza, saxo tenor i Frank Strazzeri, piano. Els escoltarem encara dolçament amb la preciosa de Bob Haggart i Johnny Burke, anomenda... 

6.11.- What's New (Haggart & Burke) 4m17s 

I aquesta és una balada que Dexter Gordon havia fet, i de quina manera, a ell que el van enregistrar en viu en molts dels concerts que va fer quan es va establir a viure al vell continent, a Copenhage. Un tema del 1939, tot i que la música va ser del 1938, i tema instrumental llavors anomenat “I’m Free”, quan Haggart tocà amb la Bob Crosby Orquestra. Bing Crosby la va enregistrar el 30 de juny del 1939 encabit en la John Scott Trotter Orquestra. I aquesta és una altra de les molt boniques composicions, balades, que han esdevingut estàndards de Jazz. La versió que ens n’han fet ells dos, sobretot el saxofonista, em recorda la de Dexter Gordon, del qual lo més segur en vol ser un homenatge per com de sentida la fa. Strazzeri al piano n’ha iniciat les improvisacions, i amb quin bon gust i delicadesa ho ha fet. I Menza ha recuperat el tema fent abans també una preciosa i curta improvisació. Una delícia de tema interpretat per aquests dos mestres. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara seguirem amb ells, però ara amb un magnífic Blues, tema compost per ells dos anomenat... 

7.12.- Blues in the Dark (Strazzeri-Menza) 3m50s 

I com sempre dic, si hi ha un Blues, Blues que posem en aquest programa. I aquest tema propi ens ha agradat força, car és un Blues d’aquells que en diem clàssics, amb tot el regust del Mississippí, el del Sud. I si l’ha començat el pianista, ha estat Menza amb el seu tenor qui n’ha fet la primera improvisació, i què bé que ho ha fet, amb tots els aires de la tradició. El seu so i dolçor, l’ha combinat amb moments de més força interpretativa, que per això és un Blues, i el sentiment s’ha de mostrar quan convé. I Strazzeri al piano ha fet la seva, també molt reeixida, i curteta, que per això només hi tenim 12 compassos. I al final ells dos l’han acabat la mar de dolçament. 

"Segur que ja no els fan així, (els discos) i la raó és senzilla. Tant el saxo tenor Don Menza (que encara està tocant i tocant) com el pianista Frank Strazzeri (que ens va deixar el 2014) van perfeccionar les seves habilitats en grans bandes, aprenent així per a ser un bon jugador d’equip, tenir confiança en el so i no sobreeixir mai la mà. Algú hi posa atenció? I va passar que ells dos, els dos senyors, feien una gira junts per Europa quan el productor Jordi Pujol els va convidar a anar a Barcelona per a enregistrar aquest magnífic duet d’un àlbum de balades. El to, l’estil i la classe es desprenen a cada nota. Menza de vegades sona com Stan Getz, Gene Ammons i Zoot Sims, el que significa que el seu ADN coincideix amb el de Lester Young. Strazzeri és un bopper de cor, amb les mans expandides a poc a poc, i els dos cops de fum sonen en peces com l’escumós “You're My Thrill”, el dolç mullat “Darn That Dream” i el dia boirós de “What's New”. Menza obre una cadència solista desolada a "Over The Rainbow" abans de brillar com el robí, els dits de Strazzeri són suaus i càlids com el guant d'un puny de base a "What's New" i manté obert el saló fins ben tard a "Blues In The Dark". Poseu-la en una càpsula del temps i toqueu-la el primer dia a l’escola per a cada instrument de vent de la Berklee School of Music o a la Manhattan School of Music. La classe s'ha acabat ".

George W. Harris (3 de desembre de 2020) https://www.jazzweekly.com

 

I seguirem amb igual calidesa, i ara amb el “3BrosBones” amb Dick Nash, Alan Kaplan i Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria), ara amb el preciós tema de Hoagy Carmichael i lletra de Ned Washington, anomenat... 

8.4.-The Nearness of You (Hoagy Carmichael) 5m55s 

I què bonica aquesta altra balada, ara però amb una mica més de tempo. I és que l’han cantat i tocat gent, mestres, com Ella Fitzgerald & Louis Armstrong, Norah Jones, el mateix Rod Stewart, Frank Sinatra, i tantes i tants altres. Un tema del 1938 que es va enregistrar per primera vegada el 1940, i ho va fer la Glenn Miller Orquestra en el seu famós disc i tema “In the Mood” cantat per Ray Eberle. I els nostres herois l’han fet amb tota la calidesa i complicitat, la dels tres trombons, tot i compartint les As del tema, tot i que en el pont l’han tocat plegats tots tres. El tempo és una mica més viu, i el swing hi és de totes, totes, així com arrastradet. I els solos els han iniciat, primer un pel canal esquerra, fent el tema sencer, o sigui les AABA. I pel canal dret, hem pogut escoltar a un altre dels trombonistes, i ves per on que se’ls nota la diferència de sonoritat. Ambdós trombonistes han fet una bona tasca en les seves improvisacions, recuperant la melodia principal, i ja la de la darrera A. Bonica interpretació que ells ens n’han fet. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I encara amb el seu projecte amb un altre gran tema, ara de Jerome Kern i lletra de l’Oscar Hammersteim II, amb un swing arrastradet magnífic, el conegut... 

9.1.- All the Things You Are (Jerome Kern) 6m02s 

I aquest és un tema que Kern i Hammersteim II van fer el 1939 pel musical “Very warm for may”, “massa calent pel mes de maig”. Interpretat en moltes jam Sessions pel fet de la seva estructura i forma harmònica la qual incorpora una certa dificultat per la progressió en quartes. I ara ja ens hem situat en un tempo una mica més viu. I els trombons han sonat per canals diferents, i ara reconeixent molt més el trombó baix, que ha sonat pel canal dret. La melodia l’ha iniciat però un dels dos trombonistes pel canal esquerra, afegint-s’hi el trombó baix també. I aquest és qui primer ha iniciat les improvisacions, i igualment ho ha fet pel canal dret. La sonoritat del trombó baix, més greu, tot i el so brillant del metall, ens ha acaronat alhora que hem constatat la seva qualitat interpretativa. I és que aquests tres, són uns mestres en això de fer sonar els trombons, i més encara quan el swing ha aparegut i tempo doblat en el solo dels dos trombonistes pel canal esquerra, i seu trombó “normal”, que no baix. Magnífica feina solista de tots tres en aquest tema de Jerome Kern, tantes vegades escoltat, un dels més tècnics alhora d’improvisar per com n’és la seva estructura harmònica. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts, o sigui que és qüestió de mirar-ne la seva programació.

 

I recuperarem el projecte de l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I els escoltarem en el tema a tot delicat swing de Kay Swift, com ho són tots, i anomenat.. 

10.2.- When You Hear This Music (Kay Swift) 5m39s 

I quin tema més bonic també de Kay Swift i sembla que mai ningú va enregistrar abans, al menys pels músics més coneguts, i què bé ho han fet ells cinc. I la melodia l’han fet els dos vents, i potser més el líder i saxo alto Esaie Cid. I el Swing ens ha acompanyat durant tot el tema i s’ha fet més evident en les improvisacions, la primera la del líder i saxo alto. Bon so, càlid, i proper al d’un Balanced, i sobretot un fraseig ben trenat i amb un gust exquisit. Gilles Réa a la guitarra ens ha tornat a frapar per com l’ha feta, amb una digitació magnífica, millor tècnica i molt bones maneres. I quin “walking” de Hubert al contrabaix i pulsió rítmica del baterista Mourad Benhammou, músic que vam veure no fa massa a la Nova Jazz Cava encabit ell en el trio de Lew Tabackin. I mentre el guitarrista l’ha fet, hem pogut escoltar uns “riffs” dels dos vents. I el trombonistsa Edwards ha tornat a brillar per com ha quallat la seva improvisació, amb la mateixa mestria de Hubert al contrabaix i solo personal. I els dos vents han recuperat la melodia d’aquest magnífic tema de Kay Swift. I ves per on que hi ha un vídeo d’aquest tema i projecte del qual us en posaré l’enllaç al blog del programa: https://youtu.be/VGBODZXNpIU 

Encara que va continuar escrivint música de cambra al llarg de la seva llarga vida, la direcció principal de la seva composició va canviar a la música popular per suggeriment de George Gershwin, amb qui es va involucrar romànticament el 1925, encara que ja era mare de tres fills i s'havia casat amb el banquer James Paul Warburg el 1918 (es van divorciar en 1935). Gershwin li va posar Kay i li va suggerir que quan escrigués cançons fes servir el seu cognom de soltera. I com he comentat abans, Kay Swift es va convertir en la primera dona en escriure la partitura d'un musical d’èxit a Broadway, l'espectacle de 1930 Fine and Dandy. Les seves tres cançons més remarcables són "Fine and Dandy", "Can not We Be Friends?" I "Can This Be Love?" Aquest àlbum presenta una selecció de les seves cançons més conegudes, i també les fosques i inèdites escrites entre 1928 i 1950. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I amb aquest mateix delicat swing podrem escoltar de nou el projecte “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I els escoltarem en el tema de l’Ellington & Persons, anomenat.. 

11.7.- Things Ain't What They Used to Be (Ellington-Persons) 6m03s 

I no em puc estar de recordar aquest tema interpretat a piano solo, i a un tempo més lent, el d’aquest Blues de l’Ellington, i us parlo del gran Keith Jarrett, i això, que al blog us en posaré l’enllaç: https://youtu.be/z_LdMKSf-GM i és que Jimmy Snidero també el va fer a tempo similar del de Jarrett. El mateix Jarrett el va enregistrar a trio en el seu disc en viu anomenat “The Cure” amb Peacock i DeJohnnette. I els nostres herois l’han fet més viu, tot i que tampoc massa, i sí, amb tot el Swing del món. I després de la coneguda melodia ha aparegut Ruggiero fent un altre magistral solo amb la seva guitarra, amb la sonoritat de les magnífiques guitarres de caixa, una Gibson de ben segur. Ens recorda per maneres i fraseig a Kenny Burrelll, i també a d’altres esclar. Ens ha tornat a mostrar el seu bon gust i delicadesa interpretativa, com també ho ha fet el contrabaixista Murray Wall, ell també amb una pulsió rítmica alhora que solo melòdic que ens ha fet. Després han aparegut els “vuits” amb el baterista per finalment recuperar el tema i acabar-lo delicadament. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I seguirem així dolços i ja també a aquest tempo més vital amb el projecte de l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I els escoltarem en un altre tema de Kay Swift, com ho són tots, i anomenat.. 

12.8.- Can’t We Be Friends? (Kay Swift) 4m26s 

I tal i com us he dit abans, aquest tema formà part del repertori del musical “Fine and Dandy”, i en va ser un dels temes més coneguts. I què bonic ho fan els dos vents, fent la melodia alhora, en un tema a ritme de vals, tot i aparèixer el swing en el pont o la B del tema. I quin “soli” ens han fet els dos vents, o sigui una improvisació d’ells dos junts, escrita en un pentagrama gràcies a l’arranjament que ells n’han fet. I el guitarrista Réa primer amb un solo magnífic, i després el del trombonista Edwards, igualment reeixit, han iniciat les improvisacions. I ves per on que el líder Esaie Cid ha fet la seva també molt remarcable i amb un so preciós. Fins i tot el baterista d’origen israelià Mourad n’ha fet una de curteta. I recuperant el soli amb els dos vents, l’han acabat dolçament. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà aquest dissabte 17 de juliol segon dia del 12è Festival de Jam Sessions. Comptarem amb el combo d’alumnes del Conservatori del Liceu, i de l’ESMUC, i serà a les 20h, a la plaça de Joan Prats i Escala, al barri del Serral. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina, que no la Vicentina que per això som independents. Visca la independència. 

 

I amb una mica més de tempo encara volem escoltar aquestes precioses músiques, i tan ben interpretades amb el projecte “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I els escoltarem en el tema de Allie Wrubel i lletra de Herb Magidson, l’anomenat.. 

13.1.- Gone With The Wind (Wrubel-Magidson) 5m09s 

I amb quin swing i delicat tema estem encarant el final del programa, i ara amb aquest magnífic tema del 1937 de Wrubel. I tot i dir-vos que hem escoltat aquest tema moltes altres vegades, tampoc és que Wrubel hagi destacat per la seva faceta de compositor, i em refereixo a d’altres temes que hagi pogut compondre. I Dave Brubeck el va enregistrar el 1959 en un disc titulat de la mateixa manera, que Wes Montgomery ho va fer el 1960, i Bill Evans ho va fer el 1967. I després de la “intro” amb els darrers acords del tema, l’han començat ja amb tot swing del “walking” de Murray Wall i les escombretes de l’Steve Little. I quina improvisació ens ha fet Greg Ruggiero, magistral ell, amb delicadesa i fraseig molt bonic i unes línies melòdiques creades precioses, amb tota la tradició dels seus mestres a les seves mans. Murray Wall al contrabaix també ha fet la seva amb un contingut rítmic evident, alhora que amb tota la melodia del món. I després, els “quatres” amb el baterista Little, coses aquestes que enriqueixen els temes. I de nou ha aparegut aquesta bonica melodia del “Gone with the Wind”. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat el seu Jazz a la Fresca del pati de la Nova Jazz Cava. I us dic que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming 

I si Don Menza i Frank Strazzeri tinguessin algun tema vital el posaria, però no és el cas, i ja els hem escoltat en quatre precioses balades, i ja ho sabeu, tot el disc és així de meravellós. I seguirem amb més tempo i swing tot i recuperant per darrera vegada el projecte “3BrosBones” amb Dick Nash, Alan Kaplan i Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria). Els escoltarem en un tema que m’agrada molt, de John Klenner, el conegut i anomenat.. 

14.3.- Just Friends (John Klenner) 6m30s 

I aquest és un dels temes que més m’agraden, i ara parlo com a músic amateur, car és un dels que miro de tocar quan puc i vaig a una Jam Session. I ells l’han tocat a un tempo molt maco. I Klenner amb la música, i Sam Lewis amb la lletra van fer aquest tema el 1931. I des de llavors que ja es va convertir en un magnífic estàndard de Jazz interpretat el 1949 per Charlie Parker, entre una multitud de músics més, cantants també. I els nostres tres trombonistes han fet un arranjament magnífic, amb un Swing espaterrant i una compenetració brutal entre tots tres, sense oblidar a la base de guitarra, contrabaix i bateria. I la melodia ha sonat pel canal esquerra i també pel dret, una mica modificada per l’arranjament. I el trombó baix ha iniciat la seva tasca improvisadora, escoltant-lo pel canal central com acabem d’escoltar, i igualment fent una feina magnífica. Un dels companys l’ha seguit pel canal dret, ja més brillant de sonoritat, i també després de fer-ne un parell de chorus. I què bé ho fan aquests trombonistes, tots tres, car, el tercer en concòrdia ha fet el seu pel canal esquerra, també de manera magistral, i sempre amb el recolzament de la base de tres, guitarra, contrabaix i bateria. I recuperant la bonica melodia, l’han acabat després d’haver-nos acaronat durant tot el seu projecte, al qual acomiadem, i com l’han acabat, amb un llarg Vamp on tots tres han tornat a brillar. 

I també per darrera vegada escoltarem el “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). Els escoltarem en un tema preciós de Victor Schertzinger i Jonny Mercer, l’anomenat... 

15.10.- Tangerine (Schertzinger-Mercer) 5m19s 

I aquest magnífic tema del 1941, ben aviat va convertir-se en un estàndard de Jazz, i també és un tema interpretat per multitud de músics, i també cantat per cantants, dones i homes. El 1942 va aparèixer a la pel·lícula “The fleet’s In”, essent-ne la versió més popular la que van enregistrar la Tommy Dorsey Orquestra, la de la pel·lícula. Oscar Peterson, Chet Baker, i un llarguíssim etc també el van enregistrar, car té una melodia molt bonica, i més encara els canvis tonals que hi incorpora. I després de la melodia feta per Greg Ruggiero, ell mateix n’ha iniciat les improvisacions. El tempo viu li dóna les ales al guitarrista, per volar ell amb ells, i fer-nos volar a nosaltres, car el tema és magnífic i millor la improvisació que Ruggiero ens ha fet. Murray Wall amb el contrabaix ha fet de nou una tasca brutal tot i improvisant amb energia rítmica alhora que contingut melòdic. Al final encara han pogut fer uns “vuits” amb el baterista, per després passar a “quatres”, i ja recuperar la melodia d’aquest preciós “Tangerine” tema que aquest trio ha clavat, més o menys com han fet amb tots els temes que han tocat.

 

I ja per acabar el programa d’avui, recuperarem finalment a l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria) i el magnífic tema a tot tempo i swing de Kay Swift anomenat.... 

16.6.- Can This Be Love? (Kay Swift) 5m11s 

I així de ràpids hem acabat el programa d’avui, que en la versió completa, la que podeu trobar al blog del programa, ha tornat a depassar les dues hores. I és que us he posat 16 temes, o sigui, 4 per disc, per així tenir una visió prou àmplia de com van les seves músiques. I aquest tema de Kay Swift va ser també un dels més populars del seu musical “Fine and Dandy”. I la velocitat del contrabaixista és bestial, ell amb un “running” més que “walking”, o sigui que va corrent més que caminant, i fa també anar a tot drap al líder i saxo alto, havent realitzat aquest un solo magistral, amb un gust exquisit i una gran tècnica interpretativa, la mateixa que ha hagut d’emprar el trombonista Edwards, aquest fent també una tasca magistral, com tots ells al llarg del programa. Al final, un magnífic solo del baterista Mourad, a qui vam veure a Terrassa acompanyant a Lew Tabackin. Solo fet amb les escombretes, més o menys com un que també ens va fer a Terrassa. I la melodia ha aparegut de nou de la mà dels dos vents, fent el guitarrista la tasca d’acompanyant en aquest tema, car, ja l’hem escoltat en les tasques de solista en els altres temes que els hi hem escoltat. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, el qual ha estat majorment més delicat de tempos, coses aquestes que de tant en tant també van bé. 

I ja hem acabat un programa que ens acosta al final d’aquesta 12ena temporada. Però tranquil·les i tranquils que encara en queden dos més. I us recordo que hem escoltat una música molt agradable i amb un swing deliciós, amb el “Ballads” de Menza & Strazzeri, l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”, el “It’s About Time”, de Ruggiero, Wall i Little,  i el “3BrosBones” de Pirone, Nash, Kaplan. I com sempre desitjar que us hagi agradat la selecció de les seves músiques tant com m’ha agradat a mi. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I sí, ja hi tornem amb un programa dedicat a tres projectes amb tots els vents de “República”, i tant de bo no només fossin aquests vents. També serà un programa temàtic per l’estil de les seves músiques, totes encabides ben bé en el Post Bop i derivats. Escoltarem "La Gran Trompetada", el "Broxila" del Fernando Brox Quartet i la "República Cromàtica" del Manel Valls. I avui escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem delicadament amb una preciosa balada del projecte  “La gran Trompetada”, The Changes Vol2, editat per The Changes, publicada la versió en vinil el 3 de juliol de 2021, enregistrat per Ferran Donatelli als Vertigo Studios el 12 de gener de 2021. Mesclat i masteriyzt per Quim ‘Kato’ Puigtió. I aquí hi tenim a Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I l’Oriol n’ha compost tres, el Pol i el Joan, un, mentre que n’hi ha tres que en diem estàndards dels quals ja en parlaré si s’escau. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del seu projecte:

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/la-gran-trompetada 

I tot i ser molt maco el tema del Joan, “The Last One”, els escoltarem amb la preciosa composició de l’Oriol, dedicada al gran Barry Harris i anomenada... 

1.3.-Barry Harrys (Oriol Vallès) 4m55s 

I de quina manera més maca hem començat el programa d’avui. I el tema ha començat de manera marcada pels “inputs” dels tres metalls, ben assenyalats. Després però de la presentació del tema, amb un delicat, Swing, sí que ha aparegut en les improvisacions de manera més notable. I l’Oriol n’és el compositor, però ha estat en Pol qui primer ha fet la primera improvisació, en aquest preciós tema dedicat a Barry Harrys. I què bé ho ha pelat, ell amb el so de la seva trompeta, així com una mica trèmul a voluntat, i amb calidesa i bon fraseig. Xavi al piano l’ha seguit amb la seva digitació prístina i clara, alhora que amb un punt de punció percussiva. Les seves línies creades han estat preciosistes, enlairat també allà dalt, en el registre agut. I el darrer a la trompeta ha estat el més jove de tots, el Joan Mar Sauqué, al qual també li reconeixem la seva sonoritat, relativament diferenciada de la dels seus companys, que per això aquests nois tenen ja el seu so personal. I després dels solos han recuperat el “tema” amb tota la contundència sonora dels tres metalls. No ens oblidem pas de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria, Giuseppet i Joan, els quals els han acompanyat amb tot el Swing, per “walking” delicat d’un i “ride” de l’altre. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz, i aquest agost, amb el seu Festival Mas i Mas. https://masimasfestival.com/agenda/ 

I extret del seu bandcamp, s’hi pot llegir.... 

“Quan l’Anyell va obrir el setè segell, es va fer silenci al cel durant una mitja hora. Després vaig veure que els àngels que estan drets davant de Déu rebien tres trompetes. Llavors va venir un altre àngel amb un encenser d’or i es va posar vora l’altar. Li donaren perfums d’encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l’altar d’or que hi ha davant el tron. I el fum de l’encens, junt amb les pregàries del poble sant, va pujar de mans de l’àngel fins a la presència de Déu. Després l’àngel va omplir l’encenser amb foc de l’altar i l’abocà a la terra, i van esclatar-hi tronades, veus, llamps i un terratrèmol....”. I seguirà.. 

I seguim amb una altra baladeta, ara la del projecte del Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”, un projecte anterior que ell em va enviar i que avui em va la mar de bé per posar-lo. Editat per SedaJazz Records, l’1 de juny de 2018, enregistrat per Vicente Sabater el 31 de març i 1 d’abril de 2017 a l’Elefante Estudio. Mesclat i masteritzat pel mateix Vicente. Produït per Manolo Valls. I aquí hi tenim a: Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. Tots els temes són del Manel, excepte “Viejo Estocolmo”, cançó popular arranjada per ell mateix. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp: 

https://manolovallsquartet.bandcamp.com/album/republica-cromatica 

I la balada “Beautiful X” és preciosa, tema del Manolo, però els escoltarem en el tema popular suec i arranjat per ell.. 

2.6.- Viejo Estocolmo (Popular & arranj. Manolo Valls) 4m16s 

I què maca és aquesta cançó amb tots els aires folklòrics de Suècia. I l’arranjament que n’ha fet el Manel és però magnífic. Delicat, sí, i també amb una mena de suau Groove que se’t va emportant. La melodia a càrrec del dolç so del saxo tenor del líder, és fins i tot captivadora, per com la melodia és, però també pel so del líder. I Cuchillo al contrabaix ha fet la primera “impro”, només acompanyat per les escombretes de Díaz a la bateria. I quina línia melòdica més bonica ha creat, en un solo més horitzontal que vertical, o sigui que seguint més la melodia i escales que no pas els acords. I el líder l’ha seguit amb la mateixa dolçor, i ell ja només recuperant la melodia amb la resta de companys. Hem pogut escoltar també unes espurnes dels acords de la guitarra de Cebrián. I l’han acabat així com una mica en suspensió. Què bonic. 

I ell mateix ens diu què:

“La necessitat d'expressió crea a l'artista. Una seductora condemna que et porta incessantment a transformar la realitat. Aquesta comunió entre el teu món interior i el món exterior que et completa, i on qualsevol mediocritat queda sublimada per la inspiració creadora. Una cosa gairebé mística. Intentes comunicar-te amb els altres -i amb tu mateix- dibuixant sons que creen colors. Així neix aquest disc. Benvinguts al meu món sonor particular, el meu República Cromàtica, la vostra”. Manolo Valls. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I acabarem amb les balades i ara serà amb la del projecte del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. Disc editat el 17 de desembre de 2020 per Blue Asteroid Records, enregistrat per Sergi Felipe als Underpool Estudis d’Esplugues de Llobregat, i masteritzat per Javier Rodríguez, “Hartosopahs”. I aquí hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Tots els temes són del Fernando. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

 https://fernandobrox.bandcamp.com/album/broxila 

I tot i ser molt bonica la balada Reptylidian, els escoltarem en la preciosa  i balada un pèl més viva, a tot vals, anomenada.. 

3.2.- La Rueda (Fernando Brox) 5m36s. 

I aquest tema del Fernando té ja un punt més de tempo, tot i ser encara força delicat. I amb quina “Intro” més maca l’han començat, amb la flauta del líder pujant d’una revolada, per després iniciar-ne ja la melodia. El tema té un punt de ritme passejat pel vals, tot i els diversos breaks i canvis.  I sí, ell mateix ha iniciat les improvisacions amb la seva personal sonoritat i fraseig personal. Fernando és un dels més sòlids flautistes, ell, acompanyat també per Pablo Selnik i per descomptat un dels seus mestres, en Gorka Benítez. Dolçor en la interpretació del Fernando i creativitat en les línies obtingudes. I el Swing ha crescut en el solo del Toni al piano, car Pau i Carlos s’hi ha posat amb més ganes, les que tocaven en aquell moment. Toni, al qual vam escoltar la setmana passada, avui ha abandonat el món Monkià, situant-se més en l’ona Evans, per delicadesa. Tot i això, ell sempre el té ben a prop, a Monk. Pau al contrabaix ha reeixit també per la seva pulsió solista, alhora que amb la seva història explicada a base de les notes obtingudes, i aquest sí, en un solo més vertical que horitzontal. I l’han acabat delicadament després de recuperar-ne la melodia. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre a la Sala Xica del Jazz Club la Vicentina. 

I després d’escoltar com ells tres fan les balades, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. .....Gràcies Carme per la teva dolçor expressiva i sempre al voltant de les músiques del programa.

I recuperarem al Manolo Valls Quartet i la seva "República Cromàtica" amb el tema.... 

4.2.- Salida 17 (Manolo Valls) 5m54s 

 I hem seguit amb el Manolo Valls Quartet a tot delicat Swing amb aquest tema propi “Salida 17”. La melodia  té una calidesa, i més però la de la sonoritat del seu tenor. L’han iniciat amb uns acords previs de guitarrista, i notes del contrabaixista i ja el dolç swing del baterista. El tema sembla tenir una estructura d’aquelles que ja reconeixem, les de 32 compassos i forma AABA, amb el pont ben reconegut pel seu canvi tonal però també amb més incidència del swing. Manel n’ha iniciat les improvisacions, seguint clarament la qüestió harmònica, sense allunyar-se’n ni gens ni mica, tot i desenvolupar posteriorment unes línies més enllà de l’estructura de l’acord. Gran solo del Manel, Manolo, que amb ell ja hi vaig parlar quan li vaig posar el seu darrer projecte, i ell, en valencià, i jo en català, o sigui que Manel. I després del seu solo hem pogut escoltar de quina manera ens ha acaronat el so de la guitarra de l’Ivàn. Magnífica sonoritat, la d’una guitarra de caixa, sense efectes de cap tipus. A banda del so, ens ha frapat el fraseig i com l’ha desenvolupat, amb quina creativitat, i quin llenguatge més jazzístic. 

Seguim però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I recuperarem el projecte del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Els escoltarem en el tema del Fernando, anomenat... 

5.1.- Vozarrón (Fernando Brox) 5m35s 

I amb aquest tema ens hem situat en l’entorn personal d’aquest projecte del Fernando, podríem dir que allunyat d’estils relacionats amb el Jazz, pur i dur, i sobretot en aquest tema tan elaborat, per melodia i harmonia. Fernando ens l’ha presentat i ves per on que ens ha recordat a algun d’aquells que féu Chick Corea,  els primers dels Return to Forever i per tant amb la flauta de Joe Farrell. Ara bé, amb la impro del Toni, crec que les coses han canviat una mica, car l’hem tornat a escoltar percussiu, monkià, alhora que amb un cada vegada més evident llenguatge personal. El Swing ens l’ha regalat Pau Sala, primer, pel seu “walking”, car el Carlos ha estat tota l’estona investigant línies rítmiques, essent-hi però també, aquest swing en tot el seu discurs. La flauta del líder s’ha afegit al so del piano, compartint ells dos moments solistes d’un gran nivell i consistència. Un gran tema i amb una gran trempera. Els acords del pianista recolzen al líder en la seva acurada interpretació, i també els dos de la base rítmica. I recuperant el tema, l’han acabat de cop. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem aquesta segona roda encara més vius de tempo i Swing amb “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I els escoltarem en el tema del Pol, anomenat.. 

6.5.- Pay Day (Pol Omedes) 3m04s 

I els tres trompetistes han fet la melodia principal d’aquest magnífic tema del Pol. Tema dividit entre l’exposició dels metalls, per després la del pianista. Una melodia força elaborada, maca i agradable, que per això la sonoritat dels metalls, que quan volen sonen així de dolços. I el Swing ha aparegut ja des dels inicis amb les escombretes del Joan. I s’ha ampliat en les improvisacions dels dos metalls, Joan Mar i Oriol, car, tot i ser el Pol el compositor, o potser precisament per això, ell no ha fet cap solo. Joan Mar ens ha tornat acaronar per sonoritat, la d’ell propera a gent com Clifford Brown del qual n’és un fervent admirador, fins i tot havent escrit quasi un llibre sobre la seva vida. Recordo que fa uns mesos, i al Facebook, ell ens alliçonava amb tot d’històries sobre Brownie. Joan Mar té també el seu llenguatge, tots ells el van adquirint amb el temps, i tot i ser joves, el Joan Mar el qui més, doncs ja el tenen. El so de l’Oriol ha estat quasi el d’un fiscorn, per fosc, tot i ser el de la seva trompeta. Quin fraseig també més reeixit. I abans de recuperar el tema, encara hem pogut escoltar una mica del pianíssim d’en Xavi Torres, i sempre al seu costat, la base rítmica de dos, Giuseppe i Joan. 

I seguint amb l’Apocalipsi...

“Aleshores els àngels que tenien les tres trompetes van preparar-se per tocar. Va tocar el primer, i foren abocats a la terra una pedregada i un foc barrejats amb sang. La tercera part de la terra, la tercera part dels arbres i tota l’herba van quedar abrusats. Va tocar el segon àngel, i fou abocada al mar una mena de gran muntanya, roent de foc. Una tercera part del mar es va tornar sang; la tercera part dels animals que hi viuen va morir i la tercera part de les naus va ser destruïda. Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d’aigua...”. I seguirà.... 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I seguim amb els tres projectes, escoltant de nou el projecte del Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”,  amb Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. I com que teníem ganes de Blues, podrem gaudir amb el... 

7.5.- Blues for Esteban (Manolo Valls) 5m54s 

I quines ganes de Blues que teníem, oi? Doncs sí, aquest és l’únic Blues del programa d’avui, magnífic Blues del Manel, per cert. Un tema que te una exposició típica per Swing permanent, si n’exceptuem el moment de Break tot just abans del solo del líder al saxo tenor. Gran tema del líder encetant saxo tenor i guitarra la melodia. Una melodia amb aires Coltranians, aquells del seu Blue Train. I l’Ivàn ha fet la seva primera interpretació solista, ell amb una tècnica i bon gust exquisit. Ha desgranat la magrana harmònica amb un solo magistral, amb el seu característic so, i tota la tradició dels seus mestres guitarristes. El líder l’ha seguit amb tota una demostració de bon fer, de tradició, també. El seu fraseig lligat i línies melòdiques inventades al voltant d’aquesta estructura de 12 compassos, ha estat tot plegat fet amb un gust deliciós. El Swing de contrabaix i bateria, Cuchillo i Díaz, l’han acompanyat durant tota la seva exposició solista, a ell, i al guitarrista primer. Díaz finalment ens ha fet una gran solo a la bateria, coses aquestes que ens confirmen l’estat de forma dels músics, sobretot quan fan els seus solos. I amb el “quasi” Blue Train de Coltrane-Valls han acabat el tema de cop. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. Serà qüestió de mirar-ne’n la seva programació. 

I ara us proposo escoltar una meravella de tema del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, anomenat.... 

8.3.- Elipsis (Fernando Brox) 4m11s 

I amb aquest tema el Fernando ens ha tornat a sorprendre, i ara per com els sons del sintetitzador acompanyen els inicis del tema, el so de la seva flauta sintetitzada. Tema potent, per concepció rítmica inicial, tot i presentant el tema, amb una melodia més que sorprenent. Els “colors efectistes” inicials, que l’enriqueixen, desapareixen en les interpretacions solistes, la primera del Toni al piano, on el Swing, apareix ja de manera evident amb el “walking” del Pau i el “Ride” i “Xarles” del Carlos. La pulsió rítmica del pianista i línies creades ens acosten de nou al món Monkià, tot plegat barrejat amb el seu propi discurs, el qual cada vegada va fent-se més seu i seu. Fernando ha recuperat el tema, amb els efectes sorprenents, els d’una “Elipsis”, els d’aquest tema sorprenent i magnífic. Ell ha fet també uns moments més de solista sintetitzat, amb acords puntuals del pianista, i sempre amb tot el Swing de la base rítmica. I al final en recuperen el motiu melòdic principal i l’acaben delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I una mica més vitals de tempo, com són la majoria de temes del projecte “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. Els escoltarem en el tema de Duke Pearson anomenat... 

9.7.- Jeannine (Duke Pearson) 5m55s 

I aquest magnífic tema "Jeannine" va ser compost per Duke Pearson el 1960 i apareix una primera versió a l'àlbum de Cannonball Adderley "Them Dirty Blues", enregistrat al febrer del mateix any. La versió que en va fer Donald Byrd va aparèixer en el seu àlbum de novembre de 1960 "At the Half-Note Cafè". També es van enregistrar diverses versions vocals amb lletra d'Oscar Brown, Jr. Sembla que el seu oncle, un fanàtic de Duke Ellington, el va anomenar Duke. Pearson va ser músic d'estudi i productor d'àlbums per a Blue Note, on va ser influent en el canvi  d'aquest segell al Hard Bop. Va deixar de treballar amb Blue Note el 1971 quan va morir el cofundador Frank Wolff. Si bé va continuar acompanyant vocalistes, en particular a Carmen McRae, a la dècada de 1970, va passar molt temps lluitant contra els efectes de l'esclerosi múltiple. 

I aquest és un molt bon tema a tot Hard Bop interpretat per infinitat de músics. De manera particular té molta gràcia el Pont del tema, amb el seu canvi tonal. El ritme de la A del tema no té el Swing del Pont, afegint-s’hi això a la bellesa del tema. Em recorda d’altres temes on a la A hi ha un ritme Latin, mentre que al pont hi ha el Swing, com per exemple “On Green Dolphin Street”, de Kasper & Whasington. Els tres metalls ens n’han fet la melodia, amb una compenetració total. I qui primer ha començat les improvisacions ha estat Joan Mar, ell amb el seu so característic i fraseig espectacular. Gran solo del Joan, que cada dia que passa s’estableix com un dels metalls joves a seguir, ell que va créixer al costat del Joan Chamorro, i encara l’acompanya. Pol l’ha seguit amb la seva personal sonoritat, amb un trèmolo voluntari que el  fa reconeixible. Oriol ha fet la seva aportació amb un so un punt més fosc, coses aquestes que es noten clarament. Mestria de tots tres, cadascun d’ells amb el seu discurs. I el tema l’acaben delicadament després d’escoltar la improvisació de Xavi Torres al piano, magnífic ell, i la resta de la base rítmica, en Giuseepe i Joan. 

I acabant amb l’Apocalipsi....

“.....El nom de l’astre és Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir en absenta, i molta gent va morir per culpa de l’aigua que s’havia tornat amarga. Van tocar els tres àngels i la foscor colpí la tercera part del sol, la tercera part de la lluna i la tercera part de les estrelles. Tant el dia com la nit van perdre així un terç de la seva llum. En plena visió, vaig sentir el batec d’una àguila que volava altíssima pel cel i que proclamava amb veu forta: - Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels darrers tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer! ”. Apocalipsi 8 1-13. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I encara farem una darrera roda, així doncs que escoltarem al Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. El tema en qüestió, farcit de ritmes així com trencats, s’anomena... 

10.7.- Afroiluminatti (Fernando Brox) 5m00s 

I dels tres projectes, aquest del Fernando respira un tarannà personal, per composicions, per ritmes i melodies, i jo diria que aquest tema encara ens ho constata més. Els inicis i posteriors desenvolupaments a vegades ens situen en l’Orient més enllà, coses aquestes que potser tenen relació amb el títol. La flauta torna a tenir una sonoritat un punt sintetitzada o passada per sedassos electrònics diversos. El break rítmic previ a la improvisació del líder, és també força remarcable. Carlos i Pau, bateria i contrabaix, mantenen una pulsió rítmica així com trencada, amb un Groove imparable. Fernando ha estat de nou immens en la seva improvisació, i durant tot el tema. I ves per on que hem pogut escoltar la mestria de Carlos Falanga amb un solo de bateria remarcable. I el final, així com molt beat és també sorprenent, arrastradet i molt bonic, amb pregunta resposta a càrrec de flautista i pianista. I l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb en Pau Sala al contrabaix donant les notes guia adequades. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i dir-vos que aquest dissabte 10 de juliol començarem el 12è Festival de Jam Sessions. Comptarem amb els combos del Taller de Músics i el d’alumnes i professors del Musical de Bellaterra, sempre amb la molt bona disposició de la seva directiva, la que fa que màsters com l’Elàdio Reinón i demés professors, acompanyin als seus alumnes. Serà a la plaça del Mamut Venux a partir de les 20h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I escoltarem també per darrera vegada el projecte i un parell de temes seguits, que són curtets, els dels nois d’aquesta “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I el primer tema és de la gran Mary Lou Williams, i el segon és de l’Oriol Vallès, som-hi doncs.. 

11.2.- In the land of Oo-Bla-Dee (Mary Lou Williams) 2m51s

12.4.- Propietat intel·lectual (Oriol Vallès) 3m52s 

Mary Lou Williams (nascuda Mary Elfrieda Scruggs, 8 de maig de 1910 - 28 de maig de 1981) va ser una pianista, arranjadora i compositora de jazz nord-americana. Va escriure centenars de composicions i arranjaments i va enregistrar més de cent discos (en 78, 45 i versions LP a 33). Williams va escriure i arranjar per a Duke Ellington i Benny Goodman, i va ser amiga, mentora i mestra de Thelonious Monk, Charlie Parker, Miles Davis, Tadd Dameron, Bud Powell i Dizzy Gillespie. I quina gràcia el primer tema de Mary Lou Williams. 

I la melodia l’ha fet un dels tres metalls, diria que Joan Mar, recolzant-lo els altres dos. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat en Pol Omedes, a qui reconeixem ja a la primera. Pol posseeix també un fraseig lleuger i gràcil, alhora que magnífic discurs, amb la característica sonora del seu lleuger trèmolo. I quin Swing hem pogut escoltar durant les improvisacions, amb en Giuseppe i Joan, Joan i Giuseppe. I ben aviat, després del seu curtet solo, hem pogut escoltar de quina manera ho ha brodat Joan Casares a la bateria. Joan destil·la Swing per tots els costats, i ens mostra la seva contundència en cada concert que el veiem en directe. Aquí l’hem escoltat com ha “omplert” de recursos rítmics tot el tema, i sí, molt més en el seu solo final. 

I amb aquesta “Propietat Intel·lectual” de l’Oriol cloguem les músiques del seu projecte, disc que ha sortit en vinil, i no sé si de 180 grams, i també digital al seu bandcamp. I de quina manera també ha començat aquest tema, amb el ritme trencat en les A mentre que ha aparegut el Swing en el Pont o la B i canvi tonal. Pol ha estat de nou qui primer n’ha començat les improvisacions, amb el seu so característic. La seva mestria ha quedat de nou ben constatada, fent-nos tota una demostració de bon gust i fraseig. Les seves excursions puntuals al registre més agut, que no súper aguts, ens el mostren també molt tècnic. El Swing de Giuseppe i Joan, amb acords del Xavi, fan que tot plegat sigui una meravella de solo. Fins i tot m’ha semblat escoltar una mena de diàleg amb la trompeta de l’Oriol, jo diria. I el tema té uns canvis rítmics magnífics, amb un “Soli” dels tres metalls, ja a les acaballes del tema, amb uns “quatres” que han fet amb el Joan. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on en aquest juliol podrem gaudir amb el Jazz a la Fresca amb tot de projectes que s’hi podran veure. I ves per on que nosaltres vàrem anar a veure el de “La gran trompetada”, en un pati de la Nova Jazz Cava, ple de gom a gom. 

I acabarem el programa d’avui amb el Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”,  amb Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. El tema en qüestió és el propi, anomenat... 

13.8.- Crisis (Manolo Valls) 5m01s 

I de quina manera més brutal hem acabat el programa d’avui, a tot tempo fast i Swing a dojo. I com l’ha començat l’Ivàn amb la seva guitarra i fent-ne una “Intro” curteta i bestial. I la melodia ha aparegut ja d’entrada de la mà del saxo tenor i líder Manel Valls, líder del seu Manolo Valls Quartet. Després de la presentació del tema, ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, fent la seva de  manera magistral, per velocitat, per tempo, però també pel bon gust del líder. Ens ha tornat a mostrar el seu saber, que ha estat molt. Fraseig veloç, llenguatge jazzístic més que evident, i sobretot, bon gust interpretatiu. Cebrián a la guitarra ha estat un altre dels qui ha volat, literalment, per veloç, per creatiu, i tot plegat amb un so càlid, el de la seva guitarra de caixa. Després d’ell hem pogut escoltar encara uns “quatres” del saxo tenor i guitarrista amb el baterista Díaz, el qual  també ens ha fet gaudir d’allò més. I com sol passar, han recuperat el tema per acabar-lo de cop, coses aquestes que han passat en els temes més vius del seu projecte. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a tres projectes de gent de casa com són Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”; el del Fernando Brox Quartet, “Broxila” i el de “La Gran Trompetada” amb Pol, Oriol i Joan Mar i demés, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.