Enllaç a l'àudio del programa:ç
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui anirà de projectes de pianistes que hem vist
al Jamboree no fa gaire, de fet el
dijous de la setmana passada com és el cas del Ben Sidran “Are We There Yet – Live at the Sunside”. Una mica abans
havíem vist al Jeb Patton Quartet,
“Whisper Not” i encara més abans a l’Ignasi
Terraza que co-lidera amb Ulf Wakenius
i Pierre Boussaguet, “With Respect to Oscar and Niels” i
esclar que avui amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
I començarem amb el disc de Ben Sidran “Are We There Yet – Live at the Sunside”. Publicat el 16
de maig de 2025. Enregistrat per Agnes
Minetto el 13 i 14 de juny de 2024 al club Sunside de París. Mesclat per Leo
Sidran a Electric Poodle, Brooklyn.
Masteritzat per Julien Basseres
als Studios de Meudon. Amb Ben Sidran (piano i veu), Leo Sidran
(bateria i veu), Billy Peterson (contrabaix), Max Darmon (baix elèctric i veu),
Rick Margitza (saxo tenor), Romain Roussouliere (guitarra), Moses Patrou
(percussió i veu). Totes les cançons de Ben Sidran / Bulldog Music excepte "Ever Since The World
Ended" (Mose Allison / Audre Mae
Music), "Times Gettin' Tougher" (Jimmy Witherspoon / Belwin Mills Music Ltd.), "Drop Me Off In
Harlem" (Duke Ellington / EMI Mills
Music Inc), "Time Waits" (Bud
Powell / EMI Music Publishing). I al blog hi trobareu l’enllaç al seu
Bandcamp.
https://bensidran.bandcamp.com/album/are-we-there-yet-live-at-the-sunside.
I sí que vam gaudir molt escoltant-lo a ell, al
seu fill Leo, a Bill Mc Henry i a Tom
Warburton el dijous passat a la Sala 3 del Jamboree. El vam poder escoltar criticant el govern del feixista Trump i com parlà sovint de la
Llibertat, i que l’autenticitat de
l’art, del Jazz, no estava en venda. I sí que va tocar alguns dels temes
d’aquest disc que presentaven allà, temes com aquest magnífic Blues arrastradet
que és un dels que no són seus, car és de Mose
Allison i anomenat...
1.9.- Ever Since The World Ended (Mose Allison)
05:45.
I sí, aquest és el tarannà dels concerts del
gran comunicador i bon pianista i compositor, en Ben Sidran. Podríem dir que, quan algú canta, quasi és més
important el que diu quan canta que el que toca amb el seu instrument. I si
entenguéssim més l’anglès del que entenem, encara n’estaríem més d’acord. Sidran
és un anti-Trump com moltes i molts de nosaltres, i així ens ho va fer
entendre al concert del Jamboree tot
i ser aquest tema de Mose Allison i
la lletra no tenir res a veure amb el desgraciat Trump. També li agrada el
ritme arrastradet, tempos no gens vitals, i les músiques envoltades d’una
aurèola de Blues. I en aquest tema ho hem pogut constatar. I ves per on que hem
escoltat un bon solo del gran Rick
Margitza, a qui també hem vist algunes vegades al Jamboree. Sidran canta
bé, toca el piano bé, compon bé, sempre al voltant d’aquest estil comentat i en
aquest tema ho hem pogut constatar, també en el seu solo a tot Blues, ideal
tema per començar-los a escoltar.
Com diu la dita, una desfilada és només una
multitud fins que apareix la banda. És la música la que dóna al moment la seva
forma, el seu futur, el seu significat. Gravar aquesta música és la rara
oportunitat de capturar un llamp en una ampolla, de transformar el record en
alguna cosa significativa, un tros d'història, una marca en el temps: això és
el que se sent la història. En aquells temps, les màquines de gravació tenien
una llum vermella que s'encenia quan la gravació estava en curs, i quan els
músics veien aquella resplendor vermella sabien que estaven sent capturats.
Gravar era seriós. S'havia de conviure amb això; el passat omple el futur.
I a banda dels temes delicats, el “fort”
d’aquest projecte són els temes a un tempo mèdium, a vegades a Beat del
baterista, i tots amb uns aires de Rh&B, com el tema on ell explica i
explica històries “Picture Him Happy”, tema de més de 8 minuts, però els
escoltarem en un tema de (Jimmy
Witherspoon i de la mateixa ona i anomenat..
2.4. Times gettin’ Tougher (Jimmy Witherspoon) 03:53.
I en aquest tema encara hem pogut copsar més l’aspecte
del ritme que us comentava i també els
aires Bluesy dels temes que ell escull per a interpretar en els seus concerts,
com aquest magnífic “Times gettin’ Tougher” de Jimmy Witherspoon. Un tema que just arriba als 4 minuts i que ens
ha passat com una exhalació. Ritme quasi beat marcat pel canto de la caixa pel Leo, fill del Ben. I aquí hem gaudit escoltant un magnífic solo de guitarra, tot
i que massa curtet, amb en Romain
Roussouliere, guitarrista francès que va convidar a tocar. Solo del líder
al piano seguint els aires Bluesy i sense fer escarafalls solistes, tema i
final d’aquest magnífic tema de Witherspoon.
Avui dia no hi ha llum vermella i la tecnologia
fa possible que tots els nens converteixin una interacció casual en un document
de les seves vides. Gravar, en lloc de capturar l'esdeveniment, es converteix
en l'esdeveniment en si mateix. I, tanmateix, hi ha alguna cosa especial en una
gravació musical en directe, en el moment en què apareix la banda i la multitud
es converteix en una desfilada. Per als músics, aquest moment sempre serà
màgic, una oportunitat. per demostrar que hi eres, com aquells primers humans
que pintaven a les parets de les coves de Lascaux.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara un altre amb aquests aires és el tema
propi del Ben, l’anomenat..
3.11.- Panda (Ben
Sidran) 05:06.
I ja heu escoltat que seguim en aquesta ona, car
tot i ser el tema diferent, la cosa rítmica segueix l’aurèola de l’esperit del
líder. I ves per on que en aquest tema no ha cantat, i ja en Margitza ha fet un magnífic solo al
saxo tenor, ell que viu i treballa en alguna de les escoles europees dedicades
al Jazz, probablement la d’Amsterdam o
l’austríaca Gratz. Un convidat de
luxe en un concert on hi hagué d’altres amics del líder, que per això també es
va enregistrar, amb tots ells. També l’hem escoltat al piano fent la seva
aportació solista, sense complicacions i amb fort contingut rítmic. I sí que en
aquest tema hem escoltat un molt bon solo de Billy Peterson al contrabaix, sí, en un tema no gens complicat, amb
un motiu principal senzill i recurrent amb tots els aires del Blues, vaja que
és un Blues.
ARE WE THERE
YET és com es va
sentir la història en aquelles nits al Sunside
de París el juny de 2024, quan la
sala estava plena de swing, groove i la discussió d'idees com
l'existencialisme, els temps difícils i els bons sentiments. Deixa que la
història decideixi. Ben Sidran,
febrer de 2025.
I ja els deixarem d’escoltar en el tema propi i
anomenat...
4.10.- Someday Baby (Ben Sidran) 04:36.
I amb aquest tema més vital he volgut acabar amb
aquest disc del Ben Sidran companys
i convidats, i de nou amb tots els aires del Blues. I sí que en aquest tema, i
al concert del Jamboree, Ben Sidran va incidir en l’aspecte de
la “Llibertat” i fent referència a la manca d’ella des de l’arribada del
feixista Trump. I l’hem escoltat amb un solo ben trenat, sempre recolzat per la
bona base rítmica de Billy Peterson
al contrabaix i del seu fill Leo a
la bateria, ell que en els directes manté un diàleg amb el seu pare, tot i
afegint comentaris relacionats amb el que diu aquest, i mantenint un joc
divertit i entretingut. Ben al piano
ha estat el primer en improvisar, i de nou amb les notes justes, fent però una
bona tasca la seva mà esquerra, fent el recurrent motiu principal. De nou Rick Margitza ha fet un bon solo, tot i
que considero que massa curtet, i crec que fent un parell de “Chorus”, coses
que també van passar al Jamboree i
amb els solos del bo de Bill McHenry.
Tema i final i aplaudiments merescuts per com va ser, per com són els seus
directes, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats màsters Ben Sidran (piano i veu), Leo Sidran
(bateria i veu), Billy Peterson (contrabaix), Max Darmon (baix elèctric i veu),
Rick Margitza (saxo tenor), Romain Roussouliere (guitarra), Moses Patrou
(percussió i veu).
I després d’aquestes magnífiques músiques
escoltarem el micro conte de Carme de la
Fuente. Gràcies Carme per la
teva delicadesa poètica i farcida de musicalitat, la del programa d’avui.
I seguim ara amb el disc de l’Ignasi Terraza que co-lidera amb Ulf Wakenius i Pierre Boussaguet, “With
Respect to Oscar and Niels”. Enregistrat als Estudis Sol de Sants els dies 8 i 9 de maig de 2024 per Raúl Cuevas. Disseny d'art Marian
Brea i Julia Dilla, productora
executiva Miriam Guardiola: Amb Ignasi Terraza, (piano) Ulf Wakenius
(guitarra) Pierre Boussaguet (contrabaix). Hi ha edició enVinil i en CD.
https://www.switrecords.com/product/with-respect-to-oscar-niels/.
I aquesta proposta té detalls amagats que ara us
explico. De fet són els “Bonus Tracks” que la versió en CD inclou. Els més
macos són els temes que han fet dos dels músics fent temes a piano sol i a
contrabaix sol, tot un repte si a més a més estem parlant de balades com la que
ha fet l’Ignasi “My Old Flame”, i la
de Pierre Boussaguet, “Smoke Gets in
your Eyes”, tots dos una meravella. El que no acabo d’entendre és el perquè el
tema de l’Ulf Wakenius, “When I Fall
in Love”, ha sortit en la versió en vinil, ell que també l’ha fet a guitarra
sol. Doncs resulta que encara hi ha més delicades, ja tots tres plegats, com és
la molt bonica composició de Boussaguet
i 4rt tema de la cara B del vinil anomenat “N.H.O.P.”, i com que jo tinc la
versió en CD, tema 4rt, dedicat al gran Nils
Henning Oersted Pedersen. Però els escoltarem amb una mica més de tempo en
el tema també d’ell.
5.13.- Mother Land (Pierre Boussaguet) 6:40.
I sí que hem fet un saltironet estilístic, oi? Doncs
aquest tema de Boussaguet m’ha
semblat molt maco alhora que a un tempo delicat i qüestió rítmica ben marcada
per tots tres. Tema iniciat per una “Intro” del compositor i baixista amb el
motiu principal. Melodia compartida per la guitarra de l’Ulf i el piano de l’Ignasi
i ja la primera improvisació del baixista. I sí, Pierre Boussaguet ens ha clavat una magnífica improvisació,
profunda i melòdica, amb el tarannà melancòlic que el tema té. I hem escoltat com de bé s’ha esplaiat l’amic Ignasi Terraza qui ens ha fet un
preciós i vibrant solo. S’ha anat enlairant pel que fa a emotivitat per
retornar a la calma. També el guitarrista ens ha acaronat amb el seu preciós
solo, amb moments de crescendo també, per retrobar la calma posteriorment. Intro
del baixista i tema i melodia acabats per la guitarra subtil de l’Ulf Wakenius i diria que el final ha
estat fet sobre un “Pedal” ideal per acabar el tema i començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I com que aquest disc està dedicat amb tot el
respecte del món a Oscar Peterson i
a Niels, dir-vos que n’hi ha un
parell de Peterson com és ara el que
té alguns moments de classicisme
musical, a mode d’Intro, i tema anomenat “You Look Good to Me”, però no, car
els escoltarem en l’altre tema de Peterson
anomenat..
6.14.- Backyard Blues (Oscar Peterson) 5:13.
I quin tros de Blues que va parir Oscar Peterson. Però la melodia en les
As del tema té un tarannà força diferent del que és el Pont o la B del tema. I
ves que les improvisacions han anat a tot Swing, en tot el recorregut del tema.
I qui primer les ha fet ha estat el gran Ignasi
Terraza amb un sentiment i Blues remarcables. Feeling a flor de pell. Gran tasca
de la seva mà dreta, lleugera i gràcil, alhora que la feina de l’esquerra, amb
acords i acompanyament. També el guitarrista suec Wakenius ens ha fet la seva que també ha estat brutal amb aires de
modernitat i contemporaneïtat, amb un fraseig que ens recorda als grans de la
guitarra Jazz. Boussaguet ha seguit
fent també un magnífic solo passejant-se per tot el mànec de la seva Berra, i
ves que encara guitarrista i pianista han compartit uns “quatres” compassos
improvisant ells dos, l’Ignasi fer
el Pont i després recuperar el motiu principal del tema, de fet la A del tema
per ja acabar-lo de cop. Brutal tema de l’enyorat Oscar Peterson.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I encara els escoltarem amb un punt més de tempo
en el tema de l’Ignasi i anomenat..
7.3.- Give me Another (Ignasi Terraza) 4:53.
I carall de vibrant tema de l’Ignasi. Una melodia, la part A del tema
que ell fa al piano i també la guitarra de l’Ulf i ja la B inicial feta pel baixista i la final pel pianista per
ja deixar pas a les improvisacions. I ves per on que amb la primera
improvisació de Boussaguet al
contrabaix ens hem trobat amb una mena de “Break” on semblava aturar-se tot,
però no. Ell ens ha acaronat amb el so profund del seu contrabaix i magnífica i
melòdica improvisació, i ja els dos companys recolzant-lo. I la guitarra de Wakenius ens ha deixat clavats a la
cadira per la seva també potent improvisació amb un sabor a Jazz amb tota la
tradició al seu costat. Precisió del guitarrista, del pianista, del baxisita,
perquè, quin tros de trio que estem escoltant. I després l’Ignasi fent un trosset de solo ell sol a l’inici, per després
seguir amb els dos companys, on de nou ens ha corprès per la seva gran
musicalitat, pels seus recursos, pel seu bon gust. Una mà dreta enèrgica,
percusiva, creativa i precisa, creant unes increïbles melodies, les que ha
parit l’estimat Ignasi Terraza. I
tema de nou, vibrant aquest tema propi d’ell i que han acabat de cop. Brutal
també.
I els podríem escoltar en el tema més vital
“Cakewalk” de Peterson però ja els
acabaremd’escoltar en el tema compost per Burwell-Parish
i anomenat...
8.7.- Sweet Lorraine (Burwell-Parish) 4:28.
I d’aquest vell tema us puc dir que la música ha
estat escrita per Cliff Burwell i la
lletra, que no hem escoltat, escrita per Mitchell
Parish i que la primera gravació i primera publicació per The Radiolites [Ben Selvin] va ser el
molt i molt llunyà 18 de maig de 1928.
I quin tema més potent acabem d’escoltar, per la rítmica, pel tempo
i per la pròpia melodia. I l’Ignasi ha
tornat a volar com ell sap fer, esclar que gràcies al suport dels dos companys,
Pierre Boussaguet al contrabaix i
per Ulf Wakenius a la guitarra. Un Ignasi incisiu, persistent, amb una concepció rítmica molt present
en la seva improvisació, mà dreta inversemblant per com ha interpretat, i una
esquerra marcant ritmes i tempo amb els acords. També Wakenius a la guitarra ha volat vers les altures amb la seva brutal
improvisació i creativitat i amb un final col·lectiu d’ell i pianista fent ells
dos un llarg “Pedal” on han seguit creant i creant, i ja acabar-lo, ideal tema
per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats màsters Ignasi Terraza, Ulf Wakenius i Pierre
Boussaguet.
I ja acabarem el programa amb el disc de Jeb Patton Quartet, “Whisper Not es va
enregistrar a l'Estudi Medusa, Barcelona,
el 17 de maig de 2022. Mesclat i masteritzat per Roger Gutierrez a l'Estudi Q
d'Ivars d'Urgell, Lleida. Fotos:
Antonio Porcar i Pedro Aranda. Produït per Ignasi González. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue
Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Jeb Patton (piano), Santi de la Rubia (saxo tenor), Ignasi González (contrabaix),
Roger Gutiérrez (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/jeb-patton-albums/57468-whisper-not.html.
Jeb Patton s'ha guanyat una reputació distingida a la
comunitat internacional del jazz. Dotat d'una tècnica exquisida, un swing
dominant i un compromís melòdic profund, ha tingut un impacte durador en
l'escena del jazz contemporània. Sota la tutorització de Sir Roland Hanna i Jimmy Heath, Jeb va obtenir el seu màster en arts, summa cum
laude, el 1997 a l'Escola de Música
Aaron Copland, Queens College, Universitat de la ciutat de Nova York. Durant els seus estudis,
també va ser guardonat amb el premi Louis
Armstrong de composició de la Fundació ASCAP.
I aquesta formació també la vam veure al Jamboree tot i que varen tocar d’altres
temes dels del CD que avui escoltareu. I en aquest CD hi ha una de les més
maques balades del Jazz, “Darn That Dream” preciós tema de Jimmy Van Heusen, però els escoltarem en un dels grans temes
compostos per l’estimat Benny Golson
el magnífic tema que titula el disc...
9.2.- Whisper Not (Benny Golson) 5:48.
"Whisper Not" és una composició de Benny Golson. Està en to menor i conté
un cor de crits (un cor especial entre el solo final i el cap de tancament). El
relat de Golson sobre l'escriptura
de la peça és que "la vaig escriure a Boston
al club Storyville de George Wein quan estava amb la big
band de Dizzy Gillespie. Vaig escriure aquesta melodia en 20 minuts".
Algunes fonts indiquen que el primer enregistrament va ser de Gillespie, mentre que altres indiquen
que el trompetista Lee Morgan va ser
el primer.
I recuperem el so del saxo tenor i ara el del
nostre gran amic Santi de la Rubia
ell fent la melodia d’aquest gran tema de Golson,
tema fet “Tal qual” el va parir. I ves per on que el líder al piano, en Jeb Patton ha estat qui primer ha
improvisat i ja heu pogut escoltar amb quina mestria l’ha fet. Llarg solo on l’hem
pogut escoltar abastament i gaudir amb la seva creativitat. Esclar que els dos
de la base rímica, l’Ignasi i el Roger l’han recolzat la mar de bé. I
quin tros de solo ens ha fet un dels millors saxos tenors del moment a casa
nostra, el gran Santi de la Rubia.
Veure’l en directe interpretar és un goig. La seva presència escènica és un
mirall per a tots els que toquen el tenor, per com executa les improvisacions,
per la seva inversemblant tècnica però també per la seva seguretat, per com s’hi
posa dalt de l’escenari. I recuperant ell mateix la bonica melodia de Golson han arribat al final del tema
allargant el final i acabant-lo delicadament, ideal per començar-los a
escoltar.
Des que es va graduar, Jeb ha realitzat nombroses gires pels Estats Units i a l'estranger amb els Heath Brothers i Jimmy
Heath's Generations Quintet, actuant a teatres, festivals, sales de
concerts, universitats i clubs de jazz. Des que es va traslladar a Nova York l'any 1996, Jeb ha col·laborat amb músics estimats
com Charles McPherson, The Jimmy Heath
Big Band, The Dizzy Gillespie Alumni Big Band, The Dizzy Gillespie All Stars,
George Coleman, The Faddis/Hampton/Heath Sextet, James Moody, Jeremy Pelt, The
Nash, Antonio Mossman o Lewis Harper
Jazz Hall Jazz Band, Barbara Cook, Jessye Norman, Frank Wess, Dmitry Baevsky,
Grant Stewart, Mike Karn, Joe Magnarelli, Lew Tabackin, Jerry Weldon, Sachal
Vasandani, Pete Van Nostrand, Roberta Gambarini, Rodney Green, David Wong,
Winard Harper, Diego Urcola, Peter i Will Anderson, Willie Jones III, Marlene
Ver Plank així com amb el seu
trio.
I la resta de temes ja tenen tots una magnífica
trempera, i aquí hi haurà la dificultat per escollir-los, car estem parlant del
“Cheescake” de Dexter Gordon, “Take
the Coltrane” de Duke Ellington, “My
Heart Stood Still” de Richard Rodgers
i el “Solar” de Miles Davis. Gran
dilema.
I sí que ara escoltarem el tema de Gordon..
10.1.- Cheescake (Dexter Gordon) 7:33.
I d’aquest tema us puc dir què va estar inclòs
en el disc de Dexter Gordon - Go!
Enregistrat el: 27 d'agost de 1962 per Blue
Note (BST 84112). Clau de concert: Do menor. Estil: Swing (medium up). Amb el
saxo tenor de Dexter Gordon, el
piano de Sonny Clark, el contrabaix
de Butch Warren i la bateria de Billy Higgins.
I què brutal aquest tema de Dexter Gordon, la melodia, sí, en les As del tema i que potent el
Pont o la B del tema. I ja la primera improvisació a càrrec del líder al piano,
en Jeb Patton quin ens va meravellar
al Jamboree, i de nou aquí
escoltant-lo en aquests temes. Gran pianista, i així ho hem pogut constatar en
la seva més que brillant improvisació, i amb un final increïble a dues mans
improvisant. I esclar que Santi ens
ha enlluernat de nou per com de precisa
ha estat la seva, per la seva sonoritat on escoltem a tots els màsters del saxo
tenor, però més l’escoltem a ell, amb la seva veu tan personal, ell que s’ha
anat consolidant com un dels millors tenors del territori peninsular. L’Ignasi també ha quallat una bona
improvisació, ell que cada dia brilla més. I després d’ell Santi ha recuperat la melodia i final feliç i delicat.
Aquest enregistrament, realitzat a Barcelona durant la gira del quartet de
Jeb Patton per Espanya el maig de
2022, compta amb el pianista acompanyat per tres grans músics de jazz
espanyols: Santi de la Rubia, Ignasi
Gonzalez i Roger Gutiérrez. Jeb Patton toca amb plenitud, força i una gamma
de registres notable. El seu toc i el desenvolupament intel·ligent de les seves
idees musicals el converteixen en un pianista amb una veu realment única. Jeb dóna una nova vida als estàndards
de jazz tradicionals, fent-los sonar vibrants i emocionants una vegada més. —Jordi Pujol.
I encara els escoltarem en el tema del Duke..
11.3.- Take the Coltrane (Duke Ellington) 5:28.
I ves per on que aquest tema el van incloure en
el disc Duke Ellington & John Coltrane. Va ser publicat el gener de
1963 per Impulse! Records. Va ser
una de les moltes col·laboracions d'Ellington
a principis dels anys 60 amb músics com Count
Basie, Louis Armstrong, Coleman Hawkins, Max Roach i Charles Mingus, i el va col·locar amb un quartet (en aquest cas,
saxo, piano, baix i bateria), en lloc d'una big band. Coltrane va dir: Em vaig sentir molt honrat de tenir l'oportunitat
de treballar amb Duke. Va ser una
experiència meravellosa. Ha establert estàndards dels quals encara no m'he
posat al dia. M'hauria agradat tornar a treballar tots aquests temes, però
suposo que les actuacions no haurien tingut la mateixa espontaneïtat. I potser
no haurien estat millors!
I sí que aquest tema és un magnífic Blues de Duke, sí. Tema que han repetit dues
vegades per ja deixar pas a les improvisacions, i ves que la molt llarga i primera
a càrrec del gran baterista Roger
Gutiérrez, qui ha fet un grandíssim solo, mostrant-nos com domina els
estris de la seva bateria. Els redobles diversos han aparegut, així com també
els cops als plats, tot plegat fet amb una gran solvència i creativitat. Santi ha tornat a brillar per la seva
modernitat, pel seu fraseig, per la seva tècnica, pel seu bon gust, ell que es
belluga amb velocitat inversemblant. De nou ens ha fet unes línies melòdiques
inversemblants amb una creativitat que no sembla tenir límits. També el líder
al piano ens ha corprès pel seu missatge alhora melòdic i rítmic. Esclar que
els dos de la base rítmica han tingut alguna cosa a veure, l’Ignasi i el Roger. I després encara han fet un “Chorus” cadascun d’ells dos
piano i saxo tenor, i ja fer “quatres” i ja arribar als “dosos”, per ja
recuperar el motiu principal i acabar el tema de Duke i fer-ho delicadament.
I sí que em sembla que el tema més vital és el
de Rodgers i amb aquest tema els
acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, anomenat...
12.5.- My Heart Stood Still (Richard Rodgers)
4:49.
I quin potent tema de Richard Rodgers acabem d’escoltar. I del tema us puc dir això: "My
Heart Stood Still" és una cançó popular de 1927 composta per Richard Rodgers, amb lletra de Lorenz Hart. Va ser escrita per a la
revista de Charles Cochran “One Dam'
Thing after Another”, que es va estrenar al London Pavilion el 19 de maig de 1927. L'espectacle el va
protagonitzar Jessie Matthews, Douglas
Byng, Lance Lister i Richard Dolman, i van fer 237 actuacions. I dir-vos que el van
enregistrar centenars de màsters, dones i homes, havent-hi una llista molt
llarga.
I els nostres herois l’han fet la mar de bé, amb
un bon tempo ja marcat per la persistent nota del líder al piano, i ja la
melodia en la A a càrrec de Santi i
fent-la al Pont o la B del tema pel líder al piano. Un tema força potent i amb
tot el Swing del món. I el líder Jeb
Patton ha estat qui ha iniciat les improvisacions i ja heu vist de quina
manera més brutal l’ha fet. Llenguatge jazzístic de primer nivell, tècnica, bon
gust, elegància i tot plegat a tot Swing. Santi
l’ha seguit amb els mateixos adjectius qualificatius, o sigui que brutal la
seva interpretació. I encara hem pogut escoltar uns “quatres” compassos
improvisant en Roger amb pianista i
saxo tenor, cirereta del pastís que ha estat aquest gran tema ideal per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi o sigui que felicitats màsters Jeb Patton (piano), Santi de la Rubia (saxo
tenor), Ignasi González (contrabaix), Roger Gutiérrez (bateria).
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de juny a l’Adrià Font Reunion, en un esdeveniment
organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç
i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
