Programa 451 - quatre veus de dames, nostres: Carola Ortiz, Mireia Feliu, Helena Rosich i Marian Barahona, dimecres 14 d'abril de 2021
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col•lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col•lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I després del programa instrumental de la setmana passada i dedicat al Jazz més contemporani, per l’època i sí modern post o neo del que sigui, aquesta setmana podreu escoltar un programa eminentment vocal, i de quatre veus femenines de casa nostra, de "4 veus de dames, nostres". Amb el "Big Little Dream" de Marian Barahona, editat per Swit Records. "Nit de setembre" de l'Helena Rosich, editat per Temps Record. "Pecata Beata" de Carola Ortiz, editat per Segell Microscopi, i "Mireia canta Feliu amb David Mengual Maitia" de Mireia Feliu i David Mengual i també de Temps Record. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ja fa dies que la gent de Segell Microscopi en fan arribar els seus projectes, o sigui que agrair-los el seu suport. I avui n’és un dels dies, n’hi ha hagut d’altres, no fa gaire, i per això començarem amb el projecte de Carola Ortíz, “Pecata Beata” editat el 2021 pel Segell Microscopi. Enregistrat per l’Alberto Pérez el desembre de 2019, (tècnic, Aniol Bestit) a l’Estudi Sol de Sants, Barcelona i el novembre de 2020 (tècnic, Denys Sanz) a casa i estudi de Bart Barenghi. Tot i que els clarinets, cors i percussions ho va enregistrar Denys Sanz el desembre de 2020 a l’Estudi Saudades, Canovelles. I aquí hi tenim a Carola Ortiz, veu clarinet i clarinet baix; Heloise Lefebre, violí; John King, viola; Sandrine Robilliard, violoncel; Bart Barenghi, guitarres diverses i veu; Pau Lligades, contrabaix i Aleix Tobies, percussions diverses que en són moltes i no m’hi caben al programa. Els arranjaments els ha fet, pràcticament, alguns dels músics que hi col•laboren, mentre que tota la música és de Carola Ortiz i ella mateixa l’ha produït musicalment i executiva.
Aquest és un projecte dedicat “A la poesia femenina que teixeix la nostra història”. Així és que podrem escoltar la música que ha parit aquesta inquieta dona anomenada Carola Ortiz amb textos i poesies de l’Anna Gual, Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló, Rosa Pou, Carme Guasch, Maria Mercè Marçal, Catarina Albert (Victor Català), Joan Salvat Papasseit a més d’un tema propi instrumental. Un projecte de 10 cançons, on només una n’és instrumental, i com totes, amb la música de Carola.
I ja per començar proposo que escoltem un poema de Rosa Pou editat en un recull de versos de l’autora i editat per Edicions Tremendes, 2020 i anomenat..
1.5.- Ala, Bat! Sí, Adéu! (R. Pou & C. Ortiz) 4m35s
Doncs ja heu escoltat de quina manera hem començat el programa d’avui, amb la magnífica veu de Carola, ella també gran clarinetista i compositora. Ella ha musicat aquest i tots els poemes del seu projecte, poemes de dones, com ella mateixa ens explicarà tot seguit. L’acompanyen els seus amics, i amigues com la cellista Sandrine Robilliard. I també l’amic nostre Bart Barenghi, gran guitarrista de totes les cordes, acústiques, elèctriques i darrerament també amb el violoncel. Una cançó que han iniciat les cordes que no fregades, les de la guitarra i/o violoncel puntejat amb els dits. La melodia de la cançó és d’una bellesa molt remarcable, com també ho és la subtil improvisació de Bart a la guitarra, tot i que curteta en una cançó que va agafant intensitat amb les cordes ara sí fregades, les del violoncel de Sandrine. La coda final, delicada i dolça com tot el tema ha estat és d’una tendresa i també profunditat immenses. Bravo Carola.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I avui podreu escoltar a les protagonistes parlant dels seus projectes, o sigui que escoltem què em va dir Carola del seu projecte.
I què bé ens ho ha explicat Carola, i quin empoderament de les dones, allò que diem, que ja tocava, toca i tocarà. Doncs això, ja sabem on i quan la podrem anar a veure....jo crec que al Cat Tradicionàrius no hi faltaré, i us recomano que vosaltres tampoc hi falteu.
I com que els temes són curtets, proposo que n’escoltem un altre de tant bonic com el que acabem d’escoltar, i així serà que un poema de Montserrat Abelló, que apareix en el recull de versos de l’autora a “Més enllà del parlar concís” editat el 2014 per l’Editorial Denes, i anomenat...
2.4.- Visc per no morir – l’Exiliada (M. Abelló & C. Ortiz) 3m56s
I quina altra composició més remarcable i bonica ens ha fet Carola, a ritme de vals delicat. La introducció instrumental és una meravella. Una melodia molt ben aconseguida, molt bonica, i més que n’és la seva veu. I ara Bart Barenghi amb la guitarra elèctrica, amb sons subtils, tot i que electrificats, i la percussió de l’Aleix Tobias, i el violoncel de Sandrine. Impressionant el canvi tonal entremig, que també li ha donat un plus de riquesa musical. La veu de les dues dones, la nostra artista cantant, i la de la poetessa Montserrat Abelló plasmada en el seu recull de versos, ambdues dones magnífiques, quina gran conjunció el d’aquest treball on la música s’agermana amb la poesia, com ha fet tantes vegades, potser no tantes, i en aquest cas, amb la poesia escrita i cantada en la nostra tant minoritzada llengua. I quina gran feina la del contrabaix de Pau Lligades, qui fa el complement ideal al violoncel de Sandrine, ells dos situats en el registre més greu, més l’un que l’altre.
I ara seguirem amb les presentacions, i ara ho farem amb el que ha fet la neboda de la gran Núria Feliu, Mireia Feliu projecte anomenat “Mireia canta Feliu”, amb Mireia Feliu & David Mengual “Maitia” on ella ha volgut cantar les cançons més representatives de Núria (a qui des d’aquí li fem una forta abraçada i donem el nostre suport en aquests moments tan delicats que li toca viure, ànims Núria Feliu). També ha volgut cantar les cançons que a ella, a Mireia l’han marcat més, coses totes elles que ens explicarà després. El disc també es va enregistrar a Sol de Sants Studios. I van enregistrar 3 temes just abans de la pandèmia i els altres entre el 3 i 4 de gener del 21. I aquí hi ha Mireia Feliu, veu; David Mengual, arranjaments i piano; Joan Mas, saxo alto; Marc Cuevas, contrabaix i Oriol Roca, bateria.
I em sembla que la primera cançó que podem escoltar és la que incorpora la veu de la mateixa Núria Feliu en un tema a mode d’obertura i composició pròpia de David Mengual i lletra de Mireia Feliu amb el quartet al complet...
3.1.- Obertura (D. Mengual & M. Feliu) 4m44s
I aquest és el primer tema del projecte, esclar, amb la veu de la mateixa Núria Feliu començant-lo i acabant-lo. Era evident que totes i tots havíem d’escoltar-la en una composició del David i lletra de la seva neboda i ara la nostra artista, Mireia Feliu. La cançó compta amb el suport del saxo alto de Joan Mas, ell, columna vertebral de molts projectes del director, contrabaixista i ara pianista David Mengual. Seguim amb la delicadesa rítmica alhora que amb la tendresa de la veu, encara en català. Mireia ens acarona també amb la seva veu, i molt que se li nota el delit i goig que sent ella cantant en aquest projecte dedicat a les músiques que cantà la seva tieta, tot i que aquest tema sigui propi de pianista i cantant, aquest, dedicat a la Núria. Molt bonic i tendra. La composició té un tarannà fins i tot clàssic, enriquit pel so del saxo alto del Joan, sense oblidar la base rítmica de Marc Cuevas i Oriol Roca, la resta dels que componen la formació David Mengual & Maitia. I escoltem a Mireia Feliu a veure què ens explica de tot plegat.
I seguim-los ara amb un dels temes que cantà Núria Feliu, el conegut tema que Louis Prima es va encarregar de popularitzar tot i tocar-lo abans Thelonious Monk, el conegut “Just a Gigolo”, i que la Núria en deia.
4.8.- És un Gigolo (L. Casucci & J. Brammer) 3m19s
Aquesta és una cançó popular, adaptada el 1929 per Irving Caesar a l'anglès del tango austríac "Schöner Gigolo, armer Gigolo", composta el 1928 a Viena per Leonello Casucci d’un text del 1924 d’en Julius Brammer. I sapigueu que tot i que Louis Prima li va donar un tarannà divertit i vital a aquest tema que ell va fer tan famós, el genial Thelonious Monk l’havia tocat també de manera delicada a piano sol. Els nostres herois, i ella, la nostra heroïna ens l’han fet també de manera delicada, coses aquests que són un tarannà també dels Maitia & David Mengual. I l’arranjament és del David, i la “intro” a saxo alto del Joan Mas i la resta del quartet ha estat molt bonica i dolça, com la veu que després li hem escoltat a Mireia. Una cançó que ella ha escollit del repertori de la seva tieta i que el quartet ha sabut integrar al seu univers musical delicat, les més de les vegades. La veu de Mireia ens ha tornat a acaronar, per la dolçor i sentiments afegits, tots per a la Núria.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I ara farem un salt estilístic amb el projecte a tot boleros i no només, el de l’Helena Rosich, “Nit de setembre”, disc editat el 2020 per Temps Record i enregistrat l’estiu de 2020 al Medusa Estudio i mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, una abraçada Ferran. La direcció musical i arranjaments han estat a càrrec de Joel Moreno Codinachs i la vocal coach va ser l’Anna Luna. I aquí hi tenim a l’Helena Rosich, veu; Joel Moreno, guitarra; Alexandre Carbonell, piano; Xavier Figuerola, saxo tenor i clarinet; Horacio Fumero, contrabaix, Santi Colomer, bateria i la col•laboració de l’Anna Luna, cors en un tema.
Aquest és un projecte amb 11 temes a base de boleros i alguna cosa més, com són els ritmes brasilers i demés delicadeses. Unes cançons força boniques i conegudes en un determinat context però on els arranjaments de Joel i músics tots de l’entorn del Jazz ens les fan situar en aquest context, sobretot per les seves improvisacions.
Comencem escoltant-los, a ella i a ells en el tema més delicat i boleret de l’Ernesto Duarte, el conegut.
5.8.- Como fué (Ernesto Duarte) 4m29s
I ja heu pogut quin canvi hem tingut....de llengua, d’estil i ara amb més punt de Jazz, que per això hi ha qui hi ha, o sigui tot un quintet de músics de Jazz amb lo millor de cada casa amb l’Horacio, Xavier, Alexandre, Joel i Santi, tots ells amics nostres i a tots menys el pianista els hem tingut al Jazz Club la Vicentina. I els boleros són cançons ideals per fer-les en clau de Jazz, i el mateix Tete Montoliu ens ho havia mostrat en aquell disc anomenat “Boleros” amb el Tete, Manuel Elías, Peer Wyboris i Rogelio Juarez. La veu de l’Helena ens ha omplert ara de sensualitat, la d’una veu més plena, càlida, i amb un gust exquisit. L’Alexandre és qui primer ha iniciat les improvisacions, ell, amb un pianíssim delicat acompanyat de la mateixa manera per la base rítmica amb l’Horacio i en Santi. I molt remarcable l’arranjament de Joel Moreno, ell que apareix ja en la dolça “intro” que ens han fet. La subtilesa del saxo tenor de l’amic Xavi Figuerola ens ha acompanyat seguint l’arranjament del director musical i guitarrista en un boleret preciós de tempo slow, ideal per començar el projecte de l’Helena i amics.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I ara és el moment d’escoltar-la a ella explicant-nos aquest projecte.
I una altra de molt bonica és la de Chico Novarro anomenada.
6.2.- Algo contigo (Chico Novarro) 5m44s
I quin altre magnífic arranjament n’ha fet el Joel d’aquest boleret que tantes vegades hem escoltat. El ritme és un 5x4, o això m’ha semblat a mi, com aquell “Take Five” que de bolero res de res, per situar-nos. Un tema iniciat amb una “intro” molt maca amb el Xavi Figuerola amb saxo tenor i melodia. La veu de l’Helena ens ha tornat a omplir de calidesa les nostres oïdes, tal és el gust que imprimeix a la seva veu. I sí, després d’ella, ell, en Xavi al saxo tenor i gran i delicat solo, on hi hem trobat tot el Jazz del món, així com també amb el del Joel Moreno a la guitarra, ell també seguint el tarannà delicat del tema, i ell és qui s’ha encarregat de reconvertir-lo a aquest ritme 5x4, ritme tan jazzero. I segons sembla, en Chico Novarro es va inspirar en una actriu per compondre aquest bolero que va incloure en el seu disc del 1976, o sigui que no tant vell com puguin ser-ne d’altres. I aquest cantant va preguntar-se en la seva autobiografia “Algo conmigo” si va ser millor escriptor de boleros o amant, ell que també va ser baterista de Jazz, entre moltes altres facetes artístiques.
I acabem les presentacions, i ara ho farem amb una passa més endavant i pel que fa a l’aspecte d’estils i ritmes, ara sí, a tot Jazz amb el projecte de Marian Barahona, on ves per on, vaig tenir el goig de poder escriure les meves dèries sobre aquest disc, coses moltes que vaig dir i que seran algunes de les que escoltareu, i que ella i ells van resumir en un text que surt escrit en el disc, amb algunes modificacions, què hi farem. Gràcies Marian i companys per pensar en mi per aquesta tasca. El projecte es diu “Big Little Dream”, Marian Barahona Trio. Editat el 2021 per Swit Records i enregistrat al Medusa Studio, mesclat per Dani Espinet; masteritzat per Tom Warburton, amb producció musical de Marian Barahona i fet possible gràcies a Míriam Guardiola de Swit Records, sense oblidar a l’Ignasi Terraza. Aquí hi tenim a Marian Barahona, veu; Kike Angulo, guitarra i Tom Warburton, contrabaix. Hi ha però col•laboracions de luxe en alguns temes que ja comentaré, i que són les de David Pastor i Ivó Oller, trompeta; Fredrik Carlquist, clarinet i saxo tenor i Dani Bonnin, bateria. I dic jo què...
En termes generals jo diria que aquest és un projecte que ha vist la llum en format físic a partir de les moltes hores d’actuacions i assajos del Marian Barahona Trio. Un trio de veu, guitarra i contrabaix molt adequat per “rodar” per locals diversos del territori, al qual li han volgut afegir “diferents colors” que acaben fent que el projecte tingui una entitat superior. I és clar, aquests colors els afegeixen alguns dels seus amics, com és normal i aquests amics són David Pastor, Ivó Oller, Fredrik Carlquist, i Dani Bonnin. Un projecte amb 11 magnífics temes i prop de tres quarts d’hora de precioses interpretacions, millors improvisacions i músiques. És també un homenatge a alguns dels compositors bàsicament del “The Great American Song Book” sense oblidar el tema amb aires brasilers de Jobim.
Escoltem-la a ella i a ells en el delicat tema de Jimmy Mc Hugh & Clarence Gaski anomenat.
7.10.- I can’t believe that you’re in love with me (J. McH, C. G.) 5m23s
I quin tema més bonic a tot Jazz Clàssic ens han fet, més lent de tempo del que va fer Billie Holiday amb una guitarra a tot swing de ritme i molt més del que va fer Charlie Parker, tema inclòs a la pel•lícula Bird que va fer Clint Eastwood el 1988. I en aquest tema hem escoltat la trompeta de David Pastor, ja d’entrada, per després gaudir amb la dolça veu de Marian i la seva interpretació en aquest tema arrastradet de ritme, a tot delicat swing per guitarra de Kike Angulo i contrabaix de Tom Warburton. I amb un preciós “pick-up” ha entrat David en la seva improvisació que de bonica se’ns ha posat la pell de gallina, i més encara en el “pont” de marcat canvi harmònic respecte les As del tema. El trompetista valencià ens ha fet un solo magistral, tot i recordant al gran Louis Armstrong, que així eren les sonoritats de les trompetes de l’època. I recuperant la melodia amb veu i trompeta, l’han anat acabant delicadament.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara és el moment per escoltar el què ens diu Marian sobre aquest projecte.
I encara i delicadament escoltem-los en el preciós tema de Sammy Fain & Irving Kahal on hi col•labora Fredrik Carlquist al saxo tenor, tema anomenat.
8.3.- I’ll be seeing you (S. Fain & I. Kahal) 3m47s
I ves per on que aquest mateix tema el va cantar Billie Holiday, però a un tempo molt i molt delicat, slow, cosa que no ha fet Marian i companys, car el que acabem d’escoltar té una certa vitalitat, tot i el tempo mèdium. Un tema compost pels autors el 1938 basat en el sentiment de la nostàlgia, i representat a Broadway com a Right this Way, tot i que només els quinze primers dies. I el tema ha començat amb els darrers acords i ja amb el saxo tenor de Fredrik Carlquist, per ja entrar la melodia amb la veu de Marian, tot i acaronant-nos de nou. La participació de Dani Bonnin a la bateria i només amb el delicat fregat de les escombretes, acaba d’omplir l’espectre rítmic del tema aportat per guitarra i contrabaix, ells dos amb una insistència delicada, com si d’un “walking” es tractés, i ser més aviat un caminar dolçament, amb dues notes i acords a cada compàs. Remarcable és el reeixit i delicat solo de Fredrik al saxo tenor, tot i mostrar-nos la seva vena baladística al més alt nivell. Ens ha omplert de joia escoltar-lo crear aquesta nova melodia a partir de l’harmonia del tema. Una preciositat de tema que ha inclòs Marian en aquest compendi de temes del divers món del Jazz, tots ells encabits en el “The Great American Song Book”, el dels estàndards de Jazz.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I després de la presentació dels projectes, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
Gràcies Carme per fer-ho tant dolçament i encabit en les músiques del programa.
I seguim escoltant-les a elles i a ells, i així és que recuperem el projecte de Carola Ortiz, “Pecata Beata” i recordeu que hi tenim a Carola Ortiz, veu clarinet i clarinet baix; Heloise Lefebre, violí; John King, viola; Sandrine Robilliard, violoncel; Bart Barenghi, guitarres diverses i veu; Pau Lligades, contrabaix i Aleix Tobies, percussions diverses.
Escoltem-los amb el tema instrumental compost per Carola anomenat.
9.9.- Carmeta (Carola Ortiz) 3m14s
I quina altra composició ens ha fet Carola, ara instrumental i tot i escoltant-la amb el seu clarinet baix, sembla, i els canvis que el tema incorpora, canvis i breaks que enriqueixen el tema en el que seria la melodia. Més encara ens ha impressionat en la seva improvisació amb el clarinet en el registre més agut, i prou i que es nota com sona un i l’altre. Moments abans d’iniciar la seva improvisació, m’ha semblat reconèixer un duet amb els dos clarinets aconseguint un enriquiment de colors musicals. Les percussions a càrrec de l’Aleix Tobias marquen el ritme i tempo d’aquesta composició amb aires mediterranis, car un es pot imaginar a colles de balladores i balladors gaudint-ne. I sí, el solo de la líder al clarinet ha refermat el que ens ha dit abans, relacionat amb l’aspecte jazzístic del projecte. També hem constatat el seu exquisit gust alhora de plasmar la seva visió improvisada de la seva composició, i ja d’entrada com ha entrat i amb quina dolçor ho ha fet, en el registre més greu. I la Coda del tema amb les veus prou que ens han enriquit amb el ritme vital i al final acabant-lo de cop.
També tenim una bona col•laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I per acabar el seu projecte els escoltarem en el poema de Catarina Albert, de pseudònim Victor Català, i que apareix a ”El cant dels Mesos” de 1901, editat el 2020 per Edicions Vitel•la, i amb la música de Carola, anomenat.
10.8.- Cant de Juliol (C. Albert & C. Ortiz) 2m28s
I quina composició més dinàmica, i a moments quasi a ritme de marxa, de vida que no de mort. I la poesia de Catarina Albert està farcida de la vida del sol del juliol, un sol roent, en els moments de sega i demés feines del camp. I la guitarra acústica de Bart primer amb la seva aportació solista amb total delicadesa, so que s’ha emmirallat amb el posterior del clarinet de Carola en la seva curta improvisació. I sempre les percussions de l’Aleix recolzant la composició. I amb quin canvi ens hem trobat ja quasi al final, aturant-se la música, la veu i el tempo, per de mica en mica tornar a aparèixer cada vegada més amb més potència, per acabar-lo també de cop, “no t’estimo juliol”, déu meu com bulls, juliol roent, passa corrent”.
I seguim ara amb el projecte “Mireia canta Feliu”, amb Mireia Feliu & David Mengual “Maitia” amb Mireia Feliu, veu; David Mengual, arranjaments i piano; Joan Mas, saxo alto; Marc Cuevas, contrabaix i Oriol Roca, bateria.
Escoltem-los a ella i a ells en la cançó que cantà Núria Feliu, anomenada.
11.4.- La flor de París ( ) 5m22s
I aquesta cançó del disc "Homenatge a Mistinguett", adaptada al català per Josep Maria Andreu, Núria Feliu la va presentar en el seu espectacle "Núria a la carta" a la mítica sala del Paral•lel de Barcelona "El Molino", per festejar els 25 anys de la cantant en el món de la música. Entre el públic hi hagué el grup "La Cubana", Mary Santpere, Joan Monleón, Tete Montoliu, Enric Majó, Madame Arthur i Amparo Moreno entre d'altres. I la seva neboda ens l’ha cantat amb arranjament de David Mengual, on el piano d’ell i el contrabaix de Marc Cuevas tot i fregant-lo amb l’arc, fan una preciosa “intro”, afegint-s’hi després l’Oriol Roca amb la bateria. I Mireia apareix després d’ells, dolça, delicada i tot i acaronant-nos amb la veu, i també amb la lletra. El ritme marcat pels acords del pianista li donen una vitalitat exquisida, i més encara amb la sonoritat del saxo del Joan Mas ell sempre en un segon pla mentre cantava la cantant, i després amb el seu so, ara del soprano, en la seva improvisació, la d’un tema que es va diluint de mica en mica, coses aquestes que passen en un directe, i que s’allargaria segons públic i músics.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà el proper dissabte 17 d’abril on podrem gaudir amb el projecte que ens presenten Ramón Ángel Rey i Manel Fortià amb convidat de luxe, i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
I ja per acabar el seu projecte els escoltarem amb el vital i icònic tema que Núria tantes vegades cantà, el conegut tema compost per Josep M. Andreu i lletra de Lleó Borrell.
12.2.- Anirem tots cap el cel (J.M. Andreu i Ll. Borrell) 2m22s
I quina il•lusió veure a la Núria en un vídeo cantant aquest tema, segurament en un programa de TV3, i amb gent com en Lucky Guri, piano; Oriol Romaní, clarinet; Pau Bombardó, bateria, amb en Joan Masachs, trombó i sense poder reconèixer contrabaixista ni trompetista. I l’arranjament que ens ha fet David Mengual en aquest tema, un dels més mítics cantats per Núria Feliu, doncs és força reeixit, brillant i vital, que per això el títol. El picar de mans també ens situa en d’altres àmbits, i després de la melodia i veu de Mireia hem escoltat un duet de saxos, alto i soprano amb un so preciós, i també per com en fan ells la preciosa i curta melodia. I el solo curtet del Joan Mas al saxo alto també ha estat brutal, i amb quin so més dolç que n’obté ell i quin bon gust musical que ens ha mostrat. Un tema curtet però ple de joia, a més de ser un dels més emblemàtics que cantà Núria Feliu a qui desitgem des d’aquí que estigui la mar de bé.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col•laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I anem de cara als bolerets i no només, els temes del projecte “Nit de Setembre” amb l’Helena Rosich, veu; Joel Moreno, guitarra; Alexandre Carbonell, piano; Xavier Figuerola, saxo tenor i clarinet; Santi Colomer, bateria, i els escoltarem a ella i a ells amb la petita festa de Toti Soler & Li Po on hi col•labora l’Anna Luna en els cors.
13.11.- Petita Festa (T. Soler & Li Po) 4m05s
I quins records els d’aquest tema del Toti i què maco l’han fet amb aquests aires i ritme de vals amable, com és la cançó d’aquest insigne músic de rock i posterior mà dreta de l’Ovidi Montllor, durant els darrers anys d’aquest actoràs i vaixell insígnia de la Cultura i de la llengua dels Països Catalans alhora que de la Llibertat en majúscules. L’arranjament d’en Joel Moreno és d’allò més maco, amb en Santi a la bateria acaronant-la amb les masses, ell mateix amb la “intro” a la guitarra marcant ja el ritme, el tempo i el tarannà del tema. El clarinet ara del Xavi li dóna aquell punt “murri” i entremaliat, el de la “Petita Festa”, i la veu de l’Helena ho acaba de “farcir” tot amb el respecte i l’amor que ella l’hi afegeix. El solo del Xavi al clarinet és una joia de dolçor, de bon gust, seguint perfectament el tarannà de l’arranjament, coses que ha fet tota l’estona el mateix arranjador, amb la seva guitarra. I quin goig poder comptar amb un puntal tan consistent com el de l’Horacio, i tot i no fer cap solo, és la base sobre la qual se sustenta tot. Un reconeixement de l’Helena a una música, a una època, a un músic com és en Toti Soler i el que ell ha representat per a totes i tots nosaltres que vam viure aquella època.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne’n la programació.
I acabarem amb el seu projecte de manera vital en el tema de Zenet, anomenat.
14.7.- Mereció la pena (Zenet) 4m27s
I tant que mereció la pena, car en aquest tema hem pogut escoltar un parell de magnífiques improvisacions, la primera a càrrec d’en Xavi Figuerola al saxo tenor, i la posterior de Joel Moreno a la guitarra, en un tema com tots, arranjats per ell. Un tema vital, amb un Swing magnífic en un tema de Zenet que ells han fet a un tempo i ritme del tot jazzístic, coses que no passen en el tema original d’aquest music. Escoltant ambdues versions em quedo amb la que acabem d’escoltar, a tot swing i per descomptat que també per les improvisacions dels dos amics nostres Xavi i Joel, saxo tenor i guitarra. I sempre amb la feina de la base rítmica on no oblidem que tenim a l’Horacio Fumero, contrabaix i Santi Colomer, bateria, sense oblidar les mans de l’Alexandre Carbonell al piano. I ves per on que la veu de l’Helena en home seria la de Santiago Auseron, coses que em semblen a mi i que potser a vosaltres no us ho semblen. Un tema i arranjament magnífic amb tot el Jazz del món i amb uns aires dels crooners actuals, homes i dones.
I ja encarant el final del programa amb el darrer projecte de Marian Barahona, “Big Little Dream” amb el trio base de Marian Barahona, veu; Kike Angulo, guitarra i Tom Warburton, contrabaix en el tema a tot samba del genial Antonio Carlos Jobim on hi col•laboren Fredrik Carlquist, clarinet i Dani Bonnin, bateria, anomenat.
15.11.- Só Danço Samba (A. C. Jobim) 4m22s
Doncs aquesta preciosa samba és de Jobim, sí, però la lletra de Vinicius de Moraes, la seva parella perfecte, sense oblidar al gran Joao Gilberto, que parí la bossa conjuntament amb ells, i la seva guitarra. Una cançó que van fer 1962, anys 60s del segle XX que va ser quan esclatà de manera internacional tota la música que venia del Brasil. I en la seva versió, iniciada per la base rítmica de dos, contrabaix i guitarra, Tom i Kike, i d’entrada amb el clarinet de Fredrik i ja la veu de Marian cantant-ne la preciosa melodia amb la seva delicada veu. Ella mateixa ens ha seguit acaronant en la seva improvisació en “Scat”, coses aquestes que ens la mostren encabida en el món del Jazz, com feren aquelles grans mestres, Ella, Sara i tantes altres. La improvisació de Carlquist al clarinet ens ha agradat d’allò més, en un tema vital de tempo, i harmonies molt boniques, i així les hem notat des de l’inici i més en les improvisacions, i la d’ell, magnífica al clarinet, ell mestre de totes les canyes i estimat músic suec, més o menys com estimat és el Tom, music americà, ells dos establerts entre nosaltres i vivint a Sitges.
I ara sí que acabarem amb el tema més vital del projecte on hi col•labora l’Ivó Oller, trompeta, tema de Count Basie anomenat.
16.6.- Flight of the Foo Birds (Count Basie) 3m11s
I crec que acabar el programa amb aquest tema tan vital ha estat força bé, i ara amb una trompeta ubicada al Maresme, bé, la trompeta no i sí el trompetista Ivó Oller. Doncs d’aquest tema hi ha un vídeo del 65 on es veu el domini i control de la situació, el d’un director d’orquestra i pianista en un tema que ells tocaren a un tempo brutal de ràpid. Marian i els seus han optat per un tempo més tranquil, on tots poden gaudir d’una manera més pausada, i ja veieu que el tema és déu n’hi do de vital i ràpid. Bon tema on hem pogut escoltar a Marian cantant-ne la melodia un tant divertida, alhora que fer-ho a mode de duet amb la trompeta de l’Ivó. Ells dos han fet el tema sencer d’aquesta manera, per després ésser Marian qui ens ha impressionat per com de bé manega l’Scat, coses que hem escoltat sobradament en aquest programa. El trompetista de Mataró, Ivó Oller, ha fet també un magnífic solo mostrant-nos tot el seu saber fer, que és molt. Ell, amb discos propis al seu nom que hem posat en aquest programa alhora que encabit en diversos projectes com la Big Band del Maresme dirigida pel Gerard Nieto. Un bon tema i bones interpretacions per acabar el seu projecte i programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat força.
Avui us recordo que l’hem dedicat a quatre veus de dones de casa nostra i els seus diferents projectes, per així copsar la diversitat de la música, de les veus que canten a casa nostra. I hem tingut a Carola Ortiz, Mireia Feliu, Helena Rosich i Marian Barahona, i un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 450 - FSNT: Joachim Govin, Faïz Lamouri i Alessandro Fadini & Josiah Boornazian, dimecres 7 d'abril de 2021.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs després del programa dedicat a 4 diferents Big Bands, aquesta setmana ens dedicarem a tres projectes de l’editorial amiga i mare, Fresh Sound Records i concretament els de la seva “filial” Fresh Sound New Talent. O sigui que podreu escoltar a l'Alessandro Fadini & Josiah Boornazian, "Simply Begin Again", el de Joachim Govin, "Present" i el "Inner Light" de Faïz Lamouri.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem ja amb el primer projecte i que serà el “Present” de Joachim Covin, editat per FSNT el 2020 i enregistrat en directe per Julien Bassères el 17 i 18 de novembre de 2018 a La Boutique du Val, Meudon, France. Un disc que el mateix líder va produir i que Jordi Pujol va fer possible. I aquí hi tenim a Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alto; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano; Gautier Garrigue, bateria i Ellinoa, veu. Aquest és un projecte amb 10 temes on n’hi ha quatre així com molt delicats de tempo, un parell de tempo mèdium, dos més una mica més vius, i dos més d’aquells més vitals. Les composicions les comparteixen entre ells i alguns màsters del Jazz, com després ja us comentaré. També és divers perquè alguns temes on intervé la cantant tenen un tarannà més pop que jazzy. Tot i això la seva bonica veu els fa molt agradables. Canta en quatre temes havent-n’hi també de preciosos estàndards com és el que ara escoltareu, la balada de Duke Ellington anomenada....
1.6.- Prelude to a kiss (D. Ellington) 5m49s
Doncs quina preciositat de tema que ens han fet els nostres herois, primer ella, Ellinoa amb la seva dolça veu i després el Ben Van Gelder al saxo alto, fent un solo molt bonic i acabant el tema ell mateix. De fet, el tema se l’han repartit entre ells dos, ella amb la melodia i ell amb la improvisació. El tempo és quasi el mateix que va emprar Duke Ellington i Johnny Hodges ell fent la melodia amb el seu alto. Un tema del 1938, molt modern per la època, allunyat del concepte més “fàcil” dels temes encabits en el Tin Pan Alley i segons el gran teòric Gunter Schuller una de les més boniques balades de Duke. I considerant la dificultat del tema, dons déu n’hi do de quina magnífica manera s’hi ha passejat en Van Gelder, mostrant-nos el seu saber, el d’aquest jove saxo alto que vam veure a la Nova Jazz Cava encabit en el quintet del Lluc Casares. Preciós tema per començar el projecte de Joachim Govin i programa d’avui.
I una altra balada és la del tema “Elements” iniciada amb una “intro” a piano, en un tema del líder Govin. Una altra balada és la del trombonista J.J. Johnson anomenada “Lament”, iniciada pel jove saxo alto ja amb la melodia i primer solo. I ella, Ellinoa es va atrevir a cantar un tema de Björk anomenat “Unisson”, amb una “intro” d’ella sola a la veu en un tema de més de 10 minuts que tindrà diversitat a dojo.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/joachim-govin-albums/52220-present.html
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim ara amb el segon projecte de la nit i recordeu que estem escoltant tres discos de FSNT, i aquest serà el de Faïz Lamouri anomenat “Inner Light”. Disc editat el 2020 i enregistrat també al país veí pe Arthur Goutet el 6 de març de 2019 a l’Studio Sextan, Paris, França, mesclat per ell mateix i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, NY, USA. I aquí hi tenim a Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria. Aquest és també un projecte amb 10 temes, i divers de tempos amb dues baladetes molt maques, un parell més a tempo mèdium, tres més una mica més vius de tempo i tres més força vitals. S’ha de dir que tots els temes són del líder Faïz Lamouri.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/faiz-lamouri-albums/48823-inner-light.html
Escoltem-los doncs amb alguna de les balades per veure com les tracten ells, i serà el tema anomenat.
2.5.- Memories (F. Lamouri) 7m35s
I hem seguit així de dolços amb aquesta altra balada, ara del líder del projecte, el jove Faïz Lamouri, amb una melodia preciosa a saxo tenor molt delicat de sonoritat. I de quina manera l’han acompanyat piano, contrabaix i bateria, aquest darrer acaronant amb les masses les seves timbales i plats. Midon al contrabaix ha fet la seva primera exposició solista amb la mateixa dolçor, la que el tema convida a desenvolupar. I així mateix l’ha fet el saxo tenor Lamouri en el seu solo. Una balada d’aquelles que et posen la “gallina de pèl”. Molt maca la seva interpretació, en un solo que és una altra melodia, de tan bonic que l’ha fet. I que delicats hem començat, cosa que canviarà aviat.
I una altra de les balades d’aquest projecte és l’anomenada “Afternoon”, iniciada per ell mateix al saxo tenor i seguint la mateixa tònica i tasca dels acompanyants. I més viu i bonic és el tema “Search” iniciat pel saxo tenor i melodia, per posteriors canvis melòdics i rítmics, reconvertint-se el tema en quelcom més.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I un dels slow i proper al concepte de balada és el...
3.12.- Love (J. Boornazian) 4m30s
I ja haureu notat que aquesta peça que hem escoltat s’allunya una mica del concepte “balada”, tot i ser-ho pel tempo. Els efectes emprats pel saxo alto i compositor Boornazian són preciosos i preciosistes, i el tema també és molt maco. I quin canvi més potent, el del pont, sembla, amb un increment de la intensitat i emotivitat que ens ha sorprès de ben segur, com ho han fet les seves melodies. I més encara el solo del saxo alto passar per sedassos electrònics d’efectes a base de pedals i demés. La modernitat la tindrem en aquesta utilització dels estris electrònics i no només, car també hi és en les composicions, i en els seus caps i cors, com podrem constatar més endavant.
I un altre tema amb aquest tarannà és “Omertà”, del mateix compositor, tema iniciat dolçament per acords de piano, solts, per després afegir-s’hi ell amb el saxo també amb el so modificat, coses aquestes que no desmereixen les seves composicions i més aviat són el senyal d’identitat. I ja més marcat rítmicament és el tema “Mr. Impossible” del pianista i colider Fadini, un tema a un ritme ternari que resulta força entretingut, també pels efectes aquosos emprats pel seu company a l’alto. El compositor iniciarà la primera improvisació en un tema sorprenent. I un tema del baterista Markham és el “Placid”, on el saxo alto juga amb la sonoritat del seu instrument, a vegades acústic “tal qual”, i a vegades passat per sedassos electrònics diversos, aconseguint uns sons estratosfèrics i també a tempo mèdium i ritme entretallat.
I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music:
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I anem repassant més temes d’aquests projectes tot i recuperant el de Joachim Govin i recordeu que hi tenim a Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria ara ja sense la veu d’Ellinoa i ara els escoltarem en el tema del jove saxo alto Ben Van Gelder que no fa massa vam veure a la Nova Jazz Cava de Terrassa, tema anomenat...
4.10.- Cycles (Ben Van Gelder) 7m21s
Doncs i quina composició més bonica ens ha fet el jove saxofonista, bonica de melodia però també amb una harmonia i canvis preciosos, alhora que el ritme i tempo emprats. La melodia és preciosa, sobretot quan ell l’ha inicia amb el seu alto. També sorprèn que sigui tan curta, car el pianista Tony Tixier ens ha fet ben aviat la seva primera improvisació, ben marcada per la secció rítmica, més el baterista Gautier Garrigue però també amb la pulsió del contrabaix del líder Joachim Govin. I què maco ha estat el solo del jove saxo alto, amb un so preciós i unes línies melòdiques molt boniques, i és que els canvis harmònics del tema són així de macos. Preciós tema de Ben Van Gelder.
I un tema delicat a tempo mèdium és el compost pel pianista Tixier anomenat “Denial of Love”, amb la veu de Ellinoa en un tema amb aires com els del primer “Return to Forever” de Corea i Flora Purim.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I seguim escoltant-los, i ara amb el projecte “Inner Light” de Faïz Lamouri tot i recordant als músics i que són: Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, però abans dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music: https://www.faizlamouri.com, i us proposo doncs que els escoltem amb el tema...
5.8.- Delight (F. Lamouri) 6m17s
I déu n’hi do quin tema de Lamouri, modern de concepció i també d’interpretació. Iniciat pel contrabaixista amb el motiu principal, melòdic i rítmic, per ben aviat el líder amb el saxo i posteriorment la resta de companys de la base rítmica, amb forta presència del baterista Delor. El primer solo del líder ha estat magnífic, amb profusió de tècnica, sonoritat moderna, arpegis, i molta rítmica en el seu solo. I és que el tema és així de marxós, amb aquesta intenció d’apropar-nos a la fusió per ritmes i a la contemporaneïtat del jazz més actual pel seu solo. Treballa molt en el registre agut del seu tenor d’on n’obté els sons adequats pel tema. El pianista Hinnekens igualment ha fet un solo magnífic, percusiu, per com n’és el tema, amb una bona mostra de control sobre les dues mans, amb una esquerra pel canal homònim i la dreta pel canal dret, coses que es noten clarament. O sigui que els micros estaven així de den posats sobre l’harpa del piano. Magnífic ell també aportant la seva personal visió del tema, i amb el suport de la base rítmica de baterista i contrabaix. Gran tema de Lamouri, i gran projecte, ja ho podeu escoltar. I abans d’acabar de cop, hem gaudit amb l’energia solista del baterista Delor.
Un descobriment el d’aquest saxofonista nascut a Rabat, Marroc. Arribà a Paris el 2004, i el 2008 va aconseguir una beca i va marxar als EEUU a la New School for Jazz and Contemporary Music de New York graduant-se el 2011 amb tots els honors. Va estar-se allà tocant a tot arreu com per exemple el Smalls Jazz Club. Per cert, en aquest club, i en aquests dies de pandèmia, s’hi fan concerts per “streaming” a diari i amb grans i joves músics del Jazz de NY.
I un tema anomenat “Trip” consta de dues parts, la primera “Intro” a saxo tenor solo, mostrant-nos la melodia del tema que apareixerà posteriorment amb la resta dels companys del quartet. Un molt bon tema que s’afegeix als altres de magnífics compostos per aquest jove music marroquí establert de nou a Paris després de la seva estada a NY.
I ja podeu anar cada dia a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Serà qüestió de mirar-ne la programació. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on s’hi tornen a fer concerts, i igualment, mireu-ne la programació.
I ara fent una passa endavant per modernitat de projecte, el dels dos coliders l’Alessandro Fadini i Josiah Boornazian i amb Alessandro Fadini, piano; Josiah Boornazian, allto sax, overdubs; Jakob Dreyer, contrabaix; Luke Markham, bateria. Escoltem-los ara amb un convidat a la trompeta i tema també del saxofonista...
6.8.- Foragers (J. Boornazian) 6m43s
I quin tema ens ha fet el saxo alto Boornazian ara sí, encabit dintre de la modernitat post bop però no per sonoritats passades per sedassos electrònics diversos, amb el so “natural” i fresc del seu magnífic alto. Hem gaudit també amb la trompeta de Brandon Sherman, en un tema on la pulsió rítmica del piano sembla ser la “mare dels ous” i així ha estat com l’han començat, amb aquest motiu rítmic principal. La melodia del saxo alto ha aparegut ben aviat, i també els canvis rítmics encabits en el que seria el pont. Quin so més bonic el d’aquest alto i també gran composició d’ell mateix. La seva intervenció solista ha estat també remarcable, amb una gran tècnica i un gust exquisit i afinació perfecte fins i tot en el registre agut del seu instrument. El solo del trompetista també ha estat molt bonic, mostrant-nos la seva dolçor i melòdica intervenció. I què ben trenat ha estat el pont, aquell moment on canvien coses, en aquest cas, harmòniques i rítmiques. El solo del colider i pianista Alessandro Fadini ha estat també brutal, molt ben acompanyat per la base de dos, contrabaix i bateria, o sigui Jakob Dreyer i Luke Markham ells dos magnífics durant tot el tema.
I un altre tema bonic és el “Theme for the lonesome Wanderer”, amb una melodia feta a duet de saxo alto i trompeta, en un tema que tindrà diversitat de canvis posteriorment.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I anem escoltant-los i anar posant temes amb més incrementant de tempo, coses aquestes que només passant en aquest programa. I així doncs que recuperem el projecte anomenat “Present” amb ell mateix Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria i els escoltarem en el magnífic tema de Jerome Kern amb una “intro” magnífica a càrrec del Ben Van Gelder i arranjament força reeixit...
7.4.- All the things you are (Jerome Kern) 8m45s
I quina versió ens han fet del magnífic tema de Jerome Kern, el “All the things you are” i quina llarga i bonica “intro” ens ha fet el jove saxo alto Ben Van Gelder. I ell mateix n’ha fet la melodia a un tempo mèdium molt maco i amb posterior swing, ja sí en la seva magnífica improvisació. Un swing que no és massa evident per com el baterista i contrabaixista remenen els seus instruments acompanyant al jove saxo alto. Aquest ha aparegut en el solo del pianista, i no d’entrada sinó una mica més tard. I en aquest tema el pianista és Enzo Garniel i ja heu pogut escoltar quin tros de solo que ens ha fet, magnífic i ben aplaudit pel públic assistent, un públic que va aplaudir correctament els solos dels músics i finals dels temes, com és d’agrair. El líder Joachim Govin ha fet un magnífic solo al contrabaix, i ves per on que aquests músics que descobrim avui ens estan meravellant, els d’aquest projecte, i els dels altres dos. Quina sort que tenim de poder gaudir d’aquestes produccions que fa l’estimat Jordi Pujol.
I un altre tema interessant és el “Just Passing” compost pel líder Joachim Govin, tema de melodia curteta on ell mateix en fa la primera improvisació, en un tema marcat rítmicament pel baterista, tot i que delicadament i amb un Groove evident.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 17 d’abril a la Sala Xica on comptarem amb en Ramón Ángel Rey , Manel Fortià, i convidats els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18” i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
I quina magnífica selecció de temes que estem escoltant, cosa que no té cap mèrit, perquè el mèrit és sempre dels músics, ells i elles els artistes de tot plegat. I seguim ara amb el projecte ”Inner Light” amb Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, i ara els escoltarem amb el tema...
8.6.- Jamaa El Fna (F. Lamouri) 5m38s
I quina “intro” a contrabaix sol ens ha fet en Gabriel Midon, llarga i reeixida introducció al vital tema de Faïz Lamouri. Un tema amb aires folklòrics del seu país en la base, curtet de melodia, per ben aviat desenvolupar-ne ell mateix la seva improvisació. I l’hem tornat a escoltar i gaudir per com de punyent ell ens situa en el registre més agut del seu tenor. I el canvi tonal en el pont també l’hem notat, per bonic tot i que curtet. El baterista Delor ha desenvolupat un magistral solo amb el recolzament dels companys i motiu recurrent, el del líder al seu tenor. I l’han acabat amb aquest final repetitiu, en un tema i motiu recurrent que ja ha aparegut en els inicis de la mà inicial del contrabaixista Midon.
I un altre bon tema és “Displaced” amb un marcatge rítmic potent per la base rítmica per ben aviat aparèixer el saxo tenor amb la melodia en un tema amb el ritme així com trencat.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I escoltem més modernitat, la dels dos coliders l’Alessandro Fadini i Josiah Boornazian i amb Alessandro Fadini, piano; Josiah Boornazian, saxo alto, overdubs; Jakob Dreyer, contrabaix i Luke Markham, bateria. Elscoltem-los en el tema del saxo alto anomenat.
9.5.- Cycling Dreams (J. Boornazian) 6m28s
I déu n’hi do quin tema també més marcat rítmicament per secció rítmica al complet de piano, contrabaix i bateria, a tempo mèdium delicat i melodia a càrrec del compositor i saxo alto. Tema que segueix l’esperit del projecte, amb afegits d’efectes al saxo alto a moments i en el seu solo. El control que en fa dels efectes està força controlat i no es “passa de rosca”, crec jo. El compositor mateix l’ha desenvolupat amb una bona proposta melòdica i sempre amb el recolzament de la base de tres. Bona tècnica i sonoritat diversa, la barrejada amb els efectes. El break entremig s’ha produït en el solo del contrabaixista Dreyer, primer quasi sol amb una molt bona pulsió, i després amb el recolzament del saxo amb un riff repetitiu. I després, de nou el tema.
I un altre tema on el saxo alto desenvolupa la seva creativitat sonora amb els efectes és el que titula el projecte “Simply Begin Again”, amb una persistència rítmica a càrrec del pianista i colider.
I acabarem el seu projecte seguint amb ells, per coses de tempo i els escoltarem ara en el tema del pianista....
10.1.- Fermi Paradox (A. Fadini) 6m32s
I ja heu escoltat que els ritmes d’aquest projecte no són super ràpids i sí solen estar ben marcats i entretallats. En aquest tema hem pogut escoltar la sonoritat del saxo alto primer acústic, però ai las, entremig del seu solo l’hi ha afegit tota la “tralla” possible passada per diversos efectes que aconsegueixen una sonoritat estratosfèrica força interessant. Tot i això, al mestre se li noten les idees ben clares, car la seva creativitat no es veu “tacada” pels efectes, així és que benvinguda la tècnica si s’empra adequadament. Esclar que en això com en tot, és cosa de gustos. A mi em sembla bé escoltar com se les empesquen per tirar endavant el Jazz a la seva manera. Ara bé, l’altra cosa seria que tot fos igual, i que ja no s’escoltés la sonoritat acústica real de l’instrument. I els canvis i breaks se succeeixen en aquest projecte i així ho hem constatat en el solo del compositor i pianista, primer marcat suaument pel ritme de la bateria i posterior marcatge més potent, amb un de brutal al final del seu solo, amb el baterista i saxo alto i riff repetitiu. Gran tema i projecte el dels dos coliders Alessandro Fadini i Josiah Boornazian.
I en aquest projecte hi ha set temes improvisats pels autors en el moment de l’enregistrament, temes curtets on ens mostren les seves virtuts i llibertat expositiva. El “Walking with the Aliens Within” de Boornazian amb els seus efectes i també d’ell però amb més contingut rítmic és el “Spinning in the Dark”.
I el tema “Paramus” parit pel contrabaixista Dreyer segueix una cadència descendent força moderna. I repetitiu és el “Reflectiv Nostalgia” a càrrec del saxo alto Boornazian. I segueix uns paràmetres similars per reiteracions rítmiques, tot i que molt delicades de tempo, el “Quiet Desperation” del pianista Fadini tot i seguir posteriorment melòdicament pel saxo alto. I inicialment tranquil és el “Brooding on a Daily”, també de Fadini, tot i que s’anirà desenvolupant amb un Groove magnífic i intervenció solista del pianista. I ja finalment, un altre tema així improvisat i curtet és el “Shadow Artist” del baterista Markham amb incursions a càrrec del saxo alto, acústiques i no només, alhora que profunditat d’acords del piano i el baterista marcant una línia permanent molt creativa.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que també serà qüestió de mirar-ne la programació.
I encara un més amb el ”Inner Light” amb Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, i el darrer tema en què els escoltarem serà...
11.10.- Euphoria (F. Lamouri) 5m25s
I quin darrer tema d’en Faïz Lamouri més ben trenat ja amb una pulsió rítmica marcada pel contrabaix de manera persistent des dels inicis i mantenint-la durant tot el tema. De fet el motiu principal l’hem escoltat també amb la mà esquerra del pianista Hinnekens ara amb el Fender Rhodes. I sempre amb el recolzament del baterista Delor, ell però a la seva bola rítmica fent quasi que una improvisació permanent. La melodia del tema l’hem escoltat a càrrec del saxo tenor i compositor, i de nou allà dalt del registre agut del seu instrument, les més de les vegades. Melodia curta basada en el motiu recurrent que ha deixat pas al solo del pianista, ara amb el piano elèctric. I quin so més bonic que té aquest piano, una sonoritat que ens acompanya des de finals del 60s del segle XX, i que vam escoltar tantes vegades, i recordeu que no fa gaire ho fèiem en els dos programes dedicats a l’estimat Chick Corea. I Hinnekens ha fet un solo magnífic, ple de gust musical i destresa tècnica. I el líder també s’hi ha posat en el seu, després però de recuperar la melodia principal, i amb quin canvi rítmic més impressionant. I ell de nou, allà a dalt del seu instrument i amb una mestria sense cap mena de dubtes, en un solo farcit de recursos, arpegis, i moltes més coses que podríem haver escoltat, car el tema acaba diluint-se, i ja ho sabeu, que en un directe s’allargaria segons músics i públic.
I ara sí que ja acabem el programa d’avui, després d’haver repassat crec que abastament aquests tres projectes, i el darrer és el projecte anomenat “Present” amb el líder mateix Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria, en el tema de Jaki Byard anomenat...
12.5.- Mrs Parker of KC (J. Byard) 8m42s
I quin altra tema amb una “intro” magnífica, ara a càrrec del jove saxo alto Ben Van Gelder. Ben aviat ens hem trobat amb el tema a tot post bop, on el Groove hi és de totes, totes, i no només perquè el Swing l’hem palpat amb el “walking” del contrabaix, tot i que la tasca magnífica del baterista no és la específica de swingar sobre el seu plat “ride” només, i sí, afegir-hi més “tralla” diversa per com manega la caixa i demés estris de la seva bateria. I la melodia de Byard del tema dedicat a la família Parker, es desenvolupa posteriorment en el solo de Van Gelder, un solo magnífic, melòdic alhora que farcit de recursos tècnics, arpegis i demés “malabarismes” d’aquest jove mestre a qui vam escoltar en directe a la Nova Jazz Cava. I després d’ell hem gaudit nosaltres amb el solo del pianista, i ara ha estat Tony Tixier, com també va gaudir el públic que va assistir a aquest concert que van fer i enregistrar a La Boutique du Val. I per descomptat que el líder va fer també el seu, en Joachim Govin al contrabaix, i com que va ser un directe, els solos els van fer tots, i el darrer el llarg i reeixit del baterista Gautier Garrigue, magnífic solo per acabar el tema, el seu projecte, i el nostre programa d’avui.
I ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat, i us recordo que hem escoltat tres projectes magnífics de l’editorial FSNT i que han estat els del contrabaixista Joachim Govin, “Present”, L’”Inner Light” de Faïz Lamouri i el “Simply Begin Again” de la parella Alessandro Fadini i Josiah Boornazian.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina (el 17 d’abril), La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
