Programa 143, dia 24 d'octubre de 2013. Ramon Quadrada, Luca Tondena i Junior Cook & Blue Mitchell
0 comentaris
Programa 143 a Jazz Club de Nit…. dedicat a Morten Sandholt....
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit. Ja hi tornem de nou un altre dijous en directe a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per online a la web ................... http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui tenim intenció de passar-nos molt bé i és per això que contem també amb la vostra presència a l’altre costat de les ones....
La proposta d’avui inclou la presentació d’un músic de casa nostra, experimentat i amb una llarga trajectòria que l’ha portat ha desenvolupar diversos projectes amb formacions reduïdes i també amb Big Bands. Mestre de molts trompetistes i arranjador experimentat...trompetista i sobretot una gran persona...estem parlant de Ramon Quadrada.
També escoltarem a un dels joves exponents del Jazz establert a casa nostra de ja uns anys....estem parlant a més a més del músic que amb la seva formació va inaugurar el Jazz Club La Vicentina el juny de 2009, en Luca Tondena.
I ja per acabar ho farem com sempre fem amb alguna de les glories del Jazz, dels Masters del Jazz. En aquest cas seran dons “monstres” del Jazz en Junior Cook i Blue Mitchell..
Anem doncs a començar pel disc “Geometries Variables” d’en Ramon Quadrada...
“GEOMETRIES VARIABLES”
RENAISSANCE JAZZ QUINTET
Enregistrat per Jordi Vidal als estudis Laietana, Barcelona, el 17 i 18 de desembre de 2007 i el 2 d’abril de 2008.
Produït per Ramon Quadrada.
Productor executiu Josep Ramon Jové.
Editat per Quadrant Produccions.
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn
Santi de la Rubia, saxo tenor
Jordi Berni, piano
Joan Motera, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria
Totes les composicions són de Ramon Quadrada.
6.- Geometries nº 3 One more thing (R.Q.) 8m10s
Nascut a Reus un 29 d'octubre de 1957, Ramon Quadrada va cursar estudis de violí i solfeig al Conservatori de la Diputació de Tarragona, fins que va començar a tocar la trompeta de manera autodidacta. A partir de 1983 va estudiar al Taller de Músics de Barcelona amb els trompetistes Michael Kaupa, Tony Lujan i Lluís Figuerola. Allà també va estudiar harmonia, arranjaments i composició amb Zè Eduardo i Daniel Roth i combos i improvisació amb Lluís Vidal. El 1987 va cursar estudis complementaris d'harmonia amb Àlvaro Is. Amb Taller de Músics va assistir a tots els seminaris internacionals de jazz i va rebre classes de Wallace Rooney, Jack Walrath, Cecil Bridgewater, Jimmy Owens, Billy Hart, Dave Liebman, Richie Beirach, Max Roach, Walter Bishop i Bill Dobbins, entre altres. El 1998 va cursar estudis complementaris d'harmonia, arranjaments i instrumentació amb Lluís Vergés.
2.- Geometries nº 4 Danci’n tune (R.Q.) 7m18s
Ramon Quadrada porta a terme també una important activitat docent com a professor de trompeta, combo-improvisació i harmonia al Taller de Músics de Barcelona, així com a l'Escola Virtèlia de Barcelona, al III Curs Musical d'Estiu d'Igualada, organitzat per l'Escola Municipal de Música d'Igualada, i com a professor d'improvisació aplicada a la música popular a l'Escola d'Estiu de Cultura Tradicional al 1997, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Actualment és professor de l'escola Alois Haba, on imparteix l'assignatura 'Introducció i interpretació a la Big Band de Jazz'.
7.- El titi y los avestrules (R.Q.) 5m51s
La seva dilatada experiència professional va des de grups comercials com Huapachà Combo, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Plateria o Trup 69, fins a grups de Jazz com Be Bop Quintet i Sextet, Barcelona Hot Seven i Big Bands com la de Bellaterra, la de la Cava de Vic, la del Taller de Músics, la de Barcelona, Tarragona i la de Jazz Terrassa, passant per grups de Jazz Tradicional com Old Time Jazz Trio, Barcelona Jazz Antic o Pixie-Dixie. Lidera, a més, diverses formacions, entre elles Ramon Quadrada Trio i Quartet, Ramon Quadrada Dixie Sextet i Barcelona Hot Seven, i ha participat en les sintonies de programes com La Marató de TV3 i Bojos pel Ball, en els musicals 'T'odio amor meu', de Dagoll Dagom, i 'West Side Story'.
1.- Renaissance (R.Q.) 5m55s
Ha enregistrat nombrosos treballs discogràfics amb diverses formacions, com ara 'Neptuno Blues', amb la Big Band del Taller de Músics, 'Don't git sassy', amb la Bellaterra Big Band, o 'Aura', amb el Big Ensemble del Taller de Músics i Agustí Fernández.
Cal destacar també que ha sigut president de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya des del 1997 fins al 2000, i director del seu butlletí informatiu entre 1995 i 2000. Quadrada ha format part també del jurat del premi 'Disc català de l'amy', de Ràdio 4 de RNE i ha estat membre de les comissions de treball del Pla Estratègic de la Cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre 1997 i 2000.
9.- Qui assegura, dura !! (R.Q.) 8m00s
Després d’aquest magnífic disc de la formació Renaissance Quintet, ens endinsarem en la proposta musical d’en Luca Tondena, saxofonista italià establert entre nosaltres de fa ja alguns anys. Recentment està preparant el seu primer disc i com a primícia podrem escoltar una colla de temes d’aquest el seu primer projecte.
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit. Ja hi tornem de nou un altre dijous en directe a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per online a la web ................... http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui tenim intenció de passar-nos molt bé i és per això que contem també amb la vostra presència a l’altre costat de les ones....
La proposta d’avui inclou la presentació d’un músic de casa nostra, experimentat i amb una llarga trajectòria que l’ha portat ha desenvolupar diversos projectes amb formacions reduïdes i també amb Big Bands. Mestre de molts trompetistes i arranjador experimentat...trompetista i sobretot una gran persona...estem parlant de Ramon Quadrada.
També escoltarem a un dels joves exponents del Jazz establert a casa nostra de ja uns anys....estem parlant a més a més del músic que amb la seva formació va inaugurar el Jazz Club La Vicentina el juny de 2009, en Luca Tondena.
I ja per acabar ho farem com sempre fem amb alguna de les glories del Jazz, dels Masters del Jazz. En aquest cas seran dons “monstres” del Jazz en Junior Cook i Blue Mitchell..
Anem doncs a començar pel disc “Geometries Variables” d’en Ramon Quadrada...
“GEOMETRIES VARIABLES”
RENAISSANCE JAZZ QUINTET
Enregistrat per Jordi Vidal als estudis Laietana, Barcelona, el 17 i 18 de desembre de 2007 i el 2 d’abril de 2008.
Produït per Ramon Quadrada.
Productor executiu Josep Ramon Jové.
Editat per Quadrant Produccions.
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn
Santi de la Rubia, saxo tenor
Jordi Berni, piano
Joan Motera, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria
Totes les composicions són de Ramon Quadrada.
6.- Geometries nº 3 One more thing (R.Q.) 8m10s
Nascut a Reus un 29 d'octubre de 1957, Ramon Quadrada va cursar estudis de violí i solfeig al Conservatori de la Diputació de Tarragona, fins que va començar a tocar la trompeta de manera autodidacta. A partir de 1983 va estudiar al Taller de Músics de Barcelona amb els trompetistes Michael Kaupa, Tony Lujan i Lluís Figuerola. Allà també va estudiar harmonia, arranjaments i composició amb Zè Eduardo i Daniel Roth i combos i improvisació amb Lluís Vidal. El 1987 va cursar estudis complementaris d'harmonia amb Àlvaro Is. Amb Taller de Músics va assistir a tots els seminaris internacionals de jazz i va rebre classes de Wallace Rooney, Jack Walrath, Cecil Bridgewater, Jimmy Owens, Billy Hart, Dave Liebman, Richie Beirach, Max Roach, Walter Bishop i Bill Dobbins, entre altres. El 1998 va cursar estudis complementaris d'harmonia, arranjaments i instrumentació amb Lluís Vergés.
2.- Geometries nº 4 Danci’n tune (R.Q.) 7m18s
Ramon Quadrada porta a terme també una important activitat docent com a professor de trompeta, combo-improvisació i harmonia al Taller de Músics de Barcelona, així com a l'Escola Virtèlia de Barcelona, al III Curs Musical d'Estiu d'Igualada, organitzat per l'Escola Municipal de Música d'Igualada, i com a professor d'improvisació aplicada a la música popular a l'Escola d'Estiu de Cultura Tradicional al 1997, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Actualment és professor de l'escola Alois Haba, on imparteix l'assignatura 'Introducció i interpretació a la Big Band de Jazz'.
7.- El titi y los avestrules (R.Q.) 5m51s
La seva dilatada experiència professional va des de grups comercials com Huapachà Combo, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Plateria o Trup 69, fins a grups de Jazz com Be Bop Quintet i Sextet, Barcelona Hot Seven i Big Bands com la de Bellaterra, la de la Cava de Vic, la del Taller de Músics, la de Barcelona, Tarragona i la de Jazz Terrassa, passant per grups de Jazz Tradicional com Old Time Jazz Trio, Barcelona Jazz Antic o Pixie-Dixie. Lidera, a més, diverses formacions, entre elles Ramon Quadrada Trio i Quartet, Ramon Quadrada Dixie Sextet i Barcelona Hot Seven, i ha participat en les sintonies de programes com La Marató de TV3 i Bojos pel Ball, en els musicals 'T'odio amor meu', de Dagoll Dagom, i 'West Side Story'.
1.- Renaissance (R.Q.) 5m55s
Ha enregistrat nombrosos treballs discogràfics amb diverses formacions, com ara 'Neptuno Blues', amb la Big Band del Taller de Músics, 'Don't git sassy', amb la Bellaterra Big Band, o 'Aura', amb el Big Ensemble del Taller de Músics i Agustí Fernández.
Cal destacar també que ha sigut president de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya des del 1997 fins al 2000, i director del seu butlletí informatiu entre 1995 i 2000. Quadrada ha format part també del jurat del premi 'Disc català de l'amy', de Ràdio 4 de RNE i ha estat membre de les comissions de treball del Pla Estratègic de la Cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre 1997 i 2000.
9.- Qui assegura, dura !! (R.Q.) 8m00s
Després d’aquest magnífic disc de la formació Renaissance Quintet, ens endinsarem en la proposta musical d’en Luca Tondena, saxofonista italià establert entre nosaltres de fa ja alguns anys. Recentment està preparant el seu primer disc i com a primícia podrem escoltar una colla de temes d’aquest el seu primer projecte.
“POMODORO HUNTERS”
LUCA TONDENA
Editat per Errabal Jazz.
Luca Tondena, saxo tenor
Alvar Monfort, trompeta
Alejandro Granados, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Luca Tondena.
Estudia
al conservatori superior de música " Tito Schipa " a Lecce , on es
queda fins a la seva graduació en 1994. En el mateix any acaba la
carrera d'especialització en música clàssica a Perugia. Fins al 2000
efectua nombrosos concerts com a solista en formacions de duet flauta i
piano, interpretant peces clàssiques dels grans mestres: Bach,
Schubert, Hindemith, Debussy. El 2000 comença a tocar el saxo tenor. Els
seus estudis de música moderna els efectua a partir de l'any 2001 al
Taller de Músics de Barcelona. Estudia harmonia moderna amb el professor
Pere Arguimbau i va a classes de combos amb el professor Jon Robles.
Estudia saxo amb els professors Guim García, Jon Robles.
Des del 2006 fins al 2009 estudia a l'escola de música de Badalona i va a
classes de saxo i de “ear training” amb el professor Martí Serra.
Participa en seminaris de jazz de Barcelona amb professors com Jorge
Rossy, Perico Sambeat, Jon Robles, Jerry Bergonzi, entre d'altres .
En 2007 és cofundador i professor de saxo, flauta travessera i combo de
l'acadèmia de música Amadeus de Barcelona. Actualment dirigeix el
departament de jazz de l'Acadèmia. http://www.academiaamadeus.com/
Al setembre 2009 comença els estudis superiors de música moderna i jazz
al conservatori del Liceu de Barcelona, on pren classes de saxo i de
combo amb el professor Jon Robles, de piano amb Mariano Díaz i de
percepció auditiva amb Iñaqui Sandoval.
El 2009 i 2010 és premiat per la "AIE" amb la beca d'alta
especialització i la beca " Tete Montoliu ".
Ha treballat amb diferents formacions de jazz a duo, quartet, quintet i
sextet. El 2008 és seleccionat com a finalista del concurs de jazz de
Barcelona www.concursjazzbarcelona.com, amb el seu propi quartet "Luca
Tondena Quartet " interpretant temes propis. Amb el seu quartet ha tocat
en diversos festivals de jazz com el festival de jazz de Leverano (
Itàlia ) .
Des de setembre 2009 toca regularment cada setmana al Big Bang Bar
(Barcelona), on s'encarrega d'organitzar la jam session de jazz. Toca de
forma regular en format de duo ( guitarra - saxo ), interpretant
estàndards de jazz.
El 2011 comença un nou projecte a trio al costat de Wassyli Kandinsky
(contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria ) , amb els quals interpreta temes
propis i s'acosta als estàndards de broadway enfocant els temes d'una
manera conforme a l'estil del grup.
El disc que us presentem sota el quartet de Pomodoro Hunters te també la seva raó de ser....
1.- Gioele (L. Tondena) 6m33s
Quartet
acústic fundat el 2011 per joves músics talentosos, procedents de
països dispars, com Itàlia, Argentina i Espanya.
La banda està dirigida pel compositor i saxofonista Luca Tondena, que
per a aquest projecte ha triat com a integrants del grup a Wassylli
Kandinsky (contrabaix) Ramiro Rosa (bateria ) i Alvar Monfort (trompeta)
per les seves qualitats musicals .
2.- Isfahan (D.Ellington, Billy Strayhorn) 7m17s
El
quartet s'ha anat assentant i ha madurat fins a crear un projecte
estable, a través de les seves actuacions setmanals a Big Bang Bar, i en
diferents clubs de Barcelona.
La proposta del grup aposta per la creació i composició de temes
originals, així com la recuperació dels clàssics del jazz utilitzant com
a mitjà d'expressió la improvisació i barrejant influències de
diferents gèneres musicals que donen forma a aquest estil multifacètic:
latin, bossa nova, swing, be-bop, ... i altres influències provinents de
la música contemporània.
3.- Serena (L.Tondena) 7m11s
Al
maig del 2013 han gravat el seu primer treball amb composicions de Luca
Tondena i una d'Alvar Monfort sota el segell ERRABAL JAZZ.
El disc està inspirat en la infància com aquell període de major
autenticitat i contacte amb el més veritable i profund que tenim.
Per a la composició de les peces, el saxofonista Luca Tondena ha pres
com a exemple les figures dels seus nebots, els quals donen el nom a la
majoria de les peces. Cadascun dels temes reflecteix el caràcter i
l'essencial de cada un d'ells.
4.- Blues for ambra (L.Tondena) 4m06s
Després
d’aquest magnífic disc del Luca Tondena acabarem el programa d’avui
fent referència a un dels saxos del més potent “Hard Bop”, i no
precisament un dels més coneguts. Estem parlant del Junior Cook i el seu
primer disc com a líder, el “Junior’s Cookin'”, disc del 1961.
Aquest
disc el podeu adquirir en format vinil de 180 grams a la botiga que
Fresh Sound Records te a Sarrià-Sant Gervasi al carrer Benet Mateu nº 26
amb telèfon 932 80 60 28. Jo, després d’adquirir-lo el vaig
digitalitzar i serà el que escoltareu, potser amb algun cric crac reduït
al màxim.
“JUNIOR’S COOKIN'”
JUNIOR COOK & BLUE MITCHELL
Enregistrat el 10 d’abril i el 4 de desembre de 1961 a Gols Star Studios, Long Beach, California i a New York City.
Editat per JazzLand.
Produït per Orrin Keepnews.
Distribuït per Fresh Sound Records en l’edició actual.
Junior Cook, saxo tenor
Blue Mitchell, trompeta
Dolo Coker, piano
Gene Taylor, contrabaix
Roy Brooks, bateria
S’ha
de dir que en l’autoria dels diversos temes d’aquest disc no hi ha
massa quòrum, i a All Music ho diuen d’una manera, a la wikipèdia
anglesa d’una altra i en el disc d’una altra. Cosa força estranya que jo
no m’havia trobat mai. Jo em regiré pel que diu el disc, on ves per on,
no hi ha cap tema de Junior Cook, què hi farem.
4.- Blue Farouk (Blue Mitchell) 3m54s
Aquest
primer llançament en solitari del jove saxo tenor Cook va arribar quan
tot just estava a la meitat del seu cicle de sis anys amb l’Horace
Silver Band. És un moment de tranquil•litat, on els temes no tenen la
mateixa intensitat d'un dia típic amb l’Horace. No obstant això, amb el
seu soci de primera línia al grup de Silver – el trompetista Blue
Mitchell - a bord, i juntament amb la secció rítmica de l’Horace, la
sessió de 1961 té una afinitat clara amb l'estil hard bop del grup
liderat per l’Horace.
5.- Sweet Cakes (Blues Mitchell) 5m21s
També
hi ha enllaços als tons freds de principis dels anys 50 de Blue Note
per Miles Davis i pel treball de transició de mitjans dels anys 50 de la
formació de Clifford Brown & Max Roach. Ja que es va sotmetre
l'enfocament general en aquesta direcció, això funcionà en general a
benefici de la música, portant-se a terme els punts més fins de les
interpretacions de Cook i Mitchell.
1.- Myzar (Roland Alexander) 7m08s
Els
dos intèrprets destaquen en el to, el fraseig, i la capacitat dels seus
solos fets amb elegància per sobre de la secció rítmica. Les partitures
aquí no tenen un distintiu particular, però el que li falta
d'originalitat, ho compensen però els intèrprets amb el plaer audible de
escoltar-los a través dels canvis d’acords. El resultat, tot i que no
és un dels discs més essencials, és un conjunt satisfactori i honest que
ofereix un retrat atractiu tant de Cook i Mitchell, dues centrals,
encara que no fonamentals, figures en el desenvolupament del hard bop .
Això va deixar escrit Jim Todd a All music.
2.- Turbo Village (Charles Davis) 5m40s
Bona nit amigues i amics de Jazz
Club de Nit, benvinguts de nou al programa que ara mateix comencem. El
format ja va agafant cos en aquesta 5ª temporada i és el següent: La primera
hora la dedicarem a presentar diverses novetats de les editorials de casa
nostra i la darrera mitja hora, més o menys, estarà dedicada a repassar discos
emblemàtics de músics encara més emblemàtics, els anomenats monstres del
Jazz.
Avui començarem doncs amb el darrer treball d’un dels millors
saxofonistes de l’escena peninsular, el basc (català d’adopció) Víctor de
Diego i el seu darrer treball
“TRIBUTE”
VÍCTOR DE DIEGO TRIO
Editat per Josep Ramon Jové per Quadrant Records
Enregistrat el 13 de maig de 2013 a l’estudi 44.1 de
Girona per Toni Paris.
Mesclat i masteritzat per Jordi Gaspar.
Com és habitual, miro de començar amb el tema més lent, suau, i en
aquest cas és la magnífica balada de J.Van Heusen – E.DeLange
anomenada....
5.- Darn that dream 5m30s
Vegem què ens diu en Víctor en el seu disc:
“El Jazz és la música a través de la quals vaig
descobrir el que per mi és la excel·lència musical, és a dir, la música on
conflueixen tots els aspectes que la defineixen de la manera més sublim, les
melodies més maques, les harmonies més atractives i els ritmes més excitants.
I no he pogut deixar de posar el magnífic tema de Cole Porter on
el Víctor ens deixa clavats a la cadira tot i escoltant-lo amb el tenor.
7.- My heart belongs to dady 6m49s
Abans havia sigut la música popular basca, Mikel
Laboa, Gorka Knorr, Pantxo eta Peio¸ el rock simfònic de Genesis, Pink
Floyd, Jetrho Tull, Zappa, també els Beatles, Rollings, The
Police i Dire Straits, la música clàssica, els impressionistes, Stravinsky,
Debussy, Ravel, etc...però va ser el JAZZ, aquesta música la que em
va seduir per sobre de totes les altres.
I seguirem amb una altra mena de balada a ritme de vals i de composició
pròpia del líder de la formació.
3.- Treijo 5m28s
Recordo, jo devia tenir uns 15 anys, aquelles
meravelloses sessions de llargues hores escoltant als grans mestres del Jazz,
que van encendre en mi una passió que segueix impertorbable avui dia i que va
provocar que em decidís a estudiar el Jazz en profunditat.
I seguim amb el primer tema del compacte, composició de tots tres....
1.- Wefree 1 2m0s
Va ser un amor a primera vista. Des del primer moment
que vaig escoltar un disc de Bill Evans amb Jeremy Steig tocant
l’”Autumn Leaves”, que vaig quedar-ne atrapat, fascinat; allò era “alguna cosa
més” del que havia sentit fins llavors escoltant música. Poc després descobrí
“A Love Supreme” de John Coltrane i més tard tota la seva discografia
anterior, més clàssica, la seva etapa amb Miles Davis i els seus discos
posteriors. Més discos d’aquells que vaig escoltar també van ser els de Stan
Getz amb Astrud Gilberto i tota la discografia de Miles Davis,
primer amb el seu quintet amb Coltrane i després els discos anteriors i
posteriors, y el seu quintet amb Wayne Shorter, la discografia d’aquest
darrer, etc, etc...
I ara amb un tema de Coltrane....en un tema on la “vena” free
d’en Víctor i companyia es dispara en una llarga intro....per després
entrar al tema.
4.- Lazy Bird 6m41s
I així, poc a poc, vaig anar descobrint tots els
grans músics que han contribuït a fer més gran i perpetrar el meu amor
incondicional per aquesta música. Cannonball Adderley, Charlie Parker,
Mingus, Sonny Stitt, Ornette Coleman, Joe Henderson, Dexter Gordon, Billie
Holiday, Ben Webster, Bud Powell, Jobim, Donald Byrd, Thelonious onk, Sonny
Rollins, Herbie Hancock, Chick Corea, Brandford Marsalis, Michael Brecker,....la
llista és molt gran......
Seguim ara amb un dels temes emblemàtics de Thelonious Monk
2.- I Mean You 4m48s
A més a més de ser bella i meravellosa, és una música
en constant evolució gràcies a tants i tants grans músics que segueixen el
legat d’aquest llenguatge i que continuen reinventant-lo, permetent als músics
d’avui dia interactuar d’una manera natural amb els conceptes rítmics i
harmònics d’altres músiques contemporànies coetànies.
Des d’aquí, el meu reconeixement i gratitud per a
tots ells. LLARGA VIDA AL JAZZ. Víctor
de Diego.
I acabem aquest magnífic treball que podreu escoltar en directe el 10 de
gener de 2014 al Jazz Club La Vicentina amb un altre dels temes
insígnies del gran Cole Porter
6.- Just one of these things 4m35s
BIOGRAFIA de VÍCTOR DE DIEGO
Saxofonista nascut a Bilbao el 1964. Estudia al conservatori
superior de música de Bilbao i en el del Liceu de Barcelona, on obté el
títol superior de saxòfon .
Assisteix a diversos seminaris internacionals a Bilbao, Madrid i Barcelona amb Bob Moses, Roy Haynes, Mulgrew Miller, Max Roach, John Abercrombie, George Garzone , etc
Assisteix a diversos seminaris internacionals a Bilbao, Madrid i Barcelona amb Bob Moses, Roy Haynes, Mulgrew Miller, Max Roach, John Abercrombie, George Garzone , etc
La seva trajectòria professional comença el 1984 tocant amb grups com Pork Pie Hat , Infussion i Quartet Creciente, amb els quals obté nombrosos premis en els festivals de Sant Sebastià, Getxo, Mallorca i Eivissa, com el premi al millor solista al Festival de Sant Sebastià el 1986, premi especial de la crítica amb Quartet Creciente al Festival d'Eivissa en 1987, 2n premi del concurs de grups del festival de Getxo 1986 amb Pork Pie Hat , etc.
Treballa amb l'Orquestra Simfònica de Bilbao sota la direcció del mestre Enrique García Asensio el 1986 i 1987, amb l'Orquestra de cambra del Teatre Lliure de Barcelona amb el mestre Josep Pons al 1992 , 2003 i 2004 a Barcelona i Salamanca, amb el Ballet contemporani de Barcelona a València el 19 de febrer de 1994 i amb l'Orquestra simfònica de l'Estat Rus sota la direcció del mestre Mstislav Rostropovich al Teatre Euskalduna de Bilbao el 6 de maig de 2001.
També treballa com a músic d'estudi i per a TVE, TV2, ETB, TV3 i Canal 33 en diversos programes musicals com "Jazz entre amigos" , "Jazz & Co " , " Jazz a l' estudi " i altres.
Així mateix, ha treballat amb grups de teatre i amb artistes com Armando Manzanero, Moncho, Olga Guillot, Nina, Joan Manuel Serrat, Pedro Guerra o Amaia, amb la qual realitza nombroses gires per tot Espanya entre els anys 1986 i 1992.
El 1988 fixa la seva residència a Barcelona, on desenvolupa la seva activitat professional liderant els seus propis grups i col·laborant amb un gran nombre de formacions musicals de tot tipus, amb els quals ha tocat en nombrosos i prestigiosos festivals internacionals de jazz, i amb una llista tant llarga de músics que val més que entreu directament a la seva pàgina web.
“ROOTS”
DAVE REDMOND
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT- 423
Enregistrat
per Dave McCune als estudis de gravació “The Ventry”, a Balbriggan, Co,
Dublin, Irlanda, el maig de 2012.
Produït per Dave Redmand
Productor executiu Jordi Pujol
Dave Redmond, contrabaix
Jason Rigby, saxo tenor
Bill Carrothers, piano
Kevin Brady, bateria
Totes les composicions són de Dave Redmond excepte “Missing Man
1” de Carrothers, Redmond i Brady i “Missing Man 2”, que són de Carrothers,
Redmond i Rigby.
David Redmond, Irlandès, és
un cobejat contrabaixista tant en aquest país com en l'àmbit més ampli del jazz
internacional. Entre una llista llarga i estel·lar de col·laboradors, ha tocat
amb Van Morrison, amb Louis Stewart, amb el cantant Ian Shaw
i el tan apreciat saxofonista de jazz Bobby Wellins. Realitzà una gira
per la Xina recentment amb el Kevin Brady Trio.
A Irlanda és membre del Ware Phil Trio i del Tommy Halferty Trio. “Roots” és el seu primer àlbum, llançat pel segell Fresh Sound amb seu a Barcelona. Aquest enregistrament estimulant i variat compta amb dues composicions originals del mateix Redmond conjuntament amb el bateria Kevin Brady, Jason Rigby al saxo tenor i Bill Carrothers al piano, mentre que la resta són composicions solament d’ell mateix.
El disc comença amb el tema anomenat “Serpentine”, on el Jason Rigby
toca a l’estil Ben Webster, com una serp que llisca sobre el llit dels sons
dels plats d’en Brady, mentre que per sota rau inquiet en Redmond
i Carrothers deixa anar unes línies ricament complementàries al piano
abans que el tema torni de nou al seu atrevit motiu introductori.
1.- Serpentine (D.Redmond) 5m07s
El tema “Vertigo” comença amb una cita curta però recognoscible de Beethoven
“Für Elise”, abans d' assentar-se en una mena de groove nord d'Àfricà o Aràbig,
que s'assembla una mica al estàndard d’Ellington “Caravan”.
2.- Vertigo (D.
Redmond) 6m51s
“Kish” et situa ja d’entrada en un mena de lloc fosc, una composició
liderada pel piano de Carrothers que
comença fent un petit solo abans que se li uneix el baix de Redmond.
Finalment, bateria i saxo s’afegeixen per omplir l'ambient difícil, una mica
malenconiós. Tot és una mica com el sol tractant de brillar amb força en un
quadre amb un vernís fosc i “Kish” és la
via més eficaç. Tema però molt diferent en el to i ritme de l’anterior
“Vertigo”.
El tema que dóna títol a l’àlbum, “Roots”, és un magnífic exercici
optimista amb la banda en la seva millor forma, explicant amb claredat el que
passa. Tema força entrat en ritmes, amb un swing remarcable i una potència
rítmica impressionant.
4.- Roots (D.Redm0nd) 6m41s
El massa curt “Missing Man 1” (2 minuts 29 segons) torna a un estat d'ànim més malenconiós, on la banda sembla pensativa i immersa en els seus propis móns individuals de so. No obstant això, el tema i ambient creat és meravellós. Si sents que necessites més del Missing Man, en el tema vuitè, continua la bella saga.
Però abans que el segon fragment deliciós d’1 minut i 20 segons, hi ha
el tema “Past Place”, reflexiu però d'una manera diferent, den refermat amb la
intel·ligència musical i la profunditat dels sentiments dels membres del
quartet.
”Big Mouth” és un tema funky, bluesy, el qual comença amb la combinació explosiva de contrabaix i piano i ràpidament la bateria per aconseguir un clímax impressionant on ja només falta el saxo tenor per arrodonir-lo. El piano va desbocat amb una sèrie d’arpegis esbojarrats....brutal. I ja acabem amb un magnífic tema rítmicament força engrescador i una mica rondinaire.
7.- Big Mouth (D.Redmond) 6m55s
I el tema “Last Call” acaba l'aventura emocionant, amb quatre
sensibilitats musicals finament sintonitzats tocant al màxim nivell.
Tot això ens ho ha dit el Arròs Kehoe
S’ha de dir que en aquets disc del Dave Redmond hi ha algunes
balades, temes lents i molt suaus de magnífica composició i interpretació, o
sigui que us animo a anar a la botiga de Fresh Sound Records, Blue Moon
situada a la zona de Sarrià-Sant Gervasi al carrer de Benet Mateu, 26,
i telèfon 932 806 028.
Després d’aquest magnífic treball, acabarem aquest programa amb aquesta
mitja hora, més o menys escoltant alguns dels Jazz Masters....en aquest
cas, i a partir, ara sí, d’un vinil digitalitzat a casa per un servidor, per
poder-lo posar en aquest programa, us posaré una de les “delicatessen” del
mestre Wes Montgomery i del seu magnífic disc “Impressions”.
“IMPRESSIONS”
WES MOTGOMERY
Enregistrat en directe a Paris el 27 de març de 1965.
Editat per Affinity, una divisió de Charly Music, de
Londres.
Wes Montgomery, guitarra
Harold Mabern, piano
Arthur Harper, contrabaix
Jimmy Lovelace, bateria
Fins i tot durant la seva vida, els crítics i musics de Jazz
varen estar d’acord en aclamar-lo com el millor guitarrista després de Charlie
Christian. Des de la seva mort, sobtada i inesperada després d’un atac de
cor a la seva casa de Indianapolis el 15 de juny de 1968, els
aplaudiments, el reconeixement es va anar incrementant i innumerables
guitarristes, del Jazz i de fora, ara ens mostren la clara influencia d’aquest
home tant singular.
1.- Four on six 6m18s
Wes
va néixer com a John Leslie Montgomery
a Indianapolis, Indiana, el 6 de març de 1925. Tots els seus
germans van ser músics autodidactes i cap d’ells sabia llegir música, però
només Wes va ser-ne professional. Tenia només 19 anys i acabat de casar
que es va comprar una guitarra i un ampli, això era en els darrers anys de la
segona guerra mundial.
Va haver de tocar amb els dits, el gros de la mà dreta, per problemes
amb els veïns i amb la seva dona. Charlie Christian va ser el seu heroi
i va intentar aconseguir el seu so. Tot i no llegir música mai a la seva vida,
va formar part de la Big Band de Lionel Hampton des del 1948 fins el
1950, i va compartir escenari amb els “monstres” que aleshores formaven aquella
Big Band: gent com Charles Mingus, Fats Navarro, Benny Bayley. Sembla
ser que Lionel el va deixar tocar amb el seu ampli tot i que només feia
ritmes amb la guitarra. Va ser el primer guitarrista elèctric en formar part
d’una Big Band. El 1950 va tornar a Indianàpolis on va formar la seva
banda amb el nom de “The Rev”.
“Jo anava a tocar i a visitar als músics de la ciutat
de manera habitual. Hi va haver un gran concert a Indianàpolis amb en Cannonball
Adderley, Lenny Tristano, Count Basie¸ i tota una colla de companys.
Aleshores jo tocava en un club “After Hours” (de fet tenia tres feines) i
aquest era l’únic que es mantenia obert després dels concerts, o sigui que quan
van acabar el seu van venir a tocar amb nosaltres. Cannonball em va dir
si m’agradaria enregistrar un àlbum i evidentment li vaig dir que si..”
Va enregistrar el seu primer disc a nom de Wes Montgomery Trio.
Mitjançant els seus àlbums amb Riverside i Verve, Wes va
aconseguir fama i prestigi, aclamat pels propis músics, públic i crítica
especialitzada i va guanyar el premi de la crítica de la revista Down Beat
els anys 1960-63 i 1966-67, a més a més del premi dels lectors dels anys 1961,
1962, 1966 i 1967. Tothom volia escoltar-lo i tocar amb ell. A la vegada que
enregistrava discos, ell es va mantenir fidel a la proximitat del públic tocant
en petits clubs de la zona. Va fer la seva primera gira per Europa el 1965
tocant en clubs i festivals a Londres, Madrid, Brussel·les, Lugano, San
Remo, Rotterdam.. Va fer-la amb una secció rítmica totalment americana,
músics que són els que van enregistrar aquest àlbum a París......
3.- Impressions 9m47s
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz
Club de Nit. Avui ens tornem a trobar amb vosaltres i espero que gaudiu del
programa que us he preparat. Avui hi tornarem amb els nostres músics durant la
primera hora, en Marco Mezquida “MY FRIEND MARKO” i en Joan
Vidal “ILLUSIONARY RHYTHMS” mentre que a la darrera
mitja, seguirem amb el Jimmy Smith i el seu House Party. De fet,
miraré de fer-ho així a cada programa, és a dir reservar els darrers 30m per
repassar temes del món del Jazz amb els Jazz Masters.
Comencem doncs amb el primer treball......
La primera formació té un nom en majúscules que es diu Marco, que
a més a més participarà també en la següent formació, i ves per on, és el
pianista que acompanyarà a la Rocío Faks, veu, en el concert del 18
d’octubre al Jazz Club La Vicentina, a més a més d’en Gorka Benítez,
saxos i flauta; Paco Perera, contrabaix i Salvador Toscano, bateria, un
quintet impressionant, sí, senyores i senyors.
“MY FRIEND MARKO”
Marco Mezquida Trio
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT- 429
Enregistrat a
Barcelona el 10 d’abril de 2012 per Gorka Dresbaj
Produït per Marco
Mezquida
Productor
executiu Jordi Pujol
Marco Mezquida,
piano
Marko Lohikari
contrabaix
Carlos Falanga,
bateria
Totes les
composicions són de Marco Mezquida.
9.- My Friend
Marko 0m52s
1.- Always Late 3m48s
Marco Mezquida va néixer a l’illa de Menorca
11 març de 1987, on començà els seus estudis musicals als 8 anys, i on fins als
18 es va formar en piano clàssic amb Isabel Fèlix, piano modern amb Suso
González i orgue (d’església) amb Tomé Olives. Va obtenir la llicenciatura de piano jazz el
2009 per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on va estudiar jazz,
improvisació, música clàssica i contemporània amb Albert Bover, Lluís Vidal,
Agustí Fernández, Ramon Coll i Juan de la Rubia.
2.- Checkpoint Charly 4m56s
Als seus 25 anys Mezquida ha estat premiat músic de l’any en dues ocasions consecutives el 2011 i 2012 per l’Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya per la seva intensa i versàtil activitat concertística en el panorama del jazz català. Ha gravat 22 discos: 4 discos com líder o colíder (2 d’ells de composicions pròpies) i 17 com sideman. Ha actuat en més de 20 països en 4 continents sent membre d’alguns dels grups més actius i influents de l’escena nacional com Giulia Valle Group, Marc Miralta 4t, Raynald Colom 4t, Albert Cirera i Tres Tambors, Pablo Selnik / Marco Mezquida duo , Miguel Fernández 4t, Celeste Alías i Marco Mezquida duo, Marcel.lí Bayer quartet, Dàcil, Insòlit trio, i ha actuat al costat de Carme Canela, Víctor de Diego, Herb Robertson, Omar Tamez, Gorka Benítez, Masa Kamaguchi, Antonio Serrano, Marcelo Mercadante, Rafa Lechovsky, Santi Careta i un llarg etcètera de bons músics.
4.- Alice 5m25s
Ha guanyat diversos concursos de jazz; amb el seu trio i My Friend Marcko (Concurs de jazz de Palma 2009) i Nuno Campos trio (concurs Barcelona-Montjuïc 2008), i també concursos de música de cambra i de composició i arranjaments a nivell insular i balear entre el 2003 i 2006. El 2011 va ser el pianista encarregat d’inaugurar el Festival de Jazz de Vic amb el tradicional concert del “Pianíssim 2011”, amb una obra pròpia per a piano sol titulada Oroborus. En el mateix any va ser convidat a participar al IX trobada de Música Lliure a la ciutat mexicana de Monterrey, al costat de 10 importants músics de la música improvisada a nivell mundial com Herb Robertson i Conney Bauer entre d’altres, i també realitzà la seva primera gira per Japó amb Marc Miralta Quartet.
5.- Agustí for president 7m49s
Ha tocat en diversos Festivals Internacionals de Jazz arreu del mon (Vitòria, Vienne, Vilnius, Londres, Cannes, Brussel·les, Dusseldorf, Barcelona, Reus, Menorca, Terrassa, Madrid, Grenoble, Kanazawa (Japó), Jazz au Chellah (Marroc), Orleans, Vic, Granollers, Xàbia, Jarasum (Korea del Sud), San Javier a Múrcia…), ha actuat en clubs emblemàtics com l’A Trane de Berlín, Unterfarht de Munich, Bimhuis d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, JKF de Sant Petersburg, el Blue Train d’Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona, on hi haurà realitzat ja més de 40 concerts dobles. Ha estat pianista solista tocant jazz o clàssic en diverses orquestres: la Simfònica de Balears dirigida per Salvador Brotons; la Big Band de l’ESMUC dirigida per Joan Albert Amargós; la Free Spirits de David Mengual; l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i forma part de l’Orquestra Electrònica del Vallès.
6.- Taiko 6m35
Ha gravat diversos programes de música per a la televisió catalana: (2 programes de Jazz a l’Estudi per a TV3, A prop per Canal 33) i per a la televisió coreana. Ha realitzat col·laboracions amb l’Institut del Teatre el 2007 i diverses gires del Circuït Ressons i Ciclo 1906 per territori espanyol. Ha posat música a spots publicitaris de Mans Unides i algun film. Ha rebut classes en seminaris i masterclasses de reconeguts músics com Fred Hersch, Agustí Fernández, Dave Kikosky, John Taylor i Wolfgang Hörlin, Aaron Goldberg, i actualment és professor de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM) del Taller de Músics de Barcelona i de l’Escola Juan Pedro Carrero, i ha realitzat tallers, cursos i masterclasses a Menorca i la Universitat de Bogotà.
8.- Cançó de matinada 6m53s
Deixem aquest magnífic treball d’en Marco per continuar amb el d’en Joan Vidal, on el mateix Marco torna a ser-hi com a pianista.
Endinsem-nos doncs en el darrer disc del polièdric compositor, gran músic i bateria, en Joan Vidal amb el seu...
“ILLUSIONARY RHYTHMS”
JOAN VIDAL SEXTET
Editat en cooperació de Jazz Granollers i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Enregistrat al Conservatori Josep Ma. Ruera, Granollers, el desembre de 2012 per David Casamitjana.
Produït per Joan Vidal.
Després de la bona acollida del primer treball discogràfic “Depford Suite” editat per Quadrant Records, Joan Vidal s’endinsa en el món sonor de György Ligeti per oferir-nos una visió personal de la música del compositor hongarès. El gruix del repertori està basat en adaptacions d’alguns fragments de les obres per a piano del compositor, com la Música Ricercata i els Études pour piano. Complementant el repertori, trobem també versions de peces de Cocon Nancarrow, Béla Bartok o Johannes Ockeghem, per als quals Ligeti sentia una profunda admiració. El projecte, presentat al 37é Cicle de Jazz al Casino, ha estat enregistrat amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals, ICEC.
Joan Vidal, bateria i composició
Adrià Plana, guitarra
Miguel Serna, contrabaix i baix elèctric
Marco Mezquida, piano
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet
Martí Serra, saxo tenor i soprano
Totes les composicions són de Joan Vidal
Escoltem el segon tema del disc que està inspirat en la Música Ricercata VIII per a piano, composada per György Ligeti entre 1951 i 1953.
2.- Illusionary #2 11m27
Joan Vidal. Bateria i compositor. Neix a Granollers l’any 1984 iniciant els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Josep Ma. Ruera de la mateixa ciutat on hi cursa piano, percussió clàssica, clarinet i harmonia. També rep classes esporàdiques de bateria amb Marc Miralta. L’any 2002 comença la carrera de Composició a l’ESMUC amb els professors Gabriel Broncic, Albert Guinovart, Manel Camp, Feliu Gasull i Lluís Vidal rebent també classes de bateria de Jo Krause i David Xirgu. L’any 2008 se li va concedir la única plaça per estudiar el Master of Arts in Jazz Percussion a la Royal Academy of Music de Londres on va obtenir Distinction in Performance havent estudiat amb Martin France, Jeff Williams, Mike Gibbs, Barack Schmool i Pete Churchill entre d’altres.
El següent tema que escoltarem està inspirat en Fanfares (Étude 4 – Book 1) per a piano de György Ligeti composat el 1985.
4.- Illusionary #4 11m59s
Com a percussionista ha col·laborat amb diverses orquestres entre les quals cal destacar la JOSG (Orquestra Simfònica Gèrminans) i l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu, ambdues sota la direcció de Gueràssim Voronkov; i l’orquestra de l’òpera coral Abans del Silenci sota la direcció de Salvador Brotons. Com a compositor és autor de diversos espectacles i encàrrecs per a formacions molt diverses: des de quartets de corda fins a cors mixts o big bands. Cal destacar les col·laboracions amb el SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), l’espectacle Daltabaix estrenat al Festival de Jazz de Granollers de 2005 i al Festival de Trobadors i Joglars o la participació en el concert-homenatge a la Clarke-Boland Big Band amb la Big Band de Granollers en el marc del Festival de Jazz de Granollers de 2010. Les seves obres, a cavall entre el jazz i la música clàssica, s’han pogut escoltar al Palau de la Música, al Palau Sant Jordi o al Teatre Auditori de Granollers entre d’altres. Com a bateria, és membre del grup December Quintet, lidera el seu propi quartet i sextet i ha col·laborat amb la Big Band de Granollers, el Martí Ventura trio, el Joan Sanmartí 4 Elements o el grup Elàstic Band viatjant, amb aquest últim, a Valladolid i Guadalajara (Mèxic). Ha assistit a diversos seminaris de jazz de Zarautz rebent classes de Guillermo McGuill, Jorge Rossy, Al Foster o Marc Miralta entre d’altres.
Acabem aquest magnífic treball amb el darrer tema inspirat per les Six dances in Bulgarian rhythm n.148 (Mikrokosmos – vol 6) per a piano, composades el 1926 per Béla Bartok.
6.- Illusionay #6 9m52s
I com a continuació del programa anterior, seguirem amb l’innovador organista Jimmy Smith i el seu.....
2.- Checkpoint Charly 4m56s
Als seus 25 anys Mezquida ha estat premiat músic de l’any en dues ocasions consecutives el 2011 i 2012 per l’Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya per la seva intensa i versàtil activitat concertística en el panorama del jazz català. Ha gravat 22 discos: 4 discos com líder o colíder (2 d’ells de composicions pròpies) i 17 com sideman. Ha actuat en més de 20 països en 4 continents sent membre d’alguns dels grups més actius i influents de l’escena nacional com Giulia Valle Group, Marc Miralta 4t, Raynald Colom 4t, Albert Cirera i Tres Tambors, Pablo Selnik / Marco Mezquida duo , Miguel Fernández 4t, Celeste Alías i Marco Mezquida duo, Marcel.lí Bayer quartet, Dàcil, Insòlit trio, i ha actuat al costat de Carme Canela, Víctor de Diego, Herb Robertson, Omar Tamez, Gorka Benítez, Masa Kamaguchi, Antonio Serrano, Marcelo Mercadante, Rafa Lechovsky, Santi Careta i un llarg etcètera de bons músics.
4.- Alice 5m25s
Ha guanyat diversos concursos de jazz; amb el seu trio i My Friend Marcko (Concurs de jazz de Palma 2009) i Nuno Campos trio (concurs Barcelona-Montjuïc 2008), i també concursos de música de cambra i de composició i arranjaments a nivell insular i balear entre el 2003 i 2006. El 2011 va ser el pianista encarregat d’inaugurar el Festival de Jazz de Vic amb el tradicional concert del “Pianíssim 2011”, amb una obra pròpia per a piano sol titulada Oroborus. En el mateix any va ser convidat a participar al IX trobada de Música Lliure a la ciutat mexicana de Monterrey, al costat de 10 importants músics de la música improvisada a nivell mundial com Herb Robertson i Conney Bauer entre d’altres, i també realitzà la seva primera gira per Japó amb Marc Miralta Quartet.
5.- Agustí for president 7m49s
Ha tocat en diversos Festivals Internacionals de Jazz arreu del mon (Vitòria, Vienne, Vilnius, Londres, Cannes, Brussel·les, Dusseldorf, Barcelona, Reus, Menorca, Terrassa, Madrid, Grenoble, Kanazawa (Japó), Jazz au Chellah (Marroc), Orleans, Vic, Granollers, Xàbia, Jarasum (Korea del Sud), San Javier a Múrcia…), ha actuat en clubs emblemàtics com l’A Trane de Berlín, Unterfarht de Munich, Bimhuis d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, JKF de Sant Petersburg, el Blue Train d’Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona, on hi haurà realitzat ja més de 40 concerts dobles. Ha estat pianista solista tocant jazz o clàssic en diverses orquestres: la Simfònica de Balears dirigida per Salvador Brotons; la Big Band de l’ESMUC dirigida per Joan Albert Amargós; la Free Spirits de David Mengual; l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i forma part de l’Orquestra Electrònica del Vallès.
6.- Taiko 6m35
Ha gravat diversos programes de música per a la televisió catalana: (2 programes de Jazz a l’Estudi per a TV3, A prop per Canal 33) i per a la televisió coreana. Ha realitzat col·laboracions amb l’Institut del Teatre el 2007 i diverses gires del Circuït Ressons i Ciclo 1906 per territori espanyol. Ha posat música a spots publicitaris de Mans Unides i algun film. Ha rebut classes en seminaris i masterclasses de reconeguts músics com Fred Hersch, Agustí Fernández, Dave Kikosky, John Taylor i Wolfgang Hörlin, Aaron Goldberg, i actualment és professor de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM) del Taller de Músics de Barcelona i de l’Escola Juan Pedro Carrero, i ha realitzat tallers, cursos i masterclasses a Menorca i la Universitat de Bogotà.
8.- Cançó de matinada 6m53s
Deixem aquest magnífic treball d’en Marco per continuar amb el d’en Joan Vidal, on el mateix Marco torna a ser-hi com a pianista.
Endinsem-nos doncs en el darrer disc del polièdric compositor, gran músic i bateria, en Joan Vidal amb el seu...
“ILLUSIONARY RHYTHMS”
JOAN VIDAL SEXTET
Editat en cooperació de Jazz Granollers i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Enregistrat al Conservatori Josep Ma. Ruera, Granollers, el desembre de 2012 per David Casamitjana.
Produït per Joan Vidal.
Després de la bona acollida del primer treball discogràfic “Depford Suite” editat per Quadrant Records, Joan Vidal s’endinsa en el món sonor de György Ligeti per oferir-nos una visió personal de la música del compositor hongarès. El gruix del repertori està basat en adaptacions d’alguns fragments de les obres per a piano del compositor, com la Música Ricercata i els Études pour piano. Complementant el repertori, trobem també versions de peces de Cocon Nancarrow, Béla Bartok o Johannes Ockeghem, per als quals Ligeti sentia una profunda admiració. El projecte, presentat al 37é Cicle de Jazz al Casino, ha estat enregistrat amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals, ICEC.
Joan Vidal, bateria i composició
Adrià Plana, guitarra
Miguel Serna, contrabaix i baix elèctric
Marco Mezquida, piano
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet
Martí Serra, saxo tenor i soprano
Totes les composicions són de Joan Vidal
Escoltem el segon tema del disc que està inspirat en la Música Ricercata VIII per a piano, composada per György Ligeti entre 1951 i 1953.
2.- Illusionary #2 11m27
Joan Vidal. Bateria i compositor. Neix a Granollers l’any 1984 iniciant els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Josep Ma. Ruera de la mateixa ciutat on hi cursa piano, percussió clàssica, clarinet i harmonia. També rep classes esporàdiques de bateria amb Marc Miralta. L’any 2002 comença la carrera de Composició a l’ESMUC amb els professors Gabriel Broncic, Albert Guinovart, Manel Camp, Feliu Gasull i Lluís Vidal rebent també classes de bateria de Jo Krause i David Xirgu. L’any 2008 se li va concedir la única plaça per estudiar el Master of Arts in Jazz Percussion a la Royal Academy of Music de Londres on va obtenir Distinction in Performance havent estudiat amb Martin France, Jeff Williams, Mike Gibbs, Barack Schmool i Pete Churchill entre d’altres.
El següent tema que escoltarem està inspirat en Fanfares (Étude 4 – Book 1) per a piano de György Ligeti composat el 1985.
4.- Illusionary #4 11m59s
Com a percussionista ha col·laborat amb diverses orquestres entre les quals cal destacar la JOSG (Orquestra Simfònica Gèrminans) i l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu, ambdues sota la direcció de Gueràssim Voronkov; i l’orquestra de l’òpera coral Abans del Silenci sota la direcció de Salvador Brotons. Com a compositor és autor de diversos espectacles i encàrrecs per a formacions molt diverses: des de quartets de corda fins a cors mixts o big bands. Cal destacar les col·laboracions amb el SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), l’espectacle Daltabaix estrenat al Festival de Jazz de Granollers de 2005 i al Festival de Trobadors i Joglars o la participació en el concert-homenatge a la Clarke-Boland Big Band amb la Big Band de Granollers en el marc del Festival de Jazz de Granollers de 2010. Les seves obres, a cavall entre el jazz i la música clàssica, s’han pogut escoltar al Palau de la Música, al Palau Sant Jordi o al Teatre Auditori de Granollers entre d’altres. Com a bateria, és membre del grup December Quintet, lidera el seu propi quartet i sextet i ha col·laborat amb la Big Band de Granollers, el Martí Ventura trio, el Joan Sanmartí 4 Elements o el grup Elàstic Band viatjant, amb aquest últim, a Valladolid i Guadalajara (Mèxic). Ha assistit a diversos seminaris de jazz de Zarautz rebent classes de Guillermo McGuill, Jorge Rossy, Al Foster o Marc Miralta entre d’altres.
Acabem aquest magnífic treball amb el darrer tema inspirat per les Six dances in Bulgarian rhythm n.148 (Mikrokosmos – vol 6) per a piano, composades el 1926 per Béla Bartok.
6.- Illusionay #6 9m52s
I com a continuació del programa anterior, seguirem amb l’innovador organista Jimmy Smith i el seu.....
“HOUSE PARTY”
JIMMY SMITH
Enregistrat en dues sessions: el 25 d’agost de 1957 a
les torres de manhattan, N.Y els temes 3 i 4; mentre que els temes 1, 2 i 5 es
van enregistrar el 25 de febrer de 1958
Editat per Blue Note
Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Tina Brooks (s.t.),
Kenny Burrell i Eddie McFaden (g.), Lou Donaldson i George Coleman (s.a.), Art Blakey i Donald Bayley (d.)
Els dos temes enregistrats el 1957, “Just Friends” i “Blues
after all”, i el “Confirmation”, afegit a posteriori, els vam
escoltar en el darrer programa, o sigui que ara ens toca escoltar els dos temes
que falten d’aquest magnífic disc, però per manca de minuts, només escoltarem el conegut tema de Parker
interpretat per: Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Tina Brooks (s.t.), Kenny
Burrell (g.), Lou Donaldson (s.a.) , Art Blakey (d.)
2.- Au Privave (C.
Parker) 15m09s
PROGRAMA Nº 140
Bona nit, amigues i amics de Jazz Club de Nit. De nou ens
retrobem a la mateixa hora i durant la mateixa estona, si voleu. Comencem la 5ª
temporada aquí, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o a l’enllaç de l’online
.........
Tenim, tinc, les mateixes ganes que tenia l’any passat i espero que
totes i tots vosaltres també les tingueu i em vulgueu acompanyar algun dijous.
Bé, abans de començar, dir-vos que demà també comencem la 5ª temporada
de Jam Sessions al Jazz Club La Vicentina i ho fem amb el nostre quintet habitual amb Geni Barry al capdavant. Com sempre, a partir de les 22h i a la Sala Xica.
Comencem doncs amb el programa d’avui....us he preparat una selecció de
diverses músiques entre les quals la que em va enviar el Ramiro Rosa,
membre de “El Colectivo” i que porta de nom “Converses”. Abans però, podreu
escoltar el darrer treball d’un guitarrista americà, en Nate Radley anomenat “The Big Eyes”, i acabarem amb una de les perles del post Bop,
amb el Jimmy Smith al capdavant d’una vertadera “troupe” de monstres del
Jazz.
“THE BIG EYES”
NATE RADLEY
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 395
Enregistat el 21 i 22 de setembre de 2010 a Exile
Recording Long Island City, NY.
Produït per Nate Radley
Productor executiu, Jordi Pujol
Nate Radley, guitar
Loren Stillman, saxo alt
Pete Rende, fender Rhodes
Matt Pavolka, contrabaix
Ted Poor, bateria
Tots els temes són composicions de Nat Radley.
2.- January 7m00s
Nate Radley és un guitarrista i compositor amb seu a Brooklyn que lidera
el seu propi grup. Se’l pot escoltar en una varietat de projectes de col·laboració, i
treballa com a acompanyant en nombroses bandes, tant en l'àrea de Nova York com
a tot el món .
El primer cd de Nate com a líder "The Big Eyes" va
sortir el gener de 2012 editat per Fresh Sound / New Talent. El cd
inclou nou de les composicions originals realitzades per Nate a la guitarra,
Loren Stillman en el saxofon, Pete Rende al Fender Rhodes , Matt Pavolka en el
contrabaix , i Ted Poor a la bateria .
3.- Ascent 7m09s
A més de dirigir la seva pròpia banda Nate es presenta amb
freqüència en la banda " Bad Touch ", com a “sideman” on hi ha també Loren
Stillman i Ted Poor, així com Gary Versace en l'òrgan . Aquest grup ha
gravat un cd amb el seu propi nom que es diu “Like a Magic Kiss” i un segon “Winter Fruits”, amb el nom de Loren
Stillman Quartet. En Nate, formant part de la banda ha realitzat
gires per Europa el 2011 i els EUA el 2009 .
Nate
toca amb una varietat de grups com a sideman i des que es va traslladar a Nova
York l'any 2004 ha enregistrat més de 20 cds. Algunes de les bandes on Nate
ha tocat i gravat inclou: el Alan Ferber Nonet i Large Ensemble , Marc
Mommaas "Landmarc", el grup de Jon Gordon, House of Illusion, d'Akiko
Pavolka , el Andrew Rathbun Group, i el Quartet de Dave Smith. Altres líders
de grups amb els quals Nate ha tocat, inclouen a John O'Gallagher ,Tony Moreno ,John McNeil
,David Scott ,Tom Beckham ,Andy Statman , la Maria Schneider Jazz Orchestra ,
Aruan Ortiz , i Eric Rasmussen . Nate també toca regularment amb el grup de
música country Hope Debats i North Forty .
1.- Boo 6m17s
Nate
ha gravat per a segells com Fresh Sound/New Talent, Sunnyside, Steeplechase,
Artistshare, Pirouette, i Tone of a Pitch. Ha actuat en tots els EUA ,Canadà
,Europa i als festivals de jazz com el Festival North Sea Jazz ,el Festival de
Jazz de Montreal i el Festival de Jazz d'Atlanta .
Nate
va estudiar guitarra jazz i composició al Conservatori de Nova Anglaterra a
Boston, MA, on va rebre un Mestratge en Música. Va estudiar amb John
Abercrombie ,Bob Brookmeyer ,Jerry Bergonzi , i George Russell. També té
una llicenciatura en sociologia de la Universitat de Chicago.
Nate
té més de deu anys d'experiència com a docent, i en l'actualitat imparteix
classes de guitarra jazz, teoria de la música i conjunts de jazz al Centre
d'Estudis preparatoris en Música al Queens College i dóna classes
particulars de guitarra a l'Escola de Música de Bloomingdale .A més a
més, Nate ha impartit classes
magistrals a les escoles secundàries i universitats al llarg dels Estats
Units.
8.- Blue Square 7m42s
Deixem aquest treball del Nate Radley el qual ens ha sorprès
força per la qualitat de les composicions i interpretacions, i ens endinsem en
el primer disc d’un grup de músics, que de moment només són tres, tot i que te
la pinta que n’hi hagi més. Es diuen “El Colectivo” i el disc es diu....
”CONVERSES”
EL COLECTIVO
Editat per Raspall Records RR214
Enregistrat als estudis Laietana el novembre de 2012
per Jordi Vidal.
Produït per “El Colectivo”
Elisabet Raspall, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Totes les composicions són de “El Colectivo” excepte “El
Virolai” que és de J. Verdaguer i J. Rodoreda.
1.- Projecte #5 (J.
Mestres) 5m09s
6.- The Green Line (J.
Mestres) 5m24s
Elisabet Raspall, de Vilanova i la Geltrú, pianista reconeguda
per tots els companys i públic que l’ha escoltat. Participa en diversos
projectes com p.e. els De Diego Brothers; a duo amb el Chris Cheek;
a quartet amb la cantant Ana Rossi en el disc Bossanova i la Geltrú. Ha
publicat set CDs amb les seves composicions. Actua sovint a la “sala blanca” de
l’Hotel Mandarin, i ho ha fet també al Jazz Club La Vicentina amb
els germans DeDiego. Va rebre el premi al “millor compositor” de l’Associació
de Músics de Jazz de Catalunya, els
anys 1997, 1998 i 2001. La llista de col·laboracions, la llista de músics és
tant llarga que no cal posar-la, només hem de dir que ha tocat i toca amb
tothom....
Com que ara sembla que es necessiten títols, doncs la Elisabet
els te quasi tots...havent passat per Berklee i aconseguint a casa
nostra el títol superior en piano jazz per l’ESMUC.
7.- Nonom (E.
Raspall) 4m37s
Ramiro Rosa, de Buenos Aires, va estudiar al Conservatorio
Superior de Buenos Aires i es va traslladar a Barcelona el 2001,
continuant els seus estudis al Taller de Músics i a l’Escola de
Música Moderna de Badalona. Forma part del grup Toma 4 amb el Yeray Hernández i dos companys
més, els quals també van passar pel Jazz Club La Vicentina . El 2006 van
guanyar el primer premi de Jazz a Fuenlabrada, Madrid. També el
tenim amb el Dani Molina Quartet, que també va venir al Jazz Club La
Vicentina. Col·labora com a professor acompanyant a l’Esmuc i ha
format part de la Original Jazz Orquestra Taller de Músics. Darrerament
coordina les Jam Sessions al local Fizz.
5.- A Mansalva (E.
Raspall) 7m40s
Jordi Mestres, va passar pel Conservatori
del Bruc fent guitarra clàssica però aviat li va interessar la música
moderna rebent classes de mestres com Dani Pérez, Marcelo Valente o José
Luís Gámez. Després de conèixer David Mengual es va dedicar ha
estudiar el contrabaix aconseguint el títol de grau superior al Conservatori
del Liceu, on va rebre classes de l’Horacio Fumero.
Actualment col·labora amb la cantant granadina Amparo Sánchez amb
la qual realitza gires per mig món, així com amb els pianistes August
Tharrats, el trio COKIN 'Monk i Xavier Monje, entre d'altres.
Més informació de tots tres a la seva web: www.elcolectivo.cat
2.- The Party is Here (E.Raspall) 4m29s
“HOUSE PARTY”
JIMMY SMITH
Enregistrat en dues sessions: el 25 d’agost de 1957 a
les torres de manhattan, N.Y els temes 3 i 4; mentre que els temes 1, 2 i 5 es
van enregistrar el 25 de febrer de 1958
Editat per Blue Note
Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Tina Brooks (s.t.),
Kenny Burrell i Eddie McFaden (g.), Lou Donaldson i George Coleman (s.a.), Art Blakey i Donald Bayley (d.)
Jimmy Smith va ser un músic de Hard Bop i Funky que va revolucionar
la manera de tocar l’orgue en els anys 50s i 60s. Alguns dels seus primers
temes van ser força populars fins i tot fora del món del Jazz, com va
passar amb el seu disc “The Preacher” immiscits en
l’anomenat Soul-Jazz en el món
del pop i van inspirar a d’altres músics d’una línia similar com Lou Bennet
en el seu tema Amen. Va ser el primer en utilitzar-lo com a
multi-instrument fent l’acompanyament del baix amb els pedals, els acords amb
la mà esquerra, mentre que la línia solista la deia amb la dreta. Va ser
l’hereu d’una tradició de “rhythm & blues” molt poderosa rítmicament a la
qual va servir de manera honesta combinant-la amb un tractament Bop molt en la
línia de Horace Silver i Bobby Timmons.
L’any 2000 quan Blue Note va actualitzar el disc “House
Party” del 1958 per incloure’l en la sèrie Rudy van Gelder, van
incrementar la durada del disc incloent-hi el tema de Parker, “Confirmation”. Ara, l’esforç estava sustentat pel valor
afegit de Bird que va ser per sempre més un punt fort admirat per tota
la camarilla musical. A més a més de compartir tres dels cinc temes de l’edició
de RGV del disc “The Preacher” del 1958, hi ha dos temes
més de la sessió del 1957; una confabulació de músics amb Lee Morgan (trompeta),
George Coleman (saxo alt), Curtis Fuller (trombó), Eddie McFadden (guitarra),
Kenny Burrell (guitarra) i Donald Bailey (bateria). Els tres restants es
van enregistrar precisament sis mesos després, el 25 de febrer de 1958, amb una
formació lleugerament modificada amb el saxofonista Lou Donaldson (per
Coleman), juntament amb Tina Brooks (saxo tenor) i l'omnipresent Art
Blakey (bateria), proporcionant unes contribucions que van ser úniques. "Au Privave" és una peça
refinada d'indiscutible domini Bop on Smith ordena el combo mitjançant
una interpretació incendiària i el conducció amb un Groove no forçat i
amb un estil i carisma orgànic. Morgan està lligat amb Smith i Brooks
gràcies al suport que flueix de la secció rítmica modificada d'Blakey i Burrell.
Fins i tot als 15 minuts o més, el ritme i el timbre de l'actuació demana més. "Lover
Man" és un tema esplèndid i sincer on Donaldson ens porta
directament al cor, desenrotllant línies increïblement líriques darrere de les
clares i distingides progressions de Smith. "Just Friends"
és una veritable joia i un dels dos talls no duplicats en el disc “The
Preacher”! A partir de McFadden, a cada músic se li dóna espai
per estirar-se i revelar la seva identitat tant com un músic acoblat al combo
com a solista . "Blues After All" és un passeig pel Bluesy amb
pinzellades de Soul que ens ofereix fins i tot el Bop més sublim i senzill de
l'àlbum. Concloent House Party tenim el tema abans esmentat de “Confirmation",
tema de Bird que és tan punyent i incisiu com el seu homòleg
d'obertura. També un es pregunta per què cal gastar temps llegint sobre el geni
quan el veritable plaer està en l'experiència d'escoltar-ho.
Per Lindsay Planer de All Music.
Si ara considerem en quina situació es trobaven els músics aleshores,
tenim que el 1958 Art Blakey tenia 39 anys; Lou Donaldson en
tenia 32; Jimmy Smith i Eddie McFaden en tenien 30; Kenny
Burrell¸ 27; Tina Brooks 26; Curtis Fuller i Donald Bayley
en tenien 24; George Coleman 23 i el més petit Lee Morgan en tenia
només 20, mare meva.
En dos dels temes enregistrats el 1957, “Just Friends” i “Blues
after all”, els músics implicats en tenien un menys.
El primer tema que posarem, del 1957 i composat per Kenny Burrell
el va interpretar: Jimmy
Smith (o.), Lee Morgan (t), Curtis Fuller (t.) Kenny Burrell (g.), George
Coleman (s.a.) , Donald Bayley (d.)
4.- Blues after all (K.B.) 6m06s
El següent, també enregistrat el 1957 i composat per John Klenner, Sam
M. Lewis el van interpretar:
Jimmy Smith (o.), Lou Donaldson (s.a.), Eddie McFaden (g.), Donald
Bayley (d.)
3.- Just Friends (J.K
i S.M.L) 15m15s
I acabem, no sense tristesa ja què en posaríem uns quants més, amb el
tema que es va incloure en el compacte, de Charlie Parker i interpretat
per: Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Kenny Burrell (g.), Lou Donaldson
(s.a.) , Art Blakey (d.)
5.- Confirmation (C.Parker.) 10m34s
Subscribe to:
Comentaris (Atom)
