Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja amb el penúltim programa de la 12ena temporada, el dedicat a les músiques més “amables” i amb tot el Swing del Món, les de dos projectes Swing Alley i dos més de FSR-CD, i ja ho veieu, dedicant-li el programa a la nostra editorial amiga, potser la que més pels anys que portem junts, tots els 12 d’aquest programa, la de l’estimat Jordi Pujol, Fresh Sound Records. I els dos de Swing Alley seran els l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”, i el “It’s About Time”, de Ruggiero, Wall i Little, mentre que els altres dos són el “Ballads” de Menza & Strazzeri i el “3BrosBones” de Pirone, Nash, Kaplan. 

Així doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I donat que en tots els projectes hi ha balades, els escoltarem a tots quatre per veure com les tracten i toquen. O sigui que començarem delicadament amb el “Ballads” de Don Menza & Franks Strazzeri. Editat el 2020 per FSR-CD de la compilació feta el 1987. Enregistrat per Jordi Vidal al Perpinyà Estudi el 29 de març de 1987, Barcelona. Mesclat i masteritzat per a CD amb digitalització de 24 bits per Pieter de Wagter. Produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques SL. I ells dos toquen, Don Menza, saxo tenor i Frank Strazzeri, piano. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/don-menza-frank-strazzeri-albums/52222-ballads.html 

I començarem escoltant-los dolçament amb la preciosa balada de Victor Young i lletra de Ned Washington anomenada. 

1.2.- My Foolish Heart (Young & Washington) 4m26s 

I quina delícia d’interpretació que ens han fet aquests dos mestres, Menza i Strazzeri, saxo tenor i piano per començar el programa d’avui. Una cançó del 1949 que va esdevenir un estàndard de Jazz tot i començar amb mal peu pel fet de ser la banda sonora d’una pel·lícula del mateix nom. La crítica va destrossar la peli, i la seva música no se’n va poder escapar. I la va cantar Martha Mears. De cantants nostres em ve al cap la magnífica versió que en fa Xavier Casellas. Tema que ha iniciat Strazzeri al piano amb una “Intro” molt bonica, on el so del tenor, càlid i dolç, ens acarona ja des del primer moment, alhora que la música del tema ens omple totalment, tantes vegades l’hem escoltat. La melodia, les més de les vegades cantada però també interpretada instrumentalment, ens ha situat en aquest projecte dedicat a les balades. I el curtet solo del pianista, a les acaballes del tema acaba d’endolcir-nos plenament, i més que ho faran posteriorment. 

I encara els escoltarem tan dolçament amb el tema de Jimmy Van Heusen & Eddie DeLange, anomenat... 

2.5.- Darn that Dream (Van Heusen & DeLange) 4m45s 

I com que ens agraden tant, seguirem amb ells, però també per ésser l’únic disc dels quatre dedicat a aquestes precioses cançons. I aquest “Darn that Dream” és una cançó del 1939 i que ja al 1940 va arribar al número 1 de les cançons més populars als EEUU, i tot gràcies a la versió que en va fer Benny Goodman en un arranjament de Eddie Sauter i cantada per Mildred Bayley. Tema també ideal per a les veus de dones i homes, i interpretat de manera instrumental com és el cas de tots els temes d’aquest projecte, però com també va fer Miles Davis, que el va incloure en el seu Birth of the Cool. I Strazzeri l’ha iniciat amb els darrers acords del tema, a  mode d’”intro”. I Menza, amb el seu tenor ens ha endolcit la vetllada amb la seva càlida sonoritat fent les As del tema. I ves per on que el Pont, o la B, l’ha fet el pianista Strazzeri, recuperant la darrera A el saxofonista. I ja ho sabeu, en un tema de 32 compassos i forma AABA. Strazzeri ha iniciat la seva molt bonica improvisació fent-la en les As, mentre que Menza ha fet la seva també molt delicada en el pont i en la darrera A, acabant-lo tots dos delicadament, en una preciosa composició de Van Heusen. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I amb tota la calidesa també, la d’una balada preciosa del projecte del Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. Editat el 2019 per Swing Alley. Enregistrat per Hugo Bracchi a Studio Midilive, Villetaneuse, França, el 14 de maig de 2018. Mesclat i masteritzat per Gilles Réa. Produït per Esaie Cid. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions discografiques S.L. Tots els arranjaments són de Esaie Cid, i ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/esaie-cid-albums/46902-the-kay-swift-songbook.html 

I els escoltarem amb tots els aires del blues per com el guitarrista l’interpreta,  amb el preciós i així com molt arrastradet tema anomenat.... 

3.10.- Let’s Go Eat Worms in the Garden (Kay Swift) 8m15s 

I ves per on que la Katharine Faulkner Swift, (1897-1994) més coneguda com a  Kay Swift va ser una compositora i intèrpret de música clàssica alhora que de música popular, ella una americana nascuda a New York de pares anglesos. I fins el 1925 i abans de conèixer a George Gershwin, amb el qual va tenir una relació sentimental que va durar 10 anys, Kay estava bàsicament interessada en la música clàssica, admirant també la música de Irving Berlin. I en parlaré una mica més d’ella, però ara centrem-nos en aquesta preciosa composició. És una cançó que va estar inclosa en el musical del 1930, “Fine and Dandy” , tot i que originalment, interpretada i cantada a un tempo més vital. I és que Kay Swift, va ser la primera dona compositora a Broadway, cosa certament difícil en aquells anys. 

I els nostres herois han volgut reconvertir aquest tema en alguna cosa més, amb aquest tempo tan arrastradet tan bonic en un tema llarg de quasi 9 minuts. I com l’hem gaudit pels canvis que ells l’hi han introduït en un magnífic arranjament. La combinació de saxo alto i trombó és alhora un complement harmònic ple de colors. També la guitarra ajuda a omplir la sonoritat d’aquesta bonica cançó de Kay Swift i millor interpretació de tots ells. El Swing hi és, dolç i delicat, amb un contrabaix i escombretes suaus, i la melodia feta pels dos vents, és realment preciosa. I quin canvi ens ha introduït el guitarrista en la seva improvisació amb tots els aires d’un Blues. I què bonic ho ha fet el guitarrista Réa. El so del trombó d’Edwards amb tot el wha-wha fet amb la sordina, ens ha ofert una altra possibilitat sonora i estilística. I és que cadascú té el seu món musical. Em recorda al nostre amic Ramon Fossati, ell que també és un mestre en això de la sordina, alhora que amb els cargols de mar. I el so més brillant del saxo alto del líder Cid ens ha acabat d’endolcir aquest pastís i tema de Kay Swift. I el final, què bonic, recuperant la melodia els dos vents. Preciós tema per començar el seu projecte, i més que n’escoltarem de tan bonics, i tots, temes de Kay Swift. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre al Jazz Club la Vicentina.

 

I seguim amb més calidesa, la de la preciosa balada del projecte “It’s About Time” de Ruggiero, Wall & Little. Disc editat el 2018 per Swing Alley. Enregistrat al RHS Brooklyn, Nova York, 1 i 4 de novembre de 2016. Mixat i masteritzat per Walter Fischbacher. Produït per Greg Ruggiero. Productor executiu: Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: 

https://www.freshsoundrecords.com/greg-ruggiero-albums/6718-it-s-about-time.html 

I els escoltarem amb el tema de Jimmy Van Heusen & Johnny Burke  el conegut... 

4.4.- Polka Dots and Moonbeams (Van Heusen & Burke) 6:23 

I ara hem tingut un tema on les cordes, guitarra i contrabaix, en són les protagonistes, alhora que amb el suport de les escombretes d’una bateria. I aquesta preciosa cançó del 1940, també després un estàndard de Jazz, la va enregistrar primer Frank Sinatra amb la Tommy Dorsey Orquestra. Posteriorment Gil Evans li va fer els seus sempre magnífics arranjaments i la van interpretar mestres com Bill Evans, Blue Mitchell, i un llarg etc. I què bonic ho han fet ells, dolçament, car aquest programa i en aquests els primers passos, va d’això, de balades, més o menys com estic fent de fa temps. I el líder i guitarrista Ruggiero l’ha iniciat dolçament amb la seva ”intro”, que no és sinó, una part de la melodia principal. Aquesta ha aparegut plenament alhora que dolça, per com de delicada ens l’han fet. L’estructura típica dels estàndards la tornem a reconèixer, i així és que la seva forma AABA, amb el preciós pont i canvi tonal. Ruggiero, qui ens acaronarà sempre fent la melodia dels temes, ha iniciat la seva improvisació, càlida, alhora que amb tota la intenció jazzística encabida en la seva improvisació. Un so de la guitarra de Ruggiero amb tota la tradició dels seus mestres en el seu bagatge musical. Un bon solo també del contrabaixista Murray Wall, i sempre amb el recolzament de les escombretes de la bateria de l’Steve Little.  

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. I aquest agost, amb el seu Mas i Mas Festival.

 

I ara us presentaré el darrer projecte i també amb una delicada balada, tot i que amb una mica més de tempo la dels “3BrosBones”, Massimo Pirone, Dick Nash i Alan Kaplan, tots tres trombonistes, editat el 2019 per FSR. Enregistrat per Alessandro Fontana el desembre de 2018 al Recording Studio, Roma, Itàlia i a l’Alan’s Studio per l’Alan Kaplan el gener de 2019 a Los Angeles, Califòrnia. Masteritzat per Pieter De Wagter. Produït per Massimo Pirone i productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discográfiques, S.L. I aquí hi tenim a: Dick Nash, Alan Kaplan, Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria). I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/massimo-pirone-dick-nash-alan-kaplan-albums/48396-3brosbones.html 

I els escoltarem dolçament amb uns temes, balades, però amb un pèl més de tempo com és la preciosa de Johnny Green amb lletra, quan la canten, de Heymann, Sour i Eyton, la coneguda... 

5.8.- Body and Soul (Johnny Green) 6m20s 

I ja heu pogut escoltar que ara ens han acaronat també el so dels trombons, alhora que també amb una preciosa guitarra. I aquest tema del 1930, el van incloure en la pel·lícula del mateix nom del 1947, un drama de cinema negre dedicat al món de la boxa. És també una de les composicions, estàndards de jazz que més s’han interpretat. I Bonanno al piano l’ha iniciat amb una bonica “intro”, per ja ben aviat aparèixer el primer trombó pel canal esquerre fent la primera A, i el segon fent-ne la segona. El pont l’han fet tots dos, m’ha semblat. I què bonic ho han fet en la darrera A on s’han doblat canviant el seu to i aconseguint uns colors molt bonics. I dels tres trombonistes, un d’ells ha iniciat les improvisacions, en un tema farcit de delicat swing. I què maca l’ha fet, i jo diria que sonant pel canal central, amb un fraseig ben trenat i melodies aconseguides, molt boniques. I la feina que ha fet el guitarrista Alfredo Bochicchio ha estat també de gran factura, amb tota la calidesa del seu missatge. I després, en el pont, han aparegut de nou els trombons per ja anar acabant amb el tema. Preciosa també la primera mostra sonora d’aquests tres trombonistes Dick Nash, Alan Kaplan, Massimo Pirone. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I seguirem amb tots quatre tot i recuperant el “Ballads” de Don Menza & Frank Strazzeri. I j sabem que ells dos són: Don Menza, saxo tenor i Frank Strazzeri, piano. Els escoltarem encara dolçament amb la preciosa de Bob Haggart i Johnny Burke, anomenda... 

6.11.- What's New (Haggart & Burke) 4m17s 

I aquesta és una balada que Dexter Gordon havia fet, i de quina manera, a ell que el van enregistrar en viu en molts dels concerts que va fer quan es va establir a viure al vell continent, a Copenhage. Un tema del 1939, tot i que la música va ser del 1938, i tema instrumental llavors anomenat “I’m Free”, quan Haggart tocà amb la Bob Crosby Orquestra. Bing Crosby la va enregistrar el 30 de juny del 1939 encabit en la John Scott Trotter Orquestra. I aquesta és una altra de les molt boniques composicions, balades, que han esdevingut estàndards de Jazz. La versió que ens n’han fet ells dos, sobretot el saxofonista, em recorda la de Dexter Gordon, del qual lo més segur en vol ser un homenatge per com de sentida la fa. Strazzeri al piano n’ha iniciat les improvisacions, i amb quin bon gust i delicadesa ho ha fet. I Menza ha recuperat el tema fent abans també una preciosa i curta improvisació. Una delícia de tema interpretat per aquests dos mestres. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara seguirem amb ells, però ara amb un magnífic Blues, tema compost per ells dos anomenat... 

7.12.- Blues in the Dark (Strazzeri-Menza) 3m50s 

I com sempre dic, si hi ha un Blues, Blues que posem en aquest programa. I aquest tema propi ens ha agradat força, car és un Blues d’aquells que en diem clàssics, amb tot el regust del Mississippí, el del Sud. I si l’ha començat el pianista, ha estat Menza amb el seu tenor qui n’ha fet la primera improvisació, i què bé que ho ha fet, amb tots els aires de la tradició. El seu so i dolçor, l’ha combinat amb moments de més força interpretativa, que per això és un Blues, i el sentiment s’ha de mostrar quan convé. I Strazzeri al piano ha fet la seva, també molt reeixida, i curteta, que per això només hi tenim 12 compassos. I al final ells dos l’han acabat la mar de dolçament. 

"Segur que ja no els fan així, (els discos) i la raó és senzilla. Tant el saxo tenor Don Menza (que encara està tocant i tocant) com el pianista Frank Strazzeri (que ens va deixar el 2014) van perfeccionar les seves habilitats en grans bandes, aprenent així per a ser un bon jugador d’equip, tenir confiança en el so i no sobreeixir mai la mà. Algú hi posa atenció? I va passar que ells dos, els dos senyors, feien una gira junts per Europa quan el productor Jordi Pujol els va convidar a anar a Barcelona per a enregistrar aquest magnífic duet d’un àlbum de balades. El to, l’estil i la classe es desprenen a cada nota. Menza de vegades sona com Stan Getz, Gene Ammons i Zoot Sims, el que significa que el seu ADN coincideix amb el de Lester Young. Strazzeri és un bopper de cor, amb les mans expandides a poc a poc, i els dos cops de fum sonen en peces com l’escumós “You're My Thrill”, el dolç mullat “Darn That Dream” i el dia boirós de “What's New”. Menza obre una cadència solista desolada a "Over The Rainbow" abans de brillar com el robí, els dits de Strazzeri són suaus i càlids com el guant d'un puny de base a "What's New" i manté obert el saló fins ben tard a "Blues In The Dark". Poseu-la en una càpsula del temps i toqueu-la el primer dia a l’escola per a cada instrument de vent de la Berklee School of Music o a la Manhattan School of Music. La classe s'ha acabat ".

George W. Harris (3 de desembre de 2020) https://www.jazzweekly.com

 

I seguirem amb igual calidesa, i ara amb el “3BrosBones” amb Dick Nash, Alan Kaplan i Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria), ara amb el preciós tema de Hoagy Carmichael i lletra de Ned Washington, anomenat... 

8.4.-The Nearness of You (Hoagy Carmichael) 5m55s 

I què bonica aquesta altra balada, ara però amb una mica més de tempo. I és que l’han cantat i tocat gent, mestres, com Ella Fitzgerald & Louis Armstrong, Norah Jones, el mateix Rod Stewart, Frank Sinatra, i tantes i tants altres. Un tema del 1938 que es va enregistrar per primera vegada el 1940, i ho va fer la Glenn Miller Orquestra en el seu famós disc i tema “In the Mood” cantat per Ray Eberle. I els nostres herois l’han fet amb tota la calidesa i complicitat, la dels tres trombons, tot i compartint les As del tema, tot i que en el pont l’han tocat plegats tots tres. El tempo és una mica més viu, i el swing hi és de totes, totes, així com arrastradet. I els solos els han iniciat, primer un pel canal esquerra, fent el tema sencer, o sigui les AABA. I pel canal dret, hem pogut escoltar a un altre dels trombonistes, i ves per on que se’ls nota la diferència de sonoritat. Ambdós trombonistes han fet una bona tasca en les seves improvisacions, recuperant la melodia principal, i ja la de la darrera A. Bonica interpretació que ells ens n’han fet. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I encara amb el seu projecte amb un altre gran tema, ara de Jerome Kern i lletra de l’Oscar Hammersteim II, amb un swing arrastradet magnífic, el conegut... 

9.1.- All the Things You Are (Jerome Kern) 6m02s 

I aquest és un tema que Kern i Hammersteim II van fer el 1939 pel musical “Very warm for may”, “massa calent pel mes de maig”. Interpretat en moltes jam Sessions pel fet de la seva estructura i forma harmònica la qual incorpora una certa dificultat per la progressió en quartes. I ara ja ens hem situat en un tempo una mica més viu. I els trombons han sonat per canals diferents, i ara reconeixent molt més el trombó baix, que ha sonat pel canal dret. La melodia l’ha iniciat però un dels dos trombonistes pel canal esquerra, afegint-s’hi el trombó baix també. I aquest és qui primer ha iniciat les improvisacions, i igualment ho ha fet pel canal dret. La sonoritat del trombó baix, més greu, tot i el so brillant del metall, ens ha acaronat alhora que hem constatat la seva qualitat interpretativa. I és que aquests tres, són uns mestres en això de fer sonar els trombons, i més encara quan el swing ha aparegut i tempo doblat en el solo dels dos trombonistes pel canal esquerra, i seu trombó “normal”, que no baix. Magnífica feina solista de tots tres en aquest tema de Jerome Kern, tantes vegades escoltat, un dels més tècnics alhora d’improvisar per com n’és la seva estructura harmònica. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts, o sigui que és qüestió de mirar-ne la seva programació.

 

I recuperarem el projecte de l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I els escoltarem en el tema a tot delicat swing de Kay Swift, com ho són tots, i anomenat.. 

10.2.- When You Hear This Music (Kay Swift) 5m39s 

I quin tema més bonic també de Kay Swift i sembla que mai ningú va enregistrar abans, al menys pels músics més coneguts, i què bé ho han fet ells cinc. I la melodia l’han fet els dos vents, i potser més el líder i saxo alto Esaie Cid. I el Swing ens ha acompanyat durant tot el tema i s’ha fet més evident en les improvisacions, la primera la del líder i saxo alto. Bon so, càlid, i proper al d’un Balanced, i sobretot un fraseig ben trenat i amb un gust exquisit. Gilles Réa a la guitarra ens ha tornat a frapar per com l’ha feta, amb una digitació magnífica, millor tècnica i molt bones maneres. I quin “walking” de Hubert al contrabaix i pulsió rítmica del baterista Mourad Benhammou, músic que vam veure no fa massa a la Nova Jazz Cava encabit ell en el trio de Lew Tabackin. I mentre el guitarrista l’ha fet, hem pogut escoltar uns “riffs” dels dos vents. I el trombonistsa Edwards ha tornat a brillar per com ha quallat la seva improvisació, amb la mateixa mestria de Hubert al contrabaix i solo personal. I els dos vents han recuperat la melodia d’aquest magnífic tema de Kay Swift. I ves per on que hi ha un vídeo d’aquest tema i projecte del qual us en posaré l’enllaç al blog del programa: https://youtu.be/VGBODZXNpIU 

Encara que va continuar escrivint música de cambra al llarg de la seva llarga vida, la direcció principal de la seva composició va canviar a la música popular per suggeriment de George Gershwin, amb qui es va involucrar romànticament el 1925, encara que ja era mare de tres fills i s'havia casat amb el banquer James Paul Warburg el 1918 (es van divorciar en 1935). Gershwin li va posar Kay i li va suggerir que quan escrigués cançons fes servir el seu cognom de soltera. I com he comentat abans, Kay Swift es va convertir en la primera dona en escriure la partitura d'un musical d’èxit a Broadway, l'espectacle de 1930 Fine and Dandy. Les seves tres cançons més remarcables són "Fine and Dandy", "Can not We Be Friends?" I "Can This Be Love?" Aquest àlbum presenta una selecció de les seves cançons més conegudes, i també les fosques i inèdites escrites entre 1928 i 1950. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I amb aquest mateix delicat swing podrem escoltar de nou el projecte “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I els escoltarem en el tema de l’Ellington & Persons, anomenat.. 

11.7.- Things Ain't What They Used to Be (Ellington-Persons) 6m03s 

I no em puc estar de recordar aquest tema interpretat a piano solo, i a un tempo més lent, el d’aquest Blues de l’Ellington, i us parlo del gran Keith Jarrett, i això, que al blog us en posaré l’enllaç: https://youtu.be/z_LdMKSf-GM i és que Jimmy Snidero també el va fer a tempo similar del de Jarrett. El mateix Jarrett el va enregistrar a trio en el seu disc en viu anomenat “The Cure” amb Peacock i DeJohnnette. I els nostres herois l’han fet més viu, tot i que tampoc massa, i sí, amb tot el Swing del món. I després de la coneguda melodia ha aparegut Ruggiero fent un altre magistral solo amb la seva guitarra, amb la sonoritat de les magnífiques guitarres de caixa, una Gibson de ben segur. Ens recorda per maneres i fraseig a Kenny Burrelll, i també a d’altres esclar. Ens ha tornat a mostrar el seu bon gust i delicadesa interpretativa, com també ho ha fet el contrabaixista Murray Wall, ell també amb una pulsió rítmica alhora que solo melòdic que ens ha fet. Després han aparegut els “vuits” amb el baterista per finalment recuperar el tema i acabar-lo delicadament. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I seguirem així dolços i ja també a aquest tempo més vital amb el projecte de l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria). I els escoltarem en un altre tema de Kay Swift, com ho són tots, i anomenat.. 

12.8.- Can’t We Be Friends? (Kay Swift) 4m26s 

I tal i com us he dit abans, aquest tema formà part del repertori del musical “Fine and Dandy”, i en va ser un dels temes més coneguts. I què bonic ho fan els dos vents, fent la melodia alhora, en un tema a ritme de vals, tot i aparèixer el swing en el pont o la B del tema. I quin “soli” ens han fet els dos vents, o sigui una improvisació d’ells dos junts, escrita en un pentagrama gràcies a l’arranjament que ells n’han fet. I el guitarrista Réa primer amb un solo magnífic, i després el del trombonista Edwards, igualment reeixit, han iniciat les improvisacions. I ves per on que el líder Esaie Cid ha fet la seva també molt remarcable i amb un so preciós. Fins i tot el baterista d’origen israelià Mourad n’ha fet una de curteta. I recuperant el soli amb els dos vents, l’han acabat dolçament. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà aquest dissabte 17 de juliol segon dia del 12è Festival de Jam Sessions. Comptarem amb el combo d’alumnes del Conservatori del Liceu, i de l’ESMUC, i serà a les 20h, a la plaça de Joan Prats i Escala, al barri del Serral. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina, que no la Vicentina que per això som independents. Visca la independència. 

 

I amb una mica més de tempo encara volem escoltar aquestes precioses músiques, i tan ben interpretades amb el projecte “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). I els escoltarem en el tema de Allie Wrubel i lletra de Herb Magidson, l’anomenat.. 

13.1.- Gone With The Wind (Wrubel-Magidson) 5m09s 

I amb quin swing i delicat tema estem encarant el final del programa, i ara amb aquest magnífic tema del 1937 de Wrubel. I tot i dir-vos que hem escoltat aquest tema moltes altres vegades, tampoc és que Wrubel hagi destacat per la seva faceta de compositor, i em refereixo a d’altres temes que hagi pogut compondre. I Dave Brubeck el va enregistrar el 1959 en un disc titulat de la mateixa manera, que Wes Montgomery ho va fer el 1960, i Bill Evans ho va fer el 1967. I després de la “intro” amb els darrers acords del tema, l’han començat ja amb tot swing del “walking” de Murray Wall i les escombretes de l’Steve Little. I quina improvisació ens ha fet Greg Ruggiero, magistral ell, amb delicadesa i fraseig molt bonic i unes línies melòdiques creades precioses, amb tota la tradició dels seus mestres a les seves mans. Murray Wall al contrabaix també ha fet la seva amb un contingut rítmic evident, alhora que amb tota la melodia del món. I després, els “quatres” amb el baterista Little, coses aquestes que enriqueixen els temes. I de nou ha aparegut aquesta bonica melodia del “Gone with the Wind”. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat el seu Jazz a la Fresca del pati de la Nova Jazz Cava. I us dic que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming 

I si Don Menza i Frank Strazzeri tinguessin algun tema vital el posaria, però no és el cas, i ja els hem escoltat en quatre precioses balades, i ja ho sabeu, tot el disc és així de meravellós. I seguirem amb més tempo i swing tot i recuperant per darrera vegada el projecte “3BrosBones” amb Dick Nash, Alan Kaplan i Massimo Pirone (trombons); Alessandro Bonanno (piano); Alfredo Bochicchio (guitarra); Flavia Ostini (contrabaix); Marco Rovinelli (bateria). Els escoltarem en un tema que m’agrada molt, de John Klenner, el conegut i anomenat.. 

14.3.- Just Friends (John Klenner) 6m30s 

I aquest és un dels temes que més m’agraden, i ara parlo com a músic amateur, car és un dels que miro de tocar quan puc i vaig a una Jam Session. I ells l’han tocat a un tempo molt maco. I Klenner amb la música, i Sam Lewis amb la lletra van fer aquest tema el 1931. I des de llavors que ja es va convertir en un magnífic estàndard de Jazz interpretat el 1949 per Charlie Parker, entre una multitud de músics més, cantants també. I els nostres tres trombonistes han fet un arranjament magnífic, amb un Swing espaterrant i una compenetració brutal entre tots tres, sense oblidar a la base de guitarra, contrabaix i bateria. I la melodia ha sonat pel canal esquerra i també pel dret, una mica modificada per l’arranjament. I el trombó baix ha iniciat la seva tasca improvisadora, escoltant-lo pel canal central com acabem d’escoltar, i igualment fent una feina magnífica. Un dels companys l’ha seguit pel canal dret, ja més brillant de sonoritat, i també després de fer-ne un parell de chorus. I què bé ho fan aquests trombonistes, tots tres, car, el tercer en concòrdia ha fet el seu pel canal esquerra, també de manera magistral, i sempre amb el recolzament de la base de tres, guitarra, contrabaix i bateria. I recuperant la bonica melodia, l’han acabat després d’haver-nos acaronat durant tot el seu projecte, al qual acomiadem, i com l’han acabat, amb un llarg Vamp on tots tres han tornat a brillar. 

I també per darrera vegada escoltarem el “It’s About Time”, amb Greg Ruggiero (guitarra), Murray Wall (contrabaix), Steve Little (bateria). Els escoltarem en un tema preciós de Victor Schertzinger i Jonny Mercer, l’anomenat... 

15.10.- Tangerine (Schertzinger-Mercer) 5m19s 

I aquest magnífic tema del 1941, ben aviat va convertir-se en un estàndard de Jazz, i també és un tema interpretat per multitud de músics, i també cantat per cantants, dones i homes. El 1942 va aparèixer a la pel·lícula “The fleet’s In”, essent-ne la versió més popular la que van enregistrar la Tommy Dorsey Orquestra, la de la pel·lícula. Oscar Peterson, Chet Baker, i un llarguíssim etc també el van enregistrar, car té una melodia molt bonica, i més encara els canvis tonals que hi incorpora. I després de la melodia feta per Greg Ruggiero, ell mateix n’ha iniciat les improvisacions. El tempo viu li dóna les ales al guitarrista, per volar ell amb ells, i fer-nos volar a nosaltres, car el tema és magnífic i millor la improvisació que Ruggiero ens ha fet. Murray Wall amb el contrabaix ha fet de nou una tasca brutal tot i improvisant amb energia rítmica alhora que contingut melòdic. Al final encara han pogut fer uns “vuits” amb el baterista, per després passar a “quatres”, i ja recuperar la melodia d’aquest preciós “Tangerine” tema que aquest trio ha clavat, més o menys com han fet amb tots els temes que han tocat.

 

I ja per acabar el programa d’avui, recuperarem finalment a l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”. I ells són: Esaie Cid (saxo alto), Jerry Edwards (trombó), Gilles Réa (guitarra), Samuel Hubert (contrabaix), Mourad Benhammou (bateria) i el magnífic tema a tot tempo i swing de Kay Swift anomenat.... 

16.6.- Can This Be Love? (Kay Swift) 5m11s 

I així de ràpids hem acabat el programa d’avui, que en la versió completa, la que podeu trobar al blog del programa, ha tornat a depassar les dues hores. I és que us he posat 16 temes, o sigui, 4 per disc, per així tenir una visió prou àmplia de com van les seves músiques. I aquest tema de Kay Swift va ser també un dels més populars del seu musical “Fine and Dandy”. I la velocitat del contrabaixista és bestial, ell amb un “running” més que “walking”, o sigui que va corrent més que caminant, i fa també anar a tot drap al líder i saxo alto, havent realitzat aquest un solo magistral, amb un gust exquisit i una gran tècnica interpretativa, la mateixa que ha hagut d’emprar el trombonista Edwards, aquest fent també una tasca magistral, com tots ells al llarg del programa. Al final, un magnífic solo del baterista Mourad, a qui vam veure a Terrassa acompanyant a Lew Tabackin. Solo fet amb les escombretes, més o menys com un que també ens va fer a Terrassa. I la melodia ha aparegut de nou de la mà dels dos vents, fent el guitarrista la tasca d’acompanyant en aquest tema, car, ja l’hem escoltat en les tasques de solista en els altres temes que els hi hem escoltat. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, el qual ha estat majorment més delicat de tempos, coses aquestes que de tant en tant també van bé. 

I ja hem acabat un programa que ens acosta al final d’aquesta 12ena temporada. Però tranquil·les i tranquils que encara en queden dos més. I us recordo que hem escoltat una música molt agradable i amb un swing deliciós, amb el “Ballads” de Menza & Strazzeri, l’Esaie Cid Quintet, “The Kay Swift Songbook”, el “It’s About Time”, de Ruggiero, Wall i Little,  i el “3BrosBones” de Pirone, Nash, Kaplan. I com sempre desitjar que us hagi agradat la selecció de les seves músiques tant com m’ha agradat a mi. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.