Programa 118, dia 10 de gener de 2013

0 comentaris



PROGRAMA 118  dedicat a dos guitarristes i compositors, Nico Sánchez i Albert Vila.

“SUEÑOS” LAND SPACE

Nico Sánchez, guitarra
Albert Cirera, saxo tenor
Paco Weht, contrabaix
Dani Dominguez, bateria

 Land Space comença la seva activitat l'any 2008 a Barcelona. És un quartet que recupera el so i el format del jazz però amb guitarra, contrabaix, saxo i bateria que s'enriqueixen d'altres fonts com el rock i la música llatinoamericana per aconseguir composicions gens convencionals, plenes de matisos que ens situen en un marc estètic contemporani. Un estil propi que ve del món urbà i expressa a través de la música un lloc ple de trobades.

 1.- Com vulguis       7m40s

Nico Sánchez. Nascut a Bogotà, Colòmbia el 1979. El seu primer contacte amb la música va ser a través de la bateria, per continuar després de dos anys amb la guitarra. L'any 2001 es trasllada a Barcelona per estudiar al Taller de Músics on obté el Grau Superior com a instrumentista. Els seus referents van ser Vicenç Solsona, Oscar Penyes, Vicens Martín, Joan Chamorro i Cristina Canet.

2.- 1982                     7m24s

Ha rebut classes magistrals de Ben Monder, Mark White, Mark Whitfield, Kurt Rosenwinkel, Steve Cardenas, John Scofield, Bruce Barth, Steve Wilson, Alexis Cuadrado, entre d'altres. Ha estat convidat al JazzPuzzle for Europe en els anys 2004, 2005 i 2006 on va rebre classes d'una de les seves grans influències, Pierre Vaiana. L'any 2005 li va ser concedida una beca d'ampliació d'estudis musicals de l'AIE (Societat d'Artistes Intèrprets, Executants). Es va exercir com a cap d'estudis de música moderna d'Aula de So del 2008 al 2012.

3.- Sueños                5m29s
















Es va incorporar a l'escena del jazz a Barcelona l'any 2004 tocant en diferents clubs i festivals. Va gravar el seu àlbum debut Unit el març del 2008 (Sanchón Music / Indie). El seu segon àlbum De visitant (2010 Sanchón Music / Indie) ha rebut nombroses crítiques de la premsa especialitzada. Actualment lidera el grup Land Space guanyadors del VI Concurs de Jazz de Barcelona i amb els que acaba d'editar el seu últim treball Somnis, “Sueños”.

5.- Estridencias        6m45s           27m

“TACTILE”
ALBERT VILA
Editat per Fresh Sound Records New Talent       FSNT 383
Produït per Albert Vila
Productor executiu Jordi Pujol
Enregistrat el 30 i 31 de gener de 2010 a The Room Producciones Musicales de Barcelona

Totes les composicions són de l’Albert Vila.
Albert Vila, guitarra elèctrica i guitarra acústica barítona
Santi de la Rubia, saxo tenor
Roger Mas, piano elèctric i Fender Rodhes
Marco Lohikari, contrabaix
Marc Ayza, bateria

Albert Vila és un dels guitarristes més destacats de la seva generació. Va iniciar els seus estudis musicals al "Taller de Músics" Barcelona, ​​on va estudiar al costat de Andy Rossety i J. Luis Gámez. El 1999 va entrar al "Conservatori d'Amsterdam" per realitzar els seus estudis a "jazz guitar performance". Allí va tenir l'oportunitat de tenir com a professor a Jesse Van Ruller.

1.- Talk                      8m09s

El 2004 va ser guardonat amb el primer premi en el "Dutch Jazz Competition" per la seva composició "Gym Jam". A l'any següent, el conservatori li va concedir una beca per formar part del programa de postgrau a la prestigiosa "Manhattan School of Music" de Nova York, on rep classes de professors com Rodney Jones, Dave Liebman i Phil Markowitz.

2.- Now                      6m43s

El 2007, després de finalitzar els seus estudis de post graduat, decideix tornar a la seva ciutat natal, Barcelona. Allà a Barcelona decideix liderar un nou projecte a quintet, "Albert Vila Quintet". Amb aquest grup guanya el 2007 a Donosti el concurs nacional "Debajazz". Aquest mateix any el segell discogràfic Fresh Sound Records New Talent edita el seu àlbum debut "Foreground music", amb deu cançons originals escrites i arranjades per l'Albert. Durant els dos següents anys es dedica a promocionar el seu disc per Espanya i col·labora amb altres formacions del panorama musical espanyol.

El 2011 edita el seu segon àlbum en Fresh Sound New Talent, titulat "TACTILE", amb set noves composicions. Albert mostra el seu treball tant a Espanya com a diversos països europeus, Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, República Txeca i Polònia, rebent una molt bona acollida tant per part del públic, com de la crítica especialitzada.

7.- Transgènic          7m08s           33m

Aquest any que ja hem passat, el 2012, l’Albert ha presentat el seu últim treball discogràfic en formació de trio, en què s'ha envoltat de dos grans músics: el bateria Jorge Rossy i el contrabaixista Reinier Elizarde ("El Negrón"). Aquesta vegada el seu repertori estarà format per coneguts estàndards de Jazz americà

”STANDARDS”
ALBERT VILA with Reiner Elizarde & Jorge Rossy

Enregistrat el 15 i 16 d’agost de 2011 per Jordi Navarro a The Room Producciones Musicales de Barcelona.
Produït per Albert Vila
Coproduït per Incós Dominguez.
Editat per Quadrant Produccions.

Disc d’estàndards però com ha dit en una entrevista que li van fer els de “Creativa Canaria” amb l’Hector Martin i on l’Albert explicava que volia fer un disc d’estàndards però no d’aquells tan trillats, aquells que ja hem escoltat milers de vegades. Per això els estàndards que escoltareu avui no són els tant i tant coneguts per la majoria, la qual cosa li agraïm a l’Albert.
El primer tema que escoltarem és precisament el darrer del disc i que és una composició pròpia de l’Albert Vila, dedicada al llibre de Gabriel Garcia Márquez, 100 anys de solitud.

10.- One hundred years of solitude (A.Vila)         4m42s

Ara escoltarem un tema amb un “swing” molt suau, el primer estàndard que escoltarem d’aquest disc on es barregen aquests amb els temes propis de l’Albert. El tema és “Tu ho ets tot per a mi”.

8.- You’re my everything (Dixon/Warren/Young) 5m12s

Després d’aquest magnífic tema ara escoltareu una de les joies de John Coltrane, el 26-2, tema que Albert fa amb un “swing” més marcat que l’anterior, gràcies a les bones arts de Jorge Rossy i “El Negron”, secció rítmica de luxe.



7.- 26-2                      (John Coltrane)                      4m11s

Una magnífica peça de Coltrane perfectament interpretada. Ara ens toca escoltar-ne una de uns dels més grans compositors Cole Porter, estimat per molts cantants entre els quals les cantants Clara Luna, Anna Luna, Susana Sheiman, i etc....

4.- It’s alright with me (Cole Porter)                        3m57s

Tema interpretat a un tempo força viu i que ens ha mostrat a l’Albert Vila guitarrista improvisador i d’estil depurat. Ara escoltareu un tem de Bill Evans, un dels més grans pianistes de Jazz de tots els temps.

2.- Very Early           Bill Evans)                               5m25s

Després d’aquest tema de Bill Evans i ja per acabar per ordre invers al del disc, escoltareu el tema.....

1.- East of the sun   (Brooks & Bowman)              4m13s

Gràcies per haver-nos escoltat, espero que us hagi agradat aquesta nit de Jazz amb el Land Space i l’Albert Vila i dir-vos que per seguir els esdeveniments i concerts organitzats pel Jazz club La Vicentina podeu entrar al blog i allà els veureu. Dates a considerar:
19 de gener: 20h la Vicens Martin Dream Big Band presenta els F. Saboros.
25 de gener: 22h Jam Session amb Geni Barry i amics
15 de febrer: 22h Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet

 

Programa 117, dia 3 de gener de 2013

0 comentaris

























Benvolgudes i benvolguts seguidors de Jazz Club de Nit. Avui el programa anirà dedicat a la magnífica actuació que ens va fer l'Albert Bover Trio al Jazz Club La Vicentina el 14 de desembre de 2012. Una actuació que va anar acompanyada d'una exposició de quadres amb motius musicals del nostre amic Joaquim Carbonell Canals, veí de Cervelló i antic baixista dels "Gatos Negros", allà pels finals dels 60s. Si voleu llegir la crònica d'aquest magnífic concert podeu clicar al següent enllaç del blog del Jazz Club La Vicentina: 


Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 116, dia 13 de desembre de 2012

0 comentaris


CLAUDIO MARRERO
“CREAM GROOVE”

Claudio Marrero, saxo tenor i soprano
Jose Alberto Medina, Fendre Rhodes i Hammond
Mariano Steinberg, bateria i percussió

Productor: Claudio Marrero
 
Claudio Marrero és un saxofonista canari nascut l’any 1988. Va començar els seus estudis musicals al petit poble de Firgas, a la illa de Gran Canaria, col·laborant a la banda de música del seu poble. Als 13 anys va començar a tocar el clarinet però ràpidament va optar pel saxo. Després va ampliar els seus estudis en el Conservatori de Las Palmas de Gran Canaria on va començar els estudis de música clàssica amb l’Esteban Ponce. Va fer “master classes” amb grans mestres del saxo clàssic com són Arno Borkamp i Frabrice Morreti i l’any 2009 completa els seus estudis de clàssica amb el Jazz i la música moderna. Decideix ampliar els seus estudis de música moderna i ho fa al Taller de Músics de Barcelona on rep classes de Marc Sort i Vicent Macian. 

1.- Cream Groove                (C.Marrero)               7m26s

El 2010 ingressa a l'ESMUC on rep classes d’en Xavi Figuerola i Eladio Reinón. Posteriorment va anar participant en projectes de més envergadura com són les “Big Bands” havent tocat amb Bob Sands, Perico Sambeat, Arturo Sierra, Jamie Davis, Tim Garlam. Actualment te el seu propi projecte anomenat “CREAM GROOVE” on presenta composicions pròpies amb influències que van des del Jazz, Funk, Hip-Hop, Afro-Beat, etc..a més a més d’un tema del gran Joe Henderson i un altre del seu amic i company de projecte Mariano Steinberg. En aquest projecte hi ha també un altre “gran” de l’escena catalana d’avui dia, el també canari Jose Alberto Medina.

2.- Improve                            (C.Marrero)               4m43s

Aquest projecte “CREAM GROOVE” va sorgir a mida que aquests tres músics es van anar trobant en els diversos locals de Barcelona on es fan Jam Sessions, i diu el Claudio.....”Vaig decidir crear alguns temes pensant en aquesta formació i en la música que sorgia quan ens trobàvem, inspirant-me també per la seva qualitat  humana i musical. Així va néixer CREAM GROOVE, música que queda plasmada en aquest disc. CREAM (CREMA) per a mi que soc canari, és una paraula que vol indicar que una cosa “MOLA”, i què és el que mola? doncs el GROOVE, la música negra, etc...i aquests són els ritmes amb els quals “juguem” en CREAM GROOVE; busquem melodies que no estiguin harmònicament girades unides a sons elèctrics, els sons dels teclats del Jose Alberto Medina i la força rítmica del Mariano Steinberg, i tot això, fer-ho córrer al voltant d’un GROOVE....
4.- Sparkle Green                (C.Marrero)               4m54s

En aquest projecte ens movem des del Funk, Afro-Beat, Drum&Bass, Boogaloo, etc... Això va ràpid i ara mateix ja estan sorgint noves idees, més fresques, ja que enregistrar fa que evolucionis i vulguis sonar “més madur”. No descartem fer més discos, però ara per ara, estem molt contents amb aquest primer disc, anem de gira per les Illes Afortunades i a veure què passa de cara a l’any vinent per la península i Catalunya.

5.- Black Narcisus                (J.Henderson)           4m36s
7.- Bubblicius                        (M. Steinberg)           5m28s


PERICO SAMBEAT
“ELÀSTIC”

Perico Sambeat, saxos alt, soprano i  tambourine.
André Fernandes, guitarra
Eric Legnini, piano i piano Fender.
Thomas Bramerie, contrabaix.
Jeff Ballard, bateria  percussió.

Producció: Produccions Contrabaix
Distribució: Karonte
KAR-7838
 
Tots els temes són composicions de Perico Sambeat.

ELÀSTIC. Perico Sambeat ens ofereix en aquesta proposta diverses composicions originals arrelades en el Jazz Contemporani, en la seva vessant més avantguardista i dinàmica, amb un marcat sentit del Groove i de les sonoritats més ballables d’aquest estil de Jazz, aquest músic polifacètic ens ofereix una nova entrega de la seva versatilitat musical, que li permet dominar diferents registres del Jazz Contemporani, sense perdre la seva particular personalitat única. La mestria instrumental de tots els components d’aquest quintet garanteix intervencions solistes de gran creativitat i expressivitat, a la vegada que estableix un diàleg fluid, ple d’energia i impacte musical. La incorporació d’efectes i pedals electrònics, acaba d’arrodonir la vessant expansiva d’aquest projecte, que connecta tan amb el públic amant del Jazz contemporani més tradicional, com amb el públic neòfit.

2.- Elàstic                              (P.S)               8m22s
3.- Ouija                                 (P.S.)              8m22s

El saxofonista alt Perico Sambeat està considerat un dels grans músics de Jazz de la península. Aquest “títol” que li han donat  els millors “crítics” i que evidentment li donem nosaltres, se l’ha guanyat a pols i així ens ho mostra la seva extraordinària carrera professional, tant aquí com fora. Amb més de 20 discos com a líder i prop d’un centenar com acompanyant, destaquen els seus treballs amb grans figures com són Brad Mehldau, Kurt Rosenvinkel, Tete Montoliu, Michael Brecker, Pat Metheny, Dave Douglas, Bob Sands, ChrisKase, George Colligan, Chano Domínguez, Llibert Fortuny, Lluís Vidal , Albert Sanz i un llarg etcètera.  Amb més de 20 anys de carrera professional, aquest gran músic, és el saxofonista peninsular de major projecció internacional. Atresora una forta base clàssica, havent iniciat els seus estudis de música moderna en el Taller de Músics de Barcelona, on va tenir mestres de la talla de Ze Eduardo. El 1991 es va traslladar a Nova York on va ingressar a la New School, on va tocar amb mestres com Lee Konitz, Jimmy Cobb o Joe Chambert.

8.- Dilema                             (P.S.)              5m47s

La seva prolífica carrera l’ha portat a participar en festivals i programacions de clubs d’arreu del món, i a enregistrar discos entre els quals destaquen Uptown Dance amb el Mike Mossman Quintet; Cruce de Caminos amb Gerardo Núñez; Friendship amb Brad Meldhau, Kurt Rosenwinkel i JeffBallard, editat per ACT, Flamenco Big Band, amb Miguel Poveda i Javier Colina entre d’altres,  editat per Universal-Verve, Andando segon disc de CMS Trio amb Javier Colina i Marc Miralta, Baladas amb el seu quartet, Borja Barrueta, Bernardo Sassetti i de nou Colina, i el seu últim disc Elàstic a quintet amb André Fernandes, Jeff Ballard, Eric Legnini i Thomas Bramerie. Aquests tres darrers discos editats per Contrabaix/Karonte.

9.- Bugalú                              (P.S.)              4m47s

En reconeixement a la seva feina ha rebut nombrosos premis, inclòs el de millor solista (1990); millor saxofonista per votació popular (2001) de l’Associació de Músics de Jazz de València, així com el de millor saxofonista també per votació popular per l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya en dues ocasions (1994 i 2000): va obtenir el “tercer premi SGAE” de composició de “jazz llatí” a La Havana (2002); i el Bird Award a l’artista que mereix un major reconeixement en el Festival North Sea (2003). Darrerament, el sextet de Perico Sambeat ha rebut el premi al millor grup de Jazz  “en directe” concedit pel grup de premsa especialitzada Enderrock.


GENI BARRY TRIO
“I WANT TO TALK ABOUT YOU”

Geni Barry, vibràfon
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix 

Editat per Fresh Sound Records secció Swing Alley    
SA-015 
Enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 12 de maig de 2007 per Oriol Bacardit

Nascut a Barcelona, es familiaritza amb el Jazz molt aviat. Rodejat de Jazzmens i professors particulars, va aprendre distintes formes d’harmonitzar  i el llenguatge jazzístic, tot i aquesta educació, va ser bàsicament autodidacta. Els seus mestres més influents han estat Tete Montoliu i Bobby Hutcherson, tot i això, ell diu que sempre està aprenent dels bons músics amb els qui comparteix escenari. Va escriure un llibre a mode de tractat de terminologia i tècnica anomenat “Manual práctico de Jazz” (Editorial Mitre), també va escriure articles de tècnica i opinió a la “Revista de Jazz”, “Guitarra actual” i a la desapareguda “Megadrums”. És un professional de la “Robòtica Industrial” i la “Electrònica”, la qual cosa li va permetre construir-se el seu propi vibràfon de concert.

1.- I want to talk about you   (Billy Ecstine)         8m41s

Música i Estils: Juga amb el llenguatge del “Be-Bop” i “Hard-Bop”, i també fa incursions en el “Latin Jazz” i “Funky” amb arranjaments propis basades amb harmonies amb sentit pianístic boper.
Formacions: Ha tocat a duo amb piano i guitarra. Trios amb piano i contrabaix. Quartets amb guitarra o piano, contrabaix i bateria. Quintets de Latin Jazz amb  piano, contrabaix, bateria i percussió llatina. Quintets de Jazz amb piano o guitarra, contrabaix, bateria i saxo o trompeta.
Músics: Participa amb els músics més representatius de l’escena Jazzística peninsular.
Pianistes: Tete Montoliu, George Arvanitas, Albert Bover, Joan Díaz, Germàn Kucich, Joan Monné, Roger Mas, Alain Guiu.
Vibrafonistes: Bobby Huchterson, Claude Gillot.
Contrabaixistes: Luigi Trussardi, Horacio Fumero, Miguel Angel Chastang, Nono Fernández, Jordi Gaspar,  Ray Ferrer, David Mengual, Alexis Cuadrado, Giulia Valle, Tom Waburton, Gonzalo Tejada.

4.- Stablemates                    (Benny Golson)       8m52s
Bateristes: Peer Viboris, Aldo Caviglia, Marc Miralta, David Gómez, Xavi Maureta, Jo Krause, David Xirgu, Jordi Gardeñas, Julian Vaugan, Pau Bombardó, Angel Pereira.
Percussionistes:  Ricardo Hochberger, Nan Mercader, Dani Forcada, Enildo Rasua.
Guitarristas: Albert Cubero, Dave Michel , Manolo Bolau, Javier Juanco, Jordi Bonell, Jordi Farrés.
Organistes:  Benjamín León, Lluis Coloma.
Trompetistes:  Raynald Colom, Josep Mª Farrás, Mathew Simon, Juan de Diego.
Saxofonistes:  Ricard Roda, Bob Sands,  Alfons Carrascosa, Bobby Stern, Juan Chamorro, Dave Pibus, Toni Solá, Victor de Diego, Guim Garcia Balasch .

5.- Have you Meet miss Jones       (Richard Rogers)      10m08s

Big Band de Terrassa: Especial Terry Gibbs. ( Geni Barry , vibráfono )

ACTUACIONS
Palau de la Música de Barcelona; Jazz Cava de Terrassa; Auditori Nacional de Mallorca; T.V.E.1 Madrid Jazz en España Geni Barry quartet ( 75 minuts); Clamores Madrid; Galileo Galilei Madrid; Bogui Jazz Madrid; Cova del Drac Barcelona; Club Good Bait de Santander; Auditori de Sabadell; Jazz Cava Huchette Paris (6 diess) ; Club Altxerri Jazz  Donosti ; La Bilbaina Jazz Club Bilbao ; Distrito Jazz Bilbao; Teatre Grec Barcelona; Jamboree Barcelona; Bel Luna Barcelona; Festival internacional de Barcelona ; Festival internacional de Terrassa; Festival internacional de Albacete; Festival internacional de Reus; Festival Jazz de Arenys; Festival Jazz Memorial Tete Barcelona; Homenatge Tete Montoliu de Andorra. Festival internacional de Big Bands (Pertuis - Francia); 22 Festival Internacional Jazz de Calvi (Còrsega); Festival Jazz de Figueres; Festival Jazz de Terol; Festival Jazzamora; Festival les Vinyes (Subirats); Festival Mas i Mas; Festival Jazz Vall d'Uixó; Festival JazzBelorado; Festival Jazz Aranda del Duero; Festival Jazz de Sitges. Totes estes actuacions a nom de Geni Barry.



DISCOGRAFIA
Disc “Giant Steeps” a nom propi y formació de quintet. Editat por el Taller de Músics de Barcelona.
Disc “Yes Or No” Editat por Blue Moon Inner Jazz (divisió internacional) a nom propi i formació de quintet.
Disc “A Touh of Jazz “ de José Garber i Xavier Garriga.  (participació) . Gravació “ Jazz en España Geni Barry quartet “ para T.V.E.1 Madrid.
Disc “I Want to Talk About You” a formació trio amb Albert Bover piano i Horacio Fumero contrabaix. .Gravat en directe el 12.5.2007 a la Nova Jazz Cava Terrassa.
Disc "Snake with surprise " - GENY BARRY & DANIEL CROS es un disc ple de vitalitat y bon swing que conté tots els elements d’un disc de Jazz.

Albert Bover: Va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col·laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris el Maloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó. Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duo amb Horacio Fumero. Forma part dels grups de Gorka Benítez, Horacio Fumero, Julian Vaughn i Vicente Espí. Ha gravat com líder en formació de trio Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc. És professor de piano del àrea de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC). Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula “Tren de sombras” de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".

Horacio Fumero. Nascut a Cañada Rosquín, província de Santa Fe, Argentina¸ el 1949. Va estudiar en el “Conservatorio Manuel de Falla” de Buenos Aires i en el “Conservatoire Superieur” de Ginebra, Suissa. El 1973 va viatjar cap a Europa amb Gato Barbieri per a participar en el Montreux Jazz Festival, i realitzar diverses gires pels principals Festivals de Jazz de Europa. (Varsovia, Roma, Paris, Estocolmo, Madrid, Zagreb, Copenhagen). Va viure a Ginebra on va continuar els seus estudis i va col·laborar amb la Orquestre a’ Cordes de Laussane i amb diversos grups de Jazz de Suissa. El 1980 es va establir a Bacelona i a partir del 1981 va formar part del trio estable de Tete Montoliu, amb qui va treballar de manera ininterrompuda fins la mort d’aquest. Com a “freelance” va poder tocar amb músics com: Freddie Hubbard, Johnny Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry “sweets” Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar Walton, Sal Nistico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson, James Moody, etc. Ha actuat com a solista amb la Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, la Orquestra Simfònica de Granada, la ONE (Orquesta Nacional de España), la Orquest de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid; també ho ha fet amb Lalo Schiffrin i la OCB (Orquestra Sinfònica de Barcelona). En el camp del flamenc ha treballat amb artistes com Chano Dominguez, Martirio, Chicuelo, Mayte Martin, Ginesa Ortega, con Miguel Poveda. Va enregistrar el compacte “Coplas del querer” que va estar guardonat com a millor àlbum de cançó espanyola en els premis de la música 2010 amb el recent estrenat duo amb el Pedro Javier Conzález, guitarra. Treballa habitualment amb la majoria de solistes residents en el nostre país: Lluis Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Antonio Serrano, Manel Camp, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc.
Mentre que amb músics argentins, sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián Laies, Susana Rinaldi, Horacio Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Horacio Fumero viu a Barcelona,  i és professor de la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN.



 

Programa nº 115 dia 29 de novembre de 2012

0 comentaris

Un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records en la seva secció New Talent.

ALBERT CIRERA & TRES TAMBORS
“ELS ENCANTS”
Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT-411
Enregistrat i mesclat per Pere Aguilar als estudis Nòmada 57 el 20 i 21 d’abril de 2011.
Produït  per Albert Cirera
Productor executiu Jordi Pujol

Albert Cirera, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Oscar Domènech, bateria

Totes les composicions són d’Albert Cirera

1.- Ornett’s Museum            8m49s

Notes:

"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."

-Roger Roca (El Periódico, Sept. 2012)

"Albert Cirera i tres tambors, és el nom suavitzat de “Cireren tres tambors” proposat originàriament per un dels amics del grup.

Cal dir que aquests tambors no venen, sinó que hi van, a la guerra, amb els seus instruments com armes ben preparades, amb els arguments de les seves amplies i diverses idees, solida i coherentment lligades, amb una excel•lent dinàmica i una conjunció plenament llibertària.

Un gresol amb proporcions diferents de blues, rock, jazz, free-jazz i música improvisada..., més una fina capa d’ironia. Tot plegat genera un magma de fragàncies, atmosferes i textures que recorda el assaborit, per un en el seu dia, amb les propostes de Roscoe Mitchell and the Note Factory, Tarbaby o el darrer quartet de Daniel Humair, per citar-ne tres.

2.- Tempo Di Prati                           6m27s

Presentaven “Els encants” (Fresh Sound New Talent, 2012), d’ell van desgranar peces tant interessants i potents com, “Ornette’s Museum”, “Paco el Bala” (dedicada a un empaquetador mega ràpid de croquetes ) o “Beautiful” (balada exquisida de tall clàssic).

Les quatre feres, d’esperit obert i desfermat, van comptar en les dues peces finals, “El camí més curt” (dedicada a Wayne Shorter) i “Mandinga”, amb la col·laboració d’un altre músic de calibre parell , el trompetista Julián Sánchez.

Resulta sorprenent i gratificant veure i escoltar com aquests cinc joves han arribat assimilar, pair i fer-se seu, un bon tros del discurs jazzístics més important de les darreres dècades."

-Joan Cortès (Scoop.it! Octubre, 2012)

7.- Paco el Bala                               4m31s

Originari d’Igualada, aquest saxofonista tenor eclèctic i aventurer, ens mostra una gran sensibilitat. Albert Cirera s’inicia en la música l’any 1987 a l’Escola de Música d’Igualada amb el violí, ja que el saxo arribaria més tard, cap a l’any 1993. Es trasllada a Barceloba per estudiar Jazz. Més tard aconsegueix una beca Erasmus i passa un any al Conservatori de La Haia, estudiant Jazz. Quan torna passa per l’Esmuc on es gradua. Ha actuat en diversos festivals de Jazz, així com en nombrosos Clubs de Jazz. Projecte Zero, Happy House, Spice Berberchos, són alguns dels projectes vinculats a Albert Cirera. El seu so és personal i intransferible, havent-se convertit en una peculiaritat més de la “nocherniega” de Barcelona.

Deme Gómez -Saxsoundsmagazine.com (16 Octubre, 2012)

6.- Beautiful                                      7m13s


SERGI SIRVENT OCTOPUSY CATS
“INFERÈNCIES”

Editat per Fresh Sound Records New Talent   FSNT-413
Enregistrat per Miquel Roger a l’Auditorium Anacrusi Recording Studio a Jafre, Girona, el 30 i 31 de març de 2012.
Enregistraments també al The Samurai Hotel Studio, Brooklyn, New York.
Produït per Sergi Sirvent Escué
Productor executiu Jordi Pujol.
Booking: Galbany Produccions.

Totes les composicions són de Sergi Sirvent.

Tot i haver-hi variacions en la composició de la formació en cadascun dels temes, els músics que formen part d’aquest projecte són:

Sergi Sirvent. Piano
Jordi Gaspar contrabaix
Jordi Gardeñas bateria
Jaume Llombart, guitarra
Voro García, trompeta i fiscorn
Hugo Astudillo, saxos alt i soprano
Albert Cirera, saxos tenor i soprano
Pau Doménech, clarinet baix i flauta

CD 1

Sobre aquest primer tema ques escoltarem, segon del CD1, Sergi ens diu que va ser composat amb la idea de tenir només una successió d’acords com si fos una successió de colors.

02. Interlúdic                         8m20s

Com el títol ens diu, (transcending) es tracte de transcendir el so, ficant-nos dintre de la música i ascendint a algun lloc indeterminat.

03. Trascending                   10m35s

CD 2

Sobre el següent tema, tercer del CD2, (concèntric) ens diu en Sergi que és un tema molt divertit per tocar, és maco per ell mateix. Es tracta de barrejar diferents cercles, repetits en diferents longituds, però que també es podrien relacionar amb la concentració, ja que és difícil d’escoltar.

03. Concèntric                      9m43s


"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical de Sirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).

“Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves i no teníem tants recursos”, diu Sirvent. Ara reprèn l’aventura des d’una altra perspectiva. L’any 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que “d’alguna manera enllaça amb l’octet”.

“Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent”, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per “poder tenir varietat en el timbre”. En aquest octet l’acompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).
Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók són influències que viatgen en tots dos sentits. “Sempre vaig canviant i buscant, però sóc molt d’escriure la música que tinc a dins”, diu. Aquest moviment constant dóna coherència a tot el que fa."

X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)

Sergi Sirvent, un octet al cos

"Fa un parell d’anys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no s’ha sentit “pianista pianista”, sinó que s’ha acabat adonant que “l’autèntic instrument és el propi cos”, puja a l’escenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: l’octet.

“Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des d’angles prou diversos”, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.
 
Es va proposar, d’entrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició d’alquimista que requereix –segons diu– teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. “Quan, fa un parell d’anys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.”

Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que l’acompanyen no han estat menors. “El més important era que entenguessin el concepte de l’obra, ja que s’articula en temes llargs que es basen en temes més petits –explica–. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota l’estona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.”

Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. “Em deia que, si toques un estàndard, t’ha d’agradar i te l’has de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que t’entens i n’hi ha que no.”

Guillèm Vidal -El Punt Avui   (Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)


GIULIA VALLE GROUP
“LIVE”
Editat per Fresh Sound Records New Talent    FSNT-415
Enregistrat per JoaquimPuigtió en un concert al Jamboree Jazz Club el 1er de juny de 2012.
Producció artística Giulia Valle
Management: Galbany Produccions.
Productor executiu Jordi Pujol

Giulia Valle, contrabaix i líder
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Gorka Benítez, saxo tenor sax i flauta
Marco Mezquida, piano i teclats
David Xirgu, bateria

Totes les composicions de Giulia Valle.

1.- Intro                       03m23s 
2.- Drama’n Bass     12m20s

En aquest enregistrament en directe al Jamboree Jazz Club de Barcelona, el Giulia Valle Group ens presenta un programa mesurat i consistent, d’una gran fluïdesa i  tot amb composicions originals de la seva líder.
D’una bella concepció i executat de manera brillant, ha estat realitzat amb grans interpretacions personals, amb composicions vibrants que van des de temes amb gran propulsió rítmica fins a magnífiques i reflexives balades.
De manera clar, Giulia ens reafirma les seves qualitats com a compositora i instrumentista, i ens mostra tot el seu talent, el qual ha anat desenvolupant després de llargs anys de treball. El seu concepte musical conté profunditat emocional i bellesa transcendent, ple d’un toc inusual, d’una agredolça malenconia.
La música generada per aquesta potència entusiasta d’un grup totalment cohesionat es veu transportada en tota la seva força i potència. No solament per la excel·lència dels solos, sinó també per la manera com els membres del grup treballen plegats, sentint cadascú la música dels altres i donant-se suport mutu.

Hi ha moments extraordinàriament brillants com és el cas de la interpretació instintiva entre els dos homes dels vents, Gorka Benítez i Martí Serra, un al tenor i l’altre al soprano. Intèrprets de gran capacitat i d’una improvisació molt imaginativa, ells desenvolupen les seves idees amb una sensibilitat emocional, oferint-nos dels seus magnífics instruments colors addicionals els quals s’afegeixen a l’harmonia del grup. Reforçats per una gran secció rítmica, ells mantenen un esperit d’eloqüència competitiva, construint tensió i riquesa en llargues línies melòdiques; en alguns passatges ells se superposen amb la resta del grup en improvisacions col·lectives. Gorka utilitza la faluta afegint encara més una altra dimensió a la música.
Al piano, Marco Mezqiuda, ens mostra la seva sensibilitat i comprensió dels canvis de contorn melòdics, i així contrastar deliciosament la seva veu en aquesta sessió. Els seus solos fan que el grup ampliï el marge de colors i de possibilitats de textures.

 Molt de l’èxit d’aquesta música se li pot atribuir a la secció rítmica, mitjançant d’una líder i contrabaixista, Giulia Valle, de gran solvència i maneres, amb un to ferm, fresc i exuberant i percudint el seu contrabaix. Afegit a això, la mestria en les polirítmies d’en David Xirgu a la bateria. I el millor de tot els originals multi tempos parits per Giulia, la qual sempre hi és present, encenent el foc sota els vents de canyes, i subministrant imaginació, precisió i gust a través d’aquesta sessió.
Això és el que fa que aquestes temes siguin tan excitants, perquè el Grup de Giulia Valle és un dels pocs que toca per la seva audiència. Cada membre de la formació fa perfectament el que s’espera que faci en cada cas. Tan sigui tocant amb una potència incendiària, de manera suau o creant atmosferes especials, tot això fa que aquest grup sigui tan especial.

(Traducció aproximada del text que Jordi Pujol va penjar al seu web i en la ressenya d’aquest magnífic disc)

8.- Berenice              4m38s

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |