Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs després del descans provocat pel passat llarg aqüeducte, nosaltres
hi tornem amb ganes augmentades d’oferir-vos el millor Jazz del Baix Llobregat,
el millor i més variat i divers, de tant en tant amb programes dedicats al Jazz
Rock, i demés meravelles. I avui hi tornem amb un programa on la diversitat la
trobarem entre les tres propostes que avui us ofereixo. Podreu escoltar el
projecte de Jim Rotondi, trompetista
americà que va venir a les nostres contrades, i nosaltres que hi vam anar a
escoltar-lo, concretament a la Mostra de
Jazz de Sant Boi, esdeveniment que ja porta més de 25 anys oferint Jazz als
casals dels barris de la veïna població, de la mà dels seus animadors Valentí Sesar i Toni Solà. Un altre
projecte serà el del poli-instrumentista cubà Rafael Garcés, projecte de Quadrant
Produccions. Aquest músic toca tots els saxofons alhora que també és un
gran pianista i compositor. I el tercer projecte que podreu escoltar serà el de
la pianista barcelonina establerta a Nova
York anomenada Eva Novoa, de la
qual ja li hem posat aquí mateix els seus anteriors projectes editats també com
aquest per Fresh Sound New Talent.
però abans dir vos què si entreu
web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I comencem el programa amb el disc enregistrat en directe de l’amic Jim Rotondi anomenat....
“HARD HITTIN AT THE BIRD’S
EYE”
Jim Rotondi and the Loop
Editat per Sharp Nine Records CD 1050-2
Enregistrat per Michael
Scherrer el 30 i 31 de març de 2012 al The Bird’s Eye Jazz club, Basilea,
Suïssa.
Produït per Jim Rotondi
Productor executiu Marc Edelman
Jim Rotondi, trompeta i fiscorn
Eric Alexander, saxo tenor
Renato Chicco, orgue
Bernd Reiter, bateria
Escoltem ja el primer tema de la nit, un tema de George Coleman anomenat..
3.- Amsterdam After Dark (G.Coleman) 13m53s
Doncs d’un tema tant llarg, més de 13 minuts que per començar el
programa no està pas malament, ens hem endinsat amb la sonoritat bopper
d’aquests mestres, tots quatre, els quals han estat a un nivell extraordinari.
El solo del líder al fiscorn, amb aquell so més càlid que la trompeta, ha estat
força reeixit. El seu fraseig ràpid i lleuger amb un llenguatge jazzístic de
primer nivell hereu de Freddy Hubbard
entre molts altres, ens ha fet que el recordéssim durant la seva intervenció a
la Mostra de Jazz de Sant Boi on vam
tenir la sort de veure’l i escoltar-lo. El so metàl·lic del saxo tenor de
l’altre mestre, Eric Alexander ens
situa en un espai més soul-bop tot i que el fraseig ben bé no tant. El tema
segueix però una mica aquesta línia més de fusió i no de hard bop, per exemple.
L’organista te doble feina, amb els pedals del baix i el teclat on remena
acords i solos com el magnífic que ha fet.
El trompetista Jim Rotondi ha estat i és encara una figura important en
el món del jazz en aquests darrers 20 anys, tant a Nova York com en l'escena
internacional. El seu so, “soul” i sentit del swing han estat valorats i
sol·licitats com a líder i acompanyant en tot el món. Va créixer a Montana en
una família de músics i va començar a tocar el piano a l’edat de 8 anys
canviant a la trompeta als 12. Dos anys més tard, Jim va escoltar un
enregistrament de Clifford Brown i va decidir que aquell havia de ser el seu
camí. Producte del programa de música de la prestigiosa Universitat del Nord de
Texas, Jim va obtenir el primer lloc en el concurs internacional de trompeta
del jazz el 1984. Des que es va traslladar a Nova York, Jim ha fet gires i
gravat amb tota una sèrie de lluminàries del jazz, incloent les grans bandes de
Ray Charles, Lionel Hampton, el guanyador del premi Grammy Toshiko Akiyoshi,
Bob Mintzer, i els petits grups de Charles Earland, Lou Donaldson, Curtis
Fuller i Joe Chambers. Jim actualment lidera dos dels seus grups, un quintet
amb el vibrafonista Joe Locke en la primera línia, així com un grup elèctric,
Full House, que també compta amb el pianista David Hazeltine.
I acabem el projecte amb un altre tema força llarg de més d’11 minuts i
serà el tema de l’organista Renato
Chicco anomenat...
6.- The Loop (R.
Chico) 11m08s
Ens hem tornat a trobar amb un tema força impressionant, primer amb la
melodia principal per després endegar els solos amb un impressionant swing. El
líder hi ha tornat amb el fiscorn i de quina manera ens ha delectat amb el seu
fraseig súper ràpid tal i com el seu mestre Hubbard i el seu primer admirat, i meu també, en Clifford Brown. El saxo tenor de l’Alexander ha sonat ara més Coltranià i
així és que l’hem pogut escoltar en un riff d’un tema d’un dels més màster de
tots, John Coltrane. Les contínues
referències al màster les hem pogut escoltar entremig del seu solo. El
compositor i organista Renato Chicco
se’ns ha revelat com un mestre en això de l’organ trio, organ duo realment,
casr ell mateix fa el baix amb els pedals i la melodia i acords amb les mans. O
sigui que només l’acompanya el magnífic swing del baterista Bern Reiter, aquest immens baterista
que ha donat el suport imprescindible a aquest projecte. Alhora ens ha deixat
la mestria en un dels seus solos, el d’aquest magnífic tema que clou aquest
projecte. Us he posat dos temes dels sis que hi ha per problemes de temps però
també amb la idea que intenteu aconseguir-lo tot i entrant al seu web.
Jim també és membre fundador del sextet col·lectiu One For All, que
compta amb una frontal de vents amb el saxofonista Eric Alexander i el
trombonista Steve Davis, així com amb Hazeltine abans esmentat, el bateria Joe
Farnsworth i el contrabaixista John Webber a la secció rítmica. L’extensa
experiència de gravació de Jim inclou més recentment el llançament del seu
segon projece com a líder pel segell Posi-Tone, titulat "Blues For Brother
Ray", un homenatge al seu antic cap Ray Charles, arran d'una sèrie de
reeixits llançaments en diversos segells discogràfics. Després d'haver aparegut
en alguns dels 70 CD com a acompanyant, també se’l pot escoltar en diversos
projectes de Highnote Records amb Charles Earland, juntament amb el saxofonista
Eric Alexander, amb el qual Jim va fer el seu debut en un estudi, el Delmark en
el projecte "Straight Up". Altres enregistraments inclouen l’octet
del saxofonista George Coleman, amb Harold Mabern, així com el sextet del
baterista Ray Appleton, que compta amb Slide Hampton, Charles McPherson, i John
Hicks. L'esmentada formació One For All, i els seus dos projectes per Sharp
Nine Records, "Too Soon To Tell" i "Optimism, va rebre elogis de
la crítica Cadence i el Detroit Free Press. Jim finalment també té 12 CD en el
seu haver.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim ara amb el magnífic projecte de Rafael Garcés anomenat.....
“NEXT STATION”
Rafael Garcés
Editat per Quadrant Produccions Q00069J
Enregistrat per David Montoya a
Luna Disco.
Enregistrament de bateries de
Xavi Reija a la Casamurada studios, i les de Ignacio Berroa als Studios
Kaleidoscope Sound, New Jersey.
Produït per C & G
Productions
Rafael Garcés, saxos, piano
Ignacio Berroa, bateria t 1 i 3
Carmen Cano, veu t 10 i 11
Raul Frometa, baix t 3 i 5
Francis Posé, contrabaix t 1 i
2
Pablo Zapata, baix t 7,8,9 i 10
Bernat Hernández, contrabaix t
4
Alvaro Gandul, piano t 1 i 3
Dusan Jectovic, guitarra t 4
Daniel Galiano, bateria t 7 i
10
Xavi Reija, bateria t 4 i 9
Víctor Pérez, percussió cubana
t 5 i 8
Orlando Barrera “Batanga”
trompeta t 5
Totes les composicions són de Rafael
Garcés excepte el tema “Smile” de Charles
Chaplin.
Comencem ja amb el tema on hi participen Víctor Pérez, percussió cubana , Pablo Zapata, baix i crec que el líder amb piano i saxos, anomenat...
8.- Savannah (R.
Garcés) 4m38s
Així d’aquesta manera tan delicada a base de percussions primer, piano i
baix després, hem pogut escoltar el saxo tenor del líder, mestre entre mestres.
Un tema on la rítmica trencada a vegades i percussions cubanes són la clau de
volta. El líder ens meravella amb el seu so i interpretacions solistes, no
endebades aquest és un dels referents en això del saxo (i també piano) a l’illa
caribenya. Deixa el saxo i agafa el piano amb total naturalitat aquest màster
de la música, ambdós instruments que domina i que pot tocar en el mateix tema
gràcies a les tècniques de dubbing.
Nascut a l'Havana (Cuba), fill d'una professora de piano clàssic, al
costat del seu germà, va començar la seva formació a molt curta edat. Va
estudiar al Conservatori Nacional de l'Havana, (Cuba), rebent formació de
mestres tan reconeguts com Rolando Ochoa o Carlos Averoff (Irakere), del qual
va rebre les seves primeres nocions de Jazz. Als 17 anys, obté el Primer Premi
al Concurs Amadeo Roldán (l'Havana). Més tard, és sol·licitat per formar part
de la banda de Jazz IREME, amb els quals participà en tres edicions del
Festival Internacional de Jazz Plaça de l'Havana, organitzat per Arturo
Sandoval, on coincideix amb grans intèrprets com Gonzalo Rubalcaba, Chucho
Valdés, Dave Valentí, Dizzy Gillespie, entre d'altres ...Més tard, acompanyant
a la cantant internacional Maggie Carles, participen en el Festival
Internacional de Jazz de l'Havana, (1991), així com fent gires artístiques a
Equador (TeatroSimón Bolívar- Quito) i Corea del Nord (Teatre de la ciutat de
Pyongyang) .
Seguim ara amb un tema de marcat estil funk on tenim a l’amic Xavi Reija, bateria i Pablo Zapata, baix i ell al saxo i també piano, si no vaig errat
en l’anomenat...
9.- Llegaron los guajiros (R. Garcés) 7m38s
Un tema iniciat delicadament i a duo amb el baixista Zapata però que ben aviat ens situa en
una esfera de marcat estil funk gràcies a l’energia i mestria del nostre amic
baterista, en Xavi Reija. El líder
s’enlaira encara més amb el lick melòdic i rítmic fet de manera repetida fins
arribar a una mena de repòs sonor amb el so del baixista, però no, la “cosa”
continua i de quina manera ara amb un swing magnífic alhora que enceta el solo
al piano. I quina destresa que ens demostra aquest gran músic,tan amb els vents
com amb el piano. Un llenguatge jazzístic impressionant i tècnica descomunal la
d’aquest jove mestre. Després hi torna amb el saxo amb un so jo diria en l’ona
de Michael Breker i fins i tot en
l’estil, així de més fusió.
El 1992, entra a formar part de la banda de la cantant més
representativa del feeling cubà, Omara Portuondo, on acaba realitzant la tasca
de pianista, director i arranjador, participant en moltes gires per Cuba,
(Festival internacional de boleros La habana), a Portugal i a Espanya (Sala
Caracol- Madrid emès per TVE, a la Exposició Universal de Sevilla 1992).
Festival internacional de la guitarra de Còrdova 1994. Des de llavors, ha
participat en directes i en enregistraments de molts artistes del panorama
musical espanyol, en els quals cal destacar, Alameda (20 Aniversari), Xerez
Sherry Jerez, La Macanita de Jerez produït pel productor Ricardo Pachón, David
Peña Dorantes ,Piano Flamenco amb l'espectacle "Hasta el andar" en el
teatre Lope de Vega de Sevilla.
Seguim amb el primer tall del disc ara amb Alvaro Gandul, piano; Francis Posé, contrabaix; Ignacio Berroa,
bateria i el líder al saxo tenor en
el tema anomenat...
1.- White Board (R.
Garcés) 5m04s
Doncs amb aquest altre tema tan ben trenat, amb canvis rítmics alhora
que melòdics ens hem situat de nou en l’univers musical d’aquest gran músic i
les seves magnífiques improvisacions. Un tema complex, on la mestria en la
composició va de la mà de la mestria en els arranjaments posteriors. Després
del seu magnífic solo al saxo, escoltem el solo del pianista, ara no ell i sí
l’Alvaro Gandul. I espero no
equivocar-me en els comentaris anteriors tot i referint-me a que era ell el
líder qui tocava el piano. De fet, he seguit les indicacions del llibret per
interpretar-ho així.
Amb Esperanza Fernández va actuar al festival de flamenc de Düsseldorf,
també al Piano con Duende, de la Biennal de flamenc de Sevilla al costat de
Ricardo Miño, festival de la Guitare (Astaffort-France) on comparteix escenaris
amb el guitarrista Scott Henderson (Usa), Adrian Legg (France) i Gigi Cifarelli
(Italy). Al costat del cantant Miguel Ríos en el programa Buenas noches
bienvenidos Canal 2 Andalucia 2007. Col·laboració també al costat del productor
Pablo Pinilla en el disc "El perfume de la soledad" del cantant David
de Maria 2007.
I ara continuem amb el tema on hi participen Ignacio Berroa, bateria; Raul Frometa, baix; Alvaro Gandul, piano i el líder mateix al saxo alto en el tema
anomenat..
3.- Guarapo (R.
Garcés) 5m43s
De nou ens trobem amb un tema on la melodia ens supera per la certa
dificultat i modernitat, en una intro llarga però molt ben trenada, per deixar
pas a la consecució del tema amb el riff del baixista i posterior del
saxofonista ara amb el alto amb un so força delicat i suau. Alvaro enceta el seu solo acompanyat
per baix i bateria i interpretat amb una pulsió nítida i clara. Ben aviat s’hi
afegeix el líder al saxo al bell mig del tema per tornar a la intro de l’inici
i deixar pas al seu increïble solo farcit de bellesa. Amb el riff repetitiu
arriben al final d’un tema acabat com en els inicis, amb una melodia ben
complexa i tan ben executada.
Participació en la producció del videoclip "Primavera
anticipada" al costat dels cantants James Blunt i Laura Pausini 2009 al
teatre Pereyra Eivissa. Dos espectacles a les Noches de los Reales Alcázares,
un de propi, al que va denominar "cubanía", i un altre al costat de
la cantant sevillana Carmen Cano "De Sevilla a la Habana". Convenció
MasterClass d'Adagio S.A., MasterClass al Conservatori de Reus (Tarragona),
entre d’altres. També ha realitzat diversos projectes propis de Jazz i flamenc.
Seguidament, al costat del baixista Pau Zapata, va començar el projecte
"Aborigen Cuban Quartet", premiat en el 1r Concurs Internacional de
Jazz de la ciutat de Granada. Amb aquest projecte es van realitzar diferents
actuacions com la participació al Festival de Jazz de Lagos (Lagos, Portugal),
en clubs de Jazz com el Chubby Cheek (Jaén), Central (Utrera), etc. ... Al
Festival de Música Contemporània de la Universitat Internacional d'Andalusia,
Festival de Jazz a la Província de Sevilla, 23è Festival Internacional de Jazz
de Granada Teatre Alhambra, etc...
I acabem aquest projecte amb el tema on hi participen Bernat Hernández, contrabaix; Dusan
Jectovic, guitarra; Xavi Reija, bateria i orgue a les mans de líder, suposo,
alhora que amb el saxo en el tema anomenat...
4.- Dama 5 estrellas (R.
Garcés) 6m06s
En un tema on sembla clar un homenatge al “The Chicken” de Jaco Pastorius ens hem trobat amb els
tres nostres amics, Xavi, Dusan i Bernat,
tots ells escoltats en aquest programa amb projectes liderats per cadascun
d’ells i enregistrant per Moonjune
Records. Si parlem del solo de l’organista doncs convindreu que també és
d’allò més. El tema en qüestió és espatarrant, amb una trempera impressionant,
i on el duet de guitarra i saxo són d’aquells que et fan posar la “gallina de
pèl”. El solo de l’amic Dusan és
també increïble amb una personalitat i
tècnica que són esfereïdores. El solo al tenor del líder és també bestial i
mentre, donant-li suport una base rítmica que impressiona. En aquest tema el
nostre amic Bernat remena el
contrabaix, cosa gens habitual en un baixista com és ell i s’ha de dir que el
remena força bé.
Dir-vos que la llista d’enregistraments on ha participat és tan i tan
llarga que millor que no la posi i si voleu la podeu veure a la web
adolphesax.com a actualitat/artícles/intèrprets/saxofonistes/rafaelgarcés..
Doncs amb aquest tema hem acabat el projecte d’aquest impressionant
músic cubà que espero tingueu les ganes d’adquirir tot i entrant al web de quadrant produccions...i nosaltres
seguim
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.
Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells
dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I acabarem el programa amb el projecte de la nostra amiga Eva Novoa anomenat.....
“BUTTERFLIES and ZEBRAS”
Eva Novoa (Ditmas Quartet)
Editat per Fresh sound New
Talent FSNT 492
Enregistrat per Amandine Pras
el juny de 2015 al Sear Sound Studio de NYC.
Mesclat i masteritzat per
Jeremy Loucas a NYC
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol
Michaël Attias, saxo alto
Eva Novoa, piano, Fender Rhodes
Max Johnson, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Escoltem ja el primer tema del disc i que serà el primer tall del disc,
un tema del baterista Jeff Davis
anomenat....
1.- Spicy Water (J.
Davis) 5m36s
Doncs ja heu pogut tastar el canvi estilístic i de quina manera més
moderna, més contemporània ens han presentat aquest primer tema. La concepció
melòdica i rítmica feta pel bateria, les improvisacions de la líder al piano i
del saxo alto Attias ben bé que ens
ho han mostrat. Un tema gens fàcil, més aviat “durillo” tot i que no tant pels
nostres fidels oïdors, acostumats a les més diverses músiques. Ben bé passa que
en aquest programa, cada setmana en fem un diferent, tots però de la millor
qualitat, oi Salvador?
Veiem què ens diu en Matt Mitchell, d’aquest projecte..
"Escoltar de nou aquest àlbum còmodament assegut i escriure això en
un barri allunyat d'aquell amb el qual aquest quartet comparteix un nom, crec
que una vegada més em sorprèn la quantitat de músics inventius residents o
associats amb Brooklyn.” I anirem
seguint amb els seus comentaris....
Eva Novoa va néixer a Barcelona, on va començar els seus estudis de piano a una edat
primerenca. Va estudiar jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya). El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va participar
en diversos tallers a l'escola de Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació
Musical). El 2005 Eva es va traslladar a Holanda, on va estudiar en el
Koninklijk Conservatorium de La Haia (Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en
Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a
professora de piano al Departament de Jazz el 2012.
Seguim ara amb el segon tema i tall del disc, el sorprenent i potent
tema de la líder, anomenat...
2.- The Drone (E.
Novoa) 7m56s
Un tema que vola com un d’aquests drones, tot i que sembla que a una
major velocitat, al menys inicialment, amb la presentació de la llarga i
complexa melodia amb ritmes inclosos. Quina manera de començar un tema, què
bèstia. Quasi 3 minuts sense parar a aquest ritme, i de quina manera més subtil
va entrant la impro de la pianista, primer encara amb el saxo alto del Michaël i després sola però amb la
secció rítmica. Ben aviat passa el mateix amb l’alto, improvisant quan encara
ho feia la líder, amb acords i notes dissonants. Calma entremig amb saxo i
contrabaix, tot i que no durarà gaire. En fi, un tros de tema que acaba amb la
mateixa trempera que ha començat.
Eva va ser convidada a tocar amb
el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha
estat pianista estable de la Big Band
West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch
l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb
els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic
holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb
músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter,
Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents
projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i
Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara
Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.
I ara continuem amb el següent
tema que us proposo, tema també del baterista Jeff Davis anomenat...
4.- Justin (J. Davis) 4m47s
Doncs i com es noten els temes
parits pels bateristes, i ho dic per com aquest tema ha estat concebut, amb
canvis rítmics situats també en la melodia principal del tema. No sé si us he
adonat però a mi em sembla que el so del saxo alto s’apropa al so estripat de
l’Ornette Coleman i similars, al
menys així m’ho sembla. La voluntat de fer-ho també hi deu ser, car el projecte
sembla que no reclama. En Michaël ben bé que ho aconsegueix. És clar que la
líder no es queda darrera i així és com també ella se situa en l’ona sonora de Cecil Taylor tot i que potser no tant
percussiva. El contrabaixista Max
Johnson del qual també li hem posat els seus projectes, ens mostra doncs la
vessant més propera a Charlie Haden
per acabar-los de situar a tots en l’àmbit més free.
Seguim amb els comentaris d’en Matt...
“Per a la majoria dels músics d’aquí, això va més enllà d'un determinat
clixé del 2015. No obstant això, ja que em passo més o menys la meitat de l'any
tocant música fora de Brooklyn, se m'acut que, si bé els devots de la música creativa
/ improvisació / etc podrien tenir una noció a nivell superficial sobre això,
el veritable abast d'aquest projecte, només es revela després que un passa molt
de temps per aquí, i tot i així segueix sent només de forma fraccionada.
M'imagino tractant de tocar un cop l'any amb cadascun d’aquests músics d’aquí, sigui un amic, un conegut, o algú
que admiro, i jo no estic segur de com ho faria. Michaël, Max, i Jeff són tres
d'aquests amics amb els que tinc la sort de tocar i que són sempre i aquí també
estan, magnífics. Com jo ja sé, tots ells estan incontenibles i sense descans,
totalment creatius; aquest enregistrament ho confirma definitivament. Eva i jo
ens vam conèixer fa anys quan els dos estàvem començant a prendre les nostres
pròpies incursions per aquí. Els dos ens hem trobat a nosaltres mateixos i estem
embolicats en aquesta comunitat. La seva interpretació i direcció musical
d'aquest disc estableixen una atmosfera de fecunditat. No tota la música que es
fa en aquests barris sona així. És una fusió molt particular feta a propòsit,
però. Gràcies per la vostra atenció i acurada audició".
Matt Mitchell, Brooklyn, 27 de novembre de 2015.
I ara ens situarem en el tema amb més swing de projecte, de fet és un
blues i també de la líder i sembla que dedicat a Jack Nicholson, car així es diu el tema...
6.- Jack Nicholson (E.
Novoa) 3m07s
Doncs ja heu pogut escoltar aquest magnífic blues, interpretat i parit
amb la màxima modernitat. El tema incorpora canvis rítmics de gran talla
entremig dels swing impenitent del “Ride” del Davis. Una melodia no gens simple però molt ben trobada ha donat
pas al solo estratosfèric del saxo alto Attias
amb unes línies melòdiques esclatants per la modernitat del seu so, amb el
magnífic suport de la secció rítmica, i els acords dissonants de la líder.
Llàstima que hagi sigut tan curt, només tres minutets de meravella.
Recentment, Eva ha gravat i
produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio (amb
Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al març
de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest disc
(amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius a la
bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el tenim,
amb una mica de retard. Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i
co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats, -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest
CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment
un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg
d'Estocolm.
Aquesta biografia, extreta del
seu web, ja es veu que no deu estar al dia. Li haurem de dir que l’actualitzi.
Acabem ara el projecte de l’Eva i
programa amb el un altre tema a tope de “swing” en un altre tema de la líder
anomenat....
8.- Chinese
Shingles (E. Novoa) 4m46s
Amb una entrada del bateria així,
no ens podíem esperar res millor. Una intro curta i trencada rítmicament ha
deixat pas al swing i al solo espatarrant de Michaël. Un músic aquest que l’haurem d’investigar per veure si ha
fet algun projecte discogràfic al seu nom, i ja m’agradaria que ho fes amb Fresh Sound New Talent. Finalment hem
pogut escoltar el so del Fender Rhodes a càrrec de la nostra excelsa pianista a
base d’acords diversos i línies rítmiques. El tema finalitza d’igual manera que
ha començat i ho fa de cop. Magnífic per acabar el programa.
Dir-vos també que en George W. Harris editor de Jazz Weekly, magazine digital de Música
Creativa i altres formes d’Avantguarda, ha escrit un article sobre aquest
projecte intitulat If Monk were a
Free-Bopper que us recomano repassar.
Doncs això ha estat tot per avui,
espero que hàgiu gaudit amb les músiques que heu escoltat, totes del més alt
nivell tot i la diversitat d’estils, força moderns tots ells. Si hem començat
amb el disc de Jim Rotondi i l’Eric Alexander, com a frontline de
vents, després hem seguit amb un mestre músic, pianista i saxofonista ell, en Rafael Garcés acompanyat d’una bona
colla d’amics nostres i amb un projecte de Quadrant
Produccions, per acabar amb aquest increïble treball de la catalana Eva Novoa i el Ditmas Quartet, en un disc de Fresh
Sound New Talent.
Doncs ara sí, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha
acompanyat tota aquesta estona, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
