PROGRAMA Nº 140
Bona nit, amigues i amics de Jazz Club de Nit. De nou ens
retrobem a la mateixa hora i durant la mateixa estona, si voleu. Comencem la 5ª
temporada aquí, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o a l’enllaç de l’online
.........
Tenim, tinc, les mateixes ganes que tenia l’any passat i espero que
totes i tots vosaltres també les tingueu i em vulgueu acompanyar algun dijous.
Bé, abans de començar, dir-vos que demà també comencem la 5ª temporada
de Jam Sessions al Jazz Club La Vicentina i ho fem amb el nostre quintet habitual amb Geni Barry al capdavant. Com sempre, a partir de les 22h i a la Sala Xica.
Comencem doncs amb el programa d’avui....us he preparat una selecció de
diverses músiques entre les quals la que em va enviar el Ramiro Rosa,
membre de “El Colectivo” i que porta de nom “Converses”. Abans però, podreu
escoltar el darrer treball d’un guitarrista americà, en Nate Radley anomenat “The Big Eyes”, i acabarem amb una de les perles del post Bop,
amb el Jimmy Smith al capdavant d’una vertadera “troupe” de monstres del
Jazz.
“THE BIG EYES”
NATE RADLEY
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 395
Enregistat el 21 i 22 de setembre de 2010 a Exile
Recording Long Island City, NY.
Produït per Nate Radley
Productor executiu, Jordi Pujol
Nate Radley, guitar
Loren Stillman, saxo alt
Pete Rende, fender Rhodes
Matt Pavolka, contrabaix
Ted Poor, bateria
Tots els temes són composicions de Nat Radley.
2.- January 7m00s
Nate Radley és un guitarrista i compositor amb seu a Brooklyn que lidera
el seu propi grup. Se’l pot escoltar en una varietat de projectes de col·laboració, i
treballa com a acompanyant en nombroses bandes, tant en l'àrea de Nova York com
a tot el món .
El primer cd de Nate com a líder "The Big Eyes" va
sortir el gener de 2012 editat per Fresh Sound / New Talent. El cd
inclou nou de les composicions originals realitzades per Nate a la guitarra,
Loren Stillman en el saxofon, Pete Rende al Fender Rhodes , Matt Pavolka en el
contrabaix , i Ted Poor a la bateria .
3.- Ascent 7m09s
A més de dirigir la seva pròpia banda Nate es presenta amb
freqüència en la banda " Bad Touch ", com a “sideman” on hi ha també Loren
Stillman i Ted Poor, així com Gary Versace en l'òrgan . Aquest grup ha
gravat un cd amb el seu propi nom que es diu “Like a Magic Kiss” i un segon “Winter Fruits”, amb el nom de Loren
Stillman Quartet. En Nate, formant part de la banda ha realitzat
gires per Europa el 2011 i els EUA el 2009 .
Nate
toca amb una varietat de grups com a sideman i des que es va traslladar a Nova
York l'any 2004 ha enregistrat més de 20 cds. Algunes de les bandes on Nate
ha tocat i gravat inclou: el Alan Ferber Nonet i Large Ensemble , Marc
Mommaas "Landmarc", el grup de Jon Gordon, House of Illusion, d'Akiko
Pavolka , el Andrew Rathbun Group, i el Quartet de Dave Smith. Altres líders
de grups amb els quals Nate ha tocat, inclouen a John O'Gallagher ,Tony Moreno ,John McNeil
,David Scott ,Tom Beckham ,Andy Statman , la Maria Schneider Jazz Orchestra ,
Aruan Ortiz , i Eric Rasmussen . Nate també toca regularment amb el grup de
música country Hope Debats i North Forty .
1.- Boo 6m17s
Nate
ha gravat per a segells com Fresh Sound/New Talent, Sunnyside, Steeplechase,
Artistshare, Pirouette, i Tone of a Pitch. Ha actuat en tots els EUA ,Canadà
,Europa i als festivals de jazz com el Festival North Sea Jazz ,el Festival de
Jazz de Montreal i el Festival de Jazz d'Atlanta .
Nate
va estudiar guitarra jazz i composició al Conservatori de Nova Anglaterra a
Boston, MA, on va rebre un Mestratge en Música. Va estudiar amb John
Abercrombie ,Bob Brookmeyer ,Jerry Bergonzi , i George Russell. També té
una llicenciatura en sociologia de la Universitat de Chicago.
Nate
té més de deu anys d'experiència com a docent, i en l'actualitat imparteix
classes de guitarra jazz, teoria de la música i conjunts de jazz al Centre
d'Estudis preparatoris en Música al Queens College i dóna classes
particulars de guitarra a l'Escola de Música de Bloomingdale .A més a
més, Nate ha impartit classes
magistrals a les escoles secundàries i universitats al llarg dels Estats
Units.
8.- Blue Square 7m42s
Deixem aquest treball del Nate Radley el qual ens ha sorprès
força per la qualitat de les composicions i interpretacions, i ens endinsem en
el primer disc d’un grup de músics, que de moment només són tres, tot i que te
la pinta que n’hi hagi més. Es diuen “El Colectivo” i el disc es diu....
”CONVERSES”
EL COLECTIVO
Editat per Raspall Records RR214
Enregistrat als estudis Laietana el novembre de 2012
per Jordi Vidal.
Produït per “El Colectivo”
Elisabet Raspall, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Totes les composicions són de “El Colectivo” excepte “El
Virolai” que és de J. Verdaguer i J. Rodoreda.
1.- Projecte #5 (J.
Mestres) 5m09s
6.- The Green Line (J.
Mestres) 5m24s
Elisabet Raspall, de Vilanova i la Geltrú, pianista reconeguda
per tots els companys i públic que l’ha escoltat. Participa en diversos
projectes com p.e. els De Diego Brothers; a duo amb el Chris Cheek;
a quartet amb la cantant Ana Rossi en el disc Bossanova i la Geltrú. Ha
publicat set CDs amb les seves composicions. Actua sovint a la “sala blanca” de
l’Hotel Mandarin, i ho ha fet també al Jazz Club La Vicentina amb
els germans DeDiego. Va rebre el premi al “millor compositor” de l’Associació
de Músics de Jazz de Catalunya, els
anys 1997, 1998 i 2001. La llista de col·laboracions, la llista de músics és
tant llarga que no cal posar-la, només hem de dir que ha tocat i toca amb
tothom....
Com que ara sembla que es necessiten títols, doncs la Elisabet
els te quasi tots...havent passat per Berklee i aconseguint a casa
nostra el títol superior en piano jazz per l’ESMUC.
7.- Nonom (E.
Raspall) 4m37s
Ramiro Rosa, de Buenos Aires, va estudiar al Conservatorio
Superior de Buenos Aires i es va traslladar a Barcelona el 2001,
continuant els seus estudis al Taller de Músics i a l’Escola de
Música Moderna de Badalona. Forma part del grup Toma 4 amb el Yeray Hernández i dos companys
més, els quals també van passar pel Jazz Club La Vicentina . El 2006 van
guanyar el primer premi de Jazz a Fuenlabrada, Madrid. També el
tenim amb el Dani Molina Quartet, que també va venir al Jazz Club La
Vicentina. Col·labora com a professor acompanyant a l’Esmuc i ha
format part de la Original Jazz Orquestra Taller de Músics. Darrerament
coordina les Jam Sessions al local Fizz.
5.- A Mansalva (E.
Raspall) 7m40s
Jordi Mestres, va passar pel Conservatori
del Bruc fent guitarra clàssica però aviat li va interessar la música
moderna rebent classes de mestres com Dani Pérez, Marcelo Valente o José
Luís Gámez. Després de conèixer David Mengual es va dedicar ha
estudiar el contrabaix aconseguint el títol de grau superior al Conservatori
del Liceu, on va rebre classes de l’Horacio Fumero.
Actualment col·labora amb la cantant granadina Amparo Sánchez amb
la qual realitza gires per mig món, així com amb els pianistes August
Tharrats, el trio COKIN 'Monk i Xavier Monje, entre d'altres.
Més informació de tots tres a la seva web: www.elcolectivo.cat
2.- The Party is Here (E.Raspall) 4m29s
“HOUSE PARTY”
JIMMY SMITH
Enregistrat en dues sessions: el 25 d’agost de 1957 a
les torres de manhattan, N.Y els temes 3 i 4; mentre que els temes 1, 2 i 5 es
van enregistrar el 25 de febrer de 1958
Editat per Blue Note
Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Tina Brooks (s.t.),
Kenny Burrell i Eddie McFaden (g.), Lou Donaldson i George Coleman (s.a.), Art Blakey i Donald Bayley (d.)
Jimmy Smith va ser un músic de Hard Bop i Funky que va revolucionar
la manera de tocar l’orgue en els anys 50s i 60s. Alguns dels seus primers
temes van ser força populars fins i tot fora del món del Jazz, com va
passar amb el seu disc “The Preacher” immiscits en
l’anomenat Soul-Jazz en el món
del pop i van inspirar a d’altres músics d’una línia similar com Lou Bennet
en el seu tema Amen. Va ser el primer en utilitzar-lo com a
multi-instrument fent l’acompanyament del baix amb els pedals, els acords amb
la mà esquerra, mentre que la línia solista la deia amb la dreta. Va ser
l’hereu d’una tradició de “rhythm & blues” molt poderosa rítmicament a la
qual va servir de manera honesta combinant-la amb un tractament Bop molt en la
línia de Horace Silver i Bobby Timmons.
L’any 2000 quan Blue Note va actualitzar el disc “House
Party” del 1958 per incloure’l en la sèrie Rudy van Gelder, van
incrementar la durada del disc incloent-hi el tema de Parker, “Confirmation”. Ara, l’esforç estava sustentat pel valor
afegit de Bird que va ser per sempre més un punt fort admirat per tota
la camarilla musical. A més a més de compartir tres dels cinc temes de l’edició
de RGV del disc “The Preacher” del 1958, hi ha dos temes
més de la sessió del 1957; una confabulació de músics amb Lee Morgan (trompeta),
George Coleman (saxo alt), Curtis Fuller (trombó), Eddie McFadden (guitarra),
Kenny Burrell (guitarra) i Donald Bailey (bateria). Els tres restants es
van enregistrar precisament sis mesos després, el 25 de febrer de 1958, amb una
formació lleugerament modificada amb el saxofonista Lou Donaldson (per
Coleman), juntament amb Tina Brooks (saxo tenor) i l'omnipresent Art
Blakey (bateria), proporcionant unes contribucions que van ser úniques. "Au Privave" és una peça
refinada d'indiscutible domini Bop on Smith ordena el combo mitjançant
una interpretació incendiària i el conducció amb un Groove no forçat i
amb un estil i carisma orgànic. Morgan està lligat amb Smith i Brooks
gràcies al suport que flueix de la secció rítmica modificada d'Blakey i Burrell.
Fins i tot als 15 minuts o més, el ritme i el timbre de l'actuació demana més. "Lover
Man" és un tema esplèndid i sincer on Donaldson ens porta
directament al cor, desenrotllant línies increïblement líriques darrere de les
clares i distingides progressions de Smith. "Just Friends"
és una veritable joia i un dels dos talls no duplicats en el disc “The
Preacher”! A partir de McFadden, a cada músic se li dóna espai
per estirar-se i revelar la seva identitat tant com un músic acoblat al combo
com a solista . "Blues After All" és un passeig pel Bluesy amb
pinzellades de Soul que ens ofereix fins i tot el Bop més sublim i senzill de
l'àlbum. Concloent House Party tenim el tema abans esmentat de “Confirmation",
tema de Bird que és tan punyent i incisiu com el seu homòleg
d'obertura. També un es pregunta per què cal gastar temps llegint sobre el geni
quan el veritable plaer està en l'experiència d'escoltar-ho.
Per Lindsay Planer de All Music.
Si ara considerem en quina situació es trobaven els músics aleshores,
tenim que el 1958 Art Blakey tenia 39 anys; Lou Donaldson en
tenia 32; Jimmy Smith i Eddie McFaden en tenien 30; Kenny
Burrell¸ 27; Tina Brooks 26; Curtis Fuller i Donald Bayley
en tenien 24; George Coleman 23 i el més petit Lee Morgan en tenia
només 20, mare meva.
En dos dels temes enregistrats el 1957, “Just Friends” i “Blues
after all”, els músics implicats en tenien un menys.
El primer tema que posarem, del 1957 i composat per Kenny Burrell
el va interpretar: Jimmy
Smith (o.), Lee Morgan (t), Curtis Fuller (t.) Kenny Burrell (g.), George
Coleman (s.a.) , Donald Bayley (d.)
4.- Blues after all (K.B.) 6m06s
El següent, també enregistrat el 1957 i composat per John Klenner, Sam
M. Lewis el van interpretar:
Jimmy Smith (o.), Lou Donaldson (s.a.), Eddie McFaden (g.), Donald
Bayley (d.)
3.- Just Friends (J.K
i S.M.L) 15m15s
I acabem, no sense tristesa ja què en posaríem uns quants més, amb el
tema que es va incloure en el compacte, de Charlie Parker i interpretat
per: Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Kenny Burrell (g.), Lou Donaldson
(s.a.) , Art Blakey (d.)
5.- Confirmation (C.Parker.) 10m34s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
