Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs després del descans provocat pel passat llarg aqüeducte, nosaltres
hi tornem amb ganes augmentades d’oferir-vos el millor Jazz del Baix Llobregat,
el millor i més variat i divers, de tant en tant amb programes dedicats al Jazz
Rock, i demés meravelles. I avui hi tornem amb un programa on la diversitat la
trobarem entre les tres propostes que avui us ofereixo. Podreu escoltar el
projecte de Jim Rotondi, trompetista
americà que va venir a les nostres contrades, i nosaltres que hi vam anar a
escoltar-lo, concretament a la Mostra de
Jazz de Sant Boi, esdeveniment que ja porta més de 25 anys oferint Jazz als
casals dels barris de la veïna població, de la mà dels seus animadors Valentí Sesar i Toni Solà. Un altre
projecte serà el del poli-instrumentista cubà Rafael Garcés, projecte de Quadrant
Produccions. Aquest músic toca tots els saxofons alhora que també és un
gran pianista i compositor. I el tercer projecte que podreu escoltar serà el de
la pianista barcelonina establerta a Nova
York anomenada Eva Novoa, de la
qual ja li hem posat aquí mateix els seus anteriors projectes editats també com
aquest per Fresh Sound New Talent.
però abans dir vos què si entreu
web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I comencem el programa amb el disc enregistrat en directe de l’amic Jim Rotondi anomenat....
“HARD HITTIN AT THE BIRD’S
EYE”
Jim Rotondi and the Loop
Editat per Sharp Nine Records CD 1050-2
Enregistrat per Michael
Scherrer el 30 i 31 de març de 2012 al The Bird’s Eye Jazz club, Basilea,
Suïssa.
Produït per Jim Rotondi
Productor executiu Marc Edelman
Jim Rotondi, trompeta i fiscorn
Eric Alexander, saxo tenor
Renato Chicco, orgue
Bernd Reiter, bateria
Escoltem ja el primer tema de la nit, un tema de George Coleman anomenat..
3.- Amsterdam After Dark (G.Coleman) 13m53s
Doncs d’un tema tant llarg, més de 13 minuts que per començar el
programa no està pas malament, ens hem endinsat amb la sonoritat bopper
d’aquests mestres, tots quatre, els quals han estat a un nivell extraordinari.
El solo del líder al fiscorn, amb aquell so més càlid que la trompeta, ha estat
força reeixit. El seu fraseig ràpid i lleuger amb un llenguatge jazzístic de
primer nivell hereu de Freddy Hubbard
entre molts altres, ens ha fet que el recordéssim durant la seva intervenció a
la Mostra de Jazz de Sant Boi on vam
tenir la sort de veure’l i escoltar-lo. El so metàl·lic del saxo tenor de
l’altre mestre, Eric Alexander ens
situa en un espai més soul-bop tot i que el fraseig ben bé no tant. El tema
segueix però una mica aquesta línia més de fusió i no de hard bop, per exemple.
L’organista te doble feina, amb els pedals del baix i el teclat on remena
acords i solos com el magnífic que ha fet.
El trompetista Jim Rotondi ha estat i és encara una figura important en
el món del jazz en aquests darrers 20 anys, tant a Nova York com en l'escena
internacional. El seu so, “soul” i sentit del swing han estat valorats i
sol·licitats com a líder i acompanyant en tot el món. Va créixer a Montana en
una família de músics i va començar a tocar el piano a l’edat de 8 anys
canviant a la trompeta als 12. Dos anys més tard, Jim va escoltar un
enregistrament de Clifford Brown i va decidir que aquell havia de ser el seu
camí. Producte del programa de música de la prestigiosa Universitat del Nord de
Texas, Jim va obtenir el primer lloc en el concurs internacional de trompeta
del jazz el 1984. Des que es va traslladar a Nova York, Jim ha fet gires i
gravat amb tota una sèrie de lluminàries del jazz, incloent les grans bandes de
Ray Charles, Lionel Hampton, el guanyador del premi Grammy Toshiko Akiyoshi,
Bob Mintzer, i els petits grups de Charles Earland, Lou Donaldson, Curtis
Fuller i Joe Chambers. Jim actualment lidera dos dels seus grups, un quintet
amb el vibrafonista Joe Locke en la primera línia, així com un grup elèctric,
Full House, que també compta amb el pianista David Hazeltine.
I acabem el projecte amb un altre tema força llarg de més d’11 minuts i
serà el tema de l’organista Renato
Chicco anomenat...
6.- The Loop (R.
Chico) 11m08s
Ens hem tornat a trobar amb un tema força impressionant, primer amb la
melodia principal per després endegar els solos amb un impressionant swing. El
líder hi ha tornat amb el fiscorn i de quina manera ens ha delectat amb el seu
fraseig súper ràpid tal i com el seu mestre Hubbard i el seu primer admirat, i meu també, en Clifford Brown. El saxo tenor de l’Alexander ha sonat ara més Coltranià i
així és que l’hem pogut escoltar en un riff d’un tema d’un dels més màster de
tots, John Coltrane. Les contínues
referències al màster les hem pogut escoltar entremig del seu solo. El
compositor i organista Renato Chicco
se’ns ha revelat com un mestre en això de l’organ trio, organ duo realment,
casr ell mateix fa el baix amb els pedals i la melodia i acords amb les mans. O
sigui que només l’acompanya el magnífic swing del baterista Bern Reiter, aquest immens baterista
que ha donat el suport imprescindible a aquest projecte. Alhora ens ha deixat
la mestria en un dels seus solos, el d’aquest magnífic tema que clou aquest
projecte. Us he posat dos temes dels sis que hi ha per problemes de temps però
també amb la idea que intenteu aconseguir-lo tot i entrant al seu web.
Jim també és membre fundador del sextet col·lectiu One For All, que
compta amb una frontal de vents amb el saxofonista Eric Alexander i el
trombonista Steve Davis, així com amb Hazeltine abans esmentat, el bateria Joe
Farnsworth i el contrabaixista John Webber a la secció rítmica. L’extensa
experiència de gravació de Jim inclou més recentment el llançament del seu
segon projece com a líder pel segell Posi-Tone, titulat "Blues For Brother
Ray", un homenatge al seu antic cap Ray Charles, arran d'una sèrie de
reeixits llançaments en diversos segells discogràfics. Després d'haver aparegut
en alguns dels 70 CD com a acompanyant, també se’l pot escoltar en diversos
projectes de Highnote Records amb Charles Earland, juntament amb el saxofonista
Eric Alexander, amb el qual Jim va fer el seu debut en un estudi, el Delmark en
el projecte "Straight Up". Altres enregistraments inclouen l’octet
del saxofonista George Coleman, amb Harold Mabern, així com el sextet del
baterista Ray Appleton, que compta amb Slide Hampton, Charles McPherson, i John
Hicks. L'esmentada formació One For All, i els seus dos projectes per Sharp
Nine Records, "Too Soon To Tell" i "Optimism, va rebre elogis de
la crítica Cadence i el Detroit Free Press. Jim finalment també té 12 CD en el
seu haver.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim ara amb el magnífic projecte de Rafael Garcés anomenat.....
“NEXT STATION”
Rafael Garcés
Editat per Quadrant Produccions Q00069J
Enregistrat per David Montoya a
Luna Disco.
Enregistrament de bateries de
Xavi Reija a la Casamurada studios, i les de Ignacio Berroa als Studios
Kaleidoscope Sound, New Jersey.
Produït per C & G
Productions
Rafael Garcés, saxos, piano
Ignacio Berroa, bateria t 1 i 3
Carmen Cano, veu t 10 i 11
Raul Frometa, baix t 3 i 5
Francis Posé, contrabaix t 1 i
2
Pablo Zapata, baix t 7,8,9 i 10
Bernat Hernández, contrabaix t
4
Alvaro Gandul, piano t 1 i 3
Dusan Jectovic, guitarra t 4
Daniel Galiano, bateria t 7 i
10
Xavi Reija, bateria t 4 i 9
Víctor Pérez, percussió cubana
t 5 i 8
Orlando Barrera “Batanga”
trompeta t 5
Totes les composicions són de Rafael
Garcés excepte el tema “Smile” de Charles
Chaplin.
Comencem ja amb el tema on hi participen Víctor Pérez, percussió cubana , Pablo Zapata, baix i crec que el líder amb piano i saxos, anomenat...
8.- Savannah (R.
Garcés) 4m38s
Així d’aquesta manera tan delicada a base de percussions primer, piano i
baix després, hem pogut escoltar el saxo tenor del líder, mestre entre mestres.
Un tema on la rítmica trencada a vegades i percussions cubanes són la clau de
volta. El líder ens meravella amb el seu so i interpretacions solistes, no
endebades aquest és un dels referents en això del saxo (i també piano) a l’illa
caribenya. Deixa el saxo i agafa el piano amb total naturalitat aquest màster
de la música, ambdós instruments que domina i que pot tocar en el mateix tema
gràcies a les tècniques de dubbing.
Nascut a l'Havana (Cuba), fill d'una professora de piano clàssic, al
costat del seu germà, va començar la seva formació a molt curta edat. Va
estudiar al Conservatori Nacional de l'Havana, (Cuba), rebent formació de
mestres tan reconeguts com Rolando Ochoa o Carlos Averoff (Irakere), del qual
va rebre les seves primeres nocions de Jazz. Als 17 anys, obté el Primer Premi
al Concurs Amadeo Roldán (l'Havana). Més tard, és sol·licitat per formar part
de la banda de Jazz IREME, amb els quals participà en tres edicions del
Festival Internacional de Jazz Plaça de l'Havana, organitzat per Arturo
Sandoval, on coincideix amb grans intèrprets com Gonzalo Rubalcaba, Chucho
Valdés, Dave Valentí, Dizzy Gillespie, entre d'altres ...Més tard, acompanyant
a la cantant internacional Maggie Carles, participen en el Festival
Internacional de Jazz de l'Havana, (1991), així com fent gires artístiques a
Equador (TeatroSimón Bolívar- Quito) i Corea del Nord (Teatre de la ciutat de
Pyongyang) .
Seguim ara amb un tema de marcat estil funk on tenim a l’amic Xavi Reija, bateria i Pablo Zapata, baix i ell al saxo i també piano, si no vaig errat
en l’anomenat...
9.- Llegaron los guajiros (R. Garcés) 7m38s
Un tema iniciat delicadament i a duo amb el baixista Zapata però que ben aviat ens situa en
una esfera de marcat estil funk gràcies a l’energia i mestria del nostre amic
baterista, en Xavi Reija. El líder
s’enlaira encara més amb el lick melòdic i rítmic fet de manera repetida fins
arribar a una mena de repòs sonor amb el so del baixista, però no, la “cosa”
continua i de quina manera ara amb un swing magnífic alhora que enceta el solo
al piano. I quina destresa que ens demostra aquest gran músic,tan amb els vents
com amb el piano. Un llenguatge jazzístic impressionant i tècnica descomunal la
d’aquest jove mestre. Després hi torna amb el saxo amb un so jo diria en l’ona
de Michael Breker i fins i tot en
l’estil, així de més fusió.
El 1992, entra a formar part de la banda de la cantant més
representativa del feeling cubà, Omara Portuondo, on acaba realitzant la tasca
de pianista, director i arranjador, participant en moltes gires per Cuba,
(Festival internacional de boleros La habana), a Portugal i a Espanya (Sala
Caracol- Madrid emès per TVE, a la Exposició Universal de Sevilla 1992).
Festival internacional de la guitarra de Còrdova 1994. Des de llavors, ha
participat en directes i en enregistraments de molts artistes del panorama
musical espanyol, en els quals cal destacar, Alameda (20 Aniversari), Xerez
Sherry Jerez, La Macanita de Jerez produït pel productor Ricardo Pachón, David
Peña Dorantes ,Piano Flamenco amb l'espectacle "Hasta el andar" en el
teatre Lope de Vega de Sevilla.
Seguim amb el primer tall del disc ara amb Alvaro Gandul, piano; Francis Posé, contrabaix; Ignacio Berroa,
bateria i el líder al saxo tenor en
el tema anomenat...
1.- White Board (R.
Garcés) 5m04s
Doncs amb aquest altre tema tan ben trenat, amb canvis rítmics alhora
que melòdics ens hem situat de nou en l’univers musical d’aquest gran músic i
les seves magnífiques improvisacions. Un tema complex, on la mestria en la
composició va de la mà de la mestria en els arranjaments posteriors. Després
del seu magnífic solo al saxo, escoltem el solo del pianista, ara no ell i sí
l’Alvaro Gandul. I espero no
equivocar-me en els comentaris anteriors tot i referint-me a que era ell el
líder qui tocava el piano. De fet, he seguit les indicacions del llibret per
interpretar-ho així.
Amb Esperanza Fernández va actuar al festival de flamenc de Düsseldorf,
també al Piano con Duende, de la Biennal de flamenc de Sevilla al costat de
Ricardo Miño, festival de la Guitare (Astaffort-France) on comparteix escenaris
amb el guitarrista Scott Henderson (Usa), Adrian Legg (France) i Gigi Cifarelli
(Italy). Al costat del cantant Miguel Ríos en el programa Buenas noches
bienvenidos Canal 2 Andalucia 2007. Col·laboració també al costat del productor
Pablo Pinilla en el disc "El perfume de la soledad" del cantant David
de Maria 2007.
I ara continuem amb el tema on hi participen Ignacio Berroa, bateria; Raul Frometa, baix; Alvaro Gandul, piano i el líder mateix al saxo alto en el tema
anomenat..
3.- Guarapo (R.
Garcés) 5m43s
De nou ens trobem amb un tema on la melodia ens supera per la certa
dificultat i modernitat, en una intro llarga però molt ben trenada, per deixar
pas a la consecució del tema amb el riff del baixista i posterior del
saxofonista ara amb el alto amb un so força delicat i suau. Alvaro enceta el seu solo acompanyat
per baix i bateria i interpretat amb una pulsió nítida i clara. Ben aviat s’hi
afegeix el líder al saxo al bell mig del tema per tornar a la intro de l’inici
i deixar pas al seu increïble solo farcit de bellesa. Amb el riff repetitiu
arriben al final d’un tema acabat com en els inicis, amb una melodia ben
complexa i tan ben executada.
Participació en la producció del videoclip "Primavera
anticipada" al costat dels cantants James Blunt i Laura Pausini 2009 al
teatre Pereyra Eivissa. Dos espectacles a les Noches de los Reales Alcázares,
un de propi, al que va denominar "cubanía", i un altre al costat de
la cantant sevillana Carmen Cano "De Sevilla a la Habana". Convenció
MasterClass d'Adagio S.A., MasterClass al Conservatori de Reus (Tarragona),
entre d’altres. També ha realitzat diversos projectes propis de Jazz i flamenc.
Seguidament, al costat del baixista Pau Zapata, va començar el projecte
"Aborigen Cuban Quartet", premiat en el 1r Concurs Internacional de
Jazz de la ciutat de Granada. Amb aquest projecte es van realitzar diferents
actuacions com la participació al Festival de Jazz de Lagos (Lagos, Portugal),
en clubs de Jazz com el Chubby Cheek (Jaén), Central (Utrera), etc. ... Al
Festival de Música Contemporània de la Universitat Internacional d'Andalusia,
Festival de Jazz a la Província de Sevilla, 23è Festival Internacional de Jazz
de Granada Teatre Alhambra, etc...
I acabem aquest projecte amb el tema on hi participen Bernat Hernández, contrabaix; Dusan
Jectovic, guitarra; Xavi Reija, bateria i orgue a les mans de líder, suposo,
alhora que amb el saxo en el tema anomenat...
4.- Dama 5 estrellas (R.
Garcés) 6m06s
En un tema on sembla clar un homenatge al “The Chicken” de Jaco Pastorius ens hem trobat amb els
tres nostres amics, Xavi, Dusan i Bernat,
tots ells escoltats en aquest programa amb projectes liderats per cadascun
d’ells i enregistrant per Moonjune
Records. Si parlem del solo de l’organista doncs convindreu que també és
d’allò més. El tema en qüestió és espatarrant, amb una trempera impressionant,
i on el duet de guitarra i saxo són d’aquells que et fan posar la “gallina de
pèl”. El solo de l’amic Dusan és
també increïble amb una personalitat i
tècnica que són esfereïdores. El solo al tenor del líder és també bestial i
mentre, donant-li suport una base rítmica que impressiona. En aquest tema el
nostre amic Bernat remena el
contrabaix, cosa gens habitual en un baixista com és ell i s’ha de dir que el
remena força bé.
Dir-vos que la llista d’enregistraments on ha participat és tan i tan
llarga que millor que no la posi i si voleu la podeu veure a la web
adolphesax.com a actualitat/artícles/intèrprets/saxofonistes/rafaelgarcés..
Doncs amb aquest tema hem acabat el projecte d’aquest impressionant
músic cubà que espero tingueu les ganes d’adquirir tot i entrant al web de quadrant produccions...i nosaltres
seguim
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.
Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells
dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I acabarem el programa amb el projecte de la nostra amiga Eva Novoa anomenat.....
“BUTTERFLIES and ZEBRAS”
Eva Novoa (Ditmas Quartet)
Editat per Fresh sound New
Talent FSNT 492
Enregistrat per Amandine Pras
el juny de 2015 al Sear Sound Studio de NYC.
Mesclat i masteritzat per
Jeremy Loucas a NYC
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol
Michaël Attias, saxo alto
Eva Novoa, piano, Fender Rhodes
Max Johnson, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Escoltem ja el primer tema del disc i que serà el primer tall del disc,
un tema del baterista Jeff Davis
anomenat....
1.- Spicy Water (J.
Davis) 5m36s
Doncs ja heu pogut tastar el canvi estilístic i de quina manera més
moderna, més contemporània ens han presentat aquest primer tema. La concepció
melòdica i rítmica feta pel bateria, les improvisacions de la líder al piano i
del saxo alto Attias ben bé que ens
ho han mostrat. Un tema gens fàcil, més aviat “durillo” tot i que no tant pels
nostres fidels oïdors, acostumats a les més diverses músiques. Ben bé passa que
en aquest programa, cada setmana en fem un diferent, tots però de la millor
qualitat, oi Salvador?
Veiem què ens diu en Matt Mitchell, d’aquest projecte..
"Escoltar de nou aquest àlbum còmodament assegut i escriure això en
un barri allunyat d'aquell amb el qual aquest quartet comparteix un nom, crec
que una vegada més em sorprèn la quantitat de músics inventius residents o
associats amb Brooklyn.” I anirem
seguint amb els seus comentaris....
Eva Novoa va néixer a Barcelona, on va començar els seus estudis de piano a una edat
primerenca. Va estudiar jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya). El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va participar
en diversos tallers a l'escola de Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació
Musical). El 2005 Eva es va traslladar a Holanda, on va estudiar en el
Koninklijk Conservatorium de La Haia (Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en
Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a
professora de piano al Departament de Jazz el 2012.
Seguim ara amb el segon tema i tall del disc, el sorprenent i potent
tema de la líder, anomenat...
2.- The Drone (E.
Novoa) 7m56s
Un tema que vola com un d’aquests drones, tot i que sembla que a una
major velocitat, al menys inicialment, amb la presentació de la llarga i
complexa melodia amb ritmes inclosos. Quina manera de començar un tema, què
bèstia. Quasi 3 minuts sense parar a aquest ritme, i de quina manera més subtil
va entrant la impro de la pianista, primer encara amb el saxo alto del Michaël i després sola però amb la
secció rítmica. Ben aviat passa el mateix amb l’alto, improvisant quan encara
ho feia la líder, amb acords i notes dissonants. Calma entremig amb saxo i
contrabaix, tot i que no durarà gaire. En fi, un tros de tema que acaba amb la
mateixa trempera que ha començat.
Eva va ser convidada a tocar amb
el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha
estat pianista estable de la Big Band
West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch
l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb
els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic
holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb
músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter,
Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents
projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i
Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara
Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.
I ara continuem amb el següent
tema que us proposo, tema també del baterista Jeff Davis anomenat...
4.- Justin (J. Davis) 4m47s
Doncs i com es noten els temes
parits pels bateristes, i ho dic per com aquest tema ha estat concebut, amb
canvis rítmics situats també en la melodia principal del tema. No sé si us he
adonat però a mi em sembla que el so del saxo alto s’apropa al so estripat de
l’Ornette Coleman i similars, al
menys així m’ho sembla. La voluntat de fer-ho també hi deu ser, car el projecte
sembla que no reclama. En Michaël ben bé que ho aconsegueix. És clar que la
líder no es queda darrera i així és com també ella se situa en l’ona sonora de Cecil Taylor tot i que potser no tant
percussiva. El contrabaixista Max
Johnson del qual també li hem posat els seus projectes, ens mostra doncs la
vessant més propera a Charlie Haden
per acabar-los de situar a tots en l’àmbit més free.
Seguim amb els comentaris d’en Matt...
“Per a la majoria dels músics d’aquí, això va més enllà d'un determinat
clixé del 2015. No obstant això, ja que em passo més o menys la meitat de l'any
tocant música fora de Brooklyn, se m'acut que, si bé els devots de la música creativa
/ improvisació / etc podrien tenir una noció a nivell superficial sobre això,
el veritable abast d'aquest projecte, només es revela després que un passa molt
de temps per aquí, i tot i així segueix sent només de forma fraccionada.
M'imagino tractant de tocar un cop l'any amb cadascun d’aquests músics d’aquí, sigui un amic, un conegut, o algú
que admiro, i jo no estic segur de com ho faria. Michaël, Max, i Jeff són tres
d'aquests amics amb els que tinc la sort de tocar i que són sempre i aquí també
estan, magnífics. Com jo ja sé, tots ells estan incontenibles i sense descans,
totalment creatius; aquest enregistrament ho confirma definitivament. Eva i jo
ens vam conèixer fa anys quan els dos estàvem començant a prendre les nostres
pròpies incursions per aquí. Els dos ens hem trobat a nosaltres mateixos i estem
embolicats en aquesta comunitat. La seva interpretació i direcció musical
d'aquest disc estableixen una atmosfera de fecunditat. No tota la música que es
fa en aquests barris sona així. És una fusió molt particular feta a propòsit,
però. Gràcies per la vostra atenció i acurada audició".
Matt Mitchell, Brooklyn, 27 de novembre de 2015.
I ara ens situarem en el tema amb més swing de projecte, de fet és un
blues i també de la líder i sembla que dedicat a Jack Nicholson, car així es diu el tema...
6.- Jack Nicholson (E.
Novoa) 3m07s
Doncs ja heu pogut escoltar aquest magnífic blues, interpretat i parit
amb la màxima modernitat. El tema incorpora canvis rítmics de gran talla
entremig dels swing impenitent del “Ride” del Davis. Una melodia no gens simple però molt ben trobada ha donat
pas al solo estratosfèric del saxo alto Attias
amb unes línies melòdiques esclatants per la modernitat del seu so, amb el
magnífic suport de la secció rítmica, i els acords dissonants de la líder.
Llàstima que hagi sigut tan curt, només tres minutets de meravella.
Recentment, Eva ha gravat i
produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio (amb
Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al març
de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest disc
(amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius a la
bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el tenim,
amb una mica de retard. Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i
co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats, -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest
CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment
un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg
d'Estocolm.
Aquesta biografia, extreta del
seu web, ja es veu que no deu estar al dia. Li haurem de dir que l’actualitzi.
Acabem ara el projecte de l’Eva i
programa amb el un altre tema a tope de “swing” en un altre tema de la líder
anomenat....
8.- Chinese
Shingles (E. Novoa) 4m46s
Amb una entrada del bateria així,
no ens podíem esperar res millor. Una intro curta i trencada rítmicament ha
deixat pas al swing i al solo espatarrant de Michaël. Un músic aquest que l’haurem d’investigar per veure si ha
fet algun projecte discogràfic al seu nom, i ja m’agradaria que ho fes amb Fresh Sound New Talent. Finalment hem
pogut escoltar el so del Fender Rhodes a càrrec de la nostra excelsa pianista a
base d’acords diversos i línies rítmiques. El tema finalitza d’igual manera que
ha començat i ho fa de cop. Magnífic per acabar el programa.
Dir-vos també que en George W. Harris editor de Jazz Weekly, magazine digital de Música
Creativa i altres formes d’Avantguarda, ha escrit un article sobre aquest
projecte intitulat If Monk were a
Free-Bopper que us recomano repassar.
Doncs això ha estat tot per avui,
espero que hàgiu gaudit amb les músiques que heu escoltat, totes del més alt
nivell tot i la diversitat d’estils, força moderns tots ells. Si hem començat
amb el disc de Jim Rotondi i l’Eric Alexander, com a frontline de
vents, després hem seguit amb un mestre músic, pianista i saxofonista ell, en Rafael Garcés acompanyat d’una bona
colla d’amics nostres i amb un projecte de Quadrant
Produccions, per acabar amb aquest increïble treball de la catalana Eva Novoa i el Ditmas Quartet, en un disc de Fresh
Sound New Talent.
Doncs ara sí, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha
acompanyat tota aquesta estona, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Si aquest programa li dediquem sempre al nostre amic Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” pels
amics, avui encara li ho dedicarem més, car podreu escoltar un disc sencer dedicat
a ell per tota una bona colla d’amics i músics que hi ha volgut participar. El
disc es diu, com no podria ser d’una altra manera, Cifu entre amigos.
...i el missatge és... què si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem el programa dedicat a CIFU
però abans agrair-li a Pablo Posa la
cessió que em va fer d’aquest disc..de fet me’n va donar tres, dos dels quals
ja tenen oïdors entre la meva família.
“CIFU”
Entre amigos
Editat per Youkali Mousic S.L. Youkali 104
Producció de Chus Fernández
Els temes s’han enregistrat en espais diferents i per músics diferents.
Aquest és un projecte amb 16 temes, alguns ja editats i afegits aquí com
homenatge i d’altres composats explícitament per a la ocasió única de compilar
aquest disc dedicat a Cifu, o sigui
que us recomano que l’adquiriu entrant al web de youkalimusic.com car és una
obra única i segurament irrepetible.
Doncs nosaltres ens centrarem en posar-vos tot el disc dedicat a Cifu. Aquest serà el nostre homenatge i
ho farem de manera ordenada, tal i com ha estat editat, o sigui que començarem
escoltant-lo a ell, que serà de la manera com acabarem. Després d’ell el tema
de Francis Pose La isla de los
sueños inclòs en un disc de Quadrant
Produccions anomenat Maria i que
ja fa dies va sonar en aquest programa. Hi tindrem al Francis Pose, contrabaix; Phil Wilkinson, piano i Javi Ruibal, bateria
i percussió.
1.- Intro (Cifu) 0m21s
2.- La isla de los sueños (F. Pose) 5m05s
Doncs amb la veu del nostre Cifu hem
començat el programa i després amb aquest magnífic tema del Francis. Un tema certament oníric on
hem pogut escoltar la mestria d’aquest contrabaixista malagueny.
I ens diu en Francis Pose...
“Estimat amic Cifu, ja fa un
any del teu viatge sense retorn al més enllà. Et trobarem molt a faltar. Aquí
t’envio via “ones galàctiques” un tema per a somiadors com tu i jo, el meu
“Isla de los sueños”, i algun em diràs que et va semblar. Una abraçada ben gran
i fins sempre amic Cifu. Francis Pose.”
Parlar de Cifu és una tasca
certament difícil de fer car el personatge te una llarga trajectòria que
comença a França on va néixer el 20
d’abril de 1941 a París de pares
exiliats de la Guerra Civil. Des de nen va començar a interessar-se pel jazz al
seu país natal, posseïdor d'una de les cultures jazzístiques més importants
d'Europa. Encara en el col·legi, ja realitzava els seus primers passos com a músic
amateur tocant la bateria en un grup escolar.
Seguirem amb una magnífica balada de Kike Perdomo enregistrada al Paranimf de la Universitat de La
Laguna el febrer de 2016. Enregistrat i mesclat pel mateix Kike per a 96kmusic. Un tema on hi participen Kike Perdomo, saxo soprano i Francis
Hernández, piano i que es diu
3.- Luces y sombras (K.
Perdomo) 3m54s
Doncs aquest preciós tema de Kike
Perdomo amb un delicat so obtingut del seu soprano ens hem entendrit encara
més. Un tema de llums i ombres com deu ser el traspàs dedicat a Cifu amb tot l’amor, com han fet tots
els músics que han participat en aquest disc homenatge.
i el Kike ens diu..
“Cifu: des d’aquí et vull
agrair la teva passió, perseverança, la teva amistat i el teu bon fer al llarg
de molts anys. Moltíssimes gràcies. Ha estat un plaer conèixer-te i sempre
seràs una part importantíssima del Jazz d’aquest país. Kike Perdomo.
El 1961 es trasllada amb la família a Espanya, iniciant els seus estudis
universitaris però sense poder donar continuïtat a la seva experiència com a
músic. Tanmateix, la seva afició pel jazz el porta a participar en algunes
iniciatives de difusió d'aquesta música com la revista Ària Jazz, amb la qual
inicia una col·laboració que s'estendrà durant la vida activa d'aquesta publicació:
vuit anys. A poc a poc va convertint-se en col·leccionista empedreït i
especialista en Història del Jazz. És el punt de partida de l'activitat
professional que hauria d'ocupar tota la seva vida: oferir xerrades i
conferències il·lustrades amb audicions musicals per divulgar el jazz en
Universitats, Col·legis majors i centres culturals de tot el país.
Seguim ara amb el tema composat per l’Horacio Fumero dedicat explícitament al seu amic Cifu. Aquest es va enregistrar al Begues Rossy Studio i tenim ni més ni
menys al mateix Horacio Fumero,
contrabaix; Ignasi Terraza, piano i Jordi Rossy, bateria i marimba.
4.- Mon ami Cifu (H.
Fumero) 5m28s
I quin tema més carregat de swing que va fer l’amic Horacio. És clar que amb els acompanyants de luxe, Terraza i
Rossy no podia sortir res millor. El de Begues es dobla amb bateria i marimba en un treball de
post-producció mentre piano i contrabaix, a tutto walking, l’acompanyen. I ens
diu l’Horacio...
“No sé si és conegut el fet que
Cifu era tan francès com espanyol; ens vam conèixer parlant en francès. Jo
venia d’estar-me uns anys a Ginebra i conjuntament amb el Jean Luc Vallet,
pianista que vivia a Madrid en aquella àpoca, parlàvem llargament en aquesta
llengua. De tot cor, merci pour tout mon
ami.”
A mitjans dels 60 comença també a treballar en la indústria
discogràfica; durant 19 anys prestarà els seus serveis en companyies com
Hispavox, Accion, Movieplay i Fonomusic. De les tres últimes arribaria a ser
director internacional. Durant aquest període ha de ser responsable del
llançament de nombrosos discos de jazz al nostre mercat, signant a més molts
textos de contraportada.
Seguim ara amb el tema de l’Ignasi
Terraza enregistrat també a l’estudi de Jordi Rossy. Tenim a la mateixa formació del tema anterior ara però
amb en Jordi tocant només la
bateria. El tema de l’Ignasi es
diu..
5.- Busacando las fuentes (I. Terraza) 5m38s
Una preciosa intro de l’Ignasi
ens situa en el tema, dolç i delicat, amb una melodia molt maca acompanyada
d’acords força buscats i trobats. Al darrera, només unió per donar suport al
líder en la seva sentida interpretació. Què podem dir de l’Ignasi que no sapigueu, oi? Igualment de l’Horacio, contrabaixista de Tete
Montoliu i Rossy bateria en el
trio de Brad Meldau.
Ens diu l’Ignasi...
“Entre músics, entre amics –
sinònims en el seu cas – compartint generosament una anècdota darrera altra,
algunes divertides, altres il·lustradores i les que ens recordaven que la seva
passió pel jazz li ve de molt lluny. Conversar amb ell va ser, d’alguna manera,
apropar-se a les fonts. Cifu, et recordarem sempre.”
Un altre camp d'activitat fonamental en la seva carrera professional
arrenca el 1971, quan s'introdueix en el món de la ràdio, concretament a Ràdio
Popular FM (99.5) de Madrid. En una primera etapa romandrà en l'emissora fins a
1974, i des de llavors va mantenir ininterrompudament en antena el seu programa
Jazz porque sí -més de quatre dècades- des dels micròfons de diferents
emissores: Ràdio Espanya de Madrid (1974-1982), Antena 3 Ràdio ( 1982-87),
Cadena 100 (1987-1998) i, finalment, Ràdio Nacional d'Espanya, tant en Ràdio
Clàssica com a Ràdio 3 (on va dirigir un segon programa), A todo Jazz, els caps
de setmana.
Seguim amb el tema de Federico
Lechner enregistrat per aquest homenatge als estudis Infinity de Madrid el
febrer de 2016. Aquí tenim a Federico
Lechner, piano i Antonio Serrano,
harmònica en un tema que no es podia dir de cap més manera...
6.- Sed buenos (F.Lechner) 4m03s
Federico Lechner nascut a Buenos Aires i amb projectes on el Jazz i el Tango es donen la mà,
com havia fet abans el seu mestre Astor
Piazzola. La unió amb un dels millors harmonicistes del país, l’Antonio Serrano ha donat aquest fruit
tan dolç dedicat a Cifu.
I ens diu el Federico...
“Sempre em va cridar molt
l’atenció els acomiadaments que feia Cifu en els seus programes, amb els seus
“Besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples para todos” i la seva
recomanació de “Sed buenos” que d’entrada semblava quelcom d’irònic però que
després dels anys i de tractar-lo vaig considerar una recomanació sincera i
fins i tot un consell úti.l”
El 1984 la segona cadena de TVE li ofereix la possibilitat d'escriure i
presentar un programa de jazz a la petita pantalla. Així va néixer Jazz entre
amigos, que es va mantenir, amb caràcter setmanal, més de set anys a la graella
amb una audiència fidel i sòlida. Al desembre de 1991, i per motius mai
aclarits, el programa va ser retirat, deixant com a llegat més de 350 emissions
gravades en els arxius de la Cadena pública.
Seguim ara amb un tema de Jorge
Pardo encabit en el seu disc D3DD’3
editat per Quadrant Produccions.
Aquí tenim a la formació D’3 amb Jorge Pardo, saxo tenor; Francis Pose,
contrabaix i José Vázquez “Roper”, bateria. Un tema anomenat...
7.- Huye Huye (J.
Pardo) 4m51s
Doncs Jorge ens mostra aquí
un tema potent i modern de concepció a la vegada amb aires flamencs, tot i que
de manera desdibuixada. Gran flautista i ja veieu com remena el tenor, de
manera magistral, aquest músic madrileny nascut a Madrid el 1956 ja sabeu que ha tocat amb Paco de Lucia, Chick Corea, Carles Benavent i un llarguíssim etc. El
15 de gener de 2013 va rebre el títol de millor músic de Jazz europeu al
Théâtre du Châtelet de París.
I ens diuen els D’3...
“Al nostre estimat amic Cifu li
desitgem que allà on estigui se senti estimat i es trobi entre amics. Així és
com ell ens feia sentir, de sentiment, quan realitzava amb gran
professionalitat, carinyo, i entrega el seu magnífic treball de difusió del
Jazz. Mestre Cifu, deixes un gran buit i a la vegada un gran legat que sempre
recordarem. Com tu deies: “Besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples
para todos”. Fins sempre amic.”
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Completant la seva intensa tasca divulgadora del jazz, Cifu va actuar
com a presentador i mestre de cerimònies d'innombrables convocatòries
jazzístiques, i va participar a més com a jurat en diverses convocatòries de
concursos de grups o circuits musicals que anualment s'organitzen en el nostre
territori, com la del Festival Internacional de jazz de Getxo.
Seguim ara amb un tema de Chus
Fernández enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid
Aquí tenim a Chavi Naval, saxo tenor;
Chema Callejero, piano; Chus Fernández, baix elèctric i David Fernández,
bateria. El tema és un we remember....
8.- We remember Cifu (C.
Fernández) 4m06s
Un we remember que ens recorda el primer remember dedicat a Clifford Brown només pel títol, car
aquesta melodia d’en Fernández
interpretada pel Chavi Naval i el
seu tenor després de la intro del compositor ens ha situat en l’entorn més
proper i trist per la pèrdua de Cifu.
Sentiment en la composició i sense sortir de mare en la improvisació del vent,
mostrant però el seu “savoir faire”. El piano del líder és igualment delicat
amb un dolç swing en aquest tema tan sentit.
I ens diu el Chus Fernández...
“Què hauria estat de la cultura
musical del nostre país sense Jazz entre
amigos, sense Jazz porque sí,
sense A todo Jazz, sense aquest amic
meu, i de Ron Carter, Tete Montoliu,
Benny Golson, Philip Catherine, i tants altres, a qui, els grans del Jazz,
saludaven amb gran respecte. Que hauria sigut sense Cifu, qui des dels anys 60s ens va estar educant en l’art
d’escoltar música.”
El 1994, la SGAE li va encarregar la realització de la primera Guia
Professional del Jazz a Espanya, un anuari amb el cens més complet fins a la
data de músics, clubs, escoles, agències de management, festivals i altres
recursos jazzístics. Cifu va traduir i va adaptar a l'espanyol el llibre Els
grans creadors del Jazz, dels crítics francesos G. Arnauld i J. Chesnel
(Edicions del Prat, 1993), realitzant les seves pròpies aportacions en una
secció especial del mateix dedicada al jazz a casa nostra. També va ser autor
dels textos i responsable de la direcció musical -per la mateixa editorial- de
la col·lecció de fascicles i CDs que, sota el nom d'El gran Jazz, es va vendre
setmanalment en els nostres quioscs entre 1995 i 96. La col·lecció es
publicaria també en diversos països llatinoamericans, així com a Polònia i
Itàlia.
Seguim ara amb un tema a ritme de Boogaloo, composat pel guitarrista Marce Merino i també enregistrat el
febrer de 2016 als Infinity Estudios
de Madrid. Aquí tenim a Marce Merino, guitarra; Alejandro Pérez,
saxo tenor; Richie Ferrer, contrabaix i Carlos “Sir Charles” González, bateria
en el tema anomenat...
9.- Cifu’s Boogaloo (M.
Merino) 4m22s
Doncs amb aquest tema delicadament divertit, en Marce Merino ens ha ofert el seu homenatge dedicat a Cifu. Un tema amb un tema principal
senzill amb una progressió d’acords al més pur estil bluesy, vaja que és ben bé
un blues amb “carantoñas y achuchones múltiples” on els músics s’esplaien de
manera delicada, sense escarafalls ni estrafolàries melodies. Cadascun d’ells
fa el seu solet, en un entorn amorós i delicat.
I ens diu en Javier Díaz Moro...
“Què podríem dir del meu bon
amic i company de Jazz entre amigos
que no s’hagi dit ja. Desgraciadament, des del 17 de març de 2015, forma part
de l’irremeiable e irreversible passat. Així que prefereixo parlar del present
i futur. Cifu, la seva saviesa, el seu amor per la vida i pel Jazz, tenen
present i futur gràcies a la meravellosa tasca de Isa Zaro i les seves filles, Laura
i Mònica, les quals estan mantenint una flama que mai s’havia d’haver
apagat. Hi ha gent que no hauria de
morir-se mai! Cifu, t’estimo.”
En la temporada 2000-2001 va ser nomenat, representant al nostre país,
membre del Comitè Assessor de la Jove Orquestra de Jazz Europea (EJYO), una
organització amb seu a Dinamarca el suport de la Unió Europea que cada any, i
durant tres setmanes, posa en marxa una big band (els components es renoven
anualment) integrada per joves músics procedents de la pràctica totalitat dels
països del Vell Continent, inclosa Espanya.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb un tema de Jaume
Gispert enregistrat als estudis Nomada
57 per Pere Aguilar i Carles Ribera.
Una formació amb Patrícia Herrero,
trompeta; Jaume Gispert, piano; Jordi Blanes, contrabaix i Xavi Matamala,
bateria en un tema anomenat...
10.- Freak (J.
Gispert) 3m26
Aquí en Jaume Gispert ens ha
presentat un tema que et situa sota l’ona Monk
i quelcom de marching band en la intro però que esdevé quelcom més, en un tema
d’estructura típica de 32 compassos i els canvis harmònics del pont. Les
improvisacions són força delicades i així és com escoltem a la trompeta de Patrícia ja en un ambient més relaxat
com aquesta jove, fins ara desconeguda trompetista, desenvolupa el seu solo. El
compositor la segueix amb un tarannà igualment dolç tot i situar-nos en un
swing marcat pel walking del contrabaix, magnífic. Un solo curtet del bateria
ens situa en el final més monkià i una espurna de marching band.
Veiem què ens diu el Jaume
Gispert...
“Només donar-li les gràcies a Chus per haver-me permès participar en
aquest homenatge al gran mestre Juan
Claudio Cifuentes i així també poder-li agrair a Cifu l’haver-me acompanyat i ajudat a descobrir aquesta meravellosa
música anomenada Jazz.”
Al novembre de 2003 Jazz perquè sí va rebre el Premi d'Honor Tete
Montoliu de la Biennal SGAE de Jazz a la categoria de "Institució o
col·lectiu amb gran trajectòria i compromís en la promoció del Jazz",
reconeixent així la seva impagable tasca durant més de tres dècades . Tres anys
més tard, al març de 2006, el club de Jazz Bogui de Madrid dedicaria una
setmana sencera d'actuacions especials per celebrar els 35 anys en antena del
programa.
Seguim ara amb un punt més d’alegria amb el tema de Norman Hogue també enregistrat el febrer de 2016 als Infinity Estudios de Madrid. Una formació anomenada Norman Hogue & The Tremèndous amb Norman Hague, trombó i veu principal; Santi
Cañada, trombó; Agustín González-Bueno, saxo baríton; Érica López, piano i
Ramón Mucci Storm, bateria. El tema es diu....
11.- The Cifu Line (N.
Hague) 3m54s
Doncs amb aquests aires més festius, el Norman ha volgut homenatjar al mestre desaparegut, de la manera com
es feia en la vella New Orleans, amb
una alegria continguda tot i recordant-lo amb aquesta marxa fúnebre. Ben bé
estem situats en algun d’aquells carrers i no parem de donar-hi voltes sense
voler arribar on al final havien d’arribar.
I ens diuen ells....
“The Cifu Line, originàriament
dedicat a Cifu i el seu programa de
ràdio, es va convertir en una alegre marxa fúnebre a l’estil de New Orleans quan Juan Claudio Cifuentes va emprendre el seu viatge al més enllà.”
El 19 de novembre de 2010, la 57a edició dels Premis Ondas (que
anualment concedeix la Cadena Ser) li va atorgar, en la categoria Ràdio, el
Premi Especial del Jurat, "per la seva tasca de divulgació del jazz a
través del seu programa Jazz perquè si durant les últimes quatre dècades.
"Des d'aleshores Cifu va ser objecte de diferents homenatges, com el rebut
el 4 de novembre de 2011 al Col·legi Major Sant Joan Evangelista de Madrid (el
ja llegendari Johnny), durant el qual el trio D3 ( Jorge Pardo, Francis Vaig
posar i José Vázquez "Roper") li va dedicar una memorable actuació.
Seguim ara amb un altre tema enregistrat al Begues Rossy Estudio ara amb en Joan Díaz, piano i Jordi Rossy, vibràfon en un tema d’aquest anomenat...
12.- Mr. Smiles (J.
Rossy) 4m39s
I d’aquesta manera tan delicada li han volgut retre homenatge a Mr. Smiles Cifu. Un altre tema on se
sent l’amor dels músics, on es nota de quina manera s’hi han abocat, plenament,
com tots els músics fan hi hagi o no hi hagi púbic. Una melodia preciosa i
interpretada magistralment per aquests dos amics de fa tants i tants anys en
aquell primer Taller de Músics. Aquí
tenim el Jordi més actual, el que continua
remenant el seu vibràfon amb la seva particular concepció global de la música i
tan ben acompanyat pel seu am i mestre al piano. Aquest ens acompanyarà ben
aviat amb una altra participació.
Veiem què ens diu el Jordi Rossy...
“Vaig tenir la sort de conèixer
a Cifu i compartir moltes estones
amb ell. Cifu ens acompanyava des de
la ràdio, la televisió, o en persona en innumerables concerts i esdeveniments.
La seva presència sempre era la mateix: Alegria de viure, de compartir la
música, les anècdotes de tants artistes..És impossible pensar en Cifu i no veure el seu perpetu
somriure, un amor per la música en general –pel jazz- i per Miles de manera particular, des de
l’elecció de “Two Bass Hit” com a sintonia del seu Jazz entre amigos, i als programes que va fer dedicats a Miles. El títol va sorgir de manera
immediata, Mr. Smiles. Gràcies Cifu
per compartir tanta alegria i encarnar l’esperit del jazz com una forma de vida
profundament lliure i feliç.”
Seguim ara amb una magnífica balada del saxo tenor americà establert a Madrid en Bob Sands al qual vaig poder veure al Jamboree en un memorable concert on li vaig poder dir personalment
lo generós que era i havia estat tocant uns llarguíssims solos. Un altre tema dedicat
a Cifu i també enregistrat el febrer
de 2016 als Infinity Estudios de Madrid amb una formació on hi ha Bob Sands, saxo tenor; Pablo Gutiérrez,
piano; Francisco “Loke” López, contrabaix i Dani García, bateria en la
balada anomenada...
13.- This One’s For Cifu (B. Sands) 6m59s
Doncs aquest ha estat un altre sentit tema interpretat amb tot l’amor
possible i composat amb el perenne record del mestre. Un tema on el gospel, el
sentiment hi és present de manera fefaent i on el mestre americà ens mostra la
seva delicadesa i profunditat en la pròpia composició però també en la seva
gran improvisació amb un so magnífic i delicadament sentit. En Bob Sands ha dirigit i potser encara ho
fa la seva magnífica Bob Sands Big Band
en el Cafè Berlin on sembla que hi
toquen quan ell no te compromisos de bolos.
I el Bob Sands ens diu...
“Ha estat un privilegi tenir-lo
com a fan de la Big Band, com amic i difusor del Jazz a Espanya.”
A l'abril de 2012 li va arribar el torn de reconeixements al cicle de
concerts Ones de Jazz a la Ciutat, que dirigeix Joseba Cabezas i té lloc tots els anys al
Conservatori Jesús Guridi de la capital alabesa. Cifu va rebre llavors la
Makila d'Honor del certamen. També li van oferir sengles i sentits homenatges
als clubs La Bilbaina i La Hacería, de Bilbao, que li van fer entrega d'una
placa i un mosaic respectivament, obra aquest últim de l'artista Javier de la
Torre.
I seguim ara amb un projecte enregistrat per Ferran Conangla a l’estudi de l’ESMUC i tema de Joan Díaz
ara acompanyat de Òscar Latorre,
trompeta; Santi de la Rubia, saxo tenor i soprano; Tomeu García, trombó; Joan
Díaz, piano; Miquel Álvarez, contrabaix i Andreu Pitarch, baterian, en un
tema anomenat..
14.- Words and Jazz (J.
Díaz) 3m52s
Paraules i Jazz, ens explicarà després el Joan, és el que ens va oferir en Cifu...i aquest és el seu record amb un tema força modern de
concepció i gens trivial. Composició com si d’una obra es tractés, tal és
aquesta música de caire contemporani on els arranjaments pels metalls i canyes
són força reeixits. El solo de l’Òscar tot
i ser curtet és impressionant i així és que el fa també el Santi en una exposició més àmplia. El tema és però col·lectiu i és
així com ben aviat hi tornen tots plegats per acabar-lo abans però escoltant el
soprano del Santi de la Rubia. Un
tema que segurament es desenvoluparà llargament si alguna vegada el toquen en
directe.
I en Joan Díaz ens diu...
“Words & jazz és el que ens
va oferir Cifu a molts joves músics
de Jazz en el seu Jazz entre amigos.
Agraeixo haver pogut gaudir del Cifu
catòdic i del company i amic, part essencial i molt estimada del nostre
col·lectiu. Agraeixo a Ferran Conangla
la seva entrega i el fet d’acompanyar-nos en aquest enregistrament; a l’Òscar, Tomeu, Miquel, Santi i Andreu
pel seu entusiasme i energia positiva; a l’Esmuc
per facilitar-nos els mitjans per poder fer aquest enregistrament. Cifu, amb tu en un altre lloc serà una
mica més difícil però ho seguirem intentant. Chin chin amic!”
Al juliol de 2013, al Festival de Jazz de Sant Sebastià li va fer
entrega del Premi Donostiako Jazzaldia, en reconeixement a tota la seva
trajectòria de difusió del jazz a casa nostra. Finalment, al febrer de 2015 va
rebre un telegrama en el qual se li comunicava que "A proposta del
Ministeri de Cultura, i prèvia deliberació del Consell de Ministres de
divendres 6 de febrer, sa Majestat el Rei, en reconeixement a la seva
trajectòria, ha tingut a bé atorgar-li la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles
Arts ".
Escoltem ja finalment una altra preciosa balada dedicada a ell, aquesta
vegada composada pel contrabaixista Enrique
Tejado, en un tema enregistrat per Pablo
Beselga el febrer de 2016 als Infinity
Estudios de Madrid, tema de
l’àlbum Behind the Mask de l’Enrique Tejado Quartet editat per Youkali Music, amb Luís Verde, saxo alto; Iván “Melón” Lewis, piano; Enrique Tejado,
contrabaix i Pepín Muñoz, bateria, La
balada pel Cifu...
15.- Ballad for Cifu (E.
Tejado) 3m27s
Doncs amb aquesta delícia cloem el nostre homenatge, l’homenatge que li
van fer tots aquests músics i molts més que s’hi haurien afegit de ben segur.
Haig de dir que per l’amic Andreu
Fàbregues va ser el seu heroi i amic, fins i tot s’havien trobat a casa del
Cifu en algun viatge que va fer l’Andreu a Madrid. Jo el vaig conèixer poquet, de fet el vaig poder saludar i
parlar una mica en dues ocasions, una al Jamboree
i la darrera quan els de l’Associaició
de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya”li van concedir el premi
especial de la direcció, esdeveniment que va passar al local Artte del carrer de Muntaner.
I finalment és l’Enrique Tejado
qui ens diu...
“És un honor per a nosaltres
dedicar aquesta balada al gran Cifu.
“Ballad For Cifu” forma part del meu primer disc, i la meva més humil aportació
a aquest homenatge és ressaltar una de les facetes del mestre Cifuentes, que era la d’apostar sempre
pels nous projectes i lluitar per què tinguessin el seu espai. Ens quedarem amb
el seu enorme legat i el seu record. Va per vostè, Cifu.”
Poques setmanes després, el 17 de març de 2015, Juan Claudio Cifuentes,
Cifu per a tots, moria a Madrid.
Les notícies actuals relacionades amb Cifu les podeu trobar al web cifujazz.org què és des
d’on he agafat la seva biografia...
El documental del XXV aniversari del Festival Internacional de Jazz de
Lugo, celebrat el 2015 i dedicat a la memòria de Juan Claudio Cifuentres "Cifu".
En Lee Konitz, icona viva del
Jazz va rebre el Premi 'Cifu' del XXX Festival Internacional de Jazz de Màlaga
aquest 8 de novembre de 2016.
Abans d’acomiadar-nos, ell i jo us proposo escoltar els temes que ell
utilitzava en els seus programes a mode de introducció i presentació, A todo jazz, Jazz entre amigos i Jazz
porque si. Els temes són “Boy, what a night” de Lee Morgan del seu disc “The Sidewinder”, el tema de Gillespie “Two Bass Hit” que va
interpretar Miles en el seu
“Milestones” i el de Miles Davis, el
seu “Milestones” del seu disc “Hits”...som-hi doncs per arrodonir el programa
dedicat a Cifu..
Boy, What a Night (Lee
Morgan)
Two Bass Hit (D.
Gillespie)
Milestones (M.
Davis)
I ara per acabar que sigui ell qui ens acomiadi el programa amb els seus
achuchones i carantoñas...
16.- Cifu 0m32s
Doncs ja vegeu que aquest sí ha estat un homenatge sencer, complet,
escoltant la música que molts dels músics han composat per a ell, i d’altres li
han afegit. Tot i haver-lo posat sencer, us recomano igualment que mireu
d’adquirir-lo per així ajudar al qui van tenir la idea i ganes de realitzar-lo.
El que sí sembla evident és la generositat i voluntat altruista dels músics que
hi han participat i per això agrair-los-hi de tot cor.
Doncs ara sí, Miquel Tuset i
Mallol és qui us desitja bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
