Programa 323: Autoproduccions - Joe Sanders, Berta Moreno i Machaut Man & The Superman Hat, dimecres 9 de maig de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa súper potent amb tres treballs
magnífics i sorprenents, i tot i aprofitant l’avinentesa de la visita de Berta Moreno a la Jam del Jamboree on evidentment hi vàrem anar i gaudir amb la seva mestria,
posarem el seu darrer treball anomenat “Little
Steps” disc auto produït i que em va enviar el seu pare des de Madrid, car ella resideix a Nova York. Una altra obra magna serà la
que vam poder escoltar al Jamboree,
la del gran contrabaixista Joe Sanders
a qui havíem vist algunes vegades acompanyant a d’altres cracs però que va
venir a presentar-nos el seu magnífic ”Humanity”.
El darrer treball, i encara no sé si serà aquest l’ordre, serà el d’una
formació amb seu a Nova Zelanda i on
hi participa tota una colla de músics entre els quals Alex Piagin, Dave Kikosky entre d’altres i amb un projecte anomenat
”Machaut Man & Superman Hat”,
projecte del qual me’n vaig assabentar gràcies al nostre particular “Cifu
català”, Andreu Fàbregues. I com
sempre amb un conte relacionat amb les músiques a càrrec de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el magnífic treball del gran contrabaixista i ara
també compositor, Joe Sanders i el
seu increïble
“HUMANITY”
Joe Sanders
Disc editat i produït per Joe
Sanders
Enregistrat per Save Stoller
el5 i 6 de febrer de 2015 al The Samurai Hotel
Mesclat i masteritzat per Ziv
Ravitz
John Ellis, saxos tenor i
soprano i clarinet baix
Aaron Parks, piano
Joe Sanders, contrabaix
Eric Harland, bateria
Totes les composicions són de Joe
Sanders excepte un parell que ja comentaré, si s’escau.
Doncs dir-vos que hem vist a Joe
Sanders al Jamboree en diversos
projectes com el del febrer d’enguany amb Jure
Pukl saxo tenor, Melissa Aldana saxo tenor, Joe Sanders contrabaix i Gregory
Hutchinson bateria. Segurament l’haurem vist en d’altres projectes i el més
significatiu va ser el que ens va oferir amb la seva música i la mateixa
formació si exceptuem al saxofonista, car va ser el magnífic Seamus Blake. Un altre concert on hi
havia de col·laborar va ser el que van fer Raynald
Colom trompeta, Jure Pukl saxo tenor, Gregory Hutchinson bateria i on Sanders va ésser substituït al
contrabaix per Josh Ginsburg. Després
del magnífic concert només havia de fer una cosa, adquirir el disc que esteu a
punt d’escoltar. Crec recordar que ens va dir que acabava de ser pare i que el
concert li dedicava al seu fill. Som-hi doncs amb la meravella de tema anomenat
2.- Quantum (J.
Sanders) 6m11s
Doncs un tema amb un tarannà així com majestuós i que ha tingut diverses
etapes melòdiques i rítmiques, tal és la concepció que té Sanders de la música en aquest el seu projecte. Un final que acabem
d’escoltar amb un gran solo del pianista Parks
que ha deixat pas a un final persistent de ritme i amb un anar-se acabant tot i
entenent què en un directe s’allargaria força més. El tema ha començat amb un
ritme beat slow marcat per bateria per ben aviat intervenir el saxo soprano de Ellis tot i situant-nos en la preciosa
melodia de Sanders. Un magistral Ellis al soprano ha desenvolupat un
preciós i melòdic solo mentre la base rítmica l’imbuïa de beat. El break rítmic
posterior, delicat i suau, ha donat peu a la intervenció de Parks al piano en un precís i preciós
solo per gaudir amb ell fins el final. Una petita joia per a començar.
Sent un conducte per a l'emoció i la consciència a través del
contrabaix, Joe Sanders s'esforça
per ser constantment creatiu en cada moment i amb cada nota que toqui. Com a
nadiu de Milwaukee, Wisconsin, va
adquirir un apetit per diversos sons al llarg de la seva adolescència, ja sigui
emesa a través de la ràdio en forma de blues o com la de les veus exaltades de
l'Església Baptista. Des de la sortida del Midwest
cap a Califòrnia l'any 2002 per
assistir a l'Institut Brubeck, Joe ha tingut la sort de realitzar
concerts i aprendre amb gent com Dave
Brubeck, Christian McBride, Terence Blanchard, Ron Carter, Roy Hargrove, John
Clayton, Jimmy Heath, Charlie Haden, Herbie Hancock, Charles Lloyd, Wayne
Shorter i Geri Allen.
Seguim amb un altre tema impactant d’aquest projecte anomenat...
3.- Haiku (J.
Sanders) 4m58s
Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tros de tema que ens ha ofert
aquest gran contrabaixista i compositor Joe
Sanders. La modernitat hi és evident i també el Groove, allò que en diuen
els músics d’un tema, que “camina”. Després de la presentació del tema, el
líder ha iniciat una tanda de curtets solos amb el pianista Parks i el saxofonista Ellis, tots ells compartint-los a base
o com si de “quatres” es tractés, entre tots ells. Mentrestant, el baterista Harland, magnífic ell, ha anat fent i
desfent de les seves, sempre amb una quasi constant improvisació, la qual
arribarà realment ja encarant el final d’aquest impressionant tema anomenat
“Haiku”.
Després de finalitzar els seus estudia a l'institut Thelonious Monk l'any 2007, Sanders es va traslladar a
la ciutat de Nova York, on va formar
part integrant de l'escena jazzística de la ciutat. Joe es va expandir a partir de les relacions iniciades a través dels
diversos programes d'educació del jazz amb visionaris com Gerald Clayton, Justin Brown, Christian Scott, Ambrose Akinmusire i
Fabian Almazan, alhora que forjà parentius nous, impactants i
significatius. Aquestes col·laboracions amb els membres de la seva generació i
la influència dels seus avantpassats van empènyer Sanders a una nova forma de conceptualitzar el contrabaix, tocar
música i viure la vida.
Seguim ara amb un tema també impactant però amb un més entrat tempo, tema
de Joe Henderson anomenat...
5.- Afro-Centric (J.
Henderson) 6m36s
Impactant aquest tema de Henderson
amb un Eric Harland immens a la
bateria, ell sempre imparable. El saxo tenor d’Ellis embolcalla amb la seva sonoritat alhora que al base rítmica
de piano, contrabaix i bateria semblen formar part d’un món musical autònom,
ells a la seva bola, però sense deixar de donar-li el suport adequat a Ellis i el seu tenor. Magnífica
demostració de compenetració i llibertat interpretativa. Entremig però, un lick
repetitiu del contrabaixista i líder han permès al pianista Aaron Parks desenvolupar el seu
magnífic solo, també recolzat pels copets als cantos de caixes i timbales del
gran Harland, amb aquest fent una
obra mestre solista a la bateria mentre els seus companys li donen el suport
adequat. Ellis ens mostra de nou
retalls sonors de la melodia principal del tema arribant al final així com si
no hagués passat res, amb un final que en un directe s’allargaria sense
remissió.
El 2012 va ser la culminació de les associacions noves i antigues amb
l'estrena del seu àlbum com a líder en l'aclamat segell Criss-Cross Jazz, 'Introducing
Joe Sanders', que incloïa una peça escrita per a quatre baixos, saxofon i
tambors encarregada per la
Jerome Foundation Jazz Gallery. Però la recerca
ininterrompuda del coneixement mai no es va aturar ja que Joe buscava noves vies i aventures per millorar la seva recerca de
la il·luminació i el "moment" concret. Un any després, Sanders es va trobar a l'escenari amb
una persona que encarna qualitats similars, Charles Lloyd. Al costat de Lloyd,
Sanders va ampliar el seu coneixement de la història del jazz d'un que la
va viure la qual cosa li va augmentar la seva passió per explorar les infinites
possibilitats del què és el desconegut.
Acabarem el projecte de Joe
Sanders amb el magnífic i viu tema anomenat..
8.- Flying High (J.
Sanders) 5m15s
Doncs ja veieu quin tema més impressionant, tot i que amb un motiu
principal curtet, molt curtet i recurrent, l’han desenvolupat amb una mestria
sense cap mena de dubtes. John Ellis
ha iniciat el solo al saxo tenor, increïble també i sembla impossible que el
baterista Harland tingui temps de
tocar el Ride amb un swing espatarrant a la vegada que no parar de tocar
timbales, caixa, i demès estris percussius. Parks al piano, percudint-lo amb presència i pulcritud alhora que
mostrant-nos la seva gran vàlua, amb un llenguatge modern i eficaç, ha deixat
pas al solo del líder i gran contrabaixista Joe Sanders tot i recolzat sense parar per alguns acords del
pianista i més encara per la persistent implicació del Eric Harland a la bateria, magistrals tots dos, magistral tot el
quartet, acabant el tema suament, tema i projecte.
I per acabar, fer-ho amb la seva biografia...
Continuant el viatge, el 2017 Sanders
toca regularment amb el seu conjunt, "Joe
Sanders 'Infinity", i com a sideman amb Kendrick Scott Oracle, amb Gerald
Clayton Trio i amb Ben Wendel Quartet. Al setembre de
2017, Joe va llançar el seu segon
àlbum com a líder, 'Humanity', aquest
que hem escoltat ,com a comentari de la constant violència que afecta la nostra
vida quotidiana i recordant-nos de veure'ns i tractar-nos mútuament amb
compassió i amor com a éssers humans. Actualment, Joe viu a París amb la
seva dona i fill. Quan no toca, i ho ha fet en més de 18 països, imparteix
classes magistrals o lliçons privades o recorre més de 100.000 milles cada any.
Li agrada escriure sobre una tercera persona al costat d’un got de vi blanc.
Deixem aquest projecte.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim doncs amb el projecte de Berta
Moreno i el seu...
“LITTLE STEPS”
Berta Moreno
Disc editat i produït per Berta
Moreno per a BMIJazz
Enregistrat per Mike Marciano
el 17 d’octubre de 2016 als System Two Studios de Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Dasrlington als Bass Hit Recordings New York de N.Y.
Berta Moreno, saxo tenor
Troy Roberts, saxo tenor i
soprano (temes 1, 2, 3, 4 i
8)
Steve Wilson, saxo alto i
soprano (temes 1, 5, 6, 7 i
8)
Manuel Valera, piano
Maksim Perepelica, contrabaix
David Hardy, bateria
Totes les composicions són de Berta
Moreno.
Doncs recordar-vos que vam poder assistir al concert i posterior Jam
Session, dilluns passat on vam gaudir d’allò més amb la seva música i
personalitat. Magnífica proposta amb Mark
Aanderud piano, Maksim Perepelica contrabaix, Carlos Falanga, bateria per
només parlar del quartet base. Doncs som-hi amb la seva música d’aquest el seu
primer treball al seu nom, amb el primer tema del disc anomenat...
1.- J.G. Power (B.
Moreno) 8m37s
Doncs quina demostració de mestria, de composició i interpretacions
d’aquest formació liderada per Berta
Moreno. Una preciosa melodia i motiu principal ens ha situat en l’òrbita
sonora d’aquesta gran saxofonista i ja ho veieu també gran compositora. Un tema
on hi ha participat també Troy Roberts
i Steve Wilson havent-hi doncs tres
instruments de vent magníficament acompanyats per la base rítmica amb en Valera, Perepelica i Hardy, piano,
contrabaix i bateria respectivament. Els sons dels primers solistes, saxos
tenors, primer canal esquerra i després dret, són clarament diferenciats,
essent el del canal dret lleugerament més brillant que el de l’esquerra, encara
al tempo inicial. El tempo doblat ha aparegut amb la irrupció d’un altre vent i
el seu magnífic solo, el d’un tema ple de potència. Al final, han tornat a la
calma amb el motiu principal a càrrec dels vents i pulsacions brillants del
pianista Valera, acabant aquest
magnífic tema de cop.
Un bon tema per a tastar les músiques d’aquesta músic madrilenya
establerta a New York i molt bon
establerta, car l’han convidat a tocar en esdeveniments del Lincoln Center i també sabem que va
anar a casa de Paquito de Rivera en
un concert-jam, la qual cosa no li deu passar a gaire gent.
Berta Moreno s'ha convertit en una de les veus més
distintives del saxo tenor de la seva generació. La forta personalitat de Berta es reflecteix en el seu únic so
fosc i càlid al tenor i sovint es defineix com un solista reflexiu i precís que
sap triar notes i fer interpretacions significatives. Des de fa més de 5 anys,
viatja com a líder del seu quartet / quintet per Europa, on ha estat guardonada amb el primer premi al Zoetermeer Jazz Competition i el segon
premi nominat per l'audiència del Concurs
Leidse Jazz als Països Baixos el 2013. Berta
ha actuat en alguns dels principals festivals de jazz d'Europa, incloent NORTH SEA
JAZZ Festival, i alguns dels principals escenaris i teatres d'Europa i Estats Units.
Seguim amb una increïble dansa còsmica....
3.- Cosmic Dance (B.
Moreno) 6m38s
Doncs una dansa còsmica per seguir amb aquest molt bon treball de Berta Moreno, acompanyada també al saxo
tenor pel Troy Roberts i la
magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Qui primer ens ha
enlluernat ha estat el pianista Manuel
Valera amb un solo magnífic i digitació pulcre alhora que una molt bona mà
esquerra acompanyant-los amb acords. El so més aviat fosc de la líder, però
càlid, ens l’ha mostrat molt tècnica i imaginativa, així com el solo del magnífic
soprano a càrrec de Roberts, el qual
ha aconseguit ressaltar els contrastos en els solos, no però en la melodia, que
ell fa amb el saxo tenor. Bona combinació i utilització dels dos saxos, tenor i
soprano per Roberts, aconseguint
ampliar la paleta de colors i mixtures.
Ha participat en programes de televisió i ràdio, com ara NPR, Ràdio Omroep Zuidplas, programa de
ràdio i TV de Virus 4 o RNE (Ràdio
Nacional d'Espanya), i va aparèixer com a sideman en diversos CD's: "Síguelo" de Gerardo Rosales i
Combo Mundial (Challenge Records), "Choros Limoneros" de Choros
Limoneros ("Thrilling Sound Producions") o "Blue Dahlia" de
Dahlia Dumont. Després de traslladar-se a Nova York el 2014, va començar a treballar en el seu nou projecte
com a líder de bandes, com a compositora i productora amb el "Berta Moreno Quintet".
I ara serà el moment d’escoltar a Carme
de la Fuente
amb el seu micro conte relacionat amb les músiques del programa....
.........................
Gràcies Carme per la teva
visió i fins d’aquí quinze dies.
Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....
2.- Lost and Found (B.
Moreno) 6m41s
Doncs ja ens hem situat en un tema amb un tempo una mica més viu, tot i
haver comprova anteriorment com canvien el tempo entremig dels temes. En aquest
ens hi hem trobat ja des dels inicis, i el tempo no l’han abandonat en tot el
tema, acabant-lo amb un gran solo del pianista Valero i fent el tem principal els dos saxos tenors, el de la Berta Moreno
En el seu breu temps a Nova York,
Berta ha pogut realitzar i produir el seu àlbum de debut "Little Steps" (2017), aquest
que estem escoltant amb guanyadors del premi GRAMMY i nominats com són Steve
Wilson (saxo), Troy Roberts (saxo) i Manuel Valera (piano); havent tocat amb
aquest projecte a llocs com Fat Cat,
ShapeShifter Lab, Club Bonafide a Nova
York, a més de fer gires per Europa i
en clubs llegendaris com Bogui Jazz,
Clamores o Jimmy Glass a Espanya, i ara també ja podem dir que ha fet un Jamboree. Al mateix temps toca amb
moltes bandes i projectes diferents a la ciutat internacional del Jazz, i
treballa a més amb un artista guanyador del GRAMMY, Arturo O'Farrill.
Acabarem aquet projecte amb el tema darrer track del disc anomenat...
8.- Option A (B.
Moreno) 6m58s
I quin tros de tema ens han fet i de quina manera l’han acabat,
increïble. Contrabaix i bateria l’han començat però, després també el piano
fent el que podria ser el motiu principal, tot i afegint-s’hi els saxos tenors
fent la melodia, que tot s’ha de dir està molt ben aconseguida. Ben aviat han
aparegut els solos amb els tres saxos compartint-los, cadascun d’ells fent una
part dels compassos corresponents a la
A , car no m’ha semblat que hagin fet en cap moment el pont o la B , en una magnífica demostració
de compenetració entre tots tres. Els vents han volat i ha aparegut el pianista
i solo també molt ben realitzat. I vet aquí, que en aquest tema tots els músics han tingut la seva estona de glòria solista,
amb solos de contrabaix, curtet, i el magnífic del baterista, per arribar tots
plegats al final, magnífic final de magnífic tema per acabar aquest gran
projecte que vam poder veure aquest passat dilluns al Jamboree amb dos músics locals
amics nostres, com varen ser Mark
Aanderud i Carlos Falanga, bateria i la participació del contrabaixista
oficial del projecte Maksim Perepelica.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar el programa us proposo escoltar un sorprenent projecte
sorgit al país més oriental, allà on comença el dia, Nova Zelanda i tota una colla de
músics d’aquell país alhora que liderats per gent més propera, en la
distància...el projecte s’anomena.....
“MACHAUT MAN and a SUPERMAN
HAT music of Dave Lisik”
Sipiagin, McCaslin, Kikoski,
Kozlov i Edwards
Enregistrat per Mike Marciano
els dies 14 i 15 de novembre de 2012 a Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Mesclat per Dave Lisik a Nova
York i Wellington, Nova Zelanda
Maasteritzat per Steve Garden a
Auckland, Nova Zelanda
Produït per Dave Lisik
Aquesta gravació va ser possible gràcies a la col·laboració de la Victoria University of Wellington i el Prof. Neil Quigley
Alex Sipiagin, trompeta i
fliscorn
Donny McCaslin, saxòfon tenor i
soprano
Dave Kikoski, piano acústic i
Fender Rhodes
Boris Kozlov, contrabaix
Donald Edwards, bateria
Totes les composicions de Dave
Lisik, (Galloping Cow Music, ASCAP), excepte “Georgia On My Mind” de Hoagy Carmichael
Aquest és un projectes amb 8 temes, alguns d’ells llargs com el “Georgia
On My Mind”, podent escoltar una hora i quasi deu minuts d’una música que no us
deixarà impassibles.
Veiem què ens en diu el mateix compositor neozelandès, Dave Lisik...
Machaut Man and a Superman Hat va ser un projecte sorprenentment divertit
per poder saber com aquesta banda anava a reinterpretar els meus temes.
Estar-hi present en l'enregistrament va ser una oportunitat per veure aquests
grans intèrprets en el seu element, especialment en el Systems
Two, un estudi on un se sent com a casa. Les composicions d'aquest àlbum les
vaig recopilar durant diversos anys, alguns originals són més antics i d’altres
es ven escriure recentment
específicament per a aquesta gravació. Com a compositor agraeix-ho molt als
músics professionals la seva disposició per a dedicar-se a treballar en alguna
cosa que jo hagi escrit; sabeu que ells han dedicat força anys a poder tocar
bé, però els cinc músics d'aquesta gravació toquen el jazz al més alt nivell, i
la seva manera de tocar, col·lectiva, és preciosa.
Comencem doncs amb el primer track d’aquest disc enregistrat el 2012
però ja n’escoltareu la vigència...un tema com tots de Dave Lisik anomenat...
1.- Steal Bryant’s Laptop (D. Lisik) 9m52s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet un salt musical estilístic
respecte la música de Berta Morenon, tot
i no abandonar gens la creativitat i ara una mica més de modernitat i
contemporaneïtat. La mestria d’aquesta formació com a intèrprets els ha permès
desenvolupar un projecte d’un compositor llunyà en la distància, Dave Lisik treballant ell a Nova Zelanda però amb la proximitat
universal que té el Jazz. Gran tema amb un Groove impactant amb un
impressionant solo del saxofonista Donny
Mc Caslin, volant literalment per sobre de l’estructura tan ben portada per
la base rítmica de Kikoski, Kozloz i
Edwards. Sipiagin a la trompeta
ens ha mostrat la seva mestria avalada pels molts projectes on ell hi
participa. Magnífica demostració de modernitat i tècnica interpretativa ell
sempre tocant en el registre més agut, tot i que no en els sobreaguts. Un lick
de tots plegats ha encarrilat i acompanyat el solo del pianista Kikoski, brillant i delicat als inicis
però que s’ha anat desenvolupant a mica a mica amb crescendos emotius gràcies a
la seva gran intervenció. Un músic que també hem pogut veure més d’una vegada
al Jamboree liderant o formant part
de increïbles projectes.
La música de Dave ha estat
realitzada i gravada a tot el món per destacats músics com Alex Sipiagin, Chris Potter, Donny McCaslin, Seamus Blake, Dick Oatts,
Scott Wendholt, Will Vinson,
Charles Pillow, John Escreet, Dave
Kikoski, Bob Sheppard, Luis Bonilla,
John Fedchock, Matt Wilson, Boris Kozlov,
Donald Edwards, Alina Engibaryan,
Steve Houghton, Marvin Stamm, Bill
Mays, Carl Allen, Kirk Whalum, i les Big Bands Jazzgroove Mothership Orchestra (Austràlia) i Wellington Jazz Orchestra.
Dave és coautor del llibre 50
Years at the Village Vanguard - Thad Jones, Mel Lewis & The Vanguard Jazz
Orchestra (SkyDeck Publishing) i el seu llibre de 24 solos de trompeta de Marvin Stamm es va publicar per Charles
Colin a Nova York.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb una mica més groove, ara ja amb un delicat swing amb el quart tema del projecte anomenat.....
4.- You Can’t Always Get A Wet Chihuahua (D. Lisik) 9m42s
Un tema també de quasi 10 minuts amb unes improvisacions espaterrants
per modernes com les del trompetista rus Alex
Sipiagin, magnífic ell amb un llenguatge avantguardista i tècnica
impressionant, en un gran solo desenvolupat després de la llarga introducció
del tema que han fet tots plegats. Però és que la participació igualment
reeixida del saxofonista Donny McCaslin
és igualment impressionant per concepció i interpretació, amb tota una amalgama
d’arpegis en totes direccions i clares connotacions disminuïdes, i tot això
amanit per una base rítmica mantenint un swing, contingut que ens ha fet bellugar
el cap d’un cantó a l’altre en tot el tema, el, qual ha acabat amb una mena de
turnaound fins arribar al definitiu final de la mà del baterista Edwards.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Compositor i trompetista canadenc, el Dr. David Lisik ensenya composició, arranjament, teoria i pedagogia de
jazz a l'Escola de Música de Nova
Zelanda, Victoria University of Wellington, Nova Zelanda. Tot i ser
canadenc i treballar a Nova Zelanda,
des d’on varen sorgir aquestes músiques, el, projecte l’ha portat a terme una
formació multicultural establerta a New
York. Els motius pels quals aquest extraordinari quintet va voler tirar
endavant el projecte de Dave Lisik
els desconeixem, però us haig de dir que va ser un encert. De fet, vosaltres i
jo hem tingut la sort que el meu amic Andreu
Fàbregues que fa el magnífic programa de ràdio Camps de Cotó, em parlés d’aquest i d’altres projectes i me’ls
passés, o sigui que gràcies xato, i a veure si en programes posteriors us poso
els altres dos projectes enviats per l’Andreu.
I nosaltres acabarem projecte i programa amb el darrer track del disc
anomenat...
8.- Katafuzees (D.
Lisik) 7m14s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera han acabat aquest tema, no
tan bèstia com l’han començat, car ho han fet amb una llarga introducció a mode
de improvisació a dos de saxo tenor, canal esquerra i trompeta canal dret, per
després afegir-s’hi tots plegats. De fet la posterior melodia que han fet els
dos vents ens ha recordat el final del tema, però és que després d’aquesta
imbricada melodia dels vents Kikoski
ha iniciat el seu solo amb un swing de contrabaix i bateria, el primer amb el
walking característic i els cops al “ride” i permanent “xarles” del segon, han
permès al pianista volar amb lleugeresa i magnífica digitació. Hem pogut gaudir
també amb el gran solo tot i que curtet del contrabaixista Boris Kozloz alhora que també el del mestre Donald Edwards a la bateria a partir del qual els nostres vents han
tornat a plantejar la melodia d’aquest increïble tema anomenat “Katafuzees”, i
així acabar-lo delicadament.
Dave és fiduciari, o sigui membre amb poders i controls
administratius de la New Zealand Jazz Foundation, coordina els Tallers Nacionals de Jazz anuals i ha
codirigit la Jove Orquestra de Nova Zelanda des del 2011. Va
fundar i produeix el Festival de Jazz de
l'Escola de Música de Nova Zelanda, i va crear el primer curs de Jazz
Pedagogy a l'escola i va fundar els Tallers anuals d'Educadors de Jazz l'any
2015. També va crear i co-dirigir la Wellington Youth Jazz Orchestra. Com a trompetista, Dave ha actuat com a membre de la Orquestra de Jazz del
Delta, l'Orquestra de Dave Lisik, l'Orquestra de Jazz de Rodger Fox Wellington,
l'Orquestra de Jazz de Nova Zelanda, i un llarg etc, però suficient per
entendre que el nostre compositor és un gran músic i pedagog.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, llarg però súper interessant amb
els tres projectes presentats, primer recordeu que ha estat el del Joe Sanders anomenat “Humanity”, després el de Berta Moreno, “Little Steps” per acabar
amb les magnífiques intervencions d’una gran formació que ha tocat la música de
Dave Lisik. Espero que hàgiu gaudit
amb la proposta d’avui, com sempre diferent del programa anterior i del que
vindrà, crec amb una bona selecció de les músiques dels tres projectes i alguna
informació afegida que sempre va bé.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del progama que ja sabeu què és
jazzclubdenit.blogspot.com.es on hi trobareu més música i potser més biografies
alhora que tots els programes anteriors. Ens retrobem la setmana vinent, si us
va bé i en teniu ganes, o sigui que ja marxem i jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves
músiques i xerrat d’interessos comuns, espero, us desitjo molt bona nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 322: Fresh Sound Records - Mark Churnchetz, Sperrazza, Sacks & Kamaguchi i Blue Mitchell, dimecres 2 de maig de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
I seguim amb la injustícia espanyola després de la sentència quasi
absolutòria dels 5 salvatges de la manada, que d’aquí dos o tres anys ja
estaran pel carrer podent fer de nou les seves barbaritats. Dos d’ells,
pertanyents als cossos i forces de seguretat de l’estat, i cobrant mentrestant
el 75% del seu sou, quins collons. Demanem justícia, en tots els àmbits.
Bé de nou hi tornem amb un programa dedicat a la editorial Fresh Sound Records i ja sabeu que com
sempre, primer amb dos New Talent i
després amb un vinil de 180 grams digitalitzat per qui us parla. Els projecte
de New Talent diversos per la seva
música són el sorprenent treball del músic eslovè Marko Churnchetz anomenat “Ruthenia”
fent una retrospectiva molt personal dels compositors russos del segle XX. El
canvi d’estil serà evident amb un altre dels projectes del trio Sperrazza, Sacks, Kamaguchi i el seu
disc dedicat a la música de Lee Morgan.
Acabarem el programa amb el vinil de Blue
Mitchell anomenat Blue’s Mood
editat per Jazz Workshop de la
mateixa editorial mare. I com sempre tindrem un micro conte, avui a càrrec de la Teresa Tuset.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte en clau de jazz dedicat als compositors
russos del segle XX amb el...
“RUTHENIA”
Marko Churnchetz Črnčec
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 524
Enregistrat a RTV Maribor
Studio (Eslovènia), Salon za eno glasbo (Ljubljana, Eslovènia) i Randy Ingram
Studios (NYC); 10 d'octubre, 29 de novembre de 2015; 22 de març de 2016 Pistes
1 i 3 registrades a Union Hall, Maribor al Festival de Maribor (Eslovènia), 8
de setembre de 2014
Enginyers de gravació: Darko
Kukovic, Jernej Krzic / Marko Churnchetz, Randy Ingram, Danilo Zenko (# 1 i 3)
Meclat i masteritzat per Dave
Darlington a Basshit Studios, Manhattan, Nova York
Produït per Marko Churnchetz Črnčec
Productor executiu, Jordi Pujol
Marko Churnchetz Črnčec,
piano
Mike Moreno, guitarra
Chris Jennings, baix
Rudy Royston, bateria
Bostjan Lipovsek, corn francès
Dario Golcic, oboè
Mateja Kremljak, flauta
Matija Krecic, Dejan Gregoric,
Klemen Bracko, Barja Drnovsek, Bojan Cvetreznik, violins
Urska Demsar, Barbara Grahor,
violas
Amara Gombac, violoncel
Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:
Doncs comencem amb aquestes composicions que formen part d’una Suite
composta pel líder Marko Churnchetz Črnčec.
El disc s’escolta de manera ininterrompuda des del primer tema, però jo us
proposo escoltar alguns temes a partir del cinquè, o sigui que som-hi amb el
tema anomenat...
5.- Nocturne (M.
Churnchetz) 5m43s
Doncs amb aquesta delicada composició i també molt ben interpretada per
aquest magnífic quartet hem començat el programa. Ruhtenia era el nom llatí de les províncies frontereres de Rússia i els seus habitants, des d’Eslovènia. Segons ell, el nom és com
una metàfora per a connectar amb la tradició de la música russa. El líder i
pianista s’ha mostrat sobri, elegant i amb una precisa pulsació sobre el piano,
en un tema que és el cinquè de la suite, ideal per a començar el programa.
Marko Churnchetz (ortografia eslovena Črnčec) és un dels
músics contemporanis més destacats d'Eslovènia
i un dels de més reconegut prestigi, que actualment passa el temps vivint entre
el seu país d'origen i la ciutat de Nova York. A l'escena internacional, és
conegut com un formidable jove instrumentalista, compositor, arranjador i
productor que treballa fàcilment entre diversos gèneres i estils i, en
particular, el jazz i la música popular.
Seguim amb el sisè de la suite anomenat....
6.- Valse (M.
Churnchetz) 6m29s
Doncs de com ha acabat el tema a com l’han començat hi ha ben bé una
certa distància, i és que el ritme de vals ha aparegut, tot i que de manera no
massa evident, i sí molt suau amb els arpegis del piano i la melodia amb el
corn francès. Després, amb les cordes fregades i bateria ja és més evident. El
delicat solo del líder, amb un llenguatge jazzístic evident i amb només el
quartet, digitació percussiva i magnífica interpretació del baterista Royston han donat pas al solo del
guitarrista, amb un so apagat a voluntat i magnífica tècnica i creativitat. El
vals apareix amb les cordes fregades, tot i acompanyant-lo i amb la base
rítmica immensa, de piano, contrabaix i bateria, arriben al final d’aquest
preciós vals, homenatge clar als compositors russos.
Churnchetz va néixer el 15 de maig de 1986 a Maribor, Eslovènia i, als sis anys
d'edat, va començar el seu camí musical estudiant música clàssica amb l’acordió
i després el piano als deu anys. Un talent prodigiós i que ens els seus anys
adolescents va ser guanyador de diversos premis nacionals i internacionals, graduant-se
amb piano clàssic el 2005 i en piano de jazz a la Universitat de Música i Arts Dramàtiques de Graz,
Àustria el 2009.
Seguim amb el setè tema d’aquesta Suite anomenat....
7.- Scherzo (M.
Churnchetz) 7m55s
Una altra tema que ha passat per diferents estadis rítmics i melòdics,
iniciant-lo guitarra i piano delicadament. Aquest ha encetat l’entremaliada
melodia amb un aspecte rítmic important, així com trencat, amb canvis
impressionants. Una composició força complexa que de sobta es torna dolça a
piano solo, amb un ritme magnífic a la mà esquerra i preciosa melodia, que ha
donat pas al solo del contrabaix, sense cap referència, i força interessant el
treball de Chris Jennings. Moments
per a la calma, evidents, pel relax, per a l’escolta pausada tot i esperant la
sorpresa que ens depararan, com així ha estat la manera com s’ha anat
desenvolupant el tema i el ritme que ha aparegut amb un lick que ha acompanyat
el solo del baterista Royston. Al
final ell sol l’ha acabat brodant, amb una demostració tècnica i gust
interpretatiu. Magnífic solo i més encara sorprenent final d’aquesta meravella
anomenada “Scherzo”
Churnchetz ha editat dos àlbums com a líder, Signature i Moral Interchange (tots dos publicats el 2010 a B.A.S.E.). El seu
tercer àlbum, Devotion, amb Mark Shim (saxofon), Chris Tordini
(contrabaix) i Justin Brown (bateria) el va editar el prolífica segell de Londres, Whirlwind Recordings.
El seu quart àlbum, aquest que esteu escoltant, l’ha publicat amb Fresh Sound New Talent.
I nosaltres acabarem el projecte força inquietant i sorprenent d’aquest
magnífic pianista i compositor eslovè anomenat Mark Churnchetz amb el tema anomenat....
8.- Toccata (M.
Churnchetz) 7m07s
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella que ha compost aquest
jove mestre, músic a cavall del seu país i la capital del món del Jazz, Nova York. Aquestes són unes
composicions que s’allunyen força de la coneguda estructura dels estàndards de
32 compassos i la seqüència AABA i variants. Són composicions complexes
d’harmonies, ritmes i melodies, mostrant-nos les infinites possibilitats de la
música i com amb creativitat els resultats poden ser tan brillants com aquests.
Després de la llarga introducció, el relax ha aparegut amb el solo del
guitarrista, i ben aviat la base rítmica l’ha acompanyat amb el piano i bateria
marcant ritmes. El líder ha aparegut brillant, com ja ens ha acostumat, amb un
solo impecable on destil·la bon gust i mestria tècnica. El final ha estat
esclatant, magnífic, amb diversos sons de cordes fregades i el quartet base
arribant al final amb un clímax bestial. Magnífica proposta la d’aquest músic
eslovè, compositor i gran pianista, a la vegada que ha demostrat no encongir-se
amb una obra de tal envergadura.
El primer àlbum de Churnchetz
com a líder RUTHENIA (Fresh Sound, New
Talent, 2017), amb un quartet de jazz excel·lent amb Mike Moreno, guitarra, Chris
Jennings, contrabaix, Rudy Royston,
bateria i una orquestra de cambra d'11 instrumentistes és un clar exemple què
els músics contemporanis ja no estan interessats en els límits de cap dels
gèneres. Aquest àlbum és un homenatge als més grans compositors russos del
segle XX: Dmitry Shostakovich, Sergei
Rachmaninoff, Sergei Prokofiev, Alexandr Scriabin i Igor Stravinsky. Marko
ha interpretat o gravat amb els següents músics destacats: Bob Mintzer, Don Menza,
Michael Phillip Mossman, Ron McClure, Marcus Gilmore, Luis Bonilla, i un
llarg etcètera...
Doncs el deixem a ell i a tots els músics que l’han acompanyat i nosaltres
seguim, però...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I seguim, seguim, i ara ja no deixarem el swing, primer delicadament amb
aquest el darrer treball d’un trio de mestres aficionats a dedicar projectes
sencers a músics importants. Un trio que ja hem posat algunes vegades en
projectes anteriors dedicats a Cy
Coleman, Tadd Dameron i d’altres i
avui dedicat a la música de
“PLAY LEE MORGAN”
Sperrazza, Sacks &
Kamaguchi
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 522
Enregistrat per Michael Brorby
el 7 de desembre de 2015 a l'Acústic Recording Studio, Brooklyn, Nova York,
Masteritzzat per Eivind Opsvik
Productors: The Trio
Productor executiu, Jordi Pujol
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, baix
Totes les cançons compostes per Lee Morgan
No ens ha d’estranyar que li hagin dedicat un disc a Lee Morgan, car, alhora de ser un dels
millors trompetistes de l’era Hard Bop amb una discografia iniciada el 1956 i
acabada abruptament el 1972, va col·laborar en multitud de projectes com a sideman
alhora que composà magnífics temes. El 19 de febrer del 1972 va ésser
assassinat per la seva ex dona, Helen
Moore, nom de soltera, mentre tocava en el club Slug’s Salon de New York.
La gelosia la va encegar acabant amb la carrera d’un dels més gran trompetistes
del jazz a l’edat de 33 anys. Us haig de dir que el nostre trio ha escollit uns
molt bon temes de Morgan però no
precisament els més coneguts.
Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:
Comencem amb el preciós tema anomenat...
2.- The Lion and The Woolf (L. Morgan) 4m35s
Un magnífic tema de Morgan
enregistrat l’abril del 1960, segon tema del seu disc Lee-Way on hi van col·laborar mestres com Jackie McLean, Bobby Timmons, Paul Chambers i Art Blakey. El tempo
del tema original és lleugerament superior en l’ona del Hard Bop imperant, ple de swing, gospel i blues. Magnífica
composició i intervencions increïbles d’aquells els qui sempre seran els nostre
ídols. Els nostre herois han optat per un tempo més slow, amb un Groove
arrastradet que se’ns emporta. La persistent pulsió de Kamaguchi al contrabaix ens manté en constant alerta melòdica i
rítmica, també amb Sperrazza. Sacks al piano està impressionant amb
la mà esquerra i els acords inversemblants que acompanyen la dreta amb el
magnífic solo. I els altres dos, anar fent, amb un groove inicial reconvertit
amb swing, i apagant-se suaument tot i encarant el final del magnífic tema de Morgan.
dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Lee Morgan, trompetista nascut a Philadelphia com tants
altres mestres entre els quals Coltrane,
Golson, els germans Heath, Philly Joe Jones etc, va iniciar-se amb el vibràfon deixant-lo
aviat per la trompeta. Clifford Brown va
ser una de les seves primeres influències a més a més de donar-li classes quan Morgan era adolescent. Als 18 anys va
entrar a formar part de la Big Band
Seguim ara amb un altre magnífic tema de Morgan anomenat...
3.- Heavy Dipper (L.
Morgan) 6m12s
Un altre gran tema de Morgan i
que aquest enregistrà en la seva primera etapa el setembre del 1957 encabit en
el disc The Cooker. La formació
també va ser de luxe amb Pepper Adams,
Bobby Timmons, Paul Chambers i Philly Joe Jones. De la mateixa manera que
en el tema anterior, en aquest també el trio dels nostres herois l’han
interpretat un pèl més lent, però igualment amb un magnífic swing. La
delicadesa inicial que ens han mostrat, amb Sperrazza quasi desaparegut i amb només les delicades escombretes,
ens ha permès gaudir una bona estona de la melodia i després solo del pianista Sacks, alhora que hem pogut seguir les
notes guia de l’amic i contrabaixista Kamaguchi.
Poc a poc ha aparegut la mà esquerra del pianista marcant-li puntualment notes
i també el swing del baterista Sperrazza
amb el “Ride” suaument marcat. Kamaguchi
s’ha trobat quasi sol fent el solo, relaxat, i primer amb poques notes però tan
ben posades a lloc per to i ritme. Pianista i baterista han aparegut, i més
evident Sacks el qual, i amb la
melodia ens ha situat ja al final d’aquesta preciosa melodia de Morgan.
Lee Morgan va començar a enregistrar amb Blue Note el 1956, enregistrant amb
aquesta editorial 26 àlbums i tocant amb més de 250 músics. Va enregistrar
també per Riverside, Jazzland i Vee-jay.
Del 1956 al 1965 va formar part dels Art
Blakey & Jazz Messengers enregistrant 24 discos. Amb Hank Mobley també va enregistrar 9
treballs de la mateixa que puntualment ho va fer amb Coltrane, Golson, Henderson, Gillespie, Farmer, Shorter, De Franco,
i un llarguíssim etc, la qual cosa ens diu que aleshores era el trompetista més
sol·licitat.
Seguim al tema que clou aquest àlbum, anomenat...
10.- Morgan The Pirate (L. Morgan) 7m01s
Un altre tema increïble que Morgan
va enregistrar amb una colla increïble de mestres tals com Wayne Shorter, Herbie Hancock, Grant Green, Reggie Workman i Billy
Higgins. Un 16 de febrer del 1964 i als estudis Van Gelder i editat per Blue
Note, Morgan va enregistrar
aquest disc anomenat Search for the New
Land, un any després d’aconseguir arribar al top i no només del Jazz amb el
magnífic The Sidewinder. Els nostres
herois l’han fet més o menys al mateix tempo i amb molt de tacte i delicadesa.
La melodia del tema a càrrec del piano, amb la A i el pont, la B , en un tema AABA de 32 compassos i ritme
ternari simple, ens han situat ben aviat en el solo del pianista Sacks. Sperrazza i Kamaguchi l’han acompanyat quasi en una impro
col·lectiva, tal és la creativitat que tots tres destil·len. El swing ha estat
brutal, alhora que les intervencions de tots tres, amb un increïble solo del
pianista. Amb Kamaguchi semblen
haver-se tranquil·litzat si més no de volum, i no pas d’intensitat rítmica, car
segueix a tope. La prova l’hem tingut després amb el solo del bateria Sperrazza, magnífic solo el qual ens ha
anat situant ja cap el final del tema, llarg de 7 minuts, magnífic tema de Morgan.
L’etapa amb Blakey va ser
també la dels seus inicis amb l’heroïna, segons el biògraf de Morgan, Tom Perchard. Després d’ell, i
en tornar a New York el 1963 va
enregistrar The Sidewinder el qual
esdevindria un dels èxits comercials, essent aquest un tema de Jazz. El tema
homònim principal del disc va ésser utilitzat per la Chrysler
TV per la seva sèrie World
Series fent-ho sense demanar-li-ho ni a Morgan ni a Blue Note. Aquesta editorial va encoratjar a d’altres
músics que fessin temes amb el ritme “Boogaloo” Beat del magnífic Sidewinder.
Seguim ara amb molt més tempo i swing amb el tema anomenat....
6.- Most Like Lee (L.
Morgan) 3m57s
I quin magnífic tema i swing el que ens han fet aquests els nostres
herois. Morgan el va enregistrar el
setembre del 1965 en el disc anomenat Cornbread
i amb gent tan bèstia com Jackie McLean,
Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley
i Billy Higgins. Tema curtet, el que ens han fet el nostre trio però
amb una mestria fora de dubtes, la qual cosa ja fa una mica que hem comprovat.
Després de la presentació del tema sencer amb pont inclòs, Sacks s’ha embrancat en un magnífic solo farcit de swing amb el
suport incontestable del walking de Kamaguchi
i el swing del “ride” del magnífic baterista Sperrazza. I quin marxa que pot tenir i de fet té un trio de piano,
contrabaix i bateria. Un solo magnífic d’aquest darrer ens ha encarat de nou ja
amb el motiu principal d’aquest magnífic tema per així acabar-lo.
Morgan va fer el tema Cornbread on també hi hagué el que acabem d’escoltar, amb el ritme
“Boogaloo” per veure si aconseguia repetir l’èxit aconseguit amb el The Sidewinder. Va intentar-ho també en
el disc The Gigolo i el tema “Yes I
Can, No you can’t”, sense aconseguir-ho. Segons Billy Hart, Morgan fa afegir el tema The Sidewinder més per omplir que no pas pensant-se que esdevindria
en un èxit comercial com així va ser.
Bé, acabarem el projecte dels nostres tres herois Sperrazza, Sacks & Kamaguchi amb el tema anomenat...
5.- Stop Start (L.Morgan) 3m59s
Aquest és un magnífic tema a tot Hard Bop que Morgan va enregistrar el juliol del 1967 que va editar Blue Note el 1969 en un doble LP, un
disc amb una formació i l’altre amb una altra. En aquest tema hi van col·laborar
Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, Herbie
Hancock, Ron Carter i Billy Higgins, una increïble formació, com totes les
que el van acompanyar. Els nostres herois l’han fet a tempo de l’original, o
sigui clarament bopper i amb un swing espaterrant. El walking de Kamaguchi al contrabaix no s’ha aturat
en tot el tema així com la permanent pulsió rítmica del baterista Sperrazzza. El solo de Sacks ha estat impactant per la
modernitat, com heu pogut constatar. La seva tècnica és increïble alhora que ho
és també la seva imaginació i bon gust aconseguint fer-lo també força melòdic.
Un solo que ha durat tot el tema, acabant-lo de cop després d’haver encarat de
nou la melodia principal. Magnífic tema per acabar aquest increïble projecte
d’aquest trio de mestres, entre els quals un amic nostre, Masa Kamaguchi.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs ara és un bon moment per escoltar el micro conte d’avui ideat i
narrat per Teresa Tuset...
....................................
Gràcies Teresa i fins d’aquí
quinze dies.
I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil digitalitzat i que serà
el del gran trompetista Blue Mitchell
anomenat..
“BLUE’S MOODS”
Blue Mitchell
Editat per Riverside
Enregistrat el 24 i 25 d’agost
de 1960 al Plaza Sound Studios, N.Y.
Produït per Orrin Keepnews
Reeditat per Jazz Workshop JW-069
Produït per Jordi Pujol
Blue Mitchell, trompeta
Wynton Kelly, piano
Sam Jones, contrabaix
Roy Brooks, bateria
Aquesta és una meravella del Hard Bop d’un dels joves trompetistes que
aleshores estava al cap davant, amb permís de Lee Morgan, Freddy Hubbard tots ells havent begut de la mestria del
tristament desaparegut Clifford Brown.
Per acabar el programa ens anirà força bé fer-ho amb aquesta meravella, i tot
hi haver-hi una baladeta, començarem amb un tema a tempo mig i seguirem a tot
swing. Som-hi doncs amb el 1er tall de la cara B, tema del mateix Mitchell anomenat...
B1.- Sir John (B.
Mitchell) 5m59s
Doncs ja vegeu de quina manera seguim el swing del projecte anterior,
amb aquesta joia que podeu trobar al web de Fresh Sound, considerant que us posaré l’enllaç en el blog del
programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es
Doncs amb aquest Blues de 12 compassos hem començat el nostre
reconeixement a aquest grandíssim trompetista. Una magnífica i delicada
melodia, senzilla com són tots els Blues, interpretada per un quartet
extraordinari. Blue Mitchell va
seguir les passes del melòdic i mestre de tots Clifford Brown, alhora que aportà de la seva collita. Les frases
que ens ha ofert no sols estan força ben trobades sinó, i el més important que
estan súper ben enllaçades. La facilitat aparent com aquests músics eren
capaços de tocar tan bé, ple de swing, és quelcom que sempre ens fa dir que com
els músics afroamericans no n’hi ha d’altres, amb tots els respectes als
altres. Wynton Kelly ha brillat
també amb el seu gran solo, recordeu que va ser ell qui va fer el magistral
solo a Freddy Freeloader un altre
blues, del millor disc de Jazz de la història, A Kind of Blue de Miles
Davis. Ja arribant al final del tema, hem pogut escoltar el grandíssim solo
del contrabaixista Sam Jones el qual
ha estat igualment esclatant. Després de nou el motiu principal d’aquest
preciós blues i final de tema, que per a començar ha anat la mar de bé.
Veiem què ens diu Richard S.
Ginell des de All Music Guide
És propietari d'un to directe, lleugerament basculant que s'adapta a la
perfecció a l’estil del segell Blue Note
de la dècada dels seixanta. Avui dia, la mestria de Blue Mitchell tendeix a passar per alt, ja que mai la gent no el va
destacar vivament, malgrat el seu talent innegable. Després d'aprendre la
trompeta a l'escola secundària, on va obtenir el seu sobrenom, Blue, a principis dels 50 va començar a
recórrer el país amb les bandes de R & B de Paul Williams, Earl Bostic i Chuck Willis abans de tornar a Miami i tocar jazz. Allí va atreure
l'atenció de Cannonball Adderley,
amb qui va gravar per Riverside el
1958.
ecordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb més swing ara amb el tercer tall de la cara B tema de Ronnell
Bright anomenat...
3B.- Sweet Pumpkin (R.
Bright) 4m15s
I quin tema, amb una melodia maca interpretada amb gran delicadesa per
aquest trompetista que no va tenir el merescut reconeixement del públic en el
seu moment i que després sembla que sí. Un músic que va participar en dues
obres capdals de la fusió entre el Blues i el Jazz de la mà de John Mayall, com van ser Jazz Blues Fusion i Mooving On. Després de la presentació
del tema, gens convencional i de la forma ABABCAB cadascuna part de 8
compassos, 56 en total, el gran pianista Wynton
Kelly ha desenvolupat el seu magnífic solo, ple de Blues, amb el swing
marcat pel walking del contrabaix i xarles del bateria, i amb una delicadesa i mestria que pocs
podien transmetre. El líder l’ha seguit ara ja amb el Ride del baterista i amb
més swing, en un solo de Mitchell
magnífic i melòdic amb un gust interpretatiu a l’abast de pocs. Ell mateix ha
empalmat amb el motiu principal del tema, sense haver de fer-lo to sencer. Una
preciositat per a seguir tastant aquesta meravella de disc.
Seguim amb Blue Mitchell....
Aquell any 1958 es va unir al Horace
Silver Quintet, amb qui va tocar i enregistrar fins la ruptura de la banda
al març de 1964, polint les seves habilitats en el hard bop. Durant aquells
dies amb Riverside, Mitchell va treballar amb el saxo tenor
Junior Cook, el baixista Gene Taylor, el bateria Roy Brooks i diversos pianistes i va
continuar gravant com a líder per Riverside.
Quan el quintet de Horace Silver es
va dissoldre, ell va continuar el quintet amb Al Foster en substitució de Brooks
i una jove futura estrella anomenada Chick
Corea en el piano. Aquest grup, amb diversos canvis de personal, va
continuar fins a 1969, gravant una sèrie d'àlbums per Blue Note.
Seguim amb més i delicat swing, ara amb un tema compost per Warren & Gordon 4rt tall de la cara
B, anomenat....
4B.- I Wish I Knew (Warren
& Gordon) 4m21s
Doncs i quin altre gran tema que ens han ofert aquests cracs, un “I Wish
I Knew” viu de tempo, amb una melodia preciosa i interpretació subtil a la
trompeta. La presentació del tema, aquest estructurat en ABAC i sí de 32
compassos, l’han fet amb el contrabaix tocant les notes guia, la qual cosa ha
canviat quan el líder ha endegat el seu solo, moment en el qual el swing ha
aparegut amb el “walking” del contrabaix i el “Ride i xarles” del baterista, Sam Jones i Roy Brooks, increïbles tots
dos. Un solo esclatant del líder que ha deixat pas al de l’inefable Wynton Kelly, el qual ens ha captivat
de nou per la seva pulsació, prístina i percussiva digitació, i creativitat. Blue Mitchell i tots plegats s’han
tornat a retrobar amb el “tema” i així l’han acabat delicadament. Preciosa
melodia i millors interpretacions.
I acabant amb la vida de Mitchell....
Probablement, conscient que les oportunitats per a tocar jazz de manera immediata
van disminuir, Mitchell es va
convertir en un prolífic home de sessió en el món del pop i soul de finals dels
60, i va realitzar gires amb Ray Charles
entre 1969 i 1971 i el guitarrista blues/rock John Mayall en 1971-1973, amb el qual va enregistrar els dos discos
esmentats abans. Després d'haver-se establert a Los Angeles, va tocar amb Big Bands amb Louis Bellson, Bill Holman i Bill Berry; va fer una sèrie de LPs de funky i pop/jazz a finals dels anys 70;
Va tocar com a solista principal per a Tony
Bennett i Lena Horne; i va mantenir-se en el bop difícil tocant amb Harold Land en el seu quintet. Va
seguir freelance d'aquesta manera multifacètica fins la mort prematura que el
càncer li provocà als 49 anys.
Bé, doncs acabarem el programa amb el magnífic tema del compositor Billy Reid , primer tall de la cara A i
el seu gran tema...
A1.- I’ll Close My Eyes (B. Reid) 5m51s
I’ll Close My Eyes és una cançó amb lletra i música escrita original del
compositor i director de banda britànic Billy
Reid i publicada el 1945. Normalment es canta en una versió posterior amb
lletra diferent, la del compositor nord-americà Buddy Kaye i la música original de Reid. Un tema que de ple dret s'ha convertit en un estàndard de
jazz, cantat però també com aquesta versió, tocat de manera instrumental. De
fet és una joia de tema, la melodia de Reid,
però és que els diferents solos que s’hi fan són de llibre. El de Blue Mitchell ha passat a la història,
i molts dels trompetistes l’han après en els seus inicis i després practicat, i
tocat, car és una demostració d’enginy, criteri, bon gust i per descomptat
tècnica. De fet, el seu solo està dividit en dues parts, tot i entremig fer el
seu el gran Wynton Kelly, increïble
també i de llibre. Després del solo de Kelly, Mitchell enllaça el final del
seu amb el tema per així acabar-lo tots plegats, després nosaltres haver gaudit
amb les seves interpretacions. I quin magnífic disc de Hard Bop, un dels
milors, i mireu que n’hi ha molts, però aquest ho té tot, un set list de temes
escollits magnífics alhora que les interpretacions de tot el quartet. Magnífic
tema per acabar projecte i programa.
Doncs res, que us recordo que avui hem escoltat un primer projecte força
interessant dedicat als compositors russos del segle XX a càrrec del pianista
eslovè Mark Churnchetz i tota
una colla de músics, per seguir amb la
meravellosa música de Lee Morgan
interpretada per Sperrazza, Sacks i
Kamaguchi, per acabar amb aquesta delícia de disc Blue’s Mood’s de Blue
Mitchell.
Ara sí que marxem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo
mateix Miquel Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels colzes d’interessos comuns i seleccionat les seves
músiques, espero i desitjo que us haig agradat el programa, dir-vos que aquí
estarem la setmana vinent i a totes i tots vosaltres us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
